DOCSLIB.ORG

Servei Meteorològic De Catalunya

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Servei Meteorològic De Catalunya Servei Meteorològic de Catalunya INFORME DE LA PRECIPITACIÓ MESURADA A CATALUNYA DURANT L’ANY PLUVIOMÈTRIC 2004-2005 Àrea de Climatologia - Servei Meteorològic de Catalunya 1. INTRODUCCIÓ En parlar de precipitació, i quan es vol fer el balanç de reserves hídriques del territori, generalment es tria l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre el dia 1 de setembre d’un any i el dia 31 d’agost de l’any següent. Aquest informe té com a objectiu fer un resum, a partir de les dades de les estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya, de la precipitació recollida al país entre el setembre de 2004 i l’agost de 2005, tant de les quantitats absolutes enregistrades com de la comparació d’aquestes quantitats amb els valors mitjans climàtics i dels episodis pluviomètrics més importants. Els valors mitjans climàtics s’han obtingut a partir de les dades de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya (Ninyerola et al., 2001)1. Igualment, també s’aprofita aquest informe per fer un resum de la precipitació estacional enregistrada, entenent la tardor com els mesos de setembre, octubre i novembre, l’hivern com els mesos de desembre, gener i febrer, la primavera comprèn els mesos de març, abril i maig, i l’estiu correspon als mesos de juny, juliol i agost. Per acabar, cal esmentar que al llarg de tot l’informe s’expressen les quantitats de precipitació en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. 2. Precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2004-2005 A diferència de la tendència apuntada en els darrers quatre anys pluviomètrics, en els que els valors de pluja acumulada foren iguals o per damunt de la mitjana, enguany s’han enregistrat valors clarament inferiors. De fet cap de les estacions ha assolit la seva corresponent mitjana climàtica. La distribució geogràfica de la precipitació total acumulada (mapa 2.1) mostra una elevada variabilitat territorial lligada a la riquesa de règims climàtics de Catalunya. Així en pocs quilòmetres de distància s’acumulen valors superiors als 1.000 mm i d’altres que en prou feines arriben als 150 mm. Els valors màxims s’han concentrat al sector a cavall de la Val d’Aran i el Pallars Sobirà i el nord del Ripollès, on s’han superat lleugerament els 1.000 mm. Els més de 500 mm que s’enregistraren al sector proper al cap de Salou corresponen, en bona part, a la forta tempesta caiguda entre els dies 6 i 7 de setembre de 2004, i que deixà en alguns punts més de 200 mm en poques hores. Cal destacar que el sector de la serralada Transversal (Montseny-Guilleries-Collsacabra), que en un any tipus acumularia més de 1.000 mm, en aquest any pluviomètric amb prou feines ha superat els 500 mm. 1 Ninyerola, M., Pons, X. i Roure, J. M. (2001): Atles climàtic digital de Catalunya. Departament de Geografia, Unitat de Botànica. Universitat Autònoma de Barcelona. http://magno.uab.es/atles-climatic/ C. de Berlín, 38-48 1 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected] Servei Meteorològic de Catalunya ESTACIÓ COMARCA Prec (mm) Bonaigua (2.250 m) Pallars Sobirà 1093,0 Ulldeter (2.380 m) Ripollès 1077,0 Boí (2.540 m) Alta 830,2 Ribagorça Molló Ripollès 782,4 Malniu (2.310 m) Cerdanya 779,1 Sant Pau de Ripollès 776,2 Segúries Vielha e Mijaran Val d'Aran 767,6 Núria (1.971 m) Ripollès 717,4 Els valors mínims s’han concentrat a les comarques del pla de Lleida (Segrià, Pla d’Urgell, Garrigues i Urgell), on s’hi han acumulat menys de 200 mm. Aquestes quantitats són pròpies de climes àrids com els de l’àrea litoral d’Almeria (amb precipitació anual inferior als 300 mm), i donen fe de les minses precipitacions assolides enguany: ESTACIÓ COMARCA Prec (mm) Alcarràs Segrià 137,8 Castelldans Garrigues 140,3 Seròs Segrià 157,6 Castellnou de Pla d'Urgell 169,4 Seana Miralcamp Pla d'Urgell 179,8 Lleida – Raïmat Segrià 180,7 Rellinars Vallès 181,2 Occidental Lleida – Bordeta Segrià 183,7 Al mapa 2.2 es comparen els valors de la precipitació acumulada en el darrer any pluviomètric amb els valors mitjans climàtics. S’observa com pràcticament la totalitat del territori ha enregistrat dèficits pluviomètrics destacats. Així, bona part del centre i oest de Catalunya mostra percentatges inferiors al 50%, mentre que la resta ho està per sota del 70%. Només els relleus més destacats dels Pirineus, el sector al voltant de l’Alt i el Baix Empordà i el referit àmbit de la costa del Baix Camp mostren valors percentuals que s’acosten a la mitjana: ESTACIÓ COMARCA % Vinyols i els Arcs Baix Camp 98 Serra de Daró Baix 85 Empordà la Tallada d'Empordà Baix 83 Empordà Torroella de Montgrí Baix 82 Empordà C. de Berlín, 38-48 2 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected] Servei Meteorològic de Catalunya Vielha e Mijaran Val d'Aran 81 Ventalló Alt Empordà 79 Castelló d'Empúries Alt Empordà 77 Els percentatges més baixos s’han obtingut al Prepirineu i les comarques de la Catalunya central, tal i com apareixen a la següent taula: ESTACIÓ COMARCA % Montserrat – Sant Dimes Bages 25 Font-rubí Alt Penedès 31 Montsec d’Ares (1.571 Pallars 31 m) Jussà Òdena Anoia 34 Santuari de Queralt Berguedà 34 Clariana de Cardener Solsonès 34 Vilanova de Meià Noguera 35 C. de Berlín, 38-48 3 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected] Servei Meteorològic de Catalunya Mapa 2.1. Precipitació acumulada Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya amb disponibilitat superior al 90% de la informació pel període entre els dies 1 de setembre de 2004 i 31 d’agost de 2005. C. de Berlín, 38-48 4 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected] Servei Meteorològic de Catalunya Mapa 2.2. Comparativa amb la mitjana històrica Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, amb disponibilitat superior al 90% de la informació, comparades amb la mitjana climàtica extreta de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya pel període comprès entre l’1 setembre de 2004 i el 31 d’agost de 2005. C. de Berlín, 38-48 5 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected] Servei Meteorològic de Catalunya 3. Episodis més important durant l’any pluviomètric 2004-2005 Malgrat el marcat caràcter sec de l’any hidrològic 2004-2005, es poden destacar alguns episodis de precipitació importants : • 06-07.09.04 Vinyols i els Arcs el Baix Camp 190,7 mm Illa de Buda el Montsià 114,2 mm els Alfacs el Montsià 104,0 mm • 09-11.11.04 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 100,4 mm Vielha e Mijaran la Val d’Aran 58,4 mm Sasseuba (2.200 m) la Val d’Aran 51,2 mm • 18-20.01.05 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 109,6 mm Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà 70,7 mm Sasseuba (2.200 m) la Val d’Aran 70,3 mm • 06-09.02.05 Espolla l’Alt Empordà 165,7 mm Castelló d’Empúries l’Alt Empordà 154,1 mm Cabanes l’Alt Empordà 141,3 mm • 17.05.05 Serra de Daró el Baix Empordà 93,2 mm St. Pere Pescador l’Alt Empordà 84,8 mm Castelló d’Empúries l’Alt Empordà 80,8 mm C. de Berlín, 38-48 6 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected] Servei Meteorològic de Catalunya 4. Precipitació estacional durant l’any pluviomètric 2004-2005 4.1. Precipitació durant la tardor de 2004 En climatologia, la tardor és el període entre el dia 1 de setembre i el dia 31 de novembre. Per tant, en aquest apartat s’analitza la precipitació acumulada durant els tres primers mesos (setembre – novembre) i la seva comparació amb els valors mitjans climàtics. Al mapa 4.1.1 es mostra la precipitació acumulada durant la tardor de 2004 a les estacions automàtiques gestionades pel SMC. S’observa una àmplia àrea al centre i oest del país amb valors inferiors als 50 mm, i només el sector a cavall del litoral del Baix Camp i el Tarragonès acumula totals superiors als 200 mm, conseqüència de l’episodi de pluges del 6 i 7 de setembre de 2004. Les quantitats de precipitació més abundants s’han recollit a les estacions següents: ESTACIÓ COMARCA Prec (mm) Vinyols i els Arcs Baix Camp 267,1 Vielha e Mijaran Val d'Aran 172,2 Bonaigua (2.250 m) Pallars Sobirà 168,0 Illa de Buda Montsià 153,0 Punta del Fangar Baix Ebre 152,0 En canvi, les quantitats més modestes s’han obtingut a les estacions que tot seguit s’indiquen : ESTACIÓ COMARCA Prec (mm) Alcarràs Segrià 22,3 Castellnou de Seana Pla d'Urgell 23,8 el Pont de Vilomara Bages 24,0 Alfarràs Segrià 26,1 Tornabous Urgell 26,3 Sant Salvador de Bages 28,8 Guardiola Font-rubí Alt 28,8 Penedès Cal esmentar que la tardor és l’estació de l’any més plujosa a gran part del litoral i prelitoral de Catalunya. Les quantitats acumulades en aquesta tardor i en aquests sectors han estat clarament inferiors i manifesten el marcat caràcter sec que s’anirà repetint en les estacions següents.
Load more

Recommended publications
  • Les Rieres Del Baix Camp. Connectors Turístics
    ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA MEMÒRIA ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA Consell Comarcal del Baix Camp Reus, desembre de 2016 1 C/ Dr. Ferran, 8 · 43202 Reus · Tel. 977 32 71 55 · www.baixcamp.cat · [email protected] ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA ÍNDEX A) JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT DEL PROJECTE.................2 B) VIABILITAT ECONÒMICA PROJECTE....................................10 C) ACTUACIONS A DESENVOLUPAR.........................................12 2 C/ Dr. Ferran, 8 · 43202 Reus · Tel. 977 32 71 55 · www.baixcamp.cat · [email protected] ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA A) INFORME JUSTIFICATIU DE LA NECESSITAT DE L’ACTUACIÓ L’actuació que es presenta en aquesta memòria vol esdevenir una acció clau per al desenvolupament i dinamització turística dels municipis de la plana del Baix Camp, municipis que, generalment, no es veuen beneficiats per la dinàmica turística que es dóna a primera línia de mar, on es desenvolupa el que tradicionalment anomenem turisme de sol i platja. La finalitat del projecte és la de dinamitzar turísticament la zona interior de la comarca del Baix Camp en base a la ordenació i adequació de les seves principals rieres (les rieres de Riudoms o de Maspujols, d'Alforja o de les Borges i de Riudecanyes i el riu de Llastres) per tal de convertir-les en un atractiu turístic, cultural i mediambiental que impulsi, estimuli i faciliti l’arribada de turistes a aquests municipis de segona línia de mar.
    [Show full text]
  • Tarragona in Figures
    >> Tarragona in figures 2012 00 01 02 03 04 05 06 07 08 >> Tarragona in figures > Edited by: TARRAGONA CITY HALL Council of Labour, Economic Development and Youth Politics > Work team: Vicenç Alcaraz Santiago Castellà Catalina Jordi, CREP-URV Angel Martorell Montserrat Pascual Juan Manuel Patón > Special collaboration: Tarragona Chamber of Commerce CEPTA (Tarragona Business Confederation) – Department of Studies > Translation: Tarraco Translation > Design and layout: Department Corporate Image and Desktop Publishing >> Index > PRESENTATIONS ................................................................................................... 7 > 00. EXECUTIVE SUMMARY ................................................................................... 10 > 01. A PRIVILEGED LOCATION ................................................................................ 18 > 02. THE SECOND LARGEST ECONOMIC CENTRE OF CATALONIA .......................... 22 > 03. HIGHLY ACCESSIBLE AND INTERNATIONALLY CONNECTED .......................... 28 > 04. HUMAN CAPITAL ............................................................................................. 32 > 05. INDUSTRIAL ACTIVITY, GROWTH AND ENERGY GENERATION ........................ 40 > 06. TOURISM, CULTURE AND ACTIVE COMMERCE ............................................... 46 > 07. QUALITY OF LIFE ............................................................................................ 54 > 08. OLYMPIC CITY ................................................................................................
    [Show full text]
  • Visualitza/Obre
    Diagnosi del transport públic col·lectiu en dies laborables a Catalunya 8.- RESULTATS A continuació es presenta de manera sintètica els resultats del càlcul dels 16 indicadors parcials amb el corresponent coeficient de variació (c.v.): COMARCA I1I2I3I4I5I6I7I8I9I10I11I12I13I14I15I16 Alt Camp 21,78 2,21 3,54 7,86 0,70 0,07 0,16 0,81 21,07 2,14 12,25 11,04 5,36 0,54 5,81 3,67 Alt Empordà 15,78 1,16 2,77 5,11 3,70 0,27 0,77 3,61 12,09 0,89 13,84 5,85 0,83 0,06 1,54 0,48 Alt Penedès 18,01 3,42 3,01 2,14 5,90 1,12 1,36 4,30 12,10 2,30 7,46 1,72 2,62 0,50 4,05 0,51 Alt Urgell 12,14 1,54 2,35 5,51 1,05 0,13 0,25 1,60 11,10 1,41 12,02 7,16 5,76 0,73 13,03 8,46 Alta Ribagorça 14,96 1,95 2,58 6,42 0,00 0,00 0,00 0,00 14,96 1,95 9,54 11,06 3,45 0,45 3,23 2,73 Anoia 16,04 3,32 2,78 3,11 8,37 1,73 1,83 6,64 7,67 1,59 6,53 1,97 2,58 0,53 5,58 0,92 Bages 14,13 2,85 2,45 3,04 7,32 1,48 1,55 4,87 6,81 1,37 6,63 2,17 1,41 0,28 4,11 0,84 Baix Camp 18,64 3,81 3,08 4,73 1,76 0,36 0,41 1,73 16,87 3,45 9,49 5,77 3,73 0,76 2,63 1,52 Baix Ebre 14,63 2,89 2,58 6,36 6,40 1,26 1,39 8,02 8,23 1,63 7,70 5,48 3,57 0,71 11,52 4,54 Baix Empordà 8,46 0,95 1,48 4,60 1,85 0,21 0,40 2,79 6,61 0,74 6,01 5,61 0,58 0,07 0,77 0,59 Baix Llobregat 40,18 12,53 6,27 3,14 4,42 1,38 1,22 2,15 35,77 11,15 12,83 3,32 2,49 0,78 1,10 0,26 Baix Penedès 23,41 2,68 4,73 2,89 0,54 0,06 0,17 0,41 22,87 2,62 13,54 3,37 2,64 0,30 3,11 0,55 Barcelonès 18,32 33,70 2,73 0,86 8,19 15,06 1,71 0,66 10,13 18,64 5,25 1,13 1,31 2,42 0,68 0,15 Berguedà 8,74 0,48 1,60 4,66 3,82 0,21 0,89 4,22 4,92 0,27
    [Show full text]
  • Paral·Lelismes Lèxics Entre Els Parlars Del Priorat I El Subdialecte Tortosí1
    Paral·lelismes lèxics entre els parlars del Priorat i el subdialecte tortosí1 Emili Llamas Puig Universitat Rovira i Virgili Justificació L’estudi lingüístic dels diferents parlars que conformen la llengua catalana ens ajuda a fer-nos un dibuix més precís de la riquesa dialectal que dona color a la nostra llengua. Estudiar amb profunditat els nostres parlars és alhora conèixer els nostres pobles, els nostres costums i, en definitiva, conèixer diferents maneres de veure i entendre el món que ens envolta. Cal doncs, reivindicar un dels patrimonis immaterials més valuosos que tenim, els nostres parlars. El fet que l’objecte d’estudi de la meva tesi doctoral sigui la comarca del Priorat respon a motius personals (vincles familiars i sentimentals) i científics (aquest territori no disposava d’un estudi geolingüístic exhaustiu). Però pel que aquí ens interessa hi ha encara un altre motiu per estudiar els parlars del Priorat i és el fet que la comarca estigui situada en una cruïlla de trets lingüístics que dona a aquests parlars una fesomia heterogènia i amb personalitat pròpia i diferenciada dels de les comarques veïnes (Ribera d’Ebre, Baix Camp i Garrigues). Aquesta particularitat fa que l’estudi d’aquests parlars sigui encara més atractiu. Breu descripció històrica i geogràfica2 La comarca del Priorat té 496,20 km2 i és vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Prelitoral, a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.3 La 1 Aquest article és un dels resultats de la tesi doctoral “Els parlars del Priorat. Estudi geolingüístic” (inèdita), investigació que s’ha pogut dur a terme gràcies a l’obtenció d’una Beca de Recerca Predoctoral del Programa de Personal Investigador en Formació, concedida pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.
    [Show full text]
  • Determinants of Waste Generation Per Capita in Catalonia (North-Eastern Spain): the Role of Seasonal Population
    European Journal of Sustainable Development (2016), 5, 3, 489-504 ISSN: 2239-5938 Doi: 10.14207/ejsd.2016.v5n3p489 Determinants of waste generation per capita in Catalonia (North-eastern Spain): the role of seasonal population Òscar Saladié1 Abstract Seasonal population is not taken into account in waste management policies and regional differences in waste generation per capita are magnified. Here I analyze the differences among the Catalan counties (North-eastern Spain) and I compare the results if seasonal population is added or not to the resident people. Waste generation per capita in tourist areas is overestimated and actually the differences among the counties are lower than those indicated in the official data. Only reliable data will allow determining the reasons of differences in waste generation per capita and stablishing more precise objectives in waste management policies. There is a positive correlation between municipal waste generation per capita and the services sector’s contribution to GDP, a negative correlation with the percentage of population over 64 and no correlation with income per capita. Finally, taking into account territorial factors, the lowest waste generation per capita corresponds to counties with very low population densities located in inland Catalonia. Key words: Municipal waste management, seasonal population, determinants of waste generation per capita, Catalonia 1. Introduction There are broad typologies of waste, all with varying behaviour related to environmental agents, potential evolution over time and impacts on environment and human health. The natural ecosystem’s capacity to receive and incorporate waste is limited, and exceeding it can become a serious environmental problem. Waste can be harmful to human health and animal and plant life and may also affect soil, ground water and air quality, including global warming and inadequate management can compromise the sustainability of our development.
    [Show full text]
  • CHAPTER 7. Annex
    CHAPTER 7. Annex 147 Annex I. Internet pages relevant to natural resource management and sustainability of the Catalan coast. Territory, management and legal information: • Generalitat de Catalunya (GenCat): http://www.gencat.net/ • Territorial Policy and Public Works Department (DPTOP)-GenCat: http://www.gencat.net/ptop/ • Environment and Housing Department (DMAH)-GenCat: http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp • Territorial, sectorial and directive plans-GenCat: http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/es/plans/ • Cartographic Institute (ICC)-GenCat: http://www.icc.es/ • Spatial Data Infrastructure (IDEC)-GenCat: http://www.geoportal-idec.net/geoportal/ • Integrated coastal zone management strategy-GenCat: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/egizc/inici.jsp • Barcelona Metropolitan Area Coastal Strategic Plan: http://www.plalitoral.net/ • Sustainable Development Council (CADS)-GenCat: http://www.cat-sostenible.org/ • Agenda 21-GenCat: http://www6.gencat.net/a21cat/home_esp.htm • Mevaplaya Project: http://lim050.upc.es/mevaplaya/ • DEDUCE-Interreg IIIC Project: http://www.gencat.net/mediamb/sosten/deduce/deduce.htm • EUCC Mediterranean Center (The Coastal Union): http://www.eucc.nl/en/eucc/index.htm • El Far Consortium: http://www.elfar.diba.es/ • Barcelona Province Beach Database-DIBA: http://www.diba.cat/platges/default.asp • Barcelona Province “Espai Blau” CZM Project-DIBA: http://www.diba.es/espaiblau/indice.html • Spanish State Ports: http://www.puertos.es/index.jsp • Spanish Environmental Ministry: http://www.mma.es • Ports
    [Show full text]
  • The Catalan Wine Sector Index
    The catalan wine sector Index The catalan wine sector ............................................... 4 Designation of Origin Cava ............................................... 8 Designation of Origin Alella ............................................... 10 Designation of Origin Catalunya ........................................ 12 Designation of Origin Costers del Segre ............................ 14 Designation of Origin Pla de Bages ................................... 16 Designation of Origin Montsant .......................................... 18 Designation of Origin Terra Alta .......................................... 20 Designation of Origin Tarragona ......................................... 23 Designation of Origin Empordà .......................................... 25 Designation of Origin Penedès ........................................... 27 Qualified Designation of Origin Priorat ................................... 30 Designation of Origin Conca de Barberà ............................ 33 2 With an annual turnover of almost €1.2 Bn, wine is the third-largest agri-food sector in Catalonia. The catalan wine sector Wine culture, tradition and landscape are such an inherent part of Catalonia’s history that it has become a symbol of our nation. The Greek and Roman civilisations brought vine-growing to the Mediterranean. Since then, vines, vineyards, wineries and wines have been part of our history. Industry The Catalan wine sector has a very robust and competitive structure with over 600 bottling wi- neries, 8,359 winemakers,
    [Show full text]
  • Jude Webber & Miquel Strubell I Trueta the CATALAN LANGUAGE
    Jude Webber & Miquel Strubell i Trueta THE CATALAN LANGUAGE PROGRESS TOWARDS NORMALISATION 1991 THE ANGLO-CATALAN SOCIETY THE ANGLO-CATALAN SOCIETY OCCASIONAL PUBLICATIONS No. 1. Salvador Giner. The Social Structure of Catalonia (1980, reprinted 1984) No. 2. Joan Salvat-Papasseit. Selected Poems (1982) No. 3. David Mackay. Modern Architecture in Barcelona (1985) No. 4. Forty Modern Catalan Poems (Homage to Joan Gili) (1987) No. 5. E. Trenc Ballester & Alan Yates. Alexandre de Riquer (1988) No. 6. Salvador Espriu. Primera història d 'Esther with English version by Philip Polack and Introduction by Antoni Turull (1989) No. 7. Jude Webber & Miquel Strubell i Trueta. The Catalan Language: Progress Towards Normalisation (1991) © Jude Webber & Miquel Strubell i Trueta Produced and typeset by Sheffield Academic Press Ltd Printed by BPCC Wheatons Limited, Exeter Cover design by Joan Gili British Library Cataloguing in Publication Data Webber, Jude The Catalan language: progress towards normalisation. (The Anglo-Catalan Society occasional publications. ISSN 0144-5863; 7) I. Title II. Strubell, Miguel HI. Series 449.915 ISSN 0144-5863 ISBN 0-9507137-6-7 CONTENTS Preface 7 Acknowledgements 9 Frontispiece Map 10 Introduction 11 I The Historical Perspective 13 II Social, Demographic and Linguistic Perspectives 17 HI Socio-Psychological Perspectives 19 1. Language Consciousness and Attitudes 19 2. Language Speaker Stereotypes 20 3. Ethnolinguistic Identity and Interpersonal Language Behaviour 22 IV The Legal Framework 25 V Institutional Measures 29 VI Education 33 1. Linguistic Normalisation in State Schools 33 2. Catalan Courses for Adults 38 VII Media 41 1. Press 41 2. Television 43 3. Radio 44 4. Book Publishing 45 5.
    [Show full text]
  • Recorregut De Recerca Geològica I
    TERRA ENDINS REVISTA DE GEOLOGIA SÉRIE B Nº 362 OCTUBRE – 2013 ISSN 1131 – 5407 D.L.B. 5.635 - 90 14 pàgines RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DEL BAIX CAMP I DEL PRIORAT: DES DEL COLL ROIG DE PRATDIP, A PRATDIP, COLLDEJOU, TORRE DE LA FONTAUBELLA I A MARÇÀ Josep M. Mata-Perelló i Joaquim Sanz Balagué Aquest recorregut va ´esser experimentat amb docents el dia 24B de març del 2012 2 3 RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DEL BAIX CAMP I DEL PRIORAT: DES DEL COLL ROIG DE PRATDIP, A PRATDIP, COLLDEJOU, TORRE DE LA FONTAUBELLA I A MARÇÀ Per Josep M. Mata-Perelló i Joaquim Sanz Balagué ADVERTIMENTS PREVIS Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem reestructurar el recorregut, prescindint de les anomenades PARADES - CONDICIONALS, i d´altres si s´escau. També recomanem de cercar la informació més adient, sobre els trams a recórrer mitjançant camins de terra, o de pista. Precisament, en aquest itinerari, hi ha alguns trajectes d´aproximació cap a les mines, que haurem de fer per camins de terra en irregular estat de conservació. Per d´altra banda, recomanem tenir una cura extrema de la NATURA, evitant qualsevol forma d’agressió sobre ella, o de fer-n´hi un mal ús del que en ofereix la nostra mare Terra. BREU INTRODUCCIÓ En aquesta ocasió, el recorregut de l´itinerari discorrerà, en la seva major part pel sistema Mediterrani (i més concretament per la seva subunitat més interna, la Serralada Prelitoral Catalana).
    [Show full text]
  • "ACEITE DE TERRA ALTA" U "OLI DE TERRA ALTA"
    Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries PLIEGO DE CONDICIONES DE LA DENOMINACIÓN DE ORIGEN PROTEGIDA “Oli de Terra Alta” / “Aceite de Terra Alta” Versión: Solicitud de modificación Información Pública (marzo 2015) Decisión Favorable (junio 2015) PLIEGO DE CONDICIONES DE LA DENOMINACIÓN DE ORIGEN PROTEGIDA "ACEITE DE TERRA ALTA" u "OLI DE TERRA ALTA" A) NOMBRE DEL PRODUCTO Denominación de origen protegida (DOP) “Aceite de Terra Alta" u "Oli de Terra Alta”. B) DESCRIPCIÓN DEL PRODUCTO B1) Definición Aceite de oliva virgen extra obtenido del fruto de Olea Europea L, de la variedad principal Empeltre o la mezcla de la variedad Empeltre y las variedades secundarias Arbequina, Morruda y Farga, por procedimientos mecánicos o por otros medios físicos que no produzcan alteración del aceite, conservando el sabor, aroma y características del fruto del que procede. La Empeltre es la variedad principal debido a que predomina en la zona de producción. B2) Descripción de las variedades Variedad Empeltre: El árbol de la variedad Empeltre es vigoroso, de gran desarrollo, con tendencia a la verticalidad. Hojas de forma elíptico-lanceolada o elíptico-espatulada, con una relación L/A corta y ancha. El anverso es de color verde muy oscuro, con el dorso gris-plateado y un nervio verdoso muy prominente. Las inflorescencias se encuentran a lo largo de todo el ramo, y se cree que es una variedad parcialmente autofértil. Los frutos normalmente se encuentran en la parte interna del árbol aislados y poco visibles desde el exterior. Este fruto tiene un pedúnculo largo, es de tamaño medio, de forma alargada, asimétrico, ligeramente abombado por el dorso en el tercio inferior, y plano en el tercio opuesto.
    [Show full text]
  • The Genus Hieracium (Asteraceae) in Catalonia (Northeastern Iberian Peninsula, Spain)
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament la Recerca i... Flora Montiberica 65: 88-121 (XI-2016). ISSN 1138-5952, edic. digital: 1988-799X THE GENUS HIERACIUM (ASTERACEAE) IN CATALONIA (NORTHEASTERN IBERIAN PENINSULA, SPAIN) Llorenç SÁEZ GOÑALONS1 & Gonzalo MATEO SANZ2 1Unitat de Botànica, Facultat de Biociències, Universitat Autònoma de Barcelona, 08193-Bellaterra (Barcelona). [email protected] 2Jardín Botánico. Universidad de Valencia. C/ Quart, 80. 46008-Valencia. [email protected] ABSTRACT: An account of the Hieracium species of Catalonia (northeastern Spain) is presented. Comments on the distribution and the taxonomic relationships are provided for a total of 141 accepted species. Key words: Hieracium, Aste- raceae, taxonomy, northeastern Iberian Peninsula, Catalonia, Spain. RESUMEN: El género Hieracium (Asteraceae) en Cataluña. Se presenta un listado comentado de las especies actualmente conocidas en Cataluña, con refe- rencias a su distribución y relaciones taxonómicas, afectando a un total de 141 uni- dades. Palabras clave: Hieracium, Asteraceae, taxonomía, Cataluña, España. INTRODUCTION nized 279 taxa at species and subspecies level (of which only 69 are species). Later The genus Hieracium L. in the narrow new taxonomic concepts were proposed sense (Hieracium subgen. Hieracium) be- mainly by G. Mateo (MATEO, 2004, 2005, longs to one of the taxonomically most in- 2006a, 2006b, 2007a, 2007b, 2008, 2012, tricate groups of vascular plants (CHRTEK 2013, 2016a, 2016b, MATEO & ALEJAN- & al. 2004; GREUTER, 2007). Hybridiza- DRE, 2006, MATEO & EGIDO, 2014, 2015, tion, apomixis, and polyploidy are putati- MATEO & al., 2016, MATEO & SÁEZ 2016).
    [Show full text]
  • JESSICA: Evaluation Study for Catalonia, Spain (2014-2020)
    JESSICA: Evaluation Study for Catalonia, Spain (2014-2020) Final report Version 7 – 14 March2014 Original Language: Spanish Translated version – 16 December 2013 1 DISCLAIMER This document has been produced with the financial assistance of the European Union. The views expressed herein can in no way be taken to reflect the official opinion of the European Union. Sole responsibility for the views, interpretations or conclusions contained in this document lies with the authors. No representation or warranty express or implied will be made and no liability or responsibility is or will be accepted by the European Investment Bank or the European Commission or the Managing Authorities of Structural Funds Operational Programmes in relation to the accuracy or completeness of the information contained in this document and any such liability is expressly disclaimed. This document is provided for information only. Neither the European Investment Bank nor the European Commission gives any undertaking to provide any additional information or correct any inaccuracies in it. Financial data given in this document has not been audited, the business plans examined for the selected case studies have not been checked and the financial model used for simulations has not been audited. The case studies and financial simulations are purely for theoretical and explanatory illustration purposes. The projects studied in no way anticipate projects that will actually be financed using Financial Instruments. Neither the European Investment Bank, the European Commission, the Managing Authorities of the Structural Funds Operational Programmes, nor Mazars LLP nor Ecorys can be held liable for the accuracy of any of the financial or non-financial data contained in this document.
    [Show full text]