Recorregut De Recerca Geològica I
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Actos Inscritos
BOLETÍN OFICIAL DEL REGISTRO MERCANTIL Núm. 109 Viernes 12 de junio de 2009 Pág. 30687 SECCIÓN PRIMERA Empresarios Actos inscritos TARRAGONA 265359 - RESINEX SPAIN SOCIEDAD LIMITADA. Nombramientos. Apo.Manc.: GAYO SANCHEZ MANUEL;GOMIS PONS MARIA ESTHER;TARRES ALTIMIRA VALENTI. Datos registrales. T 2405 , F 223, S 8, H T 38340, I/A 9 (25.05.09). 265360 - TECNICAS ELECTRICAS Y METALICAS 2006 SOCIEDAD LIMITADA. Cambio de objeto social. LA URBANIZACION, PROMOCION, PARCELACION Y COMPRAVENTA DE TODO TIPO DE CONSTRUCCIONES Y EJECUCIONES DE OBRAS. Datos registrales. T 2233 , F 4, S 8, H T 34607, I/A 4 ( 1.06.09). 265361 - SERCAPITAL INVERSIONES SOCIEDAD LIMITADA. Ceses/Dimisiones. Adm. Unico: FRANQUET SUGRAÑES MARIA TERESA. Nombramientos. Adm. Solid.: FRANQUET SUGRAÑES MARIA TERESA;PALLEJA MONNE JOSEP. Ampliación de capital. Capital: 26.994,00 Euros. Resultante Suscrito: 30.000,00 Euros. Modificaciones estatutarias. Cambio del Organo de Administración: Administrador único a Administradores solidarios. Cambio de domicilio social. PLAZA LLIBERTAT 10 3 (REUS). Datos registrales. T 2249 , F 145, S 8, H T 34971, I/A 2 ( 2.06.09). 265362 - HOSPEDES SOCIEDAD LIMITADA. Ceses/Dimisiones. Adm. Unico: ECHEZARRETA BEDIA JOSE ANTONIO. Nombramientos. Adm. Solid.: ECHEZARRETA GONZALEZ ARITZ;ECHEZARRETA BEDIA JOSE ANTONIO. Ampliación de capital. Capital: 25.452,00 Euros. Resultante Suscrito: 28.462,00 Euros. Modificaciones estatutarias. Cambio del Organo de Administración: Administrador único a Administradores solidarios. Cambio de domicilio social. C/ LA COMA S/N (COLLDEJOU). Datos registrales. T 2456 , F 74, S 8, H T 39485, I/A 3 ( 2.06.09). 265363 - TRAVIMA SOCIEDAD ANONIMA. Revocaciones. Apo.Manc.: GRAU ALCALDE ISABEL. -
Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona)
Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. -
Les Rieres Del Baix Camp. Connectors Turístics
ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA MEMÒRIA ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA Consell Comarcal del Baix Camp Reus, desembre de 2016 1 C/ Dr. Ferran, 8 · 43202 Reus · Tel. 977 32 71 55 · www.baixcamp.cat · [email protected] ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA ÍNDEX A) JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT DEL PROJECTE.................2 B) VIABILITAT ECONÒMICA PROJECTE....................................10 C) ACTUACIONS A DESENVOLUPAR.........................................12 2 C/ Dr. Ferran, 8 · 43202 Reus · Tel. 977 32 71 55 · www.baixcamp.cat · [email protected] ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA A) INFORME JUSTIFICATIU DE LA NECESSITAT DE L’ACTUACIÓ L’actuació que es presenta en aquesta memòria vol esdevenir una acció clau per al desenvolupament i dinamització turística dels municipis de la plana del Baix Camp, municipis que, generalment, no es veuen beneficiats per la dinàmica turística que es dóna a primera línia de mar, on es desenvolupa el que tradicionalment anomenem turisme de sol i platja. La finalitat del projecte és la de dinamitzar turísticament la zona interior de la comarca del Baix Camp en base a la ordenació i adequació de les seves principals rieres (les rieres de Riudoms o de Maspujols, d'Alforja o de les Borges i de Riudecanyes i el riu de Llastres) per tal de convertir-les en un atractiu turístic, cultural i mediambiental que impulsi, estimuli i faciliti l’arribada de turistes a aquests municipis de segona línia de mar. -
11.JTD 11De12.Pdf
Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. -
Servei Meteorològic De Catalunya
Servei Meteorològic de Catalunya INFORME DE LA PRECIPITACIÓ MESURADA A CATALUNYA DURANT L’ANY PLUVIOMÈTRIC 2004-2005 Àrea de Climatologia - Servei Meteorològic de Catalunya 1. INTRODUCCIÓ En parlar de precipitació, i quan es vol fer el balanç de reserves hídriques del territori, generalment es tria l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre el dia 1 de setembre d’un any i el dia 31 d’agost de l’any següent. Aquest informe té com a objectiu fer un resum, a partir de les dades de les estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya, de la precipitació recollida al país entre el setembre de 2004 i l’agost de 2005, tant de les quantitats absolutes enregistrades com de la comparació d’aquestes quantitats amb els valors mitjans climàtics i dels episodis pluviomètrics més importants. Els valors mitjans climàtics s’han obtingut a partir de les dades de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya (Ninyerola et al., 2001)1. Igualment, també s’aprofita aquest informe per fer un resum de la precipitació estacional enregistrada, entenent la tardor com els mesos de setembre, octubre i novembre, l’hivern com els mesos de desembre, gener i febrer, la primavera comprèn els mesos de març, abril i maig, i l’estiu correspon als mesos de juny, juliol i agost. Per acabar, cal esmentar que al llarg de tot l’informe s’expressen les quantitats de precipitació en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. 2. Precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2004-2005 A diferència de la tendència apuntada en els darrers quatre anys pluviomètrics, en els que els valors de pluja acumulada foren iguals o per damunt de la mitjana, enguany s’han enregistrat valors clarament inferiors. -
Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època
ANNEX IV – Inventari i mapa de localització dels llocs de culte cristià i dels cementiris del Camp de Tarragona (Mapa 11). ANNEX IV – INVENTARI I MAPA DE LOCALITZACIÓ DELS LLOCS DE CULTE CRISTIÀ I DELS CEMENTIRIS DEL CAMP DE TARRAGONA. A continuació presentem l’inventari amb el seu corresponent mapa d’ubicació (amb una escala original 1:50.000) dels llocs de culte cristià (creus, esglèsies, ermites, oratoris, etc...) i d’enterrament que hem pogut constatar al Camp de Tarragona (Mapa 10)1. Es tracta d’elements molt interessants que poden atorgar-nos valuoses informacions sobre l’antiga morfologia del territori que ens ocupa, doncs la seva especial importància ha afavorit la seva conservació. Sovint han conservat un emplaçament original ben antic o bé s’han superposat a indrets d’una significació anterior. En el cas concret de la centuriació, és ben conegut el fenomen de cristianització d’elements de la xarxa cadastral (fites convertides en creus de terme, altars de camí esdevinguts ermites, encreuaments ocupats per esglesioles, etc...) (veure III Part, capítol 5, apartat 5.3.3.)2. En conseqüència, el material que seguidament exposarem (localitzat, fonamentalment, treballant sobre materials cartogràfics a escala 1:25.000 i 1:50.000) ha proporcionat tot un seguit de dades que han estat molt importants a l’hora de realitzar l’anàlisi arqueomorfològica desenvolupada al Capítol 5 de la Part III. 1.- TARRAGONÈS. 1.1.- Altafulla. 1.1.1.- Ermita de Sant Antoni de Pàdua. 1.1.2.- Cementiri d’Altafulla. 1.2.- El Catllar de Gaià. 1.2.1.- Ermita de Sant Ramon. -
El Territorio Que Configura La DO Montsant Resta Delimitado Por Un
DO MONTSANT Consell Regulador Plaça Quartera, 6 43730 Falset Tel. 34 977 83 17 42 · Fax: 34 977 83 06 76 · Email: [email protected] www.domontsant.com D.O. MONTSANT INFORMATION DOSSIER INTRODUCTION The D.O. Montsant (Designation of Origin or wine appellation), despite being a recently created wine appellation, has years of wine-making history to its name. Wine experts and press consider it to be an up and coming region and prestigious magazines such as “The Wine Spectator” have declared it to be “a great discovery”. The quality of Montsant wines is key to their success, as too is their great value for money. The prestigious Spanish wine guide, “Guia Peñin” agrees that “the quality of Montsant wines and their great prices make this region an excellent alternative.” In the United States, “Wine & Spirits” magazine have stated that “Montsant should be watched with interest”. Montsant wines appear in some of the most prestigious wine rankings in the World and they always tend to be the best priced amongst their rivals at the top of the list. The professionals and wineries behind the DO Montsant label are very enthusiastic. Many wineries are co-operatives with important social bases and the winemakers who make Montsant wines are often under 40 years old. We at the DO Montsant believe that youth, coupled with a solid wine-making tradition is synonymous of future, new ideas and risk-taking. To conclude, this is the DO Montsant today: a young wine appellation with a promising future ahead of it. 1 THE REGULATORY COUNCIL The wines of the DO Montsant are governed by the Regulatory council or body. -
Tarragona in Figures
>> Tarragona in figures 2012 00 01 02 03 04 05 06 07 08 >> Tarragona in figures > Edited by: TARRAGONA CITY HALL Council of Labour, Economic Development and Youth Politics > Work team: Vicenç Alcaraz Santiago Castellà Catalina Jordi, CREP-URV Angel Martorell Montserrat Pascual Juan Manuel Patón > Special collaboration: Tarragona Chamber of Commerce CEPTA (Tarragona Business Confederation) – Department of Studies > Translation: Tarraco Translation > Design and layout: Department Corporate Image and Desktop Publishing >> Index > PRESENTATIONS ................................................................................................... 7 > 00. EXECUTIVE SUMMARY ................................................................................... 10 > 01. A PRIVILEGED LOCATION ................................................................................ 18 > 02. THE SECOND LARGEST ECONOMIC CENTRE OF CATALONIA .......................... 22 > 03. HIGHLY ACCESSIBLE AND INTERNATIONALLY CONNECTED .......................... 28 > 04. HUMAN CAPITAL ............................................................................................. 32 > 05. INDUSTRIAL ACTIVITY, GROWTH AND ENERGY GENERATION ........................ 40 > 06. TOURISM, CULTURE AND ACTIVE COMMERCE ............................................... 46 > 07. QUALITY OF LIFE ............................................................................................ 54 > 08. OLYMPIC CITY ................................................................................................ -
Visualitza/Obre
Diagnosi del transport públic col·lectiu en dies laborables a Catalunya 8.- RESULTATS A continuació es presenta de manera sintètica els resultats del càlcul dels 16 indicadors parcials amb el corresponent coeficient de variació (c.v.): COMARCA I1I2I3I4I5I6I7I8I9I10I11I12I13I14I15I16 Alt Camp 21,78 2,21 3,54 7,86 0,70 0,07 0,16 0,81 21,07 2,14 12,25 11,04 5,36 0,54 5,81 3,67 Alt Empordà 15,78 1,16 2,77 5,11 3,70 0,27 0,77 3,61 12,09 0,89 13,84 5,85 0,83 0,06 1,54 0,48 Alt Penedès 18,01 3,42 3,01 2,14 5,90 1,12 1,36 4,30 12,10 2,30 7,46 1,72 2,62 0,50 4,05 0,51 Alt Urgell 12,14 1,54 2,35 5,51 1,05 0,13 0,25 1,60 11,10 1,41 12,02 7,16 5,76 0,73 13,03 8,46 Alta Ribagorça 14,96 1,95 2,58 6,42 0,00 0,00 0,00 0,00 14,96 1,95 9,54 11,06 3,45 0,45 3,23 2,73 Anoia 16,04 3,32 2,78 3,11 8,37 1,73 1,83 6,64 7,67 1,59 6,53 1,97 2,58 0,53 5,58 0,92 Bages 14,13 2,85 2,45 3,04 7,32 1,48 1,55 4,87 6,81 1,37 6,63 2,17 1,41 0,28 4,11 0,84 Baix Camp 18,64 3,81 3,08 4,73 1,76 0,36 0,41 1,73 16,87 3,45 9,49 5,77 3,73 0,76 2,63 1,52 Baix Ebre 14,63 2,89 2,58 6,36 6,40 1,26 1,39 8,02 8,23 1,63 7,70 5,48 3,57 0,71 11,52 4,54 Baix Empordà 8,46 0,95 1,48 4,60 1,85 0,21 0,40 2,79 6,61 0,74 6,01 5,61 0,58 0,07 0,77 0,59 Baix Llobregat 40,18 12,53 6,27 3,14 4,42 1,38 1,22 2,15 35,77 11,15 12,83 3,32 2,49 0,78 1,10 0,26 Baix Penedès 23,41 2,68 4,73 2,89 0,54 0,06 0,17 0,41 22,87 2,62 13,54 3,37 2,64 0,30 3,11 0,55 Barcelonès 18,32 33,70 2,73 0,86 8,19 15,06 1,71 0,66 10,13 18,64 5,25 1,13 1,31 2,42 0,68 0,15 Berguedà 8,74 0,48 1,60 4,66 3,82 0,21 0,89 4,22 4,92 0,27 -
Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els -
Paral·Lelismes Lèxics Entre Els Parlars Del Priorat I El Subdialecte Tortosí1
Paral·lelismes lèxics entre els parlars del Priorat i el subdialecte tortosí1 Emili Llamas Puig Universitat Rovira i Virgili Justificació L’estudi lingüístic dels diferents parlars que conformen la llengua catalana ens ajuda a fer-nos un dibuix més precís de la riquesa dialectal que dona color a la nostra llengua. Estudiar amb profunditat els nostres parlars és alhora conèixer els nostres pobles, els nostres costums i, en definitiva, conèixer diferents maneres de veure i entendre el món que ens envolta. Cal doncs, reivindicar un dels patrimonis immaterials més valuosos que tenim, els nostres parlars. El fet que l’objecte d’estudi de la meva tesi doctoral sigui la comarca del Priorat respon a motius personals (vincles familiars i sentimentals) i científics (aquest territori no disposava d’un estudi geolingüístic exhaustiu). Però pel que aquí ens interessa hi ha encara un altre motiu per estudiar els parlars del Priorat i és el fet que la comarca estigui situada en una cruïlla de trets lingüístics que dona a aquests parlars una fesomia heterogènia i amb personalitat pròpia i diferenciada dels de les comarques veïnes (Ribera d’Ebre, Baix Camp i Garrigues). Aquesta particularitat fa que l’estudi d’aquests parlars sigui encara més atractiu. Breu descripció històrica i geogràfica2 La comarca del Priorat té 496,20 km2 i és vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Prelitoral, a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.3 La 1 Aquest article és un dels resultats de la tesi doctoral “Els parlars del Priorat. Estudi geolingüístic” (inèdita), investigació que s’ha pogut dur a terme gràcies a l’obtenció d’una Beca de Recerca Predoctoral del Programa de Personal Investigador en Formació, concedida pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. -
Determinants of Waste Generation Per Capita in Catalonia (North-Eastern Spain): the Role of Seasonal Population
European Journal of Sustainable Development (2016), 5, 3, 489-504 ISSN: 2239-5938 Doi: 10.14207/ejsd.2016.v5n3p489 Determinants of waste generation per capita in Catalonia (North-eastern Spain): the role of seasonal population Òscar Saladié1 Abstract Seasonal population is not taken into account in waste management policies and regional differences in waste generation per capita are magnified. Here I analyze the differences among the Catalan counties (North-eastern Spain) and I compare the results if seasonal population is added or not to the resident people. Waste generation per capita in tourist areas is overestimated and actually the differences among the counties are lower than those indicated in the official data. Only reliable data will allow determining the reasons of differences in waste generation per capita and stablishing more precise objectives in waste management policies. There is a positive correlation between municipal waste generation per capita and the services sector’s contribution to GDP, a negative correlation with the percentage of population over 64 and no correlation with income per capita. Finally, taking into account territorial factors, the lowest waste generation per capita corresponds to counties with very low population densities located in inland Catalonia. Key words: Municipal waste management, seasonal population, determinants of waste generation per capita, Catalonia 1. Introduction There are broad typologies of waste, all with varying behaviour related to environmental agents, potential evolution over time and impacts on environment and human health. The natural ecosystem’s capacity to receive and incorporate waste is limited, and exceeding it can become a serious environmental problem. Waste can be harmful to human health and animal and plant life and may also affect soil, ground water and air quality, including global warming and inadequate management can compromise the sustainability of our development.