DOCSLIB.ORG

Visualitza/Obre

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Visualitza/Obre Diagnosi del transport públic col·lectiu en dies laborables a Catalunya 8.- RESULTATS A continuació es presenta de manera sintètica els resultats del càlcul dels 16 indicadors parcials amb el corresponent coeficient de variació (c.v.): COMARCA I1I2I3I4I5I6I7I8I9I10I11I12I13I14I15I16 Alt Camp 21,78 2,21 3,54 7,86 0,70 0,07 0,16 0,81 21,07 2,14 12,25 11,04 5,36 0,54 5,81 3,67 Alt Empordà 15,78 1,16 2,77 5,11 3,70 0,27 0,77 3,61 12,09 0,89 13,84 5,85 0,83 0,06 1,54 0,48 Alt Penedès 18,01 3,42 3,01 2,14 5,90 1,12 1,36 4,30 12,10 2,30 7,46 1,72 2,62 0,50 4,05 0,51 Alt Urgell 12,14 1,54 2,35 5,51 1,05 0,13 0,25 1,60 11,10 1,41 12,02 7,16 5,76 0,73 13,03 8,46 Alta Ribagorça 14,96 1,95 2,58 6,42 0,00 0,00 0,00 0,00 14,96 1,95 9,54 11,06 3,45 0,45 3,23 2,73 Anoia 16,04 3,32 2,78 3,11 8,37 1,73 1,83 6,64 7,67 1,59 6,53 1,97 2,58 0,53 5,58 0,92 Bages 14,13 2,85 2,45 3,04 7,32 1,48 1,55 4,87 6,81 1,37 6,63 2,17 1,41 0,28 4,11 0,84 Baix Camp 18,64 3,81 3,08 4,73 1,76 0,36 0,41 1,73 16,87 3,45 9,49 5,77 3,73 0,76 2,63 1,52 Baix Ebre 14,63 2,89 2,58 6,36 6,40 1,26 1,39 8,02 8,23 1,63 7,70 5,48 3,57 0,71 11,52 4,54 Baix Empordà 8,46 0,95 1,48 4,60 1,85 0,21 0,40 2,79 6,61 0,74 6,01 5,61 0,58 0,07 0,77 0,59 Baix Llobregat 40,18 12,53 6,27 3,14 4,42 1,38 1,22 2,15 35,77 11,15 12,83 3,32 2,49 0,78 1,10 0,26 Baix Penedès 23,41 2,68 4,73 2,89 0,54 0,06 0,17 0,41 22,87 2,62 13,54 3,37 2,64 0,30 3,11 0,55 Barcelonès 18,32 33,70 2,73 0,86 8,19 15,06 1,71 0,66 10,13 18,64 5,25 1,13 1,31 2,42 0,68 0,15 Berguedà 8,74 0,48 1,60 4,66 3,82 0,21 0,89 4,22 4,92 0,27 4,09 5,08 3,18 0,17 8,94 7,61 Cerdanya 9,89 0,73 1,77 4,70 0,00 0,00 0,00 0,00 9,89 0,73 8,51 8,54 2,12 0,16 3,81 3,90 Conca de Barberà 13,06 1,73 2,28 4,35 0,43 0,06 0,11 0,38 12,63 1,67 7,53 6,69 2,98 0,40 4,34 2,87 Garraf 23,96 7,90 4,55 1,66 9,57 3,16 2,66 4,85 14,39 4,75 8,66 1,16 3,44 1,13 3,51 0,36 Garrigues 19,58 3,02 3,56 5,65 0,63 0,10 0,17 0,59 18,95 2,92 10,96 7,89 0,79 0,12 0,68 0,41 Garrotxa 11,29 2,75 1,84 5,51 3,98 0,97 0,79 6,19 7,31 1,78 6,58 5,19 2,70 0,66 5,04 3,33 Gironès 20,93 6,43 2,83 3,35 5,38 1,65 1,04 3,49 15,54 4,77 6,99 3,31 0,44 0,13 0,20 0,09 Maresme 22,95 8,11 4,12 2,17 11,58 4,09 3,00 4,83 11,37 4,02 6,67 1,39 4,09 1,45 3,22 0,58 Montsià 7,14 1,92 1,37 4,14 2,26 0,61 0,53 3,41 4,88 1,31 4,93 4,59 3,41 0,91 14,02 7,54 Noguera 13,96 1,28 2,47 4,51 0,75 0,07 0,19 0,87 13,21 1,21 8,09 5,90 3,80 0,35 3,80 2,24 Osona 11,49 2,40 1,83 2,30 5,77 1,20 1,09 3,77 5,72 1,20 5,75 1,65 1,20 0,25 3,02 0,64 Pallars Jussà 5,97 0,84 1,01 3,77 0,83 0,12 0,18 1,30 5,14 0,72 4,02 5,44 0,17 0,02 0,21 0,31 Pallars Sobirà 3,24 0,52 0,58 1,23 0,00 0,00 0,00 0,00 3,24 0,52 2,05 2,33 0,00 0,00 0,00 0,00 Pla d'Urgell 10,87 1,22 1,79 3,32 1,01 0,11 0,24 1,02 9,86 1,11 5,18 4,32 0,27 0,03 0,28 0,19 Pla de l'Estany 8,46 1,38 1,28 3,56 0,00 0,00 0,00 0,00 8,46 1,38 4,24 4,14 0,66 0,11 0,51 0,39 Priorat 19,79 0,90 3,81 5,52 1,09 0,05 0,32 0,67 18,70 0,85 10,51 9,56 6,74 0,31 9,08 9,12 Ribera d'Ebre 18,61 3,86 3,18 4,87 7,02 1,46 1,57 3,53 11,59 2,41 8,42 6,32 4,20 0,87 7,85 3,82 Ripollès 22,65 5,51 3,60 6,71 11,81 2,87 2,39 7,64 10,84 2,63 8,00 5,92 5,40 1,31 11,09 9,86 Segarra 13,52 0,91 1,94 6,11 1,76 0,12 0,39 2,93 11,76 0,79 4,72 7,30 2,08 0,14 3,43 3,38 Segrià 10,46 3,54 1,66 2,29 4,43 1,50 0,84 1,51 6,03 2,04 5,87 3,70 0,45 0,15 0,44 0,28 Selva 22,24 3,92 3,67 6,06 7,58 1,34 1,76 7,95 14,66 2,59 8,37 5,40 1,06 0,19 1,04 0,53 Solsonès 10,33 0,93 1,65 4,17 1,74 0,16 0,36 2,82 8,59 0,77 6,36 4,62 1,79 0,16 5,01 2,66 Tarragonès 17,63 3,23 2,65 2,51 3,53 0,65 0,74 1,22 14,10 2,58 7,38 3,43 1,95 0,36 1,02 0,47 Terra Alta 16,56 2,72 3,22 6,29 3,36 0,55 0,82 1,80 13,20 2,17 12,67 17,31 5,82 0,96 14,82 13,15 Urgell 10,48 1,35 1,69 3,42 0,16 0,02 0,04 0,20 10,31 1,33 5,31 4,55 2,55 0,33 4,18 2,37 Vall d'Aran 12,35 1,84 1,95 3,74 5,85 0,87 1,11 4,55 6,50 0,97 6,18 3,23 1,30 0,19 1,94 0,74 Vallès Occidental 19,06 7,65 2,90 1,63 4,45 1,78 0,99 1,23 14,62 5,86 6,92 1,80 1,10 0,44 0,80 0,16 Vallès Oriental 17,73 4,28 2,78 1,96 4,91 1,19 1,18 2,52 12,82 3,10 5,78 1,81 1,89 0,46 1,58 0,35 Mitjana Catalunya 20,13 6,15 3,17 1,61 6,12 1,87 1,37 1,12 14,00 4,28 7,43 1,98 1,86 0,57 1,25 0,29 Coeficient de variació (c.v.) 0,41 1,42 0,42 0,41 0,86 2,04 0,89 0,84 0,50 1,22 0,36 0,62 0,68 0,96 0,96 1,26 Indicador 1: Expedicions TPC totals / Població (x10000) Indicador 2: Expedicions TPC totals / Superfície urbana o urbanitzable (ha) (x100) Indicador 3: Expedicions TPC totals / Mobilitat obligada (x1000) Indicador 4: Expedicions TPC totals / Mobilitat obligada en TPC (x100) Indicador 5: Expedicions TPC internes / Població (x10000) Indicador 6: Expedicions TPC internes / Superfície urbana o urbanitzable (ha) (x100) Indicador 7: Expedicions TPC internes / Mobilitat obligada interna (x1000) Indicador 8: Expedicions TPC internes / Mobilitat obligada interna en TPC (x100) Indicador 9: Expedicions TPC intercomarcals / Població (x10000) Indicador 10: Expedicions TPC intercomarcals / Superfície urbana o urbanitzable (ha) (x100) Indicador 11: Expedicions TPC intercomarcals / Mobilitat obligada intercomarcal (x1000) Indicador 12: Expedicions TPC intercomarcals / Mobilitat obligada intercomarcal en TPC (x100) Indicador 13: Expedicions TPC intercomarcals amb alguna capital / Població (x10000) Indicador 14: Expedicions TPC intercomarcals amb alguna capital / Superfície urbana o urbanitzable (ha) (x100) Indicador 15: Expedicions TPC intercomarcals amb alguna capital / Mobilitat obligada amb alguna capital (x1000) Indicador 16: Expedicions TPC intercomarcals amb alguna capital / Mobilitat obligada amb alguna capital en TPC (x100) Taula 17: Resultats dels 16 indicadors parcials i del corresponent coeficient de variació per comarques 35 Diagnosi del transport públic col·lectiu en dies laborables a Catalunya Indicador 1: Expedicions en TPC totals / Població (x10000) ; c.v.= 0,41 Bai x Ll obregat 40,18 Garraf 23,96 Bai x Penedès 23,41 Maresme 22,95 Ripollès 22,65 Sel va 22,24 Al t Camp 21,78 Gi ronès 20,93 Mitjana Catalunya 20,13 Priorat 19,79 Garrigues 19,58 Val l ès Occidental 19,06 Bai x Camp 18,64 Ribera d'Ebre 18,61 18,32 Barcelonès Al t Penedès 18,01 Vallès Oriental 17,73 Tarragonès 17,63 Terra Alta 16,56 Anoi a 16,04 Al t Empordà 15,78 Alta Ribagorça 14,96 Bai x Ebre 14,63 Bages 14,13 Noguera 13,96 Segarra 13,52 Conca de Barberà 13,06 Val l d'Aran 12,35 Al t Urgel l 12,14 Osona 11,49 Garrotxa 11,29 Pla d'Urgell 10,87 Urgel l 10,48 Segri à 10,46 Sol sonès 10,33 Cerdanya 9,89 Berguedà 8,74 8,46 Bai x Empordà Pla de l'Estany 8,46 Montsià 7,14 Pallars Jussà 5,97 Pallars Sobirà 3,24 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 36 Diagnosi del transport públic col·lectiu en dies laborables a Catalunya Indicador 2: Expedicions en TPC totals / Superfície urbana (ha) (x100) ; c.v.= 1,42 Barcelonès 33,70 Baix Llobregat 12,53 Maresme 8,11 Garraf 7,90 Vallès Occidental 7,65 Gi ronès 6,43 Mitjana Catalunya 6,15 Ripollès 5,51 Vallès Oriental 4,28 Selva 3,92 Ribera d'Ebre 3,86 3,81 Baix Camp Segrià 3,54 Alt Penedès 3,42 Anoia 3,32 Tarragonès 3,23 Garrigues 3,02 Baix Ebre 2,89 Bages 2,85 Garrotxa 2,75 Terra Alta 2,72 Baix Penedès 2,68 Osona 2,40 Alt Camp 2,21 Alta Ribagorça 1,95 Montsi à 1,92 Vall d'Aran 1,84 Conca de Barberà 1,73 Alt Urgell 1,54 Pla de l'Estany 1,38 Urgel l 1,35 Noguera 1,28 Pla d'Urgell 1,22 Alt Empordà 1,16 Baix Empordà 0,95 Solsonès 0,93 Segarra 0,91 Priorat 0,90 Pallars Jussà 0,84 Cerdanya 0,73 Pallars Sobirà 0,52 Berguedà 0,48 0 5 10 15 20 25 30 35 40 37 Diagnosi del transport públic col·lectiu en dies laborables a Catalunya Indicador 3: Expedicions en TPC totals / Mobilitat obligada (x1000) ; c.v.= 0,42 Baix Llobregat 6,27 Baix Penedès 4,73 Garraf 4,55 Maresme 4,12 Priorat 3,81 Selva 3,67 Ripollès 3,60 Garrigues 3,56 Alt Camp 3,54 Terra Alta 3,22 Ribera d'Ebre 3,18 Mitjana Catalunya 3,17 Baix Camp 3,08 Alt Penedès 3,01 Vallès Occidental 2,90 Gironès 2,83 Vallès Oriental 2,78 Anoia 2,78 Alt Empordà 2,77 Barcelonès 2,73 Tarragonès 2,65 Baix Ebre 2,58 Alta Ribagorça 2,58 Noguera 2,47 Bages 2,45 Alt Urgell 2,35 Conca de Barberà 2,28 Vall d'Aran 1,95 Segarra 1,94 Garrotxa 1,84 Osona 1,83 Pla d'Urgell 1,79 Cerdanya 1,77 Urgell 1,69 Segrià 1,66 Solsonès 1,65 Berguedà 1,60 Baix Empordà 1,48 Montsià 1,37 Pla de l'Estany 1,28 Pallars Jussà 1,01 Pallars Sobirà 0,58 01234567 38 Diagnosi del transport públic col·lectiu en dies laborables a Catalunya Indicador 4: Expedicions en TPC totals / Mobilitat obligada en TPC (x100) ; c.v.= 0,41 Alt Camp 7,86 Ripollès 6,71 Alta Ribagorça 6,42 Baix Ebre 6,36 Terra Alta 6,29 Segarra 6,11 Selva 6,06 Garrigues 5,65 Priorat 5,52 Alt Urgell 5,51 Garrotxa 5,51 Alt Empordà 5,11 Ribera d'Ebre 4,87 Baix Camp 4,73 Cerdanya 4,70 Berguedà 4,66 Baix Empordà 4,60 Noguera 4,51 Conca de Barberà 4,35 Solsonès 4,17 Montsià 4,14 Pallars Jussà 3,77 Vall d'Aran 3,74 Pla de l'Estany 3,56 Urgell 3,42 Gironès 3,35 Pla d'Urgell 3,32 Baix Llobregat 3,14 Anoia 3,11 Bages 3,04 Baix Penedès 2,89 Tarragonès 2,51 Osona 2,30 Segrià 2,29 Maresme 2,17 Alt Penedès 2,14 Vallès Oriental 1,96 Garraf 1,66 Vallès Occidental 1,63 Mitjana Catalunya 1,61 Pallars Sobirà 1,23 Barcelonès 0,86 0123456789 39 Diagnosi del transport públic col·lectiu en dies laborables a Catalunya Indicador 5: Expedicions en TPC internes / Població (x10000) ; c.v.= 0,86 Ripollès 11,81 Maresme 11,58 Garraf 9,57 Anoia 8,37 Barcelonès 8,19 Selva 7,58 Bages 7,32 Ribera d'Ebre 7,02 Baix Ebre 6,40 Mitjana Catalunya 6,12 Alt Penedès 5,90 Vall d' Aran 5,85 Osona 5,77 Gironès 5,38 Vallès Oriental 4,91 Vallès Occidental 4,45 Segrià 4,43 Baix Llobregat 4,42 Garrotxa 3,98 Berguedà
Load more

Recommended publications
  • Survey of Meloidogyne Spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain
    Supplement to Journal of Nematology 26(4S):731-736. 1994. © The Society of Nematologists 1994. Survey of Meloidogyne spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain F. J. SORRIBAS 1 AND S. VERDEJO-LucAs 2 Abstract: A survey was conducted to determine the frequency and abundance of Meloidogyne spp. in tomato production sites located in Baix Llobregat County, Barcelona, Spain. Forty-five sites were sampled before planting and at harvest from February to October, 1991. Meloidogyne spp. occurred in 49% of the sites sampled. Preplant population densities ranged from 10 to 220 (g = 110)juveniles/ 250 cm 3 soil, and final population densities ranged from 20 to 1,530 (~ = 410)juveniles/250 cm ~ soil. Final population densities were higher in open fields than in field greenhouses, but initial population densities were higher in greenhouses than in fields. Meloidogyne incognita, M. javanica, and M. arenaria were found in this survey. Meloidogyne populations that reproduced on M. incognita-resistant tomato cuhivars in the field sites did not circumvent the Mi gene resistance in greenhouse tests. Key words: greenhouse, Lycopersicon esculentum, Meloidogyne, nematode, resistance, root-knot nema- tode, Spain, survey, susceptibility, tomato. Meloidogyne is the most important genus types of vegetables grown in open fields of plant-parasitic nematodes that affect are more numerous and diverse, but to- vegetable crops in Spain. Recent reports mato and lettuce are the most important have shown an increased concern about annual crops. Tomato is cultivated as an the rapid spread and wide distribution of early crop from February to June in field Meloidogyne spp.
    [Show full text]
  • Caso De Exito Aganova-ATL-3
    R STUDY CASE ATL: Inspection in water suply network pipeline – CAN LLONG SABADELL Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATL) is a public company of the Government of Given the situation, ATL opted for the application of the Nautilus System, a wireless neutral Catalunya, attached to the Department of Territory and Sustainability whose mission is to buoyancy technology specifically designed for the inspection of large diameter pipelines. produce and supply drinking water to the population through transport and distribution networks, as well as to execute, maintain, conserve and manage the facilities that make Location: Section 1- Lenght: up the entire network. Water suply pipeline- CAN 3.447 ml LLONG Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATL) manages the supply of drinking water in Section 2 - Lenght: transport pipelines in the Ter-Llobregat system and is responsible for the collection, Pipeline diameter: 2.352 ml purification and distribution of drinking water to municipal deposits. Ø800mm - Ø1.250mm (diameter changes in the section) Estimated water flow: ATL supplies drinking water to more than 100 municipalities in the regions of Alt Penedès, 0.5 m/s Material: Anoia, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, la Selva, Vallès Oriental and Vallès Approximate pressure: Reinforced concrete with Occidental, which represents a population of around 5 million inhabitants. 7 bar metal covering The supply network managed by ATL has more than 1000 kilometers of pipes, more than 60 pumping stations and a surface area of 1800 km2. To produce the water, ATL manages five infrastructures: three drinking water treatment Execution dates stations and two desalination plants.
    [Show full text]
  • Làmina 3 L’Horta En Zona Urbana
    Làmina 3 L’horta en zona urbana El Baix Llobregat 6. El port de Barcelona és un dels grans ports de la Mediterrània tant en mercaderies com en creuers turístics. Al 1. La Colònia Güell és una de les indústries 3. Un seguit de poblacions situades als marges del llit d’inundació del Llobregat converteixen la vall baixa seu voltant s’han creat àrees de transport de mercaderies ple- que a la segona meitat del segle XIX va apro- nes de contenidors, com la Zona Franca, i zones industrials. fitar la proximitat a Barcelona i a les aigües d’aquest riu en una zona intensament urbanitzada que forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona. La seva ampliació ha obligat a desviar cap al sud la desembo- del Llobregat per instal·lar-se a la vall baixa 2. Els marges dret i esquerre del riu Llobregat i el cadura del riu Llobregat. del riu. seu delta encara mantenen zones agrícoles d’una elevada productivitat gràcies al regadiu, que es dediquen a la producció de fruita i hortalisses. La 4. El corredor que forma la vall baixa del Llobregat és ocupat 2 seva conservació està, però, amenaçada per l’am- per autovies, autopistes, carreteres, línies de ferrocarril que 5. El riu Llobregat forma un delta d’uns 100 km de pliació de les infraestructures i la urbanització. connecten Barcelona amb el centre i el sud del país i amb l’in- superfície, una part del qual està protegit. En aquest terior de la península Ibèrica i que suporten un gran tràfic de tram final del riu el 1819 es va construir el canal de la mercaderies generat per l’activitat del port i de l’aeroport de Infanta i, anys més tard, el canal de la Dreta, les aigües Barcelona.
    [Show full text]
  • Les Rieres Del Baix Camp. Connectors Turístics
    ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA MEMÒRIA ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA Consell Comarcal del Baix Camp Reus, desembre de 2016 1 C/ Dr. Ferran, 8 · 43202 Reus · Tel. 977 32 71 55 · www.baixcamp.cat · [email protected] ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA ÍNDEX A) JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT DEL PROJECTE.................2 B) VIABILITAT ECONÒMICA PROJECTE....................................10 C) ACTUACIONS A DESENVOLUPAR.........................................12 2 C/ Dr. Ferran, 8 · 43202 Reus · Tel. 977 32 71 55 · www.baixcamp.cat · [email protected] ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA A) INFORME JUSTIFICATIU DE LA NECESSITAT DE L’ACTUACIÓ L’actuació que es presenta en aquesta memòria vol esdevenir una acció clau per al desenvolupament i dinamització turística dels municipis de la plana del Baix Camp, municipis que, generalment, no es veuen beneficiats per la dinàmica turística que es dóna a primera línia de mar, on es desenvolupa el que tradicionalment anomenem turisme de sol i platja. La finalitat del projecte és la de dinamitzar turísticament la zona interior de la comarca del Baix Camp en base a la ordenació i adequació de les seves principals rieres (les rieres de Riudoms o de Maspujols, d'Alforja o de les Borges i de Riudecanyes i el riu de Llastres) per tal de convertir-les en un atractiu turístic, cultural i mediambiental que impulsi, estimuli i faciliti l’arribada de turistes a aquests municipis de segona línia de mar.
    [Show full text]
  • Strategies for the Spacial Relationship Between the Parc Agrari Del Baix Llobregat and Its Surrounding Municipalities
    Julia Haun COST Action Urban Agriculture Europe: Strategies for the spacial relationship between the Parc Agrari del Baix Llobregat and its surrounding municipalities Barcelona 07/07/2014 - 05 / 09/ 2014 COST Action Urban Agriculture Europe Strategies for the spacial relationship between the Parc Agrari del Baix Llobregat and its surrounding municipalities Barcelona 07/07/2014 - 05 / 09/ 2014 Author: Haun, Julia Photography: Haun, Julia Local organizers: Luis Maldonado Illustrations and resources are under the responsibility of the author COST Action Urban Agriculture Europe is chaired by: Prof. Dr.-Ing. Frank Lohrberg Chair of Landscape Architecture Faculty of Architecture RWTH Aachen University e-mail: [email protected] Professor Lionella Scazzosi PaRID - Ricerca e documentazione internazionale per il paessaggio Politecnico di Milano e-mail: [email protected] This publication is supported by COST ESF provides the COST Office through an EC contract COST is supported by the EU RTD Framework programme Index 1 Introduction 4 - 5 2 Analyses Historic development of the lower part of Baix Llobregat 6 - 7 Situation today 8 - 11 Barriers of the Parc 12 - 13 Spatial Situation 14 - 15 Examination of the border zone area 16 - 17 Examination of access possibilities into the area connected to Viladecans, Gava and Castelldefels 18 - 20 3 Concepts New Connections 22 - 25 Noise Protection 26 - 27 Possebility spaces 28 - 29 4 Conclusion 30 - 31 5 References 33 COST Action UAE: STSM Report - Strategies for the spacial relationship between the Parc Agrari del Baix Llobregat and its surrounding municipalities 3 Introducing COST Urban Agriculture Europe 1. Introduction Fig. 1 Fig.
    [Show full text]
  • Servei Meteorològic De Catalunya
    Servei Meteorològic de Catalunya INFORME DE LA PRECIPITACIÓ MESURADA A CATALUNYA DURANT L’ANY PLUVIOMÈTRIC 2004-2005 Àrea de Climatologia - Servei Meteorològic de Catalunya 1. INTRODUCCIÓ En parlar de precipitació, i quan es vol fer el balanç de reserves hídriques del territori, generalment es tria l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre el dia 1 de setembre d’un any i el dia 31 d’agost de l’any següent. Aquest informe té com a objectiu fer un resum, a partir de les dades de les estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya, de la precipitació recollida al país entre el setembre de 2004 i l’agost de 2005, tant de les quantitats absolutes enregistrades com de la comparació d’aquestes quantitats amb els valors mitjans climàtics i dels episodis pluviomètrics més importants. Els valors mitjans climàtics s’han obtingut a partir de les dades de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya (Ninyerola et al., 2001)1. Igualment, també s’aprofita aquest informe per fer un resum de la precipitació estacional enregistrada, entenent la tardor com els mesos de setembre, octubre i novembre, l’hivern com els mesos de desembre, gener i febrer, la primavera comprèn els mesos de març, abril i maig, i l’estiu correspon als mesos de juny, juliol i agost. Per acabar, cal esmentar que al llarg de tot l’informe s’expressen les quantitats de precipitació en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. 2. Precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2004-2005 A diferència de la tendència apuntada en els darrers quatre anys pluviomètrics, en els que els valors de pluja acumulada foren iguals o per damunt de la mitjana, enguany s’han enregistrat valors clarament inferiors.
    [Show full text]
  • Presencia De Pesticidas Y Origen De Nitratos Y Amonio En Las Aguas Del Bajo Llobregat
    Presencia de pesticidas y origen de nitratos y amonio en las aguas del Bajo Llobregat Jordi Martin1, Jordi Quintana1, Agustina de la Cal1, Maria Rosa Boleda1, Neus Otero2, Raul Carrey2, M. Jesús García-Galán3, Joan García3, Vinyet Sola4, Enric Queralt4, Elena Isla5, Anna Casanovas5, Gemma Frances5, Luis S. Monllor-Alcaraz6, Maria Vittoria Barbieri6, Cristina Postigo6, Damià Barceló, Antoni Ginebreda6, Miren López de Alda6* 1: Water and Soil Quality Research Group, Institute of Environmental Assessment and Water Research (IDAEA-CSIC), Barcelona, Spain 2: Grup MAiMA - Isòtops estables i Mineralogia , Facultat de Ciències de la Terra, Universitat de Barcelona, Barcelona, Spain 3: GEMMA-Group of Environmental Engineering and Microbiology, Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona Tech, Spain. 4: Parc Agrari del Baix Llobregat, Barcelona, Spain; 5: Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Vall Baixa i del Delta del Llobregat (CUADLL), El Prat de Llobregat, Spain 6: Aigues de Barcelona, Barcelona, Spain Disclaimer: This presentation only reflects the author’s views and the Commission is not responsible for any use that may be made of the information it contains. ES ACTION LAB – BAIX LLOBREGAT CATCHMENT • Area with multiple pressures: urban (metropolitan area of Barcelona), agricuture, Water supply wells Wells for other uses industry. • Historical contamination by nitrates, ammonium, pesticides and other emerging contaminants. Barcelona • Water scarcity: o Mediterranean climate: low flows during normal conditions and peak events of either dryness or flooding o High demand of water resources. >700 wells for drinking, agricultural, and industrial uses (50 Hm3/year) . Llobregat River for drinking water (100 Hm3/year) . Diverted Ter River water and desalinated water also used for drinking water production .
    [Show full text]
  • Tarragona in Figures
    >> Tarragona in figures 2012 00 01 02 03 04 05 06 07 08 >> Tarragona in figures > Edited by: TARRAGONA CITY HALL Council of Labour, Economic Development and Youth Politics > Work team: Vicenç Alcaraz Santiago Castellà Catalina Jordi, CREP-URV Angel Martorell Montserrat Pascual Juan Manuel Patón > Special collaboration: Tarragona Chamber of Commerce CEPTA (Tarragona Business Confederation) – Department of Studies > Translation: Tarraco Translation > Design and layout: Department Corporate Image and Desktop Publishing >> Index > PRESENTATIONS ................................................................................................... 7 > 00. EXECUTIVE SUMMARY ................................................................................... 10 > 01. A PRIVILEGED LOCATION ................................................................................ 18 > 02. THE SECOND LARGEST ECONOMIC CENTRE OF CATALONIA .......................... 22 > 03. HIGHLY ACCESSIBLE AND INTERNATIONALLY CONNECTED .......................... 28 > 04. HUMAN CAPITAL ............................................................................................. 32 > 05. INDUSTRIAL ACTIVITY, GROWTH AND ENERGY GENERATION ........................ 40 > 06. TOURISM, CULTURE AND ACTIVE COMMERCE ............................................... 46 > 07. QUALITY OF LIFE ............................................................................................ 54 > 08. OLYMPIC CITY ................................................................................................
    [Show full text]
  • Mapa De Base Dels Límits Municipals I Comarcals De La Província De Barcelona
    MAPA DE BASE DELS LÍMITS MUNICIPALS I COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 8 Castellar de n'Hug 2 Gisclareny Bagà Guardiola de Berguedà Saldes la Pobla de Lillet Sant Julià Vallcebre de Cerdanyola Sant Jaume la Nou de Frontanyà de Berguedà Castell de l'Areny BERGUEDÀ Fígols 16 Cercs OSONA Vilada Borredà Castellar del Riu 9 Alpens Montesquiu Santa Maria 14 Berga de Besora la Quar Sora Capolat Sant Quirze de Besora Sant Pere de Torelló Sant Agustí de Lluçanès Sant Vicenç Avià Olvan de Torelló Orís 15 l'Espunyola Lluçà 6 Perata Sant Boi 13 de Lluçanès L’Esquirol Sagàs Sant Martí Torelló d'Albars les Masies Rupit i Pruit Montclar Gironella de Voltregà Casserres Sobremunt Sant Hipòlit de Voltregà Manlleu Prats de Olost Tavertet Lluçanès Santa Cecília Santa Maria de Voltregà les Masies de Merlès de Roda Sant Bartomeu Montmajor del Grau Roda de Ter Puig-reig Gurb Viver i Serrateix 19 Sant Feliu 23 Tavèrnoles Vilanova de Sau Sasserra Oristà 20 Folgueroles Gaià Calldetenes 18 Santa Eulàlia Vic Santa Eugènia Sant Sadurní Cardona de Riuprimer 17 de Berga Sant Julià d'Osormort de Vilatorta Navàs 22 Malla Muntanyola BAGES Taradell Balsareny Avinyó l'Estany Santa Maria d'Oló 25 Tona 10 Seva Súria Castellnou MOIANÈS de Bages Collsuspina Sant Mateu de Bages Moià Balenyà Sallent el Brull Artés 24 VALLÈSVALLÈS ORIENTALORIENTAL Castellfollit Callús de Riubregós Centelles Santpedor Calders 5 Aiguafreda Fonollosa Castellcir Montseny Sant Joan Sant Fruitós Calonge de Segarra de Vilatorrada de Bages Navarcles Castellterçol Sant Pere Monistrol Sallavinera
    [Show full text]
  • Impacts of Use and Abuse of Nature in Catalonia with Proposals for Sustainable Management
    land Essay Impacts of Use and Abuse of Nature in Catalonia with Proposals for Sustainable Management Josep Peñuelas 1,2,3,4,* , Josep Germain 2, Enrique Álvarez 3, Enric Aparicio 5, Pere Arús 6, Corina Basnou 3, Cèsar Blanché 7,Núria Bonada 8 , Puri Canals 9, Marco Capodiferro 10 , Xavier Carceller 11, Alexandre Casademunt 12,13 , Joan Casals 14 , Pere Casals 15, Francesc Casañas 14, Jordi Catalán 3,4 , Joan Checa 16 , Pedro J. Cordero 17, Joaquim Corominas 18, Adolf de Sostoa 8, Josep Maria Espelta Morral 3, Marta Estrada 1,19 , Ramon Folch 1,20, Teresa Franquesa 21,22, Carla Garcia-Lozano 23 , Mercè Garí 10,24 , Anna Maria Geli 25, Óscar González-Guerrero 16 , Javier Gordillo 3, Joaquim Gosálbez 1,8, Joan O. Grimalt 1,10 , Anna Guàrdia 3, Rosó Isern 3, Jordi Jordana 26 , Eva Junqué 10,27, Josep Lascurain 28, Jordi Lleonart 19, Gustavo A. Llorente 8 , Francisco Lloret 3,29, Josep Lloret 5 , Josep Maria Mallarach 9,30, Javier Martín-Vide 31 , Rosa Maria Medir 25, Yolanda Melero 3 , Josep Montasell 32, Albert Montori 8, Antoni Munné 33, Oriol Nel·lo 1,16 , Santiago Palazón 34 , Marina Palmero 3, Margarita Parés 21, Joan Pino 3,29 , Josep Pintó 23 , Llorenç Planagumà 13 , Xavier Pons 16 , Narcís Prat 8 , Carme Puig 35, Ignasi Puig 36 , Pere Puigdomènech 1,6, Eudald Pujol-Buxó 8 ,Núria Roca 8 , Jofre Rodrigo 37, José Domingo Rodríguez-Teijeiro 8 , Francesc Xavier Roig-Munar 23, Joan Romanyà 38 , Pere Rovira 15 , Llorenç Sàez 29,39, Maria Teresa Sauras-Yera 8 , David Serrat 1,40, Joan Simó 14, Jordi Soler 41, Jaume Terradas 1,3,29 , Ramon
    [Show full text]
  • Paral·Lelismes Lèxics Entre Els Parlars Del Priorat I El Subdialecte Tortosí1
    Paral·lelismes lèxics entre els parlars del Priorat i el subdialecte tortosí1 Emili Llamas Puig Universitat Rovira i Virgili Justificació L’estudi lingüístic dels diferents parlars que conformen la llengua catalana ens ajuda a fer-nos un dibuix més precís de la riquesa dialectal que dona color a la nostra llengua. Estudiar amb profunditat els nostres parlars és alhora conèixer els nostres pobles, els nostres costums i, en definitiva, conèixer diferents maneres de veure i entendre el món que ens envolta. Cal doncs, reivindicar un dels patrimonis immaterials més valuosos que tenim, els nostres parlars. El fet que l’objecte d’estudi de la meva tesi doctoral sigui la comarca del Priorat respon a motius personals (vincles familiars i sentimentals) i científics (aquest territori no disposava d’un estudi geolingüístic exhaustiu). Però pel que aquí ens interessa hi ha encara un altre motiu per estudiar els parlars del Priorat i és el fet que la comarca estigui situada en una cruïlla de trets lingüístics que dona a aquests parlars una fesomia heterogènia i amb personalitat pròpia i diferenciada dels de les comarques veïnes (Ribera d’Ebre, Baix Camp i Garrigues). Aquesta particularitat fa que l’estudi d’aquests parlars sigui encara més atractiu. Breu descripció històrica i geogràfica2 La comarca del Priorat té 496,20 km2 i és vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Prelitoral, a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.3 La 1 Aquest article és un dels resultats de la tesi doctoral “Els parlars del Priorat. Estudi geolingüístic” (inèdita), investigació que s’ha pogut dur a terme gràcies a l’obtenció d’una Beca de Recerca Predoctoral del Programa de Personal Investigador en Formació, concedida pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.
    [Show full text]
  • Determinants of Waste Generation Per Capita in Catalonia (North-Eastern Spain): the Role of Seasonal Population
    European Journal of Sustainable Development (2016), 5, 3, 489-504 ISSN: 2239-5938 Doi: 10.14207/ejsd.2016.v5n3p489 Determinants of waste generation per capita in Catalonia (North-eastern Spain): the role of seasonal population Òscar Saladié1 Abstract Seasonal population is not taken into account in waste management policies and regional differences in waste generation per capita are magnified. Here I analyze the differences among the Catalan counties (North-eastern Spain) and I compare the results if seasonal population is added or not to the resident people. Waste generation per capita in tourist areas is overestimated and actually the differences among the counties are lower than those indicated in the official data. Only reliable data will allow determining the reasons of differences in waste generation per capita and stablishing more precise objectives in waste management policies. There is a positive correlation between municipal waste generation per capita and the services sector’s contribution to GDP, a negative correlation with the percentage of population over 64 and no correlation with income per capita. Finally, taking into account territorial factors, the lowest waste generation per capita corresponds to counties with very low population densities located in inland Catalonia. Key words: Municipal waste management, seasonal population, determinants of waste generation per capita, Catalonia 1. Introduction There are broad typologies of waste, all with varying behaviour related to environmental agents, potential evolution over time and impacts on environment and human health. The natural ecosystem’s capacity to receive and incorporate waste is limited, and exceeding it can become a serious environmental problem. Waste can be harmful to human health and animal and plant life and may also affect soil, ground water and air quality, including global warming and inadequate management can compromise the sustainability of our development.
    [Show full text]