PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DEL MUNICIPI DE CAMBRILS

Mòdul 0. Introducció i procés metodològic Mòdul I. Anàlisi de la mobilitat

Novembre de 2010

ÍNDEX

MÒDUL 0. INTRODUCCIÓ I PROCÉS METODOLÒGIC ...... 7 1. INTRODUCCIÓ ...... 8 2. OBJECTE DEL PMU ...... 8 3. PRINCIPIS DIRECTORS DE LA PLANIFICACIÓ DE LA MOBILITAT ...... 8 3.1. Competitivitat ...... 9 3.2. Integració social ...... 10 3.3. Qualitat de vida ...... 11 3.4. Salut ...... 12 3.5. Seguretat ...... 12 3.6. Sostenibilitat ...... 13 4. PROCÈS METODOLÒGIC ...... 14 5. MÒDULS I APARTATS ...... 15

MÒDUL I. ANÀLISI DE LA MOBILITAT ...... 17 1. INTRODUCCIÓ ...... 18 1.1. Objectiu ...... 18 1.2. Contingut del mòdul I ...... 18 2. ANÀLISI TERRITORIAL I FUNCIONAL DE L’ÀMBIT ...... 18 2.1. Caracterització territorial ...... 18 2.2. Estructura sociodemogràfica ...... 21 2.2.1. Evolució de la població ...... 21 2.2.2. Estructura de població ...... 23 2.2.3. Distribució de la població i densitat ...... 24 2.2.4. Característiques de la població. Estacionalitat ...... 25 2.3. Estructura econòmica ...... 26 2.3.1. Especialització econòmica ...... 26 2.4. Distribució dels usos i funcions de l’espai urbà ...... 29 2.4.1. Usos industrials ...... 29 2.4.2. Usos residencials ...... 30 2.4.3. Usos terciaris i de serveis ...... 32

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 3

2.4.4. Pols específics ...... 35 2.4.5. Usos agrícoles i/o forestals ...... 37 2.5. Projectes futurs ...... 37 3. ANÀLISI DELS DESPLAÇAMENTS A CAMBRILS ...... 40 3.1. Enquesta de mobilitat diària als residents ...... 40 3.1.1. Tipus de desplaçaments ...... 43 3.1.2. Motius de desplaçaments ...... 44 3.1.3. Mitjans de transport utilitzats ...... 45 3.1.4. Quota de mercat dels diferents mitjans de transport ...... 46 3.1.5. Cadena modal ...... 47 3.1.6. Aparcament ...... 48 3.1.7. Distribució horària dels desplaçaments ...... 49 3.1.8. Anàlisi de fluxos externs ...... 51 3.1.9. Anàlisi de fluxos interns ...... 51 3.1.10. Percepció de la mobilitat a Cambrils ...... 56 3.2. Enquesta de mobilitat diària als no residents ...... 57 3.3. Mobilitat dels escolars ...... 71 4. CARACTERITZACIÓ DE LES XARXES DE MOBILITAT ...... 72 4.1. Caracterització de la xarxa per als desplaçaments a peu...... 72 4.1.1. Infraestructures de vianants ...... 72 4.1.2. Àrees de vianants de Cambrils ...... 74 4.1.3. Passos de vianants elevats ...... 77 4.1.4. Informació ...... 78 4.1.5. Anàlisi de l’amplada de les voreres ...... 80 4.1.6. Aforaments de vianants ...... 85 4.2. Caracterització de la xarxa per als desplaçaments en bicicleta...... 87 4.2.1. Estacionament de bicicletes ...... 92 4.2.2. Aforaments de bicicletes ...... 97 4.3. Caracterització de la xarxa de transport públic urbà ...... 99 4.3.1. Cobertura territorial ...... 99 4.3.2. Cobertura horària ...... 101 4.3.3. Paràmetres d’oferta ...... 103

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 4

4.3.4. Infraestructures de suport a l’autobús ...... 104 4.3.5. Accessibilitat ...... 106 4.3.6. Informació ...... 110 4.3.7. Demanda per línia ...... 123 4.3.8. Enquesta als usuaris del transport públic urbà de Cambrils ...... 124 Línia de Ponent...... 132 Matriu origen-destinació ...... 132 Línia de Llevant ...... 136 Matriu origen-destinació ...... 136 Satisfacció dels usuaris ...... 139 4.3.9. Enquesta de mobilitat als residents – percepció del transport públic urbà 140 4.4. Caracterització de la xarxa de transport públic interurbà per carretera ...... 143 4.5. Oferta ferroviària ...... 149 4.6. Taxi ...... 154 4.6.1. Característiques del servei ...... 154 4.7. Vehicle privat: trànsit i circulació ...... 157 4.7.1. Motorització ...... 157 4.7.2. Xarxa viària i circulació ...... 158 4.7.3. Estacions d’aforament ...... 160 4.7.4. Evolució de la IMD ...... 162 4.7.5. Variació mensual ...... 164 4.7.6. Variació setmanal ...... 167 4.7.7. Variació horària ...... 169 4.8. Aparcament públic i estacionament ...... 177 4.8.1. Xarxa d’aparcaments públics i Zona Blava ...... 177 4.8.2. Ocupació i rotació de places d’aparcament ...... 186 4.9. Transport de mercaderies i logística ...... 195 4.9.1. Aforament de vehicles pesants en la zona de Cambrils ...... 195 4.9.2. Pols generadors de fluxos de mercaderies...... 196 4.9.3. Zones de càrrega i descàrrega...... 197

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 5

5. ANÀLISI DELS IMPACTES DEL SISTEMA DE TRANSPORT ...... 200 5.1. Parc de vehicles ...... 200 5.2. Accidentalitat ...... 201 5.2.1. Característiques dels accidents ...... 202 5.2.2. Accidents segons dia i hora ...... 203 5.2.3. Punts de concentració d’accidents (Punts Negres)...... 204 5.3. Fluxos ambientals ...... 206 5.3.1. Contaminació atmosfèrica. Qualitat de l’aire ...... 206 5.3.2. Emissions del transport i vehicles a Cambrils ...... 213 5.3.3. Contaminació acústica ...... 217

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 6

MÒDUL 0. INTRODUCCIÓ I PROCÉS METODOLÒGIC

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 7

1. INTRODUCCIÓ

La redacció del Pla de Mobilitat Urbana de Cambrils (PMU) s’emmarca dins de la Llei 9/2003 de 13 de juny, de la mobilitat i de les Directrius Nacionals de Mobilitat (DNM). La Llei 9/2003 desplega un conjunt d’instruments de planificació de la mobilitat aplicables a diferents escales geogràfiques que, en l’àmbit local, correspon a l’elaboració dels plans de mobilitat urbana. Té per objecte establir els principis i objectius als quals ha de respondre una gestió de la mobilitat de les persones i del transport de les mercaderies. Es dirigeix a la sostenibilitat i la seguretat i vol determinar els instruments necessaris perquè la societat assoleixi aquests objectius garantint a tots els ciutadans una accessibilitat amb mitjans sostenibles.

2. OBJECTE DEL PMU

L’objecte del Pla de Mobilitat (PMU) és la configuració de les estratègies de mobilitat sostenible al municipi de Cambrils.

Per dur a terme aquesta finalitat, s’analitzaran l’accessibilitat i la mobilitat de les persones (a peu, en bicicleta i en vehicle privat), el trànsit i la seguretat viària, el transport públic de viatgers (col·lectiu i servei de taxi), els aparcaments, el consum energètic i les emissions associades dels vehicles, a l’escenari actual.

Es definirà un model futur de mobilitat sostenible, basat en la qualitat de vida, la integració social, un desenvolupament econòmic sostenible i en la minimització dels consums energètics del conjunt del sistema de transport.

3. PRINCIPIS DIRECTORS DE LA PLANIFICACIÓ DE LA MOBILITAT

La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, estableix els principis, els objectius i els altres requisits específics que han de desenvolupar els corresponents instruments de planificació de la mobilitat i, entre aquests, els plans de mobilitat urbana.

El propòsit bàsic de la Llei 9/2003 es pot resumir com la determinació de millorar l’accessibilitat i minimitzar els impactes negatius del transport.

En un sentit més ampli, la Llei 9/2003 dibuixa les línies mestres d’una estratègia que respon als principis següents:

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 8

a) Competitivitat d) Salut

b) Integració social e) Seguretat

c) Qualitat de vida f ) Sostenibilitat

Aquests sis elements agrupen tot allò que la mobilitat i el transport poden aportar o sostreure a la societat. En el Pla de Mobilitat Urbana de Cambrils s’hauran d’establir aquelles mesures que, segons la configuració actual, maximitzen el saldo positiu d’aquest balanç i, per tant: a) Configuren un model de transport més eficient per a millorar la competitivitat del sistema productiu. b) Augmenten la integració social tot aportant una accessibilitat més universal. c) Incrementen la qualitat de vida dels ciutadans. d) No comprometen les condicions de salut dels ciutadans. e) Aporten més seguretat en els desplaçaments. f ) Estableixen unes pautes de mobilitat més sostenibles.

3.1. Competitivitat

La competitivitat del sistema productiu està molt vinculada a l’existència d’un sistema de transport eficient, és a dir, que aporti la màxima funcionalitat amb el menor cost global (individual + social) possible. Com a element fonamental de suport del sistema productiu, el transport ha de permetre:

 Distribuir eficaçment les matèries primeres i manufacturades, en un temps i uns preus raonables.

 Accedir als centres de treball amb la menor incertesa possible i en unes condicions de seguretat acceptables, tenint en compte la pèrdua de productivitat derivada dels accidents in itinere.

Al conjunt de Catalunya hi ha dos factors que en l’actualitat posen de manifest que el sistema de transport no disposa d’una organització prou eficient per a implantar-lo com l’element potenciador de la competitivitat que hauria de ser:

 La congestió habitual dels principals corredors viaris i accessos als nuclis urbans, la qual cosa provoca un increment notable del temps exigit per als desplaçaments.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 9

 El fet que el preu del transport (és a dir, el cost individual) estigui bastant per sota del seu cost real (el cost global), com han posat de manifest els estudis recents en la matèria, de manera que no s’estimula la reducció dels costos diferits a la societat. Tots dos factors són esmentats també al Llibre blanc del transport de la Unió Europea com a principals amenaces a la competitivitat dels sectors econòmics dependents del transport. En aquest sentit, la utilització del preu del transport com a instrument per a modular la demanda del sistema ha de permetre incrementar l’eficiència, a més d’intervenir sobre l’equilibri entre funcionalitat i cost:

 Un sistema de transport excessivament barat incentiva que se’n faci un ús indiscriminat (ineficient) i dóna peu als episodis recurrents de congestió, és a dir, a una pèrdua de funcionalitat que al seu torn reverteix en el balanç de costos de tots els usuaris.

 I a l’inrevés, un preu massa elevat restringeix el nombre d’usuaris que poden accedir al sistema de tal manera que no se n’aprofita la capacitat.

3.2. Integració social

Quan l’accessibilitat no és universal esdevé un element generador d’exclusió social. Aquells ciutadans que, per motius diversos, tenen dificultats per desplaçar-se pel territori veuen reduïdes les seves possibilitats de desenvolupament personal, social i laboral. Aquesta incidència la pateixen especialment les persones de mobilitat reduïda, és a dir, aquelles que per motius de salut tenen una dificultat addicional per poder desplaçar-se autònomament. Però al mateix temps hi ha diferències entre territoris en la dotació de serveis de transport col·lectiu, que és el mode de transport amb un accés més universal. En aquells indrets on l’oferta és escassa, el fenomen d’exclusió generat tendeix a concentrar-se sobre els sectors socials de menys renda a causa de la dificultat particular que tenen per disposar de vehicle privat, de manera que s’accentuen encara més els fenòmens de divergència social. A més de les conseqüències personals i socials, la manca d’accessibilitat té efectes negatius sobre la competitivitat del sistema productiu per dos mecanismes diferents:

 redueix el mercat laboral tant dels treballadors com de les empreses i limita alhora la possibilitat d’ajustar òptimament els perfils dels treballadors i els llocs de treball.

 comporta un increment de la despesa pública en protecció social que cal revertir amb els corresponents instruments fiscals.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 10

Cal vetllar, doncs, perquè l’accessibilitat no esdevingui un factor d’exclusió social, cosa que implica prioritzar les actuacions per a millorar l’abast i el servei dels modes de transport d’accés més universal, i evitar al mateix temps les redistribucions de renda regressives en l’assignació de recursos als diferents modes de transport i territoris. En particular, cal posar un especial èmfasi en la idea d’universalitzar l’accés al treball com a principal mecanisme d’integració en la societat moderna.

3.3. Qualitat de vida

El sistema de transport és un element que tant pot aportar com sostreure allò que coneixem com a qualitat de vida:

 D’una banda, habilita la possibilitat de desplaçar-se i, per tant, de dur a terme totes aquelles activitats que els ciutadans necessiten o volen fer. Desplaçar-se és un fet quotidià per als ciutadans (i també un dret) però no és una finalitat en si mateix (tret de casos molt particulars), sinó una activitat “pont” entre altres que realment es vol dur a terme. Així, s’espera realitzar els desplaçaments de la forma més ràpida i còmoda possible i, al mateix temps, amb una incertesa mínima, és a dir, tenint la seguretat que els serveis de transport funcionen de la manera prevista: en termes d’horaris, freqüència, seguretat, etc.

 D’altra banda, les infraestructures i els serveis de transport generen un important impacte en la qualitat de l’entorn i el paisatge: fraccionen el territori i acoten la disponibilitat d’espais lliures per a l’ús social. Però aquesta degradació també es produeix en les àrees pròpiament urbanes, principalment a causa del soroll i altres elements contaminants. Aquests impactes negatius afecten tots els ciutadans, amb independència que siguin o no usuaris del mitjà de transport que els origina.

Tot el que s’ha exposat comporta que la planificació dels sistemes de transport consideri simultàniament els impactes positius i negatius. Si només s’atén a un dels dos tipus d’impacte, les demandes per a la seva millora tendeixen a esdevenir infinites. La contraposició de tots dos aspectes ha de permetre assolir un punt d’equilibri socialment acceptable, i això comporta indefugiblement enfortir la participació, el diàleg i el consens de tots els sectors socials implicats.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 11

3.4. Salut

El funcionament dels mitjans de transport motoritzats produeix emissions gasoses i sonores que poden ser nocives per a la salut. Encara que les persones afectades per malalties imputables a la contaminació generada pel transport no sempre puguin percebre una relació directa amb la causa, es calcula que aquestes malalties poden tenir un impacte equiparable al que causen els accidents viaris. Els perjudicis que causen en la salut i el benestar de les persones i, de retruc, en la productivitat de les empreses, així com la pressió més gran sobre el sistema sanitari que se’n deriva, fan necessari abordar la reducció de les emissions del transport. En línia amb aquest propòsit, pot ser útil l’aplicació d’instruments econòmics que, d’una banda, estimulin l’ús de vehicles amb menor poder contaminant i, de l’altra, permetin la internalització dels costos socials i ambientals esmentats. També cal tenir present l’efecte positiu sobre la salut que es deriva de caminar i utilitzar la bicicleta i, per tant, la conveniència d’estimular-ne l’ús mitjançant la dotació de xarxes d’itineraris segurs per a vianants i ciclistes.

3.5. Seguretat

Els accidents de trànsit són avui dia un cost social de primer ordre. La reducció de l’accidentalitat ha esdevingut una línia d’acció prioritària, tal com es fa palès en el Pla de seguretat viària de Catalunya i en el Llibre blanc del transport de la Unió Europea, on es marca l’objectiu d’aconseguir una reducció del 50% del nombre de víctimes d’accidents de trànsit en el període 2001-2010. El nombre d’accidents imputables a un mitjà de transport és directament proporcional al nombre d’usuaris-quilòmetre, mentre que la gravetat dels accidents és inversament proporcional a la velocitat. Aquesta constatació perfila les dues línies d’acció possibles per a reduir l’accidentalitat dels mitjans de transport:

 La primera implica el traspàs de desplaçaments cap a mitjans amb una menor accidentalitat, o sigui, cap al transport col·lectiu i els mitjans no motoritzats.

 La segona es fonamenta en l’adequació de la velocitat i la millora de les condicions de seguretat intrínseques de cada mitjà i d’aquells punts on conflueix l’ús de diferents mitjans. Consisteix principalment a eliminar els punts negres del sistema viari, a segregar i prioritzar l’espai dels diferents mitjans on els usos conflueixen, a incrementar la tasca pedagògica sobre els usuaris, a enfortir el sistema preventiu i sancionador dels infractors i a introduir noves tecnologies per a la seguretat.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 12

3.6. Sostenibilitat

Els criteris de sostenibilitat són integrats pel Llibre blanc del transport de la UE en què s’emfasitza la necessitat d’aconseguir que el creixement de l’economia es desacobli de l’increment paral·lel dels fluxos del transport que actualment s’experimenta. Això permetria assolir un sistema de transport més eficient, és a dir, que impulsi més treball per unitat d’extracció de recursos i deposició de contaminants materials i energètics. Al mateix temps, aquest desacoblament aporta al teixit productiu un avantatge competitiu en vista d’un escenari econòmic proper marcat per l’increment dels costos del transport. En el marc d’aquest principi també s’han d’incloure els objectius de reducció d’emissions d’efecte hivernacle establerts al Protocol de Kyoto, que en el cas espanyol suposen un increment d’aquestes emissions del 15% respecte del valor de 1990 per al període 2008-2012. Tanmateix, la tendència actual apunta que aquest llindar se superarà àmpliament si no s’apliquen les mesures adients. Per a convergir cap als objectius apuntats i per a assolir, per tant, una equitat intergeneracional, és necessari prioritzar l’ús dels modes de transport de menys intensitat energètica, menys emissió de contaminants i menys ocupació de territori.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 13

4. PROCÈS METODOLÒGIC

El procés d’elaboració del PMU de Cambrils s’estructura en un conjunt de mòduls i apartats. El quadre següent mostra la correspondència entre aquests elements. D’acord amb la Llei 9/2003 en aquest procés la participació ciutadana ha de quedar garantida.

Mòdul 0 Mòdul I Mòdul II Mòdul III Mòdul IV

Introducció i Anàlisi i Tramitació i Objectius Pla d'acció metodologia diagnosi aprovació

‐ Introducció ‐Anàlisi ‐Objectius ‐Proposició mesures ‐Aprovació ‐Avaluació ‐Escenari de ‐Objecte del PMU ‐Síntesi ‐Avaluació mesures ambiental Mobilitat estratègica ‐Principis Directors

de planificació de la ‐Diagnosi ‐Programa mobilitat

‐Procés metodològic

Participació ciutadana

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 14

5. MÒDULS I APARTATS

El procés d’elaboració del PMU de Cambrils s’estructura en cinc mòduls i apartats. Seguidament s’exposa la naturalesa i els continguts d’aquests mòduls que són els següents:

Mòdul 0. Introducció i metodologia

Es tracta del present document que enceta el pla mitjançant una introducció en la qual es justifica la necessitat de dur a terme el pla i on s’exposa el procés metodològic a seguir.

Mòdul I. Anàlisi i diagnosi

Comprèn totes aquelles primeres tasques que tenen com a finalitat l’obtenció, l’anàlisi i el debat ciutadà de la informació rellevant per a conèixer suficientment l’estat de la mobilitat en el municipi. Aquest mòdul engloba els següents apartats:

 Anàlisi de la mobilitat

Recull el conjunt de dades disponibles en l’àmbit del pla que puguin ser rellevants per al coneixement de l’estat actual de la mobilitat i l’establiment de tendències de futur. Concretament, aquestes dades han de permetre caracteritzar la configuració territorial, els patrons de mobilitat dels ciutadans, l’oferta d’infraestructures i serveis i les externalitats socials i ambientals del transport.

 Síntesi

Resumeix de forma breu i entenedora la informació més rellevant de l’etapa anterior, amb l’objectiu de facilitar-ne l’anàlisi per part de les entitats que participin en l’elaboració del pla.

 Diagnosi de la mobilitat

Aquesta etapa consisteix a fer sessions de debat amb les entitats que participen en l’elaboració del pla. La seva finalitat és obtenir una valoració comuna sobre l’estat actual de la mobilitat i les tendències de futur.

Mòdul II. Objectius

En aquesta segona fase del procés es tracta de concretar i adaptar els objectius del PMU a la realitat del municipi de Cambrils a partir de les conclusions de la diagnosi de mobilitat. Mitjançant la participació de les entitats participants a la Taula de la Mobilitat s’aprovaran aquests objectius per crear el pacte per la mobilitat, d’acord amb les directrius nacionals de mobilitat.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 15

Tot seguit, a partir dels objectius elaborats, es configurarà l’escenari de mobilitat que se’n deriva mitjançant l’establiment dels valors en els indicadors del pla de mobilitat.

Mòdul III. Pla d’acció

Consisteix a proposar mesures en consonància amb els objectius i el corresponent escenari de mobilitat. Aquesta etapa comptarà amb la participació de les entitats involucrades en el procés, a les quals es demanarà que proposin les mesures adients.

Se seleccionaran les mesures que comptin amb una avaluació favorable, s’establirà una priorització i es programaran temporalment en funció de les assignacions pressupostàries i altres criteris d’oportunitat.

Mòdul IV. Aprovació i tramitació

D’acord amb la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient, els Plans de mobilitat urbana queden sotmesos a un procés d’avaluació ambiental que ha de contenir les fases i requisits que amb caràcter de legislació bàsica s’estableixen en els seus articles 1 a 15. Un procediment que comprèn les següents actuacions:

 L’elaboració d’un informe de sostenibilitat ambiental

 La celebració de consultes

 L’elaboració de la memòria ambiental

 La consideració de l’informe de sostenibilitat ambiental, del resultat de les consultes i de la memòria ambiental en la presa de decisions.

 La publicitat de la informació sobre l’aprovació del pla.

Aquest mòdul, per tant, serà un recull dels documents necessaris (informe de sostenibilitat ambiental, memòria ambiental....) per complir amb els requisits exigits per la nova Llei 9/2006 sobre l’avaluació ambiental estratègica.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 16

MÒDUL I. ANÀLISI DE LA MOBILITAT

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 17

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Objectiu

En aquest capítol, es farà una anàlisi en profunditat de la situació actual de la mobilitat en el municipi de Cambrils.

Es recull el conjunt de dades disponibles en l’àmbit del pla que són rellevants per al coneixement de l’estat actual de la mobilitat: unes dades que permeten caracteritzar la configuració territorial, els patrons de mobilitat dels ciutadans, l’oferta d’infraestructures i serveis, així com les externalitats socials i ambientals del transport.

1.2. Contingut del mòdul I

Per entendre la mobilitat a l’espai municipal i els factors que determinen els seus impactes socials i ambientals, el present document descriu els següents elements:

 L’estructura urbanística i socioeconòmica del municipi

 Les xarxes i serveis utilitzats per als desplaçaments

 La demanda de mobilitat de les persones.

2. ANÀLISI TERRITORIAL I FUNCIONAL DE L’ÀMBIT

Per a l’anàlisi de la mobilitat del PMU és necessari centrar-se en els factors més determinants d’aquesta, com són el context territorial en el qual s’emmarca el municipi, la seva estructura demogràfica i econòmica, la funcionalitat de l’espai, la motorització i la mobilitat obligada. Aquests elements així com la seva evolució, són bàsics a l’hora d’entendre la lògica de funcionament de la mobilitat interna i externa que es genera al municipi de Cambrils.

2.1. Caracterització territorial

El municipi de Cambrils se situa a la comarca del Baix Camp, formant part de l’àmbit territorial del Camp de Tarragona, configurat per les comarques del Tarragonès, l’Alt i el Baix Camp.

El seu terme municipal es localitza en el centre de la Costa Daurada i té una superfície de 35,2 km2. Limita al nord amb els municipis de Montbrió del Camp i Vinyols i els Arcs, a l’est amb Salou i Vila-seca (comarca del Tarragonès) i a l’oest amb el municipi de Mont- roig del Camp.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 18

Mapa 2.1. Localització de l’àmbit territorial del municipi de Cambrils. Font: elaboració pròpia

Cambrils presenta un relleu pràcticament planer, amb un pendent molt suau - 2% de mitjana - en direcció cap al mar. L’altitud màxima del municipi no supera els 100 m. La xarxa hidrogràfica està dominada per torrents, barrancs i rieres de règim irregular que desemboquen directament al mar Mediterrani.

El terme municipal es caracteritza per la seva estructura: està dividit en dos grans sectors físics, units només per una estreta franja de 300 metres; la seva extensió longitudinal és de 9 km al llarg de la línia de costa i existeix una diferenciació territorial estructurada en sentit transversal dels usos del sòl, dividida en dues unitats: la meitat nord i la meitat sud:

- Meitat nord: correspon al 45% de la superfície del municipi i té un ús pràcticament agrícola.

- Meitat sud: la primera part és el corredor d’infraestructures, intercalat amb alguns nuclis aïllats que representa l’11% de la superfície, i la segona tot el tramat urbà paral·lel a la línia de costa amb teixits molt densos, principalment a la part central.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 19

La xarxa d’infraestructures de transport i comunicació està formada per dos eixos viaris importants, l’autopista AP-7 i la carretera nacional N-340 (A7), que travessen el municipi paral·lelament amb la línia de costa. La N-340 permet la connexió directa amb el centre urbà més important de l’entorn, Tarragona, que es troba a 21 km del municipi de Cambrils. Altra via a destacar és la comarcal TV-3141, que connecta amb Reus, el segon nucli més important de la comarca i que es troba a 13 km de Cambrils.

Mapa 2.2. Xarxa viària del municipi de Cambrils i connexions amb els nuclis més importants. Font: elaboració pròpia.

En relació amb la xarxa ferroviària, la línia que travessa Cambrils és la línia de Renfe del Corredor Mediterrani: Barcelona – València. En el seu pas per Tarragona és on enllaçarà amb altres línies provinents de l’interior de província, Lleida i altres punts d’Espanya.

Per altra part, Cambrils se situa a uns 30 quilòmetres de l’estació del Camp de Tarragona de la línia d’AVE Madrid – Barcelona – Frontera Francesa, ubicada entre els municipis de Perafort i la Secuita.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 20

Mapa 2.3. Xarxa ferroviària de l’àmbit d’estudi. Font: elaboració pròpia.

2.2. Estructura sociodemogràfica

2.2.1. Evolució de la població

El terme municipal de Cambrils té una població de 30.956 habitants - segons dades de l’ Institut Estadístic de Catalunya, 2008 -.

Cambrils ha experimentat un creixement exponencial en les últimes dècades duplicant gairebé la seva població des del 1996 (17.536 hab.) i amb un increment anual del 5% durant el període de 1998-2008. Per aquesta raó Cambrils és actualment la tercera ciutat del Camp de Tarragona, per darrera de la capital, Tarragona (137.536 hab.) i Reus (107.770 hab.) respectivament.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 21

Evolució de la població de Cambrils 1998‐2008 Habitants 35.000

30.000

25.000 Població

20.000

15.000 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 Anys

Taula 2.1. Evolució de la població al municipi de Cambrils per al període 1998-2008. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat.

La taxa de creixement de Cambrils és del 32,7‰ de mitjana per al període 1996-2001. Un valor que a excepció de Vinyols i els Arcs, és molt superior a la resta de municipis dels voltants.

Si comparem les xifres de la taxa de creixement natural, Cambrils té un creixement positiu del 1,7‰ pròxim als dos nuclis més importants: Tarragona i Reus i superior al creixement de la comarca del Baix Camp i el de Catalunya. La principal diferència s’observa en les dades de saldo migratori. Aquesta taxa amb un 31‰ al municipi de Cambrils, representa gairebé el total del seu creixement i és molt més alta que la de qualsevol altre nucli del voltant a excepció del municipi de Vinyols i els Arcs que té un 37‰ de saldo migratori.

Taxa mitjana anual del període quinquenal 1996‐2001 (per 1000 hab.) naixements defuncions creixement natural saldo migratori creixement total Cambrils 12,1 10,4 1,7 31 32,7 Vinyols i els Arcs 11,6 11,4 0,2 37,3 37,4 Mont‐roig del Camp 9,3 8,2 1,1 18,5 19,6 Montbrió del Camp 7,4 12 ‐4,6 14,5 9,9 Reus 10,3 8,5 1,8 ‐5,8 ‐4 Tarragona 10,1 7,8 2,3 ‐0,8 1,5 Baix Camp 10,2 9 1,3 5,2 6,5 Catalunya 9,6 8,9 0,7 6,7 7,4

Taula 2.2. Comparació de les taxes mitjanes del creixement natural. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat per a l’any 2001

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 22

El saldo migratori ha crescut exponencialment durant els últims anys a Cambrils. Com es pot observar en la taula següent, segons les dades del POUM la població resident nascuda fora del municipi representa prop d’un 70% del total de la població censada.

Analitzant aquestes migracions, es pot veure que són internes a Catalunya: els moviments predominants són els que provenen dels municipis catalans - 6.942 habitants - representant així un 35% de la població total del municipi.

Població en funció del lloc de naixement per als anys 1996 i 2001 Cambrils Baix Camp Resta de Catalunya Espanya Estranger Total Població 2001 1.670 5.600 5.405 6.405 1.920 21.000 Cambrils 1996 1.540 4.960 4.436 5.710 890 17.536

Taula 2.3. Distribució de la població de Cambrils segons el lloc de naixement. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat 2001

2.2.2. Estructura de població

Taula 2.4. Comparació de la piràmide d’edat per grups quinquennals del municipi de Cambrils i Catalunya. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat 2008.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 23

La piràmide d’edat de Cambrils és la tradicional estructura regressiva dels països desenvolupats i envellits, amb una base estreta sinònim de baixa natalitat i una alta esperança de vida que arriba a més de 85 anys. La màxima amplada està en el grup corresponent a la franja d’edat de 30-34 anys.

Cal destacar un revifament dels naixements en la base de la piràmide (grups de 0 a 9 anys), que en un futur podria indicar el principi d’una inversió de tendència.

2.2.3. Distribució de la població i densitat

La població de Cambrils es concentra en el 44% de superfície del municipi i es divideix en 6 entitats: Ardiaca, Cambrils, la Llosa, el Mas d’en Bosc, el Parc de Samà i Vilafortuny.

Aquestes entitats es subdivideixen en 14 districtes. La major part de la població es concentra en el centre, on es troben els dos nuclis més antics: el barri de la Vila i el de la Marina, en l’actualitat pràcticament fusionats en un únic centre urbà.

Mapa. 2.4. Densitat de població* per districtes a Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l0ajuntament de Cambrils, 2009.

*Per calcular la densitat intramunicipal s’ha de tenir en compte que els districtes estan delimitats fins al corredor d’infraestructures, ja que la resta de superfície municipal està pràcticament despoblada.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 24

La densitat de població del municipi és de 879 habitants/km2. Ara bé, ja que la població es concentra en la franja costanera, si es té només en compte la superfície urbanitzada que s’apropa als 17,3 km2, s’obté una densitat mitjana més realista de gairebé 1.800 hab./km2. Els districtes 2.4 i 2.8 (Horta de Santa Maria) són els que tenen una major densitat, seguits del barri de la Parellada (1.2) i del Port (2.2).

Els districtes que es van allunyant del casc antic: 2.5, 2.6, 2.7 i 2.9, són els que tenen densitats de població més baixes: són àrees molt extenses que han crescut més tard i s’han anat especialitzant amb el turisme (principalment són urbanitzacions estacionals).

2.2.4. Característiques de la població. Estacionalitat

La principal característica demogràfica del municipi de Cambrils és l’estacionalitat. Un fenomen comú dins de municipis propers a la costa que tenen una economia basada en el sector de serveis i fundamentalment en el turisme.

Una manera d’avaluar aquesta estacionalitat és a partir de la població total ETCA que representa el total de residents del territori més la població estacional.

La població estacional o flotant es defineix com la diferència entre la població no resident present i la població resident no present.

Al 2003 la població estacional de Cambrils és de 10.808 habitants, la qual cosa representa el 31,45% de la població total del municipi.

Dades de població estacional a Cambrils a l'any 2003 Població ETCA 2003 Població total ETCA % població estacional Total població 2003 no resident present resident no present estacional 13.397 2.589 10.808 34.363 31,45 23.555

Taula 2.5. Dades relacionades amb l’estudi de la població estacional al municipi de Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat, 2003.

Segons dades de l’Institut estadístic de Catalunya, Cambrils és un dels municipi amb percentatge d’estacionalitat més alt de Catalunya - Castell-Platja d’Aro essent el que té una població estacional més alta amb 13.147 habitants -. Aquesta estacionalitat es pot explicar per l’elevat nombre d’habitatges secundaris. L’any 2001 el municipi comptava amb 25.375 habitatges dels quals un 70% estaven destinats a segona residència, un percentatge molt superior al de la comarca del Baix Camp.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 25

Distribució d'habitatges per tipus a l'any 2001. Principals % Secundaris % Total habitatges Cambrils 7.671 30,14 17.704 69,49 25.475 Baix Camp 51.747 54,8 42.673 45,19 94.420

Taula 2.6. Distribució dels habitatges per tipus a Cambrils i el Baix Camp. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat, 2001.

Segons les dades del POUM a l’any 2003, l’estacionalitat mensual de Cambrils s’inicia al més d’abril (setmana santa) i arriba fins els mesos de setembre – octubre, essent el període estival quan la població augmenta exponencialment: al juliol i l’agost la població censada de Cambrils es multiplica per quatre.

Estacionalitat mensual a Cambrils a l'any 2003 Mitjana de població índex de creixement* Gener 35.486 1,51 Febrer 39.325 1,67

Març 45.755 1,94 Abril 62.225 2,64 Maig 60.040 2,55 Juny 75.121 3,19 Juliol 95.446 4,05 Agost 112.809 4,79 Septembre 70.534 2,99 Octubre 52.307 2,22 Novembre 41.316 1,75 Desembre 39.737 1,69

*índex calculat per una població censada total de 23.555 habitants a l’any 2003.

Taula 2.7. Població estacional mitjana per mesos i índex de creixement a l’any 2003. Font: elaboració pròpia a partir de les dades del POUM de Cambrils.

2.3. Estructura econòmica

2.3.1. Especialització econòmica

Com a molts municipis de costa, Cambrils es caracteritza per una especialització econòmica en el sector dels serveis, atesa la seva gran activitat turística i d’altres derivades que són la principal font econòmica del municipi amb un 74% del valor afegit brut total.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 26

Segons dades del 2001, la població activa de Cambrils és de 10.585 habitants, dels quals el 90% es troben ocupats. El gràfic següent mostra la distribució de la població ocupada per sector.

Distribució de la població ocupada per sectors d'activitat (2001)

6%

12% Agricultura Indústria

16% Construcció Serveis 66%

Taula 2.8. Distribució de la població ocupada segons el sector d’activitat. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat, 2001.

Com ja s’ha avançat, Cambrils destaca pel dominant sector dels serveis que agrupa un 66,4% de l’ocupació. En grau menor es troben els sectors de la construcció i la indústria amb respectivament un 16% i un 12% de la població ocupada i finalment, l’agricultura amb un 6%.

Si es compara aquesta distribució amb la de Catalunya a l’any 2001, Cambrils presenta percentatges superiors en tots els sectors a excepció del secundari.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 27

Comparació de la distribució per ocupació en els sectors d'activitat per Cambrils i Catalunya (2001) % Ocupació 70

60

50

40 Cambrils 30 Catalunya

20

10

0 Agricultura Indústria Construcció Serveis

Taula 2.9. Comparació de la distribució per sectors d’activitats entre Cambrils i Catalunya. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat 2001.

La taula d’evolució de l’ocupació entre els anys 1996 i 2001 exposada a continuació, mostra que en aquest període els sectors primaris i secundaris han experimentat un petit retrocés en benefici dels sectors més vinculats amb el turisme (la construcció i els serveis).

Població ocupada segons el sector d'activitat (%) Agricultura Indústria Construcció Serveis Total població ocupada 2001 5,7 12,3 15,6 66,4 9.517 Cambrils 1996 7,2 19,5 12,1 61,3 6.775

Taula 2.10. Evolució de l’ocupació segons els sector d’activitat entre els anys 1996 i 2001. Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’ Idescat per aquest anys.

La principal ocupació dins del sector dels serveis és el turisme, la qual cosa s’explica per la gran oferta d’allotjament turístic que té Cambrils: prop de les tres quartes parts de l’actual parc d’habitatges del municipi es destinen a la demanda turística.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 28

2.4. Distribució dels usos i funcions de l’espai urbà

2.4.1. Usos industrials

Els polígons industrials són una de les formes de concentració d’activitats econòmiques més esteses arreu del territori. Generen i atrauen una part important de desplaçaments diaris per motiu de treball. En alguns casos, i depenent de l’especialització del polígon, també es poden generar viatges de caràcter no obligat.

El municipi de Cambrils compta només amb el Polígon Industrial Belianes, aproximadament d’una superfície de 98 hectàrees que es troba a la carretera de Montbrió del Camp abans d’arribar a l’AP-7.

Gran part de l’activitat industrial del municipi està vinculada directa o indirectament amb el sector de la construcció.

Mapa 2.5. Localització del Polígon Industrial Belianes III de Cambrils. Font: elaboració pròpia.

A l’abril de 2009, es va aprovar el Pla Parcial de Belianes sud que preveu el desenvolupament d’un sòl industrial i comercial de 38 hectàrees. El desenvolupament d’aquesta zona de polígon permetrà la construcció de 166.000metres quadrats de sostre en aquest lloc ben comunicat.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 29

2.4.2. Usos residencials

L’increment demogràfic que ha viscut Cambrils durant els últims anys ha anat acompanyat d’un augment del parc d’habitatges. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, al 2001 Cambrils té un total de 25.375 habitatges.

La taula següent mostra el creixement residencial en els últims vint anys a Cambrils i al Baix Camp. S’observa que el creixement de Cambrils és més fort que l’experimentat pel total de la comarca, principalment entre els anys 1981 i 1991 en els quals l’habitatge s’incrementa un 60% (7.395 habitatges). Durant els anys 1991 i 2001 s’inicia un nou procés de creixement, en aquest cas del 30% (5.898 habitatges).

Cambrils té un pes molt important a la comarca ja que, seguit de Reus, és el municipi amb més població i consegüentment amb més ús residencial. Al 2001 el parc d’habitatges de Cambrils representa el 27% del total del Baix Camp.

Parc d'habitatges Evolució Evolució 1981 1991 2001 1981‐1991 1991‐2001 Cambrils 12.082 19.477 25.375 61% 30% Baix Camp 62.792 76.942 94.422 23% 23%

Taula 2.11. Comparació de les dades del parc d’habitatge entre el municipi de Cambrils i la comarca del Baix Camp. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat

Com ja s’ha vist anteriorment, Cambrils és un municipi marcat per l’estacionalitat i això influeix directament en el tipus d’ús residencial que es pot classificar de la manera següent:

Principal: habitatge destinat durant tot l’any o la major part d’aquest període a residència habitual o permanent.

Secundari: habitatge ocupat temporalment en caps de setmana, vacances, etc.

Vacant: habitatge en estat òptim que es troba deshabitat.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 30

A Cambrils l’habitatge secundari representa més de la meitat de l’ús residencial del municipi. Al gràfic següent s’observa que a l’any 1991 aquest valor era del 70% respecte del 23% que representava l’habitatge principal.

En l’últim cens del 2001, el percentatge de segones residències (59%) s’ha reduït 11 punts, en benefici de l’habitatge principal, que guanya pes (7 punts).

Segons dades del POUM de Cambrils, atès el creixement demogràfic, més de la meitat dels nous habitatges construïts durant aquest últim període (1991-2001) han estat primeres residències, marcant per tant aquesta tendència.

Gràfic 2.5. Evolució segons el tipus d’habitatge. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat als anys 1991 i 2001.

Pel que fa als habitatges principals –segons dades de l’Idescat (2001) - estan caracteritzats segons les següents tipologies:

Segons el nombre d’habitatges de l’edifici: el 62% dels edificis són de tres o més vivendes, un 32% són unifamiliars i només el 6% són de dos habitatges.

Segons la superfície útil: un 9% dels habitatges són de menys de 60m2, el 45% d’entre 60m2 i 90m2, un 30% d’entre 90m2 i 120m2 i el 16% restant de més de 120m2.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 31

Finalment segons el règim de tinença, un 81% dels habitatges són de propietat, un 13% de lloguer i un 3% es troben en altres règims.

2.4.3. Usos terciaris i de serveis

Els sòls destinats a equipaments i serveis van relacionats amb el creixement residencial i la funcionalitat del municipi. Cambrils, atesa la seva especialització en el sector terciari, té gran quantitat de serveis vinculats amb el turisme. L’oferta d’allotjaments turístic, comercial i d’oci és important dins del municipi i principalment a les àrees més properes a la línia de costa.

El municipi de Cambrils té més de 15.000 places entre establiments hotelers i apartaments i és el municipi amb més càmpings de la Costa Daurada. La major concentració d’allotjaments es troba a la zona del Port i el Regueral, en el centre litoral del municipi. Al llarg de la costa i principalment en direcció al municipi de Salou es localitza també gran quantitat d’hotels i urbanitzacions destinades al turisme.

La taula següent mostra la relació dels allotjaments turístics que es troben al municipi de Cambrils i que pertanyen a ús terciari del sòl.

Allotjaments turístics a Cambrils

Nombre Habitacions d'establiments Hotels **** 61.012 Hotels *** 91.502 Hotels ** 6243 Hotels * 254 Hostals i Pensions 8110 Apart‐hotel 2339 3.755 places + Càmpings 7 533 bungalows Totals 40 7.548

Taula 2.12. Distribució d’establiments i places per tipus d’allotjament turístic a Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Guia d’allotjament de Cambrils. Gener del 2009.

La distribució segons la tipologia d’allotjaments turístics és força homogènia entre hotels i places de càmping. En tot cas s’ha de tenir en compte que el gruix de l’oferta turística al municipi es basa en les urbanitzacions de segona residència, les quals no es comptabilitzen dins d’aquest llistat.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 32

Al centre urbà de Cambrils es concentren els equipaments que es designen d’ús urbà i que engloben els centres sanitaris, centres educatius, mercat i en general equipaments destinats a l’ús de la població no estacional del municipi.

Mapa 2.6. Localització dels equipaments urbans al centre de Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir del suport cartogràfic que ofereix la web del Consell Comarcal del Baix Camp.

Centres sanitaris: Cambrils disposa d’un hospital lleuger situat a proximitat immediata de l’Ajuntament i d’un Centre d’Atenció Primària (CAP).

Centres educatius: el municipi compta amb 17 centres escolars dirigits als alumnes de 0 a 18 anys: 11 centres públics i 6 privats. Es distribueixen de la manera següent:

 6 llars d’infant  6 CEIP  1 col·legi  4 IES

A més, compta amb una escola d’adults i una escola taller. A continuació es presenta el mapa escolar del municipi:

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 33

Mapa 2.7. Mapa escolar de Cambrils Font: Ajuntament de Cambrils

Centres esportius: Cambrils disposa d'una sèrie d'entitats i d'equipaments on es poden practicar diferents activitats esportives. Són les següents:

- El palau municipal d’esports - Piscina municipal - Camp de futbol municipal - Pistes d’atletisme - Zona esportiva Cambrils Badia: pistes de tenis i paddel - El Dorado Playa: centre d’equitació - Club Nàutic - Golf Par 3 Cambrils.

Altres serveis: destaquen els següents equipaments:

- Biblioteca Pública - El mercat de la Vila, així com un mercat ambulant el dimecres. - Sala d’exposició Àgora - Museu Molí de les Tres Eres. - A més, s’està construint un nou Teatre auditori i Palau de congressos al darrere de l’estació Renfe.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 34

2.4.4. Pols específics

La capacitat d’atracció de nodes generadors de mobilitat en determinats punts del Camp de Tarragona influeix directament en el desenvolupament de les zones contigües i per tant en l’augment de la demanda de viatgers que pot modificar les condicions de connectivitat i d’accessibilitat del territori.

Els centres singulars generadors de mobilitat més rellevants del Camp de Tarragona són els següents:

- Estació AVE – La Secuita/Perafort

Se situa a 30km de Cambrils. Això no obstant, el temps d’accés a l’estació des de Cambrils, tant en vehicle privat com en transport públic no és òptim.

- Aeroport de Reus

Situat entre Reus i Tarragona, ocupa el tercer lloc dels aeroports catalans pel que fa al trànsit de viatgers, després de Barcelona i Girona. Ha experimentat un creixement important des del 1998, especialment gràcies a les companyies de baix cost, arribant als 1.278.074 passatgers l’any 2008. Aquesta situació ha accelerat la construcció de nous equipaments i serveis per satisfer la demanda que principalment connecta amb els aeroports de Londres, Liverpool, Frankfurt i Dublín.

- Port de Tarragona

És una de les infraestructures marítimes més importants de Catalunya i del Camp de Tarragona. Representa un node dinamitzador de mercaderies i serveis (especialment en el sector petroquímic) i passatgers, connectat tant amb les vies viàries terrestres com ferroviàries.

- Port Aventura

Aquest complex d’oci de 826 hectàrees ha afegit un reconeixement encara més propi a la marca de la Costa Daurada a nivell internacional. La seva connectivitat per via terrestre amb un baixador i la seva proximitat tant amb l’aeroport de Reus com amb el port de Tarragona l’han convertit en un referent en el món dels centres turístics: el 2008 va rebre 3,6 milions de visitants. El pròxim octubre del 2009 s’inaugurarà el nou centre de convencions que consolidarà la seva posició en les destinacions de negocis (capacitat per a 4.000 persones, 3 hotels de luxe).

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 35

- Hospital General de Tarragona Joan XXIII i Hospital Universitari Sant Joan de Reus

Són els dos principals centres hospitalaris de referència en tot l’àmbit del Camp de Tarragona.

- Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i Reus

La universitat pública de Tarragona agrupa més de 13.500 persones entre alumnes, professorat i personal, amb una extensió de 128.735 m2 a més de comptar amb 6 instituts de recerca i 5 centres d’innovació.

Mapa 2.8. Localització dels pols específics generadors de mobilitat en el Camp de Tarragona que influeixen en la mobilitat de Cambrils. Font: elaboració pròpia.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 36

2.4.5. Usos agrícoles i/o forestals

Més de la meitat del terme municipal de Cambrils és sòl no urbanitzable - 2.260 ha segons dades del Pla general d’ordenació urbana de Cambrils a l’any 1993 -. Fora dels límits de la franja litoral l’activitat agrícola és l’ús del sòl predominant.

L’agricultura ha estat l’activitat tradicional de Cambrils fins a mitjan segle XX. Les principals explotacions són els minifundis i es divideixen en dues tipologies:

- Conreus d’horta: es localitzen en àrees properes al litoral i tenen una extensió aproximada de 350 ha.

- Conreus arboris: principalment fruiters. Ocupen 875 ha que es reparteixen en oliveres per un 46%, fruita dolça per un 40% – bàsicament tarongers i presseguers – i el 14% de fruita seca (ametllers).

2.5. Projectes futurs

Els projectes de futur de més envergadura que tindran un fort impacte sobre la mobilitat de Cambrils són els següents (depenen d’Administracions supralocals):

 Trasllat de la línia ferroviària Barcelona - València al nord del terme municipal. Formarà part de la nova connexió ferroviària del Corredor del Mediterrani desenvolupat pel Ministeri de Foment. Es crearà un vertader intercanviador amb l’estació de ferrocarril, que comptarà amb l’estació d’autobús, uns emplaçaments pels taxis i aparcament públic de vehicles.

Aquest trasllat és una oportunitat per Cambrils, ja que alliberarà l’actual traça ferroviària i permetrà assignar-li nous usos, com per exemple un corredor de transport públic, espai per a vianants i bicicletes.

 Construcció de la variant de la N-340 (i desafecció de la N-340). Actualment, la N-340, que passa per Cambrils, està congestionada pel seu pas pel municipi. S’està construint una variant paral·lela a la N-340, més enllà de l’autopista, que permetrà evitar el pas pel centre del municipi, evitant així la barreja dels diferents tipus de trànsit – mitjà distància, trànsit d’agitació...- i contribuirà a més fluïdesa.

El projecte constructiu preveu un vial segregat de dos carrils per sentit amb dos accessos a Cambrils: un a la carretera de Montbrió del Camp, la T-312, i l’altre a l’avinguda de Vilafortuny.

 Tramcamp

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 37

Està en projecte el TramCamp, el tram-tren que hauria de constituir l’espina dorsal del transport públic al Camp de Tarragona, vinculant-lo a una reforma de l’actual sistema de transport per carretera. Oferirà, amb estacions cada 400 a 700 metres unes connexions comarcals ràpides entre Cambrils, Salou, Reus i Tarragona entre d’altres. A Cambrils, el Tramcamp disposaria d’unes quatre parades: començaria el seu recorregut a la futura estació intermodal, i podria parar a l’Eixample, al Molí de la Torre i Vilafortuny, tot i que no està definit del tot a hores d’ara. El TramCamp ofereix una combinació dels avantatges d’un tramvia a la ciutat (màxima integració urbana, velocitat limitada a 50km/h, silenciós i lleuger, màxima transversalitat pels vianants, ciclistes...), amb els d’un tren fora del casc urbà (infraestructura protegida, velocitat fins al 90km/h, menor impacte ambiental que una carretera de tres carrils a la qual s’equipara...). La primera fase, entre Cambrils i Vila-seca, es podria engegar abans del 2015.

 Projectes específics al municipi.

Estan contemplats en el POUM i en el Pla de mandat 2007-2011. Destaquen entre d’altres:

 Pla parcial urbanístic del sector S-1 Les Comes, formació d’un eixample de la ciutat que té un potencial edificatori de prop de 5.800 habitatges i preveu una població potencial d’entre 15.000 a 16.000 nous habitants a mig termini. S’hi preveuen també equipaments i zones comercials.

 Extensió del polígon industrial de Belianes al sud, amb 38 noves hectàrees de sòl industrial, que permetrà la construcció de 166.000 metres quadrats de sostre.

 Aparcament soterrat de 301 places davant de l’Ajuntament. Hauria d’estar enllestit el 2011.

 Últimes fases de millora de barris: la Llosa, la Parellada, l’Eixample Platja, Nou Cambrils...

A més, cal esmentar tots aquells projectes de construcció o millora d’equipaments que generaran mobilitat. Són els següents

 Trasllat del CEIP la Bòbila, potenciació de l’hospital lleuger, creació d’un Centre d’Atenció Primària (CAP) a Mas Clariana, potenciació de la zona esportiva de Cambrils Badia-Centre Cívic Molí de la Torre, creació del Teatre Auditori Palau de Congressos, Construcció d’un cementiri municipal al nord del municipi, i posada en funcionament de la llars d’infants “La Galereta”, carrer Colom.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 38

- Anàlisi DAFO entorn socioeconòmic -

DEBILITATS FORTALESES AMENACES OPORTUNITATS

 Baixa cohesió de les  Continu creixement  Risc d’esgotament del  Diversificació de estructures territorials i poblacional i urbanístic. model turístic familiar de l’economia en altres socials tant entre els sol i platja. sectors.  Situació privilegiada que sectors de llevant i ofereix molta atracció  Creixement urbanístic  Futur trasllat de la línia ponent amb el centre, turística. exponencial que indueix de ferrocarril que com entre la façana litoral una ocupació excessiva alliberarà terrenys al cor i la plana interior.  Gran extensió de terreny del territori al litoral. del municipi. al llarg de la costa.  Economia fonamentada

únicament en el sector  Cambrils està molt ben terciari. comunicat, (comunicacions viàries,  Força incidència de aeroportuàries i l’estacionalitat turística. ferroviàries).

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 39

3. ANÀLISI DELS DESPLAÇAMENTS A CAMBRILS

Per tal de copsar les pautes de mobilitat dels habitants de Cambrils, es van dur a terme enquestes de mobilitat als residents així com als no residents per obtenir una fotografia detallada i la més realista possible de la mobilitat local en un dia tipus. D’aquesta manera, es va realitzar una enquesta telefònica de mobilitat a 300 residents del municipi, combinada amb una enquesta addicional a 100 turistes. Ambdues es presenten a continació.

3.1. Enquesta de mobilitat diària als residents

Del dimarts 16 al dijous 18 de juny de 2009 es va realitzar una enquesta telefònica a 300 residents de Cambrils amb l’objectiu de conèixer quines són les pautes generals de mobilitat de la població del municipi.

El qüestionari constava de 16 preguntes repartides en 3 blocs:

Bloc 1. Perfil de l’enquestat: característiques generals de la població (gènere, edat, situació professional, etc.).

Bloc 2. Mobilitat urbana del dia anterior: desplaçaments efectuats per l’enquestat durant la jornada anterior amb els motius i els mitjans amb els quals es van realitzar (a peu, cotxe privat, transport públic...) .

Bloc 3. Percepció del transport públic urbà a Cambrils: coneixement que té la població de les línies urbanes de transport urbà de Cambrils, la seva utilització i la valoració personal del servei per part dels usuaris. Els resultats d’aquesta tercera part es presentaran en l’apartat 4.3.9 de transport públic urbà del present informe.

El qüestionari figura en l’annex III.

El factor d’expansió s’ha obtingut a partir de la població total (majors de 15 anys) distribuïda segons grup d’edat i de gènere.

Els resultats obtinguts tenen un marge d’error del 5,6%.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 40

Bloc 1. Perfil de l’enquestat

Les dades obtingudes en aquest primer bloc determinen quin és el perfil general de les persones entrevistades.

Durant la realització de l’enquesta, es va fer un repartiment equitatiu quant al sexe i la distribució d’edat dels enquestats per tal d’obtenir uns resultats els més aproximats possibles a la realitat (vegeu gràfics a continuació).

Sexe Distribució per edats % % 100 100

90 90

80 80

70 70 60 51,1% 49,9% 60 50 50

40 40 35,1 % 30 28,1% 30 22,5 % 20 20 14,3 %

10 10

0 0 Home Dona de 15 a 24 anys de 24 a 39 anys de 40 a 64 anys més de 65 anys

Gràfic 3.1 i Gràfic 3.2. Sexe i distribució per grups d’edat de les persones enquestades. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat.

S’ha de destacar que només s’ha entrevistat la població major de 15 anys.

La major part de les persones entrevistades són ocupades (un 48%), seguit dels pensionistes (20%) i de les persones aturades (13%). Per últim la resta de persones entrevistades es reparteix entre estudiants (10%) mestresses de casa (9%) i altres (1%).

Empleat 48%

Estudiant 10%

Pensionista 20%

Aturat 13%

Mestressa de casa 9%

Altres 1%

Gràfic 3.3. Professió de les persones enquestades. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 41

Fent referència al municipi de residència es va fer una pregunta per esbrinar si els enquestats resideixen permanentment o no a Cambrils, informació important atesa l’alta proporció de segona residència en el municipi (estacionalitat).

En aquest cas el 95% de les persones que han respost el qüestionari resideixen de forma permanent a Cambrils, mentre que el 5% restant hi viu esporàdicament.

El gràfic següent representa les dades en funció del tipus d’estada temporal que tenen aquelles persones que no viuen permanentment a Cambrils: la major part dels enquestats es divideixen entre estades en temporada d’estiu (46%) i la categoria altres (48%) que possiblement està englobant aquelles persones que tenen una segona residència i que passen períodes més o menys llargs irregularment al municipi.

Les estades de cap de setmana representen només un 7% de les estades temporals.

Períodes d'estades temporals a Cambrils

Altres 7%

A l'estiu 46%

Caps de setmana 48%

Gràfic 3.4. Període d’estades temporals al municipi de Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 42

Bloc 2. Mobilitat urbana del dia anterior

L’objectiu de la segona part del qüestionari és establir les pautes de mobilitat de la població de Cambrils. La informació que es demana és la següent: nombre i temps de desplaçaments diaris, els motius de desplaçaments, els mitjans de transport que es fan servir i uns aspectes generals en relació als diferents tipus de mitjà de transport. Permet establir quins són els principals fluxos de mobilitat en el municipi. Els principals resultats de l’enquesta són els següents:

3.1.1. Tipus de desplaçaments

En un dia feiner tipus, la població major de 15 anys resident a Cambrils realitza 77.841 desplaçaments.

CONNEXIÓ INTERNS 29.236 38% 48.605 62%

Mapa 3.1. Tipologia de desplaçaments un dia feiner a Cambrils Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat

Dels desplaçaments realitzats, un 62% (48.605) són moviments interns al municipi i el 38% restant són de connexió amb l’exterior.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 43

3.1.2. Motius de desplaçaments

En els desplaçaments urbans, la mobilitat no obligada o personal (oci, compres, metge...) predomina per molt sobre l’obligada o ocupacional (treball o estudis).

48.605 despl. interns 28% 9% 45% 48% 27% 44%

Mobillitat obligada Mobilitat no obligada Tornada a casa

Mapa 3.2. Motius de desplaçaments un dia feiner a Cambrils Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat

En els desplaçaments de connexió, la distribució s’equilibra i ambdós tipus de mobilitat tenen un pes gairebé equivalent.

En ambdós casos el 45 a 48% dels desplaçaments són de tornada a casa, indicant que la majoria dels fluxos són pendulars.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 44

3.1.3. Mitjans de transport utilitzats

Globalment, pel que fa a mitjans mecànics, els desplaçaments en transport privat superen àmpliament els realitzats en transport públic. D’altra banda, un 37% dels desplaçaments es fan en modes no motoritzats (un 34,5% a peu, i un 2,8% en bicicleta).

2,4% 5,2% 37,3% 58,3% 2,4% 0,7% 92,4% 60,3% 41%

Interns Connexió Total

Transport privat Transport públic No motoritzats

Gràfic 3.5. Mitjans de transport utilitzats segons el tipus de desplaçament. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat.

Quant als desplaçaments interns, s’observa una situació inversa: els modes no motoritzats predominen, representant el 58% dels desplaçaments. Més detalladament, aquest 58% es descompon de la manera següent: un 54,1% de desplaçaments es fan a peu i un 4,2% en bicicleta.

En canvi, la preponderància del vehicle privat és major quan els desplaçaments són interurbans: només un 2,4% d’aquests s’efectuen amb transport públic.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 45

3.1.4. Quota de mercat dels diferents mitjans de transport

Com es pot veure en el gràfic següent, la majoria dels desplaçaments amb transport públic es realitzen amb ferrocarril, mentre que els autobusos tant urbans com interurbans tenen una quota del 27% i el taxi del 8%.

37%

27% 27%

8%

Autobús urbà Autobús interurbà RENFE Taxi

Gràfic 3.6. Quota de mercat del transport públic Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat.

Poden sorprendre les quotes similars de l’autobús urbà i de l’interurbà, ja que es veurà més endavant que el transport públic urbà és infra utilitzat a Cambrils. Aquests resultats es poden explicar per la dificultat, per l’usuari del transport públic, de distingir els dos tipus de xarxa.

En efecte, l’actual xarxa urbana és subvencionada tant per l’Ajuntament de Cambrils com per la Generalitat de Catalunya, la qual cosa permet a l’operador explotar-la amb vehicles que tenen la mateixa imatge que el transport interurbà (amb la part posterior vermella i la menció “Transport Públic de Catalunya” – vegeu foto–). A més, per fer desplaçaments urbans, els usuaris poden agafar tant un autobús urbà com un interurbà, ja que aquests últims marquen parades dins del terme municipal.

Aquesta situació crea certa confusió a l’usuari, la qual cosa pot explicar que hagi contestat de manera errònia i que la quota del transport urbà no reflecteixi la realitat local. Imatge 3.1 Autobús urbà de Cambrils Font: elaboració pròpia

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 46

94,5%

4,7% 0,8%

Cotxe Moto Furgoneta/camió

Gràfic 3.7. Quota de mercat dels mitjans privats Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat.

La gran majoria de desplaçaments en mitjans privats – un 95% – es fan amb cotxe, essent la quota de mercat de la moto del 5%.

La bicicleta que queda a part de la classificació públic-privat, representa un 4,2% dels desplaçaments.

3.1.5. Cadena modal

38% 2%

2%

60% 98%

Unimodal Multimodal Unimodal Transport privat Transport públic No Motoritzat

Gràfic 3.8. Cadena modal i desglossament per mode de transport Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat.

La majoria dels desplaçaments - un 98% - es fa amb un únic mode de transport.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 47

3.1.6. Aparcament

52%

27%

9% 8% 4%

Gràfic 3.9. Tipus d’aparcament Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat.

Com es pot veure en el gràfic anterior, més de la meitat dels residents de Cambrils aparquen al carrer o en altres zones de l’espai públic destinades a aquesta funció, mentre que una quarta part ho fa en places de propietat o de lloguer.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 48

3.1.7. Distribució horària dels desplaçaments

Horari nocturn Horari diürn Horari nocturn

Gràfic 3.10. Distribució horària dels desplaçaments a Cambrils Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat.

En dia feiner, la primera punta horària – de major concentració de desplaçaments – es produeix entre les 8h i les 9h, moment en què s’inicien 6.900 desplaçaments (el 9% del total diari).

La segona punta horària es produeix entre les 10h i les 11h (6.000 desplaçaments) i la tercera entre les 18h i les 19h (6.058 desplaçaments, el 8% del total dels desplaçaments diaris).

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 49

Distribució horària segons motiu de desplaçament

Distribució horària dels desplaçaments segons el motiu

6000

5000

4000

3000

2000

1000

0

Obligada No obligada Retorn a casa

Gràfic 3.11. Distribució horària dels desplaçaments segons motiu Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat.

El gràfic anterior mostra com en la mobilitat obligada existeix una sola punta horària que es concentra entre les 7h00 i les 9h00 del matí en la qual es registren 3.250 desplaçaments. Descendeix després progressivament fins passades les 10h00. A partir d’aquesta hora els moviments oscil·len entre 0 i 1.000 desplaçaments per hora.

La mobilitat no obligada en canvi presenta una major flexibilitat durant el dia, tenint dues puntes principals: la primera a mig matí (entre les 10h00 i les 11h00) amb 3.600 desplaçaments i la segona de 19h00 a 20h00, però menys accentuada.

Quants als retorns a casa, mostren una punta exponencial al final del dia on se sumen un total de gairebé 5.500 desplaçaments; agrupen les tornades pràcticament de tota la mobilitat obligada o no obligada. Al mig dia entre les 12h00 i les 15h00 i a mitja tarda entre les 18h00 i 19h00 es produeixen també concentracions de més de 3.000 tornades, en aquest cas però, com s’observa en el gràfic, de forma més repartida.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 50

3.1.8. Anàlisi de fluxos externs

Tarragona 41,6%

Reus 27,3%

Salou 17,4%

Fora Camp de Tarragona 6,6%

Montroig del Camp 4,0%

Vila‐seca 3,2%

Gràfic 3.12. Principals fluxos externs. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat.

El 38% dels desplaçaments diaris (29.236) en dia feiner dels residents a Cambrils són de connexió amb altres municipis. Les principals destinacions són Tarragona i Reus, que representen un 69% dels desplaçaments de connexió.

Nuclis propers a Cambrils com Salou, Vila-seca i Montroig del Camp són altres de les destinacions de la població, però amb un volum de viatges més baix, com s’aprecia al gràfic anterior.

3.1.9. Anàlisi de fluxos interns

Com s’ha indicat abans, el 62% de la mobilitat en dia feiner dels residents a Cambrils (48.605 desplaçaments diaris) es produeix dins el mateix terme municipal. D’aquests, el 16% (7.773) són interns a un mateix barri, mentre que el 84% restant es produeixen entre diferents barris de Cambrils.

Els majors volums de desplaçaments interns als barris corresponen a Vilafortuny (1.725 desplaçaments, el 4% del total de desplaçaments interns a Cambrils) i la Parellada (1.462 desplaçaments). Confirma que Cambrils és un municipi polinuclear.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 51

Desplaçaments interns per districte, a peu

El mapa i la matriu següents permeten visualitzar els principals desplaçaments que es realitzen a peu dins del municipi. Els districtes que generen i atreuen més desplaçaments són els del centre: així la Parellada (1.2) i el nucli antic (1.1) sumen respectivament més de 3.500 desplaçaments en un dia, tant si són l’origen del vianant o la destinació. Altres districtes com l’Eixample (1.3) i les zones pròximes al Port (2.1 i 2.4) també generen una mitjana pròxima als 3.000 desplaçaments diaris a peu.

A mesura que ens allunyem del centre i que els districtes també guanyen dimensió els desplaçaments a peu van disminuint progressivament.

Mapa 3.3. Desplaçaments interns per districte, a peu Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 52

Matriu de desplaçaments a peu.

Desplaçaments entre districtes 1.1 1.2 1.3 1.4 1.5 2.1 2.2 2.3 2.4 2.5 2.6 2.7 2.8 2.9

a peu TOTAL

1.1 845 420 609 484 165 243 248 159 237 242 97 3749 1.2 336 1462 541 166 340 85 165 93 167 177 167 86 3785 1.3 609 456 370 163 81 523 250 340 81 157 85 3115 1.4 569 166 163 355 426 86 1765 1.5 85 340 81 274 97 82 85 82 82 81 1289 2.1 339 85 523 333 82 651 159 155 259 177 82 82 2927 2.2 174 81 332 85 159 75 85 278 1269 2.3 234 177 173 85 155 82 185 75 93 1259 2.4 162 167 81 82 259 75 934 252 512 2524 2.5 242 177 243 82 270 252 171 1437 2.6 167 82 85 93 859 157 1443 2.7 0 2.8 171 167 82 278 437 1135 2.9 86 85 250 171 592 TOTAL 3766 3784 3201 1672 1369 3017 1267 1260 2524 1258 1536 0 1136 499 26289

Taula 3.3.1. Matriu de desplaçaments a peu. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat.

El mapa següent mostra els cinc fluxos més importants de desplaçaments a peu que es generen al municipi de Cambrils. Els moviments són dins d’un mateix districte i les principals àrees són les del centre: 1.1 (nucli antic), 1.2 (La Parellada), 2.1 i 2.4 (sector del Port) i el districte 2.6 (Vilafortuny) a la zona de Ponent.

Mapa 3.3.4. Fluxos de desplaçaments interns a peu. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 53

Desplaçaments interns per districte, amb mitjans mecànics

Els desplaçaments motoritzats són distribuïts de manera més homogènia per tot el municipi, essent les zones 2.9 (Ametllers), 2.6 (Vilafortuny), 1.4 (Nou Cambrils) i 2.1 (Port) les que generen més desplaçaments en modes motoritzats.

Mapa 3.3.5. Desplaçaments interns per districte, amb mitjans mecànics Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 54

Desplaçaments amb mitjans mecànics.

Desplaçaments entre districtes

amb mitjans 1.1 1.2 1.3 1.4 1.5 2.1 2.2 2.3 2.4 2.5 2.6 2.7 2.8 2.9 TOTAL mecànics 1.1 177 86 262 181 168 165 678 1717 1.2 168 85 181 81 85 93 82 437 85 81 1378 1.3 185 160 340 81 82 328 85 169 256 1686 1.4 258 85 160 479 86 240 279 162 248 97 171 193 2458 1.5 86 181 560 286 97 1210 2.1 165 81 507 86 193 97 86 178 263 85 624 2365 2.2 240 276 85 93 179 873 2.3 181 85 81 376 272 97 85 85 86 175 93 1616 2.4 93 82 162 86 86 81 181 771 2.5 82 168 160 248 168 258 81 696 85 1946 2.6 165 429 177 193 263 93 93 181 866 435 2895 2.7 85 97 182 2.8 169 171 85 85 510 2.9 771 81 256 193 445 82 85 435 97 85 193 2723 TOTAL 1876 1203 1777 2458 1211 2189 693 1616 771 2041 2804 182 510 2999 22330

Taula 3.3.2. Matriu de desplaçaments mecànics. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat.

Els fluxos realitzats amb mitjans mecànics són desplaçaments de més llarg recorregut, és a dir entre districtes diferents, principalment entre els del centre (1.1 i 2.1) i els Ametllers.

Els districtes 2.5 i 2.6 que tenen extensions molt amples també sumen gran quantitat de fluxos de desplaçament en mitjans mecànics, en aquest cas però dins del mateix districte.

Mapa 3.3.6. Fluxos de desplaçaments interns amb mitjans mecànics. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 55

3.1.10. Percepció de la mobilitat a Cambrils

Es va demanar a les persones entrevistades de puntuar els diferents mitjans de transport de Cambrils per tal de tenir la seva percepció dels modes.

Els usuaris de motos, bicicletes i Renfe són els que es declaren més satisfets d’aquests mitjans de transport, atorgant una nota de 8 o més sobre 10.

En canvi, els usuaris atorguen a la xarxa d’autobusos tan urbans com interurbans les notes més baixes (respectivament 5,4 i 5,6 sobre 10).

8,4 8,3 8,1 7,6 7,6 7

5,6 5,4

Moto Bicicleta Renfe Cotxe A peu Taxi Autobús Autobús interurbà urbà

Gràfic 3.13. Puntuació dels mitjans de transport Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 56

3.2. Enquesta de mobilitat diària als no residents

El divendres 17 de juliol de 2009 es va realitzar l’enquesta de mobilitat a 86 no residents a Cambrils de 15 anys o més, amb l’objectiu de conèixer la seva mobilitat durant l’estada al municipi.

Les entrevistes es van realitzar en les zones més turístiques del municipi: avinguda de la Diputació (a proximitat del punt d’informació turística) i el carrer Pescadors (cruïlla amb el passeig Marítim/Port esportiu).

L’enquesta es va fer en els idiomes següents: català, castellà, anglès, francès i alemany.

El qüestionari consta de 28 preguntes repartides en 3 blocs:

Bloc 1. Perfil de l’enquestat: es tracta de determinar els aspectes més bàsics del perfil de la persona enquestada i principalment les característiques de la seva estada a Cambrils (nombre de nits, allotjament, motiu...).

Bloc 2. Mobilitat general: identifica per una part els mitjans de transport que s’han fet servir per l’anada i tornada en el viatge i per altre les característiques dels moviments realitzats durant l’estada al municipi.

Bloc 3. Mobilitat durant el dia anterior: aquest bloc té per objectiu copsar els desplaçaments fets durant el dia anterior pels no residents. El qüestionari figura en l’annex III.

Els resultats obtinguts tenen un marge d’error de 10,6%.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 57

Bloc 1. Perfil de l’enquestat

Les dades obtingudes en aquest primer bloc determinen quin és el perfil general de la persona entrevistada i les característiques de la seva estada a Cambrils.

En els gràfics següents es presenten els valors relacionats respectivament amb el sexe i l’edat: en el primer existeix un predomini dels homes (62%) i el segon majoritàriament està format pel grup de 31 a 60 anys (67%).

Sexe Distribució per edats % % 100 100

90 90

80 80 70 67,4% 70 62,8% 60 60 50 50 40 40 37,2% 30 30 20 12,8 % 20 9,3 % 10 3,4 % 10 0 0 menys de 18 anys de 18 a 30 anys de 31 a 60 anys més de 60 anys Home Dona

Gràfic 3.14 i Gràfic 3.15. Sexe i distribució per grups d’edat de les persones enquestades. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de mobilitat als no residents.

A partir d’aquests resultats és important comentar que durant la realització de l’enquesta, la major part dels qüestionaris es van fer a grups de famílies, en els quals un membre d’aquesta – principalment l’home o pare – feia de representant a l’hora de respondre les preguntes. És per això que els resultats anteriors es donen com una dada orientativa.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 58

En analitzar la nacionalitat es nota que hi ha una distribució homogènia entre espanyols i estrangers: el 50% dels no residents entrevistats són espanyols i l’altre 50% està format per estrangers que provenen de la part més occidental d’Europa, principalment de França (17%), Anglaterra (12%) i Bèlgica (6%).

La resta de nacionalitats – Alemanya, Holandesa, Irlandesa, Suïssa i Russa - oscil·la entre l’1% i el 4% de les persones enquestades.

Alemana 2,3% Anglesa 11,6% Belga 5,8% Espanyola 50,0% Francesa 17,4% Holandesa 3,5% Irlandesa 1,2% Russa 2,3% Suïssa 3,5% Altres 2,3%

Gràfic 3.16. Nacionalitat de les persones enquestades. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de mobilitat als no residents.

Cal esmentar que els turistes russos, tot i que representen un turisme creixent, són infra- representats per raons idiomàtiques (la majoria s’expressa només en rus i no va poder contestar el qüestionari).

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 59

Com es pot veure al gràfic següent, les persones entrevistades fan, en iguals proporcions, estades d’una setmana o 15 dies al municipi. El 9% prolonga la seva estada fins a 21 dies i només el 8% s’està un mes sencer a Cambrils.

1 setmana o menys 41%

d'1 a 2 setmanes 42%

de 2 a 3 setmanes 9%

1 més 8%

Gràfic 3.17. Durada de l’estada al municipi de Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de mobilitat als no residents.

Si es té en compte que les estades són majoritàriament per vacances, es pot dir que el turisme a Cambrils és en gran part de caire familiar, ja que un 92% de les persones enquestades han realitzat el viatge acompanyats de familiars.

Les altres opcions representades tenen resultats inferiors al 5%.

92%

5% 2% 1%

Acompanyat Acompanyat amics Acompanyat de Altres familiars familiars i amics

Gràfic 3.18. Acompanyants de la persona enquestada durant l’estada al municipi de Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de mobilitat als no residents.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 60

L’allotjament principal durant l’estada a Cambrils és el pis de lloguer amb un 36%, seguit dels hotels, pensions o albergs que representen el 29% de les respostes. Ambdues opcions, per tant, sumen el 65% del total de les persones entrevistades.

La resta d’allotjaments presenten percentatges més baixos i força repartits: càmpings i apartaments en propietat són la següent opció amb un 11% cadascun, els aparthotels un 8% i l’hostatge en casa d’algun familiar o amic un 6%, essent aquestes dues últimes opcions les menys freqüents.

36%

29%

11% 11% 8% 6%

Pis de lloguer Hotel, Família/amics Càmping Aparthotel Apartament pensió, propietat alberg

Gràfic 3.19. Allotjaments durant l’estada al municipi de Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de mobilitat als no residents.

Dins d’aquest primer bloc també es pregunta si els enquestats disposen de cotxe durant la seva estada a Cambrils. Com s’aprecia al gràfic, el 85% sí en disposa.

Disposen de vehicle durant l'estada

No 15%

Sí 85%

Gràfic 3.20. Persones que disposen de vehicle durant l’estada al municipi de Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de mobilitat als no residents.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 61

Com es pot veure en el gràfic següent, d’aquesta proporció de persones entrevistades que disposen de vehicle, la gran majoria (un 93%), té vehicle propi - preferentment els turistes provinents d’Espanya o França - i només el 7% restant obté un vehicle un cop han arribat al municipi, ja sigui de lloguer o préstec.

93%

4% 3%

Si, propi Si, de lloguer Si, de préstec .

Gràfic 3.21. Tipus de vehicle del que disposen els enquestats durant l’estada al municipi de Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de mobilitat als no residents.

En conclusió el perfil dominant de les persones no residents que passen una temporada a Cambrils és de famílies tant espanyoles com estrangeres, que passen entre 7 i 15 nits al municipi per vacances, allotjats en pisos de lloguer o hotels.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 62

Bloc 2. Mobilitat general

L’objectiu de la segona part del qüestionari és establir les pautes de mobilitat de la població no resident durant la seva estada a Cambrils, tenint en compte el viatge d’anada i tornada des del seu domicili original i els moviments que realitzen durant el període de vacances.

Pel que fa als desplaçaments des de la residència habitual, la totalitat dels enquestats han utilitzat els mateixos modes de transport tant en el viatge d’anada com de tornada. A continuació es presenten les dades extretes del viatge inicial per tal de veure quins han estat els mitjans de transport que s’han fet servir fins l’allotjament a Cambrils.

El gràfic següent mostra que el 71% de les persones entrevistades es desplacen fins el municipi amb cotxe, dada que es podia intuir en relació amb el bloc anterior, ja que s’ha confirmat que hi ha una gran quantitat de no residents que disposen de vehicle propi, principalment els que provenen de la resta d’Espanya i França.

El següent mitjà de transport que més es fa servir és l’avió: un 24% de persones entrevistades declaren haver vingut amb avió; són preferentment anglesos – la tercera nacionalitat més representada a Cambrils durant el període de vacances –.

Altres transports com el tren, autocaravana o autocar presenten percentatges inferiors al 2%.

71%

24%

1% 1% 2%

Avió Tren Autocaravana Cotxe Autocar

Gràfic 3.22. Mitjà de transport que s’ha fet servir per desplaçar-se fins al municipi de Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de mobilitat als no residents.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 63

Dels turistes que arriben amb avió (aeroport de Reus), la majoria (un 38%) utilitza el transport públic per carretera (autobús) per anar de l’aeroport a Cambrils.

En segon lloc el taxi i l’autocar privat són els altres mitjans de transport que més es fan servir amb un 19% cadascun.

La resta de mitjans (cotxe de lloguer...) presenten valors inferiors al 10%.

38%

19% 19%

10% 10% 5%

Taxi Cotxe de Cotxe de Autocar Autobús Altres lloguer préstec (privat) (transport públic)

Gràfic 3.23. Mitjà de transport utilitzat des de l’aeroport de Reus a Cambrils Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de mobilitat als no residents.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 64

A continuació s’han estudiat els desplaçaments que es realitzen durant l’estada al municipi.

El principal motiu de desplaçament dels no residents és anar de compres amb un 40% de respostes – engloba tant fer la compra de productes de primera necessitat com la resta de compres –, seguit de desplaçaments a la platja (30%) i de la resta d’activitats d’oci que representa el 23% de les respostes.

Per últim es troben les visites culturals amb un 8%.

39%

30%

23%

8%

Anar de compres Anar a la platja Visites culturals Resta d'oci

Gràfic 3.24. Motius de desplaçament durant l’estada al municipi de Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de mobilitat als no residents.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 65

Creuant el motiu de desplaçament amb el mitjà de transport, s’arriba a la conclusió que els principals desplaçament dels turistes són anar de compres i anar a la platja i es fan a peu.

El cotxe propi és el següent mitjà més utilitzat, principalment per fer compres (7,5%) i visites culturals (7,2%), però amb percentatges molt més baixos.

El transport públic i altres mitjans presenten percentatges negligibles, preferentment per fer compres pel municipi.

32%

22% 19%

7% 7% 2% 3% 2% 3% 3% 1% 1% 1% 2%

A peu Cotxe propi Autobús públic Altres

Anar de compres Anar a la platja Visites culturals Resta d'oci

Gràfic 3.25. Motius de desplaçament segons el mitjà de transport que s’ha fet servir per desplaçar-se. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de mobilitat als no residents.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 66

Bloc 3. Mobilitat durant el dia anterior

Aquesta última part té per objectiu analitzar els desplaçaments que realitzen els turistes de Cambrils durant un dia tipus.

A l’enquesta es dividia aquest bloc en dues parts excloents: una és per les persones que fa més de dos dies que estan al municipi i les preguntes fan referència als desplaçaments que s’han efectuat durant el dia anterior; l’altre part és per les persones que s’estan des de menys de dos dies a Cambrils i les preguntes es basen en els desplaçaments que tenen previstos fer l’endemà, ja que es considera que els desplaçaments realitzats el primer dia no són representatius dels que es faran durant l’estada (el primer dia generalment es dedica a descobrir el lloc de vacances, anar a buscar informació turística, etc.).

L’objectiu en ambdós casos és conèixer de forma més explícita quants viatges realitza la persona en un dia, on es dirigeix i amb quins mitjans de transport ho fa.

En el cas dels enquestats que fa més de dos dies que s’estan a Cambrils, la mostra és en base a 67 de les 86 persones entrevistades (el 78% dels entrevistats).

L’estudi de la mobilitat per la seva part és fa a partir dels 3 primers desplaçaments que es van dur a terme durant la jornada anterior a l’enquesta.

50

40

30 1r viatge 2n viatge 3r viatge desplçaments 20 de

%

10

0

Gràfic 3.26. Distribució horària dels desplaçaments dels no residents Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de mobilitat als no residents.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 67

El gràfic anterior mostra la distribució horària dels tres primers desplaçaments del dia.

S’observa que el primer moviment del dia (línia vermella) es produeix principalment entre les 9h00 i 11h00 del matí, obtenint com a punta les 10h00, hora en què es desplacen el 42% dels enquestats. El següent viatge (línia blava) es produeix cap al migdia, a les 13h amb un 30% del desplaçaments.

Finalment l’últim viatge es realitza de forma més escalonada que els dos primers. Es pot veure en el gràfic com el tercer moviment (línia groga) es manté entre les 16h00 i les 18h00 per sobre del 20%.

Si s’analitza la destinació dels no residents per desplaçament, es nota que la tendència més freqüent és platja – allotjament – platja en els tres primers desplaçaments del dia.

El gràfic següent, que correspon al primer desplaçament, mostra que el 56% dels no residents es dirigeixen a la platja. És un percentatge molt alt respecte dels altres desplaçaments: els viatges cap municipis propers (Reus, Tarragona, l’Hospitalet de l’Infant) representen només el 17% i realitzar compres l’11% dels desplaçaments.

Platja 56% Altres municipis propers 17% Comprar 11%

Passejar 8%

Port Aventura 3%

Barcelona 3% Excursió fora Cambrils 2%

Gràfic 3.27. Destinació dels no residents en el primer desplaçament diari Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de mobilitat als no residents.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 68

El gràfic següent fa referència al segon desplaçament i com s’aprecia, representa pràcticament la tornada, ja que gairebé el 75% dels enquestats es desplacen cap al seu allotjament. La resta de moviments presenten resultats inferiors al 10%.

Allotjament 75%

Cambrils 9%

Platja 7%

Comprar 4,5%

Passejar 1,5 %

Salou 1,5 %

Oci 1,5 %

Gràfic 3.28. Destinació dels no residents en el segon desplaçament diari Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de mobilitat als no residents.

Finalment s’analitza un tercer desplaçament fet per un nombre inferior de persones (no tothom el fa). La platja continua sent la destinació preferent amb un 35% de les respostes, encara que es nota una distribució més homogènia que en els casos anteriors: la tornada a l’allotjament representa el 18% de les respostes, sortir a passejar un 16% així com la realització d’alguna activitat d’oci. Aquest tercer desplaçament es fa generalment entre les 16h00 i les 18h00.

Platja 35%

Allotjament 18 %

Passejar 16%

Oci 16%

Comprar 8% Altres municipis propers 6% Cambrils 2%

Gràfic 3.29. Destinació dels no residents en el tercer desplaçament diari Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de mobilitat als no residents.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 69

Pel que fa al mitjà de transport que s’utilitza per fer aquests desplaçaments, el gràfic següent mostra que la majoria dels desplaçaments es realitzen a peu (77%). El següent mitjà més comú és el cotxe amb un 15% – normalment en moviments a altres municipis -. Només un 3,6% dels entrevistats fan servir el transport públic per desplaçar-se.

77%

15% 3,6 % 4,1 %

A peu Cotxe Autobús (transport públic) Altres

Gràfic 3.30. Mitjans de transport utilitzats en els desplaçaments diaris Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de mobilitat als no residents.

Per últim es presenta l’anàlisi dels turistes que s’estan des de menys de dos dies a Cambrils.

En aquest cas la mostra és de 19 persones – un 22% d’enquestats sobre el total – i les preguntes fan referència als desplaçaments que es preveu que es realitzin el dia següent.

Els resultats analitzats mostren unes pautes de mobilitat prevista idèntiques a l’anterior: desplaçaments allotjament – platja – allotjament, amb anada a les 10h00 del matí i tornada a les 13h00.

El 100% de les persones entrevistades declaren que es desplaçaran a peu.

En conclusió, la mobilitat dels no residents a Cambrils durant la seva estada és força homogènia: pràcticament el 70% dels enquestats es dirigeix a la platja cap a les 10h00 i torna passat el mig dia (a les 13h00) al seu allotjament. El 82% d’aquests desplaçaments a la platja es realitzen a peu.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 70

3.3. Mobilitat dels escolars

Tot i que no es va fer cap enquesta específica de mobilitat al respecte, s’ha cregut convenient fer una ràpida anàlisi de la mobilitat dels escolars a Cambrils.

La mobilitat escolar es pot caracteritzar per fluxos importants d’alumnes que convergeixen cap al seu centre educatiu a la mateixa hora. Les sortides a la tarda poden ser lleugerament més esglaonades, però subsisteixen problemes de mobilitat.

Cambrils compta amb gairebé 4.900 alumnes escolaritzats en els 17 centres escolars del municipi, la qual cosa pot arribar a crear situacions crítiques a l’hora d’entrada en els diferents centres educatiu ja que l’extensió del municipi, la falta de transport públic amb horaris i recorregut adaptat, així com la falta de camins escolars no afavoreixen l’eco- mobilitat (anar a peu, en bicicleta o en transport públic) i creen al contrari situacions de congestió a proximitat immediata als centres escolars.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 71

4. CARACTERITZACIÓ DE LES XARXES DE MOBILITAT

4.1. Caracterització de la xarxa per als desplaçaments a peu

La mobilitat més rellevant en un sistema urbà és la mobilitat a peu, ja que és universal i sempre forma part de la cadena modal que es realitza per fer un desplaçament. La urbanització de totes les vies de la població ha de garantir una mobilitat a peu còmoda i segura, afavorint els itineraris per a vianants per sobre de la resta de sistemes de transport.

Principals avantatges d’anar a peu

1. És un mode de transport gratuït i accessible per a tots els estrats socials.

2. És el mode més eficient i dels més ràpid per a desplaçaments inferiors als 3 km.

3. És bo per a la salut, disminuint el risc d’infarts i allargant l’esperança de vida.

4. El risc de lesions i/o accidents és més baix.

5. No produeix contaminació acústica ni ambiental.

6. Ocupa menys espai que altres sistemes en la via pública, essent un element de menor consum de l’espai públic.

7. Contribueix a l’estalvi energètic ja que és molt més eficient (0,06MJ/viatger·km).

8. Fomenta el coneixement de l’interior de la ciutat i dels seus valors identificatius.

9. Facilita les relacions socials i la convivència.

10. El cost de les infraestructures és molt inferior a d’altres mitjans de transport (construcció i manteniment).

4.1.1. Infraestructures de vianants

La principal infraestructura per on circulen els vianants són les voreres quan es comparteix la via amb altres sistemes de transport mecanitzats. Existeixen altres infraestructures dedicades íntegrament als vianants, com poden ser els passejos, places, parcs i vies.

El Ministeri de Foment determina les amplàries mínimes i recomanades de les voreres en funció de la tipologia d’usuaris:

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 72

Amplària (metres) mínima recomanada Una persona 0,60 0,75 Cadira de rodes / creuament de dues persones 0,90 1,00 Dues persones en paral·lel 1,10 1,30 Persona amb cotxet i nen 1,15 1,25 Creuament entre cadira de rodes i persona amb cotxet 1,70 1,80 Dues persones amb nen 1,80 2,25 Dues persones amb paraigües 2,00 2,40

Font: Ministeri de foment

AMPLÀRIA AMPLÀRIA recomanada: 1,30m recomanada: 2,40m mínima: 1,10m mínima: 2,00m

Quant a la fundació RACC, recomana que l’amplada útil d’una vorera sigui d’un mínim de dos metres, als quals s’ha d’afegir 0,5 metres en cas de presència de mobiliari urbà.

De manera general, les característiques urbanes de Cambrils no faciliten del tot la mobilitat a peu: en efecte, si bé la ciutat no presenta desnivells accentuats i disposa de zones per a vianants, la qual cosa és positiva, en canvi, el terme municipal està dividit en dos nuclis urbans consolidats i separats per Vinyols i els Arcs i algunes urbanitzacions queden molt allunyades del centre de la vila: per anar del Mas d’en Bosch al centre urbà es triga a peu uns 30 minuts, i uns 20 minuts des de Cambrils Mediterrània, ambdues urbanitzacions situades respectivament als límits Nord-est i Sud-oest del terme municipal.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 73

4.1.2. Àrees de vianants de Cambrils

Cambrils disposa de diferents àrees destinades exclusivament als vianants: se situen al nucli antic (Vila) i a la zona del Port.

A més d’aquestes àrees detallades a continuació, Cambrils disposa d’una gran via longitudinal de més de 9 km de llargària: el Passeig Marítim, que des dels límits dels termes municipals de Cambrils i de Salou i fins a la Riera de Riudecanyes (límit municipal entre Cambrils i Mont-roig del Camp) comunica tot el litoral del municipi de manera ininterrompuda.

A part de les places i parcs, també són àrees exclusivament de vianants (o de sistemes de transport no motoritzats) aquells carrers o passejos que urbanísticament són adaptats exclusivament a tal efecte, limitant o prohibint el pas dels vehicles.

Seguidament es mostren dues imatges de carrers destinats als vianants de la zona del Port. En el primer cas es tracta d’un carrer on està prohibida la circulació de vehicles motoritzats i hi ha elements físics que impedeixen el pas d’aquests.

En el segon cas, tot i ser una àrea de vianants, es permet el pas dels vehicles dels residents i càrrega i descàrrega, amb unes pilones hidràuliques que permeten el control i el pas només dels vehicles autoritzats.

Imatge 4.4.1. C/ Frederic Mompou Imatge 4.2. C/ Miquel Planàs

En la zona del Casc Antic (o Vila) molts dels carrers són de vianants i amb un sol paviment ja que la seva amplada no permet el pas dels vehicles, o permeten la coexistència dels vianants i els vehicles. En tot cas, en aquests casos, la prioritat sempre recau en el vianant.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 74

Imatge 4.3. C/ Major Imatge 4.4. C/ Fàbregas

En el següent plànol es mostren els carrers de Cambrils que són específicament de vianants.

Mapa 4.1. Carrers de vianants. Font: elaboració pròpia

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 75

En la taula següent es classifiquen els diferents carrers de vianants, segons la zona i s’hi indica la longitud aproximada.

Zona Carrer Longitud (aprox.)

Passeig Marítim 3.900 m Litoral Av. Diputació 4.800 m

Corona d’Aragó 100 m

Major 200 m

Castlà 60 m

Parres 60 m

Soldat 15 m

Lloberas 50 m

Fàbregas 50 m

Sant Pau 70 m

Trinquet 65 m Vila Borràs 60 m

Gràcia 55 m

Cavallerisses 35 m

Rovira 100 m

Creus 200 m

Forn 100 m

Baró de Rocafort 40 m

Immolats del Setge 45 m

Pl. d’Espanya -

Frederic Mompou 300 m

Mossèn Joan Batalla 150 m

Ramon Llull 80 m

Sant Jordi 100 m

Consolat del Mar 400 m

Port Mestre Miquel Planás 100 m

Joan S. Elcano 55 m

Lepanto 60 m

N. Monturiol 60 m

Travessera Ancora 200 m

Dr. Fleming 100 m

La Llosa Roures 95 m

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 76

St. Lluís 55 m

St. Ramon 55 m

TOTAL 11.815 m

Taula 4.1. Longitud dels carrers de vianants. Font: elaboració pròpia

La suma de la longitud dels carrers destinats als vianants supera els 11 km en tot el municipi de Cambrils. Aquest valor no contempla altres espais de vianants que formen part d’avingudes o passejos amb voreres d’una amplada significativa.

4.1.3. Passos de vianants elevats

Els passos de vianants elevats són aquells, generalment no semaforitzats, en què la cota del pas de vianants és la mateixa que la de les voreres. Aquesta tipologia de passos de vianants fa que siguin més visibles pels vehicles: els obliguen a minvar la seva velocitat i faciliten el pas a persones amb mobilitat reduïda en evitar baixar a la calçada per creuar un carrer.

A Cambrils actualment hi ha 5 passos de vianants elevats.

Nombre de Zona Localització passos

Av. de Vilafortuny 2 Vilafortuny Camí del Cavet de Barenys 1

Pl. de l’Ajuntament 1 Vila Raval de Gràcia 1

TOTAL 5

Taula 4.2. Passos de vianants invertits. Font: elaboració pròpia

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 77

Imatge 4.5. Av. Vilafortuny/Camí Cavet Imatge 4.6. Av. Vilafortuny/Buenos Aires

4.1.4. Informació

Per a la correcta situació dels vianants i per als que es dirigeixen a un punt no habitual els sistemes d’informació esdevenen molt importants: són per exemple, els plànols dels carrers situats en alguns punts estratègics, els cartells informatius que indiquen les direccions dels punts d’interès de la ciutat (ajuntament, CAP, oficina de turisme, estació de ferrocarril...), les plaques dels noms dels carrers i altres elements físics que ajudin a la situació de l’individu.

S’ha detectat, però, que a la ciutat de Cambrils no hi ha les plaques identificatives amb el nom de cada carrer a cada cantonada, fet que pot provocar confusió als vianants que no coneixen bé la zona.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 78

-Anàlisi DAFO vianants-

DEBILITATS FORTALESES AMENACES OPORTUNITATS

 Alguns barris tenen  És el mitjà de transport  Els nivells elevats de  L’increment del cost voreres que no disposen més utilitzat i sempre trànsit no proporcionen el econòmic de l’utilització d’amplària suficient per a forma part de la cadena confort i la seguretat del vehicle privat. permetre el pas alternatiu modal. desitjables.  Creixent conscienciació de dues persones i no  És el mitjà de transport  Augment de l’índex de col·lectiva dels problemes són adaptades a cadires més econòmic i motorització a Cambrils. ambientals que genera de rodes o cotxets de saludable. l’ús del cotxe. nens.  Congestió circulatòria i  Existència de mobiliari d’estacionament en el urbà i pràctiques Centre Urbà i el Port. incíviques que dificulten la mobilitat a peu i  El nucli no presenta redueixen l’espai del desnivells importants vianant.  Nombrosos carrers no disposen de les plaques identificatives amb el nom corresponent.

 Distàncies de vegades llargues per anar a peu.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 79

Per tal d’analitzar i caracteritzar la situació de la xarxa de vianants al municipi de Cambrils, s’han realitzat dos estudis de treball de camp. Per una banda s’ha analitzat l’amplària de les voreres i per una altra s’han realitzat uns comptatges de vianants. En els dos casos s’han escollit punts significatius del municipi en concertació amb la direcció de l’estudi.

4.1.5. Anàlisi de l’amplada de les voreres

L’anàlisi de l’amplària de les voreres s’ha realitzat a partir de l’elaboració de perfils de diferents carrers. S’han seleccionat un total de 44 carrers, distribuïts en diferents barris i representant els principals eixos de la població. L’objectiu és valorar de forma precisa la situació de les voreres en els barris analitzats i, per tant, les condicions referents a la mobilitat a peu.

Concretament, s’han escollit 3 àrees en què s’han mesurat totes les voreres dels carrers: la Parellada, l’Eixample i el Port.

Mapa 4.2. Plànol de les àrees on s’ha realitzat el treball de camp. Font: elaboració pròpia

Els perfils detallats de cadascun dels carrers es poden consultar en l’Annex I d’inventari de carrers.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 80

A partir de les mostres recollides es pot determinar que, en termes generals, els carrers estudiats disposen dels espais mínims requerits per al desenvolupament dels diferents elements de la mobilitat urbana. D’aquesta manera, l’amplària mitjana de la secció útil de les voreres de les zones inventariades de Cambrils se situa entorn els 4,68 metres, mentre que l’amplada mitjana dels vials és de l’ordre dels 13,79 metres.

Com es pot comprovar en la taula següent, les amplades mitjanes útils de les voreres, en les tres zones, oscil·len entre 4 i 5 metres, la qual cosa representa un 34% del total de la secció del vial.

Amplada Amplada Amplada mitjana de la Zona mitjana dels %%mitjana de la secció útil de les carrers (m) calçada (m) voreres (m) La Parellada 13,67 4,20 31% 8,47 62% Eixample 12,29 4,28 35% 7,84 64% Port 15,42 5,56 36% 8,89 58% Global 13,79 4,68 34% 8,40 61%

Taula 4.3. Amplada mitjana dels carrers inventariats en el treball de camp. Font: elaboració pròpia

Ara bé, cal recordar que la presència habitual de senyals, fanals i d’altre mobiliari urbà genera estretor a les voreres que dificulta la mobilitat a peu quan no es té el marge suficient. També altres factors aliens al mobiliari urbà poden afectar l’espai del vianant, com poden ser els vehicles i motocicletes estacionats indegudament a les voreres, les terrasses d’alguns bars o cartells de publicitat dels establiments...

Malgrat aquests impediments abans indicats, cal remarcar que en les seccions analitzades in situ les condicions de les voreres estan en bon estat i són apropiades.

Situació dels carrers inventariats i amplada de les voreres:

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 81

Mapa 4.3. Plànol de l’amplada de les voreres a la Parellada. Font: elaboració pròpia.

Creuament entre Dues Cadira de Persona amb cadira de rodes i Dues persones Dues persones Carrers i seccions Amplada vorera Una persona persones en rodes cotxet i nen persona amb amb nen amb paraïgues paral∙lel cotxet

11,8+2SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ NO/SÍ Avinguda del Mil∙lenari 23+3SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ 1 2,1+2,1 SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ Carrer de Francesc Moragas i Barret 2 2,1+2,1 SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ 12+2SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ Carrer de Joan Maragall 22+2SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ 1 1,3+1,3 SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO Carrer de Josep Anselm Clavé 2 1,3+1,3 SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO 11+2SÍ SÍ NO/SÍ NO/SÍ NO/SÍ NO/SÍ NO/SÍ Carrer de Pompeu Fabra 21+2SÍ SÍ NO/SÍ NO/SÍ NO/SÍ NO/SÍ NO/SÍ 11,8+2SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ NO/SÍ Carrer d'Antoni Gaudí 22+2SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ Doctor Alexandre Frias 12+1SÍ SÍ SÍ/NO SÍ/NO SÍ/NO SÍ/NO SÍ/NO 1 1,6+1,4 SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO Carrer Mare Déu del Camí 22,7+2SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ 11+1SÍ SÍ NO NO NO NO NO Avinguda del Baix Camp 2 0,8+3,2 SÍ NO/SÍ NO/SÍ NO/SÍ NO/SÍ NO/SÍ NO/SÍ SENSE NOM 1 2,8+2 SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ Carrer de Jaume Balmes 1 1,3+1,3 SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO 1 1,2+1,3 SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO Carrer de Jaume Ferran 21+1,2SÍ SÍ NO/SÍ NO/SÍ NO NO NO 1 1,3+1,3 SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO Carrer de Francesc Pérez Dolz 2 1,7+1,3 SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ/NO NO NO 1 1,3+1,3 SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO Carrer de Roca Cornet 22+2SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ 1 3,5+3,5 SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ Avinguda de la Independència 22+2SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ

Taula 4.4. Amplada i accessibilitat de les voreres de la Parellada. Font: elaboració pròpia.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 82

Mapa 4.4.. Plànol de l’amplada de les voreres a l’Eixample. Font: elaboració pròpia

Creuament entre Dues Cadira de Persona amb cadira de rodes i Dues persones Dues persones Carrer i secció Amplada vorera Una persona persones en rodes cotxet i nen persona amb amb nen amb paraïgues paral∙lel cotxet

13,3SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ Avinguda del Baix Camp 22+2SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ 1 1,1+1,1 SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO Carrer de Santa Joaquima Vedruna 2 1,1+1,1 SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO Carrer d'Angel Guimerà 1 0,8+0,6 SÍ NO NO NO NO NO NO 12+2SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ Carrer del General Prim 2 1,5+1,6 SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO Carrer d'Alfons el Cast 11+1SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO 11+1,8SÍ SÍ NO/SÍ NO/SÍ NO/SÍ NO/SÍ NO Avinguda Verge de Montserrat 22+2SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ Carrer del Doctor Pasqual 12+2SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ 1 1,4+1,5 SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO Carrer de Barcelona 2 1,4+1,5 SÍ SÍ SI SI NO NO NO Avinguda de Josep Vidal i Barraquer 12+2SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ 1 1,3+1,3 SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO Carrer de Tarragona 21+1SÍ SÍ NO NO NO NO NO 1 1,4+1,4 SÍ SI SI SI NO NO NO Carrer de Ramon Berenguer VI 1 1,4+1,4 SÍ SI SI SI NO NO NO 11+1SÍ SÍ NO NO NO NO NO Carrer de Reus 21,5+1SÍ SÍ SÍ/NO SÍ/NO NO NO NO 1 1,4+1,4 SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO Carrer de Sant Isidre 2 1,4+1,4 SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO 13+9,4SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ Passeig de Joan Baptista de la Salle 2 1,5+8,6 SÍ SÍ SÍ SÍ NO/SÍ NO/SÍ NO/SÍ

Taula 4.5. Amplada i accessibilitat de les voreres de l’Eixample. Font: elaboració pròpia.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 83

Mapa 4.5. Plànol de l’amplada de les voreres al Port. Font: elaboració pròpia

Creuament entre Dues Cadira de Persona amb cadira de rodes i Dues persones Dues persones Carrer i secció Amplada vorera Una persona persones en rodes cotxet i nen persona amb amb nen amb paraïgues paral∙lel cotxet

12+2SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ Rambla Jaume I 22+2SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ 1 1,5+1,5 SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO Avinguda de Cristòfol Colom 2 1,5+2,1 SÍ SÍ SÍ SÍ NO/SÍ NO/SÍ NO/SÍ 11+1SÍ SÍ NO NO NO NO NO Carrer de València 2 1,5+1,5 SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO 1 1,3+1,4 SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO Carrer de les Balears 2 1,4+1,4 SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO 1 1,5+1,5 SÍ SÍ SI SI NO NO NO Carrer d'Extremadura 22+2SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ 12+2SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ Carrer d'Andalusia 22+3SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ 11+3SÍ SÍ NO/SÍ NO/SÍ NO/SÍ NO/SÍ NO/SÍ Carrer de Molí d'Avall 23SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ 12,3SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ Carrer Sant Pere 22+2,3SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ 12+2SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ Carrer de Roger de Flor 2 1,8+1,8 SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ NO Passeig de Lluís Companys 23+3SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ 1 2,5+1,5 SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ/NO SÍ/NO SÍ/NO Carrer de Juan Sebastian el Cano 22+1,8SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ/NO Passeig de Francesc Macià 23+3SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ 1 1,5+1,5 SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO Carrer del País Basc 2 1,5+1,5 SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO Carrer de Galícia 1 1,8+1,3 SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ/NO SÍ/NO NO 1 2,5+6,7 SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ Avinguda dels Països Catalans 210SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ

Taula 4.6. Amplada i accessibilitat de les voreres del Port. Font: elaboració pròpia.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 84

Com es pot comprovar en els plànols anterior, en les zones analitzades predominen els carrers amb voreres d’amplada superior als 0,9 m (amplada mínima pel creuament entre dues persones). Això no obstant, és important destacar que gran part d’aquests carrers se situen per sobre dels 1,3 m (amplada que permet el pas d’una persona amb cotxe i nen), existint també gran quantitat de carrers amb amplades de 2 m o més, principalment a les zones de la Parellada i el Port (vegeu desglossament en les taules anteriors).

Només 2 carrers (els carrers d’Àngel Guimerà i un tram de l’Avinguda del Baix Camp Reus) disposen d’unes voreres inferiors als 0,9 m.

D’altra banda s’ha detectat una deficient accessibilitat (sobretot per a PMRs) als carrers transversals al Passeig Marítim, així com el mal estat de les lloses d’aquest passeig de vianants.

Per concloure, si els barris de la Parellada, l’Eixample i el Port disposen dels espais mínims requerits perquè els vianants puguin caminar en condicions correctes, aquesta situació no es pot generalitzar a tot el municipi: en efecte, encara queden zones on s’ha de millorar la infraestructura pels vianants: és el cas del barri del Regueral, de la part sud del barri de la Llosa i d’algunes zones de la part més antiga de Vilafortuny.

4.1.6. Aforaments de vianants

El divendres 10 de juliol de 2009 es va realitzar un aforament de vianants en 6 punts del municipi de Cambrils. Aquests punts, escollits conjuntament amb la Direcció de l’estudi, són d’especial interès i s’hi registra una elevada intensitat d’ús.

Els punts aforats, distribuïts en tot el territori del municipi, són els següents:

Matí i tarda Tarda

Punt 1: Passeig Marítim / María Teresa Punt 1: Pont de la plaça de l’Ajuntament Rivero

Punt 2: Pg. Marítim / Parc del Pescador Punt 2: Av. Josep Vidal i Barraquer / Av. del Baix Camp

Punt 3: Camí Cavet / Av. de Vilafortuny Punt 3: Av. Diputació / Rbla. De Jaume I

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 85

Mapa 4.6. Punts d’aforament de vianants. Font: elaboració pròpia

En l’Annex II s’exposen els resultats dels aforaments, la metodologia seguida, les fotografies dels punts aforats i l’anàlisi exhaustiva de la jornada de treball.

Dels aforaments realitzats es pot extreure un valor mitjà dels vianants per hora que circulen per cada punt. D’aquesta manera es poden identificar els punts amb més concurrència, com es pot veure a la taula següent:

Moviments per hora Punt d'aforament Matí Tarda 1 Passeig Marítim (Vilafortuny) 251 176 2Pg. de les Palmeres / Riera d'Alforja 697 617 3Camí Cavet / Av. Vilafortuny 18 19 4 Joaquima Vedruna / Pg. St. Joan B. la Salle ‐ 400 5Rbla. Josep vidal i Barraquer / Av. Baix Camp ‐ 326 6Rbla. Jaume I / Av. de la Diputació ‐ 612

Taula 4.7. Moviments de vianants per hora. Font: elaboració pròpia

Dels 6 punts aforats els que presenten una major presència de vianants són la intersecció del Pg. de les Palmeres i la Riera d’Alforja, amb més de 600 moviments per hora, tant al matí com a la tarda, així com la cruïlla Rambla Jaume I amb l’avinguda de la Diputació. El tercer punt amb més moviments de vianants és la intersecció dels carrers de Sta. Joaquima Vedruna i el Passeig de Sant Joan Baptista de la Salle amb uns 400 moviments per hora.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 86

4.2. Caracterització de la xarxa per als desplaçaments en bicicleta

La mobilitat en bicicleta és cada cop més present al municipi de Cambrils. Ja sigui per passejar al llarg del Passeig Marítim, de més de 9 km de longitud, o per desplaçar-se per raons obligades, aquest sistema de transport s’està convertint en una alternativa més al vehicle privat, al transport públic o a altres sistemes no motoritzats (principalment a peu).

L’existència d’una xarxa de carrils bici cada cop més extensa i connexa entre sí, facilita la mobilitat i contribueix a fer segur aquest mode de transport: a dia d’avui, Cambrils disposa de més de 20 km de carrils bici, repartits al llarg de tot el municipi.

Mapa 4.7. Plànol dels carrils bicicleta de Cambrils. Font: elaboració pròpia

L’esquema de xarxa de carrils bici de la ciutat de Cambrils presenta globalment una bona connectivitat entre carrils, permetent itineraris ininterromputs al llarg de tot el municipi, creant un efecte de xarxa, tot i que falten uns trams per unir en el sector de Mas Clariana i entre el nucli antic i el Port (Av. Adelaida).

Els carrils bici de Cambrils estan totalment segregats del trànsit motoritzat, oferint una major seguretat als usuaris d’aquest mode de transport. Aquesta segregació física es realitza mitjançant pilones si el carril bici és situat a la mateixa calçada dels vehicles motoritzats (com per exemple el carril bici de l’Av. de la Diputació) o són carrils bici situats en les voreres.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 87

Tot i que els carrils bici situats en les voreres ofereixen una idònia seguretat per als ciclistes, en no compartir l’espai amb els vehicle motoritzats, en alguns casos, però, sí pot crear conflictes amb els vianants en punts concrets de la xarxa. Són d’especial conflictivitat en les interseccions o en les parades de transport públic, ja que per accedir des de la vorera a l’autobús (o en baixar de l’autobús), en el punt de parada, s’ha de creuar el carril bici. Aquesta situació tampoc permet que els usuaris de l’autobús esperin al costat del pal de parada (a vegades imprescindible per a fer-se visibles davant del conductor de l’autobús).

Exemples de conflictivitat bus/bicicleta en la línia de Llevant:

Imatge 4.7. Molí de la Torre: en baixar de Imatge 4.8. Av. Diputació (Cavet): l’autobús l’usuari trepitja el carril bicicleta. l’usuari no té espai d’espera.

La segregació dels carrils bici i el seu bon estat així com el correcte manteniment dels mateixos ofereix una bona imatge de la xarxa i un respecte molt significatiu dels automobilistes, que en rares ocasions els invadeixen.

Dels carrils bici existents, destaquen, per la seva longitud, els següents:

 Passeig Marítim / Av. de la Diputació (des de Salou fins a la Riera de Riudecanyes) amb més de 9 km de longitud.

 Camí Cavet, entre el nucli urbà de Cambrils i el límit municipal amb Salou, amb aproximadament 5 km de longitud. Aquest itinerari passa pel terme municipal de Vinyols i els Arcs en uns 500 metres, aproximadament.

Existeixen diferents tipus de seccions de carrils bici, segons l’amplada del carrer o avinguda per on circula, si són d’un o dos sentits de circulació... Seguidament es mostren algunes de les seccions tipus existents:

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 88

(1) Carril bici segregat, en calçada i amb els dos sentits de circulació. Senyalització vertical i horitzontal.

Imatge 4.9. Carril bici de l’Av. Diputació. Font: elaboració pròpia.

(2) Carril bici en vorera, amb paviment diferenciat entre la zona de vianants i la zona de bicicletes i amb una amplada que permet el creuament de 2 bicicletes.

Imatge 4.10. Carril bici del Pg. Joan Baptista de la Salle. Font: elaboració pròpia.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 89

(3) Carril bici en vorera, amb paviment diferenciat entre la zona de vianants i la zona de bicicletes però amb una amplada que dificulta el creuament de dues bicicletes.

Imatge 4.11. Carril bici del Pg. Marítim. Font: elaboració pròpia.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 90

Taula resum dels carrils bici existents i la seva situació

Longitu Secció Situació d Connexions amb altres carrils bici tipus (aprox.) Continua per l’Av. de la Diputació, creant un carril bici Passeig Marítim 3,9 km (3) continu per tot el litoral del municipi (de Salou a la Riera de Riudecanyes). Continua pel pg. Marítim, creant un carril bici continu per tot Av. Diputació 4,8 km (1) (2) el litoral del municipi (de Salou a la Riera de Riudecanyes). Francesc Macià Av. de Vilafortuny Camí de Cavet 3,9 km (2) Mas Clariana Castell d’Almansa Camí Cavet Camí Molí d’Avall 200 m (2) Pl. Ajuntament Pl. Ajuntament Pl. Ajuntament 100 m (2) Av. Països Catalans Av. Països Pl. Ajuntament 500 m (2) Catalans Parc del Pescador Pg. Marítim Parc del Pescador 300 m (2) Av. Països Catalans Av. Adelaida 1 km (2) Av. de la Llosa Mestral 300 m (2) Av. Horta de Sta. Maria Av. Horta de Sta. Mestral 200 m (2) Maria Av. de la Llosa Mestral Av. de la Llosa 400 m (2) Av. de la Llosa Pg. St. Joan B. la Salle Pg. St. Joan B. la 500 m (2) Av. de la Llosa Salle Av. Rosa dels 600 m (2) Passeig Marítim Vents Francesc Macià 600 m (2) Camí Cavet

Av. de Vilafortuny 1 km (2) Camí Cavet Camí Cavet Av. Mas Clariana 1,4 km (2) Castell d’Almansa Camí Cavet Castell d’Almansa 600 m (2) Mas Clariana

Taula 4.8. Inventari dels carrils bici de Cambrils. Font: elaboració pròpia.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 91

4.2.1. Estacionament de bicicletes

En tot el municipi de Cambrils existeixen aparcaments de bicicletes que permeten l’estacionament d’una manera lliure. Hi ha aparcaments adjacents a la xarxa de carrils bici i d’altres situats a diferents punts de la ciutat. Generalment la seva situació correspon als principals punts d’interès (instituts, ajuntament, estació de ferrocarril, platja...).

Els aparcaments de bicicletes són a l’aire lliure, més aviat destinats als estacionaments de curta durada i no ofereixen cap tipus de protecció a les bicis (ni de seguretat, ni protecció per les inclemències del temps).

Hi ha diferents tipologies d’estacionament per a bicicletes i diferents capacitats. Seguidament es mostren les principals característiques de cadascun:

o Aparcament amb arcs

Aquest tipus d’aparcament consisteix en unes barres metàl·liques amb forma d’U invertida, on s’hi poden estacionar dues bicicletes en cada barra. La capacitat de l’aparcament dependrà del nombre de barres que hi hagi (la majoria essent de 5 barres). És la tipologia d’aparcaments més estesa que hi ha al municipi de Cambrils.

Imatge 4.12. Av. Diputació Imatge 4.13. C/ Gimbernat

o Aparcament en espiral

Aquest tipus d’aparcament consisteix en una espiral metàl·lica que permet lligar-hi una roda de la bicicleta. Té més capacitat que els aparcaments amb arcs, però l’anclatge de la bicicleta és més inestable.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 92

Imatge 4.14. Aparcament en espiral al Pg. Marítim. Font: elaboració pròpia

o Altres tipologies particulars

Existeixen altres tipus d’aparcaments, menys comuns, en què s’hi pot estacionar una bicicleta per cada estructura metàl·lica. La capacitat depèn del nombre d’estructures de què disposa l’aparcament.

Imatge 4.15. Aparcament situat davant de l’Oficina de Turisme Font: elaboració pròpia

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 93

Imatge 4.16. Aparcament situat a l’Av. Diputació. Font: elaboració pròpia

o Aparcament mixt

Els aparcaments mixtos permeten l’estacionament de bicicletes i de motocicletes. Generalment són aparcaments en calçada on se situen arcs en els aparcaments de motocicletes per permetre-hi també l’estacionament de bicicletes. Aquesta tipologia d’aparcament vé reforçada amb senyalització horitzontal.

Imatge 4.17. Rbla. de Josep Vidal i Barraquer

No s’ha pogut inventariar de manera exhaustiva els aparcaments de bicicletes existents al municipi de Cambrils. Això no obstant, el plànol següent exposa una mostra de més de 50 aparcaments existents, la majoria dels quals estan ubicats en la part central del municipi i a les platges de llevant.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 94

Mapa 4.8. Plànol de l’emplaçament i tipologia d’aparcaments de bicicletes. Font: elaboració pròpia

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 95

-Anàlisi DAFO bicicletes

DEBILITATS FORTALESES AMENACES OPORTUNITATS

 Els aparcaments de  Mitjà de transport ràpid,  Ús creixent del cotxe.  Cost creixent de l’ús del bicicletes no les protegeixen ecològic i econòmic. cotxe.

de les intempèries ni dels  Les dimensions de la ciutat  Creixent conscienciació robatoris. són molt apropiades per col·lectiva dels problemes  Falta de connectivitat en circular en bicicleta. ambientals que genera l’ús alguns trams de la xarxa. del cotxe.  El nucli no presenta  Alguns carrils bidireccionals desnivells importants.  Incorporació dels carrils bici no tenen les amplades en les noves actuacions en  Cambrils disposa d’una mínimes recomanades la xarxa viària i extensa xarxa de carrils bici (Sector Vilafortuny). urbanístiques. i de carrers amplis per  Unes quantes interseccions poder-la ampliar.  Trasllat de l’actual línia de s’han de millorar (falta de ferrocarrils (creació d’un  Segregació de la xarxa bici seguretat). corredor reservat als modes del trànsit motoritzat. no motoritzats).  Presencia d’un nombre elevat d’aparcaments per a bicicletes.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 96

4.2.2. Aforaments de bicicletes

Per tal d’analitzar i caracteritzar la situació de la mobilitat en bicicleta al municipi de Cambrils, s’ha realitzat una jornada de treball de camp.

El divendres 10 de juliol de 2009 es va realitzar un aforament de bicicletes en 6 punts del municipi de Cambrils concertats amb la direcció de l’estudi. Aquests punts corresponen a punts d’especial interès de la ciutat i on s’hi registra una elevada presència d’aquest mode de transport.

Els punts aforats, distribuïts en tot el territori del municipi, són els següents:

Matí i tarda Tarda

Punt 1: Passeig Marítim / María Teresa Punt 1: Pont de la plaça de l’Ajuntament Rivero

Punt 2: Pg. Marítim / Parc del Pescador Punt 2: Av. Josep Vidal i Barraquer / Av. del Baix Camp

Punt 3: Camí Cavet / Av. de Vilafortuny Punt 3: Av. Diputació / Rbla. De Jaume I

Mapa 4.9. Punts d’aforament de bicicletes Font: elaboració pròpia

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 97

En l’annex II s’exposen els resultats dels aforaments, la metodologia seguida, les fotografies dels punts aforats i l’anàlisi exhaustiva de la jornada de treball.

Dels aforaments realitzats es pot extreure un valor mitjà de moviments de bicicletes per hora per cada punt. D’aquesta manera es poden identificar els punts amb més concurrència:

Moviments per hora Punt d'aforament Matí Tarda 1 Passeig Marítim (Vilafortuny) 170 165 2Pg. de les Palmeres / Riera d'Alforja 446 330 3Camí Cavet / Av. Vilafortuny 30 24 4 Joaquima Vedruna / Pg. St. Joan B. la Salle ‐ 70 5Rbla. Josep vidal i Barraquer / Av. Baix Camp ‐ 19 6Rbla. Jaume I / Av. de la Diputació ‐ 20

Taula 4.9. Moviments de bicicletes per hora. Font: elaboració pròpia

Dels 6 punts aforats el que presenta una major presència de bicicletes és la intersecció del Pg. de les Palmeres i la Riera d’Alforja, amb més de 400 moviments per hora detectats durant el matí. Aquest punt esdevé el que suporta més moviments tant de bicicletes com de vianants, com s’ha pogut comprovar en l’apartat anterior. El segon punt amb més moviments de bicicletes és el Passeig Marítim, a l’altura de Vilafortuny (amb menys de la meitat de moviments que el punt anterior), amb un nivell de concurrència similar tant al matí com a la tarda (170 passos al matí i 165 passos a la tarda).

La resta de punts, situats en zones més urbanitzades, presenten un nombre de moviments més moderat que oscil·la entre la vintena i la setantena de moviments per hora.

Pot sorprendre que el punt 6 (Rambla Jaume I / avinguda de la Diputació) presenti resultats baixos, però s’ha de precisar que el comptatge es va fer només a l’alçada del pas de vianants situat al final de la Rambla Jaume I, i no en l’avinguda de la Diputació costat mar.

També es pot observar que durant la tarda hi ha una lleugera disminució de la mobilitat en bicicleta en els tres punts aforats.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 98

4.3. Caracterització de la xarxa de transport públic urbà

En l’anàlisi de mobilitat, a petició de la direcció de l’estudi es va prestar especial atenció a la xarxa de transport públic urbà, ja que presenta unes deficiències certes que s’hauran de solucionar.

Cambrils disposa de tres línies d’autobús urbà, operades per l’Empresa Plana, que comuniquen el Centre i el Nucli Antic amb la resta de barris i urbanitzacions del municipi.

Dues d’elles són línies consolidades: l’any 1998 va entrar en servei la línia de Llevant i el 2005 la línia de Ponent. La tercera línia, que es va crear i provar 3 setmanes a l’estiu de 2009, connecta el Barri Antic, el Pinaret, la Parellada amb el Port i és de caràcter estacional (funcionament només a l’estiu). Davant de la falta de dades que caracteritza aquesta tercera i nova línia que s’ha de consolidar, l’anàlisi presentada a continuació portarà només sobre les dues línies regulars de la xarxa (línies de Llevant i Ponent).

4.3.1. Cobertura territorial

El conjunt de les dues línies dóna cobertura pràcticament a la totalitat del municipi, encara que aquesta xarxa es veu complementada amb diferents línies interurbanes que cobreixen part de l’itinerari i les principals relacions, com és el cas del Centre o Vilafortuny.

Entre els principals punts d’interès de la població, les dues línies donen servei a l’ajuntament, l’ambulatori, la Policia Local, el pavelló d’esports i el CEIP Cambrils.

Les línies són radials i coincideixen al centre de la població en 4 parades.

 L1 LLEVANT. Com es pot veure en el plànol següent, circula entre l’Ajuntament i Mas Clariana, passant pels barris del Raval, Nucli Antic, Eixample, el Port, el Regueral, Molí de la Torre, Cambrils Badia, Sol Cambrils, Reus Mediterrània, Vilafortuny Platja, Mas Olivé, Mas d’en Bosch, els Tallats i Vilafortuny.

 L2 PONENT. Circula entre l’Ajuntament i Cambrils Mediterrània passant pels barris del Raval, Nucli Antic, Eixample, Horta de Santa Maria, Cambrils Platja, la Llosa, Cambrils Port, el Dorado Playa, Mar Cambrils, l’Ardiaca, la Dorada, Tarraco i Cambrils Mediterrània.

A continuació es mostra el mapa de cadascuna de les línies.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 99

Mapa 4.10. Plànol de la línia de Llevant. Font: elaboració pròpia

Mapa 4.11. Plànol de la línia de Ponent. Font: elaboració pròpia

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 100

Utilitzant un radi de 300 metres des de cadascuna de les 47 parades del servei urbà de Cambrils, es pot observar, sobre un mapa, quina és la superfície de zones urbanitzades que queden dins d’aquest radi, i, per tant, es considera que tenen cobertura de transport públic. Es considera que les àrees que queden fora d’aquest radi d’acció no disposen de cobertura de transport públic urbà.

Així doncs, dels 9,2 km2 de zones urbanitzades que s’han considerat, 7,5 km2 estan cobertes per transport públic, mentre que els 1,2 km2 restants queden fora del radi de cobertura. Traduït en percentatges, el 81,52% de la superfície urbanitzada de Cambrils queda coberta pel transport públic i el 18,48% queda fora del radi de cobertura.

En el següent mapa es mostren les zones cobertes per transport públic.

Mapa 4.12. Plànol de la cobertura de transport públic. Font: elaboració pròpia

4.3.2. Cobertura horària

La cobertura horària del servei urbà de Cambrils varia segons el dia de la setmana i la temporada de l’any. Els horaris també són diferents segons la línia.

D’aquesta manera, els dies feiners del període escolar (de dilluns a divendres) la línia de Llevant circula entre les 7:45 i les 18:20 i la línia de Ponent circula entre les 7:45 i les 19:40. Durant aquest període, els dissabtes i festius no hi ha servei en cap de les dues línies.

Durant el període no escolar, només hi ha servei de la línia de Ponent, circulant entre les 8:30 i les 21:40 els dies feiners de dilluns a dissabte.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 101

La línia de Llevant consta de 6 expedicions en el sentit Ajuntament – Mas Clariana i 5 expedicions en el sentit invers amb els següents horaris:

Sortides Ajuntament Sortides Mas Clariana

7:45 8:15 12:40 13:10 14:05 14:30 14:55 15:25 17:40 18:15 * 18:20

* Sortides marcades amb un asterisc, realitzen l’itinerari pel vial de Cavet.

Durant el període escolar la línia de Ponent consta de 6 expedicions en el sentit Ajuntament – Carrer del Pal i 8 expedicions en el sentit invers. Durant el període no escolar (de dilluns a dissabtes), hi ha 10 expedicions en ambdós sentits de la línia. Els horaris per a cada període són els següents:

Sortides Ajuntament Sortides Carrer del Pal Període Escolar (dilluns a divendres lectius entre setembre i juny)

7:45 9:00 8:30 12:40 9:30 15:40 13:10 16:40 16:10 18:10 17:10 19:10 18:40 19:40

Període no Escolar (dilluns a dissabte entre juny i setembre)

8:30 9:00 9:30 10:00 10:45 11:15 11:45 12:15 12:45 13:15 13:45 14:15 18:10 18:40 19:10 19:40 20:10 20:40 21:10 21:40

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 102

4.3.3. Paràmetres d’oferta

Seguidament es mostren els principals paràmetres que caracteritzen l’oferta de transport públic de Cambrils:

Línia Línia PONENT PARÀMETRES DIARIS LLEVANT DE SERVEI Període Període Període no escolar escolar escolar Nombre de vehicles 1 1 1 Nombre d’expedicions 5 7 10 Longitud d’expedició 18 9,6 9,6 Velocitat comercial (km/h) 18 9,6 9,6 km útils 90 67,2 96 km morts 10 10,4 3 km totals 100 77,6 99 Hores útils de servei 5 7 10 Hores mortes 2 3 1 Hores totals 7 10 11

Taula 4.10. Paràmetres diaris del servei. Font: elaboració pròpia a partir de les dades cedides per l’operador.

PARÀMETRES ANUALS DE SERVEI (Previsió 2009)

Dies Dies no Expedi- vehicles km útils km totals Hores útils escolar escolar cions LLEVANT 175 0 1 15.750 17.500 875 875 PONENT 204 72 1 20.620,8 22.958,4 2.148 2.148 TOTAL 2 36.370,8 40.458,4 3.023 3.023

Taula 4.11. Paràmetres anuals del servei. Font: elaboració pròpia a partir de les dades cedides per l’operador.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 103

Mitjana d’interval de pas

Dilluns a Línia Dissabtes Festius divendres feiners

6 expedicions. LLEVANT No circula No circula Veure taula horària. Període escolar 7 expedicions. PONENT No circula No circula Veure taula horària.

LLEVANT No circula No circula No circula

Període no 1 hora, amb 1 hora, amb escolar franges horàries franges horàries PONENT No circula sense servei de sense servei de 14:15 a 18:10 14:15 a 18:10

Taula 4.12. Mitjana d’interval de pas. Font: elaboració pròpia a partir dels horaris.

4.3.4. Infraestructures de suport a l’autobús

En aquest apartat s’esmenten aquells elements de la via pública que milloren les potencialitats de la xarxa de transport urbà.

Carril bus

Els carrils bus faciliten la circulació de l’autobús en zones de trànsit elevat o permeten fer més directe l’itinerari de les línies. Cambrils no disposa de cap carril bus.

Plataformes a les parades

Les plataformes s’instal·len a les parades quan hi ha algun element que no permet que l’autobús s’hi acosti amb garanties, o bé per evitar l’estacionament indegut d’altres vehicles en l’espai reservat a l’autobús, especialment quan ja existeix un carril d’aparcament. A més, les plataformes faciliten l’accés dels usuaris a l’autobús, ja que generalment l’alçada d’aquestes plataformes està especialment dissenyada per fer-la coincidir amb l’alçada de la porta d’entrada i de sortida dels vehicles, i, en conseqüència es redueix el temps d’aturada i s’agilitzen les operacions d’entrada i sortida dels usuaris.

A Cambrils s’ha comptabilitzat una parada amb plataforma, situada a l’avinguda dels Països Catalans, on hi paren les dues línies de transport urbà i les línies suburbanes de Cambrils a Tarragona i la línia de Cambrils a Reus.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 104

Imatge 4.18. Parada amb plataforma a l’Av. dels Països Catalans. Font: elaboració pròpia.

Semàfors amb prioritat per a l’autobús

Aquests semàfors donen prioritat al pas de l’autobús respecte la resta de vehicles. Milloren la velocitat comercial del transport públic i garanteixen la seva regulació. A Cambrils no existeix aquest sistema de suport però s’ha de destacar que, de manera general, hi ha pocs semàfors a la ciutat.

Aparcament de dissuasió

Els aparcament de dissuasió, molt sovint associats a línies de ferrocarril, permeten deixar el vehicle privat en ciutats properes o als afores a tocar d’una presa de transport públic. D’aquesta manera es redueix la circulació i estacionament de cotxes al centre de la ciutat i es dóna una alternativa a aquelles persones que no poden o no volen efectuar la totalitat del trajecte en transport públic, o transport privat.

Actualment, al municipi de Cambrils, no hi ha vertaders aparcaments de dissuasió amb connexió amb transport públic, encara que sí l’Ajuntament va posar en marxa a l’estiu del 2008 un pla d’aparcaments alternatius, que suposa la creació d’unes 2.000 places (vegeu apartat d’aparcaments).

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 105

4.3.5. Accessibilitat

L’accessibilitat física al transport públic té dues vessants:

 La facilitat per accedir a l’autobús per a tots els usuaris (inclosos els PMR).

 L’accés al punt de parada (entorn immediat de la parada i condicions d’accés des d’aquesta a l’autobús).

Accessibilitat de les parades.

Al maig de 2009 s’ha realitzat un treball de camp durant el qual s’han inventariat totes les parades del servei urbà de Cambrils (un total de 47 parades). Entre d’altres observacions, com per exemple la informació, el manteniment o l’equipament de cada parada, s’ha valorat la seva accessibilitat. Per a cada parada s’ha editat una fitxa amb una fotografia, que s’adjunta com a annex. Seguidament es presenta una explotació de l’inventari amb un resum de les principals conclusions:

De les 47 parades, el 83% són pals de parada; només hi ha 3 marquesines i 3 parades no disposen de cap infraestructura de parada, encara que sí estan senyalitzades amb pintura a la calçada o amb senyals de trànsit. Hi ha 2 parades que no disposen de cap tipus de senyalització, per tant, encara que avui en dia es realitza la parada es podria considerar que són inexistents. Una parada de l’avinguda de Vilafortuny, de la línia Llevant, està temporalment fora de servei per obres d’urbanització del carrer per on passa.

Tipologia de les parades

39

5 Nombre de parades de Nombre 3

Pal Marquesina Sense

Gràfic 4.1. Tipologia de les parades. Font: elaboració pròpia a partir de l’inventari realitzat.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 106

En la següent taula es presenten els principals paràmetres analitzats.

Tipus paradaEstat parada Accessibilitat Altres

Parada

núm. Pal Marquesina Sense Bo Regular Dolent Bona Regular Dolenta Pal tort estat mal o en banderola sense sense informació espaiFalta informació pera Carrilbici afecta accessibilitat vorera estreta permanent Gual Inaccessible. Falta vorera estat mal en vorera 1XXXXXX 2X X X X X 3X XX XX 4X XXXXX 5X X X 6X X X X 7X X X X X 8XXX 9X X X X 10 X X X X 11 X X X X X 12X X XXX X 13 X X X X X 14 X X X X 15 X X X X 16 X X X X 17 X X X X 18 X X X X 19 X X X X 20 X X X X 21 X X X 22 X X X X 23XXXX 24 No hi ha parada 25 X X X X 26XXXXX 27XXXXX 28 X X X X X 29 X X X X X X X 30 X X X X 31 X X X X 32XXXXX 33 X X X X X 34XXXX 35 X X X X 36XXXX X 37 Parada temporalment suprimida, per obres 38 X X X X X 39 No hi ha parada 40XXX 41XXXX 42 X X X X 43 X X X X 44 X X X X 45 X X X X 46XXX 47XXXX X

TOTAL393 3 1713141319126 16133 5 121 3 1

Taula 4.13. Tipologia de les parades. Font: elaboració pròpia a partir de l’inventari realitzat.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 107

Es considera que l’estat de la parada és bo quan aquesta disposa d’un pal de parada o marquesina en unes condicions adequades i disposa d’un espai per a posar-hi la informació del servei. En el cas que aquest pal de parada o marquesina tingui alguna anomalia, es podrà considerar un estat regular.

Si l’anomalia arriba a donar una mala imatge del servei es considerarà que l’estat de la parada és dolent.

Es considera que hi ha un 36% de parades en bon estat. En canvi, un 30% de les parades estan en un estat dolent o molt dolent i un 28% en un estat regular.

17 14 13 Nombre parades de

Bo Regular Dolent

Gràfic 4.2. Estat de les parades. Font: elaboració pròpia a partir de l’inventari realitzat

L’accessibilitat es considera que és bona quan la parada està situada en un punt en què no hi ha cap impediment d’accés a l’autobús, o que aquest es pugui acostar correctament i sense dificultats al punt de parada. En el cas que hi hagi algun element que dificulti l’accés a l’autobús, però no d’una forma que posi en perill la pròpia seguretat dels usuaris, es podrà considerar que l’accessibilitat és regular. Finalment l’accessibilitat serà dolenta quan l’accés a la parada o l’accés a l’autobús des de la parada no disposa dels elements mínims per fer-ho amb seguretat.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 108

Imatge 4.19. Exemples de parades en bon i mal estat

Pel que fa l’accessibilitat de les parades i l’accés a l’autobús, només un 28% de parades es consideren accessibles, mentre que un 40% tenen una accessibilitat millorable (regular) i un 26% una accessibilitat molt complicada o nul·la.

19

13 12 Nombre de parades de Nombre

Bona Regular Dolenta

Gràfic 4.3. Accessibilitat de les parades. Font: elaboració pròpia a partir de l’inventari realitzat

Altres dades interessants que es poden extreure de l’inventari de les parades són que existeixen 6 pals de parada en mal estat (generalment torçats), 16 parades tenen la banderola en mal estat o no hi és i a 13 parades els falta la informació referent al servei urbà.

S’ha observat que hi ha un gran nombre de parades situades en voreres molt estretes, fet que dificulta l’accessibilitat a l’autobús, especialment per a PMR. S’han trobat un mínim de 12 casos en què les voreres són estretes.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 109

Imatge 4.20. Exemples de mala / bona accessibilitat

Un altre fet que dificulta o complica l’accessibilitat són els carrils bici de les voreres que passen pel mateix punt on són situades les parades. Un total de 5 parades tenen aquesta problemàtica.

4.3.6. Informació

La informació és un element fonamental per als usuaris del transport públic i contribueix a fer les xarxes de transport més atractives. La implementació d’una informació clara, actualitzada i accessible permet incrementar la quota de mercat del Transport Públic.

De manera general resulta difícil trobar informació clara i actualitzada sobre la xarxa de transport públic urbà de Cambrils. A continuació es detallen les diferents fonts d’informació disponibles i els seus continguts.

La web

Fent una recerca a través d’Internet amb els conceptes ‘autobús urbà de Cambrils’ o ‘transport urbà de Cambrils’, no es troba cap web en concret dedicada a aquest tema.

Mirant detingudament els resultats obtinguts, es presenten 3 opcions:

 Web de l’Ajuntament  Web d’una associació de veïns  Web del Patronat de Turisme de Cambrils.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 110

 WEB DE L’AJUNTAMENT DE CAMBRILS: www.cambrils.org

Des del menú principal no hi ha cap accés directe a la informació sobre la xarxa urbana: s’ha de fer clic intuïtivament sobre l’apartat ‘viure a Cambrils’ per accedir al subapartat ‘transport i aparcament’.

Es troba només un breu comentari sobre les dues línies urbanes del municipi i les zones servides. No hi cap informació que permeti a un usuari potencial utilitzar la xarxa urbana: plànol, parades, tarifes, horaris, ni cap enllaç que permeti obtenir més informació.

Imatge de la web amb la pantalla d’enllaç on trobar la informació referida a l’autobús urbà

Imatge 3.19. Mala / bona accessibilitat 11. 23

 WEB DE LA ASOCIACIÓN DE VECINOS DE LA URBANIZACIÓN TARRACO DE CAMBRILS: www.asociaciontarraco.es

Aquesta web, gestionada per l’associació de veïns de la urbanització Tarraco de Cambrils, és una de les entrades directes que es poden trobar a Internet a través de la recerca: ‘transport urbà de Cambrils’.

En la pàgina principal de la web apareix l’apartat ‘transporte urbano’, que presenta escanejats els fullets informatius que per a cada línia tenen l’itinerari amb el llistat de les parades, així com els horaris. Un tercer apartat presenta els horaris dels autobusos interurbans que circulen pel vial del Cavet.

La imatge següent mostra la informació que ofereix aquesta web.

Imatge 4.21. Pantalla de la web de l’Ajuntament de Cambrils.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 111

 WEB DE LA ASOCIACIÓN DE VECINOS DE LA URBANIZACIÓN TARRACO DE CAMBRILS: www.asociaciontarraco.es

Aquesta web, gestionada per l’associació de veïns de la urbanització Tarraco de Cambrils, és una de les entrades directes que es poden trobar a Internet a través de la recerca: ‘transport urbà de Cambrils’.

En la pàgina principal de la web apareix l’apartat ‘transporte urbano’, que presenta escanejats els fullets informatius que per a cada línia tenen l’itinerari amb el llistat de les parades, així com els horaris. Un tercer apartat presenta els horaris dels autobusos interurbans que circulen pel vial del Cavet.

La imatge següent mostra la informació que ofereix aquesta web.

Imatge de la web amb l’enllaç on trobar la informació referida a les línies de Cambrils

Imatge 4.22. Pantalla principal de la web de l’Associació de veïns de la urbanització Tarraco a Cambrils.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 112

 WEB DE TURISME DE CAMBRILS: WWW.CAMBRILS-TURISME.COM

En aquesta web es pot trobar prou fàcilment informació sobre la xarxa urbana de Cambrils i la resta de transports del municipi.

Un cop s’accedeix a l’apartat de coneix Cambrils - transports – senyalat a la captura d’imatge següent – hi ha un llistat amb els telèfons i webs oficials de les empreses que gestionen els diferents mitjans de transport que passen pel municipi de Cambrils.

Imatge de la web amb la pantalla d’enllaç on trobar la informació referida a l’autobús urbà

Imatge 4.23. Pantalla principal de la web de Turisme de Cambrils.

Per que fa a la xarxa urbana, permet accedir a dos arxius en format digital: bus urbà llevant i bus urbà ponent. Cadascun d’aquests arxius conté un plànol de l’itinerari i els horaris de sortida i arribada a les parades d’origen i final. Els plànols estan diferenciats en color: vermell per la línia de Llevant i verd per la línia de Ponent. També apareixen totes les parades, encara que no queden identificades amb cap nom a excepció de l’origen i el final de les línies.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 113

Això no obstant, aquests plànols que anteriorment havien estat també editats en paper, no estan actualitzats i de fet existeixen variacions entre l’itinerari i les parades marcades al plànol i el trajecte que es fa actualment a la línia de Llevant.

Els horaris proposats són erronis així com els períodes de funcionament de la línia de Llevant.

No conté cap informació sobre el cost del bitllet o títols de transport que pot fer servir l’usuari.

Plànols de la xarxa urbana de Cambrils

Línia de Llevant

Imatge 4.24. Plànol de la línia de Llevant.

Línia de Ponent

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 114

Imatge 4.25. Plànol de la línia de Ponent.

 WEB D’AUTOCARS PLANA: www.autocarsplana.org

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 115

Per últim, s’ha d’esmentar la web d’autocars Plana que permet trobar informació sobre la xarxa urbana de Cambrils. S’ha de destacar que aquesta informació només hi pot accedir la persona que prèviament sap el nom de la empresa que explota la xarxa urbana.

La cerca en aquesta web no és gens intuïtiva: només es pot accedir a la informació desitjada amb el cercador de rutes, al qual s’accedeix a partir del menú: ‘horaris bus’. Un cop introduïda la localitat de Cambrils, es desplega un llistat de 28 línies entre les quals s’han de buscar les línies urbanes del municipi. A partir d’aquí es poden descarregar uns arxius que contenen per una part l’itinerari redactat en forma de llistat, amb el nom de les parades i la urbanització on està ubicada i per altre, un quadre amb els horaris de sortides i arribades a les parades d’origen i final.

A la imatge següent s’observa el resultat de la recerca per localitat – Cambrils - i els enllaços per accedir a la informació de les línies urbanes.

Imatge de la web amb l’enllaç on trobar la informació referida a les línies de Cambrils

Imatge 4.26. Pantalla principal de la web de Autocars Plana.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 116

 Fullets informatius per als usuaris

S’ha detectat dificultats per obtenir informació en suport paper de les línies i plànols de la xarxa. En principi els horaris s’obtenen als mateixos vehicles i a l’oficina de turisme. S’han trobat diversos documents, editats o bé per l’Ajuntament o bé per Autocars Plana.

Informació editada per l’Ajuntament de Cambrils.

Aquests fullets els reparteixen els conductors dins del mateix vehicle. El seu format és petit - 2,2 x 8,5 cm - i un cop desplegat conté per un costat la relació de parades i els horaris de les expedicions per a la línia L1 (Línia de Ponent) i per l’altre els de la L2 (Línia de Llevant) amb les variacions corresponents dels horaris segons la temporada - si és o no període escolar –.

També incorporen els horaris de les línies interurbanes que surten des de Cambrils cap a Reus i Tarragona, ja que part del trajecte d’aquestes línies interurbanes coincideix amb el de la línia L1.

Aquests fullets són els que contenen la informació més actualitzada en relació als horaris i trajectes de les dues línies urbanes. Això no obstant, s’han detectat variacions en el trajecte de la línia de Llevant: s’indiquen parades que actualment no es fan i en canvi falten d’altres que sí que formen part del trajecte realitzat.

En aquests fullets no apareix cap plànol per visualitzar el trajecte ni tampoc informació del preu del bitllet o títols de transport que pot fer servir l’usuari.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 117

Fullets informatius editats per de l’Ajuntament de Cambrils

Imatge 4.27. Fullets informatius de xarxa urbana de Cambrils editat per l’Ajuntament.

Informació editada per Autocars Plana.

La informació en paper que facilita Autocars Plana és una impressió reduïda i en blanc i negre del que es troba a la web de l’empresa. Aquests fullets es reparteixen a l’oficina de turisme de Cambrils i contenen, com ja hem comentat abans, un quadre amb els horaris de les expedicions - amb la diferenciació segons si és període escolar o no - i un llistat de les parades indicant el carrer on està la parada, l’equipament d’aquesta i el barri o urbanització a la que pertany.

Igual que en els casos anteriors, encara no han estat actualitzades les modificacions en l’itinerari i continuen apareixent parades que actualment no formen part del trajecte que fa l’autobús.

És important comentar també que si es comparen la relació de parades d’aquests fulls informatius amb els que ofereix l’Ajuntament, existeixen variacions en el nom de la parada, la qual cosa pot arribar a confondre els viatgers.

En aquest cas tampoc hi cap informació al respecte del preu del bitllet o dels títols de transport que es fan servir per aquestes línies.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 118

Fullets informatius editats per Autocars Plana

Imatge 4.28. Fullet informatiu de la línia de Llevant de Cambrils editat per Autocars Plana.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 119

Imatge 4.29. Fullet informatiu de la línia de Ponent de Cambrils editat per Autocars Plana.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 120

Oficines d’atenció al viatger

A Cambrils no hi ha cap oficina d’atenció al viatger en un punt central del municipi, la qual cosa no facilita l’accés a la informació pels usuaris ocasionals.

Informació a les parades

Abans de descriure la informació a les parades, és interessant fer un ràpid repàs dels models de mobiliari urbà existents: la majoria de les parades de les línies urbanes de Cambrils (un 83%) estan equipades únicament amb un pal. N’hi ha dos models:

 El pal de parada específic a la xarxa urbana, que consta d’una banderola amb un pictograma d’autobús negre sobre un fons blanc.  El pal de parada de la Generalitat de Catalunya, que se sol reservar a les línies interurbanes, amb una banderola vermella i la menció “Transport Públic de Catalunya”.

Imatge 4.30. Pal de parada ‘Transport públic de Imatge 4.31. Pal de parada específic a la xarxa Catalunya’. urbana.

S’ha de destacar que la coexistència d’aquests dos models de pals no facilita la comprensió de la xarxa urbana pels usuaris, ja que no hi ha una imatge ben identificada per a cada tipus de xarxa (urbana i interurbana): en efecte, el pal de parada reservat a la xarxa interurbana es fa servir per al transport urbà, la qual cosa només pot provocar confusions o reticències a utilitzar el transport públic.

De la resta de parades, 3 – un 6% – estan equipades de marquesines de tipus interurbà i la resta no estan senyalitzades amb cap mobiliari urbà. En aquestes condicions, resulta dificilíssim per l’usuari utilitzar el transport públic urbà.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 121

Imatge 4.32. Parada amb marquesina (línia de Llevant).

Pel que fa a la informació, la major part dels pals disposen del panel rectangular tradicional sense cap protecció on està enganxada la informació dels horaris de sortida i arribada només de l’inici i final de trajecte; l’altre part tenen la mateixa informació sobre un cilindre.

Imatge 4.33. Informació de parada ‘Transport Imatge 4.34. Informació de parada a la xarxa públic de Catalunya’. urbana.

Durant l’inventari de parades que es va realitzar a la primavera del 2009, s’ha notat un grau elevat de vandalisme i de mal estat o fins i tot d’absència d’informació a les parades de la xarxa urbana de Cambrils.

En conclusió, avui dia falta un tractament global i homogeni de la informació de transport públic en general a Cambrils, i encara més de transport públic urbà, la qual cosa no contribueix ni a atreure usuaris, ni a donar una bona imatge de la xarxa.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 122

4.3.7. Demanda per línia

Segons les dades de l’empresa Plana, operadora del transport públic urbà de Cambrils, la demanda anual de les dues línies urbanes és de 20.455 viatgers el 2008, és a dir 0,7 viatge per any per habitant, ràtio molt feble comparat amb la mitjana de les ciutats petites de Catalunya que és de 17,7.

Tot i que no s’han pogut obtenir dades desagregades per línia, segons les observacions que es van fer visualment i gràcies a l’enquesta qualitativa presentada a continuació, es pot afirmar que hi ha un desequilibri important entre la demanda de les dues línies: en efecte, la línia de llevant porta relativament pocs viatgers, atesa entre d’altres l’escassa oferta proposada.

Gràfic 4.4. Evolució mensual de la demanda de les línies de transport públic de Cambrils. Font: elaboració pròpia.

Com es pot apreciar en el gràfic anterior, hi ha una estacionalitat marcada de la demanda de les línies urbanes de Plana: la demanda màxima s’observa a l’estiu (mesos de juliol i agost), període en què a més, només funciona la línia de Ponent. En canvi, els mesos de menys demanda són els de novembre i desembre, amb menys de 1.000 viatgers al mes.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 123

S’ha de destacar que una part de la demanda de les línies urbanes es transvasa permanentment a les línies interurbanes, ja que aquestes fan parada en el terme municipal de Cambrils. Això no obstant, en l’absència de dades (matrius origen- destinació), no s’ha pogut quantificar aquest transvasament.

Per últim, s’ha fet una comparació de la ràtio de viatgers per any per habitant entre Cambrils i municipis de característiques similars quant a situació i xarxa de transport públic urbà. La taula a continuació mostra com aquesta ràtio és molt inferior a Cambrils respecte a la mitjana de municipis comparables (0,7 viatgers/any/habitants a Cambrils per 7,41 de mitjana en municipis comparables).

Municipi Població Nombre de Viatgers Viatgers/any 2007 línies / habitant El Masnou 21.935 2 150.239 6,8 Pineda de Mar 25.568 1 167.491 6,6 Premià de Mar 27.590 1 112.414 4,1 Sitges 26.225 3 321.000 12,7 Mitjana 25.330 1 a 2 187.786 7,41 Cambrils 29.112 2 20.455 0,7

Taula 4.14. Comparació viatgers per any per habitant Font: elaboració pròpia a partir de les dades de DPTOP

4.3.8. Enquesta als usuaris del transport públic urbà de Cambrils

En aquest apartat es detallen els resultats de l’enquesta als usuaris del transport públic urbà de Cambrils, realitzada el dimarts 9 de juny del 2009. Aquesta enquesta permet tenir una visió més qualitativa de la demanda de les línies urbanes de Cambrils. Les enquestes es van realitzar a bord dels autobusos urbans de les dues línies existents. Es van enquestar totes les expedicions del dia, és a dir el 100% dels usuaris de cada línia.

L’enquesta als usuaris consta de dues parts:

 La primera detalla el desplaçament realitzat per l’usuari: parada de pujada i de baixada, motiu i freqüència del desplaçament, transbordaments eventuals, títol de transport utilitzat, entre d’altres. Com el demanava la Direcció de l’estudi, s’ha inclòs una pregunta específica als usuaris de la línia de llevant que té unes quantes parades comunes amb els serveis interurbans, per tal de copsar quina

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 124

proporció de viatgers utilitza indiferentment els transports urbans i interurbans per desplaçar-se dins del terme municipal.

 La segona part de l’enquesta avalua la satisfacció dels usuaris respecte del transport públic urbà de Cambrils: se’ls demana de puntuar aspectes rellevants del servei (interval de pas, amplitud de funcionament, puntualitat, amabilitat dels conductors, etc.) i se’ls deixa la possibilitat de fer suggeriments de millora del servei.

El qüestionari figura en l’annex III.

En el conjunt de les dues línies es van entrevistar 45 usuaris: 37 en la línia de Ponent (82%) i 8 en la línia de Llevant (18%).

En la mesura que el nombre d’usuaris entrevistats de la línia de Llevant és molt petit (8 persones), les dades són poc representatives. Per tant, es presentarà un perfil global dels usuaris de la xarxa de transport i es detallaran els resultats per línia únicament en termes de fluxos de viatges i ocupació.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 125

Perfil dels usuaris de la xarxa de transport públic urbà de Cambrils (2 línies)

Com es pot apreciar en el gràfic següent, els usuaris de la xarxa d’autobusos urbans de Cambrils són majoritàriament dones (un 84%).

84%

16%

Home Dona

Gràfic 4.5. Sexe de les persones enquestades. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta als usuaris.

Quant a la distribució per edat, la majoria dels usuaris – un 80% – tenen 31 anys i més. Si es desglossen els resultats per franja d’edat, els majors de 60 anys representen el 44% dels usuaris i la franja de 31 a 60 anys un 36%.

44%

36%

13%

7%

menys de 16 anys de 17 a 30 anys de 31 a 60 anys més de 60 anys

Gràfic 4.6. Franja d’edat de les persones enquestades. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta als usuaris.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 126

S’ha de destacar que en la mesura que l’enquesta es va fer al juny, algunes escoles especialitzades ja han finalitzat el curs escolar i que els instituts fan la jornada continua, hi pot haver una representació menor de les franges d’edat fins a 30 anys.

El municipi de residència habitual de la majoria de les persones enquestades és Cambrils (71%). La categoria “altres”, que representa un 16% de les respostes, agrupa usuaris empadronats en municipis d’altres províncies com Barcelona, Lleida o fins i tot Saragossa, però que tenen una segona residència a Cambrils.

Els residents a Vinyols i els Arcs, així com a Mont-roig del Camp representen un 8% dels entrevistats: viuen en el límit municipal de Cambrils i per tant fan servir la xarxa urbana per la seva proximitat.

Per últim, un 4% dels usuaris són habitants de Reus que treballen al municipi de Cambrils i utilitzen la xarxa urbana per desplaçar-se.

Cambrils 71%

Vinyols i els Arcs 4%

Mont‐roig del Camp 4%

Reus 4%

Altres 16%

Gràfic 4.7. Municipi de residència habitual de les persones enquestades.

Font: elaboració pròpia a partir l’enquesta als usuaris.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 127

En analitzar la professió dels usuaris, destaquen els pensionistes que representen el 42% del total de les persones entrevistades. Els treballadors en actiu són el següent grup majoritari amb un 27%.

En grau menor es troben les mestresses de casa (11%) i els estudiants (9%). Com s’ha esmentat anteriorment, el percentatge d’estudiants es pot veure alterat ja que alguns instituts o escoles especialitzades han finalitzat el curs.

Empleat 27%

Estudiant 9%

Pensionista 42%

Aturat 4%

Mestressa de casa 11%

Altres 7%

Gràfic 4.8. Professió de les persones enquestades. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta als usuaris

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 128

Com es veu en el gràfic següent, el títol de transport que més es fa servir és el bitllet senzill (49%).

La T-10 i el carnet específic pels jubilats o pensionistes són els altres títols més utilitzats amb un 24% cadascun. La resta de targetes no apareix en cap enquesta a excepció de la T-MES en un únic cas puntual que representa un 2% del total dels usuaris.

Jubilats 24%

T‐MES 2%

T‐10 24%

Bitllet senzill 49%

Gràfic 4.9. Títol de transport utilitzats per les persones enquestades. Font: elaboració pròpia a partir de l’anàlisi de l’enquesta als usuaris.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 129

Pel que fa a la freqüència d’ús de la xarxa urbana, un 40% d’usuaris utilitzen les línies diàriament, mentre que un 42% l’utilitzen 2 o 3 vegades per setmana.

La resta de viatgers (18%) utilitzen les línies de manera ocasional: una vegada per setmana o menys d’un cop al mes.

Ocasionalment 11%

Menys d'1 cop al mes 4%

1 cop a la setmana 2%

2 o 3 dies per setmana 42%

Només feiners 40%

Gràfic 4.10. Freqüència d’ús de la xarxa urbana Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta als usuaris.

Només un 9% dels usuaris (4 persones) fan transbordament entre les línies interurbanes i les línies urbanes: dues persones venen des de Reus per la línia interurbana i enllacen amb la línia de Ponent a l’estació d’autobusos de Cambrils i altres dues persones fan el mateix recorregut en el sentit contrari - destinació Reus -, enllaçant amb les línies interurbanes.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 130

Finalment en el gràfic següent es pot veure que els motius pels quals els usuaris es desplacen amb la xarxa urbana de Cambrils són molt diversos: el 30% de les persones enquestades es desplacen per fer compres, el 22% per anar al metge, un 20% per treballar i el 9% per estudiar – tenint en compte de nou les alteracions dels fluxos escolars per la data en la que s’ha realitzat l’enquesta -.

El 20% restant pertany a la categoria ‘‘altres’’ que engloba motius com visites a familiars, d’esport i en general gestions personals.

Motiu del desplaçament

20% 20% Treball

Estudi 9% Compres 22% Metge

Altres 29%

Gràfic 4.11. Freqüència d’ús de la xarxa urbana dels usuaris enquestats. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta als usuaris

En conclusió, el perfil de l’usuari de la xarxa de transport públic urbà de Cambrils és el següent: una dona més aviat gran, pensionista o empleada, amb residència a Cambrils i que fa servir l’autobús diàriament o més de 2 o 3 vegades a la setmana per anar principalment a comprar o al metge.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 131

Línia de Ponent.

A continuació es detallen els principals fluxos de desplaçaments de la línia de Ponent que dóna servei a la part oest de la ciutat. S’han entrevistat la totalitat dels usuaris de la línia en un dia feiner, és a dir 37 persones des de la primera expedició a les 7h45 fins a l’última a les 19h40.

Matriu origen-destinació

Les matrius exposades a continuació presenten la demanda per sentit de cada una de les parades de la línia urbana de Ponent.

Matriu de pujades i baixades per a la L2 en sentit Ajuntament -- Riera de Riudecanyes - C/Pal C/Pal ‐

I

Platja

Albert Jonc Carbonell

Matriu sentit Riera de Riudecanyes

d'avis

Llosa

Cezanne

‐ C/Pal TOTAL C/Jerez Dorado C/la

C/del Riudecanyes Casal Ajuntament

C/Orquídees C/Orquídees Passeig C/Paul de

Urb. C/Guillem Riera Ajuntament 0 ‐‐‐‐‐‐‐‐53412 Passeig Albert 0 ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐0 Casal d'avis 0 ‐‐‐‐‐‐22‐ 4 C/la Llosa 0 ‐‐‐‐‐‐112 C/Orquídees 0 ‐‐‐‐‐‐‐0 C/Orquídees I0‐‐‐‐‐‐0 C/Paul Cezanne 0 ‐‐‐‐‐0 Urb. Dorado Platja 0 ‐‐‐‐0 C/Jerez 0 ‐‐‐0 C/Guillem Carbonell 0 ‐‐0 C/del Jonc 0 ‐ 0 Riera de Riudecanyes ‐ C/Pal 0 0 TOTAL 00000000076518

Taula 4.15. Matriu de pujades i baixades a la L2. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta als usuaris

NOTA: durant l’expedició de les 12h40 i de les 19h10 en sentit Riera de Riudecanyes – C/Pal, dos passatgers s’han quedat a l’autobús després de la parada final, baixant respectivament al C/de Veler i de nou a l’Ajuntament.

Aquests dos casos en ser atípics, no s’han inclòs a la matriu anterior.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 132

Matriu de pujades i baixades per a la L2 en sentit Riera de Riudecanyes - C/Pal -- Ajuntament

I

Platja de

Missió

Carbonell Veler

la

Perseo Cezanne

Matriu sentit Ajuntament Riudecanyes C/Pal

‐ de TOTAL C/Jerez

Dorado

de

C/del Av/Riera Ajuntament Riudecanyes C/Orquídees C/del C/Orquídees C/Paul Creu Urb. C/Guillem Riera Riera de Riudecanyes ‐ C/Pal 0 ‐‐‐‐‐‐‐‐‐156 C/del Veler 0 ‐‐‐‐‐‐‐‐325 C/del Perseo 0 ‐‐‐‐‐‐‐4 ‐ 4 C/Guillem Carbonell 0 ‐‐‐‐‐1 ‐‐1 C/Jerez 0 ‐‐‐‐‐‐‐0 Urb. Dorado Platja 0 ‐‐‐‐‐‐0 C/Paul Cezanne 0 ‐‐‐‐‐0 C/Orquídees I0‐‐‐‐0 C/Orquídees 0 ‐‐‐0 Av/Riera de Riudecanyes 0 ‐‐0 Creu de la Missió 0 ‐ 0 Ajuntament 00 TOTAL 00000000018716

Taula 4.16. Matriu de pujades i baixades a la L2. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta als usuaris

NOTA: durant l’expedició de les 7h45 en sentit Ajuntament, un passatger s’ha quedat a l’autobús després de la parada final, baixant a Casal d’avis, en sentit Riera de Riudecanyes – C/Pal.

Aquest cas en ser atípic, no s’ha inclòs a la matriu anterior.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 133

El mapa següent permet visualitzar la demanda per parada.

La parada amb més demanda de la línia de Ponent és l’Ajuntament, la qual suma uns 10 viatges al dia. A continuació hi ha un grup de parades amb una demanda entre 7 – 10 viatges diaris que són: Creu de la Missió, en sentit Ajuntament i C/Guillem Carbonell i Av. Riudecanyes - C/Pal en l’altre sentit, que és la parada d’origen/final. La resta de parades, gairebé el 75%, es registren entre 0 i 3 viatges diaris.

De manera general, són les parades situades als extrems de la línia les que registren més viatges al dia.

Mapa 4.13. Demanda per parada Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta als usuaris.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 134

Com es pot veure al gràfic següent, la distribució dels viatgers per expedició es desigual entre matí i tarda, essent el matí el període de més demanda. Fins al migdia, la mitjana és de 4 viatgers per expedició tenint com a punta les 12:40 on es comptabilitzen 9 persones. A partir de les 13h00 es nota una clara retracció de la demanda (de 1 a 3 viatgers per trajecte) i fins i tot hi ha 3 expedicions buides a les 15h40, 18h40 i 19h40. La punta de la tarda correspon a l’expedició de les 19h10 en què han pujat 5 persones.

Nombre de viatgers per expedició

10 9

8 7

6 5

4

3 2

1 0

Gràfic 4.12. Nombre de viatgers per expedició. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta als usuaris.

Al llarg del dia, l’ocupació mitjana és d’uns 2,6 viatgers per expedició, i l’ocupació màxima no supera els 9 viatgers amb la qual cosa el vehicle actual, un minirider Irisbus Iveco de 37 places té capacitat més que suficient.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 135

Línia de Llevant

A continuació es detallen els principals fluxos de desplaçaments de la línia de Llevant que dóna servei a la part est de la ciutat: el Regueral i Vilafortuny. S’han entrevistat la totalitat dels usuaris de la línia en un dia feiner, és a dir 8 persones des de la primera expedició a les 7h45 fins a l’última a les 18h40, sabent que 2 usuaris utilitzaven la línia per primera vegada.

Matriu origen-destinació

Les matrius exposades a continuació presenten la demanda per sentit de cada una de les parades de la línia urbana de Llevant.

Matriu de pujades i baixades per a la L1 en sentit Ajuntament --- Cambrils Park- Mas Clariana. I

Clariana

Poblet Platja Roig

Torre

Cavet Mas

lenari Albert Princess ∙

Matriu sentit Cambrils Park ‐ Jaume la d'avis de

‐ rodó de

Cambrils Pescador

de Mas Clariana Mil TOTAL

Pi Carles

L'Esquirol Centurión Park Esmeralda

Casal Ajuntament Av. Nou Pl. Passeig Parc Platja Rambla Molí Vilafortuny Cambrils Monastir Cambrils Ajuntament 0 ‐‐2 ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐2 Pl. Carles Roig 0 ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐0 Av. Mil∙lenari 0 ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐0 Nou Cambrils 0 ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐0 Passeig Albert 0 ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐0 Casal d'avis 0 ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐0 Parc Pescador 0 ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐0 Rambla Jaume I0‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐0 Monastir de Poblet 0 ‐‐‐‐‐‐‐‐‐0 Molí de la Torre 0 ‐‐‐‐‐‐‐‐0 Pi rodó 0 ‐‐‐‐‐‐‐0 Platja de Cavet 0 ‐‐‐‐‐‐0 L'Esquirol 0 ‐‐‐‐‐0 Centurión 0 ‐‐‐‐0 Vilafortuny Platja 0 ‐‐‐0 Cambrils Princess 0 ‐‐0 Esmeralda 0 ‐ 0 Cambrils Park ‐ Mas Clariana 00 TOTAL 0002000000000000002

Taula 4.17. Matriu de pujades i baixades a la L1. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta als usuaris

NOTA: durant les expedicions de les 12h40 i 14h55 en sentit Cambrils Park - Mas Clariana, dos passatger s’han quedat a l’autobús després de la parada final, baixant a Castell d’Almansa i Centre Mèdic Vilafortuny, en sentit Ajuntament.

Aquests dos casos en ser atípics, no s’han inclòs a la matriu anterior.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 136

Matriu de pujades i baixades per a la L1 en sentit Cambrils Park – Mas Clariana --- Ajuntament. I

Clariana

Poblet Platja

Torre

Missió

Cavet Mas

mèdic XXIII Cavet Jaume la

de

la

‐ Matriu sentit Ajuntament de Tallats d'Almansa Clariana

de de TOTAL

Institut

Joan L'Esquirol Els Park Centurión

Platja Ajuntament Mas Centre Camí Rambla Molí Creu Vilafortuny Castell Monastir Cambrils Cambrils Park ‐ Mas Clariana 0 ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐0 Mas Clariana 0 ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐0 Castell d'Almansa 0 ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐1 ‐ 12 Els Tallats 0 ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐0 Camí de Cavet 0 ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐0 Institut 0 ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐0 Centre mèdic 0 ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐0 Vilafortuny Platja 0 ‐‐‐‐‐‐‐‐‐0 Centurión 0 ‐‐‐‐‐‐‐‐0 L'Esquirol 0 ‐‐‐‐‐‐‐0 Platja Cavet 0 ‐‐‐‐‐‐0 Joan XXIII 0 ‐‐‐‐11 Molí de la Torre 0 ‐‐‐‐0 Monastir de Poblet 0 ‐‐‐0 Rambla Jaume I 0 ‐‐0 Creu de la Missió 0 ‐ 0 Ajuntament 00 TOTAL 000000000000001023

Taula 4.18. Matriu de pujades i baixades a la L1. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta als usuaris

NOTA: durant l’ expedició de les 18h15 en sentit Ajuntament, un passatger ha continuat el trajecte després de la parada final, baixant a Nou Cambrils, en sentit Cambrils Park – Mas Clariana.

Aquest cas en ser atípic, no s’ha inclòs a la matriu anterior.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 137

Nombre de viatgers per expedició

Com es pot veure al gràfic següent, la meitat de les expedicions van buides: només en 6 de les 12 expedicions ha pujat algun usuari i, com a màxim, hi ha 2 persones en una mateixa expedició.

L’ocupació màxima d’aquesta línia és de 2 persones i l’ocupació mitjana és de 0,7: ni tan sols comptabilitza un passatger per expedició. Per tant el vehicle utilitzat per realitzar el servei, un Mercedes UNVI Cidade de 21 places, s’adequa a la demanda.

Nombre de viatgers per expedició

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0

Gràfic 4.13. Nombre de viatgers per expedició. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta als usuaris

En el cas de la línia de Llevant, l’itinerari de la qual coincideix amb altres línies interurbanes, l’enquesta conté una pregunta addicional relacionada amb la utilització indiferent d’autobusos urbans i interurbans per realitzar trajectes interns a Cambrils.

En aquest cas, dels 8 enquestats, quatre (un 50%) van contestar que sí fan servir indistintament els serveis interurbans o urbans per fer un recorregut dins de Cambrils, depenent principalment de l’autobús que passi primer per la parada.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 138

Satisfacció dels usuaris

En la segona part de l’enquesta es demanava als entrevistats de fer una valoració de diferents criteris que es refereixen a la xarxa urbana de Cambrils, puntuant-los entre 1 (molt dolent o molt lent) i 5 (molt bo o molt ràpid). Són els següents:

 Itinerari de la línia  Equipament de les parades  Interval de pas  Amplitud horària  Puntualitat  Amabilitat del conductor  Qualitat dels autobusos  Informació sobre el servei.

Gràfic 4.14. Satisfacció de l’usuari Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta als usuaris.

De manera general, les valoracions mitjanes dels usuaris han estat elevades - essent superior a 4,5 - la qual cosa representa una satisfacció molt bona del servei.

Això no obstant, s’ha de tenir en compte que aquesta valoració és poc representativa de la realitat, ja que els usuaris han declarat puntuar bé el servei per por que es suprimeixi en cas de mala avaluació.

El gràfic anterior mostra que, els criteris més ben valorats han estat l’amabilitat del conductor (4,94), la qualitat dels autobusos (4,91) i la puntualitat (4,89) que a excepció d’alguns casos puntuals, pràcticament el 95% dels usuaris han qualificat amb un 5.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 139

Per altra banda els aspectes que han tingut una valoració més baixa són: els equipaments de les parades (3,97), l’amplitud horària del servei (3,54) i l’interval de pas (3,16). Aquest últim aspecte està estretament relacionat amb la gran majoria de suggeriments fets pels usuaris, els quals demanen principalment més freqüència de pas sobretot entre les 10h i les 12h40, franja horària durant la qual la línia no funciona.

Altres observacions per tal de millorar el servei de la xarxa urbana han estat les següents: ampliació del servei de les dues línies durant els caps de setmana (dissabte per la línia de Llevant i diumenge per les dues línies), més amplitud horària, sobretot a últimes hores de la tarda, funcionament de la línia de llevant a l’estiu i una millora general de la informació a les parades i en general, pel que fa al preu i els horaris per aquells usuaris no tant habituals.

4.3.9. Enquesta de mobilitat als residents – percepció del transport públic urbà

L’enquesta als usuaris del transport urbà de Cambrils es pot completar amb l’enquesta de mobilitat als residents que té l’avantatge de donar una visió més àmplia de la percepció de la xarxa de transport públic urbà, ja que s’entrevistaven tant usuaris com no usuaris de la xarxa.

A l’enquesta s’ha fet una sèrie de preguntes que es poden agrupar en dues parts: la primera és conèixer l’ús que es fa del servei i la segona obtenir informació sobre les valoracions personals que té l’usuari de les dues línies de transport urbà.

Pel que fa a la primera part, els gràfics següents mostren que hi ha un gran desconeixement entre la població de Cambrils sobre les línies de transport urbà del municipi, ja que més de la meitat dels enquestats han afirmat no tenir constància de la seva existència. Pel 48% de persones que sí coneixen les línies urbanes, només un 23% les ha fet servir alguna vegada.

Coneixement de les línies urbanes de Cambrils Utilització de les línies urbanes de Cambrils

Sí 23,6%

Sí No 47,9% 52,1% No 76,4%

Gràfic 4.15. i 4.16. Coneixement i utilització de les línies urbanes de Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 140

S’ha analitzat la freqüència d’ús de les persones que coneixen i han fet servir el transport públic urbà de Cambrils. El gràfic següent mostra que l’ús de les línies urbanes és principalment de caràcter esporàdic, ja que el 45% de les persones que afirmen pujar als autobusos urbans ho fan menys d’un dia per setmana, seguit d’un 30% que només ho fa 1 o 2 dies per setmana.

Cal esmentar els valors més baixos que representen les freqüències de caràcter quotidià: dies feiners (8%), i tots el dies (3%).

Freqüència d'ús de les línies urbanes

Menys d'un dia per setmana 45%

1‐2 dies per setmana 30%

3‐4 dies per setmana 11%

Dies feiners 9%

Tots els dies 3%

Dissabtes 3%

Gràfic 4.17. Freqüència d’ús de les línies d’autobús urbà de Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 141

Els principals motius pel quals no es fa servir el transport urbà de Cambrils són els següents (les persones entrevistades havien de contestar “si” o “no” a cada ítem. Els percentatges indicats corresponen a la proporció de persones que han contestat sí a cada ítem).

 El 87% de les persones entrevistades tenen com opció personal desplaçar-se en transport privat, principalment en cotxe.

 Un 62% afirma que l’autobús urbà no passa prou sovint.

 Un 55% afirma que prefereix anar a peu o en bicicleta ja que la distància que ha de recórrer és curta i un 53% que prefereix desplaçar-se amb bicicleta o a peu, sense consideració de distància.

Dels motius pròpiament relacionats amb la qualitat de les línies, els que afecten en major mesura l’usuari són: passa poc sovint (62%), no passa per on viu (48%), no el porta allà on va (48%) i és lent (46%).

La resta d’opcions tenen percentatges inferiors al 30%. Són per tant motius menys consolidats.

Motius pels quals no s'utilitza el transport públic urbà

Prefereix utilitzar el transport privat 87% Passa poc sovint 62% És mou a prop de casa i prefereix anar a peu/bicicleta 55% Prefereix utilitzar altre mitjà de transport públic 53% No passa a prop d'on viu 48% No el porta allà on va 48% És lent 46% No coneix les línies 29% És poc puntual 27% És incomode 26% Ha de fer massa transbordaments 19%

Gràfic 4.18. Motius pels quals no es fa servir l’autobús urbà de Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta telefònica de mobilitat.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 142

4.4. Caracterització de la xarxa de transport públic interurbà per carretera

Cambrils disposa d’una àmplia oferta de transport públic interurbà per carretera. Alhora, aquesta oferta és molt diversificada segons la naturalesa de cada servei i de la temporada de l’any. D’aquesta manera hi ha línies suburbanes amb freqüències de fins a 30 min. en les relacions amb les ciutats veïnes (Salou, Tarragona), línies que només circulen durant la temporada d’estiu i línies de llarg recorregut que circulen fins a Saragossa o fins a Castelló.

Es diferencien 18 línies de transport interurbà: 12 són línies regulars, 3 són línies de temporada (només circulen durant la temporada estival), 1 línia és nocturna i hi ha 2 línies de caràcter puntual (només circulen un dia a la setmana).

Seguidament es mostra una relació de les línies interurbanes que passen per Cambrils:

LÍNIES DE SERVEI REGULAR Tarragona - Tortosa La Hispano Fuente en Segures (HIFE) Barcelona - Cambrils - La Granadella T. y J. Plana Empresa Plana Tarragona - Colldejou T. y J. Plana Empresa Plana Reus - Cambrils - L'Hospitalet de l'Infant - Tivissa T. y J. Plana Empresa Plana Cambrils - Tarragona T. y J. Plana Empresa Plana Cambrils (Barri Marítim) - Aeroport T. y J. Plana Empresa Plana Cambrils (Barri Marítim) - Port Aventura T. y J. Plana Empresa Plana Cambrils - UAB T. y J. Plana Empresa Plana Corredor Litoral - Estació AVE TIBUS Zaragoza - Castelló La Hispano Fuente en Segures (HIFE) Zaragoza - L'Ametlla de Mar La Hispano Fuente en Segures (HIFE) Zaragoza - L'Hospitalet de l'Infant La Hispano Fuente en Segures (HIFE) LÍNIES DE TEMPORADA (CIRCULEN NOMÉS DURANT LA TEMPORADA D'ESTIU) Alforja - Salou T. y J. Plana Empresa Plana Cambrils (Barri Marítim) - Reus, per la Pineda T. y J. Plana Empresa Plana Cambrils - La Pobla de Lillet Alsina Graells LÍNIES DE SERVEI NOCTURN NT-4 Cambrils - La Pineda T. y J. Plana Empresa Plana SERVEIS PUNTUALS (CIRCULEN UN DIA A LA SETMANA) Cambrils - Montserrat T. y J. Plana Empresa Plana Cambrils - Mercat de Bonavista T. y J. Plana Empresa Plana

Taula 4.19. Línies interurbanes de Cambrils. Font: elaboració pròpia.

Totes aquestes línies passen per l’estació d’autobusos de Cambrils, o bé pel Barri Marítim de Cambrils, per la parada situada a prop del Club Nàutic. Hi ha casos, com passa en algunes expedicions de la línia de Cambrils – Tarragona, el mateix servei fa parada en els dos indrets. Generalment, però, cada línia s’atura només en una de les dues parades (a part de les que ja es realitzen al llarg del recorregut al municipi de Cambrils).

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 143

En el següent plànol es mostren els itineraris de les línies suburbanes d’autobús i les parades dins del municipi de Cambrils.

Mapa 4.14. Línies de transport públic interurbà. Font: elaboració pròpia.

En un dia feiner de temporada alta s’han comptabilitzat pràcticament 200 moviments en tota una jornada a l’estació d’autobusos i 159 moviments al Barri Marítim. Durant la temporada baixa els valors son de 180 i 84 moviments respectivament, per jornada.

En la taula següent es mostren detalladament el nombre d’expedicions segons la temporada de l’any i els dies de la setmana.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 144

Estació Autobusos Barri Marítim TOTAL EXPEDICIONS CAMBRILS CAMBRILS

TEMPORADA ALTA

FEINERS Sortides: 100 Sortides: 77 (De dilluns a divendres) Arribades: 100 Arribades: 82

Sortides: 45 Sortides: 71 DISSABTES Arribades: 47 Arribades: 76

Sortides: 40 Sortides: 60 FESTIUS Arribades: 39 Arribades: 63 TEMPORADA BAIXA

FEINERS Sortides: 94 Sortides: 41 (De dilluns a divendres) Arribades: 94 Arribades: 43

Sortides: 37 Sortides: 48 DISSABTES Arribades: 38 Arribades: 48

Sortides: 34 Sortides: 48 FESTIUS Arribades: 33 Arribades: 47

Taula 4.20. Expedicions de transport públic interurbà. Font: elaboració pròpia.

El principal operador de l’àmbit és l’Empresa Plana, amb 7 línies regulars, 2 línies de temporada, 2 línies puntuals i 1 línia nocturna. Aquestes línies corresponen al 67% del total de les línies que circulen per Cambrils.

Els altres operadors són La Hispano Fuente en Segures (HIFE) amb 4 línies, l’empresa TIBUS amb 1 línia i l’empresa Alsina Graells (ALSA) amb una única línia de temporada.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 145

Característiques principals de cada línia

LÍNIES SERVEI REGULAR

Expedicions i itineraris Línia Poblacions de pas (sentit 1/sentit2)

Tarragona Vila-seca Port Aventura (Arribades) Salou Cambrils (Estació Autobusos) L'Hospitalet de l'Infant L'Ametlla FEINERS: Tarragona – Tortosa de Mar Tarragona – Tortosa: 1+1 El Perelló Tarragona – L’Hospitalet de l’Infant: 1+1 L'Ampolla Camarles L'Aldea Tortosa FEINERS: Tarragona – Cambrils, per Salou (T. Baixa i T. Mitja): 30+32 Trgna. – Cambrils, per Salou (T. Alta): 32+34 Tarragona – Cambrils, per Cí. Cavet: 14+13 Tarragona – Cambrils, per A-7.: 7+7 Tarragona Vila-seca (La Pineda) DISSABTES: Vila-seca Tarragona – Cambrils, per Salou (T. Baixa i T. Mitja): Tarragona – Cambrils Salou 30+31 Cambrils (Estació Autobusos) Trgna. – Cambrils, per Salou (T. Alta): 32+34 Cambrils (Barri Marítim) Tarragona – Cambrils, per Cí. Cavet: 4+4

DIUMENGES: Tarragona – Cambrils, per Salou (T. Baixa i T. Mitja): 29+29 Trgna. – Cambrils, per Salou (T. Alta): 32+32 Tarragona – Cambrils, per Cí. Cavet: 4+4 FEINERS: Barcelona – Cambrils (Temp. Baixa): 6+5 Barcelona Barcelona – Cambrils (Temp. Mitja): 7+6 Aeroport Barcelona – Cambrils (Temp. Alta): 9+8 Sitges Barcelona – Ulldemolins*: 1+1 Torredembarra *dilluns des de la Granadella i divendres a la Altafulla Granadella Tarragona

Vila-seca (La Pineda) DISSABTES: Salou Barcelona – Cambrils (Temp. Baixa): 2+3 Barcelona – La Granadella Cambrils (Estació Autobusos) Barcelona – Cambrils (Temp. Mitja): 4+5 Riudoms Barcelona – Cambrils (Temp. Alta): 7+8 Les Borges del Camp Barcelona – Ulldemolins: 1+0 Alforja

Cornudella de Montsant DIUMENGES: Prades Barcelona – Cambrils (Temp. Baixa): 4+3 Ulldemolins Barcelona – Cambrils (Temp. Mitja): 5+4 Bellaguarda Barcelona – Cambrils (Temp. Alta): 7+6 La Granadella Barcelona – Ulldemolins: 0+1

Tarragona DIÀRIAMENT: Vila-seca Tarragona – Mont-roig del Camp: 1+1 Tarragona – Colldejou Cambrils Mont-roig del Camp FEINERS:

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 146

Colldejou Tarragona – Colldejou: 1+1 DURANT TOT L’ANY: DILLUNS: Cambrils – Aeroport: 7+5 Cambrils (Barri Marítim) DIMARTS: Cambrils – Aeroport: 7+9 Salou DIMECRES: Cambrils – Aeroport: 7+5 Cambrils – Aeroport Reus Vila-seca (La Pineda) DIJOUS: Cambrils – Aeroport: 7+7 Aeroport de Reus DIVENDRES: Cambrils – Aeroport: 7+6 DISSABTES: Cambrils – Aeroport: 7+6 DIUMENGES: Cambrils – Aeroport: 7+6 Cambrils Salou TOTS ELS DIES DE L’ANY: Cambrils – Est. AVE Camp Vila-seca (La Pineda) Cambrils – Est. AVE Camp Tarragona: 4+5 Estació AVE Camp Tarragona FEINERS: Reus – Cambrils, per Camí Cavet: 8+5 Reus – Cambrils, per Vinyols: 4+5 Reus – Cambrils, per Aut. i N-340: 0+2 Reus – L’Hospitalet, per Cí. Cavet: 4+4 Reus – L’Hospitalet, per Aut. i N-340: 2+2 Reus Reus – Tivissa, per Aut. i N-340: 2+2 Vinyols i els Arcs Cambrils (Estació Autobusos) DISSABTES: Reus – Cambrils – Tivissa L’Hospitalet de l’Infant Vandellòs Reus – Cambrils, per Camí Cavet: 2+2 Tivissa Reus – Cambrils, per Vinyols: 3+3 Reus – L’Hospitalet, per Cí. Cavet: 2+2 Reus – L’Hospitalet, per Aut. i N-340: 1+1 Reus – Tivissa, per Aut. i N-340: 1+1

DIUMENGES: Reus – L’Hospitalet, per Vinyols: 4+4 Cambrils (Barri Marítim) Salou PERÍODE ESCOLAR: Cambrils – UAB Vila-seca Cambrils – UAB: 1+1 Tarragona UAB TEMPORADA BAIXA: Cambrils – Port-Aventura: 3+3

TEMPORADA ALTA: Cambrils (Barri Marítim) FEINERS: Cambrils – Port-Aventura Salou Cambrils – Port-Aventura (Tanc. 20h): 13+12 Port-Aventura Cambrils – Port-Aventura (Tanc. 24h): 18+21

DISSABTES I FESTIUS: Cambrils – Port-Aventura (Tanc. 20h): 10+10 Cambrils – Port-Aventura (Tanc. 24h): 12+16 TOTS ELS DIES DE LA SETMANA: Costa Daurada Cambrils – Zaragoza: 5+5 Costa Daurada – Zaragoza Cambrils (Estació Autobusos) Zaragoza DIVENDRES: Cambrils – Zaragoza: 1+1

Taula 4.21. Línies de transport públic interurbà. Font: elaboració pròpia.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 147

LÍNIES DE TEMPORADA

Expedicions i itineraris Línia Municipis de pas (sentit 1/sentit2)

Alforja Les Borges del Camp Riudoms JULIOL I AGOST: Alforja – Salou Montbrió del Camp Alforja – Salou: 1+1 Cambrils (Estació Autobusos) Cambrils (Barri Marítim) Salou Cambrils (Barri Marítim) DE MAIG A OCTUBRE, Salou DE DILLUNS A DISSABTE: Cambrils – Reus, per la Pineda Vila-seca (La Pineda) Cambrils - Reus: 12+12 Vila-seca

Reus La Pobla de Lillet Bagà Guardiola de Berguedà Cercs Gironella Puig-reig Navàs TEMPORADA ALTA: Cambrils – La Pobla de Lillet Balsareny Pobla de Lillet – Cambrils: 1+1 Sallent Manresa Tarragona Salou Port Aventura (Arribades) Cambrils (Estació autobusos)

Taula 4.22. Línies de transport públic interurbà. Font: elaboració pròpia.

LÍNIES DE SERVEI NOCTURN

Expedicions i itineraris Línia Municipis de pas (sentit 1/sentit2)

TEMPORADA ALTA, TOTS ELS DIES: NT-4: 7+7 Cambrils (Barri Marítim) Reforç 20 Juliol – 20 agost: 7+6 NT-4 Cambrils – Salou – La Pineda Salou

Vila-seca (La Pineda) TEMPORADA BAIXA, DIV. I DISS.: NT-4: 7+7

Taula 4.23. Línies de transport públic interurbà. Font: elaboració pròpia.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 148

LÍNIES PUNTUALS

Expedicions i itineraris Línia Municipis de pas (sentit 1/sentit2)

Cambrils (Barri Marítim) DIUMENGES: Cambrils – Mercat Bonavista Salou Cambrils – Mercat Bonavista: 2+2 Vila-seca (La Pineda) Cambrils (Barri Marítim) TEMPORADA ALTA Salou DIVENDRES I DISSABTES: Vila-seca (La Pineda) Cambrils – Montserrat: 1+1 Cambrils - Montserrat Tarragona Monistrol de Montserrat TEMPORADA BAIXA, Barcelona DIJOUS: Sitges Cambrils – Montserrat: 1+1

Taula 4.24. Línies de transport públic interurbà. Font: elaboració pròpia.

Durant la temporada alta, i els dies de més demanda, s’arriben a produir un total de 428 expedicions de serveis interurbans amb origen o destinació Cambrils.

4.5. Oferta ferroviària

Cambrils consta d’una estació ferroviària d’Adif de la línia general Barcelona – València (Corredor Mediterrani), operada per l’empresa Renfe. Per aquest corredor hi circulen els trens de mitjana distància entre Barcelona, Tortosa i València, i els trens de llarga distància entre França, Barcelona, València, Alacant, Lorca, Cartagena i Andalusia.

Tots els trens de mitjana distància que passen per l’estació de Cambrils hi fan parada. Fins i tot algun servei té com a inici aquesta estació. En canvi els trens de llarga distància no s’aturen a Cambrils, essent les estacions de parada més properes les de Salou o Tarragona.

L’estació se situa a l’Eixample, molt a prop de l’ajuntament i al costat de l’estació d’autobusos, tot i que no hi ha accés d’una a l’altra. La línia ferroviària creua el municipi de nord a sud paral·lelament al mar, separant la zona marítima del Nucli Antic i Vilafortuny de la Platja. Actualment s’estan finalitzant les obres de la variant del Corredor Mediterrani al seu pas per Cambrils. Amb la nova variant, l’estació de Cambrils es traslladarà, situant-se el nou emplaçament al nord del Nucli Antic, per sobre de l’Autopista AP-7 (el nou traçat ferroviari serà paral·lel a l’autopista AP-7).

El traçat ferroviari actual, un cop es posi en funcionament la variant, podrà quedar destinat a serveis de rodalies amb Salou i Tarragona, proposta recollida en el PTVC (Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012).

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 149

Des de Cambrils, es pot anar en ferrocarril a les principals poblacions de l’arc mediterrani, com ara Barcelona, Tarragona, Tortosa i València i a les poblacions veïnes de Salou, l’Hospitalet de l’Infant o Mont-roig del Camp.

Els dies feiners de dilluns a dissabtes, i durant tot l’any, a l’estació de Cambrils hi ha 22 serveis ferroviaris amb el següent itinerari:

Sentit Nord – Sud:

 8 serveis Barcelona – Tortosa

 1 servei Barcelona – València

 1 servei Barcelona – Vinaròs

 1 servei Talgo Montpellier – Cartagena

 1 servei Talgo Barcelona – Murcia

Sentit Sud – Nord:

 7 serveis Tortosa – Barcelona

 1 servei València – Barcelona

 1 servei Vinaròs – Barcelona

 1 servei Talgo Lorca – Montpellier

Els diumenges i els dies festius l’oferta s’adapta a les necessitats de la demanda, creant més serveis a la tarda entre Cambrils i Barcelona. Aquesta oferta també varia segons la temporada de l’any.

Sentit Nord – Sud:

 7 serveis Barcelona – Tortosa

 1 servei Barcelona – València

 1 servei Barcelona – Vinaròs

 1 servei Talgo Montpellier – Cartagena

 1 servei Talgo Barcelona – Murcia

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 150

Sentit Sud – Nord:

 6 serveis Tortosa – Barcelona (Temporada baixa novembre – febrer)

 8 serveis Tortosa – Barcelona (Temporada alta març – octubre)

 1 servei València – Barcelona

 1 servei Vinaròs – Barcelona

 1 servei Cambrils – Barcelona

 1 servei Talgo Lorca – Montpellier

En les següents taules es mostren tots els itineraris dels trens que passen per Cambrils:

Barcelona > CAMBRILS > València

RE CE RE RE CE Talgo CE RE R Talgo RE RE R Montpellier - 7:26 Béziers - 8:06 Narbonne - 8:21 Perpinyà - 8:57 Cerbère - 9:31 Portbou - 9:52 Figueres - 10:13 Girona - 10:42 Barcelona-Estació de França - 5:48 7:46 9:19 9:46 10:47 | 13:18 14:46 16:18 17:48 19:17 20:46 Barcelona-Passeig de Gràcia - 5:56 7:56 9:27 9:56 10:55 | 13:26 14:56 16:26 17:56 19:25 20:56 Barcelona-Sants - 6:03 8:03 9:33 10:03 11:03 12:00 13:33 15:03 16:33 17:00 18:03 19:33 21:03 Vilanova i la Geltrú - 6:36 8:35||||||||||| Sant Vicenç de Calders - 6:48 8:47 10:16 10:46 11:46 | 14:15 15:46 17:15 | 18:47 20:16 21:46 Torredembarra - 6:55 8:56 10:25 10:55 11:54 | 14:23 15:55 17:23 | 18:56 20:25 21:55 Altafulla-Tamarit - 6:58 | 10:28 10:58 11:58 | 14:26 15:58 17:27 | 19:00 20:29 21:59 Tarragona - 7:06 9:07 10:37 11:06 12:06 12:54 14:34 16:06 17:36 17:55 19:08 20:38 22:07 Port-Aventura - 7:20 9:17 10:47 11:17 12:16 | 14:43 16:16 17:47 | 19:23 20:50 22:18 Salou - 7:24 9:20 10:50 11:20 12:18 13:07 14:45 16:19 17:50 18:07 19:25 20:53 22:22 CAMBRILS x 7:30 9:27 10:55 11:26 12:23 13:12 14:51 16:25 17:58 18:13 19:33 21:00 22:28 Mont-roig del Camp - | || |||16:30||||| L'Hospitalet de l'Infant - 7:39 9:40 11:05 12:32 | 15:01 16:40 18:11 | 19:45 21:13 22:37 L'Ametlla de Mar - 7:50 9:52 11:17 12:47 | 15:16 16:51 18:21 | 19:59 21:27 22:49 L'Ampolla-El Perelló-Deltebre - 7:57 9:59 11:31 12:54 | 15:23 16:59 18:28 | 20:07 21:34 22:57 Camarles-Deltebre - 8:02 | | | | | 17:04 | | 20:12 | | L'Aldea-Amposta - 8:07 10:06 11:37 13:01 13:35 15:31 17:09 18:35 18:41 20:17 21:42 23:06 Camp-redó - | || |||17:15||||| Tortosa - 8:17 10:15 11:51 13:12 | 15:42 17:20 18:47 | 20:28 21:53 23:16 L'Aldea-Amposta - 12:06 | | 22:07 Ulldecona-Alcanar-La Sénia - 12:18 | | 22:19 Vinaròs - 12:27 13:50 18:58 22:28 Benicarló-Peníscola - 12:33 13:55 19:04 Alcalà de Xivert - 12:45 | | Torreblanca - 12:54 | | Orpesa - 13:03 | 19:26 Benicàssim - 13:10 14:19 19:33 Castelló de la Plana - 13:19 14:27 19:41 Vila-real - 13:24 | | Sagunt - 13:45 | 20:04 València-Cabanyal - 14:00 | | València-Nord - 14:12 15:20 20:31 Xàtiva - 16:07 21:25 Villena - 16:49 21:53 Elda-Petrer - 17:01 22:03 Alacant - 17:34 22:38 Elx-Parc - 18:09 23:04 Orihuela - 18:32 23:27 Murcia del Carmen - 19:05 23:43 Balsicas-Mar Menor - 19:31 Torre Pacheco - 19:38 Cartagena - 19:52

No circula els diumenges. Només circula durant la temporada d'estiu. Taula 4.25. Horaris del servei ferroviari. Font: elaboració pròpia.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 151

València - CAMBRILS - Barcelona

RE RE RE R RE CE Talgo CE R CE R RE R RE Lorca-Sutullena - 8:20 Totana - 8:42 Alhama de Murcia - 8:54 Murcia del Carmen - 9:45 Orihuela - 10:01 Elx-Parc - 10:29 Alacant - 11:09 Elda-Petrer - 11:35 Villena - 11:45 Xàtiva - 12:13 València-Nord - 13:08 17:00 València-Cabanyal - | 17:11 Sagunt - | 17:29 Vila-real - | 17:51 Castelló de la Plana - 13:52 17:59 Benicàssim - 14:01 18:07 Orpesa - | 18:14 Torreblanca - | 18:27 Alcalà de Xivert - | 18:37 Benicarló-Peníscola - 14:26 18:48 Vinaròs - 7:10 14:31 18:55 Ulldecona-Alcanar-La Sénia - 7:19 | 19:06 L'Aldea-Amposta - 7:36 | 19:18 Tortosa - 6:15 7:48 9:18 10:45 13:24 | 15:54 17:25 18:03 18:50 19:12 19:36 Camp-redó - 6:20 |9:23| ||| || 18:56 | | L'Aldea-Amposta - 6:26 8:00 9:30 10:55 13:36 14:47 16:05 17:35 18:12 19:03 19:22 19:50 Camarles-Deltebre - 6:30 | 9:35 | 13:40 | | | | 19:07 | | L'Ampolla-El Perelló-Deltebre - 6:34 8:06 9:39 11:03 13:43 | 16:12 17:42 18:19 19:10 19:29 19:57 L'Ametlla de Mar - 6:41 8:13 9:46 11:10 13:51 | 16:19 17:49 18:26 19:17 19:36 20:04 L'Hospitalet de l'Infant - 6:51 8:27 9:56 11:26 14:00 | 16:29 17:59 18:37 19:26 19:59 20:16 Mont-roig del Camp - | | 10:01 | | | | | | 19:31 | | Cambrils x 7:01 8:37 10:05 11:36 11:55 14:08 15:11 16:39 17:30 18:11 18:46 19:37 20:11 20:33 Salou - 7:07 8:43 10:13 11:42 12:00 14:13 15:20 16:45 17:36 18:18 18:52 19:43 20:20 20:39 Port-Aventura - 7:10 8:45 10:22 11:45 12:07 14:16 | 16:47 17:39 18:21 18:55 19:47 20:23 20:41 Tarragona - 7:21 8:56 10:32 11:56 12:25 14:28 15:39 16:58 17:53 18:30 19:12 19:57 20:39 21:00 Altafulla-Tamarit - | 9:04 10:38 | 12:33 14:35 | 17:06 18:01 18:38 | 20:05 | 21:08 Torredembarra - 7:33 9:07 10:42 12:07 12:36 14:39 | 17:10 18:05 18:41 19:29 20:08 20:50 21:11 Sant Vicenç de Calders - 7:43 9:17 10:49 12:16 12:45 14:47 | 17:18 18:13 18:49 19:39 20:17 20:57 21:18 Vilanova i la Geltrú - | | 11:00 | 12:57 15:00 | | | | | 20:29 | 21:30 Barcelona-Sants - 8:35 10:05 11:35 13:05 13:35 15:35 16:42 18:05 19:05 19:35 20:35 21:05 21:40 22:05 Barcelona-Passeig de Gràcia - 8:44 10:14 11:44 13:15 13:44 15:44 | 18:14 19:14 19:44 20:41 21:11 21:47 22:14 Barcelona-Estació de França - 8:53 10:23 11:53 13:25 13:53 15:52 | 18:22 19:23 19:53 20:51 21:20 21:55 22:22 Girona - 17:48 Figueres - 18:15 Portbou - 18:42 Cerbère - 19:07 Perpinyà - 19:36 Narbonne - 20:15 Béziers - 20:30 Montpellier - 21:09

No circula els diumenges. Només circula els diumenges. Només circula durant la temporada d'estiu.

Taula 4.26. Horaris del servei ferroviari. Font: elaboració pròpia.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 152

-Anàlisi DAFO Transport Públic-

DEBILITATS FORTALESES AMENACES OPORTUNITATS

 Poc protagonisme del  El transport públic és  Model de mobilitat basat  El nou traçat de la línia transport públic en el més econòmic que el en el vehicle privat (Ús del ferrocarril establirà model de mobilitat. cotxe privat. creixent del cotxe per als una reserva de sòl desplaçaments urbans i preferentment destinada  Servei urbà amb una  Redueix la congestió interurbans). al transport públic i/o als freqüència molt baixa i circulatòria. vianants i bicicletes. poca cobertura horària.  Creació de centres  Oferta de transport in- atractors de demanda  Voluntat de l’adminis-  La quantitat elevada de terurbà molt abundant. allunyats dels nuclis tració per millorar línies interurbanes amb  Servei ferroviari al llarg urbans i amb una progressivament el diferents itineraris crea de l’arc Mediterrani, amb escassa oferta de transport públic. confusió als usuaris. connexions directes a transport públic.  Creixent conscienciació  Problemes de congestió Tarragona, Barcelona i  Visió negativa del col·lectiva (per part de la en la part més cèntrica Tortosa. transport públic i desco- ciutadania i de del municipi, especial- neixement del mateix. l’administració) dels ment a l’estiu. problemes ambientals i  Marcada estacionalitat  Parades de transport congestió que genera l’ús turística que dificulta públic amb problemes indiscriminat del vehicle l’adaptació del transport d’accessibilitat. privat. públic a la demanda.  Informació del transport públic escassa, poc entenedora i no actualit- zada.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 153

4.6. Taxi

4.6.1. Característiques del servei

Cambrils compta amb set parades de taxi existents i una en projecte; la majoria són ubicades en la part central del municipi, mentre que dues són a Vilafortuny. Les estacions existents són les següents:

 Estació de Renfe de Cambrils (6 places).  Rambla del Regueral “Port” (5 places).  Rambla de Jaume I, a tocar de la rotonda del club Nàutic (7 places).  Av. de la Diputació, 149, a l’alçada de Vilafortuny (6 places)  C/ de les Drassanes (2 places)  Hospital de dia, davant de l’Ajuntament (2 places)  Passeig d’Albert (1 plaça).

L’estació en projecte se situarà a l’alçada del Càmping de Mas Clariana.

Mapa 4.15. Localització de les parades de taxi a Cambrils. Font: elaboració pròpia.

La parada de la Rambla de Jaume I, on fins a 7 taxistes es poden estacionar, es va habilitar al maig del 2009 per tal de donar encara més visibilitat als taxistes. Amb aquest canvi, la parada de la Rambla del Regueral queda en reduïdes dimensions, passant de tenir capacitat per 15 cotxes a 5; la zona que queda lliure serà transformada en zona blava.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 154

Imatge 4.36. Parada de taxi Rambla del Imatge 4.35. Nova parada de taxi Jaume I Regueral.

El servei de taxis del municipi consta de 26 llicències i la major part dels taxistes (un 88%) estan associats a una agrupació de taxi. És important destacar que Cambrils compta amb dos vehicles adaptats a Persones amb Mobilitat Reduïda.

En comparació amb altres municipis costaners de la zona de característiques similars, la dotació de taxis de la ciutat de Cambrils correspon aproximadament a la mitjana, situant- se lleugerament per sota.

Nombre Pobl. Esta- Població Població Municipi llicències cional padró 2008 total de taxi ETCA Cambrils 26 30.956 10.808 41.764 Salou 47 25.754 25.322 51.076 Vila-seca 18 20.039 6.695 26.734 Total Costa 91 76.749 42.825 119.574

Taula 4.27. Nombre de llicències de taxi a Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de dades de les associacions de taxistes i dels ajuntaments.

Ràtio de nombre de llicències per cada 1.000 habitants:

Llicències/1.000 hab Llicències/1.000 hab Municipi (pobl. dret) (pobl. total) Cambrils 0,8 0,6 Salou 1,8 0,9 Vila-seca 0,9 0,7 Mitjana Costa 1,2 0,7

Taula 4.28. Ràtio de llicències/1.000 hab. Font: elaboració pròpia a partir de dades de les associacions de taxistes i dels ajuntaments.

Com ja s’ha esmentat en parts anteriors del present estudi, la població de Cambrils augmenta fortament a l’estiu, la qual cosa té una incidència sobre càlcul del nombre de

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 155

llicències per 1.000 habitants, que evidentment baixa a l’estiu i gairebé s’equipara amb la mitjana observada a la costa.

La taula de tarifes 2009 del servei municipal de taxi és la següent. Les tarifes de taxi són entre les més baixes del sector.

Tarifa urbana diürna Tarifa urbana nocturna Suplements Baixada de km Hora Baixada de km Hora Sortida Maletes / Recollida a Municipi bandera recorregut d'espera bandera recorregut d'espera estació Animals domicili Cambrils 3,10 € 0,97 € 15,55 € 3,74 € 1,18 € 18,66 € 0,97 € 0,78 € / 0,93 € 2,46 €

Taula 4.29. Tarifes del taxi. Font: Comissió de preus de Catalunya.

Per últim, s’ha de destacar que el caràcter estacional de la demanda a la costa fa que en temporada baixa (de setembre a juny), els taxistes de Cambrils que formen part de l’associació s’autoregulin per fer front a l’excés d’oferta: treballen 4 dies seguits i fan festa els 2 dies següents, la qual cosa suposa uns 10 vehicles de festa cada dia (afecta un 38% de la flota). Els taxis no agrupats tenen el seu propi criteri de prestació.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 156

4.7. Vehicle privat: trànsit i circulació

4.7.1. Motorització

L’índex de motorització és un dels principals indicadors per avaluar la utilització del vehicle privat en un àmbit determinat. Es tracta d’un índex que relaciona el parc de vehicles i la població resident d’un municipi (s’expressa en nombre de vehicles per cada 1.000 habitants). Conèixer aquest indicador és important ateses les conseqüències derivades de l’excessiva presència del vehicle privat a les ciutat: problemes de circulació, estacionament, congestió, pol·lució...

El municipi de Cambrils compta amb un parc mòbil de 20.220 vehicles – segons dades de l’Idescat a l’any 2007 – la qual cosa equival a un índex de motorització elevat, de 695 vehicles per cada 1.000 habitants. L’índex està lleugerament per sobre de la mitjana catalana que, en el mateix any, es va situar en els 685 veh./1.000 habitants.

En l’evolució de l’índex de motorització de Cambrils destaca principalment el creixement exponencial que s’ha produït a finals dels 90, essent l’any 2000 el que registra el valor màxim d’índex de motorització fins l’actualitat, amb 712 veh./1.000 habitants. Durant els darrers anys s’ha mantingut estable però sempre per sota de 700.

El gruix del parc està format principalment pels turismes que representen el 66% del total.

Evolució de l'índex de motorització 800

700

600 500 Turismes 400 Motocicletes 300 Camions i furgonetes 200 Total 100

0 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007

Gràfic 4.19. Evolució de l’índex de motorització de Cambrils segons la tipologia de vehicle (1991-2007) Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 157

La taula següent permet comparar el parc de vehicles per tipus entre Cambrils, la comarca del Baix Camp i Catalunya.

L’índex de motorització mitjà de Cambrils es troba per sobre del de Catalunya però per sota del Baix Camp. Si es compara segons el tipus de vehicle, Cambrils s’equipara a la mitjana catalana a excepció dels camions i furgonetes on la supera lleugerament. Quant al Baix Camp tant els turismes com els camions i furgonetes tenen un índex de motorització més alt que a Cambrils.

Índex de motorització per tipologia de vehicle a l'any 2007 Turismes Motocicletes Camions i Furgonetes Total Cambrils 460,70 83,75 123,32 694,56 Baix Camp 479,80 76,02 134,89 720,15 Catalunya 462,22 81,47 113,37 682,71

Taula 4.30. Comparació de l’índex de motorització segons el tipus de vehicle Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat 2007.

4.7.2. Xarxa viària i circulació

Cambrils té una situació privilegiada en relació a la seva xarxa viaria, ja que es troba a peu de les grans vies de comunicació que són l’AP-7 i la N-340 (A-7) que la connecten amb la resta del territori.

 L’autopista AP-7 uneix la frontera francesa amb Algeciras i creua el terme municipal longitudinalment. Cambrils es beneficia d’una sortida que dóna un accés directe a la ciutat: Cambrils Nord - Montbrió del Camp, que desemboca a la carretera T-312.

 La N-340 o carretera del Mediterrani (A-7), que uneix Barcelona amb Cadis per la costa mediterrània és paral·lel a l’AP-7.

 La resta de vies locals de penetració al nucli urbà, 5 en total, es descriuen a continuació. Les tres carreteres següents són perpendiculars al mar i enllacen amb la N-340:

 La T-312, o carretera de Montbrió del Camp, que entra a Cambrils passant pel polígon industrial de Belianes.

 La TV-3142, o carretera de Riudoms

 La TV-3141, o carretera de Reus.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 158

Aquestes dues últimes carreteres s’uneixen just abans d’entrar en el terme municipal per l’est.

En canvi, la TV-3147 i la T-3254, que ambdues uneixen Salou amb Cambrils són paral·leles al mar.

La TV-3147 que voreja la línia de mar i registra problemes de capacitat durant les hores punta en la temporada alta.

El mapa següent dóna una visió global de la xarxa viaria del municipi:

Mapa 4.16. Xarxa viària del municipi de Cambrils i connexions amb els nuclis més importants. Font: elaboració pròpia.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 159

4.7.3. Estacions d’aforament

De manera prèvia a l’anàlisi de les dades de les estacions d’aforament es definiran alguns conceptes bàsics sobre aquestes i sobre les dades que proporcionen:

 Intensitat Mitjana Diària (IMD): es calcula dividint el nombre total anual de vehicles que passen per una secció viària entre el nombre de dies de l’any. És una mitjana diària del trànsit que passa per un punt concret de la via. El percentatge de pesants és calcula de forma anàloga al cas anterior i fa referència al valor que representen aquests vehicles, de mitjana, en el trànsit diari de la carretera.

 La categoria d’una estació es determina en funció del nombre de dies que s’afora el trànsit a la secció on està ubicada. Així s’estableixen les següents quatre categories d’estacions:

 Permanent: afora les 24h del dia, tots els dies de l’any.

 Primària: afora les 24 hores del dia, durant tots els dies d’una setmana completa en mesos alterns. És a dir 6 setmanes l’any, que corresponen a 42 dies complerts.

 Secundària: afora les 24 hores del dia, durant dos dies feiners en mesos alterns (12 dies). Aquestes estacions estan associades a una altra de categoria permanent o primària.

 Cobertura: afora les 24 hores d’un dia feiner, com a mínim, un cop cada 4 anys. Al igual que a l’anterior categoria, aquest tipus d’estació està associada a una altra afí.

La taula següent presenta les dades bàsiques de les estacions d’aforament que es troben a la xarxa viària de l’àmbit de Cambrils: intensitat mitjana diària (IMD), percentatge de vehicles pesants, categoria i localització (PK).

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 160

Estacions d'aforament a l'entorn de Cambrils Intensitats Ctra. PK Estació Any Categoria IMD % Pesants AP‐7 289,2 T‐514‐3 2007 Permanent 28.902 22,7% AP‐7 273,2 T‐513‐3 2007 Permanent 30.868 21,9% AP‐7 261,4 T‐512‐3 2008 Permanent 28.275 21,3% A‐7 1.139,8 T‐67‐2 2008 Secundària 13.525 28,8% C‐14 1,0 411343 2007 Secundària 27.074 3,3% C‐242 62,8 90‐343 2007 Primària 4.738 5,1% C‐31B 3,5 33120343 2007 Permanent 15.708 3,3% C‐44 1,8 111‐343 2007 Primària 7.517 6,6% N‐340 1.124,1 T‐353‐3 2007 Cobertura 13.441 24,4% N‐340 1.129,5 E‐69‐0 2007 Permanent 12.290 24,4% N‐340 1.146,0 T‐40‐3 2007 Cobertura 26.227 24,4% N‐340 1.152,0 T‐363‐2 2007 Secundària 20.049 16,1% N‐340a 1.152,0 T‐388‐3 2007 Cobertura 4.519 5,1% N‐420 870,0 T‐380‐3 2007 Cobertura 16.768 9,7% T‐310 1,8 135‐343 2002 Primària 26.995 ‐ T‐310 3,0 1351343 2007 Cobertura 17.260 4,7% T‐310 7,0 137‐343 2007 Primària 12.339 5,7% T‐310 14,0 138‐343 2006 Secundària 8.893 5,4% T‐310 15,8 53101643 2005 Cobertura 4.721 4,9% T‐312 3,0 143‐343 2006 Cobertura 8.828 4,8% T‐318 20,5 53182043 2006 Cobertura 3.038 6,9% T‐322 7,0 205‐343 2006 Cobertura 978 8,8% T‐323 0,5 391343 2006 Cobertura 3.615 8,0% TV‐3101 1,0 2‐5 2007 Cobertura 1.932 ‐ TV‐3141 1,0 2‐7 2007 Cobertura 9.362 ‐ TV‐3142 1,0 2‐8 2007 Cobertura 1.751 ‐ TV‐3143 1,0 2‐9 2007 Cobertura 2.453 ‐

Taula 4.31. Estacions d’aforament de l’entorn de Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Foment i DGC 2007.

Al mapa següent es mostra la situació de les estacions, diferenciades per la categoria: permanent, primària, secundària i de cobertura.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 161

Mapa 4.18. Localització de les estacions d’aforament a la xarxa viària de Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Foment i DGC 2007.

A la zona de Cambrils s’han destacat les estacions més pròximes al casc urbà de les quals s’especifica la següent informació: IMD, % de pesants i any de l’aforament.

A continuació s’ha analitzat l’evolució temporal del trànsit de les estacions amb l’objectiu d’identificar els punts següents:

- Evolució de la IMD

- Evolució mensual

- Evolució setmanal

- Evolució horària

4.7.4. Evolució de la IMD

A continuació es mostren les dades de la IMD pel període 2000-2008 de les tres vies on ha estat possible obtenir informació dels darrers anys: AP-7, N-340 i T-312.

L’evolució de la IMD en els últims anys ha estat en general positiva. D’inici s’observa que les corbes de les vies principals, AP-7 i N-340 són pràcticament paral·leles i que la via

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 162

comarcal com és lògic, assumeix una quantitat molt més baixa de trànsit que ambdues anteriors.

Evolució de la IMD de les vies de la zona d'estudi IMD

35.000

30.000

25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

AP‐7 Salou‐Cambrils (PK 261,4) N‐340 Cambrils Nord (PK 1.146,0) T‐312 Cambrils (PK 3,0)

Gràfic 4.20. Evolució de la IMD a les vies d’accés a Cambrils durant el període 2000-2008. Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’Aumar, Ministeri de Foment i DGC 2007.

Increment anual de la IMD

Període AP‐7 N‐340

2000‐2001 6,8% 23,8% 2001‐2002 3,0% 2,3% 2002‐2003 1,9% 2,6% 2003‐2004 2,8% 1,3% 2004‐2005 2,0% 2,4% 2005‐2006 10,4% 17,2% 2006‐2007 3,0% 11,0% 2007‐2008 ‐13,5% ‐

Taula 4.32. Increment anual de la IMD per l’AP-7 i la N-340. Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Foment i DGC 2007.

En el cas de l’AP-7, els valors es mantenen entre els 25.000 i els 30.000 veh./dia en els primers cinc anys, amb un creixement interanual del 3,2% entre el 2000 i el 2005. A partir

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 163

d’aleshores s’incrementa el ritme d’increment del trànsit i s’assoleix un augment interanual del 6,6% entre els anys 2005 i 2007. Finalment, l’any 2008, es registra una davallada de la intensitat del 13,5%.

Respecte l’evolució del trànsit a la N-340 és molt similar a l’anterior, però amb valors pròxims als 20.000 veh./dia. Es registren dos augments importants de la IMD: el primer a l’any 2001 amb un increment del 24% respecte de l’any anterior i el següent a partir del 2006 amb un increment interanual del 14%.

Quant a la carretera comarcal T-312 les dades de la IMD són més baixes, amb una mitjana de 5.000 veh./dia fins el 2005. Durant els anys següents el trànsit augmenta de manera notable en aquesta via (23 % entre 2005 i 2007) fins a assolir valors pròxims als 9.000 veh./dia.

4.7.5. Variació mensual

L’estudi de la variació del trànsit mensual s’ha realitzat a partir de les dades registrades a les vies AP-7 i A-7 a l’any 2008.

En el gràfic següent s’observa la variació del trànsit a l’AP-7 entre els municipis de Salou i Cambrils. Es veu com la intensitat diària mensual varia en funció de la temporada respecte de la IMD anual – 28.275 veh./dia -.

Evolució mensual del trànsit de l'AP‐7 PK 261,4. Salou ‐ Cambrils. Any 2008. veh./dia 50.000 45.000 43.223 40.000 35.000 31.561 29.185 28.569 30.000 24.375 24.942 24.816 24.871 25.245 23.623 24.058 23.621 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0 gen. feb. mar. abr. maig. jun. jul. ago. set. oct. nov. des.

IDM IMD

Gràfic 4.21. Evolució mensual del trànsit a l’AP-7 en el seu pas per Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Aurmar.

Del gener a l’abril i de l’octubre al desembre passen diàriament per aquest aforament, entre 23.000 i 24.000 vehicles, és a dir d’un 13 a un 20% respecte de la IMD anual. En

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 164

canvi a partir del maig i durant els mesos estivals – a excepció del mes de juny - la mitjana va pujant de forma progressiva, sobrepassant el valor anual.

L’agost és el mes amb més intensitat de trànsit (43.223 veh./dia) amb un increment de gairebé el 35% per sobre de la IMD.

Evolució mensual del trànsit a l'AP‐7 PK 261,4. Salou‐Cambrils. Any 2008 diferència (% ) IDM respecte de la IMD gener 24.375 ‐16,0% febrer 24.942 ‐13,4% març 24.816 ‐13,9% abril 24.871 ‐13,7% maig 29.185 3,1% juny 25.245 ‐12,0% juliol 31.561 10,4% agost 43.223 34,6% setembre 28.569 1,0% octubre 23.623 ‐19,7% novembre 24.058 ‐17,5% desembre 23.621 ‐19,7%

Taula 4.33. Evolució mensual del trànsit a l’AP-7 en el seu pas per Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Aurmar.

L’estudi de la variació del trànsit en l’A-7 durant el 2008 ha posat de manifest que la intensitat diària de pràcticament tots els mesos s’ajusta a la IMD anual, que és de 13.525 veh./dia, és a dir menys de la meitat dels vehicles que passen per l’AP-7.

La mitjana mensual és lleugerament superior únicament durant la temporada d’estiu (juny, juliol, agost i setembre). El mes més carregat és l’agost amb 16.102 veh./dia, un 16% més que la IMD anual (veure gràfic i taula següent).

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 165

Evolució mensual del trànsit de l'A‐7 PK 1139,8 Cambrils. Any 2008. veh./dia 50.000 45.000 40.000 35.000 30.000 25.000 20.000 15.118 16.102 12.775 13.459 13.975 12.893 12.685 12.620 15.000 12.001 13.385 13.259 14.026 10.000 5.000 0 gen. feb. mar. abr. maig. jun. jul. ago. set. oct. nov. des.

IDM IMD Gràfic 4.22. Evolució mensual del trànsit a l’A-7 en el seu pas per Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Ministerio de Fomento.

Evolució mensual del trànsit a l'A‐7 PK 1.139,8. Cambrils. Any 2008 diferència (% ) respecte IDM de la IMD gener 12.001 ‐12,7% febrer 12.775 ‐5,9% març 13.385 ‐1,0% abril 13.259 ‐2,0% maig 13.459 ‐0,5% juny 14.026 3,6% juliol 15.118 10,5% agost 16.102 16,0% setembre 13.975 3,2% octubre 12.893 ‐4,9% novembre 12.685 ‐6,6% desembre 12.620 ‐7,2%

Taula 4.34. Evolució mensual del trànsit a l’A-7 en el seu pas per Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Ministerio de Fomento.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 166

4.7.6. Variació setmanal

Els gràfics i taules següents mostren les dades corresponents a la variació setmanal del trànsit a les estacions de l’AP-7 (PK 261,4) i A-7 (PK 1.139,8) durant els anys 2007 i 2008.

Quant a l’AP-7, s’observa que de dilluns a divendres les intensitats registrades es són similars o lleugerament inferiors a la IMD. En canvi, durant els caps de setmana el trànsit augmenta i es situa per sobre la mitjana anual, sobretot el diumenge quan la supera en un 16%.

Evolució setmanal del trànsit de l'AP‐7 PK 261,4. Salou ‐ Cambrils. Any 2008. veh./dia

35.000 32.810 28.334 28.702 30.000 27.359 28.211 25.867 26.644 25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

0 dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge IDM IMD Gràfic 4.23 Evolució setmanal del trànsit a l’AP-7 en el seu pas per Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Aurmar.

Evolució setmanal del trànsit a l'AP‐7 PK 261,4. Salou‐Cambrils. Any 2008

diferència (% ) IDM respecte de la IMD

dilluns 27.392 ‐3,22% dimarts 26.449 ‐6,90% dimecres 27.273 ‐3,67% dijous 25.007 ‐13,07% divendres 25.759 ‐9,77% dissabte 27.747 ‐1,90% diumenge 31.719 10,86% Taula 4.35. Evolució setmanal del trànsit a l’AP-7 en el seu pas per Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Aurmar.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 167

Respecte a l’A-7 s’observa com el trànsit es manté gairebé constant al llarg de tota la setmana i registra valors similars a la IMD. El dia amb menys trànsit és el dissabte (un 7,2% menys). En canvi, el valor màxim s’assoleix el dimecres amb 13.890 veh./dia (només un 2,7% per sobre de la IMD).

Evolució setmanal del trànsit de l'A‐7 PK 1139,8 Cambrils. Any 2008. veh./dia

35.000

30.000

25.000

20.000 13.764 13.890 13.820 15.000 13.642 13.701 12.553 13.208

10.000

5.000

0 dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge IDM IMD

Gràfic 4.24. Evolució setmanal del trànsit a l’A-7 en el seu pas per Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Ministerio de Fomento.

Evolució setmanal del trànsit a l'A‐7 PK 1.139,8. Cambrils. Any 2008 diferència (% ) respecte de IDM la IMD dilluns 13.764 1,73% dimarts 13.642 0,85% dimecres 13.890 2,62% dijous 13.820 2,13% divendres 13.701 1,28% dissabte 12.553 ‐7,74% diumenge 13.208 ‐2,40% Taula 4.36. Evolució setmanal del trànsit a l’A-7 en el seu pas per Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Ministerio de Fomento.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 168

4.7.7. Variació horària

L’anàlisi de la variació horària del trànsit s’ha dut a terme mitjançant una campanya de treball de camp que ha consistit en la realització d’aforaments automàtics i comptatges manuals a la xarxa viària urbana principal de Cambrils.

Els aforaments automàtics es van realitzar en 7 punts de la xarxa viària (veure el mapa següent) durant 5 dies (de divendres a dimarts) amb l’objectiu de determinar quines són les hores punta del trànsit a Cambrils i poder comparar alhora les intensitats els dies feiners i festius.

Mapa 4.19. Ubicació dels punts d’aforament automàtic. Font: elaboració pròpia.

Els carrers on es van realitzar els aforaments són els següents:

 Punt 1: carretera de Montbrió (accés a l’autopista AP-7)  Punt 2: carretera N-340 (accés a l’autovia A-7)  Punt 3: avinguda de Vilafortuny (accés a l’autovia A-7)  Punt 4: eix de la Riera d’Alforja (Joan Baptista / Països Catalans)

 Punt 5: accés al Port des de Rambla Jaume I  Punt 6: avinguda de la Diputació a Vilafortuny  Punt 7: carrer de les Orquídies

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 169

Mitjançant l’anàlisi de les dades registrades en els aforaments automàtics s’han estudiat dos tipus de variació horària: feiners (en aquest cas un dilluns) i festius (diumenge).

El gràfic següent, que representa els comptatges del punt 4 o eix de la Riera d’Alforja (passeig de Sant Joan Baptista de la Salle i avinguda dels Països Catalans), serveix com exemple per estudiar la variació del trànsit al llarg del dia a la xarxa viària urbana de Cambrils.

Evolució horària del trànsit Veh./hora Riera d'Alforja (Joan Baptista/Països Catalans) 2.500

2.000

1.500

1.000

500

0 123456789101112131415161718192021222324 Diumenge Dilluns hora

Gràfic 4.25. Evolució horària del trànsit a l’eix de la Riera d’Alforja (Joan Baptista i Països Catalans) Font: elaboració pròpia a partir de les dades dels aforaments automàtics.

Les corbes horàries del gràfic anterior són similars tot i que s’observen amb claredat algunes diferències. Els dies feiners l’hora punta del matí és més allargada i es produeix abans que en els dies festius (entre les 8 i les 9h). En canvi, durant els dies festius la punta és molt més pronunciada per la tarda (fins a un 50% superior respecte als laborables).

A partir de les dades obtingudes als aforaments automàtics es va determinar que el treball de camp s’hauria de realitzar els diumenges (dia punta de juliol) durant les següents franges horàries:

 Matí: d’11h30 a 14h30  Tarda: de 17 a 21 h.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 170

Per completar la informació dels aforaments automàtics es van dur a terme comptatges manuals a 10 punts de la xarxa viària durant les franges horàries punta descrites anteriorment. Els punts es van escollir en col·laboració amb la Policia Local de Cambrils i la Direcció de l’Estudi.

Els punts on es van realitzar es mostren al mapa següent:

Mapa 4.20. Ubicació dels punts d’aforament manual. Font: elaboració pròpia.

Els carrers on es van realitzar els comptatges manuals van ser els següents:

 Punt 1: cruïlla de la carretera de Montbrió i carrer de Francesc Moragas  Punt 2: sortida de l’AP-7 a la carretera de Montbrió  Punt 3: carretera de Montbrió amb l’Avinguda del Baix Camp  Punt 4: cruïlla de Raval de Gràcia amb Pg. Sant Joan Baptista

 Punt 5: cruïlla de Sta. Joaquima de Vedruna i Pg. Sant Joan Baptista  Punt 6: Rambla Jaume I (prop de la Plç. D’Aragó)  Punt 7: Rotonda de l’Avinguda de la Constitució i Plaça Jaume I

 Punt 8: carrer del Camí del Cavet de Barenys (a l’alçada de la Riera de Riudoms)  Punt 9: cruïlla de l’Avinguda de la Diputació i carrer de Maria Teresa Rivero

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 171

 Punt 10: rotonda de creuament de l’Avinguda de Vilafortuny amb el Camí del Cavet de Barenys.

A continuació es mostren els mapes d’intensitats de trànsit de la xarxa viària urbana principal de Cambrils segons la franja horària punta del dia analitzada (matí i tarda).

Mapa 4.21. Intensitats de vehicles a les principals vies urbanes de Cambrils (hora punta matí) Font: elaboració pròpia a partir de les dades del treball de camp.

Durant el matí la via més carregada de trànsit és l’antiga N-340 al seu pas pel centre de Cambrils (av. del Baix Camp) amb una intensitat de gairebé 1.500 veh./hora. Altres vies que registren elevades intensitats són: T-320 o carretera de Montbrió (1.018x veh./h), av. de la Diputació (876 veh./h). El camí de Cavet de Barenys registra 1.093 veh./h, una xifra elevada però que pot absorbir sense dificultat ja que es tracta d’un carrer de dos carrils per sentit.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 172

Mapa 4.22. Intensitats de vehicles a les principals vies urbanes de Cambrils (hora punta matí) Font: elaboració pròpia a partir de les dades del treball de camp.

Durant la tarda la via més carregada de trànsit torna a ser l’antiga N-340 però en aquest cas en l’accés est de Cambrils amb prop de 1.400 veh./hora. Altres vies que registren elevades intensitats són: T-320 o carretera de Montbrió (960 veh./h), av. de la Diputació (840 veh./h) i el camí de Cavet de Barenys que registra poc més de 1.000 veh./h.

Un cop analitzades les principals carreteres d’accés al municipi, per tal de poder analitzar més endavant la mobilitat en cotxe privat dins del terme municipal i veure els impactes d’eventuals modificacions, s’ha estudiat el sistema circulatori dins del nucli urbà. S’han realitzat els tres mapes de sentits de circulació dels carrers de Cambrils, un per sector, exposats a continuació.

De manera general, en el municipi predomina la bidireccionalitat. Els carrers de sentit únic estan concentrats al centre, principalment a la zona del Port.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 173

Mapa 4.23. Sentits dels carrers de la zona de Ponent. Font: elaboració pròpia.

Mapa 4.24. Sentits dels carrers de la zona del Centre. Font: elaboració pròpia.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 174

Mapa 4.25. Sentits dels carrers de la zona de Llevant. Font: elaboració pròpia.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 175

-Anàlisi DAFO Transport Privat-

DEBILITATS FORTALESES AMENACES OPORTUNITATS

 Nivell elevat de  Percepció social negativa  Ús creixent del vehicle  Cost creixent de l’ús del motorització. sobre la congestió del privat per realitzar cotxe. trànsit i la dificultat per desplaçaments dins del  Alguns carrers del  Creixent conscienciació estacionar que s’observa nucli. municipi presenten col·lectiva dels problemes al centre. volums de trànsit massa  Possible manca de ambientals que genera elevats. consens social per limitar l’ús del cotxe. l’ús del vehicle privat en

el centre de la ciutat.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 176

4.8. Aparcament públic i estacionament

L’aparcament és un problema habitual en l’àmbit urbà, ja que va relacionat amb una creixent motorització i un ús abusiu del vehicle privat en la majoria dels desplaçaments. Avui dia, hi ha dèficits importants de places d’aparcament atesa la falta de previsió en el passat de dotar els habitatges de places d’aparcament, i la necessitat d’arribar a tot arreu en cotxe. S’observa com a conseqüència una forta indisciplina i l’ocupació indiscriminada de l’espai públic per part dels vehicles.

En aquest apartat es realitza una anàlisi detallada de l’aparcament a Cambrils.

4.8.1. Xarxa d’aparcaments públics i Zona Blava

En el gràfic de la pàgina següent es diferencien 3 tipologies d’aparcament i la seva evolució:

 L’aparcament lliure, que consisteix en reserves de sòl destinades a l’estacionament gratuït de vehicles. Aquests aparcaments, en calçada, no són vigilats.

 Les zones blaves, que són aparcaments en superfície i són de pagament. Els horaris i tarifes varien segons la zona i la temporada de l’any. A Cambrils hi ha un total de 1.440 places d’aparcament en zona blava.

 Els aparcaments soterrats. A Cambrils, n’hi ha dos en funcionament: l’aparcament del Port i l’aparcament de la plaça de la Concòrdia. Aquest últim està situat entre els termes municipals de Cambrils i de Vinyols i els Arcs. Està en construcció un aparcament soterrat més, situat al Casc Antic (Vila), a la cantonada Av.del Baix Camp/Pg. De la Salle, i es preveu pel 2011 un aparcament soterrat de 300 places davant de l’Ajuntament.

Segons dades extretes del POUM [21], la forma d’aparcament més estesa al municipi de Cambrils és l’aparcament al carrer (permès i gratuït). També existeix l’aparcament en superfície en llocs on no està permès estacionar (aparcament il·legal), valor que arriba pràcticament al 10% del total. Un valor similar correspon a l’aparcament privat. Finalment hi ha l’aparcament propi (dins de l’habitatge) i l’aparcament públic (de pagament) que se situa en un 13% del total.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 177

Gràfic 4.26. Distribució de l’aparcament al municipi de Cambrils. Font: POUM [21].

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 178

Mapa 4.26. Plànol de les zones d’aparcament de Cambrils. Font: Ajuntament de Cambrils

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 179

S’ha de destacar que al 2008, l’Ajuntament de Cambrils ha posat en marxa un pla d’aparcaments alternatius que suposa la creació d’unes 2.000 places gratuïtes en diferents punts de la ciutat. Es tracta de condicionar diversos solars lliures de propietat privada propers a les zones urbanes perquè puguin ser utilitzats com a aparcaments,i d’aquesta manera, pal·liar el dèficit de places dins del nucli urbà. La ubicació d’aquests aparcaments alternatius, o “lliures” és la següent:

Aparcaments existents (Juny del 2009):

- Horta de Sta. Maria - Hort d’en Cuchillo - Balmes - Molí de les tres Eres - Font Coberta (90 places)

Aparcaments previstos:

- Les Comes (286 places) - Mas Moretó (345 places) - Mas de la Creu - Cambrils Badia - Cavet - Llobregat (28 places) - Corralet 1 (58 places) - Corralet 2 (113 places) - Mestral (72 places) - Xalet del Bau (288 places)

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 180

Zona Blava:

Les zones blaves a Cambrils es concentren bàsicament al nucli urbà més densament urbanitzat, principalment a la zona del Barri Marítim, existint, també, zones blaves a la Vila o al llarg de la Riera d’Alforja.

Un total de 32 carrers, places o espais de la població estan dotats d’estacionament en zona blava. Aquests 32 punts, amb un total de 1.440 places, estan agrupats en 7 zones, com es pot comprovar en la taula següent.

Places d'aparcament en Zona Blava

400 339 350 281 285 300 257 250 200 123 150 94 100 61 50 0 Vila Pòsit Rambla R. Regueral Riera Diputació Gerhard Alforja Zona

Gràfic 4.27. Places d’aparcament en zona blava. Font: elaboració pròpia

Cada zona disposa d’un horari de funcionament que s’adapta a les necessitats de la demanda, així com d’un temps màxim en què es permet estacionar el vehicle.

Només 2 de les 7 zones funcionen durant tot l’any (un 10% del total de les zones blaves). La resta de zones només funcionen durant el període estival (entre juny i setembre), coincidint amb la màxima demanda que es produeix en les zones del nucli urbà més properes a les platges.

En el següent gràfic es mostra l’oferta de places d’estacionament de pagament en zones blaves segons el període de funcionament.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 181

700 661 624 600

500

400

300

200 155

100

0 Tot l'any de l'1/06 al 30/09 del 15/06 al 15/09

Gràfic 4.28 Places d’aparcament en zona blava segons l’època de l’any. Font: elaboració pròpia

En la taula següent es detallen les zones blaves existents al municipi de Cambrils.

Temps ZONA Carrer Places Funcionament Horari PQ màxim

Charles Darwin 21 4 h 1 Passeig Albert 12 2 h Laborables: 1 Vila Pere III 14 Tot l’any 2 h 10:00 a 13:00 1 Jacint Verdaguer 14 2 h 17:00 a 20:00 1 TOTAL 61 4 Temporada Alta Pl. Pòsit Tots els dies: 72 2 h 2 (Confraria) 10:00 a 14:00 17:00 a 22:00 Pòsit Tot l’any Temporada Baixa Barques 22 2 h Laborables: 0 10:00 a 13:00 TOTAL 94 17:00 a 20:00 2 Rbla. Jaume I 151 4 h 8 Pl. Aragó 19 4 h 1

Pau Casals 67 4 h Tots els dies: 3 De l’1 de juny al Rambla Ramon Llull 21 4 h 10:00 a 14:00 0 30 de setembre Sebastià Elcano 8 4 h 17:00 a 22:00 0 Roger de Flor 15 4 h 0 TOTAL 281 12 Temporada Alta Països Catalans 62 4 h 2 Tots els dies: 10:00 a 14:00 Robert Gerhard 54 4 h 3 Robert De l’1 de juny al 17:00 a 22:00 Gerhard 30 de setembre Temporada Baixa Eduard Toldrà 7 4 h 0 Laborables: 10:00 a 13:00 TOTAL 123 17:00 a 20:00 Rbla. Regueral 115 6 h 2 Tots els dies: Galceran Marquet 28 De l’1 de juny al 6 h 1 Regueral 10:00 a 14:00 Esteve Anguera 41 30 de setembre 6 h 2 17:00 a 22:00 Colom / Regueral 13 6 h 0

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 182

Hug de Montcada 19 6 h 1 Vinyols 41 6 h 0 TOTAL 257 6

Pg. La Salle Sud 110 6 h Tots els dies: 2 Riera Del 15 de juny al Parc Pescador 175 6 h 10:00 a 14:00 3 Alforja 15 de setembre TOTAL 285 17:00 a 22:00 5 Av. Dip. (192-199) 41 6 h 2 Av. Diputac. (7-28) 60 6 h 7 Lleida 88 6 h 6 Mont-roig 24 6 h 0 Tots els dies: Riudoms 16 Del 15 de juny al 6 h 0 Diputació 10:00 a 14:00 Montbrió 36 15 de setembre 6 h 1 17:00 a 22:00 Vila-seca 28 6 h 0 Av. Beethoven 21 6 h 0 Av. del Mar 25 6 h 0 TOTAL 339 TOTAL 1.440 50

Taula 4.37. Places d’aparcament en zona blava i horari. Font: elaboració pròpia

Mapa 4.27. Distribució de la zona blava al municipi de Cambrils. Font: elaboració pròpia

Tarifes de la zona blava:

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 183

Tarifa Descompte Tarifa general 0,80€/h Tarjeta resident per a ciutadans empadronats a Cambrils 0,25€/h 69% Tarjeta resident pera a empreses amb seu social a Cambrils 0,60€/h 25%

Taula 4.38. Quadre de tarifes de les zones blaves. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament

Aparcaments soterrats:

N’hi a dos a Cambrils. A continuació es descriuen les principals característiques de cadascun d’ells.

Aparcament del Port: gestionat per l’empresa privada SABA, té una superfície de 6.470m2. Està en funcionament durant les 24h del dia i consta d’una única planta amb capacitat per a 291 vehicles i 12 més per a motos. No admet bicicletes. Es pot accedir a l’aparcament a través de dos accessos situats al Pg. Marítim. El 2009, la tarifa és de 0,03€/minut, però en ús freqüent d’estades durant 6h, 8h, 10h i 12h ininterrompudes disposa d’abonaments amb preu reduït. Per estacionaments de més de 24h existeixen descomptes del 50%.

Aparcament de plaça de la Concòrdia: aquest aparcament públic, gestionat per Aparcaments Baix Camp SL. consta de 6.211 m2, dividits en dues plantes amb capacitat per a 248 vehicles i unes 25 places per a vehicles lleugers: motos i bicicletes. L’aparcament disposa de dos accessos: el primer situat a la cruïlla entra la rambla de Jaume I i el C/Sant Pere i el segon a C/Sant Pere amb C/de València. Les tarifes van en relació al temps d’estacionament: les 6 primeres hores el preu per minut és de 0,03€ i a partir de la setena es redueix a 0,02€/minut. Si l’estacionament és superior a 24h, el preu per dia és de 8,70€. També existeix la possibilitat d’abonar-se anualment, en aquest cas es realitza un descompte del 50% en els preus establers. Aquest pàrking està en funcionament i vigilat durant les 24h.

Un tercer aparcament soterrat s’està construint a la cantonada de l’avinguda del Baix Camp el Passeig de Sant Joan Baptista de la Salle, però no s’ha pogut copsar les seves característiques.

Per últim, s’està projectant la construcció d’un aparcament soterrat de 301 places davant de l’Ajuntament. Podria entrar en funcionament a partir del 2011.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 184

-Anàlisi DAFO estacionament-

DEBILITATS FORTALESES AMENACES OPORTUNITATS

 Molts habitatges no  Percepció social negativa  Creixent ús del vehicle  Cost creixent de l’ús del disposen d’aparcament sobre la congestió de la privat per a realitzar cotxe. privat. circulació i la dificultat per desplaçaments dins del  Reduïda oferta estacionar que s’observa nucli.  S’observa una certa d’estacionament al centre al centre. saturació en l’oferta  Possible manca de com a restricció per a l’ús d’estacionament (graus consens social per limitar del cotxe. d’ocupació elevats al llarg l’ús del vehicle privat en de tot e dia). el centre de la ciutat.

 Manca d’aparcaments dissuasoris a les entrades del municipi.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 185

Per tal d’analitzar i caracteritzar la situació de l’estacionament al municipi de Cambrils, s’ha realitzat una anàlisi de l’oferta d’estacionament lliure de superfície en els carrers de Cambrils.

4.8.2. Ocupació i rotació de places d’aparcament

Els dies 9 i 23 de juliol de 2009 es va realitzar el treball de camp relacionat amb l’ocupació i rotació de places d’aparcament als barris de la Parellada, l’Eixample i el Port.

La metodologia emprada és la següent:

 S’assigna un grup de carrers a cada tècnic.

 El tècnic ha de recórrer de forma rotatòria els carrers que li són assignats, circulant per cadascun d’ells cada 30 minuts durant una amplitud determinada, en aquest cas de 9h30 a 14h00 i de 16h00 a 20h00.

 Durant el circuit anota, per a cada plaça d’aparcament, si està lliure o ocupada i, en el darrer cas, apunta la matrícula del vehicle per tal de conèixer tant els índexs de rotació com el percentatge d’ocupació.

Seguidament es defineixen aquests dos conceptes:

El percentatge d’ocupació mostra la demanda d’aparcament d’una zona, ja que representa el percentatge de places ocupades sobre el total estudiat. Si aquest percentatge es troba per sobre del 100% vol dir que l’àrea està saturada, és a dir que hi ha més demanda d’aparcament de la que s’ofereix i de retruc hi pot haver tendència a estacionar il·legalment.

L’índex de rotació és el nombre mitjà de vehicles per plaça d’estacionament observat durant l’enquesta, en el nostre cas, de 9h30 a 20h00. Permet conèixer l’ús que es fa de les places d’aparcament en un sentit més qualitatiu i dóna informacions imprescindibles a la bona comprensió de problemes i a la cerca de solucions.

L’índex de rotació es pot considerar poc elevat amb valors de 2 o 3 vehicles per plaça, que s’observen generalment en sectors residencials amb moviments pendulars domicili – treball – domicili. En canvi zones amb índexs de rotació més elevats (8 vehicles per plaça), són sectors més comercials amb durades d’estacionament inferiors.

A continuació es mostren els itineraris de rotació i els resultats obtinguts en les diferents zones estudiades.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 186

Barri de la Parellada

Per aquesta zona es va escollir l’itinerari que recorre els carrers següents : C/Jaume Ferran – C/Joan Maragall – Av. Mil·lenari – C/Francesc Moragas i Barret i C/Francesc Pérez-Dolz (veure mapa a continuació).

Es van enquestar 121 places d’aparcament lliure.

% ocupació Index de mitjana rotació 93% 3,29

Mapa 4.28. Barri de la Parellada: zona d’estudi de rotació i d’ocupació de places d’aparcament Font: elaboració pròpia

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 187

Barri de la Parellada: anàlisi de l’ocupació i la rotació de matrícules

Nombre de places Total aparcaments % ocupació % d'ocupació pel mateix vehicle Zones Index de rotació d'aparcament diaris mitjana tot el dia tot el matí tota la tarda La Parellada 121 398 93% 21,49% 42,98% 46,28% 3,29

Taula 4.40. Resultat de les dades calculades per la zona de la Parellada. Font: elaboració pròpia a partir del treball de rotació i d’ocupació de places d’aparcament.

Com indica la taula anterior, durant la rotació es van comptabilitzar 398 cotxes que van aparcar a la zona, la qual cosa representa un índex de rotació de 3,29 vehicles per plaça per dia, és a dir una durada d’estacionament d’una mica més de 3 hores. Ens apropem als valors generalment registrats en els barris residencials. És important comentar que tant durant el matí com la tarda, més del 40% de les places ocupades ho són pel mateix vehicle, mentre que durant tota l’amplitud d’estudi, aquest percentatge baixa al 21%.

Pel que fa al percentatge d’ocupació – un 93% de mitjana –, demostra que es tracta d’un sector al límit de la saturació: com es pot veure al gràfic següent, manté un percentatge molt alt d’ocupació durant tot el dia, que oscil·la entre el 79% del primer recompte a les 9h30 i el 98% - molt pròxim a la saturació – cap al vespre. La proximitat del centre antic de Cambrils, restringit als cotxes, pot influir sobre la forta ocupació que s’observa.

Les puntes màximes d’ocupació s’observen entre les 19h30 i les 20h00, coincidint en gran part amb la tornada de la població al seu domicili.

% ocupació de la zona de la Parellada

120%

100%

80%

60%

40%

20%

0%

Gràfic 4.29. % d’ocupació mitjà cada 30 minuts al barri de la Parellada. Font: elaboració pròpia a partir del treball de rotació i d’ocupació de places d’aparcament.

Barri de l’Eixample

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 188

A l’Eixample es van enquestar 120 aparcaments lliures, repartits entre els carrers Av. Verge de Montserrat – C/Reus – C/Ramon Berenguer – C/Sta. Joaquima - C/Tarragona i Av. Josep Vidal i Barraquer (veure itinerari al mapa):

% ocupació Index de mitjana rotació 94% 2,58

Mapa 4.29. Barri de l’Eixample: zona d’estudi de rotació i d’ocupació de places d’aparcament Font: elaboració pròpia

Barri de l’Eixample: anàlisi de l’ocupació i la rotació de matrícules

Nombre de places Total aparcaments % ocupació % d'ocupació pel mateix vehicle Zones Index de rotació PLA DE MOBILITATd'aparcament URBANA SOSTENIBLEdiaris DE CAMBRILSmitjana tot el dia tot el matí tota la tarda 189 L'Eixample 120 309 94% 29,17% 57,50% 50,00% 2,58

Taula 4.41. Resultat de les dades calculades per la zona de l’Eixample. Font: elaboració pròpia a partir del treball de rotació i d’ocupació de places d’aparcament.

Els resultats de l’Eixample són força semblants als de la Parellada: l’índex de rotació és inferior a l’anterior amb 2,58 vehicles per plaça d’aparcament per dia, és a dir una durada mitjana d’estacionament de 4 hores. Aquest sector té clarament un caràcter residencial amb moviments de tipus pendular i una freqüència d’intercanvi de vehicles menor que la Parellada. A l’Eixample més de la meitat de les places enquestades (un 57%) estan ocupades pel mateix vehicle al matí i el 50% durant la tarda.

Al llarg del dia, gairebé el 30% de les places d’aparcament de la zona són ocupades pel mateix vehicle.

El percentatge d’ocupació mitjana és del 94%. Aquesta zona, igual que l’anterior, és a prop de la saturació. Es manté constant l’ocupació mitjana al llarg del dia (sobre el 90%), com ho mostra el gràfic següent.

Les hores punta s’observen a les 11h00, les 14h00 i les 16h30 amb un 98% d’ocupació.

% ocupació de la zona de l'Eixample

120%

100%

80%

60%

40%

20%

0%

Gràfic 4.30 % d’ocupació mitjà cada 30 minuts al barri de l’Eixample. Font: elaboració pròpia a partir del treball de rotació i d’ocupació de places d’aparcament.

Barri del Port

Al mapa següent s’observa l’itinerari realitzat al sector del Port i que passa pels carrers C/Cristòfol Colom – C/Sebastian el Cano –Rbl. Jaume I i C/Roger de Flor.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 190

En aquest cas els estacionaments de la Rambla de Jaume I estan regulats per zona blava, la qual cosa permet observar les diferencies que comporta respecte dels aparcaments lliures.

El temps màxim d’estacionament de la zona blava estudiada és de 4 hores, en l’horari següent (temporada alta): de les 10h00 a les 14h00 i de les 17h00 a les 22h00, tots els dies.

% ocupació Index de mitjana rotació Zona blava 85% 5,73 Aparcament Lliure 96% 2,56 El Port 94% 3,12

Mapa 4.30 Barri del Port: zona d’estudi de rotació i d’ocupació de places d’aparcament Font: elaboració pròpia

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 191

Barri del Port: anàlisi de l’ocupació i la rotació de matrícules

La taula adjunta representa els valors diferenciats entre els estacionaments de zona blava i els d’aparcament lliure, i mostra el total del sector estudiat.

Nombre de places Total aparcaments % ocupació % d'ocupació pel mateix vehicle Zones Index de rotació d'aparcament diaris mitjana tot el dia tot el matí tota la tarda Zona blava 23 132 85% 4,35% 21,74% 4,35% 5,73 Aparcament Lliure 107 274 96% 26,17% 60,75% 52,34% 2,56 El Port 130 406 94% 22,31% 53,85% 43,85% 3,12

Taula 4.42 Resultat de les dades calculades per la zona del Port. Font: elaboració pròpia a partir del treball de rotació i d’ocupació de places d’aparcament.

Lògicament, es nota una clara diferència entre els estacionaments regulats i els altres: un 32% dels moviments de la zona es van registrar en la zona blava. S’hi van enquestar 23 places on es van comptabilitzar un total de 132 cotxes aparcats, és a dir un índex de rotació de 5,73 cotxes per plaça d’aparcament, el valor molt més alt de l’estudi (durada mitjana d’estacionament inferior a dues hores).

Si s’analitzen les places ocupades per un mateix vehicle, s’observa que només un 4% dels aparcaments han estat ocupats pel mateix vehicle durant tot el dia. Al matí aquest percentatge és superior (21%) segurament per l’alta activitat comercial de la zona, que propicia l’arribada de clients i turistes.

El percentatge d’ocupació mitjana és del 85%, un valor elevat però no saturat.

Respecte de les places d’aparcament lliure, la dinàmica és molt similar als barris de la Parellada i de l’Eixample, amb un índex de rotació propi d’una àrea residencial: 2,56 cotxes per plaça d’aparcament per dia (durada d’estacionament de 4 hores aproximadament).

En aquest sector s’observa un intercanvi molt baix de vehicles, ja que més del 60% de les places estudiades són ocupades pel mateix vehicle durant tot el matí i el 52% durant la tarda. Això afegit a l’alta activitat comercial del sector i la seva localització propera al centre turístic implica que al Port hi hagi un percentatge d’ocupació mitjà del 96%, molt proper a la saturació.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 192

En el gràfic següent es comparen les corbes d’ocupació de la zona blava i de l’aparcament lliure així com els valors totals per la zona enquestada.

% ocupació de la zona del Port

120%

100%

80%

60% total zona blava 40% zona lliure

20% Horari zona blava Horari zona blava 0%

Gràfic 4.31 % d’ocupació mitjà cada 30 minuts al barri del Port. Font: elaboració pròpia a partir del treball de rotació i d’ocupació de places d’aparcament.

S’observa que el percentatge d’ocupació per secció horària en els aparcament lliures (línia verda), és superior al 90% durant tot el dia, mantenint-se pràcticament constant i amb punta horària a les 19h00, amb una ocupació del 98%.

Per la zona blava (línia blava) en canvi, existeix una vinculació total amb l’horari comercial, amb percentatges per sota del 60% a primeres hores del mati (9h30) i després del mig dia (16h00 fins les 17h00) i puntes horàries pràcticament constants entre les 11h00 i 13h30 al matí i les 17h30 i 19h30 a la tarda amb una ocupació del 100%, per tant saturada.

La corba total (línia vermella) fluctua en funció de les dues anteriors: la tendència és mantenir-se constant per sobre del 93%, a excepció de les hores en les que la zona blava experimenta la baixa més forta i per tant influeix sobre el total, que descendeix a una ocupació del 88%

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 193

Aparcament il·legal

Atesa l’alta ocupació dels sectors estudiats, s’ha detectat una gran quantitat d’aparcaments il·legals els quals es van comptabilitzar durant l’estudi d’ocupació i rotació per a cada un dels barris anteriors.

S’ha calculat que aquestes infraccions representen aproximadament un 30% dels aparcaments per a cada zona i són generalment estacionaments que no afecten la circulació de vehicles però que sí interfereixen en la dels vianants, ja que impedeixen el pas a les voreres davant de guals o obstaculitzen els passos de vianants.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 194

4.9. Transport de mercaderies i logística

La distribució de mercaderies s’entén com el transport de productes o béns per l’abastiment d’empreses ja siguin comercials, industrials o logístiques. En el últims anys el transport urbà de mercaderies s’ha convertit en un sector important en la mobilitat.

A continuació es presenten els resultats dels aforaments de vehicles pesants així com els principals centres generadors de fluxos de mercaderies i la distribució d’aparcaments reservats per càrrega i descàrregues d’aquestes mercaderies.

4.9.1. Aforament de vehicles pesants en la zona de Cambrils

La intensitat mitjana de vehicles pesants és un dels indicadors més important a l’hora d’analitzar la mobilitat de transport de mercaderies. Les dades exposades a continuació constitueixen una primera aproximació, ja que no es coneix la destinació final dels vehicles aforats i que el trànsit de pas és important en aquest sector. En la zona de Cambrils, el percentatge de vehicles pesants oscil·la entre el 21% i el 29% respecte de la IMD total segons la via d’estudi.

La taula següent mostra els valors d’IMD i el percentatge sobre el total de vehicles de cada via: s’observa que la N-340 és la que té una IMD més alta amb 6.406 veh./dia, encara que és important destacar que l’A-7, en percentatge, té un major pes en el trànsit de vehicles pesants.

IMD de vehicles pesants a Cambrils % respecte de la IMD Pesants Any IMD total AP‐7 5.937 20,99% 2008 A‐7 3.892 28,77% 2008 N‐340 6.406 24,42% 2007

Taula 4.43. Intensitat mitjana diària de vehicles pesants a diferents vies de Cambrils. Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Foment.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 195

4.9.2. Pols generadors de fluxos de mercaderies.

Cambrils compta principalment amb tres sectors generadors de fluxos de mercaderies, dos dels quals són localitzats a la part central del municipi, i el tercer (Belianes), al nord-oest. Són els següents:

- El polígon industrial de Belianes - La zona del Port - La zona situada immediatament al nord de l’Ajuntament on es troben superfícies comercials relacionades amb l’alimentació.

Mapa 4.32. Localització dels pols generadors de fluxos de mercaderies a Cambrils. Font: elaboració pròpia

S’ha de destacar que el polígon Belianes tindrà més pes en el futur, ja que es preveu la seva extensió a 38 ha de sòl industrial.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 196

4.9.3. Zones de càrrega i descàrrega.

Les zones de càrrega i descàrrega consisteixen en la reserva de l’espai a la via pública per fer operacions de càrrega i descàrrega als establiments de la zona sense afectar la circulació de la resta d’usuaris. Cal regular l’horari i el límit de temps per operació per tal d’incentivar la rotació; per això és necessària la senyalització i el control del temps d’estacionament.

Gràcies al treball de camp realitzat als tres barris del centre del municipi (la Parellada, el Port i l’Eixample), i amb la col·laboració de la Policia Local de Cambrils, s’ha comptabilitzat que al nucli del municipi hi ha actualment un total de 38 emplaçaments de càrrega i descàrrega, que es distribueixen per sectors segons el mapa següent:

- El Port sud: 14 zones

- El Port nord: 10 zones

- L’Eixample: 4 zones

- La Pallissa: 3 zones

- Nucli Antic: 2 zones

- La Parellada: 5 zones

Mapa 3.17. Localització de les zones de càrrega i descàrrega per sectors al nucli de Cambrils. Font: elaboració pròpia

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 197

El barri amb més zones per realitzar les operacions de càrrega i descàrrega és el Port, i principalment la zona sud (centre comercial de Cambrils), on es troben gran quantitat de botigues i sobretot molt bars i restaurants.

Als barris de l’Eixample i la Pallissa, més de caire residencial, es comptabilitzen puntualment aquests aparcament de càrrega i descàrrega al igual que al Nucli Antic on només hi ha dos zones a la perifèria del barri, ja que gran part dels carrers són per a vianants.

Finalment la Policia Local ha detectat una manca de zones habilitades per efectuar càrregues i descàrregues a la zona de la Parellada, on es produeix diàriament una gran activitat comercial.

Es per això que actualment es proposa crear 6 zones addicionals (representades al mapa amb color verd) en els següents emplaçaments:

 Dues zones: al carrer Francesc Moragues i Barret davant de la Farmàcia Suils i al xamfrà amb el carrer Francesc Pérez Dolz.

 Dues zones: a Francesc Pérez Dolz en el xamfrà amb el carrer Pompeu Fabra i al final del carrer, abans de la rotonda amb l’avinguda Antoni Gaudí.

 Una zona: al carrer Jaume Ferran hi ha una altre, entre els carrers de Balmes i Anselm Clavé.

 Finalment al carrer Anselm Clavé es proposa la creació d’una zona al xamfrà amb la Plaça Carles Roig i l’eliminació de la que actualment es troba en aquest mateix carrer aproximadament al número 5.

Respecte de la senyalització i regulació de les zones de càrrega i descàrrega al municipi, s’ha comprovat que existeix una gran quantitat d’horaris i criteris diferents per efectuar les operacions de càrrega i descàrrega, moltes d’elles també sense temps màxim regulat. Entre d’altres s’ha trobat de 8h a 17h, de 9h a 16h, de 8h a 12h30 i algunes sense especificació dels dies de funcionament.

Per tal d’unificar horaris i criteris en aquestes zones, l’Ajuntament de Cambrils recomana un horari que en les reserves de càrrega i descàrrega de nova creació se senyalitzarà amb el text: de dilluns a divendres de 8h30 a 13h30 i de 16h a 19h i els dissabtes de 8h30 a 13h30.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 198

En aquest horari queden excloses les zones de càrrega i descàrrega que són de titularitat privada, com és el cas dels supermercats, hotels, autoescoles, etc.

A continuació es mostren dos exemples de senyalitzacions amb criteris i horaris diferents.

Imatge 4.37. Algunes senyalitzacions de zones de càrrega i descàrrega a Cambrils: Av. Verge de Montserrat i C/de les Barques.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 199

5. ANÀLISI DELS IMPACTES DEL SISTEMA DE TRANSPORT

5.1. Parc de vehicles

A l’any 2008, al municipi de Cambrils, i segons dades del padró municipal de vehicles, hi havia un total de 21.843 vehicles censats. Aquesta xifra ha anat augmentant any rere any, i en els últims 10 anys ha augmentat en un 68%.

A més, s’observa que a Cambrils, el nombre de vehicles censats per habitant és de 0,68, és a dir, que de cada 100 habitants censats, 68 tenen un vehicle.

Parc de vehicles. Evolució

25000

20000

15000

10000

5000

0 1988 1992 1996 2000 2002 2004 2006 2008

Ciclomotors Motocicletes Turismes Camions i furgons Altres TOTAL

Gràfic 5.1. Evolució del parc de vehicles al municipi de Cambrils. Font: Memòria de l’any 2008 dels serveis i activitats desenvolupats pel Cos de la Policia Local de Cambrils.

A continuació es mostra una taula on es pot apreciar el nombre de vehicles segons tipus de combustible utilitzat al municipi:

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 200

Gasolina Gasoil Altres Total Camions i furgonetes 427 2.308 1 2.736 Turismes 7.715 5.802 1 13.518 Motocicletes 4.167 4 0 4.171 Altres vehicles 219 492 706 1.418 Total 12.528 8.607 708 21.843

Taula 5.1.Nombre de vehicles a Cambrils, per tipus de combustible Font: elaboració pròpia

Es pot veure que la majoria dels vehicles utilitzen la benzina com a combustible.

5.2. Accidentalitat

El present capítol es basa en dades de la “Memòria de l’any 2008 dels serveis i activitats desenvolupats pel Cos de la Policia Local de Cambrils”.

Durant l’any 2008 s’han registrat al municipi de Cambrils un total de 298 accidents de trànsit, un 38% més que l’any 2007. Malgrat això, el nombre de víctimes mortals s’ha anat reduint des de l’any 2004, fins arribar al 2008 amb cap víctima mortal, encara que als lesionats greus no es detecta cap tendència marcada. El gràfic següent ens mostra aquesta evolució:

nº 25

20

15

10

5

0 2004 2005 2006 2007 2008 Anys

Víctimes mortals Lesionats greus

Gràfic 5.2. Víctimes mortals i lesionats greus en accidents de trànsit. Sèrie 2004-2008. Font: Memòria de l’any 2008 dels serveis i activitats desenvolupats pel Cos de la Policia Local de Cambrils

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 201

5.2.1. Característiques dels accidents

El coneixement de les característiques i circumstàncies que envolten els accidents és una informació que pot ser utilitzada per determinar les possibles accions que es puguin desenvolupar per tal de reduir-los progressivament.

En aquests accidents es van veure implicats un total de 397 vehicles, del quals el grup més abundant correspon als turismes, amb un 70,3%, seguit dels ciclomotors (8,5%), les furgonetes (6%), les motocicletes (5,3%), els camions (4,6%), les bicicletes (1,7%) i els autocars (0,8%). El 2,8% restant correspon a altres vehicles. S’ha de destacar també que el 95,6% dels accident s’ha produït en vies urbanes.

A continuació es mostra una taula amb la tipologia dels accidents al municipi de Cambrils durant l’any 2008, on es pot observar que les col·lisions són el tipus d’accident més freqüent (representen el 67% del total).

Tipus d’accident % Col·lisions 66,8% Fregaments 14,6% Caigudes 4,9% Atropellaments 4,5% Sortida de via 4,1% Bolcada 1,1% Múltiple 0,7% Diversos 3,4%

Taula 5.2. Distribució percentual dels tipus d’accidents Font: Memòria de l’any 2008 dels serveis i activitats desenvolupats pel Cos de la Policia Local de Cambrils.

Les causes dels accidents són molt diverses, encara que algunes es repeteixen més que d’altres, com es mostra a la taula següent:

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 202

Causa de l’accident % Vianant circulant per la calçada fora de pas senyalitzat 0,3% Vianant no fa cas dels senyals de trànsit 0,3% Negligència de manca d’atenció 15,0% Manca precaució suficient per evitar xoc contra obstacle 9,3% No respectar la prioritat de pas a la dreta 4,7% No respectar els Stop o els Cediu el pas 18,6% No respectar altres senyals verticals 2,7% Sortida de calçada 4,0% Maniobres indegudes per entrar o sortir d’estacionament 4,7% No guardar distància de seguretat entre vehicles 9,3% Excés de velocitat 1,0% Errada del conductor 15,6% Altres 14,0% Condicions de la via dolentes 0,7%

Taula 5.3. Causes d’accidentalitat a Cambrils Font: Memòria de l’any 2008 dels serveis i activitats desenvolupats pel Cos de la Policia Local de Cambrils.

5.2.2. Accidents segons dia i hora

L’anàlisi de les dades posa de manifest la tendència següent: els caps de setmana (dissabtes i diumenges) es registren menys accidents que durant la setmana. El dia en què més accidents es registren és el dilluns, tot i que la distribució és força equiparable entre feiners (oscil·la entre 45 i 49 accidents).

Dia de la setmana Nº Dilluns 49 Dimarts 45 Dimecres 47 Dijous 45 Divendres 48 Dissabte 35 Diumenge 29

Taula 5.4. Accidents segons el dia de la setmana Font: Memòria de l’any 2008 dels serveis i activitats desenvolupats pel Cos de la Policia Local de Cambrils.

En el següent gràfic es pot observar una major concentració d’accidents en les hores centrals de la tarda, sobretot entorn a les 19h00, hora en què es produeixen més del 10% dels accidents. S’ha de tenir en compte que les 19h00 són la hora de màxima intensitat de trànsit al municipi.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 203

% accidents depenent la hora del dia

12,0%

10,0%

8,0%

6,0%

4,0%

2,0%

0,0% 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 hora

Gràfic 5.3. Percentatge d’accidents depenent de la hora. Font: Memòria de l’any 2008 dels serveis i activitats desenvolupats pel Cos de la Policia Local de Cambrils

5.2.3. Punts de concentració d’accidents (Punts Negres).

Les vies que més accidents presenten són les que es mostren en el següent gràfic:

Vies més conflictives 40

35

30

25

20

15

10

5

0 Av. PP C Sta C Pau Casals Rbla Jaume I T-325 (vial Av Adelaida Pg la Salle Av Diputació Catalans Joaquina Cavet)

Sense ferits Am b ferits

Gràfic 5.4. Vies amb més accidents. Font: Memòria de l’any 2008 dels serveis i activitats desenvolupats pel Cos de la Policia Local de Cambrils.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 204

Aquestes 8 vies concentren el 43,6% de tots els accidents del municipi. Només a l’Av. Diputació succeeixen el 12,5% dels accidents.

Existeixen 17 punts negres (llocs concrets on s’han produït 3 o més accidents), que concentren el 22% del total dels accidents.

Els punts negres es resumeixen en la taula següent:

Danys Danys + víctimes Lloc TOTAL materials personals Tv-3147 (Av. Diputació), de pk 4,450 a 4,650 (cruïlla Mas 3 3 6 Clariana) Passeig La Salle intersecció C Sta. Joaquima 4 2 6 TV-3147 (Av Diputació), entre pk 3,750 i 3,950 (Verge Carme) 4 1 5 Rotonda Raval de Gràcia (o del carrer de l’hospital) 5 0 5 Cruïlla C Sta. Joaquima amb C St. Isidre 3 1 4 Cruïlla C Sta. Joaquima amb Av Vidal i Barraquer 4 0 4 Cruïlla Av Adelaida amb Av de Nou Cambrils 4 0 4 Plaça de l’Ajuntament (zona aparcament) 4 0 4 Rotonda passeig La Salle amb C Tramuntana 2 1 3 Cruïlla N-340 amb C Barcelona 2 1 3 Rotonda Av PP Catalans amb pont Sta Joaquima 2 1 3 Carrer del Molí d’Avall (tram barri Eixample Platja) 2 1 3 Av delaida – sota el pont de la N-340 3 0 3 Rotonda Av Vilafortuny amb vial Cavet (T-325) 3 0 3 Cruïlla C Jaume Ferran amb C Moragas i Barret 3 0 3 Cruïlla Av Mil·lenari amb C Joan Ardevol i C F. Perez Dolç 3 0 3 Plaça constitució 3 0 3

Taula 5.5. Punts negres d’accidentalitat a Cambrils i nombre d’accidents Font: Memòria de l’any 2008 dels serveis i activitats desenvolupats pel Cos de la Policia Local de Cambrils.

Per tal de millorar la mobilitat, des del municipi es treballa per resoldre aquests punts conflictius. S’han realitzat algunes accions per millorar la situació, com a la cruïlla Moragas i Barret / Jaume Ferran, en la que s’ha col·locat una rotonda a començaments d’aquest any 2009. A l’Av. Adelaida, sota el pont de la N-340, i a aquesta mateixa avinguda amb l’Av. de Nou Cambrils també s’està estudiant reformar la circulació.

Altres accions que s’han dut a terme per acabar amb alguns punts negres que eren habituals són per exemple, les mesures pacificadores del trànsit a la cruïlla de l’Av. Mas Clariana amb l’Av. Castell d’Almansa.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 205

5.3. Fluxos ambientals

5.3.1. Contaminació atmosfèrica. Qualitat de l’aire

La normativa sobre control i prevenció dels efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut ha anat evolucionant al llarg dels anys, des de que foren establertes, en l’àmbit estatal, les primeres bases en la Llei 38/1972. L’establiment de límits d’emissions per a les activitats, i el posterior establiment dels nivells de qualitat de l’aire en el medi ambient, ha estat un dels objectius de regulació més treballats pel legislador. En l’àmbit de la unió Europea, la Directiva 1996/62/CE aportà importants eines per a la gestió de la qualitat de l’aire, establint objectius de qualitat en aquest camp. Posteriorment, la Directiva 1999/30/CE modificà els límits legislats per a immissió de determinats contaminants, en concret per al diòxid de sofre, òxids de nitrogen, partícules i plom, actualitzant-los d’acord al coneixement mèdic i científic del moment.

Les normatives europees que estableixen límits sobre la qualitat de l’aire han estat transposades a la legislació estatal, de la qual cal destacar-ne el Reial Decret 1073/2002.

D’acord amb l’article 3.b) del Reial decret 1073/2002, de 18 d’octubre, les comunitats autònomes han de delimitar i classificar les zones del seu territori d’acord amb la qualitat de l’aire. A Catalunya el Departament de Medi Ambient ha definit 15 zones de qualitat de l’aire que cobreixen tot el territori.

Les Zones de Qualitat de l’Aire (ZQA) es defineixen com a porcions del territori amb una qualitat de l’aire similar en tots els seus punts. D’acord amb aquesta definició, per delimitar les ZQA s’hauria de disposar dels nivells d’immissió de tots els punts de l’àmbit territorial considerat. Segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), actualment no hi ha eines prou fiables que permetin conèixer d’una manera eficaç els nivells d’immissió a tots els punts del territori. Per tant, per delimitar les ZQA fou utilitzat un procediment diferent basat en la informació addicional relativa a la qualitat de l’aire.

Aquesta informació addicional es pot obtenir a partir de les emissions de contaminants primaris a l’atmosfera i de la seva posterior dispersió o transformació en contaminants secundaris. Els considerants bàsics que es descriuen en el document Implantació de la nova legislació europea sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire a Catalunya, Document 1 Delimitació de zones de qualitat de l’aire , edició del 25/06/02 del DMAH, són:

Les emissions d’origen antropogènic depenen, bàsicament, de l’activitat industrial i de l’ocupació del sòl urbanitzat, tant d’edificacions com d’infraestructures, en la porció de territori considerada.

L’ocupació del sòl urbanitzat depèn, en bona manera, de la població existent. La dispersió de contaminants en un instant donat depèn directament de les condicions meteorològiques. La caracterització de la qualitat de l’aire en un període de temps determinat s’ajusta a les condicions climatològiques del període i la zona considerats. Aquestes condicions depenen en gran mesura de l’orografia del territori.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 206

Les condicions de dispersió dels contaminants, com depenen bàsicament de la climatologia i l’orografia, perduren invariablement en períodes llargs de temps i afecten a una extensió important de territori. Per contra, les condicions que afecten les emissions poden canviar ràpidament en el temps i l’espai, és el cas d’instal·lació o tancament de focus emissors o bé amb el desenvolupament urbà i d’infraestructures.

De les 15 ZQA definides pel DMAH en l’àmbit de Catalunya, Cambrils queda inclòs en la zona 4, denominada Camp de Tarragona. S’ha delimitat a partir de les emissions existents. Les àrees industrials representen una part considerable del seu territori. Hi ha nuclis urbans de grandària mitjana i petita, alguns dels quals presenten una marcada estacionalitat en la població a causa del turisme. L’ocupació del sòl per polígons industrials és important al voltant de les ciutats. Tot i això, el nombre de municipis amb àrees urbanes només representa un 22% del total. Les àrees suburbanes i rurals predominen en el conjunt de la zona. És una plana costanera limitada pel mar i les muntanyes litorals que la separen de l’interior.

Aquesta zona inclou un total de 49 municipis, una superfície total de 994 Km2, 315.467 habitants, i una densitat de població de 318 hab./km2.

Condicions de dispersió a la ZQA 4: Es veu afectada bàsicament pel règim de brises que es poden veure canalitzades per la vall del Francolí.

Emissions a la ZQA 4: Nivells mitjans d’emissions difuses provinents del trànsit urbà i de les d’activitats domèstiques. La IMD de les vies interurbanes es caracteritza per ser a tota la zona superior a 20000 vehicles per dia. Hi ha trams amb trànsit moderat i intens. Hi ha un important complex petroquímic i un port amb una important activitat de transport de mercaderies. Aproximadament la meitat de municipis i de la superfície total de la zona estan ocupades per àrees industrials.

En el territori Català, la Generalitat de Catalunya creà mitjançant la Llei 22/1983, de 21 de novembre, la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Aquesta xarxa està formada per un sofisticat sistema de detecció dels nivells d’immissió dels principals contaminants atmosfèrics, constituït per estacions de mesura i un centre d’anàlisi, que permet conèixer l’estat de la qualitat de l’aire a les diferents zones del territori, la seva evolució en el temps i la seva variació en funció de les condicions meteorològiques. En la ZQA 4 Camp de Tarragona, hi trobem 11 estacions de control de la qualitat de l’aire. No hi ha estacions al municipi de Cambrils, i les més properes corresponen a les de Reus i Vila- seca, que es troben a 10 i 9 km respectivament. Malgrat la proximitat d’aquestes estacions, les dades no són extrapolables al municipi de Cambrils, ja que les dades enregistrades depenen molt de les condicions específiques del lloc on es troba, i especialment de la direcció i força del vent a escala local en un determinat moment.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 207

És per aquest motiu pel que es considera recomanable la instal·lació d’una estació de control de la contaminació atmosfèrica al municipi.

D’acord a les dades de la memòria anual de qualitat 2008 de l’aire del DMAH, a la Zona de Qualitat de l’Aire 4, Camp de Tarragona, els nivells de qualitat de l’aire mesurats pel diòxid de nitrogen, el diòxid de sofre, el monòxid de carboni, les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2,5 micres, el benzè i el plom són inferiors als valors límit legislats per la normativa vigent l’any 2008.

Respecte als nivells mesurats d’arsènic, cadmi i níquel no s’han superat els valors objectiu establerts a la legislació.

Respecte les mesures d’ozó troposfèric, els nivells són inferiors als valors objectiu per a la protecció de la salut humana i la vegetació d’aplicació l’any 2010 i superiors als objectius a llarg termini de protecció de la salut humana i de la vegetació d’aplicació l’any 2020. Durant l’any 2008 s’han detectat superacions horàries del llindar d’informació a la població en 1 punt de mesurament de fons urbà (1 menys que l’any anterior). No s’ha detectat cap superació del llindar d’alerta en aquesta zona.

Per tal de reduir els nivells d’ozó troposfèric al camp de Tarragona ha estat operatiu el protocol d’actuació de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). D’altra banda, s’ha portat a terme una campanya de mesures de precursors de l’ozó troposfèric en compliment del Reial decret 1796/2003, de 26 de desembre, relatiu a l’ozó en l’aire ambient.

En relació als nivells mesurats de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres s’ha superat el valor límit anual en un punt de mesurament industrial amb avaluació indicativa (disposa del 14% de les dades), però no s’ha excedit el nombre de superacions permeses del valor límit diari en cap dels punts de mesurament. La causa d’aquestes superacions és la incidència directa de l’activitat portuària. En aquest sentit, l’Autoritat Portuària de Tarragona ha aprovat el Pla Estratègic de Medi Ambient que estableix, entre les seves mesures d’actuació, prendre mesures de reducció de l’emissió de partícules.

Pel que fa al sulfur d’hidrogen, s’han enregistrat 14 superacions semi horàries (0,09% del temps total mesurat) en un punt de mesurament industrial ubicat al municipi de Perafort. Es tracta de superacions esporàdiques i de caràcter local.

Respecte el clorur d’hidrogen, no s’ha enregistrat cap superació del valor de referència diari (l’any passat es va superar aquest valor 29 dies).

A continuació es recull el resum estadístic dels valors registrats per als principals contaminants en les estacions de la ZQA 4 durant el 2008.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 208

RD 1796/2003

Contaminant: Ozó (O3) Període: 01/01/08 - 31/12/08 Unitats: μg/m3 Màxim Número superacions Punt de Mitjana Màxima Màxim % 8-h VOPV2 OLTPV3 medició anual horària diari dades 4 5 6 7 m.1 VOPS OLTPS LLI LLA

Alcover 55 140 102 119 97 14.702*6.125 12 0 0 0 Alcover (C/ 56 164 99 133 69 14.466 11.288 6 2 0 0 Mestral) Constantí 54 145 107 129 93 11.157 14.982 3 6 0 0 Reus 51 207 101 147 96 14.760 13.535 14 9 4 0

Tarragona 51 151 93 133 94 17.481 9.205 15 2 0 0 (Parc de la Ciutat) Vila-seca 55 140 102 119 97 14.702* 6.125 12 0 0 0 1) Màxim de les mitjanes vuit-horàries mòbils 2) VOPV (valor objectiu per a la protecció de la vegetació sobre el paràmetre AOT40): 18.000 g/m3·h de mitjana en un període de 5 anys. 3) OLTPV (objectiu a llarg termini per a la protecció de la vegetació sobre el paràmetre AOT40): 6.000 g/m3·h. 4) VOPS (valor objectiu per a la protecció de la salut sobre les mitjanes vuit-horàries mòbils): 120 g/m3 no es podrà superar més de 25 ocasions per any de mitjana en un període de 3 anys. 5) OLTPS(objectiu a llarg termini per a la protecció de la salut sobre les mitjanes vuit-horàries mòbils): 120 g/m3. 6) LLI (llindar d’informació a la població sobre les mitjanes horàries): 180 g/m3 . 7 LLA (llindar d’alerta sobre les mitjanes horàries): 240 g/m3.

RD 1073/2002 PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 209

Contaminant: Diòxid de nitrogen (NO2) Període: 01/01/08 - 31/12/08 Unitats: μg/m3 Punt de Mitjana Número superacions % dades P982 medició anual VLh VLh+MdT3 LLA4 Alcover 12 93 52 0 0 0 (C/ Mestral) Constantí 14 92 46 0 0 0 Perafort 14 96 46 0 0 0 Reus 17 95 55 0 0 0 Tarragona 23 95 73 1 0 0 (Bonavista) Tarragona (Parc de la 28 95 81 0 0 0 Ciutat) Tarragona (Sant 26 92 75 0 0 0 Salvador) Tarragona 24 96 72 0 0 0 (U. Laboral) Vila-seca 22 88 72 0 0 0 1) VLa+MdT (valor límit anual per a la protecció de la salut humana més el marge de tolerància per al 2008): 44 g/m3. 2) P98 (percentil 98): 200 g/m3. És el valor de referència de situació admissible vigent segons el Reial decret 717/1987. 3) VLh+MdT (valor límit horari per a la protecció de la salut humana més el marge de tolerància per al 2008): 220 g/m3. No se superarà més de 18 ocasions per any. 4) LLA (llindar d’alerta sobre les mitjanes horàries): 400 g/m3.

RD 1073/2002 Contaminant: Diòxid de sofre (SO2) Període: 01/01/08 - 31/12/08 Unitats: μg/m3

% Mitjana Número superacions Punt de medició dades anual VLh VLd LLA Alcover (C/ Mestral) 96 4 0 0 0 Constantí 93 5 0 0 0 Perafort 99 4 2 0 0 Reus 96 2 0 0 0 Tarragona (Bonavista) 97 3 0 0 0 Tarragona (Parc de la Ciutat) 97 3 0 0 0 Tarragona (Sant Salvador) 92 4 0 0 0 Tarragona (Universitat Laboral) 97 3 0 0 0 Vila-seca 91 2 0 0 0 1) VLh (valor límit horari per a la protecció de la salut humana): 350 g/m3. No se superarà més de 24 ocasions per any. 2) VLd (valor límit diari per a la protecció de la salut humana): 125 g/m3. No se superarà més de 3 ocasions per any. 3) LLA (llindar d’alerta sobre les mitjanes horàries): 500 g/m3. RD 1073/2002 Contaminant: Partícules en suspensió (PM10)

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 210

Període: 01/01/08 - 31/12/08 Unitats: μg/m3 Número superacions Punt de medició Mitjana anual % dades P903 VLd4 Constantí (c/ 50 33 48 17 Gaudí) Reus (Mas Tallapedra - c/ 48 36 64 29 dels Ossos) Tarragona 48 35 54 28 (Bonavista) Tarragona 49 31 50 15 (DARP) Tarragona (Port) 14 50 70 20 Tarragona 50 30 50 18 (U. Laboral) Vila-seca (estación de la 33 30 46 8 RENFE) 1 Mètode d’anàlisi: Gravimetria 2 VLa (valor límit anual per a la protecció de la salut humana): 40 g/m3 3 El percentil 90 (P90=50 g/m3) de les dades diàries es calcula com a indicador de la superació o no del VLd, tot i tenint en compte el nombre de dades. És a dir, 35 superacions del valor diari 50 g/m3 sobre un total de 365 dades (una cada dia), equival a que un 10% de les mitjanes diàries siguin superior a 50 g/m3, i per tant, que el P90 sigui superior a aquest valor. És indicador i no té valor normatiu. 4 VLd (valor límit diari per a la protecció de la salut humana): 50 g/m3 no es podrà superar més de 35 ocasions per any. NOTA: en aquestes dades no s’ha restat l’estimació de la contribució de les fonts naturals (i.e. episodis d’intrusió de pols del Sàhara)

RD 1073/2002 Contaminant: Monòxid de carboni (CO) Període: 01/01/08 - 31/12/08 Unitats: mg/m3

Punt de Número superacions Mitjana anual % dades Màxim 8-h m.1 medició VLv2 Alcover 0,3 46 0,7 0 (Mestral) Reus 0,3 96 1,2 0 (Tallapedra) Tarragona 0,3 92 0,6 0 (Bonavista) Tarragona (Parc de la 0,3 93 1,1 0 Ciutat) Tarragona 0,3 92 1,0 0 (St. Salvador) 1) Màxim de les mitjanes 8-horàries mòbils 2) VL-8h (valor límit per a la protecció de la salut sobre les mitjanes 8-horàries mòbils): 10 mg/m3

RD 1073/2002

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 211

Contaminant: Benzè (C6H6) Període: 01/01/08 - 31/12/08 Unitats: µg/m3

Punt de medició Mitjana anual % dades

Constantí (Gaudí) 4,90 41 Perafort (Puigdelfí) 1,40 14

Reus (Tallapedra) 0,90 46

Tarragona (Parc de la Ciutat) 1,00 41

Tarragona (St. Salvador) 1,30 15 Tarragona (Universitat 2,00 48 Laboral) 1 VLa+MdT (valor límit anual per a la protecció de la salut més el marge de tolerància per al 2008): 7 µg/m3.

RD 833/1975

Contaminant: Sulfur d’hidrogen (H2S) Període: 01/01/08 - 31/12/08 Unitats: µg/m3

Número superacions Punt de medició Mitjana anual % dades VLh1 VLh+MdT2

Alcover (Mestral) 1,3 88 0 0

Constantí (Gaudí) 2,1 96 0 0 Perafort (Puigdelfí) 1,8 93 0 14 Reus (Tallapedra) 1,1 94 0 0

Tarragona (Bonavista) 1,4 98 0 0

Tarragona (Parc de la 2,3 97 0 0 Ciutat)

Tarragona (St. Salvador) 1,5 91 0 0

Tarragona (Universitat 1,4 95 0 0 Laboral) Vila-seca (Renfe) 1,2 94 0 0 1 VRd (valor de referència sobre les mitjanes diàries): 40 µg/m3 2 VRs (valor de referència sobre les mitjanes semihoraries): 100 µg/m3

RD 833/1975 Contaminant: Clorur d’hidrogen (HCl) Període: 01/01/08 - 31/12/08

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 212

Unitats: µg/m3 Núm. superacions Punt de medició Mitjana anual % dades VLd1 Constantí (c/ 12 98 0 Gaudí) 1 VRd (valor de referència sobre les mitjanes diàries): 50 µg/m3

5.3.2. Emissions del transport i vehicles a Cambrils

Per al càlcul de les emissions dels vehicles al municipi de Cambrils s’ha utilitzat el programa COPERT 4 (Computer programme to calculate emissions from road transport. Versió 6.1). El desenvolupament d’aquest programa va ser finançat per l’Agència Europea de Medi Ambient i en principi, s’havia dissenyat per als experts nacionals, per tal que es poguessin estimar les emissions del trànsit rodat i incloure-les als inventaris nacionals anuals oficials. Aquest programa és molt utilitzat en altres recerques o estudis.

Les emissions de contaminants generades per la mobilitat terrestre depenen, principalment, del parc de vehicles i de la distància que es recorre. Concretament, les dades que s’utilitzen al programa són:

- Dades climàtiques de la zona de l’estudi.

- Característiques dels combustibles utilitzats.

- La distribució de la circulació dels diferents tipus de vehicles associada a les vies a analitzar.

- La distribució del parc automobilístic per tipologia de vehicle.

- Els quilòmetres recorreguts anuals associats a cada tipologia de vehicle.

- La velocitat de circulació en cada via.

El programa COPERT 4 s’ha utilitzat per al càlcul de les emissions dels contaminats estudiats, que són CO, VOC’s, CH4, NOx, PM 2,5, PM10, CO2 i SO2.

Els resultats que s’han obtingut es mostren en la taula a continuació. Els resultats estan repartits per tipus de contaminant i per tipus de via per la que circulen els vehicles. Tots els resultats estan expressats en tones.

Vies urbanes Carreteres Vies ràpides Total CO 12,76 27,33 5,38 45,47

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 213

VOC 8,99 4,28 1,28 14,55 CH4 0,37 0,34 0,03 0,75 NOx 4,07 10,99 1,63 16,69 PM2,5 0,24 0,45 0,07 0,75 PM10 0,29 0,49 0,07 0,85 CO2 1.182,95 2.518,39 333,55 4.034,89 SO2 0,83 0,11 1,32 0,83

Taula 5.6. Emissions ocasionades pel trànsit a Cambril per tipus de via (Tn/any) Font: COPERT 4

La taula següent mostra els contaminants abans esmentats i repartits en les categories de vehicles utilitzades al municipi de cambrils.

CO VOC CH4 NOx PM2,5 PM10 CO2 SO2 Autobús urbà 1,43 0,46 0,02 0,52 0,02 0,03 126,66 0,04 Autobús escolar 0,06 0,02 0,00 0,02 0,00 0,00 4,92 0,00 Cotxe com a 40,16 12,85 0,66 14,74 0,66 0,75 3.563,58 1,17 conductor Moto com a conductor 3,24 1,04 0,05 1,19 0,05 0,06 287,37 0,09 Furgoneta/camió 0,59 0,19 0,01 0,22 0,01 0,01 52,35 0,02 TOTAL 45,47 14,55 0,75 16,69 0,75 0,85 4.034,89 1,32

Taula 5.7. Emissions ocasionades pel trànsit a Cambril per tipologia de vehicle (Tn/any) Font: COPERT 4

Com es pot veure en el cas del CO2, s’emeten 4.034,89 tones a l’any en el conjunt de vehicles que circulen pel municipi. Això suposa un 0,04% del total d’emissions de CO2 del trànsit per carretera de tot Catalunya, que és uns 10 milions de tones aproximadament.

Els gràfics següents mostren els resultats obtinguts de cada contaminant segons la tipologia del vehicle (tipologies predeterminades pel programa COPERT 4) i també segons el tipus de via.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 214

Gràfic 5.5. Contaminant: CO. Resultats emissions totals. Font: COPERT 4

Gràfic 5.6. Contaminant:VOC. Resultats emissions totals. Font: Copert 4

Gràfic 5.7. Contaminant:CH4. Resultats emissions totals. Font: COPERT 4

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 215

Gràfic 5.8. Contaminant:NOx. Resultats emissions totals. Font: COPERT4

Gràfic 5.9. Contaminant:PM 2,5. Resultats emissions totals. Font: Copert 4

Gràfic 5.10. Contaminant:PM10. Resultats emissions totals. Font: COPERT 4

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 216

Gràfic 5.11. Contaminant:CO2. Resultats emissions totals. Font: COPERT 4

Gràfic 5.12. Contaminant:SO2. Resultats emissions totals. Font: COPERT 4

5.3.3. Contaminació acústica

El soroll ambiental genera un dels principals problemes mediambientals. Segons l’agència europea del medi ambient, pot afectar a les persones tant des del punt de vista fisiològic com psicològic i interferir amb activitats bàsiques com dormir, descansar, estudiar i comunicar-se.

El soroll està associat a nombroses activitats humanes, però les que més soroll produeixen són el trànsit ferroviari, el rodat i l’aeri. És un problema que afecta de manera especial el medi ambient urbà, ja que prop del 75% de la població europea viu en ciutats i els volums de trànsit continuen en augment.

La Organització mundial de la Salut (OMS) estima que prop del 40% de la població europea està exposada a uns nivells de soroll derivats del trànsit que superen els 55 dB(A) durant el dia i més del 30% està exposada a nivells que superen els 55 dB(A) durant la nit.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 217

Els efectes del soroll es poden veure potenciats si interactuen altres factors com els contaminants atmosfèrics, ambdós factors de l’estrès.

El soroll afecta també a la fauna i la flora, encara que les repercussions a llarg termini (com canvis de rutes migratòries, allunyament d’animals dels indrets on s’alimenten o crien), necessiten una investigació més acurada.

L’ajuntament de Cambrils ha estudiat el soroll al terme municipal i va elaborar, a principis del 2007, uns mapes de capacitat acústica del municipi diferenciant tres zones de sensibilitat acústica (alta, baixa i moderada) i una zona de soroll.

Llegenda:

Zona A. Sensibilitat acústica alta

Zona B. Sensibilitat acústica moderada

Zona C. Sensibilitat acústica baixa

Zona de soroll

A continuació es mostra el mapa de capacitat acústica del municipi de Cambrils:

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 218

Mapa 5.1. Mapa de capacitat acústica del municipi de Cambrils. Font: Ajuntament de Cambrils

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 219

El municipi de Cambrils disposa d’una ordenança municipal reguladora del soroll i les vibracions. Aquesta “Ordenança municipal sobre el soroll i les vibracions” va entrar en vigor el 21-6-2007 i el seu text íntegre es troba publicat al BOPT núm. 129 de 4/6/2007.

Aquesta ordenança preveu els següents nivells d’immissió de sorolls a l’ambient exterior produïts pels mitjans de transport:

Nivell d’avaluació LAr en dB(A) Valors límit d’immissió Valors d’atenció Zona de sensibilitat Dia Nit Dia Nit A, alta 60 50 65 60 B, moderada 65 55 68 63 C, baixa 70 60 75 70

Taula 5.8. Nivells d’immissió de sorolls produïts pels mitjans de transport Font: Ordenança municipal sobre el soroll i les vibracions – BOPT 129 de 4/6/2007

Segons aquesta Ordenança i els mapes de sensibilitat acústica, les zones amb una sensibilitat acústica alta són les zones més residencials i per on circula menys intensitat de vehicles. En canvi, les zones de sensibilitat baixa són aquelles per on passen vies més importants i hi circulen més vehicles.

Per valorar la importància del trànsit en el nivell de pressió sonora existent al municipi, per a aquesta diagnosi s’han elaborat uns mapes de soroll de les principals vies de comunicació amb el model matemàtic de càlcul Cadna A. A partir de les dades d’intensitat del trànsit, presentades en altres apartats d’aquesta memòria, les velocitats segons el tipus de via, la topografia i els edificis existents, s’han traçat les isòfones que conformen el mapa de soroll. El mateix programa ha estimat les intensitats mitjanes de trànsit a les diferents vies a partir de les dades d’intensitat de vehicles (vehicles/hora) en hora punta al matí i a la tarda obtinguts en les campanyes de prospecció efectuades.

De conformitat amb l’article 6 i l’annex II de la Directiva 2002/49/CE, el model utilitzat adopta el següent mètode de càlcul per a la determinació dels indicadors comuns pel soroll del trànsit rodat:

SOROLL DEL TRÀNSIT RODAT: mètode nacional de càlcul francès "NMPB-Routes-96 (SETRA-CERTULCPC-CSTB)", contemplat a l’« Arrêté du 5 mai 1995 relatif au bruit des infrastructures routières, Journal officiel du 10 mai 1995, article 6» i a la norma francesa "XPS 31-133", amb les consideracions addicionals contemplades a la Recomanació de la Comissió de 6 d’agost de 2003, relativa a les Orientacions sobre els mètodes de càlcul provisionals revisats per al soroll industrial, procedent d’aeronaus, del trànsit rodat y ferroviari, i les dades d’emissions corresponents.

Els mapes de soroll obtinguts es mostren a continuació, diferenciant els períodes diürn i nocturn.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 220

Mapa 5.2. Mapa de soroll ocasionat pel trànsit rodat en la zona oest del municipi. Vies principals en període diürn. Elaboració pròpia.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 221

Mapa 5.3. Mapa de soroll ocasionat pel trànsit rodat en la zona est del municipi. Vies principals en període diürn. Elaboració pròpia.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 222

Mapa 5.4. Mapa de soroll ocasionat pel trànsit rodat en la zona oest del municipi. Vies principals en període nocturn. Elaboració pròpia.

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 223

Mapa 5.5. Mapa de soroll ocasionat pel trànsit rodat en la zona est del municipi. Vies principals en període nocturn. Elaboració pròpia

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CAMBRILS 224