DOCSLIB.ORG

Dades Sòcioeconòmiques I De Mobilitat

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Dades Sòcioeconòmiques I De Mobilitat Diagnosi del transport públic col·lectiu en dies laborables a Catalunya 7.- DADES SÒCIOECONÒMIQUES I DE MOBILITAT 7.1.- Variables Les diferents variables que s’han emprat per al càlcul dels indicadors són les següents: • Població Les dades s’han obtingut de la pàgina web oficial de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i corresponen a l’actualització del padró de l’any 2001. Les dades es resumeixen en la següent taula i en els dos gràfics de les pàgines posteriors: Població (any Codi COMARCA 2001) 1 Alt Camp 35.635 2 Alt Empordà 99.321 3 Alt Penedès 80.976 4 Alt Urgell 19.105 5 Alta Ribagorça 3.477 6 Anoia 93.529 7 Bages 155.112 8 Baix Camp 145.675 9 Baix Ebre 66.369 10 Baix Empordà 102.566 11 Baix Llobregat 692.892 12 Baix Penedès 61.256 13 Barcelonès 2.093.670 14 Berguedà 37.995 15 Cerdanya 14.158 16 Conca de Barberà 18.766 17 Garraf 108.194 18 Garrigues 18.999 19 Garrotxa 47.747 20 Gironès 136.543 21 Maresme 356.545 22 Montsià 57.550 23 Noguera 34.744 24 Osona 129.543 25 Pallars Jussà 12.057 26 Pallars Sobirà 6.174 27 Pla d'Urgell 29.723 28 Pla de l'Estany 24.347 29 Priorat 9.196 30 Ribera d'Ebre 21.656 31 Ripollès 25.744 32 Segarra 18.497 33 Segrià 166.090 34 Selva 117.393 35 Solsonès 11.466 36 Tarragonès 181.374 37 Terra Alta 12.196 38 Urgell 31.026 39 Vall d'Aran 7.691 40 Vallès Occidental 736.682 41 Vallès Oriental 321.431 TOTAL 6.343.110 Taula 13: Població per comarca. (Font: Idescat) 25 Diagnosi del transport públic col·lectiu en dies laborables a Catalunya Població (Revisió padró 2001) Barcelonès 2.093.670 Vallès Occidental 736.682 Baix Llobregat 692.892 Maresme 356.545 Vallès Oriental 321.431 Tarragonès 181.374 Segrià 166.090 Bages 155.112 Baix Camp 145.675 Gironès 136.543 Osona 129.543 Selva 117.393 Garraf 108.194 Baix Empordà 102.566 Alt Empordà 99.321 Anoia 93.529 Alt Penedès 80.976 Baix Ebre 66.369 Baix Penedès 61.256 Montsià 57.550 Garrotxa 47.747 Berguedà 37.995 Alt Camp 35.635 Noguera 34.744 Urgell 31.026 Pla d'Urgell 29.723 Ripollès 25.744 Pla de l'Estany 24.347 Ribera d'Ebre 21.656 Alt Urgell 19.105 Garrigues 18.999 Conca de Barberà 18.766 Segarra 18.497 Cerdanya 14.158 Terra Alta 12.196 Pallars Jussà 12.057 Solsonès 11.466 Priorat 9.196 Vall d'Aran 7.691 Pallars Sobirà 6.174 Alta Ribagorça 3.477 0 500.000 1.000.000 1.500.000 2.000.000 2.500.000 Figura 4: Població segons la revisió del Padró 2001 (Font: Idescat) 26 Diagnosi del transport públic col·lectiu en dies laborables a Catalunya Per tal de poder comparar les diferents comarques d’una manera més significativa, tot seguit es presenta el mateix gràfic de la població però sense les comarques més poblades, és a dir, sense el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Occidental: Població (sense Barcelonès, Vallès Ocidental, Baix Llobregat, Maresme i Vallès Oriental) Tarragonès 181.374 Segrià 166.090 Bages 155.112 Baix Camp 145.675 Gironès 136.543 Osona 129.543 Selva 117.393 Garraf 108.194 Baix Empordà 102.566 Alt Empordà 99.321 Anoia 93.529 Alt Penedès 80.976 Baix Ebre 66.369 Baix Penedès 61.256 Montsià 57.550 Garrotxa 47.747 Berguedà 37.995 Alt Camp 35.635 Noguera 34.744 Urgell 31.026 Pla d'Urgell 29.723 Ripollès 25.744 Pla de l'Estany 24.347 Ribera d'Ebre 21.656 Alt Urgell 19.105 Garrigues 18.999 Conca de Barberà 18.766 Segarra 18.497 Cerdanya 14.158 Terra Alta 12.196 Pallars Jussà 12.057 Solsonès 11.466 Priorat 9.196 Vall d'Aran 7.691 Pallars Sobirà 6.174 Alta Ribagorça 3.477 0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000 160.000 180.000 200.000 Figura 5: Població segons la revisió del Padró 2001 (sense el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Oriental) (Font: Idescat) 27 Diagnosi del transport públic col·lectiu en dies laborables a Catalunya • Superfície urbana: La segona variable que s’ha utilitzat és la superfície de cada comarca i, més concretament, la superfície urbana o urbanitzable de cadascuna d’elles. La informació també ha estat facilitada per l’Idescat mitjançant consulta directa ja que aquesta informació no apareix a la seva pàgina web. Els resultats són els següents: Superfície urbana i superfície no urbana Noguera Alt Urgell Segrià Pallars Sobirà Alt Empordà Pallars Jussà Bages Osona Berguedà Solsonès Baix Ebre Selva Ripollès Anoia Vallès Oriental Ribera d'Ebre Garrigues Terra Alta Montsià Garrotxa Segarra Baix Empordà Baix Camp Conca de Barberà Vall d'Aran Alt Penedès Vallès Occidental Urgell Gironès Cerdanya Alt Camp Priorat Baix Llobregat Alta Ribagorça Maresme Tarragonès Superfície urbana Pla d'Urgell Baix Penedès Superfície no urbana Pla de l'Estany Garraf Barcelonès 0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000 160.000 180.000 200.000 Figura 6: Superfície urbana i superfície no urbana per comarques. (Font: Idescat) 28 Diagnosi del transport públic col·lectiu en dies laborables a Catalunya En percentatge, la distribució entre sol urbà (o urbanitzable) i son no urbà és la següent: Superfície urbana i superfície no urbana (en percentatge) Noguera Alt Urgell Segrià Pallars Sobirà Alt Empordà Pallars Jussà Bages Osona Berguedà Solsonès Baix Ebre Selva Ripollès Anoia Vallès Oriental Ribera d'Ebre Garrigues Terra Alta Montsià Garrotxa Segarra Baix Empordà Baix Camp Conca de Barberà Vall d'Aran Alt Penedès Vallès Occidental Urgell Gironès Cerdanya Alt Camp Priorat Baix Llobregat Alta Ribagorça Maresme Tarragonès Superfície urbana (Ha) Pla d'Urgell Superfície no urbana (Ha) Baix Penedès Pla de l'Estany Garraf Barcelonès 0% 20% 40% 60% 80% 100% Figura 7: Percentatge de la superfície urbana i superfície no urbana per comarques. (Font: Idescat) 29 Diagnosi del transport públic col·lectiu en dies laborables a Catalunya • Mobilitat obligada: El tercer dels indicadors s’obté al dividir les expedicions corresponents per la mobilitat obligada, és a dir, la mobilitat el motiu del qual és el treball o els estudis. Aquesta dada s’ha obtingut a partir de la EMO del 96, doncs la del 2001 encara no està prou treballada i presenta algunes irregularitats que en desaconsellen el seu ús. El mateix Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha facilitat aquestes dades, que tot seguit es presenten: MOBILITAT MOBILITAT OBLIGADA GENERADA MOBILITAT OBLIGADA ATRETA Codi COMARCA OBLIGADA INTERNA GG (cap)G*AA (cap)A* 1 Alt Camp 15.811 3.452 2.136 1.316 2.677 1.151 1.526 2 Alt Empordà 47.929 6.179 4.322 1.857 2.493 998 1.495 3 Alt Penedès 35.271 7.294 3.875 3.419 5.840 1.364 4.476 4 Alt Urgell 8.120 1.217 735 482 546 109 437 5 Alta Ribagorça 1.473 476 347 129 69 24 45 6 Anoia 42.892 7.371 3.480 3.891 3.603 838 2.765 7 Bages 73.364 9.710 4.001 5.709 6.228 1.333 4.895 8 Baix Camp 62.279 17.449 14.985 2.464 8.459 5.737 2.722 9 Baix Ebre 30.503 4.055 1.794 2.261 3.039 264 2.775 47.322 10 Baix Empordà 8.366 6.313 2.053 2.916 1.484 1.432 11 Baix Llobregat 250.965 119.119 99.645 19.474 74.026 57.174 16.852 12 Baix Penedès 19.961 7.110 4.003 3.107 3.240 1.203 2.037 13 Barcelonès 1.000.026 148.433 148.433 0 255.890 255.890 0 14 Berguedà 16.207 3.471 1.174 2.297 1.103 179 924 15 Cerdanya 6.250 1.243 727 516 403 60 343 16 Conca de Barberà 7.606 2.167 1.088 1.079 982 203 779 17 Garraf 38.950 12.360 8.103 4.257 5.611 2.481 3.130 18 Garrigues 7.170 2.750 1.913 837 534 293 241 19 Garrotxa 23.973 3.418 2.087 1.331 1.884 471 1.413 20 Gironès 70.720 9.460 9.460 0 20.923 20.923 0 21 Maresme 137.713 47.323 36.694 10.629 13.462 8.562 4.900 22 Montsià 24.347 3.931 1.298 2.633 1.768 100 1.668 13.997 23 Noguera 4.472 2.977 1.495 1.200 500 700 24 Osona 68.578 7.120 3.655 3.465 5.769 1.519 4.250 25 Pallars Jussà 5.607 1.147 809 338 394 142 252 26 Pallars Sobirà 2.480 823 524 299 153 40 113 27 Pla d'Urgell 12.434 3.676 2.169 1.507 1.982 725 1.257 28 Pla de l'Estany 11.264 3.344 2.360 984 1.513 782 731 29 Priorat 3.143 1.393 631 762 244 52 192 30 Ribera d'Ebre 9.705 1.760 954 806 1.222 205 1.017 31 Ripollès 12.703 2.494 1.132 1.362 992 121 871 32 Segarra 8.296 1.851 781 1.070 2.758 342 2.416 33 Segrià 87.547 6.491 6.491 0 10.568 10.568 0 34 Selva 50.644 12.694 8.401 4.293 7.851 3.574 4.277 35 Solsonès 5.616 961 361 600 588 48 540 85.947 36 Tarragonès 13.444 13.444 0 21.233 21.233 0 37 Terra Alta 4.998 1.098 463 635 173 16 157 38 Urgell 13.238 3.791 1.542 2.249 2.233 349 1.884 39 Vall d'Aran 4.059 560 448 112 249 67 182 40 Vallès Occidental 329.434 67.641 49.211 18.430 87.998 52.148 35.850 41 Vallès Oriental 133.266 38.325 21.138 17.187 33.018 17.194 15.824 TOTAL 2.831.808,0 599.439,0 474.104,0 125.335,0 595.834,0 470.466,0 125.368,0 ...on G = Mobilitat obligada generada total G(cap) = Mobilitat obligada generada amb alguna de les quatre capitals de província G* = Mobilitat obligada sense capitals de província Taula 14: Mobilitat obligada per comarques.
Load more

Recommended publications
  • Baixa Descarrega El
    DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES m » 3i ICASIELLOTS S! Roser Ripollès i de la Fragua A vjr rá * UrV, Q kr ^ L éC . iS B 3r« jr*' .. • I i y > d* «r- / • I '>* LA MIGRACIÓ A LES GARRIGUES DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES I CASTELLOTS M'ha semblat interessant fer l'estudi de la migració a grafia actual i al costat, entre parèntesis, la o les grafies les Garrigues precisament al segle XVIII, perquè aquest trobades quan aquestes són diferents. Als pobles, a més és un segle de prosperitat i de repoblament de tot a més, he indicat a quin bisbat corresponien i a quina Catalunya després de la devastació produïda per les comarca pertanyen avui i quan es tracta de llocs que successives epidèmies de pesta, des del segle XIV fins no tenien municipi propi, he indicat el municipi al a mitjan segle XVII, i les Garrigues, lògicament, també qual pertanyien, si em consta. He escollit de fer-ho va participar d'aquesta prosperitat i d'aquest així per tal que si algú els vol localitzar en un mapa li repoblament. Per saber que és un període sigui més fàcil de trobar-los i, al mateix temps, se'n d'expansió només cal donar un tomb pels pobles de la pugui calcular la distància simplement llegint el treball. comarca i mirar les seves esglésies. Pràcticament totes Cal tenir en compte, però, que la superfície dels bisbats són del segle XVIII: en alguns pobles, com a les Borges, en aquella època no era igual que l'actual, ja que hi va es van fer noves de peu; en altres, com a Fulleda, es va haver petites modificacions al segle XIX i molt ampliar l'església existent.
    [Show full text]
  • Survey of Meloidogyne Spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain
    Supplement to Journal of Nematology 26(4S):731-736. 1994. © The Society of Nematologists 1994. Survey of Meloidogyne spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain F. J. SORRIBAS 1 AND S. VERDEJO-LucAs 2 Abstract: A survey was conducted to determine the frequency and abundance of Meloidogyne spp. in tomato production sites located in Baix Llobregat County, Barcelona, Spain. Forty-five sites were sampled before planting and at harvest from February to October, 1991. Meloidogyne spp. occurred in 49% of the sites sampled. Preplant population densities ranged from 10 to 220 (g = 110)juveniles/ 250 cm 3 soil, and final population densities ranged from 20 to 1,530 (~ = 410)juveniles/250 cm ~ soil. Final population densities were higher in open fields than in field greenhouses, but initial population densities were higher in greenhouses than in fields. Meloidogyne incognita, M. javanica, and M. arenaria were found in this survey. Meloidogyne populations that reproduced on M. incognita-resistant tomato cuhivars in the field sites did not circumvent the Mi gene resistance in greenhouse tests. Key words: greenhouse, Lycopersicon esculentum, Meloidogyne, nematode, resistance, root-knot nema- tode, Spain, survey, susceptibility, tomato. Meloidogyne is the most important genus types of vegetables grown in open fields of plant-parasitic nematodes that affect are more numerous and diverse, but to- vegetable crops in Spain. Recent reports mato and lettuce are the most important have shown an increased concern about annual crops. Tomato is cultivated as an the rapid spread and wide distribution of early crop from February to June in field Meloidogyne spp.
    [Show full text]
  • Caso De Exito Aganova-ATL-3
    R STUDY CASE ATL: Inspection in water suply network pipeline – CAN LLONG SABADELL Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATL) is a public company of the Government of Given the situation, ATL opted for the application of the Nautilus System, a wireless neutral Catalunya, attached to the Department of Territory and Sustainability whose mission is to buoyancy technology specifically designed for the inspection of large diameter pipelines. produce and supply drinking water to the population through transport and distribution networks, as well as to execute, maintain, conserve and manage the facilities that make Location: Section 1- Lenght: up the entire network. Water suply pipeline- CAN 3.447 ml LLONG Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATL) manages the supply of drinking water in Section 2 - Lenght: transport pipelines in the Ter-Llobregat system and is responsible for the collection, Pipeline diameter: 2.352 ml purification and distribution of drinking water to municipal deposits. Ø800mm - Ø1.250mm (diameter changes in the section) Estimated water flow: ATL supplies drinking water to more than 100 municipalities in the regions of Alt Penedès, 0.5 m/s Material: Anoia, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, la Selva, Vallès Oriental and Vallès Approximate pressure: Reinforced concrete with Occidental, which represents a population of around 5 million inhabitants. 7 bar metal covering The supply network managed by ATL has more than 1000 kilometers of pipes, more than 60 pumping stations and a surface area of 1800 km2. To produce the water, ATL manages five infrastructures: three drinking water treatment Execution dates stations and two desalination plants.
    [Show full text]
  • Làmina 3 L’Horta En Zona Urbana
    Làmina 3 L’horta en zona urbana El Baix Llobregat 6. El port de Barcelona és un dels grans ports de la Mediterrània tant en mercaderies com en creuers turístics. Al 1. La Colònia Güell és una de les indústries 3. Un seguit de poblacions situades als marges del llit d’inundació del Llobregat converteixen la vall baixa seu voltant s’han creat àrees de transport de mercaderies ple- que a la segona meitat del segle XIX va apro- nes de contenidors, com la Zona Franca, i zones industrials. fitar la proximitat a Barcelona i a les aigües d’aquest riu en una zona intensament urbanitzada que forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona. La seva ampliació ha obligat a desviar cap al sud la desembo- del Llobregat per instal·lar-se a la vall baixa 2. Els marges dret i esquerre del riu Llobregat i el cadura del riu Llobregat. del riu. seu delta encara mantenen zones agrícoles d’una elevada productivitat gràcies al regadiu, que es dediquen a la producció de fruita i hortalisses. La 4. El corredor que forma la vall baixa del Llobregat és ocupat 2 seva conservació està, però, amenaçada per l’am- per autovies, autopistes, carreteres, línies de ferrocarril que 5. El riu Llobregat forma un delta d’uns 100 km de pliació de les infraestructures i la urbanització. connecten Barcelona amb el centre i el sud del país i amb l’in- superfície, una part del qual està protegit. En aquest terior de la península Ibèrica i que suporten un gran tràfic de tram final del riu el 1819 es va construir el canal de la mercaderies generat per l’activitat del port i de l’aeroport de Infanta i, anys més tard, el canal de la Dreta, les aigües Barcelona.
    [Show full text]
  • Can Naturbanization Promote Environmentally Friendly Built-Up Areas? a Comparison Between Cadí-Moixeró (Catalonia, Spain) and Comana (Romania) Natural Parks
    Europ. Countrys. · Vol. 9 · 2017 · No. 4 · p. 679-708 DOI: 10.1515/euco-2017-0039 European Countryside MENDELU CAN NATURBANIZATION PROMOTE ENVIRONMENTALLY FRIENDLY BUILT-UP AREAS? A COMPARISON BETWEEN CADÍ-MOIXERÓ (CATALONIA, SPAIN) AND COMANA (ROMANIA) NATURAL PARKS Antoni-Francesc Tulla1, Ilinca-Valentina Stoica2, Marta Pallarés-Blanch3, Daniela Zamfir4 1 Professor Antoni-Francesc Tulla, Department of Geography, Universitat Autònoma de Barcelona, 08193 Bellaterra, Catalonia, Spain; e-mail: [email protected] 2 Dr. Ilinca-Valentina STOICA, Interdisciplinary Centre for Advanced Research on Territorial Dynamics, Faculty of Geography, University of Bucharest, Bulevardul Nicolae Bălcescu 1, 01004 București, Romania; e-mail: [email protected] 3 Marta Pallarès-Blanch, Consorci Alt Urgell XXI, Catalonia, Spain; e-mail: [email protected] 4 Daniela ZAMFIR, Interdisciplinary Centre for Advanced Research on Territorial Dynamics, Faculty of Geography, University of Bucharest, Bulevardul Nicolae Bălcescu 1, 01004 București, Romania; e-mail: [email protected] 679/849 Received 30 January 2017; Accepted 7 September 2017 Abstract: The study compares the on-going naturbanization processes in and around two Natural Parks under the impact of newcomers, but also tourists from Barcelona and Bucharest and their metropolitan areas. The landscape value of these areas attracts the urban population, which contributes to local sustainable development process but also promotes construction. New businesses associated with rural multifunctionality and value-added activities related to environmental quality were identified. New residents have contributed introducing responsible patterns of consumer, eco- entrepreneurship by women, recovery of abandoned buildings and intensification of rural-urban relationships. Negative impacts such as intensive construction of second homes, with a lower use, in some areas around Cadí-Moixeró threaten biodiversity and habitat connectivity.
    [Show full text]
  • Naturbanization and Local Development in the Mountain Areas of the Catalan Pyrenees
    Naturbanization and local development in the mountain areas of the Catalan Pyrenees A. F. Tulla, M. Pallares-Barbera & A. Vera Geography Department, Universitat Autònoma de Barcelona ABSTRACT: A process of urbanization has developed around the alpine ski resorts and the Natural Protected Areas (NPA). There are also processes of abandonment of settlement populations and mountain cultures by the disappearance of traditional economic activities. This entails a contradiction: the natural features of a territory can facilitate naturbanization, but it can also deteriorate the natural and socioeconomic environment of the territory. Local development, in the mountainous areas of Europe, can be explained by the existence of comparative advantages with regard to urban areas. In the Catalan Pyrenees, the theory of comparative advantage and the use of the territorial embeddedness theory enable us to demonstrate that, in the future, this short term analysis will have to be replaced by longer term analyses that also take into account environmental, social and cultural externalities. 1INTRODUCTION: NATURBANIZATION VS URBAN SPRAWL IN EUROPE Many concepts and theories attempt to explain urban expansion in rural areas or in the urban fringe (Pacione 1984), but processes of urbanization in alpine ski resorts, close to Natural Protected Areas (NPA), have not been seriously analysed. This chapter develops the conceptualization and redefinition of these areas through an analysis of the economic geography of new developments in the fringe of natural protected areas in the Catalan Pyrenees. Framed as part of a research project conducted by our group, we intend to identify and evaluate the effects on the territory of tourism and new activities, which are attracted by the quality of the landscape and environment, and the perception of freedom included in the natural aspects of these territories.
    [Show full text]
  • Les Rieres Del Baix Camp. Connectors Turístics
    ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA MEMÒRIA ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA Consell Comarcal del Baix Camp Reus, desembre de 2016 1 C/ Dr. Ferran, 8 · 43202 Reus · Tel. 977 32 71 55 · www.baixcamp.cat · [email protected] ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA ÍNDEX A) JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT DEL PROJECTE.................2 B) VIABILITAT ECONÒMICA PROJECTE....................................10 C) ACTUACIONS A DESENVOLUPAR.........................................12 2 C/ Dr. Ferran, 8 · 43202 Reus · Tel. 977 32 71 55 · www.baixcamp.cat · [email protected] ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA A) INFORME JUSTIFICATIU DE LA NECESSITAT DE L’ACTUACIÓ L’actuació que es presenta en aquesta memòria vol esdevenir una acció clau per al desenvolupament i dinamització turística dels municipis de la plana del Baix Camp, municipis que, generalment, no es veuen beneficiats per la dinàmica turística que es dóna a primera línia de mar, on es desenvolupa el que tradicionalment anomenem turisme de sol i platja. La finalitat del projecte és la de dinamitzar turísticament la zona interior de la comarca del Baix Camp en base a la ordenació i adequació de les seves principals rieres (les rieres de Riudoms o de Maspujols, d'Alforja o de les Borges i de Riudecanyes i el riu de Llastres) per tal de convertir-les en un atractiu turístic, cultural i mediambiental que impulsi, estimuli i faciliti l’arribada de turistes a aquests municipis de segona línia de mar.
    [Show full text]
  • Strategies for the Spacial Relationship Between the Parc Agrari Del Baix Llobregat and Its Surrounding Municipalities
    Julia Haun COST Action Urban Agriculture Europe: Strategies for the spacial relationship between the Parc Agrari del Baix Llobregat and its surrounding municipalities Barcelona 07/07/2014 - 05 / 09/ 2014 COST Action Urban Agriculture Europe Strategies for the spacial relationship between the Parc Agrari del Baix Llobregat and its surrounding municipalities Barcelona 07/07/2014 - 05 / 09/ 2014 Author: Haun, Julia Photography: Haun, Julia Local organizers: Luis Maldonado Illustrations and resources are under the responsibility of the author COST Action Urban Agriculture Europe is chaired by: Prof. Dr.-Ing. Frank Lohrberg Chair of Landscape Architecture Faculty of Architecture RWTH Aachen University e-mail: [email protected] Professor Lionella Scazzosi PaRID - Ricerca e documentazione internazionale per il paessaggio Politecnico di Milano e-mail: [email protected] This publication is supported by COST ESF provides the COST Office through an EC contract COST is supported by the EU RTD Framework programme Index 1 Introduction 4 - 5 2 Analyses Historic development of the lower part of Baix Llobregat 6 - 7 Situation today 8 - 11 Barriers of the Parc 12 - 13 Spatial Situation 14 - 15 Examination of the border zone area 16 - 17 Examination of access possibilities into the area connected to Viladecans, Gava and Castelldefels 18 - 20 3 Concepts New Connections 22 - 25 Noise Protection 26 - 27 Possebility spaces 28 - 29 4 Conclusion 30 - 31 5 References 33 COST Action UAE: STSM Report - Strategies for the spacial relationship between the Parc Agrari del Baix Llobregat and its surrounding municipalities 3 Introducing COST Urban Agriculture Europe 1. Introduction Fig. 1 Fig.
    [Show full text]
  • Servei Meteorològic De Catalunya
    Servei Meteorològic de Catalunya INFORME DE LA PRECIPITACIÓ MESURADA A CATALUNYA DURANT L’ANY PLUVIOMÈTRIC 2004-2005 Àrea de Climatologia - Servei Meteorològic de Catalunya 1. INTRODUCCIÓ En parlar de precipitació, i quan es vol fer el balanç de reserves hídriques del territori, generalment es tria l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre el dia 1 de setembre d’un any i el dia 31 d’agost de l’any següent. Aquest informe té com a objectiu fer un resum, a partir de les dades de les estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya, de la precipitació recollida al país entre el setembre de 2004 i l’agost de 2005, tant de les quantitats absolutes enregistrades com de la comparació d’aquestes quantitats amb els valors mitjans climàtics i dels episodis pluviomètrics més importants. Els valors mitjans climàtics s’han obtingut a partir de les dades de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya (Ninyerola et al., 2001)1. Igualment, també s’aprofita aquest informe per fer un resum de la precipitació estacional enregistrada, entenent la tardor com els mesos de setembre, octubre i novembre, l’hivern com els mesos de desembre, gener i febrer, la primavera comprèn els mesos de març, abril i maig, i l’estiu correspon als mesos de juny, juliol i agost. Per acabar, cal esmentar que al llarg de tot l’informe s’expressen les quantitats de precipitació en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. 2. Precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2004-2005 A diferència de la tendència apuntada en els darrers quatre anys pluviomètrics, en els que els valors de pluja acumulada foren iguals o per damunt de la mitjana, enguany s’han enregistrat valors clarament inferiors.
    [Show full text]
  • Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA
    [Show full text]
  • Catalonia Accessible Tourism Guide
    accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly.
    [Show full text]
  • Comarca Del Berguedà
    Secció de Sòls Delegació Territorial de Catalunya Guia de camp TRANSCATALÒNIA 2016 Comarca del Berguedà Antoni Baltiérrez Moras 15 d’octubre de 2016 2 Guia de camp TRANSCATALÒNIA 2016: Comarca del Berguedà Autor: Antoni Baltiérrez Moras Col·laboradors: Carles Balasch Rosa M. Poch Miquel Aran Institució Catalana d’Estudis Agraris i Delegació Catalana de la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo Barcelona, octubre de 2016 El contingut d’aquesta obra ha estat extret, en part, de la monografia “Cartografia d'unitats edafològiques de Catalunya a escala 1:250.000: Berguedà i Garrotxa, ED-004/14” editada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona, 394 p, elaborada pel mateix autor, i amb l’autorització de l’ICGC. 3 SÍNTESI DEL PROGRAMA - Cal Rosal. Terrasses del Llobregat - Queralt. Vistes del Baix Berguedà - Vallcebre. Sòls al·luvials. - Estudis hidrològics a les conques de Vallcebre. Carles Balasch - Estudi de sòls en àrees de restauració de mines a cel obert. Rosa M. Poch - Els sòls i les transformacions de la zona de coll de Pradell afectades per la mineria a cel obert. Miquel Aran - Saldes. Sòls sobre vessants col·luvials del Pedraforca. 4 1 Índex 2 Introducció ................................................................................................................ 6 2.1 Localització ........................................................................................................ 6 2.2 Usos del sòl .......................................................................................................
    [Show full text]