Servei Meteorològic de Catalunya INFORME DE LA PRECIPITACIÓ MESURADA A CATALUNYA DURANT L’ANY PLUVIOMÈTRIC 2004-2005 Àrea de Climatologia - Servei Meteorològic de Catalunya 1. INTRODUCCIÓ En parlar de precipitació, i quan es vol fer el balanç de reserves hídriques del territori, generalment es tria l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre el dia 1 de setembre d’un any i el dia 31 d’agost de l’any següent. Aquest informe té com a objectiu fer un resum, a partir de les dades de les estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya, de la precipitació recollida al país entre el setembre de 2004 i l’agost de 2005, tant de les quantitats absolutes enregistrades com de la comparació d’aquestes quantitats amb els valors mitjans climàtics i dels episodis pluviomètrics més importants. Els valors mitjans climàtics s’han obtingut a partir de les dades de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya (Ninyerola et al., 2001)1. Igualment, també s’aprofita aquest informe per fer un resum de la precipitació estacional enregistrada, entenent la tardor com els mesos de setembre, octubre i novembre, l’hivern com els mesos de desembre, gener i febrer, la primavera comprèn els mesos de març, abril i maig, i l’estiu correspon als mesos de juny, juliol i agost. Per acabar, cal esmentar que al llarg de tot l’informe s’expressen les quantitats de precipitació en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. 2. Precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2004-2005 A diferència de la tendència apuntada en els darrers quatre anys pluviomètrics, en els que els valors de pluja acumulada foren iguals o per damunt de la mitjana, enguany s’han enregistrat valors clarament inferiors. De fet cap de les estacions ha assolit la seva corresponent mitjana climàtica. La distribució geogràfica de la precipitació total acumulada (mapa 2.1) mostra una elevada variabilitat territorial lligada a la riquesa de règims climàtics de Catalunya. Així en pocs quilòmetres de distància s’acumulen valors superiors als 1.000 mm i d’altres que en prou feines arriben als 150 mm. Els valors màxims s’han concentrat al sector a cavall de la Val d’Aran i el Pallars Sobirà i el nord del Ripollès, on s’han superat lleugerament els 1.000 mm. Els més de 500 mm que s’enregistraren al sector proper al cap de Salou corresponen, en bona part, a la forta tempesta caiguda entre els dies 6 i 7 de setembre de 2004, i que deixà en alguns punts més de 200 mm en poques hores. Cal destacar que el sector de la serralada Transversal (Montseny-Guilleries-Collsacabra), que en un any tipus acumularia més de 1.000 mm, en aquest any pluviomètric amb prou feines ha superat els 500 mm. 1 Ninyerola, M., Pons, X. i Roure, J. M. (2001): Atles climàtic digital de Catalunya. Departament de Geografia, Unitat de Botànica. Universitat Autònoma de Barcelona. http://magno.uab.es/atles-climatic/ C. de Berlín, 38-48 1 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected] Servei Meteorològic de Catalunya ESTACIÓ COMARCA Prec (mm) Bonaigua (2.250 m) Pallars Sobirà 1093,0 Ulldeter (2.380 m) Ripollès 1077,0 Boí (2.540 m) Alta 830,2 Ribagorça Molló Ripollès 782,4 Malniu (2.310 m) Cerdanya 779,1 Sant Pau de Ripollès 776,2 Segúries Vielha e Mijaran Val d'Aran 767,6 Núria (1.971 m) Ripollès 717,4 Els valors mínims s’han concentrat a les comarques del pla de Lleida (Segrià, Pla d’Urgell, Garrigues i Urgell), on s’hi han acumulat menys de 200 mm. Aquestes quantitats són pròpies de climes àrids com els de l’àrea litoral d’Almeria (amb precipitació anual inferior als 300 mm), i donen fe de les minses precipitacions assolides enguany: ESTACIÓ COMARCA Prec (mm) Alcarràs Segrià 137,8 Castelldans Garrigues 140,3 Seròs Segrià 157,6 Castellnou de Pla d'Urgell 169,4 Seana Miralcamp Pla d'Urgell 179,8 Lleida – Raïmat Segrià 180,7 Rellinars Vallès 181,2 Occidental Lleida – Bordeta Segrià 183,7 Al mapa 2.2 es comparen els valors de la precipitació acumulada en el darrer any pluviomètric amb els valors mitjans climàtics. S’observa com pràcticament la totalitat del territori ha enregistrat dèficits pluviomètrics destacats. Així, bona part del centre i oest de Catalunya mostra percentatges inferiors al 50%, mentre que la resta ho està per sota del 70%. Només els relleus més destacats dels Pirineus, el sector al voltant de l’Alt i el Baix Empordà i el referit àmbit de la costa del Baix Camp mostren valors percentuals que s’acosten a la mitjana: ESTACIÓ COMARCA % Vinyols i els Arcs Baix Camp 98 Serra de Daró Baix 85 Empordà la Tallada d'Empordà Baix 83 Empordà Torroella de Montgrí Baix 82 Empordà C. de Berlín, 38-48 2 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected] Servei Meteorològic de Catalunya Vielha e Mijaran Val d'Aran 81 Ventalló Alt Empordà 79 Castelló d'Empúries Alt Empordà 77 Els percentatges més baixos s’han obtingut al Prepirineu i les comarques de la Catalunya central, tal i com apareixen a la següent taula: ESTACIÓ COMARCA % Montserrat – Sant Dimes Bages 25 Font-rubí Alt Penedès 31 Montsec d’Ares (1.571 Pallars 31 m) Jussà Òdena Anoia 34 Santuari de Queralt Berguedà 34 Clariana de Cardener Solsonès 34 Vilanova de Meià Noguera 35 C. de Berlín, 38-48 3 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected] Servei Meteorològic de Catalunya Mapa 2.1. Precipitació acumulada Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya amb disponibilitat superior al 90% de la informació pel període entre els dies 1 de setembre de 2004 i 31 d’agost de 2005. C. de Berlín, 38-48 4 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected] Servei Meteorològic de Catalunya Mapa 2.2. Comparativa amb la mitjana històrica Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, amb disponibilitat superior al 90% de la informació, comparades amb la mitjana climàtica extreta de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya pel període comprès entre l’1 setembre de 2004 i el 31 d’agost de 2005. C. de Berlín, 38-48 5 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected] Servei Meteorològic de Catalunya 3. Episodis més important durant l’any pluviomètric 2004-2005 Malgrat el marcat caràcter sec de l’any hidrològic 2004-2005, es poden destacar alguns episodis de precipitació importants : • 06-07.09.04 Vinyols i els Arcs el Baix Camp 190,7 mm Illa de Buda el Montsià 114,2 mm els Alfacs el Montsià 104,0 mm • 09-11.11.04 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 100,4 mm Vielha e Mijaran la Val d’Aran 58,4 mm Sasseuba (2.200 m) la Val d’Aran 51,2 mm • 18-20.01.05 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 109,6 mm Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà 70,7 mm Sasseuba (2.200 m) la Val d’Aran 70,3 mm • 06-09.02.05 Espolla l’Alt Empordà 165,7 mm Castelló d’Empúries l’Alt Empordà 154,1 mm Cabanes l’Alt Empordà 141,3 mm • 17.05.05 Serra de Daró el Baix Empordà 93,2 mm St. Pere Pescador l’Alt Empordà 84,8 mm Castelló d’Empúries l’Alt Empordà 80,8 mm C. de Berlín, 38-48 6 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected] Servei Meteorològic de Catalunya 4. Precipitació estacional durant l’any pluviomètric 2004-2005 4.1. Precipitació durant la tardor de 2004 En climatologia, la tardor és el període entre el dia 1 de setembre i el dia 31 de novembre. Per tant, en aquest apartat s’analitza la precipitació acumulada durant els tres primers mesos (setembre – novembre) i la seva comparació amb els valors mitjans climàtics. Al mapa 4.1.1 es mostra la precipitació acumulada durant la tardor de 2004 a les estacions automàtiques gestionades pel SMC. S’observa una àmplia àrea al centre i oest del país amb valors inferiors als 50 mm, i només el sector a cavall del litoral del Baix Camp i el Tarragonès acumula totals superiors als 200 mm, conseqüència de l’episodi de pluges del 6 i 7 de setembre de 2004. Les quantitats de precipitació més abundants s’han recollit a les estacions següents: ESTACIÓ COMARCA Prec (mm) Vinyols i els Arcs Baix Camp 267,1 Vielha e Mijaran Val d'Aran 172,2 Bonaigua (2.250 m) Pallars Sobirà 168,0 Illa de Buda Montsià 153,0 Punta del Fangar Baix Ebre 152,0 En canvi, les quantitats més modestes s’han obtingut a les estacions que tot seguit s’indiquen : ESTACIÓ COMARCA Prec (mm) Alcarràs Segrià 22,3 Castellnou de Seana Pla d'Urgell 23,8 el Pont de Vilomara Bages 24,0 Alfarràs Segrià 26,1 Tornabous Urgell 26,3 Sant Salvador de Bages 28,8 Guardiola Font-rubí Alt 28,8 Penedès Cal esmentar que la tardor és l’estació de l’any més plujosa a gran part del litoral i prelitoral de Catalunya. Les quantitats acumulades en aquesta tardor i en aquests sectors han estat clarament inferiors i manifesten el marcat caràcter sec que s’anirà repetint en les estacions següents.