DOCSLIB.ORG

JESSICA: Evaluation Study for Catalonia, Spain (2014-2020)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

JESSICA: Evaluation Study for Catalonia, Spain (2014-2020) Final report Version 7 – 14 March2014 Original Language: Spanish Translated version – 16 December 2013 1 DISCLAIMER This document has been produced with the financial assistance of the European Union. The views expressed herein can in no way be taken to reflect the official opinion of the European Union. Sole responsibility for the views, interpretations or conclusions contained in this document lies with the authors. No representation or warranty express or implied will be made and no liability or responsibility is or will be accepted by the European Investment Bank or the European Commission or the Managing Authorities of Structural Funds Operational Programmes in relation to the accuracy or completeness of the information contained in this document and any such liability is expressly disclaimed. This document is provided for information only. Neither the European Investment Bank nor the European Commission gives any undertaking to provide any additional information or correct any inaccuracies in it. Financial data given in this document has not been audited, the business plans examined for the selected case studies have not been checked and the financial model used for simulations has not been audited. The case studies and financial simulations are purely for theoretical and explanatory illustration purposes. The projects studied in no way anticipate projects that will actually be financed using Financial Instruments. Neither the European Investment Bank, the European Commission, the Managing Authorities of the Structural Funds Operational Programmes, nor Mazars LLP nor Ecorys can be held liable for the accuracy of any of the financial or non-financial data contained in this document. This document is protected by copyright. Any reproduction is strictly prohibited. This study was designed, commissioned and edited by the EIB, co-financed by DG REGIO and assigned to the consulting group Mazars LLP working in collaboration with Ecorys. Version Version 2 - Confidential Produced by Mazars LLP - Ecorys Mazars - Ecorys Review by European Investment Bank Patricia B. Llopis Carlos Ruiz Beneyto Rakesh Bhana Alessandro Bragonzi Goetz von Thadden Delivery date 16/12/2013 Note Translated version from Spanish to English 2 Acronyms and abbreviations Acronym Definition AC Ahorro Corporación ACM Asociación Catalana de Municipios (Catalan Association of Municipalities) ACT Agencia Catalana de Turismo (Catalan Tourism Promotion Agency) CAREC Consejo Asesor para la Reactivación de la Economía (Advisory Council for Economic Development) CEB Council of Europe Development Bank CLLD Community-Led Local Development CPR Common Provisions Regulation CSF Common Strategic Framework DG REGIO Directorate General for Regional and Urban Policy EAFRD European Agricultural Fund for Rural Development EC European Commission ESC(s) Energy Service Company(ies) ESCACC Catalan Strategy for adapting to Climate Change ECAT2020 Catalonia 2020 Strategy ERDF European Regional Development Fund EMFF European Maritime and Fisheries Fund ESF European Social Fund ESI Funds European Structural and Investment Funds EV Electric Vehicle FI(s) Financial Instrument(s) FPSHCS Fundación Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Santa Creu i Sant Pau Hospital Private Foundation) FROB Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria (Fund for Orderly Bank Restructuring) FTA Functional Territorial Areas GTP General Territorial Plan ICAEN Instituto Catalán de la Energía (Catalan Energy Institute) ICO Instituto de Crédito Oficial (Official Credit Institute) ICF Instituto Catalán de Finanzas (Catalan Institute of Finance) ICT(s) Information and Communication Technology(ies) IDAE Instituto para la Diversificacion y Ahorro de la Energía (Institute for Energy Diversification and Saving) IFEM Instrumentos Financieros para Empresas Innovadoras (Financial Instruments for Innovative Enterprises) INCASOL Instituto Catalán del Suelo (Catalan Land Institute) ITI Integrated Territorial Investment M Millions MA(s) Managing Authority(ies) NPU(s) Norma(s) de Planeamiento Urbano (Urban Planning Regulation(s)) OP(s) Operational Programme(s) PDU(s) Plan(es) Director(es) Urbanístico(s) (Urban Development Master Plan(s)) PITC Plan de Infraestructuras de Transporte de Cataluña (Catalan Transport Infrastructure Plan) POUM(s) Plan(es) de Ordenación Urbanística Municipal (Municipal Planning Organisation Programme(s)) PPP Public Private Partnership PTP Partial Territorial Plans 3 RIS3 Research and Innovation Strategies for Smart Specialisation SAREB Sociedad de Gestión de Activos Inmobiliarios procedentes de la Reestructuración Bancaria (Bank Restructuring Asset Management Company) SB(s) Small Business(es) STP Sectoral Territorial Plans SF Structural Funds SEAP Sustainable Energy Action Plans TES Departamento de Territorio y Sostenibilidad de la Generalitat de Catalunya (Generalitat de Catalunya Sustainability and Territorial Planning Department) TO(s) Thematic Objecitive(s) UDF(s) Urban Development Fund(s) 4 Executive Summary JESSICA – Joint European Support for Sustainable Investment in City Areas – is a technical assistance initiative developed jointly with the European Commission and European Investment Bank (EIB) in conjunction with the Council of Europe Development Bank (CEB) with the aim of supporting sustainable urban development and regeneration through the use of Financial Instruments (FI). The initiative aims at assisting Managing Authorities (MAs) to use part of their Structural Funds allocation to set up FIs in order to make viable investments in urban development projects which otherwise would not be feasible due to market failures and sub- optimal performance. JESSICA is an investment tool, not a grant, for stimulating private sector investment in integrated urban development through the use of market-driven instruments to mitigate some of the risks associated with complex urban development projects. In March 2013, this study was commissioned by the European Investment Bank and co-financed by the European Commission following a request made by the MA of the European Regional Development Fund (ERDF) Operational Programme (OP) for Catalonia. The primary aim of the study is to assist the MAs in Catalonia in preparing the programming period 2014-2020 OP in relation to the use of FIs for urban development, and determine how, and to what extent FIs in this area could strengthen, facilitate, accelerate and/or extend the deployment of European Structural and Investment (ESI) Funds resources through FIs within the Catalonia region. Analysis of the current environment and recent experiences To set the analysis in the appropriate context, firstly the main fundamental strategic plans and instruments for territorial development were considered. This review includes a description of the instruments and legislation related to territorial and urban organisation in Catalonia. It also includes an analysis of strategic plans developed by Generalitat de Catalunya that have an impact on territorial development including in areas of economic competitiveness, housing, infrastructures and transportation, environment, urban regeneration and tourism. The conclusions from the in-depth policy analysis indicate considerable opportunities for Catalonia to deploy FIs to support a range of strategic objectives. In particularly, 1. Catalonia has a well-developed and integrated territorial and urban planning system which provides an excellent starting point for implementing FIs for urban development. The policy framework includes the General Territorial Plan of Catalonia; Partial Territorial Plans; Sector Territorial Plans; and the Municipal Planning Organisation Programmes (POUMs). 2. Among its relevant strategic policy areas, Catalonia has identified the use of FIs as a priority for the region. These include urban regeneration, housing, infrastructure and mobility, environment, energy efficiency and tourism. Catalonia also has strategic plans in place to support the low carbon economy, namely through the Catalan 2012-2020 Energy and Climate Change Plan and 2011-2014 Generalitat de Catalunya Building and Services Energy Saving and Efficiency Plan and Catalan Energy Plan for 2016-2015. In addition there is strong support to improve the transportation infrastructure detailed in the Catalan Transport Infrastructure Plan; as well as a strong economic strategic plan through the Catalonia 2020 Strategy (ECAT 2020) which seeks to promote social and economic policies based on smart, sustainable, and inclusive growth. 5 3. Catalonia has benefited from a positive experience from various successive URBAN programmes since the 1990s focusing on integrated, partnership-based approach interventions. During the 1994-1999 and 2000-2006 programming periods, 41 cities in Spain benefited from URBAN I and URBAN II for implementing urban regeneration projects. The key success factors which were later identified as best practices, were the following: an integrated approach with strong partnership collaboration; flexibility in designing and implementing activities to achieve added value and impacts on the local economy; and created a catalytic effect on new investments. 4. Catalonia has considerable experience in using FIs through the implementation of JEREMIE in the 2007-2013 programming period. This has enabled the region to identify key learned lessons, which will be integrated into the design and implementation of future FIs during the 2014-2020 programming period. The key learning
Recommended publications
  • La Catalunya De 9 Vegueries (En 4 Províncies)

    La Catalunya De 9 Vegueries (En 4 Províncies)

    La Catalunya de 9 vegueries (en 4 províncies) L’ordenació (física ) i l’organització (institucional) territorial de Catalunya són dues matèries diferents. Del tot diferents però, si no comparteixen el mateix mapa la situació es complica molt. Ambdues formen part de la idea de país i la seva claredat és un motiu d’identitat col·lectiva. A Catalunya tenim províncies, comarques, àrea metropolitana i previsió de vegueries, a part d’algunes mancomunitats, totes elles administracions locals de segon grau. No és poc i un dels problemes del país és disposar d’un mapa de si mateix que permeti entreveure un projecte clar de futur (ordenació) i una acció de govern, representació i participació (organització) amb prou consens i amb unes administracions molt més simples, econòmics i competents. En els darrers temps, s’ha partir de 7 demarcacions per a efectes estadístics i de planejament territorial amb la voluntat de fer-ne gradualment vegueries. Aquesta opció, mai no discutida sinó fins al final del mandat del tripartit amb la nova llei de vegueries (2010), ha portat a un fracàs per la manca de consens. La situació ha dut a una contradicció i complexitat per la sobre posició sense model de comarques, àrea metropolitana i vegueries, fet agreujat particularment en l’àmbit més poblat i segurament més difícil de Catalunya. No és aquest un problema menor sinó un embolic que caldria resoldre en termes de molt consens. Per començar, caldria fer coherent la visió d’un país amb províncies i amb comarques. I a aquestes alçades, pensar que les províncies no són res respectable és molt agosarat, car són molt més que una decisió del segle XIX.
  • 1 La No-Recuperación De Costes En El Segarra

    1 La No-Recuperación De Costes En El Segarra

    LA NO-RECUPERACIÓN DE COSTES EN EL SEGARRA GARRIGUES: LA MERCANTILIZACIÓN DE LOS RECURSOS NATURALES Annelies Broekman* y Susanna Abella** Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua* Plataforma en Defensa de l’Ebre** RESUMEN La Directiva Marco de Aguas (DMA) (CE/2000/60) establece que los Planes de Gestión de Cuenca tienen que indicar como se plantea recuperar los costes de las inversiones vinculadas a la gestión del agua y desarrollar una tarifa que permita recaudarlos de manera adecuada. Tomando de referencia el caso del Canal Segarra Garrigues, este análisis revela una recuperación de costes reales entorno al 10% como máximo. La situación de endeudamiento de la administración y el hecho que las empresas involucradas en la gestión del canal son las mismas que están gestionando el abastecimiento en la Región Metropolitana de Barcelona ponen la base para una interconnexión de la cuenca del Segre (Cuenca del Ebro) a las Cuencas Internas de Catalunya vía un banco público de agua gestionado por la Generalitat. Sin embargo si en origen la gestión del agua es privada y en el destino también, ¿qué hay de gestión pública? Los gastos de transacción. Palabras Clave: regadío, costes, mercantilización, PHCE, DMA “La modernización es clave para la agricultura, pero inasumible para los agricultores,” de forma que “vender el agua podría ser unas buena manera de financiarla” Joaquím Llena – Ex-Consejero de Agricultura1 1. Introducción. La DMA es en muchos sentidos una de las legislaciones ambientales más ambiciosas de Europa. Invita a un cambio de perspectivas en el modelo de gestión al poner el estado cualitativo de las masas de agua en el centro del enfoque.
  • L'aprofitament De Les Aigües Del Canal D'urgell

    L'aprofitament De Les Aigües Del Canal D'urgell

    L'aprofitament de les aigües del canal d'Urgell Ramon J. BATALLA i VILLANUEVA El canal d'Urgell rega terres de les comarques de l'Urgell, la Noguera, el Segria i les Garrigues, sector de la Depressió Central de Cataluya compres entre el Segre i els pri­ mers altiplans de la Segarra. El canal, de 144 Km. de llargada, arrenca del Segre, aigües avall del Tossal (la Noguera), passa a tocar d' Artesa de Segre i Foradada (nom anterior a la foradada de Montclar, de 4 km. de llargada,en un anticlinal guixenc), deixa fora Agramunt i travessa un altre anticlinal, la serra d' Almenara, per una trinxera de 2,44 km. i un terraple alt de 25 m. que li permet mantenir-se amb una inclinació mínima vore­ jant la corba de nivell de 300 m. Passa entre Tarrega (no regada) i Bellpuig d'Urgell, on tomba a l'oest, fins fregar els murs de les Borgues Blanques; rega Juneda i Artesa de Lleida i desguassa en el Segre, entre Albatarrec (regat) i Montoliu de Lleida, tal com es manifesta en el mapa i les dades adjuntes. Comja se sap, molts segles abans que l'empresa mercantil de Barcelona, Girona Hnos. Clavé i Cia, donés forma al projecte mal acabat i incomplet del canal, a mitjan segle XIX, s'havien fet molts projectes i estudis per regar aquesta part de Catalunya. La necessitat de regar aquestes terres arides de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles i ja des de CarIes I es parlava d' obrir-hi un canal.
  • Survey of Meloidogyne Spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain

    Survey of Meloidogyne Spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain

    Supplement to Journal of Nematology 26(4S):731-736. 1994. © The Society of Nematologists 1994. Survey of Meloidogyne spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain F. J. SORRIBAS 1 AND S. VERDEJO-LucAs 2 Abstract: A survey was conducted to determine the frequency and abundance of Meloidogyne spp. in tomato production sites located in Baix Llobregat County, Barcelona, Spain. Forty-five sites were sampled before planting and at harvest from February to October, 1991. Meloidogyne spp. occurred in 49% of the sites sampled. Preplant population densities ranged from 10 to 220 (g = 110)juveniles/ 250 cm 3 soil, and final population densities ranged from 20 to 1,530 (~ = 410)juveniles/250 cm ~ soil. Final population densities were higher in open fields than in field greenhouses, but initial population densities were higher in greenhouses than in fields. Meloidogyne incognita, M. javanica, and M. arenaria were found in this survey. Meloidogyne populations that reproduced on M. incognita-resistant tomato cuhivars in the field sites did not circumvent the Mi gene resistance in greenhouse tests. Key words: greenhouse, Lycopersicon esculentum, Meloidogyne, nematode, resistance, root-knot nema- tode, Spain, survey, susceptibility, tomato. Meloidogyne is the most important genus types of vegetables grown in open fields of plant-parasitic nematodes that affect are more numerous and diverse, but to- vegetable crops in Spain. Recent reports mato and lettuce are the most important have shown an increased concern about annual crops. Tomato is cultivated as an the rapid spread and wide distribution of early crop from February to June in field Meloidogyne spp.
  • Caso De Exito Aganova-ATL-3

    Caso De Exito Aganova-ATL-3

    R STUDY CASE ATL: Inspection in water suply network pipeline – CAN LLONG SABADELL Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATL) is a public company of the Government of Given the situation, ATL opted for the application of the Nautilus System, a wireless neutral Catalunya, attached to the Department of Territory and Sustainability whose mission is to buoyancy technology specifically designed for the inspection of large diameter pipelines. produce and supply drinking water to the population through transport and distribution networks, as well as to execute, maintain, conserve and manage the facilities that make Location: Section 1- Lenght: up the entire network. Water suply pipeline- CAN 3.447 ml LLONG Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATL) manages the supply of drinking water in Section 2 - Lenght: transport pipelines in the Ter-Llobregat system and is responsible for the collection, Pipeline diameter: 2.352 ml purification and distribution of drinking water to municipal deposits. Ø800mm - Ø1.250mm (diameter changes in the section) Estimated water flow: ATL supplies drinking water to more than 100 municipalities in the regions of Alt Penedès, 0.5 m/s Material: Anoia, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, la Selva, Vallès Oriental and Vallès Approximate pressure: Reinforced concrete with Occidental, which represents a population of around 5 million inhabitants. 7 bar metal covering The supply network managed by ATL has more than 1000 kilometers of pipes, more than 60 pumping stations and a surface area of 1800 km2. To produce the water, ATL manages five infrastructures: three drinking water treatment Execution dates stations and two desalination plants.
  • Làmina 3 L’Horta En Zona Urbana

    Làmina 3 L’Horta En Zona Urbana

    Làmina 3 L’horta en zona urbana El Baix Llobregat 6. El port de Barcelona és un dels grans ports de la Mediterrània tant en mercaderies com en creuers turístics. Al 1. La Colònia Güell és una de les indústries 3. Un seguit de poblacions situades als marges del llit d’inundació del Llobregat converteixen la vall baixa seu voltant s’han creat àrees de transport de mercaderies ple- que a la segona meitat del segle XIX va apro- nes de contenidors, com la Zona Franca, i zones industrials. fitar la proximitat a Barcelona i a les aigües d’aquest riu en una zona intensament urbanitzada que forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona. La seva ampliació ha obligat a desviar cap al sud la desembo- del Llobregat per instal·lar-se a la vall baixa 2. Els marges dret i esquerre del riu Llobregat i el cadura del riu Llobregat. del riu. seu delta encara mantenen zones agrícoles d’una elevada productivitat gràcies al regadiu, que es dediquen a la producció de fruita i hortalisses. La 4. El corredor que forma la vall baixa del Llobregat és ocupat 2 seva conservació està, però, amenaçada per l’am- per autovies, autopistes, carreteres, línies de ferrocarril que 5. El riu Llobregat forma un delta d’uns 100 km de pliació de les infraestructures i la urbanització. connecten Barcelona amb el centre i el sud del país i amb l’in- superfície, una part del qual està protegit. En aquest terior de la península Ibèrica i que suporten un gran tràfic de tram final del riu el 1819 es va construir el canal de la mercaderies generat per l’activitat del port i de l’aeroport de Infanta i, anys més tard, el canal de la Dreta, les aigües Barcelona.
  • Les Rieres Del Baix Camp. Connectors Turístics

    Les Rieres Del Baix Camp. Connectors Turístics

    ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA MEMÒRIA ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA Consell Comarcal del Baix Camp Reus, desembre de 2016 1 C/ Dr. Ferran, 8 · 43202 Reus · Tel. 977 32 71 55 · www.baixcamp.cat · [email protected] ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA ÍNDEX A) JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT DEL PROJECTE.................2 B) VIABILITAT ECONÒMICA PROJECTE....................................10 C) ACTUACIONS A DESENVOLUPAR.........................................12 2 C/ Dr. Ferran, 8 · 43202 Reus · Tel. 977 32 71 55 · www.baixcamp.cat · [email protected] ADEQUACIÓ DE LES RIERES DEL BAIX CAMP PER A LA SEVA DINAMITZACIÓ TURÍSTICA A) INFORME JUSTIFICATIU DE LA NECESSITAT DE L’ACTUACIÓ L’actuació que es presenta en aquesta memòria vol esdevenir una acció clau per al desenvolupament i dinamització turística dels municipis de la plana del Baix Camp, municipis que, generalment, no es veuen beneficiats per la dinàmica turística que es dóna a primera línia de mar, on es desenvolupa el que tradicionalment anomenem turisme de sol i platja. La finalitat del projecte és la de dinamitzar turísticament la zona interior de la comarca del Baix Camp en base a la ordenació i adequació de les seves principals rieres (les rieres de Riudoms o de Maspujols, d'Alforja o de les Borges i de Riudecanyes i el riu de Llastres) per tal de convertir-les en un atractiu turístic, cultural i mediambiental que impulsi, estimuli i faciliti l’arribada de turistes a aquests municipis de segona línia de mar.
  • Servei Meteorològic De Catalunya

    Servei Meteorològic De Catalunya

    Servei Meteorològic de Catalunya INFORME DE LA PRECIPITACIÓ MESURADA A CATALUNYA DURANT L’ANY PLUVIOMÈTRIC 2004-2005 Àrea de Climatologia - Servei Meteorològic de Catalunya 1. INTRODUCCIÓ En parlar de precipitació, i quan es vol fer el balanç de reserves hídriques del territori, generalment es tria l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre el dia 1 de setembre d’un any i el dia 31 d’agost de l’any següent. Aquest informe té com a objectiu fer un resum, a partir de les dades de les estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya, de la precipitació recollida al país entre el setembre de 2004 i l’agost de 2005, tant de les quantitats absolutes enregistrades com de la comparació d’aquestes quantitats amb els valors mitjans climàtics i dels episodis pluviomètrics més importants. Els valors mitjans climàtics s’han obtingut a partir de les dades de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya (Ninyerola et al., 2001)1. Igualment, també s’aprofita aquest informe per fer un resum de la precipitació estacional enregistrada, entenent la tardor com els mesos de setembre, octubre i novembre, l’hivern com els mesos de desembre, gener i febrer, la primavera comprèn els mesos de març, abril i maig, i l’estiu correspon als mesos de juny, juliol i agost. Per acabar, cal esmentar que al llarg de tot l’informe s’expressen les quantitats de precipitació en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. 2. Precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2004-2005 A diferència de la tendència apuntada en els darrers quatre anys pluviomètrics, en els que els valors de pluja acumulada foren iguals o per damunt de la mitjana, enguany s’han enregistrat valors clarament inferiors.
  • Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg

    Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg

    Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg. Sanit. Lleida ALT PIRINEU I ARÁN LA LITERA BAJO CINCA LLEIDA Población dependiente CENTRE COMARCA HABITANTS LLEIDA Segrià 190.912 TÀRREGA Urgell 35.163 BALAGUER Noguera 35.080 MOLLERUSSA Pla d’Urgell 32.727 BORGES BLANQUES Garrigues 19.596 CERVERA/GUISSONA Segarra 19.114 TOTAL 332.592 ARAGÓN (LA LITERA y BAJO CINCA) 42.213 La RHB en la R. S. Lleida Historia • Hosp. Univ. Arnau de Vilanova: – 3 Médicos Rehabilitadores – 6 Fisioterapeutas – 1 Terapeuta Ocupacional • Hosp. Santa María: – 6 Fisioterapeutas • Fisiogestión: – FST Domiciliaria • Centros Privados Concertados Proyecto R. S. Lleida • En el año 2006 sale a concurso • Adjudicado a GSS • Incluye: – Rhb. Ambulatoria – Rhb. Domiciliaria – Rhb. Gran Discapacitados – Logopedia • Circuito: Médico Rhb Terapeuta Datos 2009 Realizado SCS Ambulatoria 8.237 8.005 Domiciliaria 1.653 1.490 Gran Discapacitado 168 100 Logopedia 781 641 Datos 2009 • 1ª Visitas: 10.208 • 58.88% Lleida • 41.12% Periferia • 2ª Visitas: 8.694 • 66.5% Lleida • 33.5% Periferia • Ratio (2ª/1ª) : 0.85 Datos 2009 • Media Sesiones Ambulatoria: • 17.4 Vs 22.55 • Media Sesiones Domiciliaria: • 18.66 Vs 21.64 • Media Sesiones Logopedia: • 14.59 Vs 47.17 Procesos Grupales: 987 » 417 Cervical » 485 Lumbar » 86 Escoliosis Relación con Primaria • 45 % total pacientes • Charlas en CAP’s – Funcionamiento del Servicio – Ejercicio Físico en Embarazadas – Linfedema y Cáncer de Mama – Rhb Respiratoria • Jornadas – I Jornada de Actualización en patología del Aparato Locomotor (5 y 6 Febrero) – I Jornada sobre Fibromialgia (5 Marzo) – Curso de Trastornos Musculo-Esqueléticos, Ergonomía Postural y Contención Mecánica (Enero a Marzo) – I Jornadas de Rehabilitación (Noviembre 2010) • SAP La RHB por Comarcas Segriá Segriá • Población : 190.912 habitantes • Capital : Lleida • RRHH : » 5 Facultativos » 20.5 Fisioterapeutas » 3 Terapeutas Ocupacionales » 2.5 Logopedas » 6 Auxiliar administrativa/clínica • Actividad : 4.750 procesos Segriá Segriá • Hosp.
  • Catalonia Accessible Tourism Guide

    Catalonia Accessible Tourism Guide

    accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly.
  • Mocions Aprovades Per La Suficiència Financera Dels Ens Locals

    Mocions Aprovades Per La Suficiència Financera Dels Ens Locals

    Mocions aprovades per la suficiència financera dels ens locals TIPUS ENS NOM Comarca Ajuntament Alamús Segrià Ajuntament Albagés Garrigues Ajuntament Albatàrrec Segrià Ajuntament Alcanó Segrià Ajuntament Aldea Baix Ebre Ajuntament Alella Maresme Ajuntament Alguaire Segrià Ajuntament Alió Alt Camp Ajuntament Almenar Segrià Ajuntament Alt Àneu Pallars Sobirà Ajuntament Altafulla Tarragonès Ajuntament Amer Selva Ajuntament Ametlla del Vallès Vallès Oriental Ajuntament Ampolla Baix Ebre Ajuntament Anglès Selva Ajuntament Arboç Baix Penedès Ajuntament Argelaguer Garrotxa Ajuntament Arnes Terra Alta Ajuntament Ascó Ribera d'Ebre Ajuntament Avellanes i Santa Linya Noguera Ajuntament Avià Berguedà Ajuntament Avinyonet de Puigventós Alt Empordà Ajuntament Badalona Barcelonès Ajuntament Baix Pallars Pallars Sobirà Ajuntament Banyoles Pla de l'Estany Ajuntament Barbens Pla d'Urgell Ajuntament Barberà del Vallès Vallès Occidental Ajuntament Begues Baix Llobregat Ajuntament Begur Baix Empordà Ajuntament Bellcaire d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Benavent de Segrià Segrià Ajuntament Bescanó Gironès Ajuntament Bigues i Riells Vallès Oriental Ajuntament Bisbal del Penedès Baix Penedès Ajuntament Bisbal d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Blanes Selva Ajuntament Bòrdes, es Val d´Aran Ajuntament Borges del Camp Baix Camp Ajuntament Borrassà Alt Empordà Ajuntament Borredà Berguedà Ajuntament Bruc Anoia Ajuntament Brunyola Selva Ajuntament Cabó Alt Urgell Ajuntament Calaf Anoia Ajuntament Caldes de Montbui Vallès Oriental Ajuntament Calella Maresme Ajuntament
  • Comarca Del Berguedà

    Comarca Del Berguedà

    Secció de Sòls Delegació Territorial de Catalunya Guia de camp TRANSCATALÒNIA 2016 Comarca del Berguedà Antoni Baltiérrez Moras 15 d’octubre de 2016 2 Guia de camp TRANSCATALÒNIA 2016: Comarca del Berguedà Autor: Antoni Baltiérrez Moras Col·laboradors: Carles Balasch Rosa M. Poch Miquel Aran Institució Catalana d’Estudis Agraris i Delegació Catalana de la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo Barcelona, octubre de 2016 El contingut d’aquesta obra ha estat extret, en part, de la monografia “Cartografia d'unitats edafològiques de Catalunya a escala 1:250.000: Berguedà i Garrotxa, ED-004/14” editada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona, 394 p, elaborada pel mateix autor, i amb l’autorització de l’ICGC. 3 SÍNTESI DEL PROGRAMA - Cal Rosal. Terrasses del Llobregat - Queralt. Vistes del Baix Berguedà - Vallcebre. Sòls al·luvials. - Estudis hidrològics a les conques de Vallcebre. Carles Balasch - Estudi de sòls en àrees de restauració de mines a cel obert. Rosa M. Poch - Els sòls i les transformacions de la zona de coll de Pradell afectades per la mineria a cel obert. Miquel Aran - Saldes. Sòls sobre vessants col·luvials del Pedraforca. 4 1 Índex 2 Introducció ................................................................................................................ 6 2.1 Localització ........................................................................................................ 6 2.2 Usos del sòl .......................................................................................................