DOCSLIB.ORG

OPFH De Catalunya, Per Categoria

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
OPFH De Catalunya, Per Categoria Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Direcció General d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries Servei d'Indústries i Comercialització Agroalimentàries Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses de Catalunya, per categoria I: FRUITES I HORTALISSES NÚM. NOM ADREÇA CP MUNICIPI COMARCA TELF. 336AGRUP. COOP AGRI. TERRES LLEIDA, SCCL CTRA. VALL D'ARAN, KM. 3 25196 LLEIDA SEGRIÀ 973.70.08.00 127APYFA, SCCL CTRA. VALL D'ARAN, KM 20 25126 ALMENAR SEGRIÀ 973.77.03.20 1101CONJUNFRUIT, SCCL CTRA. TORREGROSSA, S/N POL. 2 PARC. 185 25141 TORREGROSSA PLA D'URGELL 973.59.01.80 514COOP. AGROPECUÀRIA DE SOSES, SCCL CAMÍ DE LA VIA, 1 25181 SOSES SEGRIÀ 973.79.75.71 49FOMENT AGRÍCOLA LES PLANES, SCCL CAMÍ GILIBLAU, S/N 25141 TORREGROSSA PLA D'URGELL 973.17.00.11 38FRUTÍCOLA EMPORDÀ, SL NARCÍS DE CIURANA, 12 17470 S. PERE PESCADOR ALT EMPORDÀ 972.52.00.00 70GIROPOMA COSTA BRAVA, SL CTRA. TORROELLA-VERGES, KM-1,2.AP.C 13 17140 ULLÀ BAIX EMPORDÀ 972.75.50.25 1148GREENFARMERS, SL C/ SALINAR, S/N 08796 PACS DEL PENEDÈS ALT PENEDÈS 605686346 369LA CLAMO, SAT Nº 1247 C/ LA CLAMÓ, S/N 25180 ALCARRÀS SEGRIÀ 973.79.78.40 53MIRALCAMP FRUITS, SCCL CAMÍ FONDARELLA, S/N 25242 MIRALCAMP PLA D'URGELL 973.60.28.96 834MONTFRUITS EXPORT, SL CTRA. COMARCAL 331 KM. 17800 43570 SANTA BÀRBARA MONTSIÀ 977.71.92.71 1010PRAMAR FRUIT, SCCL PTDA. DE BOVÀ, 5 25196 LLEIDA SEGRIÀ 973.23.39.30 157SAFRUSE, SAT PARTIDA TORRES DE SANUI, PARCELꞏA 810 25193 LLEIDA SEGRIÀ 973.20.21.21 421SAT Nº 1255 CAT ARILFRUT LTDA PTDA. MOREDILLA, NÚM. 17 - CTRA. LL-11, PK 3,5 25191 LLEIDA SEGRIÀ 973.20.12.50 434SAT NUM 1250 CAT APETIT FRUITS AV. LLEIDA, S/N 25250 BELLPUIG URGELL 973.32.22.67 1065SAT VALLPINAR AV. PRAT DE LA RIBA, S/N 25182 TORRES DE SEGRE SEGRIÀ 973.79.28.12 665TOVIME, SL CTRA. DE LLEIDA, S/N 25138 TORRELAMEU NOGUERA 973191122 16/3/2021 Pàgina 1 de 4 http://www.gencat.cat/agricultura II: FRUITES NÚM. NOM ADREÇA CP MUNICIPI COMARCA TELF. 128AGR. I SECCIÓ DE CRÈDIT LA BORGENCA, SCCL PG. DEL TERRALL, S/N 25254 LES BORGES BLANQUES GARRIGUES 973.14.23.95 122AGRARIA VERGE DE CARRASSUMADA, SCCL UNIO,10 25170 TORRES DE SEGRE SEGRIÀ 973.79.50.42 392AGRO-BELL-LLOC, SAT Nº 1251 CAT CTRA. C-13 KM. 17 25690 VILANOVA DE LA BARCA SEGRIÀ 973.19.11.50 1121AGRONA, SAT 1633 CAT CAMÍ AIXANDONS, S/N 25182 AITONA SEGRIÀ 973.79.45.43 50AGROPECUARIA DE JUNEDA, SCCL CTRA. NACIONAL 240, KM. 73 25430 JUNEDA GARRIGUES 973.15.01.64 1066ALPICAT FRUITS, SCCL PLA DE MONSÓ, 8 25110 ALPICAT SEGRIÀ 973.73.63.14 131COOP. AGRÍCOLA D'ALBATÀRREC, SCCL CTRA. D'ALFES, S/N 25171 ALBATÀRREC SEGRIÀ 973.72.03.01 132COOP. SANT ISIDRE DE LES BORGES AV. JAUME SEGARRA, S/N 25400 LES BORGES BLANQUES GARRIGUES 973.14.07.87 BLANQUES, SCCL 1074COOPSAT TORREFARRERA, SAT 1610 CAT CAMÌ DEL SECÀ, 12 25123 TORREFARRERA SEGRIÀ 973.75.00.12 694EXPO FRUITS, SCL CTRA. DE SERÒS, S/N 25181 SOSES SEGRIÀ 973.79.72.57 1050FRUCINSE, SAT NUM. 10007 CAMÍ ROBINALS , 5 25110 ALPICAT SEGRIÀ 973.73.74.60 56FRUILAR, SAT Nº 197 POL.IND.EL SEGRE, PARC.302 25191 LLEIDA SEGRIÀ 973.20.02.50 319FRUITS DE PONENT, SCCL CTRA. DE VALLMANYA, KM. 5 25180 ALCARRÀS SEGRIÀ 973.79.01.69 424FRUITS SEGRIÀ URGELL, SAT Nº 1258 CTRA. LLEIDA-VALL D'ARAN, KM. 7 25126 TORREFARRERA SEGRIÀ 973.75.00.36 761FRUTAITO, SAT 9904 CTRA. FECSA, S/N 25182 AITONA SEGRIÀ 973.79.40.24 1153FRUTAS DE L'URGELL, SCCL PALAU, 0 25230 MOLLERUSSA SEGRIÀ 973600229 41GIRONA FRUITS, SCCL CTRA. DE PALAMÓS, 56 17462 BORDILS GIRONÈS 972.49.00.02 248GRUP FRUITER DE BENISSANET, SCCL CTRA. MORA, S/N 43747 BENISSANET RIBERA D'EBRE 977.40.75.16 58LA BORDETA FRUITS, SCCL CTRA. CASTELLDANS, KM. 1,5 25001 LLEIDA SEGRIÀ 973.20.44.34 442LA MORENETA, SAT CTRA. N-II, KM 450 25170 TORRES DE SEGRE SEGRIÀ 973.79.01.25 272LA PORTELLANA , SAT Nº 710-CAT CTRA. DE LLEIDA, S/N 25134 LA PORTELLA SEGRIÀ 973.18.61.80 798MOLNAR FRUITS, SAT Nº 771 CAT P.A. PLA D'URGELL - AV. DEL MERLET, 5 -7 25245 VILA-SANA PLA D'URGELL 973.60.01.41 1118NORFRUT, SAT 1632 CAT CTRA. NACIONAL II, KM 453, S/N 25180 Alcarràs SEGRIÀ 973.79.01.73 361PLA D'ESCARP, SAT Nº 1235 CAT CAMÍ DE BARRANQUET, S/N 25184 MASSALCOREIG SEGRIÀ 973.79.00.50 539PLADGOL, SAT Nº 1356 CAT CTRA. VELLA DE BARCELONA, 35 25241 GOLMÉS PLA D'URGELL 973.60.00.87 16/3/2021 Pàgina 2 de 4 http://www.gencat.cat/agricultura 823PONT DE VALL, SAT 9959 MOSEN FERRAN, S/N 25183 SERÓS SEGRIÀ 973.78.00.34 1111PRODUCCIÓ CIRERA RIBERA D’EBRE,SL PARTIDA CERVERA, S/N 43746 TIVISSA RIBERA D'EBRE 977 265 219 (PROCIRE) 1064PRODUCCIONS AGRÀRIES DEL CAMP, PAC SAT CTRA. DE SERÓS, S/N 25182 AITONA SEGRIÀ 973.79.45.12 1375 CAT 592S. C. SANT DOMÉNEC CTRA. ALBESA, S/N 25134 LA PORTELLA SEGRIÀ 973.18.65.56 39SAT 2897/14 CAT FRUTURGELL CTRA. PREIXENS, KM. 3 25334 CASTELLSERÀ URGELL 973.61.00.60 391SAT FRUITA D'ALCARRÀS, Nº 1268 CAT AFORES, S/N 25180 ALCARRÀS SEGRIÀ 973.79.00.36 462SAT Nº 1303 CAT FRI-FRUIT AV. NEGRALS, 14 25230 MOLLERUSSA PLA D'URGELL 973.60.20.26 1149SAT SOL DEL SEGRE 1629 CAT Avda. Prat de la Riba, S/N 25170 TORRES DE SEGRE SEGRIÀ 973792346 138SAT TORNAFRUIT Nº 19 CAT AV. LLUIS COMPANYS, 67 25331 TORNABOUS URGELL 973.57.02.84 401SEGRIÀ GARRIGUES, SAT Nº 1243 CTRA. TORREGROSSA, S/N 25153 PUIGVERD DE LLEIDA SEGRIÀ 973.16.73.28 169SERÒS-FRUITS, SCCL ERES, 2 25183 SERÒS SEGRIÀ 973.78.00.10 88STAT. COOP. C. LTDA. DEL CAMP "SANT GAIETÀ" CTRA. D'AITONA KM.7 25182 AITONA SEGRIÀ 973.79.40.56 354TRECOOP FRUITES, SCCL SEGRE, 1 25173 SUDANELL SEGRIÀ 973.25.82.00 833UNIPLA ASATS Nº 1438 CAT PASSEIG DE LES MAGNOLIES, 6 25241 GOLMES PLA D'URGELL 973.71.17.98 V: CÍTRICS NÚM. NOM ADREÇA CP MUNICIPI COMARCA TELF. 675BAIX MON, SAT Nº 1379 CAT CTRA. TORTOSA-BENIFALLET, KM 4.3 43510 BITEM BAIX EBRE 977.59.67.45 996CÍTRICS TERRES DE L'EBRE, SAT NÚM. 1521 CAT CAMÍ SALVA-AIGÜES S/N 43897 CAMPREDÓ BAIX EBRE 977.51.03.95 1146CITRUS SAT CAT NUM. 1638 LTDA CTRA. DE TORTOSA A TIVENYS PK 5,2 43510 BITEM BAIX EBRE 647501210 210EXPORTADORA D' AGRIS D'ALCANAR, SCCL CTRA. NOVA, 77/87 43530 ALCANAR MONTSIÀ 977.73.00.00 1125LA CANAREVA, SL AV. CONSTITUCIÓ, S/N 43530 ALCANAR MONTSIÀ 669.34.35.48 VI: FRUITS SECS NÚM. NOM ADREÇA CP MUNICIPI COMARCA TELF. 229AGROALMENDRA, SAT Nº 1097 PLAÇA ORQUESTRA PRINCIPAL JAZZ NÚM. 2 25191 LLEIDA SEGRIÀ 973.22.30.77 16/3/2021 Pàgina 3 de 4 http://www.gencat.cat/agricultura 300AGROPECUÀRIA DE GUISSONA,SCCL TRASPALAU, 8 25210 GUISSONA SEGARRA 973.55.11.50 470ARBORETO, SAT C/ RECASENS I MERCADE, 65 (POL. AGRO-REUS) 43206 REUS BAIX CAMP 977.31.32.58 215COSELVA – AGR. I SECC. DE CRÈDIT DE LA MAJOR, 50 43470 LA SELVA DEL CAMP BAIX CAMP 977.84.41.25 SELVA DEL CAMP, SCCL 427CRISOL DE F. S., SAT Nº 9493 C/ RECASENS I MERCADE, 65 (POL. AGRO-REUS) 43206 REUS BAIX CAMP 977.30.05.10 249FRUITS SECS DE LES GARRIGUES, SCCL SINDICAT, 3 25179 MAIALS SEGRIÀ 973.13.04.84 241L’AVELLANERA I SECCIÓ DE CRÈDIT, SCCL AV. FRATERNITAT, 6 43470 LA SELVA DEL CAMP BAIX CAMP 977.84.42.74 1094MEDITERRANUTS, SAT 1620 CAT PARTIDA COLL JUNCÀ, S/N 25177 LA GRANADELLA LES GARRIGUES 973.13.37.40 209UNIÓ NUTS, SCCL P.I. MÀS DE LES ÀNIMES. C/ JOAN OLIVER, 16-24 43204 REUS BAIX CAMP 977.33.00.55 16/3/2021 Pàgina 4 de 4 http://www.gencat.cat/agricultura.
Load more

Recommended publications
  • Calendari De Competició
    Federació Catalana de Futbol Calendari de Competicions SEGONA CATALANA, SUBGRUP 7.A Temporada 2021-2022 Equips Participants 1.- PARDINYES C.F. "A" (4058) 2.- ALPICAT , AT. C "A" (4081) 4.- BALAFIA, C.F.U.E. "A" (4064) 5.- TERMENS, A.D. "A" (4001) 6.- JUNEDA, C.F. "A" (4016) 7.- LLEIDA ESPORTIU., CLUB "B" (4263) 8.- TORREFARRERA C.F. "SA" (4015) 9.- ALBI, C.F. "A" (4096) 10.- ARTESA LLEIDA, C.F. "A" (4062) 11.- ANDORRA, F.C. "B" (6001) 12.- SUDANELL, C.F. "A" (4080) SEGONA CATALANA, SUBGRUP 7.A Página: 1 de 4 Federació Catalana de Futbol Primera Volta Segona Volta Jornada 1 (19-09-2021) Jornada 12 (12-12-2021) PARDINYES C.F. "A" - Descansa-1 Descansa-1 - PARDINYES C.F. "A" ARTESA LLEIDA, C.F. "A" - TERMENS, A.D. "A" TERMENS, A.D. "A" - ARTESA LLEIDA, C.F. "A" TORREFARRERA C.F. "SA" - LLEIDA ESPORTIU., CLUB "B" LLEIDA ESPORTIU., CLUB "B" - TORREFARRERA C.F. "SA" JUNEDA, C.F. "A" - ALBI, C.F. "A" ALBI, C.F. "A" - JUNEDA, C.F. "A" BALAFIA, C.F.U.E. "A" - ANDORRA, F.C. "B" ANDORRA, F.C. "B" - BALAFIA, C.F.U.E. "A" SUDANELL, C.F. "A" - ALPICAT , AT. C "A" ALPICAT , AT. C "A" - SUDANELL, C.F. "A" Jornada 2 (26-09-2021) Jornada 13 (19-12-2021) Descansa-1 - SUDANELL, C.F. "A" SUDANELL, C.F. "A" - Descansa-1 TERMENS, A.D. "A" - PARDINYES C.F. "A" PARDINYES C.F. "A" - TERMENS, A.D. "A" LLEIDA ESPORTIU., CLUB "B" - ARTESA LLEIDA, C.F. "A" ARTESA LLEIDA, C.F.
    [Show full text]
  • Baixa Descarrega El
    DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES m » 3i ICASIELLOTS S! Roser Ripollès i de la Fragua A vjr rá * UrV, Q kr ^ L éC . iS B 3r« jr*' .. • I i y > d* «r- / • I '>* LA MIGRACIÓ A LES GARRIGUES DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES I CASTELLOTS M'ha semblat interessant fer l'estudi de la migració a grafia actual i al costat, entre parèntesis, la o les grafies les Garrigues precisament al segle XVIII, perquè aquest trobades quan aquestes són diferents. Als pobles, a més és un segle de prosperitat i de repoblament de tot a més, he indicat a quin bisbat corresponien i a quina Catalunya després de la devastació produïda per les comarca pertanyen avui i quan es tracta de llocs que successives epidèmies de pesta, des del segle XIV fins no tenien municipi propi, he indicat el municipi al a mitjan segle XVII, i les Garrigues, lògicament, també qual pertanyien, si em consta. He escollit de fer-ho va participar d'aquesta prosperitat i d'aquest així per tal que si algú els vol localitzar en un mapa li repoblament. Per saber que és un període sigui més fàcil de trobar-los i, al mateix temps, se'n d'expansió només cal donar un tomb pels pobles de la pugui calcular la distància simplement llegint el treball. comarca i mirar les seves esglésies. Pràcticament totes Cal tenir en compte, però, que la superfície dels bisbats són del segle XVIII: en alguns pobles, com a les Borges, en aquella època no era igual que l'actual, ja que hi va es van fer noves de peu; en altres, com a Fulleda, es va haver petites modificacions al segle XIX i molt ampliar l'església existent.
    [Show full text]
  • Can Naturbanization Promote Environmentally Friendly Built-Up Areas? a Comparison Between Cadí-Moixeró (Catalonia, Spain) and Comana (Romania) Natural Parks
    Europ. Countrys. · Vol. 9 · 2017 · No. 4 · p. 679-708 DOI: 10.1515/euco-2017-0039 European Countryside MENDELU CAN NATURBANIZATION PROMOTE ENVIRONMENTALLY FRIENDLY BUILT-UP AREAS? A COMPARISON BETWEEN CADÍ-MOIXERÓ (CATALONIA, SPAIN) AND COMANA (ROMANIA) NATURAL PARKS Antoni-Francesc Tulla1, Ilinca-Valentina Stoica2, Marta Pallarés-Blanch3, Daniela Zamfir4 1 Professor Antoni-Francesc Tulla, Department of Geography, Universitat Autònoma de Barcelona, 08193 Bellaterra, Catalonia, Spain; e-mail: [email protected] 2 Dr. Ilinca-Valentina STOICA, Interdisciplinary Centre for Advanced Research on Territorial Dynamics, Faculty of Geography, University of Bucharest, Bulevardul Nicolae Bălcescu 1, 01004 București, Romania; e-mail: [email protected] 3 Marta Pallarès-Blanch, Consorci Alt Urgell XXI, Catalonia, Spain; e-mail: [email protected] 4 Daniela ZAMFIR, Interdisciplinary Centre for Advanced Research on Territorial Dynamics, Faculty of Geography, University of Bucharest, Bulevardul Nicolae Bălcescu 1, 01004 București, Romania; e-mail: [email protected] 679/849 Received 30 January 2017; Accepted 7 September 2017 Abstract: The study compares the on-going naturbanization processes in and around two Natural Parks under the impact of newcomers, but also tourists from Barcelona and Bucharest and their metropolitan areas. The landscape value of these areas attracts the urban population, which contributes to local sustainable development process but also promotes construction. New businesses associated with rural multifunctionality and value-added activities related to environmental quality were identified. New residents have contributed introducing responsible patterns of consumer, eco- entrepreneurship by women, recovery of abandoned buildings and intensification of rural-urban relationships. Negative impacts such as intensive construction of second homes, with a lower use, in some areas around Cadí-Moixeró threaten biodiversity and habitat connectivity.
    [Show full text]
  • Naturbanization and Local Development in the Mountain Areas of the Catalan Pyrenees
    Naturbanization and local development in the mountain areas of the Catalan Pyrenees A. F. Tulla, M. Pallares-Barbera & A. Vera Geography Department, Universitat Autònoma de Barcelona ABSTRACT: A process of urbanization has developed around the alpine ski resorts and the Natural Protected Areas (NPA). There are also processes of abandonment of settlement populations and mountain cultures by the disappearance of traditional economic activities. This entails a contradiction: the natural features of a territory can facilitate naturbanization, but it can also deteriorate the natural and socioeconomic environment of the territory. Local development, in the mountainous areas of Europe, can be explained by the existence of comparative advantages with regard to urban areas. In the Catalan Pyrenees, the theory of comparative advantage and the use of the territorial embeddedness theory enable us to demonstrate that, in the future, this short term analysis will have to be replaced by longer term analyses that also take into account environmental, social and cultural externalities. 1INTRODUCTION: NATURBANIZATION VS URBAN SPRAWL IN EUROPE Many concepts and theories attempt to explain urban expansion in rural areas or in the urban fringe (Pacione 1984), but processes of urbanization in alpine ski resorts, close to Natural Protected Areas (NPA), have not been seriously analysed. This chapter develops the conceptualization and redefinition of these areas through an analysis of the economic geography of new developments in the fringe of natural protected areas in the Catalan Pyrenees. Framed as part of a research project conducted by our group, we intend to identify and evaluate the effects on the territory of tourism and new activities, which are attracted by the quality of the landscape and environment, and the perception of freedom included in the natural aspects of these territories.
    [Show full text]
  • Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA
    [Show full text]
  • Catalonia Accessible Tourism Guide
    accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly.
    [Show full text]
  • Mocions Aprovades Per La Suficiència Financera Dels Ens Locals
    Mocions aprovades per la suficiència financera dels ens locals TIPUS ENS NOM Comarca Ajuntament Alamús Segrià Ajuntament Albagés Garrigues Ajuntament Albatàrrec Segrià Ajuntament Alcanó Segrià Ajuntament Aldea Baix Ebre Ajuntament Alella Maresme Ajuntament Alguaire Segrià Ajuntament Alió Alt Camp Ajuntament Almenar Segrià Ajuntament Alt Àneu Pallars Sobirà Ajuntament Altafulla Tarragonès Ajuntament Amer Selva Ajuntament Ametlla del Vallès Vallès Oriental Ajuntament Ampolla Baix Ebre Ajuntament Anglès Selva Ajuntament Arboç Baix Penedès Ajuntament Argelaguer Garrotxa Ajuntament Arnes Terra Alta Ajuntament Ascó Ribera d'Ebre Ajuntament Avellanes i Santa Linya Noguera Ajuntament Avià Berguedà Ajuntament Avinyonet de Puigventós Alt Empordà Ajuntament Badalona Barcelonès Ajuntament Baix Pallars Pallars Sobirà Ajuntament Banyoles Pla de l'Estany Ajuntament Barbens Pla d'Urgell Ajuntament Barberà del Vallès Vallès Occidental Ajuntament Begues Baix Llobregat Ajuntament Begur Baix Empordà Ajuntament Bellcaire d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Benavent de Segrià Segrià Ajuntament Bescanó Gironès Ajuntament Bigues i Riells Vallès Oriental Ajuntament Bisbal del Penedès Baix Penedès Ajuntament Bisbal d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Blanes Selva Ajuntament Bòrdes, es Val d´Aran Ajuntament Borges del Camp Baix Camp Ajuntament Borrassà Alt Empordà Ajuntament Borredà Berguedà Ajuntament Bruc Anoia Ajuntament Brunyola Selva Ajuntament Cabó Alt Urgell Ajuntament Calaf Anoia Ajuntament Caldes de Montbui Vallès Oriental Ajuntament Calella Maresme Ajuntament
    [Show full text]
  • L'alt Urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. L'ALT URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Carreu-Sant Corneli Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Prada-Castellàs Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Turp i Mora Condal-Valldan Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra del Verd Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serres del Cadí-el Moixeró Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serres d'Odèn-Port del Comte Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Tossa Plana de Lles-Puigpedrós Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Alt Pirineu Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Beneïdor Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra d'Aubenç i Roc de Cogul Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Ribera Salada Diverses poblacions NATURA/AIGUA/TERMAL Aigües termals Pont de Bar NATURA/AIGUA Riu Segre i afluents Diverses poblacions NATURA/AIGUA Parc del Valira La Seu d'Urgell NATURA/AIGUA Platja fluvial d'Ogern Bassella NATURA/AIGUA Pantà d'Oliana Oliana NATURA/AIGUA Embassament de Rialb Oliana i Bassella NATURA/AIGUA Riu de Reixà Oliana NATURA/AIGUA Riu de la Flor Oliana NATURA/AIGUA Riu de la Mora Comtal Oliana NATURA/AIGUA Segla del Molí Oliana NATURA / AIGUA Cua de l'Embassament d'Oliana Coll de Nargó, Fígols i Alinyà NATURA/AIGUA Basses del Codó Coll de Nargó NATURA/AIGUA Font Freda Coll de Nargó NATURA/ARBRES CENTENARIS Boix de Boscalt
    [Show full text]
  • Esquerra Al Govern De La Nació: Una Aposta Per La Comarca, Pels Seus Pobles I Per La Ciutadania Aigua I Vida L'apunt El Segrià
    El Segrià Esquerra al Govern de la nació: una aposta per la comarca, pels seus pobles i per la ciutadania plegat amb una inversió de més de 12 milions d'euros. S'ha incrementat en un 70% el suport als ajuntaments per a la millora de carrers i serveirs per un import de 28 milions d'euros i també s'ha reformat, amb una inversió de 2 milions d'euros, els pavellons d'Alguaire, Corbins i Torrefarrera i el camp de gespa de Vilanova de la Barca. La vertebració comarcal s'ha articulat a través d'unes reformes de carreteres de més de 100 km amb un pressupost de més de 90 milions d'euros. Aquestes són: la L-902 d'Almacelles, la L-800 a Alcarràs, la LP-7041 a la Granja d'Escarp, la C-12 en diversos trams, la C-13 cap a Alcoletge i la variant de Vilanova de la Barca i l'accés a Lleida. També s'ha invertit en nombrosos camins Amb Esquerra al Govern de la Generalitat el Museu de Lleida ha esdevingut una realitat que comuniquen varies poblacions (Alamús, Alcoletge, la Portella, Vilanova de la Barca i ESQUERRA, AL TEU COSTAT Llardecans entre altres). Esquerra des del Govern ha impulsat i L'ampliació del bitllet únic Un altra de les fites d'Esquerra al Govern ha aconseguit una millor cohesió de la comarca de transport públic ha estat l'ampliació del bitllet únic de transport en base d'una renovada i important aposta públic, que ha suposat un estalvi d'un 50% pels serveis als pobles i a la seva ciutadania.
    [Show full text]
  • Arquitectura Religiosa Del Segle Xviii a La Segarra I L’Urgell Condicionants, Artífexs I Pràctica Constructiva
    FUNDACIÓ NOGUERA ESTUDIS, 35 ARQUITECTURA RELIGIOSA DEL SEGLE XVIII A LA SEGARRA I L’URGELL CONDICIONANTS, ARTÍFEXS I PRÀCTICA CONSTRUCTIVA MARIA GARGANTÉ LLANES BARCELONA, 2006 © Maria Garganté Llanes Edita: Pagès Editors, SL Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.com Primera edició: octubre de 2006 ISBN: 84-9779-428-1 Dipòsit legal: L-906-2006 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, SL Enquadernació: Fontanet SUMARI SIGLES . 13 PRÒLEG . 15 RECORREGUT PERSONAL I QÜESTIONS INSTRUMENTALS 19 TERRITORI I HISTÒRIA El territori: una justificació. Els imprecisos límits de la Segarra i l’Urgell . 31 De la Geografia de Pere Gil als viatgers del segle XVIII: apreciacions sobre el territori . 31 La Segarra i l’Urgell al segle XVIII . 34 La guerra de Successió . 34 Un cas particular: Cervera i la universitat literària . 38 Cervera en temps de Felip V . 38 La construcció de la Universitat . 39 Del bisbat de Solsona al de Cervera? . 41 L’economia de la Segarra i l’Urgell: la pervivència de l’em- fiteusi i el règim senyorial . 42 Traginers i negociants a la baixa Segarra . 46 Vicissituds de final de segle: carestia, febres pútrides i inici de la guerra Gran . 47 L’estructuració de la societat a Cervera i Tàrrega . 49 Pagesos i menestrals . 49 Nobles i doctors . 50 L’estament religiós . 1. ....5 De les comunitats de preveres i beneficiats a Cervera i Tàrrega fins a les parròquies rurals . 51 Els ordes religiosos . 54 Els ordes de clergues regulars . 55 8 MARIA GARGANTÉ LLANES Els ordes mendicants . 56 Parròquies i convents: els eterns rivals .
    [Show full text]
  • Geografia 27
    GEOGRAFIA 27 GEOGRAFIA El Segrià a estudi: Definició de l’espai i la seva gent Quintí Casals Bergés Universitat de Lleida pàg. 27-36 RESUM ABSTRACT Les planes que segueixen fan un estudi geogràfic The pages that follow make a geographic and i demogràfic de la comarca del Segrià. Partint demographic study of the region of El Segrià. Based de la cerca de trets distintius (físics, climàtics, on the search for distinctive features (physical, comunicacions, econòmics i culturals), hem climatic, communications, economic and cultural), dividit el Segrià en vuit zones prou definides i amb we have divided the Segrià into eight well-defined personalitat pròpia: 1) el Segrià Sud; 2) el Baix areas with their own personality: 1) Segrià Sud; Segre; 3) el Segrià Sec; 4) les colònies de l’oest; 5) 2) Baix Segre; 3) Segrià Sec; 4) the colonies of the la Séquia de Pinyana; 6) l’aiguabarreig del Noguera west; 5) the Pinyana Channel; 6) the Noguera Ribagorçana i el Segre; 7) la Plana de Lleida, i 8) Ribagorçana and Segre lagoon; 7) la Plana de el Segrià urgellenc. Aquest estudi és un punt de Lleida, and 8) Segrià Urgellenc. This study is a partida per definir l’espai de la comarca i la gent que starting point to define the region and the people hi habita. that live there. PARAULES CLAU KEYWORDS Segrià, espai geogràfic, patrimoni agrícola, inventari. Segrià, geographic space, agricultural heritage, inventory. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018 TRETS FÍSICS I ADMINISTRATIUS El Segrià és una comarca formada per 38 municipis, entre els quals destaca la seva capital provincial, Lleida, amb més de 135.000 habitants.
    [Show full text]
  • La Recuperació Agrària a Lleida I La Seva Àrea, 1670-1706* Agricultural Recovery in Lérida and Its Area, 1670-1706 Per Enric Vicedo-Rius Universitat De Lleida
    Associació Recerques. Història, Economia, Cultura ISSN 0210-380X Recerques 71 (2015) 59-94 La recuperació agrària a Lleida i la seva àrea, 1670-1706* Agricultural recovery in Lérida and its area, 1670-1706 per Enric Vicedo-Rius Universitat de Lleida RESUM: ABSTRACT: L’objectiu d’aquest estudi és l’anàlisi de The aim of this study is the analysis of la recuperació agrària entre 1670 i 1706 a the agricultural recovery which took place Lleida i la seva àrea d’influència. Es produeix between 1670 and 1706 in Lérida and its area una recuperació tant a l’horta de Lleida com of influence. There was recovery in both the als termes despoblats, tot i que aquests tenen huerta of Lérida and the deserted villages, en aquest període un desenvolupament més although in these the improvement had ramader que agrícola. L’emfiteusi és l’instru- more to do with stock-raising than with agri- ment clau en la reconstitució de les relacions culture. Emphyteusis was the key instrument socials a les terres de senyoria i fins i tot en in the reconstitution of social relations in projectes municipals de Lleida, mentre que the manorial lands and even in municipal les llicències de cultiu, que exigeixen un developments, while tillage licences, which terratge (part de fruits) i poden ser revocades entailed the payment of «terratge» (a share of en qualsevol moment, són el contracte més the crop) and could be revoked at any time, habitual en els termes despoblats a causa de were the most common contract in the dis- la guerra.
    [Show full text]