DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES m » 3i ICASIELLOTS S! Roser Ripollès i de la Fragua A vjr rá * UrV, Q kr ^ L éC . iS B 3r« jr*' .. • I i y > d* «r- / • I '>* LA MIGRACIÓ A LES GARRIGUES DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES I CASTELLOTS M'ha semblat interessant fer l'estudi de la migració a grafia actual i al costat, entre parèntesis, la o les grafies les Garrigues precisament al segle XVIII, perquè aquest trobades quan aquestes són diferents. Als pobles, a més és un segle de prosperitat i de repoblament de tot a més, he indicat a quin bisbat corresponien i a quina Catalunya després de la devastació produïda per les comarca pertanyen avui i quan es tracta de llocs que successives epidèmies de pesta, des del segle XIV fins no tenien municipi propi, he indicat el municipi al a mitjan segle XVII, i les Garrigues, lògicament, també qual pertanyien, si em consta. He escollit de fer-ho va participar d'aquesta prosperitat i d'aquest així per tal que si algú els vol localitzar en un mapa li repoblament. Per saber que és un període sigui més fàcil de trobar-los i, al mateix temps, se'n d'expansió només cal donar un tomb pels pobles de la pugui calcular la distància simplement llegint el treball. comarca i mirar les seves esglésies. Pràcticament totes Cal tenir en compte, però, que la superfície dels bisbats són del segle XVIII: en alguns pobles, com a les Borges, en aquella època no era igual que l'actual, ja que hi va es van fer noves de peu; en altres, com a Fulleda, es va haver petites modificacions al segle XIX i molt ampliar l'església existent. recentment n'hi ha hagut més encara, i que d'alguns El meu propòsit és fer el buidatge dels llibres de difunts llocs no ens consta a quin bisbat pertanyien. He de totes les parròquies de les Garrigues per a successius completat el treball amb un mapa dels bisbats de estudis i he començat pels de les Borges i els de Catalunya al segle XVII, que fou vàlid fins al segle Castellots; els de les Borges només són de mig segle, XIX. car el primer llibre que tenim és del 1752 i els de El resultat de l'estudi ha estat el següent: Castellots, de tres quartes parts de segle, ja que Bisbats de procedència, per ordre de major a menor comencen el 1723; a més a més, d'aquesta vila també nombre de persones vingudes: he buidat els llibres de matrimonis i els de confirmacions i, fins i tot, una petita part del llibre de A Castellots: naixements. Arquebisbat de Tarragona {Arcabisbat, Arzobispado H Avui vull estudiar d'on provenien els habitants o Diòcesi): 19; Bisbats de: Vic (Vich o Vique): 16; Lleida d'aquests dos pobles, si eren de ciutats properes o fins (.Lleyda o Lérida): 13; Solsona: 11; Urgell (escrit sempre on arribava la relació i quines eren les activitats que Urgel): 3; i Barcelona: 1. els nouvinguts desenvolupaven. A les Borges i a Castellots la migració procedia, A les Borges: aparentment, dels mateixos indrets. Únicament hi ha Arquebisbat de Tarragona (Archebisbat o Arzobispa- la presència d'algun estranger a les Borges i, això sí, do)-. 53; Arquebisbat de Toledo: 1; Arquebisbat una diferència quantitativa entre una vila i l'altra. A CArchebisbat) de València: 1; Bisbats de: Solsona: 29; vegades, eren famílies senceres les que venien; altres, Urgell (escrit la major part de vegades Urgel i una la era una noia o un noi que es casava aquí i altres eren Seu de Urgell): 24; Vic (Vich o Vique): 18; Lleida {Lleyda matrimonis joves que venien, possiblement, per cer- o Lérida): 17; Barcelona (o Barselona): 5; Clermont car una millor qualitat de vida. (Clarmonto Clermon) i Tortosa: 2; i Girona (Gerona): Si bé en aquella època ja existia la divisió comarcal, 1. per bé que diferent a la d'avui, en els llibres parroquials els sacerdots usaven la divisió eclesiàstica. Es per això Com podem veure, pràcticament són els mateixos que he fet una primera agrupació per bisbats i altres bisbats els que nodreixen els dos pobles, amb algunes divisions eclesiàstiques i una segona per ciutats, pobles petites diferències; per exemple, a Castellots, després o llocs, indicant en tots els casos el nombre de perso- de l'Arquebisbat de Tarragona, que és el més proper, nes que van venir. Sempre he escrit els noms amb la hi va anar més gent del bisbat de Vic, seguit del de Lleida i el de Solsona; mentre que a les Borges, també els pobles següents van aportar un habitant cada un: després de l'Arquebisbat de Tarragona, els bisbats que Bellvei (.Bellvehí), bisbat d'Urgell, a la Segarra; Conesa, van aportar més gent van ser el de Solsona, seguit del arquebisbat de Tarragona, a la Conca de Barberà; El d'Urgell, Vic i Lleida; a més a més, a les Borges trobem Mas de Nell,5 bisbat d'Urgell; Figuerola,6 bisbat de els bisbats de Clermont, Girona, Toledo, Tortosa i Solsona; Gavà, bisbat de Vic, al Baix Llobregat; València, que no tenen presència a Castellots. De tota Guissona, bisbat d'Urgell, a la Segarra; l'Espluga Calba manera, aquests cinc bisbats solament van aportar set {la Espluga Calba), arquebisbat de Tarragona, a les persones. Potser trobarem més diferències en els llocs Garrigues; l'Espluga de Francolí {la Espluga de de procedència. Francolí), arquebisbat de Tarragona, a la Conca de Barberà; Maldà, arquebisbat de Tarragona, a l'Urgell; Altres divisions eclesiàstiques Olost d'Osona {Aulost), bisbat de Vic; Oristà (Auresta), bisbat de Vic i també d'Osona; Picamoixons Ultra els bisbats, trobem aquestes demarcacions: {Picamuxons), arquebisbat de Tarragona, a l'Alt Camp; Arxiprestat (.Archiprestado deAger),1 Priorat {de Meya); Preixana {Prexana), bisbat de Solsona, a l'Urgell; Parròquia {de Magdalena, a Lleida, de Sant Blasi, a Puigverd d'Agramunt {Puigvert de Agramunt), bisbat Castellots, de St. Martín de Valmero, del bisbat de d'Urgell, també a l'Urgell; Sant Antolí, actualment Clermont, de Talavera). Sant Antolí i Vilanova, bisbat de Vic, a la Segarra; Pel que fa als llocs de procedència i seguint el mateix Talavera, bisbat de Vic, a la Segarra, i Vallfogona de sistema que he fet per als bisbats, tenim que a Castellots Riucorb {Riucorp), bisbat de Vic, a la Segarra. hi van anar gent procedent dels llocs següents: Les Borges Blanques {La Borges Blanches, Las Borgas Altres topònims que no eren municipi de Urgel, Las Borges Blanques de Urgell, Las Borjas de Urgel, Las Borjas, Les Borges de Urgel i Les Borjes), bisbat Mas de Suró,7 Talavera, bisbat de Vic, a la Segarra: 2; de Lleida i actualment a la comarca de les Garrigues i La Masia del Prim, Tous, bisbat de Vic, a l'Anoia: 1. Verdú, bisbat de Solsona, a l'Urgell: 7; Arbeca, A les Borges, la procedència dels nous habitants era arquebisbat de Tarragona, els Omellons {els aquesta: Homellons o simplement Omellons), arquebisbat de Juneda, bisbat de Lleida, a les Garriques; la Pobla de Tarragona, Juneda, bisbat de Lleida, i Vinaixa {o Cérvoles {Ciérvoles, Ciérvols o Siérvoles), arquebisbat Vinayxd), arquebisbat de Tarragona, tots a les de Tarragona, també a les Garrigues; Lleida {Lérida o Garrigues: 4; Belianes, arquebisbat de Tarragona, a Lleyda), bisbat de Lleida al Segrià, i Vallclara, {Vellclara l'Urgell, Calonge {Colonja i Calonge),2 bisbat de Vic, o Bellclard), arquebisbat de Tarragona, a la Conca de a l'Anoia, Conill, bisbat de Vic, a l'Anoia, Santa Fe Barberà: 5; Bellpuig d'Urgell {Bellpuig), bisbat de de Calonge {Santa Fe de Colonja i també Santa Fee de Solsona, a l'Urgell, el Mas d'en (de) Roqueta o Colonja),3 bisbat de Vic, a l'Anoia, i Tàrrega, bisbat (.Roquetas),8 bisbat de Vic, a l'Alt Urgell, l'Albi, de Solsona, a l'Urgell: 3; Alfesta o Festa, bisbat de Vic, arquebisbat de Tarragona, a les Garrigues, l'Espluga sufragani de Santa Fe de Calonge, a l'Anoia, Anglesola Calba {La Espluga Calba), també A. de Tarragona i a (escrit també Angresola), bisbat de Solsona, a l'Urgell, les Garrigues, i Vilanova de Prades {del Comtat o Montornès de Segarra {Montornès),^ bisbat de Solsona, Comptat de Prades)? arquebisbat de Tarragona, a la a l'Urgell, Sidamon (escrit també Sidamunt), bisbat Conca de Barberà: 4; Aspa,10 bisbat de Lleida, al de Solsona, al Pla d'Urgell i Tous (dit també Sant Segrià; Castelldans {Castell de Ans o de Asens), bisbat Martí de Tous), bisbat de Vic, a l'Anoia: 2; finalment, de Lleida, a les Garrigues; Conill, bisbat de Vic, a 1 L'Arxiprestat d'Àger va mantenir les seves parròquies enclavades al bisbat de Solsona fins ai segle XIX. 2 Suposo que es tracta de Calonge de Segarra. 3 Sembla que avui sols en resta l'església i el castell, situats ambdós en un turonet al centre del terme de Calonge de Segarra, o potser mai no ha existit com a municipi sinó únicament com a parròquia. 4 Crec que és Montornès de Segarra, ja que l'altre Montornès és al Vallès. 5 No l'he pogut localitzar. El considero poble perquè no cita cap parròquia ni cap altre lloc al qual pugui pertànyer. 6 Era del bisbat de Solsona, però no sé a quina Figuerola es refereix. 7 Actualment, a l'atlas de la GEC podem veure prop de Talavera (d'on era dit mas): e! Tossal de Suró, que suposo que hi té relació i que devia ser un mas existent en aquell indret.