LA FULIOLA I BOLDÚ NÚMERO 99
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
LA FULIOLA i BOLDÚ MARÇ 2005 NÚMERO PREU: 3 E 99 Nevada sumari 28 pàgines PORTADA HISTÒRIES DE LA FULIOLA I BOLDÚ PÀGINA DE LES ENTITATS - La Fuliola. Segle XIII - Àguedes 2005 pàg. 17 pàg. 9 DOSSIER PÀGINA DE L'ATENEU - Que passa amb les drogues? - Cicle de cinema de Peter Sellers pàg. 18 a 19 ECO-CONSELLS - Conducció ecològica pàg. 20 D'AQUÍ I DE FORA - El manifest de Vallbona de les Monges. Per un canal Segarra - Any Dalí: sortida a Figueres i Garrigues per al segle XXI. - Nevada Port Lligat pàg. 21 a 22 - Conferència sobre l'alimentació pàg. 1 CULTURA - Botiga Comerç Just EDITORIAL - Cursa del pavo - Any Hans Christian Andersen - Recital poemes Pable Neruda pàg. 23 a 24 - De temes per comentar... - Acte cloenda 25è aniversari pàg. 3 - Assamblea general ELS CONTES DE L'ESPARVER TRIBUNA - D'interés pels socis pàg. 10 a 12 - Aus nocturnes (II) - La residència pública pàg. 25 a 26 pàg. 4 ACTUALITAT LA LLUFA LA FULLA PELS NENS - L'associació de les festes del Segar i Batre rep els premis Culturàlia. - Segrest! - Festes Segar i Batre - Carnestoltes 2005 - Mega Assemblea - Entrevista a una pagès - Resultat referèndum constitució - Referèndum europeu: éxit de participació. - Entrevista Europea pàg. 27 - Comentari per a llegir el dia - Comencen les obres de la del ball de bastons residència CONTRAPORTADA pàg. 5 a 8 pàg. 13 a 16 - Racó de poesia pàg. 28 ( )ACPC Número 99 Març 2005 Membre de l'Associació Catalana Època segona - Any XXI de la Premsa Comarcal Edita: Premi Humbert Torres 1990 Amb la col·laboració de: Junta de Govern Generalitat de Catalunya Presidenta: Anna M. Ardévol Ribó Secretaria: Avelina Farré Salvadó Redacció i Administració: Coordinador: Eva Pané Vidal Departament de Cultura Av. de Catalunya 45 Impressió: Impre Art Vocals: 25332 LA FULIOLA (Urgell) Dipòsit Legal: L-524-1982 Xavier Sebé Bros - Maribel Trilla Tarruella INSTITUT http://usuarios.maptel.es/logalliner Tiratge: 400 exemplars Eva Pané Vidal - Francesc Ricart Mercè D'ESTUDIS a/e: [email protected] Lluïsa Solsona Paüls - Carme Piera Isen ILERDENCS Ramon Utgés Vila Fundació Pública de la Diputació de Lleida la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors. La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen. Pàgina 2 editorial DE TEMES PER COMENTAR... De temes per comentar en una editorial nivell econòmic com social. No es tracta sempre n’hi ha molts i variats, només de valorar el servei que se malgrat que alguns sempre es li donarà al poble sinó també repeteixen, doncs si es creu pels llocs de treball que pot convenient repetir per generar així com tota alguna cosa serà. Però en l’activitat econòmica que la present editorial, podem hauria de girar al seu parlar del contingut del voltant. Per tant, hem de número de La Fulla que ara donar-li la importància i mateix teniu a les mans, doncs significació que a priori es hi ha diversos temes a comentar, mereix. encara que l’ordre d’aparició no és significatiu de la importància. Encara que malauradament hem de tractar ja com un fet habitual els nivells de consum de drogues que hi ha en el En primer lloc, tenim una resurrecció, la de La Llufa. jovent (cada vegada més jove) no ja només en l’àmbit local Suposem que els que sou lectors habituals us en recordeu, sinó ja a nivell estatal, doncs no fa massa als medis de ja fa bastants anys que se li va donar l’extrema-unció; però comunicació va sortir a la llum un estudi on es posava de hem cregut de vital necessitat exercitar-nos en l’art de la manifest que a Espanya ens últims deu anys s’havia broma i la ironia sana (que bona falta ens fa i donar-li unes quadruplicat el consum de cocaïna en els menors de 18 quantes descàrregues amb desfibriladors que esperem que anys. És una dada que ens hauria de fer pensar: les drogues puguin revitalitzar-la per una bona temporada més i no es són ara més fàcils de trobar i més barates que anys enrera, quedi només en un espasme. això fa que el seu consum sigui generalitzat i el que és realment preocupant és l’edat en el qual es té el primer També podem parlar del tema de portada: la petita nevada contacte. Serveixin aquestes breus reflexions,( ja que el que va caure el 7 de març ens ha permès que per unes tema dóna moltíssim més de si ) per posar la qüestió damunt hores gaudir d’unes imatges de postal, per això s’ha cregut de la taula per incentivar el debat i evitar tapar-nos els ulls prou digne per a que motivi una portada; el fet davant una realitat social. Com que el més és prou excepcional com per fer-se’n important és estar-ne informat, a La ressò. Fulla hem elaborat de collita pròpia el dossier de drogues Parlant d’excepcionalitats del qual avui us en i de coses no habituals, presentem la primera tenim l’article que parla de entrega. la construcció que s’està portant a terme de la Ja sabeu que podeu residència. Estem davant comentar-nos aquesta d’una de les actuacions més editorial o qualsevol secció de importants dels últims anys a La la revista a la següent adreça: Fuliola i Boldú, pel que pot significar tant a [email protected]. Mobles C Carulla Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida) Núm. 99 Pàgina 3 tribuna LA RESIDÈNCIA PÚBLICA Fa pocs dies la Residència i Centre de No vull entrar a rebatre l’escrit, doncs fer una Residència Pública. En l’entremig Dia de La Fuliola té una perspectiva més vull entendre que la Carme emet una dels quatre anys que venim parlant de propera i engrescadora. Ja tothom opinió més i com a tal vull encarar-ho. la Residència Pública hi hagué unes comença a creure’s que es farà, atès que Si de cas, sí crec que és pertinent donar eleccions municipals on els veïns amb la seva construcció ja s’ha iniciat. En un també resposta als comentaris que en els seus vots, penso que d’alguna manera, termini estimat d’un any i mig ha d’estar virtut de la meva opció política i com a ratificaren aquell projecte de Residència enllestida, la qual cosa suposarà que persona pública que sóc, em pertoca. Pública de l’equip de govern. I a la fi la sobre mitjans de l’any que ve pot Residència Pública s’ha començat a començar a donar i oferir els seus serveis. I començaré per lo que la Carme acaba construir. dient, que “la solució d’Anglesola ja D’entrada cal incidir en la vessant s’havia inventat a La Fuliola el 1998...i Però polèmica, ni a nivell de carrer, ni “pública” de la Residència. Això vol que no ha funcionat mai... Sí, no tenim socialment, cap ni una. I tant de bo és significar que no hi ha cap afany de lucre, necessitats, perquè hem de fer fes la Residència Privada que així en doncs serà una institució merament Residències ¿? tindríem dues. assistencial tant pels residents com per aquelles persones que necessiten dels No puc parlar d’un invent del 1998, en Abans d’acabar la Carme ens lloa la seus serveis com a Centre de Dia, és a el qual no vaig participar. Si no es va brillant idea d’Anglesola i la posada en dir servei de metge, higiènic, de posar en pràctica aquell 1998, ni el 1999, pràctica del seu servei assistencial menjador, de bugaderia. ni el 2000 ni part del 2001 és, perquè domiciliari que els hi funciona tan bé. simplement els seus inventors no devien Es deixa de dir que si l’Ajuntament I vull remarcar aquests aspectes, doncs creure en ell, ho utilitzaven per vendre d’Anglesola no va construir la seva durant el llarg camí que ha tingut la fum, doncs mitjans si en tenien per dur- Residència, potser fou, perquè tenia les consecució de la Residència, els que lo a terme. I en quan a les necessitats seves dificultats financeres per executar- n’hem estat promotors i copartícips des penso que hi eren, com hi són ara, i hi la. I llavors va trobar la gent que li féreu de l’Ajuntament hem hagut de resistir seran demà. la tasca assistencial que veniu prestant. tota mena d’assetjaments i crítiques pel Cosa que em satisfà profundament i que que fa al nostre posicionament envers Ens diu la Carme que les desitjo vagi tan bé, com penso que també una altra suposada Residència Privada Administracions Públiques no han estat hauria d’anar be si ho apliquéssim a La (o més ben dit particular) que també a l’altura de les necessitats... que la llei Fuliola, assumpte aquest que confio volia fer-se, però que al final i pel que de Serveis a la Salut de 1971 no està en puguem fer ben aviat. es veu, no es fa. correcte funcionament i aplicació..., ens matisa i redunda en les seves opinions Doncs la meva posició personal i crec De fet des de l’equip de govern sobre el perquè de les Residències i que de molta gent del nostre poble, és municipal, com a promotor de la gairebé acaba la posta en escena amb que des de la Residència Pública es doni Residència Pública mai hem actuat en un didàctic conte d’arrel africana sobre el servei als residents, es doni també els contra de la Residència Privada, malgrat l’explotació de l’home vers la dona en serveis als que ho sol·licitin dins les que si hem hagut de suportar els disposar de l’aigua més o menys a prop.