DOCSLIB.ORG

Mesures Compensatòries Destinades a La Millora Dels Hàbitats Estèpics

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Mesures Compensatòries Destinades a La Millora Dels Hàbitats Estèpics Mesures compensatòries destinades a la millora dels hàbitats estèpics als secans Orientals de la Plana de Lleida, Projecte de Regadiu i Concentració parcel∙laria del Segarra‐ Garrigues Castell de Concabella (Plans de Sió) 16 de desembre del 2015 La gestió dels guarets 1 Finques que es gestionen 2 Gestió que es realitza 3 Precs i preguntes 1. FINQUES QUE ES GESTIONEN Es gestionen finques des de l’any 2013. A continuació es presenta l’evolució de la gestió de les finques per anys i ZEPAS. 2013‐2014 2014‐2015 2015‐2016 DIA + Acord ha % ha % ha % ha Secans de Mas de Melons‐Alfés 101,39 17% 190,25 32% 186,51 31% 600 Secans del Segrià i Utxesa 170,51 43% 192,77 48% 195,59 49% 400 Secans de Belianes‐ Preixana 98,31 20% 151,71 30% 460,2 92% 500 Plans de Sió 55,57 8% 208,2 30% 242,37 35% 700 Bellmunt‐ Almenara 43,88 9% 105, 49 21% 101,15 20% 500 Anglesola‐Vilagrassa 0 0% 28,6 14% 61,63 31% 200 Valls del Sió ‐ Llobregós 0 0% 0 0% 0 0% 250 Granyena 0 0% 0 0% 0 0% 100 Altres espais 0 0% 0 0% 0 0% 150 TOTAL 469,66 14% 877,02 26% 1247,45 37% 3400 Actualment estem gestionant un total de 1.247 ,45 ha. Representa el 37% de les ha que s’han de llogar o comprar. Els secans Orientals s’han començat a gestionar més tard que els Occidentals, però en la darrera campanya s’ha prioritzat la seva gestió. Actualment estem entre el 92% de la superfície llogada al Secà de Belianes – Preixana i un 20% a la zona de Bellmunt Almenara. 1. FINQUES QUE ES GESTIONEN El lloguer de les hectàrees respecte a la superfície objectiu pel projecte 15.900. 2015‐2016 2015‐2016 1400 2014‐2015 Objectiu Real Secans de Mas de Melons‐Alfés 190,25 290 186,51 Terrerola vulgar, ganga 1200 Secans del Segrià i Utxesa 192,77 190 195,59 Xurra, gaig blau i terrerola Secans de Belianes‐ Preixana 151,71 400 460,2 Sisó i gaig blau 1000 Plans de Sió 208,2 210 242,37 Sisó i gaig blau Bellmunt‐ Almenara 105,49 100 101,15 Sisó 800 Anglesola‐Vilagrassa 28,6 60 61,63 Esparver cendrós TOTAL 877,02 1250 1247,45 600 Hectàrees 400 200 500 450 0 400 TOTAL 350 300 250 2014‐2015 ctàrees ee 2015‐2016 Objectiu H 200 150 2015‐2016 Real 100 50 0 Secans de Mas de Secans del Segrià i Secans de Belianes‐ Plans de Sió Bellmunt‐ Almenara Anglesola‐Vilagrassa Melons‐Alfés Utxesa Preixana 1. FINQUES QUE ES GESTIONEN El lloguer de les hectàrees previst per la campanya vinent: ha ha previstes 2013‐2014 2014‐2015 2015‐2016 2016‐2017 % ha llogades Secans de Mas de Melons‐Alfés 101,39 190,25 186,51 300 50 Secans del Segrià i Utxesa 170,51 192,77 195,59 200 50 Secans de Belianes‐ Preixana 98,31 151,71 460,20 500 100 Plans de Sió 55,57 208,20 242,37 300 43 Bellmunt‐ Almenara 43,88 105,49 101,15 150 30 Anglesola ‐ Vilagrassa 0,00 28,60 61,63 80 40 Granyena 0,00 0,00 0,00 25 10 Valls de sió ‐ Llobregós 0,00 0,00 0,00 0 TOTAL 469,66 877,02 1.247,45 1.555,00 46 1. FINQUES QUE ES GESTIONEN 1. FINQUES QUE ES GESTIONEN 1. FINQUES QUE ES GESTIONEN 1. FINQUES QUE ES GESTIONEN 2. GESTIÓ QUE ES REALITZA PROPOSTES DE GESTIÓ ‐ SECANS ORIENTALS Objectius conservació: Incrementar superfície en guaret i cultius per la fauna (pex. Lleguminoses) per a la reproducció i alimentació del Sisó (mascles i femelles), la Calàndria i el Gaig blau. Descripció: Guaret: no sembrar cereal. El recobriment és de 25‐75% (1 abril – 31d’agost) amb alçades de mínim 30 cm. Si cal es llaura, sega o es pica a la primavera (finals de març) Sembra de lleguminoses : No tenen un objectiu productiu, ja que no es poden segar durant gran part de primavera –estiu. Només es pot retirar farratge si els objectius de conservació i d’assoliment d’estructura adient ho recomanen. Cereal: de manera minoritària i sempre adjacent a alguna finca de guaret/lleguminosa arrendada. Amb baixa densitat i retard a la sega fins al mes de juliol GióGestió de l’estructura VlVegetal: Mitjançant actuacions mecàniques: llaurat/segat/picat segons si es guaret/lleguminosa. Opcionalment herbicidat, si està justificat. 2. GESTIÓ QUE ES REALITZA PROPOSTES DE GESTIÓ ‐ SECANS ORIENTALS En general: 30% alfals i 70% guaret L’alfals varietat certificada. Finques amb contractes de 5 anys Generar mosaic. Sembra: herbicidar + sembra directa Densitat: 30 kg /ha No sembrar en finques que venen de guaret Finques (o part de finques) amb superfície < 3 ha Finques grans, cal crear heterogeneïtat plantant alfals en part de la seva superfície. Finques grans i d’1 any de lloguer 1/3 llaurat + 1/3 picadora a la primavera + 1/3 res La part llaurada caldrà passar‐hi el corró per tal de trencar terrosos. 3. PRECS I PREGUNTES MOLTES GRÀCIES PER LA SEVA ATENCIÓ.
Load more

Recommended publications
  • P.I.L. Al·Legacions 2013-2014
    ANNEX 2 PLA D'ARRENDAMENTS I SUBMINISTRAMENTS COMARCA MUNICIPI ENTITAT SUBVENCIÓ DIPUTACIÓ 2013 Alt Urgell Alàs i Cerc Ajuntament d'Alàs i Cerc 3.710,94 € Alt Urgell Arsèguel Ajuntament d'Arsèguel 2.453,48 € Alt Urgell Bassella Ajuntament de Bassella 4.086,40 € Alt Urgell Cabó Ajuntament de Cabó 2.880,31 € Alt Urgell Cava Ajuntament de Cava 2.734,87 € Alt Urgell Coll de Nargó Ajuntament de Coll de Nargó 3.972,55 € Alt Urgell Estamariu Ajuntament d'Estamariu 2.307,31 € Alt Urgell Fígols i Alinyà Ajuntament de Fígols i Alinyà 3.438,23 € Alt Urgell Josa i Tuixén Ajuntament de Josa i Tuixén 2.670,21 € Alt Urgell Josa i Tuixén E.M.D. de Josa de Cadí 750,00 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò Ajuntament de Montferrer i Castellbò 7.751,42 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò E.M.D. de Vila i Vall de Castellbò 825,00 € Alt Urgell Oliana Ajuntament d'Oliana 3.628,16 € Alt Urgell Organyà Ajuntament d'Organyà 2.673,62 € Alt Urgell Peramola Ajuntament de Peramola 3.327,99 € Alt Urgell Pont de Bar Ajuntament del Pont de Bar 3.764,16 € Alt Urgell Ribera d'Urgellet Ajuntament de Ribera d'Urgellet 5.137,66 € Alt Urgell Seu d'Urgell Ajuntament de la Seu d'Urgell 9.799,63 € Alt Urgell Valls d'Aguilar Ajuntament de les Valls d'Aguilar 4.873,37 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de la Guàrdia d'Ares 750,00 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de Taús 750,00 € Alt Urgell Valls de Valira Ajuntament de les Valls de Valira 5.927,50 € Alt Urgell Valls de Valira E.M.D.
    [Show full text]
  • L'urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. L'URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Anglesola - Vilagrassa NATURA/ESPAIS NATURALS Granyena NATURA/ESPAIS NATURALS Plans de Sió NATURA/ESPAIS NATURALS Secans de Belianes - Preixana NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Bellmunt- Almenara NATURA/ESPAIS NATURALS Valls del Sió-Llobregós NATURA / AIGUA Barranc de la Figuerosa Tàrrega NATURA / AIGUA Coladors de Boldú La Fuliola NATURA / AIGUA Llacuna de Claravalls Tàrrega NATURA / AIGUA Salades de Conill Ossó de Sió, Tàrrega NATURA/FAMILIAR Parc de la Font Vella Maldà NATURA/FAMILIAR Parc de Montalbà Preixana NATURA/GEOLOGIA Pedreres del Talladell El Talladell CULTURA/ARQUEOLOGIA/BRONZE FINAL Necròpolis d'Almenara Almenara Alta CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric dels Estinclells Verdú CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric del Molí d'Espígol Tornabous CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ Vil·la romana dels Reguers Puigverd d'Agramunt CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ necròpolis romana Nalec CULTURAL / RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Santa Maria Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Castellnou d'Ossó CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Maldà CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de la Mare de Déu del Remei Ossó de Sió CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Ermita de Sant Miquel Puigverd d'Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Gil Riudovelles CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-GÒTIC-SXIX/CISTER Ermita de la Mare de Déu del Pedregal El Talladell CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-XVIII
    [Show full text]
  • Secans De Belianes - Preixana
    Pla de Gestió i Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida VOLUM 01. Memòria descriptiva FITXA 34. HÀBITATS I USOS DEL SÒL SECANS DE BELIANES - PREIXANA Vegetació natural 0,8% Conreus herbacis 70,0% Conreus llenyosos 28,7% Altres usos 0,5% Pràcticament la totalitat de l’ENP dels Secans de Belianes – Preixana està dedicada al conreu agrícola. Mentre que la part nord i central de l’espai, al marge esquerre del canal d’Urgell, està ocupada pels conreus herbacis extensius (70%), el terç sud s’empra per als conreus llenyosos tradicionals (28,7%). Aquests últims estan constituïts aproximadament en parts iguals per conreus de fruita seca (ametllers) i d’olivera. A més, hi ha certa presència de vinya i conreus de fruiters. La vegetació natural és pràcticament inexistent dins l’ENP. Tan sols han romàs 51 ha no conreades, que suposen menys de l’1% del total de l’espai protegit. Al sud apareixen àrees aïllades de pinedes de pi blanc amb sotabosc de brolles calcícoles o amb sotabosc de màquies i garrigues, així com brolles de romaní amb foixarda. Al tram sud del riu Corb existeixen també petites superfícies de bosc de ribera (HIC 92A0). HÀBITAT SUPERFÍCIE HÀBITAT % TOTAL ENP Brolles de romaní amb foixarda 14,99 0,23 Pinedes pi blanc amb sotabosc de brolles calcícoles 7,15 0,11 Pinedes pi blanc amb sotabosc de màquies/garrigues 25,69 0,39 Freixenedes de terra baixa 1,76 0,03 Canyissars 1,47 0,02 Conreus herbacis extensius de regadiu 18,39 0,28 Conreus herbacis extensius de secà 4.545,96 69,67 Fruiterars alts de secà 1.788,14 27,40 Fruiterars de regadiu 19,92 0,31 Vinyes 66,58 1,02 Grans parcs i jardins 8,62 0,13 Pedreres, explotacions d’àrids i runam 21,75 0,33 Àrees urbanes i industrials 4,08 0,06 Basses d’aigua dolça artificials 0,64 0,01 95 Pla de Gestió i Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida VOLUM 01.
    [Show full text]
  • El Patrimoni Industrial De L’Urgell
    E L PATRIMONI INDUSTRIAL DE L’URGELL Carles García Hermosilla Roger Costa i Solé EL PATRIMONI INDUSTRIAL DE L’URGELL Ponència Les restes de patrimoni industrial de la comar- als nous temps, i per una altra apareixen les ca de l’Urgell no per menys nombroses que farineres modernes, com la farinera Balcells Carles les d’altres indrets de més tradició industrial de Tàrrega, edifici de gust modernista de l’any García Hermosilla de Catalunya són menys importants o manca- 1921 que va funcionar fins a la dècada dels Llicenciat en des d’interès. Al contrari, hom pot trobar en seixanta. Geografia i Història. aquest territori un remarcable conjunt patrimo- L’altre gran sector industrial de tradició és l’oli, Universitat nial en l’àmbit industrial que volem recordar igualment relacionat amb la producció olivera de Barcelona en aquest article de la mateixa manera que ho dels voltants. Eren abundants a la nostra co- Roger vam fer en la ponència que es troba en l’ori- marca els molins d’oli principalment al sud, Costa i Solé gen d’aquest text. Aquest conjunt va des de però no únicament, ja que Tàrrega comptava Llicenciat en les grans infrastructures a d’altres de més pe- també amb un bon nombre molins durant el Geografia i Història. tites però no per això menys significatives, des segle XIX. De totes maneres és a Belianes on Universitat de la indústria tradicional de transformació de la producció d’oli tenia més importància i on de Barcelona productes agrícoles com els molins de farina i encara queden les restes espectaculars d’un oli fins a les indústries transformadores mo- antic molí.
    [Show full text]
  • Els Pous De Gel De La Comarca De L'urgell
    URTX ELS POUS DE GEL DE LA COMARCA DE L’URGELL: UN INVENTARI PRELIMINAR Òscar Escala Abad, Joel Minguell Clota, Andreu Moya i Garra, Enric Tartera Bieto i Ares Vidal Aixalà Iltirta Arqueologia SL Anna Colet Marcé i Oriol Saula Briansó, Museu Comarcal de l’Urgell -Tàrrega (MCUT) URTX 9 ELS POUS DE GEL DE LA COMARCA DE L’URGELL: UN INVENTARI PRELIMINAR Abstract Las raíces de este proyecto se encuentran en las intervenciones arqueológicas realizadas en el pozo de hielo de Tàrrega, como un intento de compilar el conocimiento desigual que se tiene en estos momentos de algunos casos particulares, además de ampliar, a nivel comarcal, la información existentes sobre éstas estas estructuras. Este trabajo ha sido coordinado desde el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega (MCUT) y realizado gracias a una subvención del Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). Las tareas de campo han sido ejecutadas por técnicos de la empresa Iltirta Arqueologia SL. El trabajo que se presenta no es un estudio definitivo, sino más bien se trata de un estado de la cuestión que sirve de punto de partida para plantear futuras intervenciones sobre estos elementos patrimoniales tan característicos. This project came about through the archaeological work on the ice well in Tàrrega. It is designed as a measure to unify the unequal knowledge there is about some specific cases, as well as to extend the information available about this kind of structure at the district level. This work has been possible thanks to a grant from the Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC).
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • 2 Peixeres Compartida Sant Martí De Riucorb-Maldà+Nalec 2019
    MEMÒRIA MEMÒRIA VALORADA Accessos Peixera compartida Sant Martí de Riucorb - Maldà, Urgell Accessos Peixera Nalec, Urgell Maig, 2018 (ii) Ajuntament de Nalec Ajuntament de Sant Martí Ajuntament de Maldà de Riucorb 1 MEMÒRIA Índex Peixera compartida Sant Martí de Riucorb 1. ANTECEDENTS ................................................................................................................... 3 2. OBJECTIUS DE LES ACTUACIONS........................................................................................ 4 3. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA ........................................................................ 5 4. GESTIÓ DE RESIDUS ........................................................................................................... 5 5. JUSTIFICACIÓ DE PREUS ..................................................................................................... 5 6. TERMINI D’EXECUCIÓ ........................................................................................................ 5 7. BÉNS I DRETS AFECTATS .................................................................................................... 6 8. PRESSUPOST I DESCRIPCIÓ DE LES PARTIDES ................................................................... 8 9. GALERIA D’IMATGES .......................................................................................................... 9 10. CONCLUSIONS i DATA ...................................................................................................... 10 Índex Accessos Peixera Nalec 11.
    [Show full text]
  • Engthening of Natural and Cultural Resources from the Land • Creation of Networks and Cooperative Models
    Dry-stone hut (Associació Leader de Ponent) Associació Leader de Ponent Area: Pla d’Urgell: Barbens, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, 2 Golmés, Ivars d’Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, el Poal, 2.233,70 km Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig and Vila-sana. Population: Urgell: Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Gui- merà, Maldà, Nalec, els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, 103.581 inhabitants Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú and Vilagras- Population density: sa. 46,37 inhab./km2 Garrigues: l’Albagés, l’Albi, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castell- dans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Grana- Number of municipalities: della, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, 74 municipalities Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell and Vinaixa. Segrià: Aitona, els Alamús, Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, la Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Massalcoreig, Sarroca de Lleida, Seròs, Sunyer and Torrebesses. The Territory Contact details Associació Leader de Ponent works in a very diverse territory made up by the regions of Pla d’Urgell, L’Urgell, Les Garrigues and Segrià (South). This region is located within the Offices vast extension of Catalan Central Depression, and it is characterised by gentle relieves and horizontal landscape; occupied by irrigated and non-irrigated cultivations; among which the Pla d’Urgell Regional Council fruit trees and olive trees stand out. This homogeneous relief, which mainly takes up the Urgell plain in the North, becomes steep in the South and South-East areas, where one can guess the C.
    [Show full text]
  • LA FULIOLA I BOLDÚ NÚMERO 99
    LA FULIOLA i BOLDÚ MARÇ 2005 NÚMERO PREU: 3 E 99 Nevada sumari 28 pàgines PORTADA HISTÒRIES DE LA FULIOLA I BOLDÚ PÀGINA DE LES ENTITATS - La Fuliola. Segle XIII - Àguedes 2005 pàg. 17 pàg. 9 DOSSIER PÀGINA DE L'ATENEU - Que passa amb les drogues? - Cicle de cinema de Peter Sellers pàg. 18 a 19 ECO-CONSELLS - Conducció ecològica pàg. 20 D'AQUÍ I DE FORA - El manifest de Vallbona de les Monges. Per un canal Segarra - Any Dalí: sortida a Figueres i Garrigues per al segle XXI. - Nevada Port Lligat pàg. 21 a 22 - Conferència sobre l'alimentació pàg. 1 CULTURA - Botiga Comerç Just EDITORIAL - Cursa del pavo - Any Hans Christian Andersen - Recital poemes Pable Neruda pàg. 23 a 24 - De temes per comentar... - Acte cloenda 25è aniversari pàg. 3 - Assamblea general ELS CONTES DE L'ESPARVER TRIBUNA - D'interés pels socis pàg. 10 a 12 - Aus nocturnes (II) - La residència pública pàg. 25 a 26 pàg. 4 ACTUALITAT LA LLUFA LA FULLA PELS NENS - L'associació de les festes del Segar i Batre rep els premis Culturàlia. - Segrest! - Festes Segar i Batre - Carnestoltes 2005 - Mega Assemblea - Entrevista a una pagès - Resultat referèndum constitució - Referèndum europeu: éxit de participació. - Entrevista Europea pàg. 27 - Comentari per a llegir el dia - Comencen les obres de la del ball de bastons residència CONTRAPORTADA pàg. 5 a 8 pàg. 13 a 16 - Racó de poesia pàg. 28 ( )ACPC Número 99 Març 2005 Membre de l'Associació Catalana Època segona - Any XXI de la Premsa Comarcal Edita: Premi Humbert Torres 1990 Amb la col·laboració de: Junta de Govern Generalitat de Catalunya Presidenta: Anna M.
    [Show full text]
  • Sin Título-11
    URTX D E VIES ANTIGUES A CAMINS RALS Ramon Cardona i Colell 7 DE VIES ANTIGUES A CAMINS RALS Ramon 1. INTRODUCCIÓ configurada abans de la guerra civil 3. Per tant Cardona i Colell veiem com el record dels camins de sempre L'actual xarxa viària del Solsonès, a l'igual que difícilment pot haver quedat esborrat. Arqueòleg. la d'altres comarques, és molt recent. Els tes- Responsable de la timonis orals que ens parlen dels antics ca- Aquests darrers anys hem tingut l'oportunitat Secció d'Arqueologia mins, de les carrerades i fires de bestiar, la d'investigar amb profunditat dins de la Secció del Centre d'Estudis cartografia, la toponímia, les diverses notícies d'Arqueologia del Centre d'Estudis Lacetans Lacetans de Solsona històriques ens poden donar informació enca- de Solsona alguns dels camins de la zona oest ra dels camins de tota la vida, que reculen fins de la comarca. Això ha estat possible gràcies al món medieval i alguns fins a la prehistòria. als treballs arqueològis que s'estan duent a En una comarca on les comunicacions sem- terme des del 1996 al jaciment del Camp dels pre han estat difícils i on han estat sempre de Moros de la Codina (Pinell), des del 1997 al l'interès comú conservar els camins per les jaciment ibèric de Sant Esteve d'Olius, i també mateixes condicions del terreny, el seu traçat a recents prospeccions arqueològiques en ha patit poques variacions d'importància al llarg obres de millora i adequació de carreteres, de la història. Considerant a més l'estudi de sobretot en el cas de la nova carretera que certs paràmetres damunt el territori com són, comunicarà Solsona i Biosca, tram 9+084 a nuclis de població, matèries primeres, límits 23+500.
    [Show full text]
  • Les Garrigues 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. LES GARRIGUES 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA / ESPAI NATURAL ELS BESSONS NATURA / ESPAI NATURAL Secans de Melons-Alfés NATURA / ESPAI NATURAL SECANS DE BELIANES-PREIXANA Arbeca, Vilanova de Bellpuig NATURA / ESPAI NATURAL Muntanyes de Prades NATURA / ESPAI NATURAL Vall de Vinaixa NATURA/ESPAI NATURAL Mas de Melons i Secans de Lleida NATURA/AIGUA/ORNITOLOGIA Presa, refugi i cria aus aquàtiques L'Albagés NATURA / AIGUA Bassa de l'Acampada Puiggròs NATURA / AIGUA Herbassars de Castelldans Castelldans NATURA/AIGUA Banqueta del Canal Juneda NATURA/MIRADOR Mirador Bellaguarda NATURA/MIRADOR Mirador del Turó del Calvari Juneda NATURA/JARDÍ BOTÀNIC Arboretum de les Garrigues Dr. Barberà La Pobla de Cérvoles NATURA/BOSCOS zona forestal Cervià de les Garrigues NATURA/FAUNA Mas de Melons Castelldans NATURA Cova del Cintet L'Albi NATURA Roca Barrull Granyena de les Garrigues NATURA Tossal Gros Juneda NATURA Serra de la Llena La Pobla de Cérvoles NATURA Pedreres Tarrés CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Pintures rupestres de la Vall de la Coma L'Albi CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Pintures rupestres de la Balma dels Punts L'Albi CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Balma de les Roques Guàrdies Les Borges Blanques CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Pintures rupestres del Cogul El Cogul CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Els Vilars Arbeca CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMA Vila romana Arbeca CULTURA/ARQUEOLOGIA
    [Show full text]
  • L'urgell, Un Territori Per Descobrir
    Cap de Setmana | Marc Busquets | Actualitzat el 25/11/2019 a les 17:09 L'Urgell, un territori per descobrir A tocar de la Conca de Barberà us hi espera una bella comarca amb elements d'interès A tocar de la Conca de Barberà, ja a la demarcació de Lleida, la comarca de l'Urgell ofereix una colla d'atractius per al visitant que hi arribi disposat a deixar-se seduir pels seus encants. Tranquil·litat, natura, història i oci són a l'abast, a tan sols uns tres quarts d'hora en cotxe des de Reus. Voltar-hi sense pressa pot ser una molt bona manera de passar el cap de setmana, o fins i tot un pont. Tot seguim us descobrim una ruta que ens durà a localitats com Rocallaura, Vallbona de les Monges, Nalec, Belianes i Bellpuig. Igualment, val la pena que feu parada a la capital, Tàrrega. Els 'estimaocells' Si passat Montblanc seguiu la ruta per la carretera C-14, l'Urgell apareixerà després de deixar enrere Solivella i Belltall. Desviats ja cap a Vallbona de les Monges, podreu fer la primera parada al Santuari del Tallat. D'estil gòtic, el trobareu situat en un cim d'uns 800 metres d'altitud. A banda, ofereix unes vistes espectaculars del territori. Rocallaura, a banda del cèlebre balneari (http://reusdigital.cat/noticies/el-camp/cap-de-setmana/descans-de-qualitat-lhotel-balneari-oca- rocallaura) , té en els seus carrers i racons el seu gran atractiu. Com a curiositat, i si seguiu per la LP-2335 en direcció a Vallbona de les Monges (http://reusdigital.cat/noticies/el-camp/cap-de-setmana/la-ruta-del-cister-vallbona-de-les-monges) , cal subratllar que a la cruïlla de la via que es durà a Nalec us hi trobareu un grup d''estimaocells'.
    [Show full text]