dossier Dani Sala i Núria Sala

L’avi no va anar a la guerra

Els que avui tenim entre 30 i 40 xarxa de suport teixida per milers han esperat a fer-ho obertament tractada documentalment fins a anys hem crescut amb el mite que de masies, i sostinguda fonamen- fins als nostres dies. Hem pogut l’actualitat. L’obra, disponible al els nostres avis van anar a la guer- talment per les dones de pagès. conèixer el seu testimoni en el web de TV3 a la Carta, pretenia ra, i no és del tot veritat. Molts hi El Berguedà va ser una de les documental “Emboscats. Memòria oferir les múltiples motivacions i van anar, però molts altres la van comarques on més joves es van d’una geografia secreta” (E2S Pro- repercussions d’aquest fenomen patir d’una altra forma. emboscar, juntament amb el ductora, en coproducció amb TV3 que ha arribat tant de puntetes La dels emboscats no és una Solsonès, el Ripollès, la Garrot- i el Centre d’Estudis Lacetans), fins als nostres dies. història d’herois. Probablement xa, l’Empordà i altres zones de emès per Televisió de Catalunya Els primers a amagar-se per això, la història no ha fet jus- mitja muntanya. Afavorits per a principi de 2012. tícia al seu periple, probablement l’orografia d’aquest terreny poc El documental va sorgir arran L’inici de la guerra civil provocà un dels retrats més humans del poblat, per hiverns que no van d’un ampli projecte de recerca so- veritables disbarats a la Catalunya territori més extens de la guerra ser especialment freds i, sobretot, bre la rereguarda i la Guerra Civil rural, dins del context de l’ano- civil: la rereguarda. pel bon coneixement del terreny, a les comarques prepirinenques, menat “esclat revolucionari”, Contràriament al que ens pugui milers de joves van poder aguan- recolzat pel Memorial Democràtic en el qual grups incontrolats suggerir la paraula en un context tar molts mesos de supervivència i dirigit pel Centre d’Estudis Lace- d’anarquistes, comunistes i grups de guerra, els emboscats no eren silenciosa, incòmoda i avorrida. tans. Arran d’aquest projecte, la incontrolats de milícies armades els que preparaven emboscades. Els que ho van poder explicar, geògrafa Esther Miralles va en- revolucionàries, que els primers Van ser els milers de joves que, degar la recerca testimonial i ge- mesos de l’estiu de 1936 van aga- en ser cridats a files, van decidir ogràfica d’emboscats, juntament far-se la justícia pel seu compte i Entrada de la balma El Xalet, amagar-se al bosc per no haver a Navès amb E2S sobre una història poc perseguiren tota relació amb les de lluitar. Efectivament, els em- dretes, l’Església i la propietat pri- boscats van ser desertors, aquella vada. El camp català, fonamen- figura tan mal vista per una soci- talment conservador i catòlic, va etat educada per idolatrar herois patir molt aquest esclat de violèn- i màrtirs. cia, fet pel qual molts propietaris No volien lluitar. Aquesta és de masos es van haver d’amagar l’única condició indiscutible dels al bosc per la por a ser capturats. milers d’emboscats que, durant la Un cas al mig del Solsonès, al guerra civil, van viure de forma municipi d’, recull tots els miserable i trista pels boscos cata- ingredients d’aquest moment. A lans, en especial del prepirineu. El principi de 1937, el mas de Sanmi- que és més heterogeni són els mo- quel va patir un registre per part tius que els van dur a amagar-se, i de milicians anarquistes davant el que porta més debat consisteix de la sospita que amagaven sacer- en dur la seva actitud cap al ter- dots. Els clergues hi eren, en un reny ètic, filosòfic i moral. fals sostre de les golfes, tot i que Eren els emboscats uns co- no van ser localitzats. Malaura- vards? Contraris al govern legí- dament, però, la tragèdia es va tim de la República? Seguidors produir quan un jove seminarista, de Franco? Senzillament poc sense adonar-se de l’escorcoll, va compromesos amb el país? En la entrar a la casa saludant amb un majoria de casos ­–no pas en tots-, “Déu vos guard”. Va ser perseguit un amplíssima gamma de matisos pels milicians i mort a pocs metres podria respondre aquestes pre- de la masia. Paral·lelament, van guntes d’una forma aproximada. cremar l’altar de la capella que en- La majoria d’emboscats havien cara avui roman a la planta baixa. pres la determinació de no anar a Arran d’això, el propietari del una guerra que, simplement, no mas, Marcel·lí Sala, va ingressar anava amb ells. I van agafar-se a la presó de Solsona, d’on en va a una oportunitat de la qual no aconseguir fugir uns dies després van gaudir els nois de ciutat: una en una acció on va quedar ferit de

L’EROL 17 la cama –en saltar des d’un segon pis. Marcel·lí Sala, massa gran per anar a la guerra (tenia 37 anys), va acabar-se emboscant durant tres mesos en un gran amagatall de Porredon, a l’alt Solsonès, jun- tament amb uns parents. Com ell, desenes de terrati- nents, sacerdots i altres persones de tarannà conservador van ro- mandre amagats, dins i fora de les cases, fins que la violència revolu- cionària es va anar esmorteint i, sobretot, fins que els Fets de Maig de 1937 van restablir l’ordre entre l’exèrcit de la República. Emboscats: els que no volien lluitar Cova del bosc de Porredon. ple de tabac, i va arribar fins a cats amb menjar i missatges dels Els emboscats no van ser els pri- (Lladurs, Solsonès) Andorra amb l’objectiu d’acabar seus familiars, i es quedava fins a mers en amagar-se, però sí els que a l’estat francès. Malauradament, la posta escoltant les notícies de la hi van ser més temps i, sobretot, però, el jove Rotllan va caure en guerra en un transistor de cotxe els que van ser més perseguits i Josep Xixons, veí de Freixenet un engany: només creuar la fron- alimentat per bateria. socialment rebutjats; tant, que (Solsonès) que va romandre tera va ser ‘convidat’ a pujar en Des del Xalet, ens explica Josep ells mateixos no s’han atrevit a emboscat durant nou mesos. un comboi direcció a Irun, on va Cases, “els emboscats espiaven Sant revelar la seva història al gran “Ens deien que érem uns covards, i ser enrolat a la força amb l’exèrcit Lleïr, i sabien si hi havia milicians a públic fins avui. Aquells que fa nosaltres contestàvem que, de valents, franquista. dins en funció de si hi havia oberta més de setanta anys van decidir el cementiri n’era ple”. Josep Xixons Un altre testimoni interessant una finestra o una altra, o de si la no presentar-se a files van ser va ser cridat a files la primavera de és el de Josep Comellas, també de roba estava estesa d’un costat o de majoria en molts municipis del 1938, amb només 17 anys. Es va Guardiola de Berguedà, el pare l’altre”. La frase feta “haver-hi roba prepirineu, quan fins fa molt poc amagar en un bosc de Bergús, a del qual era contrabandista i va estesa” podria venir d’aquest tipus aquest semblava un fenomen Cardona (extrem nord del Bages), exercir de passador. En el trajecte de codi, que per al propi Josep minoritari i extraordinari. En el on no només no va ser descobert cap a la frontera, va conviure i Cases consistia en un autèntica cas de , al Solsonès, nou sinó que va poder compaginar la fer nit amb grups d’emboscats, aventura. de cada deu joves no es van pre- seva vida a l’ombra amb feines del que recorda les pèssimes Precisament, “una aventura” sentar quan la seva lleva va ser de pagès a la casa que els apro- condicions en què els tocava estar va ser inicialment l’experiència cridada a combatre. visionava. amagats. “Pensaven que la revolta al bosc del solsoní Antoni Ciuró, La història dels emboscats ar- De fet, la clau per als embos- duraria dos o tres mesos, mai hauri- que tenia 18 anys i va escapar-se renca la primavera de 1937. La cats va ser la xarxa de suport que en imaginat que pogués durar tres de la crida a files “perquè vaig veure República constitueix l’exèrcit van configurar milers de masies anys”, recorda Comellas. la forma d’actuació d’allà, i no em regular i mobilitza les lleves obli- repartides per aquest territori Certament, els emboscats ho va agradar. Això que un que tingués gatòries. Mentre als grans nuclis tan disseminat. Sense el suport van passar molt malament. Josep armes ja fos l’amo, i els altres patien de població milers de joves fan logístic d’aquests masos, aquests Casas, de Cercs, era un nen quan registres, robatoris i tot el que patia cap al front, a la Catalunya rural joves no haurien resistit al bosc, va veure tornar grups d’embos- la població civil, ho trobava molt no passa el mateix, resultat de la i probablement haurien acudit a cats en acabar la guerra. “Portaven malament”. Ciuró, que avui té 93 suma de diferents factors: ideolo- lluitar o bé haurien acabat passant barbes llargues, vestien parracs, esta- anys, encara conserva el record gia conservadora i allunyada de les la frontera amb França o Andorra, ven prims i bruts com mai no havia més preuat de la seva estada al polítiques d’esquerres del govern com van fer molts. vist ningú”, recorda. La història bosc: la col·lecció de dibuixos legítim, memòria recent de la De fet, hi ha un encreuament dels que s’amagaven al bosc va que va fer ell mateix durant les violència revolucionària (que en de camins entre la xarxa de suport fascinar els que aleshores eren “llargues jornades amagat”. pocs mesos va fer la meitat de les dels emboscats i les anomenades nens, i d’una forma excepcional La geografia secreta dels víctimes de tota la guerra a la rere- xarxes d’evasió, que van ser molt els que hi tenien parents. desos guarda) i la sensació generalitzada actives especialment al Berguedà Un altre Josep Casas, però en que a la guerra marxava el relleu gràcies a una condició que definia aquest cas de Montmajor, tenia 8 Desats i servats. Aquesta era l’ex- generacional al camp, braços forts a la majoria de passadors que con- anys quan va esclatar el conflicte, i pressió que empraven les famílies en el millor moment per treballar. duïen els evadits fins a la frontera: vivia a Sant Lleïr un mas de la Vall de l’època per definir l’estat dels Aquest còctel de pensaments, la majoria eren contrabandistes. d’Ora que donava suport directe emboscats. Desats, guardats. Ser- afegits a la sensació que els mo- Josep Rotllan, veí de Guardi- als emboscats. Amb ell hem visitat vats, sans i estalvis. L’amagatall, tius de la guerra escapaven del ola de Berguedà, explica com, el Xalet, la balma on fills de la casa el ‘deso’, podia consistir en una seu poder i a les característiques en comptes d’emboscar-se, va i veïns de la zona van romandre balma natural, una cova remota, propícies del territori, van em- preferir marxar directament cap amagats fins el gener de 1939. La un forat excavat per ells mateixos pènyer aquests joves a desertar a França i oblidar-se de la guerra. caminada, fins la rua del mig de o un habitacle construït amb les des de zero. Va contractar un contrabandista la serra de Busa, ens ha permès seves mans. En poques ocasions, “Els trets no em feien cap gràcia, que es dedicava a ‘pujar’ amb imaginar la ruta diària d’aquell els desos eren en dobles parets o més aviat em feien por”, assegura persones i ‘baixar’ amb el fardo infant que s’apropava als embos- dobles sostres de les masies. En

18 L’EROL tots els casos, es tractava d’ama- gunes enxampades, lògicament, gatalls situats en zones allunyades però el coneixement del terreny del pas, el màxim d’abruptes i la col·laboració entre masies feia possible, tot i que relativament a que les veus d’alerta davant d’un prop de masies que els poguessin registre corressin com el vent. oferir cobertura. Perseguits perillosos Un dels més espectaculars el trobem a Porredon, a Lladurs La vida dels emboscats era, ge- (Solsonès): una cavitat excavada neralment, tranquil·la i pausada, a l’interior d’un turó, que donava silenciosa i terriblement avorrida; aixopluc a una vintena d’em- però sempre tensa. En qualsevol boscats. Els amagats van anar moment, podien rebre la visita de excavant, omplint galledes de soldats republicans, bàsicament terra i abocant-la ben lluny amb agents del Servei d’Intel·ligència l’objectiu de no ser detectats per la Militar, que sovint recorria a in- runa. Al Xalet, a Busa, van apro- formacions d’infiltrats, espies o fitar una balma per tancar-la amb simples delators. pedres, fusta i matolls. A Monta- Josep Freixes, d’Ardèvol de nisell, a prop de la Seu d’Urgell, Pinós, va viure un tiroteig en ser es van amagar en una cova per on mare responia ‘ja se’m podeu endur, Balma la quimeta de Guixers descobert a l’amagatall on roma- només s’hi accedeix escalant, i a perquè jo els fills no els sé, si em deixeu nia juntament amb un grup de l’interior hi van construir lliteres, emportar la mitja ja em distrauré’, i joves de . Freixes encara separadors i prestatges. no se la van endur mai”. perquè, com és natural, eren s’emociona en recordar que “ens El documental Emboscats i, per A Maria Bernaus sí, que se la dels que més fàcil era obtenir-ne van començar a tirotejar amb bales descomptat, la inèdita investiga- van endur. Amb 26 anys, va ser informació. Teodor Vilana tenia 9 explosives, i vam haver de saltar per ció d’Esther Miralles, ha fet sortir empresonada juntament amb anys quan els seus dos germans un marge i escapar-nos sense saber a la llum nombrosos amagatalls un grup de dones del Solsonès, es van emboscar, i avui recorda si ens en sortiríem”. que han aguantat en peu, total acusades de col·laboració amb els com els guàrdies d’assalt “em van Aquests emboscats van tenir o parcialment, durant més de desertors. Van ser traslladades a la posar la pistola a l’esquena i em van la sort que li va faltar a Pau Coll, setanta anys. Fonamentalment, presó de Solsona, d’allà van anar demanar que els acompanyés per tota el Sauveta, que l’any 38 tenia 20 ho han fet perquè estan tan ama- a Barcelona i, ja en plena retirada, la casa”, per veure si els germans anys i va ser descobert per guàrdies gats que molt pocs els han pogut van ser conduïdes fins al Colell, grans sortien a ajudar-lo. Quan li d’assalt en una barraca de vinya al trobar. a l’Empordà, el lloc retratat per demanaven on eren els seus ger- bosc de Davins, entre Cardona i Els desos més accessibles i se- Javier Cercas a “Soldados de Sala- mans, el Teodor sempre responia Valls de Torroella (Bages). Els seus gurs del Solsonès formen part del mina” per l’afusellament frustrat el mateix “a matar feixistes”. Així li dos companys van poder fugir. A nou mapa d’itineraris dissenyat a Rafael Sánchez-Mazas. “Per poc havien ensenyat els grans. ell el van atrapar, el van torturar, li pel Centre d’Estudis Lacetans. no m’afusellen”, recordava amb Alhora, els joves ajudaven en el van trencar les dents amb la culta Els que més perillen romanen sentit de l’humor Maria Bernaus que podien. “Treballàvem a la casa d’un fusell i el van rematar. Un sota secret. És la geografia secreta a punt de complir 100 anys, pocs on estàvem amagats, hi feinejàvem de nebot, Josep Duarri, el cadàver dels emboscats, una emocionant mesos abans de la seva mort. nit, a la llum de la lluna, o les èpo- va ser identificat “en un estat molt connexió entre els llocs i els fets, També els germans petits par- ques en què la vigilància a les cases entre l’espai i el temps. ticipaven en aquesta xarxa de era menys intensa”, explica Josep suport, tot i que en molts casos Xixons. Aquesta relació havia Montanisell, a Coll de Nargó (Alt La xarxa de les famílies desconeixien la història dels grans provocat més d’un ensurt i al- Urgell) Sense cap dubte, les famílies rurals van ser la base del soste- niment dels emboscats. Les cases de pagès cobrien les espatlles a aquests joves, els alimentaven, els rentaven la roba i tenien cura de la seva seguretat. Lògicament, les protagonistes d’aquest capítol van ser les dones. Trobem dos dels grans testi- monis en dues senyores que ja no hi són: Dolores Canal (Sant Llorenç de Morunys) i Maria Ber- naus (Organyà). Dolores Canal i la seva cunyada duien cada nit avituallament als seus germans. “Quan venien els guàrdies a casa, preguntaven a la mare ‘on són els seus fills’, i ella els deia que no els sabia; llavors li deien ‘si no ens diu on són, ens l’endurem a vostè’, i la

L’EROL 19 infiltrats i van ser capaços de convèncer els participants que arribarien camions amb armes per a tothom, quan en realitat es va presentar un comboi de guàr- dies d’assalt. En tot cas, aquest breu capítol demostra que entre els embos- cats hi va haver, veritablement, persones compromeses amb la causa franquista, quintacolum- nistes preparats per combatre des de la rereguarda republicana. L’historiador Jordi Guixé revela que “moltes vegades són aques- ta mateixa gent que, mica en mica, es van envalentonant, i es van unint, i hi ha documents de l’Estat Major del quarter gene- ral de Burgos on xifren aquesta quantitat en 3.000”, disposats a sumar-se en la defensa de la causa franquista. El documental va sorgir arran d'un ampli projecte de recerca sobre la Desertors al centre del debat rereguarda i la Guerra Civil a les comarques prepirinenques, recolzat En plena guerra, l’actitud dels pel Memorial Democràtic i dirigit pel emboscats va aixecar grans de- Centre d'Estudis Lacetans. bats. Mentre el món rural se sen- tia amb el deure d’ajudar aquests joves amagats, les famílies que demacrat perquè havia estat menjat tenien joves al front consideraven pels gossos”. que molts soldats republicans Molts guàrdies d’assalt, a títol ocupaven la plaça que deixava oficiós, s’havien pres la justícia pel vacant un emboscat. seu compte, però el que preveia la Per tot això i per la necessitat Llei per als desertors era un judici de dirigir combatents a la guerra, davant d’un tribunal militar, on la República va dissenyar grans podien ser condemnats a penes campanyes dirigides a consci- que anaven des de l’internament enciar del greuge i la manca de a presons o en batallons discipli- Una de les imatges rodades pel testimonis expliquen que molts solidaritat que comportava la de- naris, fins a la pena de mort. documental en una bauma. dels agents solien fer molt soroll serció, i animant la ciutadania –i Segons podem llegir en un arti- quan caminaven pel bosc, amb en especial les mares- a denunciar cle de La Vanguardia del 12 d’abril l’objectiu de ser detectats pels els emboscats. de 1938, la justícia de la República reemplazos movilizador y se hallen emboscats i ‘convidar-los’ a fugir Ricard Vinyes considera la per- havia condemnat 39 desertors a la indebidamente fuera de filas, se per evitar un enfrontament. secució dels emboscats dins de la pena capital, alhora que el fiscal presenten”. lògica de guerra. “Davant de l’estat La bel·ligerància, de menys demanava 6 noves penes de mort Els emboscats van ser perse- i de la nació, si desertes de les teves a més per motius de deserció i traïció. guits, en especial a partir de la obligacions, faltes a la llei, faltes als En aquest sentit, l’historiador tardor de 1938, quan la República El màxim exemple de la bel· teus compromisos nacionals i seràs Ricard Vinyes –un dels grans necessitva efectius d’una forma licositat dels emboscats va succeir castigat”, assevera. Tanmateix, especialistes del període-, des- més urgent i començà a recórrer a el 15 d’agost de 1938 a Prades de el filòsof Josep Maria Terricabras taca que “perquè l’estat no es lleves que –per dalt i per baix- eren . El sabadellenc Josep diferencia clarament el context volia enemistar i volia fer els fora de l’edat militar. Però aquesta Ballester, emboscat al mas de d’una guerra contra un invasor al reclutaments en el marc cons- persecució no era massa efectiva, i Bonsfills, també ocupa l’extrem d’una guerra civil: “quan et convoca titucional”, les autoritats de la en part es devia al perill que com- més hostil dins de l’àmplia amal- l’estat al qual tu ja has abandonat, República van concedir una sèrie portava endinsar-se als boscos, a gama de motius que van dur perquè penses que són els sublevats d’indults a aquells emboscats ‘camp propi’ dels joves amagats. milers de joves a emboscar-se. els que tenen raó, evidentment que que es presentessin a files en un En paraules d’Hilari Raguer, mon- Obertament oposat a la Repúbli- l’estat et castigarà, evidentment que període de temps determinat. Ho jo de Montserrat i historiador, “els ca, Ballester va participar en un trobarà que ets un traïdor, però els comprovem en un anunci a La mateixos carrabiners anaven amb intent d’aixecament juntament altres trobaran que ets un heroi”. Vanguardia (també del 12 d’abril por a anar per segons quines zones de amb uns 500 homes. La iniciativa, Antiherois del 38) on s’indica que “Se concede bosc, perquè no sabien quina resposta però, resultaria ser una estratègia un plazo de setenta y dos horas, a podrien trobar”. del SIM per capturar el màxim Però els emboscats no van ser partir del próximo día 10, para que Per aquest mateix motiu, l’hos- de desertors possibles; i és que herois per a ningú. “Quan ens vam los individuos que pertenezcan a los tilitat dels emboscats, molts dels els presumptes instigadors eren presentar”, recorda l’emboscat Jo-

20 L’EROL gràficament, el suport prestat per la xarxa de suport que van con- figurar les cases pairals, perquè ningú s’atrevia a dir que allò era un reconeixement als desertors del bàndol contrari. Fins avui, ningú més no s’ha recordat dels emboscats perquè ningú no s’enorgulleix dels que no volen lluitar. Hem construït la nostra història a partir del testimoni d’herois i màrtirs, pro- bablement perquè és allò que la majoria no arribarem a ser mai. Avui, el bosc estaria ple.

Dani Sala i Núria Sala Són productors de televisió i comu- nicadors. Dirigeixen E2S Productora, Solsona (Arxiu ARB) que no havia intervingut contra la Corunya, i una petita minoria que el 2012 ha estrenat dos docu- l’exèrcit colpista. van ser recompensats pel nou mentals a Televisió de Catalunya. El sep Xixons, “els franquistes ens van Josep Xixons va acabar a Gijón, règim feixista. més recent és “1711. El Setge”, sobre dir que preferien aquells que havien on va fer tres anys de servei Dècades més tard, l’any 1970, el setge borbònic que va resistir el anat al front en contra que no pas els militar. Ramon Santaulària, Solsona va homenatjar els em- castell de Cardona i que va fer allargar emboscats”. Josep Xixons, com tots un altre emboscat que avui ho boscats de forma encoberta, amb la Guerra de Successió fins el 1714. els emboscats que es van presen- pot explicar de viva veu, va ser el Monument que encara avui Abans, el febrer, es va emetre “Em- boscats. Memòria d’una geografia reclutat a Pamplona, més tard presideix la plaça del Camp. El tar un cop les files franquistes van secreta”, on van compartir direcció guanyar la Catalunya interior, destinat a Gibraltar i finalment títol original era: Monumento amb Esther Miralles, investigadora del va ser reclutat en un camp de al Sàhara, d’on no en va tornar Patriótico. Després rebatejat Centre d’Estudis Lacetans (Solsona). concentració fins que va poder fins el juliol de 1944. Altres van com a Monument a les Masies, Tots dos documentals estan disponi- rebre els avals que acreditessin ser repartits des d’Aragó fins a l’escultura ve a posar de manifest, bles a www.tv3.cat/3alacarta

L’EROL 21