DOCSLIB.ORG

Dos Pergamins Del Municipi De Lladurs (Solsonès)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Dos Pergamins Del Municipi De Lladurs (Solsonès) Dos pergamins del municipi de Lladurs (Solsonès) Grup de treball de Paleografia de Barcelona acollit als Salesians de Rocafort Promotora: Carme Francitorra i Espunya Coordinador: Avel·lí André i Gabian Membres col·laboradors del present treball: Avel·lí André i Gabian, Montse Codina i Vila, Jordi Lleonart i Aliberas, Pedro Plaza i Manzanedo, Joan Riart i Vendrell Són també membres assidus del grup: María José Barbosa, Antoni Bosch i Coma, Ascensión Cardiel Hernández, Josep Maria Cónsola i Clavera, Núria Farré i Vilanova, Maria Dolors Fortuny, Antoni Mundet i Pallí, Xavier Sau i Vilaseca, Enric Ximenis i Caamaño Resum: Es presenten dos pergamins, l’un de 1284 i l’altre de 1350, que són dels més antics del municipi de Lladurs (Solsonès). Tots dos fan referència a dues compres de terres entre veïns vinculades amb la masia de Riart. La transcripció del text va acompanyada de la traducció i del marc històric en què fou redactat (local, comarcal i català), amb notes sobre la temàtica de l’escrit. Paraules clau: Riart, Lladurs, Solsonès, paleografia, segle xiii, segle xiv. Resumen: Se presentan dos pergaminos, uno de 1284 y otro de 1350, que son de los más antiguos del municipio de Lladurs, comarca del Solsonès. Ambos hacen referencia a dos compras de terrenos entre vecinos vinculadas a la masía de Riart. La transcripción del texto va acompañada de la traducción y del marco histórico en el que fueron redactados: el local, el comarcal y el catalán, con notas sobre la temática del escrito. Palabras clave: Riart, Lladurs, Solsonès, paleografía, siglo xiii, siglo xiv. Abstract: Two parchments, dating one from 1284 and the other from 1350, are among the most ancient documents in the municipality of Lladurs, in Solsonès. Both refer to purchases of land between neighbours STUDIS and related with the farm called Riart. The transcription of the text comes together with their translation • E 39 30 PARATGE 03 Article_30.indd 39 16/11/17 14:52 dos pergamins del municipi de lladurs (solsonès) and with information about the historical background in which they were drafted: municipality, district, county and in Catalan language with annotations on the subject of the text. Keywords: Riart. Lladurs. Solsonès. Paleography. 13th century. 14th century. Résumé: Deux parchemins sont présentés, l’un de 1284 et l’autre de 1350. Ce sont des plus anciens de la municipalité de Lladurs (Solsonès). Les deux se réfèrent à deux achats de terres entre voisins et liés à la ferme Riart. La transcription du texte est accompagnée par la traduction et le cadre historique dans lequel ils ont été écrits: local, régional et catalan avec des notes sur le sujet de l’écriture. Mots-clés: Riart, Lladurs, Solsonès, Paléographie, XIIIème siècle, XIVème siècle. 40 03 Article_30.indd 40 16/11/17 14:52 grup de treball de paleografia de barcelona acollit als salesians de rocafort PERGAMÍ DEL 22 DE SETEMBRE DE 1284 Context 1284 a Lladurs Aquest pergamí de 1284 és un dels més antics trobats fins ara que parlen de fets esdevinguts a Lladurs, és a dir: capítols, testaments, àpoques, compres... Es tracta d’una compravenda, reflex del moviment co- mercial d’aquesta època a la comarca dins la situació catalana general. Ara bé, de documents (pergamins) anteriors a aquest que parlin, com a referència, del municipi de La Durz (Lladurs), n’hi ha. Possiblement el més antic sigui el pergamí de l’acta de la consagració de la cate dral de la Seu d’Urgell, on hi ha la relació de totes les parròquies del bisbat i on consta La Durz. Es considera que és de l’any 839, sinó d’abans. Aquest pergamí de 1284 ens diu que les terres de Lladurs eren del domini del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Què era el monestir de Sant Sadurní (o Serni) de Tavèrnoles? L’origen d’aquest monestir és confús a causa de la manca de documents fiables, perquè hi va haver falsificacions de documents fetes pels seus monjos per tal d’obtenir la immunitat episcopal, que finalment obtingueren. El 1099 rebé del papa Urbà II la immunitat o independència del bisbe de la Seu. La llegenda més antiga ens diu que el monestir el va fundar sant Eudald portant-hi les relíquies de sant Sadurní o Serni. Però això és difícil de situar-ho històricament. Els historiadors consideren que ja existia en l’època visigòtica, mantenint-se durant el domini islàmic, atesa la feble ocupació d’aquestes terres, i durant l’arribada dels francs cap al 788. El monestir estava vinculat a la diòcesi d’Urgell. La seu episcopal d’Orgellia aleshores estava situada a Castellciutat, fora del nucli urbà actual de la Seu d’Urgell. La primera documentació de Sant Sadurní és del segle ix. Són documents que relaten que l’any 815 el comte Frèdol de Cerdanya cedia al monestir l’església de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred (Cerdanya). El 835, un precepte de Lluís el Pietós relatiu a Sant Salvador de la Vedella (Berguedà) esmentava que aquell monestir (Sant Salvador) havia estat fundat des de Sant Sadurní. Podem dir que, quan comença el segle xi, Sant Sadurní de Tavèrnoles tenia àmplies possessions que anaven des del Berguedà fins a Andorra. També en tenia a la Cerdanya i al Pallars i algun domini a l’Aragó i també a Castella. Des de l’any 1019 tenia el priorat de Sant Llorenç de Morunys. Les donacions i els dominis van per- metre refer l’església del monestir, que fou consagrada el 1040. El 1284 els seus dominis eren molt extensos i, segons el nostre document, també abastaven les terres de Lladurs. Des del 13 de juny de 1285 fins al 14 de maig de 1297 consta* com a abat un «frare Berenguer». Pel que sembla, el 1285 no feia gaire que havia estat elegit (en diu* «abat electe» i el 1283 hi havia un altre abat, Bernat). Això fa pensar que aquest abat Berenguer deu ser el «Berengarius de Fonte, tenens locum domini abbatis Sancti Saturnini de Tavernulis» del nostre document de 1284 i que, possiblement, també es refereix a ell el «Sig+num fratris Berengarii, abbatis» del mateix document (en particular, «abbatis» no * Vegeu «Diplomatari de Tavèrnoles», de Cebrià Baraut, publicat a la revista Urgellia, volums 12, de 1994-1995, STUDIS i 14, de 1998-2001. • E 41 30 PARATGE 03 Article_30.indd 41 16/11/17 14:52 dos pergamins del municipi de lladurs (solsonès) seria el cognom, sinó el càrrec). Tal vegada, aquest fragment entre línies va ser afegit posteriorment, ja que havia estat elegit abat. El cenobi mantingué la seva esplendor fins a finals del segle xiii, però a partir del segle xiv començà el seu declivi, possiblement a causa de la pesta negra i la mala situació econòmica de tot el territori català. El 9 de novembre de 1304, el monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles va permutar el castell de Lladurs amb el vescomte Ramon Folc de Cardona (a canvi, el monestir va rebre diversos masos de la vall de Lord). De fet, en el nostre document de 1350 el domini de les terres de Lladurs ja no és de Sant Serni sinó del vescomtat de Cardona. Ens diu Nogués (1973) que l’any 1441 s’esmenta un monestir sense comunitat, en estat de ruïna i inhabitable. Els intents de reforma dels visitadors de la Congregació Claustral Tarraconense al llarg del segle xv no reeixiren a retornar-li l’antic prestigi. Finalment, el papa Climent VIII va suprimir el monestir el 1592, restant l’església com a parròquia. El monestir va caure en l’abandó i va començar la seva ruïna. Es van perdre bona part de les construccions i del mobiliari. Els capitells del claustre es van dispersar, i altres elements encara conservats són un frontal i un baldaquí, ara al Museu Nacional d’Art de Catalunya. L’església, que va estar en estat ruïnós durant dos segles, es va començar a restaurar l’any 1971. Solsona a l’entorn del 1284 El vescomte de Cardona, Ramon Folc VI, amb vint-i-cinc anys, era qui governava al Solsonès aquell any 1284. L’any següent, el 1285, Ramon Folc VI, sota les ordres del rei Pere, defensa Girona dels francesos. Abans del 1283 a Solsona ja hi havia comerç, intercanvi, compravendes i una fira anual important, a banda del mercat setmanal on acudien els pagesos de les rodalies i, per tant, també de Lladurs. La fira de la Torregassa, en una gran masia a prop de Solsona, era una fira coneguda a nivell de Catalunya, en aque- lla època vinculada a la transhumància, de compravenda, tractes sobre futurs, etc. Ramon Folc VI de Cardona ja reclamava el dret a demanar fermances els dies de mercat i de fira a favor del seu castlà. Font Bartrina, E.; Bertran, E.; Tàsies, J., «Les fires vilatanes antigues. Els segles xiii-xvi», dins: 50 anys de la Fira de Sant Isidre: Solsona 1953. Solsona: Consell Comarcal del Solsonès, 2002. 1283-84-85, aquells anys a Catalunya En aquells anys regnava a Catalunya i a la Corona d’Aragó el rei Pere el Gran (1240-1285), dit també Pere III d’Aragó o Pere II de Catalunya. Fou fill de Jaume el Conqueridor i de la seva segona muller, Violant d’Hongria. Començà a regnar a l’edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l’edat de 45 anys. El novembre de 1282 el papa Martí IV el va excomunicar perquè Pere va ocupar Sicília i es coronà rei d’aquella illa. El Papa, el març de 1283, el desposseí de tots els seus regnes, que foren adjudicats al rei francès l’agost del mateix any, segons el que succeïa en aquells temps en què el Papat podia fer i desfer reialmes i possessions, almenys en la lletra, tot i que no li feien massa cas en la realitat.
Load more

Recommended publications
  • Mocions Aprovades Per La Suficiència Financera Dels Ens Locals
    Mocions aprovades per la suficiència financera dels ens locals TIPUS ENS NOM Comarca Ajuntament Alamús Segrià Ajuntament Albagés Garrigues Ajuntament Albatàrrec Segrià Ajuntament Alcanó Segrià Ajuntament Aldea Baix Ebre Ajuntament Alella Maresme Ajuntament Alguaire Segrià Ajuntament Alió Alt Camp Ajuntament Almenar Segrià Ajuntament Alt Àneu Pallars Sobirà Ajuntament Altafulla Tarragonès Ajuntament Amer Selva Ajuntament Ametlla del Vallès Vallès Oriental Ajuntament Ampolla Baix Ebre Ajuntament Anglès Selva Ajuntament Arboç Baix Penedès Ajuntament Argelaguer Garrotxa Ajuntament Arnes Terra Alta Ajuntament Ascó Ribera d'Ebre Ajuntament Avellanes i Santa Linya Noguera Ajuntament Avià Berguedà Ajuntament Avinyonet de Puigventós Alt Empordà Ajuntament Badalona Barcelonès Ajuntament Baix Pallars Pallars Sobirà Ajuntament Banyoles Pla de l'Estany Ajuntament Barbens Pla d'Urgell Ajuntament Barberà del Vallès Vallès Occidental Ajuntament Begues Baix Llobregat Ajuntament Begur Baix Empordà Ajuntament Bellcaire d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Benavent de Segrià Segrià Ajuntament Bescanó Gironès Ajuntament Bigues i Riells Vallès Oriental Ajuntament Bisbal del Penedès Baix Penedès Ajuntament Bisbal d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Blanes Selva Ajuntament Bòrdes, es Val d´Aran Ajuntament Borges del Camp Baix Camp Ajuntament Borrassà Alt Empordà Ajuntament Borredà Berguedà Ajuntament Bruc Anoia Ajuntament Brunyola Selva Ajuntament Cabó Alt Urgell Ajuntament Calaf Anoia Ajuntament Caldes de Montbui Vallès Oriental Ajuntament Calella Maresme Ajuntament
    [Show full text]
  • L'avi No Va Anar a La Guerra
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert DOSSIER DANI SALA I NÚRIA SALA L’avi no va anar a la guerra Els que avui tenim entre 30 i 40 xarxa de suport teixida per milers han esperat a fer-ho obertament tractada documentalment fins a anys hem crescut amb el mite que de masies, i sostinguda fonamen- fins als nostres dies. Hem pogut l’actualitat. L’obra, disponible al els nostres avis van anar a la guer- talment per les dones de pagès. conèixer el seu testimoni en el web de TV3 a la Carta, pretenia ra, i no és del tot veritat. Molts hi El Berguedà va ser una de les documental “Emboscats. Memòria oferir les múltiples motivacions i van anar, però molts altres la van comarques on més joves es van d’una geografia secreta” (E2S Pro- repercussions d’aquest fenomen patir d’una altra forma. emboscar, juntament amb el ductora, en coproducció amb TV3 que ha arribat tant de puntetes La dels emboscats no és una Solsonès, el Ripollès, la Garrot- i el Centre d’Estudis Lacetans), fins als nostres dies. història d’herois. Probablement xa, l’Empordà i altres zones de emès per Televisió de Catalunya Els primers a amagar-se per això, la història no ha fet jus- mitja muntanya. Afavorits per a principi de 2012. tícia al seu periple, probablement l’orografia d’aquest terreny poc El documental va sorgir arran L’inici de la guerra civil provocà un dels retrats més humans del poblat, per hiverns que no van d’un ampli projecte de recerca so- veritables disbarats a la Catalunya territori més extens de la guerra ser especialment freds i, sobretot, bre la rereguarda i la Guerra Civil rural, dins del context de l’ano- civil: la rereguarda.
    [Show full text]
  • Original Compilation of Historical Data On
    Original Neurosciences and History 2019; 7(1): 1-14 Compilation of historical data on healthcare at Vall d’Hebron: first patient with stroke attended in 1607 O. de Fàbregues-Boixar Neurologist. Head of the Parkinson’ s disease and other movement disorders unit, Department of Neurology, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona, Spain. Doctor of neuroscience. Associate director of the Museo Archivo Histórico of the Spanish Society of Neurology. ABSTRACT Introduction. This article describes various historical aspects of healthcare at Hospital Universitari Vall d’Hebron. Methods. Documentation was collected and reviewed from the historical archive of the city of Barcelona, the archives of the Diocese of Barcelona, and the historical archive of the Centre Excursionista de Catalunya, the manuscripts section of the Biblioteca de Catalunya, and the literature on the Hieronymite monastery of Saint Jerome in Vall d’Hebron and Hospital Vall d’Hebron. Data of healthcare and neurological interest were collected. Results. Today’ s Hospital Vall d’Hebron stands on the site of a farm that belonged to the royal monastery of Saint Jerome in Vall d’Hebron. The monastery, of which only traces remain today, had an infirmary, pharmacy, hostelry, and a hospital for the poor, and provided healthcare to Hieronymite monks, guests, pilgrims, and poor people from the time of its foundation (1393) to its secularisation (1835). The monastery was used as a lazaretto during the yellow fever and cholera epidemics in Barcelona, in 1821 and 1834, respectively. The 1903 urban plan for greater Barcelona allocated the area for the “placement of a hospital.” The fact that the land was owned by the state and the site’ s salutary characteristics made it ideal for the construction of a large healthcare complex outside of the city centre: the Residencia Sanitaria Francisco Franco (1955).
    [Show full text]
  • Acta De La Sessió Ordinària Del Ple Del Consell Comarcal Del Solsonès
    ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DEL CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS Identificació de la sessió Núm. 321 Caràcter: ordinari Data: 26 de setembre de 2019 Horari: 18,00 hores a 19,40 hores Lloc: Sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès Hi assisteixen: Sara Alarcón i Postils, presidenta Ramon Costa Guinó, vicepresident primer Marc Casabosch Estévez, vicepresident segon Xavier Bertolín Oriol Ignasi Campà Ferrer Dolors Caelles Colell Joan Codina Vila Ferran Ginestà Vila Mercè Ibran del Junco Isabel Pérez i Martínez Manel Alòs Creus Gerard Bajona Masanes Josep M. Casafont Augé Montserrat Giralt Casajuana M. Claustre Sunyer Cantons Xavier Vilalta Isanta Joan Solà Bosch Marià Torra Montraveta Òscar García Companys També hi son presents: Marc Carrera Massana, gerent Joan Merino i Delgado, interventor Candi Pujol i Coromines, secretari Desenvolupament de la sessió Obert l’acte per la presidenta, es proposa la inclusió, amb caràcter d’urgència, del punt que porta per títol: “Aprovació de la moció de suport a totes les detingudes el 23 de setembre”, urgència motivada pel fet que es tracta d’un fet sobrevingut i que, dita 1 aprovació, no pot ser demorada per una sessió posterior. Tot seguit es procedeix a tractar els punts de l’ordre del dia. 1. Aprovació de les actes de les sessions anteriors. Es dóna compte de les actes de les sessions anteriors, de data 8 i 17 de juliol, les quals són aprovades per unanimitat. 2. Nomenament de la resta de representants en òrgans col·legiats competència del Ple. Completant l’acord adoptat pel Ple del Consell Comarcal del Solsonès, en la sessió de 17 de juliol de 2019; a proposta de la presidenta, i per unanimitat dels membres presents, s’acorda aprovar el nomenament de la resta de representants en òrgans col·legiats competència del Ple, segons es disposa a continuació i d’acord amb la moció tramesa als membres i alguna modificació manifestada en la mateixa sessió plenària: 1.
    [Show full text]
  • Actuacions Solsonès
    6.2.7 SOLSONÈS ACTUACIONS: 6.2.7.1 Ruta Sant Pere de Capdevila - Castell de Lladurs 6.2.7.2 Projecte de senderisme d'Odèn 6.2.7.3 Adequació i senyalització del GR7 a la Molsosa NOVES RUTES DE DESCOBERTA DE LLADURS PARTINT DEL GR 7. JUSTIFICACIÓ DE LES ACTUACIONS El municipi de Lladurs és un territori format per un extens terme (128,69 km2) amb una altitud que oscil∙la entre els 700 i els 1.000 metres. La seva població, 198 habitants (padró 2017), es troba íntegrament disseminada en masies. Aquesta zona encara manté la pagesia, és per això que ens trobem un paisatge en mosaic, imponents boscos intercalats per camps, pastures i prats amb relleus abruptes, valls engorjades, rius i cims alterosos. Lladurs amaga una cultura, un folklore i un art mil∙lenaris que ben segur us sorprendrà. Tradicionalment l’economia del municipi de Lladurs ha estat eminentment agrícola i ramadera amb abundants recursos forestals que han conformat el pintoresc paisatge actual de boscos tenyits de conreus i pastures que tenen el mas com a centre productiu. Avui dia, l’activitat agroforestal encara perdura, tot i que hi ha hagut una diversificació de l’activitat econòmica, en la que ha tingut un pes significatiu l’ “entrada” del turisme a través de les cases rurals i també han aflorat altres tipus d’empreses. L’agroturisme ha anat prenent força en el territori: ha significat la diversificació de les fonts d’ingressos dels seus habitants, tot possibilitant la recuperació i millora de moltes masies, ja que els seus propietaris han trobat en aquesta activitat un estímul per a la rehabilitació.
    [Show full text]
  • Catálogo De Propuestas Turísticas En Solsona Y Su Entorno
    CATÁLOGO DE PROPUESTAS TURÍSTICAS EN SOLSONA Y SU ENTORNO Edición 2017 Versión digital disponible en: http://solsonaturisme.com/es/que-hacer Querido visitante, Si tienes este documento en las manos, es muy posible que estés en Solsona, por lo tanto, ¡bienvenido! Tienes que saber que has llegado a una población moderna y medieval al mismo tiempo, en la falda del Prepirineo: una ciudad para descubrir. Tanto si estás aquí por unos días como si estás de paso, tienes que explorar el casco antiguo de la ciudad. Las murallas que la protegían, de las cuales se conservan fragmentos, todavía dividen la ciudad en dos. Entra por alguno de los portales y recorre las calles del casco antiguo: estrechas, con casas de paredes de piedra y rincones con encanto, te permiten trasladarte a otra época y desconectar en un instante. Hay ciertos lugares que son de visita obligada, como la catedral de Solsona, donde se puede admirar la virgen del Claustre, espectacular imagen renegrida del románico, los claustros, el retablo de la Mercè y el Palacio Episcopal anexo. La plaza mayor inclinada, el corazón del casco antiguo; la Plaza de Sant Joan recogida y tranquila; la calle del Castell, con el bullicio de gente arriba y abajo… O más fácil todavía, déjate llevar pro tus propios pasos y ve encontrando los encantos que la ciudad esconde. Solsona da nombre a la comarca del Solsonès, un lugar singular donde tanto puedes probar la fría nieve del norte de la comarca, como acariciar las amarillas espigas más mediterráneas del sur. Una comarca poco poblada, natural y salvaje, con un notable entramado de sitios para descubrir y actividades para disfrutar con los tuyos.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • 69 Quadres Dels Municipis De La Demarcació De Lleida
    QUADRES DELS MUNICIPIS DE LA DEMARCACIÓ DE LLEIDA CODI INE NOM MUNICIPI QUADRE 25001 Abella de la Conca E 25002 Àger D4 25003 Agramunt D4 25038 Aitona D4 25004 Alamús, els D4 25005 Alàs i Cerc D4 25006 Albagés, l' E 25007 Albatàrrec D3 25008 Albesa E 25009 Albi, l' E 25010 Alcanó E 25011 Alcarràs D4 25012 Alcoletge D4 25013 Alfarràs D4 25014 Alfés E 25015 Algerri E 25016 Alguaire D4 25017 Alins D1 25019 Almacelles D4 25020 Almatret E 25021 Almenar D4 25022 Alòs de Balaguer E 25023 Alpicat D2 25024 Alt Àneu D1 25027 Anglesola D4 25029 Arbeca E 25031 Arres D2 25032 Arsèguel D4 25033 Artesa de Lleida D4 25034 Artesa de Segre D3 25036 Aspa E 25037 Avellanes i Santa Linya, les E 25039 Baix Pallars D3 25040 Balaguer D3 25041 Barbens E 25042 Baronia de Rialb, la E 25044 Bassella E 25045 Bausen D2 25046 Belianes E 25170 Bellaguarda E 25047 Bellcaire d'Urgell E 25048 Bell-lloc d'Urgell D4 25049 Bellmunt d'Urgell E 25050 Bellpuig D4 25051 Bellver de Cerdanya C3 25052 Bellvís E 25053 Benavent de Segrià D4 25055 Biosca E 25057 Bòrdes, es C4 25058 Borges Blanques, les D4 25059 Bossòst C2 25056 Bovera E 25060 Cabanabona E 25061 Cabó E 25062 Camarasa E 69 CODI INE NOM MUNICIPI QUADRE 25063 Canejan D2 25904 Castell de Mur E 25064 Castellar de la Ribera E 25067 Castelldans E 25068 Castellnou de Seana E 25069 Castelló de Farfanya E 25070 Castellserà E 25071 Cava E 25072 Cervera D3 25073 Cervià de les Garrigues E 25074 Ciutadilla E 25075 Clariana de Cardener E 25076 Cogul, el E 25077 Coll de Nargó D4 25163 Coma i la Pedra, la D4 25161 Conca de Dalt E 25078
    [Show full text]
  • 20200105 ANNEX AJUTS RECOLLIDA SELECTIVA 2019.Xlsx
    Tipus acció Nom beneficiari Municipi en el que es desenvolupARAN les activitats o llistat d Comarca Demarcacions Import proposat en reserva Acció Import/acció A3. Autocompostatge com a via de gestió exclusiva de la FORM CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSA La Torre de Capdella Pallars Jussà ALT PIRINEU I ARAN 27551,00 A3 27.551,00 € La Seu d'Urgell, Montferrer, Ribera de l'Urgellet, Alàs, Les Mancomunitat de Recollida d'Escombraries de B1. Millores del servei de recollida selectiva de la FORM Valls del Valira, Estamariu, Arsèguel, Pont de Bar, Cava, Josa‐ Alt Urgell ALT PIRINEU I ARAN 126343,00 B1 126.343,00 € l'Urgellet Tuixen, La Vansa ‐ Fòrnols. La Seu d'Urgell, Montferrer, Ribera de l'Urgellet, Alàs, Les C1 Mancomunitat de Recollida d'Escombraries de C1. Projectes de recollida selectiva de tèxtil Valls del Valira, Estamariu, Arsèguel, Pont de Bar, Cava, Josa‐ Alt Urgell ALT PIRINEU I ARAN 14058,00 l'Urgellet Tuixen, La Vansa ‐ Fòrnols. 14.058,00 € La Seu d'Urgell, Montferrer, Ribera de l'Urgellet, Alàs, Les Mancomunitat de Recollida d'Escombraries de C2. Projectes de recollida selectiva d’olis vegetals usats Valls del Valira, Estamariu, Arsèguel, Pont de Bar, Cava, Josa‐ Alt Urgell ALT PIRINEU I ARAN 21906,00 l'Urgellet C2 26.527,00 € Tuixen, La Vansa ‐ Fòrnols. C2. Projectes de recollida selectiva d’olis vegetals usats CONSELL COMARCAL DE L'ALTA RIBAGORÇA El Pont de Suert/Vilaller/Vall de Boí Alta Ribagorça ALT PIRINEU I ARAN 4621,00 La Seu d'Urgell, Montferrer, Ribera de l'Urgellet, Alàs, Les Mancomunitat de Recollida d'Escombraries de C3.
    [Show full text]
  • Cens R.T.Lleida 2016
    Nombre Sociedad SOCIETAT DE CAÇADORS "VALL D' AGER" SOCIETAT CAÇADORS D' AGRAMUNT I COMARCA SOCIETAT DE CAÇADORS LA UNION DE AITONA SOCIETAT DE CAÇADORS D' ALBESA SOCIETAT CAÇADORS D' ALCARRAS SOCIETAT DE CAÇADORS D' ALCOLETGE SOCIETAT DE CAÇADORS EL GAVILAN SOCIETAT CAÇADORS SANT FAUSTO D'ALGUAIRE SOCIETAT DE CAÇADORS ALMACELLES SOCIETAT DE CAÇADORS D' ALMATRET SOCIETAT DE CAÇADORS ALMENAR SOCIETAT DE CAÇADORS D' ANGLESOLA SOCIETAT DE CAÇADORS ROC DEL CUDOS ST. DE CAÇADORS SANT MIQUEL DE BELL-LLOC STAT. DE CAÇADORS RIBERA DE L' URGELLET SOCIETAT DE CAÇADORS CIVIS SOCIETAT DE CAÇADORS LA BATLLIA SOCIETAT DE CAÇADORS DE BOVERA STAT. DE CAÇADORS "LES BORGES BLANQUES" SOCIETAT CAÇA I PESCA EL FLAMISELL SOCIETAT DE CAÇADORS CAMARASA SOCIETAT CAÇADORS SANT SEBASTIA SOCIETAT DE CAÇADORS MONTANT SOCIETAT DE CAÇADORS VALL D' ESPOT SOCIETAT DE CAÇADORS ABELLA DE LA CONCA SOCIETAT DE CAÇADORS LA FULIOLA I BOLDÚ SOCIETAT OCELLAIRE "EL RAM" STAT. DE CAÇADORS VALLBONA DE LES MONGES SOCIETAT CAÇADORS CASTELL DE MUR SOCIETAT DE CAÇADORS GUISSONA SOCIETAT DE CAÇADORS SANT BLASI SOCIETAT DE CAÇADORS DE JUNEDA SOCIETAT DE CAÇA I PESCA NAUT ARAN SOCIETAT DE CAÇADORS LLEIDA SOCIETAT CAÇADORS TORENA DE LLESSUI S. CAÇADORS EL SANT DEL BOSC DE LLIMIANA SOCIETAT CAÇADORS ESPORTIUS DE LLOBERA SOCIETAT DE CAÇADORS NARIEDA SOCIETAT DE CAÇADORS CASTELLDANS SOCIETAT DE CAÇADORS PALAU D' ANGLESOLA SOCIETAT DE CAÇADORS PERAMEA SOCIETAT DE CAÇADORS ARCAVELL ST. DE CAÇADORS GIMENELLS-PLA DE LA FONT S. CAÇADOR ELS FALCONS DE LA POBLA DE C. S. DE CAÇA I PESCA DE LA POBLA DE SEGUR SOCIETAT DE CAÇADORS ALTA RIBAGORÇA SOCIETAT DE CAÇADORS VALL D' ASSUA SOCIETAT DE CAÇADORS VALL DE CARDOS STAT.
    [Show full text]
  • L'avi No Va Anar a La Guerra
    DOSSIER DANI SALA I NÚRIA SALA L’avi no va anar a la guerra Els que avui tenim entre 30 i 40 xarxa de suport teixida per milers han esperat a fer-ho obertament tractada documentalment fins a anys hem crescut amb el mite que de masies, i sostinguda fonamen- fins als nostres dies. Hem pogut l’actualitat. L’obra, disponible al els nostres avis van anar a la guer- talment per les dones de pagès. conèixer el seu testimoni en el web de TV3 a la Carta, pretenia ra, i no és del tot veritat. Molts hi El Berguedà va ser una de les documental “Emboscats. Memòria oferir les múltiples motivacions i van anar, però molts altres la van comarques on més joves es van d’una geografia secreta” (E2S Pro- repercussions d’aquest fenomen patir d’una altra forma. emboscar, juntament amb el ductora, en coproducció amb TV3 que ha arribat tant de puntetes La dels emboscats no és una Solsonès, el Ripollès, la Garrot- i el Centre d’Estudis Lacetans), fins als nostres dies. història d’herois. Probablement xa, l’Empordà i altres zones de emès per Televisió de Catalunya Els primers a amagar-se per això, la història no ha fet jus- mitja muntanya. Afavorits per a principi de 2012. tícia al seu periple, probablement l’orografia d’aquest terreny poc El documental va sorgir arran L’inici de la guerra civil provocà un dels retrats més humans del poblat, per hiverns que no van d’un ampli projecte de recerca so- veritables disbarats a la Catalunya territori més extens de la guerra ser especialment freds i, sobretot, bre la rereguarda i la Guerra Civil rural, dins del context de l’ano- civil: la rereguarda.
    [Show full text]
  • Sobre La Petita Noblesa De La Catalunya Interior Al Segle Xviii
    SOBRE LA PETITA NOBLESA DE LA CATALUNYA INTERIOR AL SEGLE XVIII. MARIA DE CABANES I COMA (1736-1789) Ramon Planes i Albets L'any 1799, l'erudit Costa i Bafarull, referint-se a la ciutat de Solsona, des- prés d'indicar que temps enrera hi havien habitat nombroses famílies de nobles, remarcava que cchoy esta limitada su antigua nobleza a las familias de pocas casas de caballeros y ciudadanos honrados de Barcelona)). I justificava aquesta escas- setat, comuna a moltes altres viles i ciutats del país,' pel fet que (cestos setiores, como 10 hayan permitido sus rentas, han esrablecido su domicilio o en las capita- les o en la Acabada la Guerra de Successió, al cens de 1717 només s'hi enregistraren a Solsona dos ctcaballeros~),quatre a Cardona i cap altre a la zona alta del cor- regiment de Cervera, coincident basicament amb els territoris del ducat de Car- dona.' En principi, identifico aquests dos cccaballeros))de Solsona amb don Do- menec de Rovira i don Josep de Josa, que figuren al cens cadastral de 171S4 i eren senyors d'alguns castells dels entorns d'aquella ~iutat.~Empero, en una me- Clarícia: Una primera redaccio d'aquest article la vaig fer el 1982, com a treball de curs en una de les assignatures impartides pel Dr. Pere Molas Ribalta; i ara publicada s'ha beneficiat de les obser- vacions fetes pels Profs. Pere Molas Ribalta i Eva Serra i Puig; be'que jo en soc, en darrer terme, I'unic responsable. S'ha beneficiat tambe de la consulta de I'arxiu particular de la família de Barnola (AB, a partir d'ara), al qual he tingut accés merces a I'amabilitat i les facilitats que m'ha donat el Sr.
    [Show full text]