Dos Pergamins Del Municipi De Lladurs (Solsonès)
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Dos pergamins del municipi de Lladurs (Solsonès) Grup de treball de Paleografia de Barcelona acollit als Salesians de Rocafort Promotora: Carme Francitorra i Espunya Coordinador: Avel·lí André i Gabian Membres col·laboradors del present treball: Avel·lí André i Gabian, Montse Codina i Vila, Jordi Lleonart i Aliberas, Pedro Plaza i Manzanedo, Joan Riart i Vendrell Són també membres assidus del grup: María José Barbosa, Antoni Bosch i Coma, Ascensión Cardiel Hernández, Josep Maria Cónsola i Clavera, Núria Farré i Vilanova, Maria Dolors Fortuny, Antoni Mundet i Pallí, Xavier Sau i Vilaseca, Enric Ximenis i Caamaño Resum: Es presenten dos pergamins, l’un de 1284 i l’altre de 1350, que són dels més antics del municipi de Lladurs (Solsonès). Tots dos fan referència a dues compres de terres entre veïns vinculades amb la masia de Riart. La transcripció del text va acompanyada de la traducció i del marc històric en què fou redactat (local, comarcal i català), amb notes sobre la temàtica de l’escrit. Paraules clau: Riart, Lladurs, Solsonès, paleografia, segle xiii, segle xiv. Resumen: Se presentan dos pergaminos, uno de 1284 y otro de 1350, que son de los más antiguos del municipio de Lladurs, comarca del Solsonès. Ambos hacen referencia a dos compras de terrenos entre vecinos vinculadas a la masía de Riart. La transcripción del texto va acompañada de la traducción y del marco histórico en el que fueron redactados: el local, el comarcal y el catalán, con notas sobre la temática del escrito. Palabras clave: Riart, Lladurs, Solsonès, paleografía, siglo xiii, siglo xiv. Abstract: Two parchments, dating one from 1284 and the other from 1350, are among the most ancient documents in the municipality of Lladurs, in Solsonès. Both refer to purchases of land between neighbours STUDIS and related with the farm called Riart. The transcription of the text comes together with their translation • E 39 30 PARATGE 03 Article_30.indd 39 16/11/17 14:52 dos pergamins del municipi de lladurs (solsonès) and with information about the historical background in which they were drafted: municipality, district, county and in Catalan language with annotations on the subject of the text. Keywords: Riart. Lladurs. Solsonès. Paleography. 13th century. 14th century. Résumé: Deux parchemins sont présentés, l’un de 1284 et l’autre de 1350. Ce sont des plus anciens de la municipalité de Lladurs (Solsonès). Les deux se réfèrent à deux achats de terres entre voisins et liés à la ferme Riart. La transcription du texte est accompagnée par la traduction et le cadre historique dans lequel ils ont été écrits: local, régional et catalan avec des notes sur le sujet de l’écriture. Mots-clés: Riart, Lladurs, Solsonès, Paléographie, XIIIème siècle, XIVème siècle. 40 03 Article_30.indd 40 16/11/17 14:52 grup de treball de paleografia de barcelona acollit als salesians de rocafort PERGAMÍ DEL 22 DE SETEMBRE DE 1284 Context 1284 a Lladurs Aquest pergamí de 1284 és un dels més antics trobats fins ara que parlen de fets esdevinguts a Lladurs, és a dir: capítols, testaments, àpoques, compres... Es tracta d’una compravenda, reflex del moviment co- mercial d’aquesta època a la comarca dins la situació catalana general. Ara bé, de documents (pergamins) anteriors a aquest que parlin, com a referència, del municipi de La Durz (Lladurs), n’hi ha. Possiblement el més antic sigui el pergamí de l’acta de la consagració de la cate dral de la Seu d’Urgell, on hi ha la relació de totes les parròquies del bisbat i on consta La Durz. Es considera que és de l’any 839, sinó d’abans. Aquest pergamí de 1284 ens diu que les terres de Lladurs eren del domini del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Què era el monestir de Sant Sadurní (o Serni) de Tavèrnoles? L’origen d’aquest monestir és confús a causa de la manca de documents fiables, perquè hi va haver falsificacions de documents fetes pels seus monjos per tal d’obtenir la immunitat episcopal, que finalment obtingueren. El 1099 rebé del papa Urbà II la immunitat o independència del bisbe de la Seu. La llegenda més antiga ens diu que el monestir el va fundar sant Eudald portant-hi les relíquies de sant Sadurní o Serni. Però això és difícil de situar-ho històricament. Els historiadors consideren que ja existia en l’època visigòtica, mantenint-se durant el domini islàmic, atesa la feble ocupació d’aquestes terres, i durant l’arribada dels francs cap al 788. El monestir estava vinculat a la diòcesi d’Urgell. La seu episcopal d’Orgellia aleshores estava situada a Castellciutat, fora del nucli urbà actual de la Seu d’Urgell. La primera documentació de Sant Sadurní és del segle ix. Són documents que relaten que l’any 815 el comte Frèdol de Cerdanya cedia al monestir l’església de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred (Cerdanya). El 835, un precepte de Lluís el Pietós relatiu a Sant Salvador de la Vedella (Berguedà) esmentava que aquell monestir (Sant Salvador) havia estat fundat des de Sant Sadurní. Podem dir que, quan comença el segle xi, Sant Sadurní de Tavèrnoles tenia àmplies possessions que anaven des del Berguedà fins a Andorra. També en tenia a la Cerdanya i al Pallars i algun domini a l’Aragó i també a Castella. Des de l’any 1019 tenia el priorat de Sant Llorenç de Morunys. Les donacions i els dominis van per- metre refer l’església del monestir, que fou consagrada el 1040. El 1284 els seus dominis eren molt extensos i, segons el nostre document, també abastaven les terres de Lladurs. Des del 13 de juny de 1285 fins al 14 de maig de 1297 consta* com a abat un «frare Berenguer». Pel que sembla, el 1285 no feia gaire que havia estat elegit (en diu* «abat electe» i el 1283 hi havia un altre abat, Bernat). Això fa pensar que aquest abat Berenguer deu ser el «Berengarius de Fonte, tenens locum domini abbatis Sancti Saturnini de Tavernulis» del nostre document de 1284 i que, possiblement, també es refereix a ell el «Sig+num fratris Berengarii, abbatis» del mateix document (en particular, «abbatis» no * Vegeu «Diplomatari de Tavèrnoles», de Cebrià Baraut, publicat a la revista Urgellia, volums 12, de 1994-1995, STUDIS i 14, de 1998-2001. • E 41 30 PARATGE 03 Article_30.indd 41 16/11/17 14:52 dos pergamins del municipi de lladurs (solsonès) seria el cognom, sinó el càrrec). Tal vegada, aquest fragment entre línies va ser afegit posteriorment, ja que havia estat elegit abat. El cenobi mantingué la seva esplendor fins a finals del segle xiii, però a partir del segle xiv començà el seu declivi, possiblement a causa de la pesta negra i la mala situació econòmica de tot el territori català. El 9 de novembre de 1304, el monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles va permutar el castell de Lladurs amb el vescomte Ramon Folc de Cardona (a canvi, el monestir va rebre diversos masos de la vall de Lord). De fet, en el nostre document de 1350 el domini de les terres de Lladurs ja no és de Sant Serni sinó del vescomtat de Cardona. Ens diu Nogués (1973) que l’any 1441 s’esmenta un monestir sense comunitat, en estat de ruïna i inhabitable. Els intents de reforma dels visitadors de la Congregació Claustral Tarraconense al llarg del segle xv no reeixiren a retornar-li l’antic prestigi. Finalment, el papa Climent VIII va suprimir el monestir el 1592, restant l’església com a parròquia. El monestir va caure en l’abandó i va començar la seva ruïna. Es van perdre bona part de les construccions i del mobiliari. Els capitells del claustre es van dispersar, i altres elements encara conservats són un frontal i un baldaquí, ara al Museu Nacional d’Art de Catalunya. L’església, que va estar en estat ruïnós durant dos segles, es va començar a restaurar l’any 1971. Solsona a l’entorn del 1284 El vescomte de Cardona, Ramon Folc VI, amb vint-i-cinc anys, era qui governava al Solsonès aquell any 1284. L’any següent, el 1285, Ramon Folc VI, sota les ordres del rei Pere, defensa Girona dels francesos. Abans del 1283 a Solsona ja hi havia comerç, intercanvi, compravendes i una fira anual important, a banda del mercat setmanal on acudien els pagesos de les rodalies i, per tant, també de Lladurs. La fira de la Torregassa, en una gran masia a prop de Solsona, era una fira coneguda a nivell de Catalunya, en aque- lla època vinculada a la transhumància, de compravenda, tractes sobre futurs, etc. Ramon Folc VI de Cardona ja reclamava el dret a demanar fermances els dies de mercat i de fira a favor del seu castlà. Font Bartrina, E.; Bertran, E.; Tàsies, J., «Les fires vilatanes antigues. Els segles xiii-xvi», dins: 50 anys de la Fira de Sant Isidre: Solsona 1953. Solsona: Consell Comarcal del Solsonès, 2002. 1283-84-85, aquells anys a Catalunya En aquells anys regnava a Catalunya i a la Corona d’Aragó el rei Pere el Gran (1240-1285), dit també Pere III d’Aragó o Pere II de Catalunya. Fou fill de Jaume el Conqueridor i de la seva segona muller, Violant d’Hongria. Començà a regnar a l’edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l’edat de 45 anys. El novembre de 1282 el papa Martí IV el va excomunicar perquè Pere va ocupar Sicília i es coronà rei d’aquella illa. El Papa, el març de 1283, el desposseí de tots els seus regnes, que foren adjudicats al rei francès l’agost del mateix any, segons el que succeïa en aquells temps en què el Papat podia fer i desfer reialmes i possessions, almenys en la lletra, tot i que no li feien massa cas en la realitat.