Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:19 Página 1
any XX núm. 43 juny 2018 mestall: 1. mescla de diferents Butlletí de l'Associació d'Història Rural espècies de cereals; 2. conjunt mhomogeni de coses diverses es tall
L'aigua deLs secans: sortida a torrebesses, 18 de novembre de 2017
De primer, les paraules: cadolles, àrida —el registre actual de precipitació mit - ginys, seclots, aineres, espones, bollons, jana és de 388 mm anuals—, però ha tin - aigüeres, patamolls, aljubs, estelladors... gut, almenys fins temps relativament Un devessall de termes que posen en evi - recents, una certa dotació de recursos dència, no només un lèxic ric, sinó també hídrics i, sobretot, un sistema de gestió que formes elaborades i complexes de gestió els optimitzava. La memòria oral dels torre - de l’aigua i de construcció del territori. bessins, sorprenentment, no accentua Aquest fou el primer impacte de gaire l’escassedat d’aigua. El poble es Torrebesses a la quinzena de socis i amics troba a la part baixa de la Vall Major, just en sumari que havíem arribat des d’una Catalunya el punt on conflueix amb la Vall dels oriental més humida, segurament més des - Siscars, abans de continuar en direcció al Portada preocupada per l’aigua. Després vingueren Segre. Les conques de recepció d’aquestes L’aigua dels secans: sor - les restes que perviuen de les antigues valls han proporcionat i concentrat en el tida a torrebesses, 18 de infraestructures hidràuliques, que els veïns fons de vall un cert volum d’aigua de pluja novembre de 2017 d’aquest municipi s’esforcen a conservar i que ha alimentat tant les sèquies com un Notes en guaret patrimonialitzar. Són precisament els llocs aqüífer d’aigües subterrànies suficients per sobre patates i trumfes: de secà els que, dins el marc de les econo - sostenir, en el passat i amb pautes de con - algunes pistes a partir mies orgàniques i preindustrials, més inten - sum molt inferiors a les actuals, un volum del vocabulari sament varen desenvolupar les tecnologies de població notable. L’Associació d’aprofitament de l’aigua i de gestió del seu recercat 2018 a manresa cicle. Era una qüestió vital, de supervivèn - A les 10 del matí, davant l’Ajuntament, cia. L’aigua és el fonament de la vida. tot augurava un bon dia, sense la feixuga sortida a tossa boira que, al novembre, sol instal·lar-se al Llibres Torrebesses, tot i ser municipi segria - Segrià. Ens hi esperaven l’Enric Vicedo i en Josep Joan mateu nenc, limita amb les Garrigues i el seu pai - Mario Urrea. L’Enric és un historiador ben gonzález satge ja no és el de la plana agrícola, sinó conegut, especialitzat en temes d’historia Enginyers i regants. El Canal d’Aragó i un paisatge de turons i fons de vall. rural d’època moderna i contemporània, Catalunya (1896-1940). Climàticament es troba en una zona semi - organitzador dels congressos d’Alguaire i antoni riera i melis Els cereals i el pa en els països de llengua catalana a la baixa edat mitjana. Recerques Història de la indústria làctia a les empreses gironines: la Central Lletera Municipal de Girona i La Lactaria Española de Vidreres, entre d’altres L’Associació (II) Jorge gelman, investiga - dor i professor Francesc valls en el record Agenda Baixant al pou de la Vila. Fotografia: Enric Saguer Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:19 Página 2
any XX - núm. 43 - juny 2018 portada
molts altres esdeveniments. L’any 2008 va damunt la pasta d’oliva. Però el més participar en un projecte del programa de impressionant és l’enorme premsa de sei - recerca-anàlisi de l’Inventari del Patrimoni xantè, de 12 metres, utilitzada en l’extrac - Etnològic de Catalunya (IPEC) coordinat ció. Els molins d’oli no funcionaven amb per Ignasi Aldomà, que va permetre realit - tracció hidràulica, sinó animal, però els zar un inventari exhaustiu del patrimoni calia l’aigua per separar l’oli quan es hidràulic de Torrebesses i recollir-ne la premsaven les olives. Per això està situat memòria oral. Un dels resultats del projec - al fons de vall, als afores del poble, a la te és el llibre, coordinat pel mateix partida de la Vinya del Senyor. Aldomà, L’aigua, patrimoni de la Catalunya seca. Passat i present en l’en - El molí d’en Bep de Canut encara va torn de Torrebesses (Lleida, 2013), una permetre’ns veure les restes d’una sínia monografia francament interessant per amb el seu safareig. Les sínies apareixen aprendre i per entendre tant la seqüència associades a parcel·les relativament històrica d’aparició d’aquests elements grans o a cultius intensius que requerien com la seva articulació dins un sistema més aigua de la que podia obtenir-se mit - local d’aprofitament dels recursos hídrics. jançant pous amb ginys o amb corrioles. Sobre en Mario Urrea, què podríem dir- Una passejada per la zona ens va perme - ne? És difícil no quedar seduït per la seva tre copsar l’abundància de pous en el fons passió. Professor d’electrònica jubilat i de vall, que fins fa poques dècades els actual alcalde de Torrebesses, és l’ànima concentrava en exclusiva, i les diferents dels esforços del poble per redreçar el seu tècniques constructives, assimilables a futur, per donar valor al conjunt d’infraes - etapes tècniques i històriques diferents: tructures que havien caigut en desús i pous de terra, sense emparedar, la major s’havien començat a perdre. part dels quals han desaparegut per la Patrimonialitzar els elements que varen seva fragilitat material; pous amb parets configurar el paisatge agrari local és un de pedra, construïts des d’època medieval element clau del seu programa titànic per fins a principis del segle XX ; pous amb revitalitzar una localitat amb problemes paret d’obra ceràmica (maons, totxanes), d’envelliment i de pèrdua de població. No associats a l’expansió de les bombes d’ex - només és un bon comunicador, sinó tracció; pous revestits amb tubs de formi - també molt generós amb el seu temps. Va gó, d’instal·lació ràpida, a partir de 1980. tenir la gentilesa d’acompanyar-nos i guiar-nos durant tot el dia, menys a l’hora Alhora que alguns pous, també del dinar. Va valdre la pena veure vàrem observar la xarxa de canalitzacions Torrebesses amb ell; va valdre la pena que estructura el fons de vall, amb una conèixer-lo. sèquia principal, rases de drenatge que hi aboquen l’aigua que podria embassar-se El dia, meteorològicament parlant, va en moments de pluja abundant, sèquies ser esplèndid. La primera parada fou el laterals (seclots) que deriven aigua cap a molí del Bep de Canut o del Gem, un dels zones de cultiu o cap a molins, mines sub - set molins d’oli que havia tingut terrànies (bollons) que també drenen l’ai - Torrebesses. Va ser construït a mitjan gua cap a la sèquia principal i marges ata - segle XIX en el context del procés d’expan - lussats amb pedra seca que permeten sió i especialització olivarera que va pro - retenir terra i humitat quan comença el duir-se des del segle XVIII i en el marc d’un pendent. En definitiva, un sistema com - fort creixement demogràfic. Conserva bé plex que, mentre va estar en funciona - una premsa de pedra utilitzada per trencar ment, requeria una quantitat important de les olives i l’estructura de dipòsits d’aigua, treball per mantenir-lo. amb una caldera on s’escalfava per tirar-la
Mario Urrea en el molí d’en Bep de Canut. Fotografia: Enric Saguer
2 Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:19 Página 3
any XX - núm. 43 - juny 2018 portada
A dia d’avui, la sobreexplotació de l’a - qüífer, la construcció de pous en les cotes altes de la Vall Major —gràcies a les noves tecnologies de perforació i bom - beig— per introduir el reg gota a gota a oli - veres, fruiters o festucs i la construcció d’un tub col·lector de formigó soterrat a la Vall Major per mans de l’Yrida durant els anys 70 han alterat profundament el siste - ma hidrològic local. L’aigua superficial, canalitzada a través de sèquies i sequiots, ha desaparegut i la subàlvia ha esdevin - gut escassa. El paisatge ja no és el mateix, però en resten les infrastructures que l’havien conformat.
Més tard, ens enfilàrem turons amunt per veure i entendre l’altra cara del siste - ma: els llocs elevats de la vall, on l’aigua de pluja s’escola ràpidament, la qual cosa en dificulta l’acumulació. Aquests espais dona accés al Castell-palau de la localitat, Enric Vicedo, fent una explicació del d’origen sarraí i murs ciclopis, actualment procés històric de construcció del no varen començar a ser cultivats fins la territori de Torrebesses. segona meitat del segle XVIII , quan varen reconvertit en un hotel rural tenyit de Fotografia: Enric Saguer ser colonitzats amb oliveres en un context reclams a la bruixeria més comercial. d’especialització en aquest conreu i també Vàrem poder accedir a algunes de les de creixent pressió demogràfica. A més de seves estances i veure algunes de les l’abancalament, els elements hidràulics parts constructives més antigues de l’edi - que caracteritzen els territoris elevats són fici. Tot baixant, vàrem aturar-nos una les basses, les cadolles i els aljubs. Es estona en un museu domèstic on s’expo - tracta en tots els casos de construccions sa la col·lecció etnològica Josep Jané que permeten emmagatzemar aigua de Periu, farcida amb multitud d’objectes que pluja, amb petits reguerons i canalitza - remeten a la vida domèstica i l’activitat cions (aigüeres), a voltes fràgils, a voltes rural de la població. excavats, que hi condueixen l’aigua caigu - da circumdant. La bassa que vàrem visitar Després de passar pel davant de tenia una factura realment cuidada, de Casa Gort —una de les nissagues benes - forma circular, amb paret de pedra i amb tants de Torrebesses, vinculada a la gestió uns escalons per baixar-hi. Les cadolles dels drets del monestir d’Escala Dei, sen- són més impermeables que les basses yors del lloc, i també a l’explotació dels perquè estan directament excavades a la molins— i admirar-ne l’esplèndida façana roca. I els aljubs són, fonamentalment, renaixentista, vàrem acabar davant una cadolla coberta amb una construcció l’Església Nova, avui convertida en una tancada que limita l’evapotranspiració i estranya i original plaça murada. La histò - manté la qualitat de l’aigua. La que proce - ria d’aquest temple, com la resta del dia dels aljubs era molt apreciada com a poble, està íntimament lligada a la història aigua de boca. del cultiu de l’olivera i la producció d’oli. L’inici de la seva construcció durant la La darrera estació abans de dinar va segona meitat del segle XIX va ser decisió ser a tocar del poble, on hi ha el Pou de la de les autoritats municipals, en un Vila, del segle XVIII , amb unes escales per moment en què Torrebesses vorejava el descendir-hi i accedir a l’aqüífer subterra - miler d’habitants i aquests difícilment ni a una certa profunditat, i també el Bolló podien tenir cabuda en la vella església — de Baix, més superficial. Les aigües romànica de transició al gòtic— de Sant d’ambdós eren utilitzades pel consum Salvador. La nova església, però, va que - humà, però només quan s’esgotaven les dar aturada pel fred i les glaçades de la basses, ja que la seva qualitat era inferior. dècada de 1870. La mort de moltes olive - res va deixar sense un recurs clau als habitants de Torrebesses i, de retruc, al Bassa Després d’un dinar generós al Cafè Fotografia: Enric Saguer 7, vàrem dedicar la tarda a una ruta urba - pressupost municipal. L’ajuntament, na. El Centre d’Interpretació de la Pedra endeutat, va haver de pagar amb terres Seca, ubicat a la part alta del poble, va els creditors i aturar la construcció, que no servir per ordenar i sistematitzar el que va reprendre’s mai més. Al mig d’aquesta havíem anat veient al llarg del matí i per plaça-església vàrem acomiadar-nos. veure una col·lecció d’eines per treballar la pedra. La plaça del davant del centre Enric Saguer
3 Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:19 Página 4
any XX - núm. 43 - juny 2018 notes en guaret sobre patates i trumfes: algunes pistes a partir del vocabulari
Quan va llegir, en el corresponent paraula sàvia «pomme de terre» havia número del Mestall , el programa del XXVI - aconseguit imposar-se sobre la primitiva II Seminari d’Història Econòmica i Social «patate» i altres noms, entre els quals hi de Girona del 2017, dedicat a «Consum, havia la «truffe». Alcover comentava la alimentació i canvi social», i va veure que situació a Mallorca i Catalunya: a les illes jo hi presentava una comunicació sobre Balears, només s’utilitzava el nom primitiu les patates, l’amic i soci Joan Lluís de patata; en canvi, a Catalunya, l’ús d’a - Marfany, encuriosit per aquest tema, com questa paraula era minoritari, ja que, deia, per tants d’altres, em va escriure i em va «es diu generalment trumfa i en plural demanar si li podia avançar el contingut trumfos». Recentment, la interpretació tra - de la comunicació. Jo vaig estar contenta dicional sobre els orígens de la «pomme de poder compartir amb ell una proposta de terre» ha estat posada en qüestió per encara primerenca, on intentava reinter - un altre mapa lingüístic, en aquest cas, pretar els silencis entorn del conreu de la restringit només a l’àrea de la Champagne patata, tot suggerint que el paper dels i de Brie, realitzat per Henri Bourcelot. Es pagesos en la difusió del tubercle havia tracta d’una àrea prou significativa, per - pogut ésser molt més important del que li què inclou París, on se suposava que ha atribuït fins ara la historiografia, que ha havia nascut el mot «pomme de terre». La fet recaure tot el mèrit del procés en les cartografia dels diferents mots utilitzats a elits. Em disposava a combatre aquesta la zona permet situar els orígens de l’ex - tesi a partir d’alguns silencis. En especial, pressió «pomme de terre» a l’est de del silencis sobre les patates en els con - Champagne (Kawaguchi, 2017). tractes de masoveria a l’època en què suposadament se’n va difondre el conreu, Han hagut de passar molts anys però també —i això resulta més incòmo - abans que Catalunya no disposi d’un de— dels silencis documentals que acom - Atles lingüístic comparable al de Gilliéron. panyen la majoria d’accions protagonitza - A començaments del segle XXI , l’ Atles des per analfabets. Joan-Lluís Marfany no Lingüístic elaborat sota la direcció dels només em va animar a continuar en filòlegs Joan Veny i Lídia Pons, a partir aquesta línia, sinó que em va suggerir una d’enquestes realitzades entre 1964 i pista que jo no havia previst. Em va enviar 1975, mostra com la paraula «trumfa» era el mapa sobre les diferents variants lingü - encara la preferida en aquestes dates per ístiques referents a les patates que repro - la població de gran part del territori català. dueix l’ Atles lingüístic dirigit per Joan Veny i Lídia Pons (2008). El que em proposava El mapa en qüestió (figura 1) mostra tenia a veure amb el vocabulari, en el una geografia de la «trumfa» o dels «trum - seguiment de les paraules. Quina manera fos» que coincidia força amb el que sabí - més interessant, vaig pensar, de comba - em sobre el procés de difusió de la patata tre els silencis! Aquesta nota de guaret va durant el segle XIX (figura 2). Recentment, d’això: del diàleg entre historiadors i filò - en un article d’ Estudis d’Història Agrària , legs. En aquest sentit, partiré de dos tipus Albert Fàbrega (2017) ha cartografiat dife - d’estudis, dues pistes: la que estudia els rents estadístiques del segle XIX que per - usos lingüístics, reflectits en iniciatives meten veure els seus orígens muntany - com les de Veny i Pons, i la que propor - encs, de la qual cosa ja havien donat tes - cionen els diccionaris històrics. timoni els viatgers i il·lustrats de finals del segle XVIII , i la seva progressiva expansió els atles lingüístics cap a les planes.
El 1914, el filòleg Alcover es va fer Tal com exposo en un altre lloc, la ressò, en el Butlletí del Diccionari de la contraposició entre els mapes històrics i el Llengua Catalana , d’un estudi publicat en mapa lingüístic sembla corroborar la una revista alemanya sobre l’evolució i la meva hipòtesi de treball inicial. Tanmateix, difusió dels noms relatius a les plantes el que vull exposar aquí, com a nota de noves del blat de moro i de la patata a treball, no és tant el debat historiogràfic França, a partir de l’ Atles Linguistique de sobre els processos de difusió de les la France de Jules Gilliéron i Edmond patates, sinó els avantatges que poden Edmont, publicat entre 1902 i 1910, a par - sorgir a partir de la col·laboració entre his - tir d’unes enquestes orals realitzades toriadors i filòlegs. De fet, molt abans de la entre 1897 i 1901. El seu autor, el suís publicació d’aquell Atles , però coincidint Leo Spitzer, havia considerat que la amb el període en què es van realitzar les 4 Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:19 Página 5
any XX - núm. 43 - juny 2018 notes en guaret
enquestes, el fenomen ja havia reclamat en lloc de fer sinònims ambdós termes, l’atenció d’alguns sociolingüistes. Així, els pagesos de la comarca distingeixen: l’any 1976, Antoni M. Badia i Margarit, un trumfa s’utilitza en tot allò que es refereix dels inspiradors d’aquell gran projecte al conreu (sembra, creixement, desenvo - cartogràfic, l’interpretava com a prova de lupament, malalties, collita), mentre que la immunitat, durant molts anys, del món patata s’utilitza en tot el que es refereix al rural enfront de l’urbà, amb una idea inte - producte (comerç, distribució i exportació, ressant: «Voldria detenir-me uns instants consum, art culinari)». Un treball acadè - en la situació de confluència que acabo mic recent, realitzat l’any 2013, a les llu - de mencionar —que es dona, insisteixo, a nyanes comarques del Priorat i del Baix les zones on el terme «antic», i abans Camp, sembla confirmar que el cas de la exclusiu, és trumfa, terme que avui es Garrotxa no era un cas aïllat. La seva troba en competència amb el «nou» de autora explica: «els informants expliquen
Figura 2. Distribució del conreu de la patata. D’esquerra a dreta: Frigola (1824), Golobardas (1831), Madoz (1845- 1850). Font: Fàbrega (2017), pàg. 29.
patata— a base del que jo mateix he que fan la distinció —o, més ben dit, pogut observar en diversos punts de la abans es feia— entre les trumfes/trumfos, comarca de la Garrotxa , que em sembla que és el tubercle que es planta, i el exponent d’una situació més general. Allà, mateix tubercle quan es compra a la boti - des de temps immemorial, trumfa era ga que llavors s’anomena patata o pata - denominació peculiar. Avui es coneixen i ca». Aquesta referència a la «pataca» s’utilitzen tant trumfa com patata. Ara bé, com a sinònim de patata —aquest feno -
5 Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:19 Página 6
any XX - núm. 43 - juny 2018 notes en guaret
men també apareix reflectit en el mapa de L’expressió «criadillas de tierra», per l’ Atles — ens convida a seguir la pista dels exemple, que és com el viatger Zamora diccionaris. anomena les patates, apareix per primera vegada en l’edició de 1780. En l’edició de els diccionaris 1788, en la veu «trufa», s’explica que, amb aquesta paraula, «llaman en Castilla Un treball de Parmentier, considerat la Vieja a las criadillas de tierra». Cal dir el gran introductor de les patates a que aquesta expressió no havia merescut França, publicat l’any 1786, i traduït al cap espai en el diccionari abans de 1780. castellà el 1801, mostra que a finals del segle XVIII encara era molt corrent la con - Enfront de la confusió i de la comple - fusió entre les patates i altres espècies. xitat que reflecteixen les edicions succes - En els seus inicis llegim: «on la confond sives del Diccionario de la Real Academia encore tous les jours avec la patate & le Española , l’autor dels dos volums del topinambours». Per sort, en el mateix Diccionari català publicats el 1839 i 1840, paràgraf s’aporta la solució científica al Pere Labèrnia, hagués escandalitzat problema plantejat, gràcies al recurs al Parmentier, ja que semblava tenir força llatí: la patata ( pomme de terre en francès) clar que les patates, les batates i les trum - era un solanum ; la batata ( patate en fran - fes eren una mateixa cosa. Així, la veu cès) era un convolvulus i la patata de «batata» es limita a assenyalar que signi - canya ( topinambour en francès) era un fica el mateix que «patata»; i, a la veu corona solis . Les queixes de Parmentier «trumfa», llegim: «Patata del país». Com tenien sentit. En el seu país, a traducció castellana s’ofereix: «Batata, l’ Encyclopedie havia considerat «pomme criadilla de tierra, trufa». de terre, topinambour, batate, truffe blanc - he; truffe rouge» com a sinònims. L’avís Aquesta definició de «trumfa» com a d’alerta també era pertinent a Espanya. «patata del país», és a dir, com a produc - En les successives edicions del te autòcton, és la que convida a interpre - Diccionario de la Real Academia tar la persistència de la paraula fins pràc - Española del segle XVIII , des de la primera ticament els nostres dies. Ho hem vist vegada que apareix la veu «patata», l’any reflectit en el mapa lingüístic, com un indi - 1737, només s’indica: «lo mismo que ci del fet que la difusió del tubercle havia batata». La batata mereix una definició respost a iniciatives portades a terme per completa i autònoma des de la primera les classes populars. edició del Diccionario , el 1726, i no és fins la de 1786 on s’explica: «también les lla - El Diccionari Català-Valencià-Balear man patatas». És possible que la traduc - ens permet insistir en la mateixa idea. Tot ció al castellà de l’article de Parmentier i que el Diccionari va començar a aparèi - condicionés l’edició de 1803, en la qual la xer el 1930, la veu «trumfa», que és la que veu patata mereix per primera vegada un ens interessa analitzar en primer lloc, cor - redactat propi. L’any 1803 també apareix respon a un dels seus darrers volums, per primera vegada la paraula «pataca», apareguts durant la dècada de 1960. En la que és assimilada a la «patata de caña», seva entrada, es considera que era el tot fent referència a la fama que tenien les nom que rebia la patata en un llistat llarg dels entorns de Màlaga. Cal anar en de comarques: Cerdanya, Ribes, compte amb les diferents accepcions, per Empordà, Gironès. Garrotxa, Cardona, no caure en errors d’interpretació. És Reus, Andorra, Vall d’Àneu, Sort, Pont de gairebé segur, per exemple, que el que jo Suert, Castanesa, Tremp, Organyà, La mateixa havia considerat com a la prime - Llitera, Balaguer, Priorat. I es llisten dife - ra referència a les patates en un receptari rents varietats, convenientment descrites i de cuines, l’any 1835, en tant que es trac - localitzades: «trumfes bajanes», «trumfa tava d’una recepta feta amb patates de bufet», «trumfa cega», «trumfes de bola - Màlaga, es referís al que avui els diccio - do», «trumfa de l’abundància», «trumfa de naris anomenen «nyama». tavella», «trumfa carabassar». El Diccionari també recull els derivats «trum - La segona preocupació de tipus lin - fassa», «trumfera», «trumferar», «trumfí» güístic de Parmentier feia referència a les i «trumfo». També resulta reveladora la múltiples paraules utilitzades per designar presència en el Diccionari de la veu «pata - les patates autèntiques, entre les quals ca» per designar la patata. Com hem vist, destaca «truffe blanche» i «truffe rouge», la paraula no estava present en el que el traductor anomena «criadilla de Diccionari de Pere Labèrnia (1839) i en el tierra blanca» i «criadilla de tierra rosa». Diccionario de la Real Academia El Diccionario de la Real Academia Española servia per definir la «patata de Española no serveix gaire per tenir en caña», és a dir, el «toupinambor» francès. compte el llenguatge utilitzat pels pagesos Tanmateix, l’ Atles lingüístic mostra la seva catalans, però aporta algunes dades sig - assimilació a «patata» en alguns indrets. nificatives respecte d’ambdues veus. El Diccionari Català-Valencià-Balear
6 6 Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:19 Página 7
any XX - núm. 43 - juny 2018 notes en guaret
assenyala aquesta assimilació en els llocs patates al mercat de Girona; però, si no següents: Camp de Tarragona, Massalco- fèiem gaire bona cara a taula, ens recor - reig, Calaceit, Gandesa, Tortosa, Am- dava així la seva infantesa: «per esmorzar posta, Valljunquera, Aiguaviva, Maestrat i trumfes, per dinar trumfes amb pa, per Morella. Com en el cas de la «trumfa», es berenar trumfa que trumfa i per sopar tor - descriuen les característiques de les dis - nar a trumfar». tintes variants, que aquí ens limitem a enunciar: «pataca del cadup», «pataca Rosa Congost roja», «pataca cacauera o de les set set - manes», «pataca del bolado»,«pataca del bufet nano» i «pataca del bufet alt». bibliografia citada BADIA i MARGARIT , Antoni, «Nivelación geolingu - Són molts noms i molts matisos per ïstica y lenguas en contacto», Revista Española de Lingüística , núm. 6, 1996, pàgs. 269-300. La versió no veure reflectits en ells un saber pagès catalana de l’article es troba a BADIA i MARGARIT , popular profundament arrelat en tot el que Antoni, Llengua i poder. Textos de sociolingüística fa referència a la plantació i, per tant, a la catalana , Barcelona, Laia, 1986. seva difusió com a conreu. I, també, en CONGOST , Rosa (en premsa), «El proceso de difusión de las patatas en Cataluña. Una revisión de tant que hi ha evidències que el consum las tesis elitistas o institucionalistas». Les primeres va començar sobretot a les taules dels versions d’aquest article van ser presentades durant el pobres, com a aliment. Aquesta prolifera - juny de 2017 al XXVIII Seminari d’Història Econòmica ció de noms —catorze si sumem els de la i Social de Girona Consum, alimentació i canvi social. Una perspectiva històrica , i l’octubre del mateix any a trumfa i els de la pataca— contrasta amb Santiago de Compostela, en el Seminari Cultivos l’austeritat i la importància del factor culi - americanos, transformaciones agropecuarias e impli - nari en la breu descripció, en el mateix caciones del desarrollo de su comercio en Europa y América, siglos xVi -xx . diccionari, de la veu patata: «tubèrcul de FÀBREGA , Albert, «La introducció i l’expansió de la planta Solanum tuberosum , molt usat la patata i el blat de moro a Catalunya», Estudis en l’alimentació, condimentat de diferents d’Història Agrària , 28, 2017. maneres (patates frites, patates bullides, KAwAGUCHI , Yugi, «Pomme de terre “potato” in greixera de patata, etc.)». Els volums del French. A Geolinguistic Analysis of Lexical Variation», diccionari al qual corresponen les tres Flambeau , vol. 43, 2017, pp. 38-52. veus no desmenteixen, doncs, l’ Atles PARMENTIER , Antoine (1789), «Pomme de terre», dins ROZIER , Abbé, Cours complet d’agriculture théori - Lingüístic dirigit per Veny i Pons, ni les que, pratique, économique, et de Médecine rurale et observacions de Badia i Margarit. Vétérinaire ou Dictionnaire Universel d’Agriculture , París, Hôtel Serpente, 1781-1800. La versió castella - Vull acabar amb un testimoni de na del diccionari es va publicar en setze volums durant els anys 1797-1803. caràcter més personal, i també més popu - REHUES ESTIVILL , Assumpció, «Converses en un lar, contemporani a l’època en què s’ha - espai de frontera dialectal. Estudi sobre la transició vien realitzat les enquestes que van donar dialectal a les fronteres comarcals del Priorat i del Baix lloc a aquest Atles lingüístic i també con - Camp», Treball final de carrera, Universitat Oberta de temporani al fenomen que Badia i Catalunya, 2013. Margarit assegurava haver vist amb els VENY , Joan, i PONS , Lídia (dirs.), Atles lingüístic del domini català , Barcelona, Institut d’Estudis seus propis ulls a la Garrotxa: quan jo era Catalans, 2008, vol. IV. petita, la meva mare, filla d’una família de masovers de la Selva, anava a comprar
l’Associació
recercat 2018 a manresa del 13 al 15 d’abril de 2018
La 14a edició del Recercat ha tingut nals que permeten reconèixer-nos en per - lloc enguany a Manresa del 13 al 15 d’a - sones d’altres territoris i adonar-nos que bril. La jornada de cultura i recerca local no estem tan sols com a vegades ens dels territoris de parla catalana és una cita podem arribar a pensar. ineludible en el calendari de tots els cen - tres d’estudis, un punt de trobada anual La cèntrica plaça de Sant Domènec on conèixer experiències d’altres entitats, de la capital del Bages va acollir la tradi - reflexionar en comú sobre temes que ens cional carpa que actua de pal de paller de afecten, teixir fructíferes relacions perso - tota la jornada, i l’immediat auditori de
7 Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:19 Página 8
any XX - núm. 43 - juny 2018 l’Associació
l’Espai Plana de l’Om va ser l’escenari de cessibilitat a l’arxiu on acudeix amb regu - diverses sessions. El divendres el Mosaic laritat. L’entitat guanyadora va ser la Recercat va centrar-se en «La memòria Fundació Bosch i Cardellach, que, d’ençà com a recurs històric i social», una mostra de 1942, porta a terme una important d’audiovisuals fets des la perspectiva de tasca cultural a Sabadell. la memòria històrica amb propostes del Centre d’Estudis Comarcals del Baix El dinar de germanor va permetre un Llobregat i de l’Associació Memòria i any més intercanviar experiències i esta - Història de Manresa. I, el dissabte, es blir nous contactes al voltant d’una taula. A dugué a terme la taula «Patrimoni a debat: la tarda, es va organitzar la visita «La reflexions des de la societat civil», amb la Casa Consistorial en temps de les Bases intervenció de representants de les reeixi - de Manresa», i el Mosaic Recercat amb la des Comissions Cíviques del Patrimoni presentació de diversos projectes, a càr - del Baix Llobregat i de les Terres de rec del Centre d’Estudis de la Ribera l’Ebre, i de Jaume Perearnau, director del d’Ebre, el Taller d’Història de Gràcia i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Centre d’Estudis del Bages, tres entitats Catalunya, amb la moderació de Jaume de dilatada trajectòria de recerca i difusió. Serra, vicepresident del Centre d’Estudis Un any més, també, el «recerxic» va per - del Bages; aquests van posar sobre la metre entretenir amb jocs d’equilibri i habi - taula les seves experiències i van llançar litat la soferta mainada que ens acompa - interessants propostes d’actuació i de nyava, alhora que vam poder gaudir de futur. Tot seguit, el director artístic de la diverses exposicions, entre les quals des - Fira Mediterrània de Manresa va exposar taca «Patrimoni oblidat, memòria literà - en el mosaic d’experiències diversos ria», produïda per la Coordinadora de aspectes relacionats amb la cultura popu - Centres d’Estudis de Parla Catalana i lar i les músiques del món i folk, que, d’en - l’Institut Ramon Muntaner. Capelleta de Sant Narcís çà de 1998, s’ha consolidat en el panora - de l’antiga fàbrica Grober de Girona. Fotografia: Eva Mitjà ma cultural del país. L’endemà diumenge, el president del Centre d’Estudis del Bages, Francesc Com cada any, va tenir lloc el lliura - Comas i Closas, historiador i mestre, va ment dels Premis Recercat a persones i oferir una visita comentada al Museu de la entitats que per la seva trajectòria s’han Tècnica de Manresa. El monumental edifi - fet mereixedors d’un reconeixement per ci dels Dipòsits Vells, construït per abastir part del col·lectiu. L’acte va comptar amb d’aigua la ciutat entre 1861 i 1865, és un l’actuació de la intèrpret Pili Cugat acom - centre que explica els principals esdeveni - panyada de Carlos Lupprian a la guitarra, ments a la ciutat i a la comarca en època amb cants de noces dels jueus catalans i industrial a partir de dues destacades cançons del seu espectable de música i exposicions permanents: d’una banda, poesia Jocs d’aigua . Enguany, el guardó una mostra sobre la sèquia, canal de 26 personal va recaure en l’historiador i advo - quilòmetres construït durant el segle XIV cat Xavier Sitges i Molins (Sallent, 1921), per pal·liar la fins llavors recurrent manca que, malgrat la seva avançada edat, con - d’aigua de la ciutat; i, de l’altra, una mos - tinua plenament lúcid i actiu fent recerca. tra sobre la cinteria, la principal indústria Això, ho vam poder comprovar amb les de la ciutat, que és, a la vegada, el gran paraules que ens adreçà, plenes d’agra - referent del sector al mercat espanyol. ïment i dites sense llegir res, bo i prenent Ens va complaure saber que en l’elabora - la llicència de criticar l’ajuntament manre - ció del discurs museogràfic l’opinió dels sà per unes obres que dificultaven l’ac - historiadors i la visió del Centre d’Estudis
Francesc Comas fent la visita al Museu de la Tècnica de Manresa. Fotografia: Eva Mitjà
8 Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:19 Página 9
any XX - núm. 43 - juny 2018 l’Associació
del Bages havia estat tinguda en compte; a dir que la visita d’aquest petit espai així com la complicitat del mateix sector museïtzat situat als baixos de l’antic con - cinter, que s’implica en el manteniment i vent de Sant Domènec permet descobrir posada a punt de la maquinària exposa - també el nefast episodi de la destrucció da. Als gironins, ens va sobtar trobar-hi iconoclasta i arquitectònica dels anys de bona part del mobiliari de despatx de l’an - la Guerra Civil, quan la gairebé totalitat tiga fàbrica Grober del barri del Mercadal d’edificis religiosos de la ciutat —a excep - de Girona. Alçant la vista a una paret, ens ció de la Seu que pràcticament només va sorprèn trobar-hi una capelleta amb Sant veure escapçar el campanar— van ser Narcís; i, als seus peus, un petit quadret enderrocats amb autèntic menyspreu amb la dispensa del bisbe Josep Cartañà envers l’art i l’arquitectura. Les fotografies perquè els treballadors assistissin a la del fotògraf i cineasta Josep Maria Rosal missa dominical. Resulta que els hereus d’Argullol donades per la seva família a de la fàbrica van acabar emportant-s’ho a l’Arxiu Comarcal del Bages el juliol de la seva fàbrica del Maresme; i, d’aquesta, 2012 documenten aquella tragèdia. el mobiliari va passar al Museu de la Tècnica de Manresa. Tal com va explicar- Ja que hem parlat de la sèquia i dels nos l’arxiver comarcal Alexis Serrano, recursos hídrics de Manresa, no voldríem bona part de la documentació ha estat acabar sense recomanar una visita al recentment ingressada a l’Arxiu Comarcal Parc de l’Agulla, situat als afores de la ciu - del Maresme. tat, un magnífic parc urbà amb un estany que, d’ençà de 1974, assegura les neces - Alguns també vam tenir ocasió de sitats d’aigua de la ciutat i i ha esdevingut visitar l’Espai Manresa 1522. Es tracta de un autèntic referent per a l’oci i el lleure la ciutat d’Ignasi, que permet fer un recor - dels manresans. regut per la ciutat que va conèixer Sant Ignasi de Loiola, fundador de la Enguany, doncs, el Recercat ens ha Companyia de Jesús, durant la seva esta - permès descobrir una de les capitals de la da de gairebé un any a la capital del Catalunya central. L’any vinent és previst Bages; segons la tradició, fou aquí on va de retrobar-nos a Cervera, capital de la iniciar l’escriptura dels Exercicis Segarra. Espirituals. Recordem, d’altra banda, que, a la mateixa ciutat, pot visitar-se la Cova David Moré Aguirre de Sant Ignasi, santuari d’espiritualitat. Val
sortida a tossa 21 d’abril de 2018
Descobrir una part del patrimoni rural nostra passejada per la muntanya de sa de la vila de Tossa fou la raó de ser de Gabarra . La primera part de la sortida tin - l’excursió promoguda per l’Associació gué com a objecte les antigues vinyes d’Història Rural que tingué lloc el passat que, en el passat, havien abundat en els 21 d’abril. Tossa és una població amb terrenys propers a la nostra vila, fins que reconeixement mundial pel seu centre his - foren víctimes de la plaga de fil·loxera tòric (l’anomenada «Vila Vella») i les durant la dècada de 1880. Ben aviat vam seves platges, un referent del turisme des fer les primeres aturades, la vinya d’en dels anys 20 i 30 del segle passat. Però, Masjuan , on encara es conserva una anti - més enllà de la costa i les muralles, dins ga barraca on es guardaven les eines de les grans masses forestals properes al pagès. I, al cap d’uns metres, la vinya de seu nucli urbà, s’hi amaguen una sèrie cas Fuster . La comparació amb l’Empordà d’elements d’interès per a l’historiador era inevitable: mentre que a la zona del rural que eren mereixedors d’aquesta visi - Cap de Creus i els voltants la desaparició ta. El Centre d’Estudis Tossencs (entitat de les vinyes a finals del segle XIX ha promotora de multitud de treballs sobre la generat un paisatge poc boscós (amb el història d’aquesta vila) fou l’organitzador paper fonamental de la Tramuntana com a de la sortida, i Josep Santané i David element per frenar l’expansió forestal), els Moré els encarregats de fer-ne el guiatge. voltants de Tossa han vist com importants masses forestals s’han imposat en els ter - L’estació d’autobusos de Tossa fou el renys on fins fa sis o set dècades predo - xalet Vermell Fotografia: Flor Sánchez punt de trobada. Des d’aquí, vam iniciar la minaven les vinyes Aquest fenomen, l’ex - (www.instagram.com/riudeboira/)
9 Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:19 Página 10
any XX - núm. 43 - juny 2018 l’Associació
pansió del bosc on abans hi havia hagut aquesta vila fa cosa d’un segle. conreus, no és exclusiu de Tossa. Primerament, vam arribar a l’anomenat xalet Blanc , que havia estat propietat de La vinya a la nostra vila ha reculat i la família Rissech, originària de gairebé desaparegut al llarg del segle XX . Llagostera i que feu fortuna a Tossa amb Amb tot, no ha desaparegut completa - l’elaboració i el comerç dels taps de suro ment, tal com vam poder comprovar al (l’activitat econòmica més important que cap d’una estona. En Carles («Carlus») es desenvolupà a Tossa al llarg del segle Ribas Mestres és un tossenc que ha vol - XIX i primers anys del segle XX ). Des del gut recuperar les possibilitats de la vinya a turó on es troben les runes d’aquesta les muntanyes de Tossa; a la seva par - construcció vam poder copsar la raó de cel·la, ubicada en terres de l’antic Mas ser d’aquests xalets : unes petites edifica - cions, ubicades en plena natura, destina - des a ser el lloc on els industrials i comer - ciants del suro poguessin passar els esti - us i els caps de setmana. Del xalet Blanc , vam poder admirar-ne les excel·lents vis - tes que els seus propietaris podien tenir del mar quan s’hi allotjaven.
Els Rissech foren una de les famílies que feu fortuna a Tossa amb el negoci del suro, però la família més important de la història del sector surer a la nostra vila foren els Torrellas. Fou Secundino Torrellas Nadal qui, durant la primera dècada del segle XX , va fer construir l’ano - menat xalet Vermell , un altre bon exemple de la funció d’aquestes construccions com a «oasis de descans», un lloc on poder oblidar els maldecaps generats per la ges - tió dels seus negocis. A diferència del xalet Blanc (i del xalet Blau , edificat pel germà de Secundino Torrellas, Pere Torrellas, del qual no en queda rastre), Es Codolar. Exernit , hi ha conreat aquest arbust i, de hem tingut la sort que el xalet Vermell ha Fotografia: Flor Sánchez (www.instagram.com/riudeboira/) retruc, hi ha instal·lat un petit celler espe - estat recuperat recentment per Gonzalo cialitzat en l’elaboració de cava. Ribas va Medrano Bigas, besnet de l’enginyer que brindar-nos una explicació dels secrets de el va comprar en subhasta després de l’elaboració del seu cava, i va obsequiar l’ensulsiada surera que va viure la pobla - els assistents amb una degustació del seu ció als anys vint. Aquest l’ha rehabilitat i excel·lent producte, acabat d’encetar Va l’ha convertit en la seva residència habitu - ser un magnífic equador de l’excursió. al. Aquesta construcció és un exemple d’aprofitament de l’espai, de com fer con - Podem dir que la segona part de la fortable una construcció de petites dimen - jornada tingué com a element d’estudi els sions i, el més important, de com establir inicis de l’estiueig a Tossa, just abans que una bona sintonia entre aquesta edificació la nostra vila descobrís les possibilitats del (i de les abans indicades) amb el conjunt turisme i decidís apostar decididament per del territori. El contrast d’aquests xalets de aquesta opció de negoci. Els antics xalets principis del segle XX amb altres construc - ubicats al llarg d’aquets paratges perme - cions que hom pot contemplar al llarg de teren descobrir què volia dir estiuejar en l’anomenada Costa Brava, construïdes al
Carlus Ribas fent l’eplicació a la seva vinya. Fotografia: Flor Sánchez (www.instagram.com/riudeboira/)
10 Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:19 Página 11
any XX - núm. 43 - juny 2018 l’Associació
llarg de la segona meitat de segle, és més de Tossa com a referent mundial del turis - que notable. me, es fonamenta en els seus paisatges, les seves vistes, la seva Vila Vella, etc. El darrer tram del nostre recorregut Certament, genera importants dubtes ens permeté gaudir de les excel·lents vis - creure que la construcció d’un port espor - tes de la costa tossenca. Vorejant el lito - tiu pugui reportar grans beneficis a la vila ral, vam passar per can Franco , per la i als seus visitants, i més si tenim en Roca des Caçadors , pel mirador de cas compte que el tipus d’usuari d’aquests Palomos , ubicat en el que havia estat un ports ja té altres possibilitats arreu de l’a - xalet propietat dels Sans (conegut antiga - nomenada Costa Brava. De moment, ment com sa Menjadora de can Moré de sembla que el projecte no tira endavant; Plaça ), una altra família que també feu esperem que s’imposi el sentit comú i no fortuna amb l’explotació del suro, i pel es dugui a terme aquest atac flagrant al xalet des Cards , que també havia pertan - patrimoni natural tossenc. gut a la família Sans. Des d’aquí, vam La passejada finalitzava a la cala des poder contemplar el perill que representa Codolar , al peu de la Vila Vella. Un dinar la possibilitat que es construeixi un port al restaurant de l’Hotel Golden posà fi a la esportiu en aquesta zona. Fora bo que trobada. algú expliqués als nostres dirigents polí - tics que la marca Tossa, la consideració Joaquim Alvarado i Costa
Grup al mirador de cas Palomos. Fotografia: Flor Sánchez (www.instagram.com/riudeboira/)
llibres
El Canal d’Aragó i Catalunya, també recorregut de 134 quilòmetres. Cal afegir-hi conegut antigament com a canal de Tamarit, 139 quilòmetres de les catorze sèquies prin - és una singular obra hidràulica que d’ençà cipals que se’n deriven. L’obra va permetre mateu de 1896 ha contribuït a desenvolupar un irrigar milers d’hectàrees (més de 82.000 el gonZÁLeZ, ampli territori que, a grans trets, està inclòs 1931), fins aleshores de secà, la qual cosa dins el triangle format per Montsó, Lleida i va contribuir a una profunda transformació Josep Joan Fraga, entre els rius Segre, Cinca i Noguera del paisatge i de l’economia de la zona, amb Ribagorçana. Abasta un total de 37 municipis un important procés de capitalització agrària. Enginyers (21 d’Osca i 16 de Lleida). La idea de fer un Avui és una infraestructura plenament vigent canal que regués aquesta zona ja es va ges - que depèn de la Confederació Hidrogràfica i regants. tar a finals de l’Antic Règim sota el regnat del de l’Ebre. El Canal d’Aragó rei il·lustrat Carles III; i la definitiva materialit - zació del projecte no va arribar fins l’any El 16 de desembre de 2015 l’historiador i Catalunya 1896. La seva execució es va perllongar fins de Llardecans Josep Joan Mateu González (1896-1940). l’any 1909. Al llarg dels anys, hi van interve - va llegir a la Universitat de Lleida la tesi El nir com a directors del canal quatre enginy - canal de Aragón y Cataluña. Gestación, Lleida, Edicions de la ers: Luis Corsini Pérez Aurujo (1896-1898), construcción y puesta en explotación (1782- Universitat de Lleida, 2017, Juan Ezcurdia Arbelaiz (1898-1900), Rafael 1940) , dirigida pel doctor Víctor Bretón Solo 256 pàgs. Navarro Romero (1900-1902) i Rogelio de de Zaldívar, amb resultat d’excel·lent cum Inchaurradieta Páez (1902-1909). Té un laude . Mateu, amb el títol Enginyers i
11 Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:20 Página 12
any XX - núm. 43 - juny 2018 llibres
regants: la posada en explotació del Canal sector agrari. Aquesta anàlisi pren ple sentit d’Aragó i Catalunya durant el primer terç del en el context del debat historiogràfic sobre segle xx , va guanyar el 26è Premi Josep quina va ser la contribució de l’agricultura al Lladonosa d’història local dels Països creixement econòmic modern durant el segle Catalans, que rep el nom del mestre i histo - XIX i el primer terç del segle XX . riador Josep Lladonosa Pujol (Alguaire, 1907-Lleida, 1990) i és atorgat pel Patronat El treball s’estructura en quatre capí - Lladonosa de l’Ajuntament d’Alguaire. Sota tols. El primer, de caràcter marcadament l’impuls d’aquesta entitat, l’Institut d’Estudis contextualitzador, comprèn el marc històric i Ilerdencs i la Diputació de Lleida, l’any 2017 metodològic. S’hi descriu el sorgiment i l’arti - es va publicar la darrera part d’aquella tesi, culació de la política hidràulica i es presenten tot focalitzant l’atenció en les causes que van les principals fonts documentals utilitzades. permetre la definitiva construcció d’aquesta Al segon capítol s’esmenten els antecedents obra hidràulica per part de l’Estat. S’hi deter - remots del Canal d’Aragó i Catalunya i, des - minava com es va dur a terme i s’hi analitza - prés de sintetitzar les tres successives con - ven les conseqüències econòmiques, socials cessions a la iniciativa privada entre 1834 i i territorials de l’expansió del regadiu durant 1888, totes elles fracassades, s’exposa la el primer terç del segle XX . presa de consciència, per part dels pagesos i els polítics de la zona regable, que només Els historiadors catalans tendim massa l’Estat podia construir el canal. Al tercer capí - sovint a negligir els fons documentals d’arxi - tol es mostra el seguiment detallat de les ini - us de fora de Catalunya, molt especialment ciatives adoptades l’any 1896 per part de la els estatals, per tal de fer història de població de les províncies d’Osca i Lleida, Catalunya. Més enllà del posicionament que van acabar aconseguint que l’Estat ideològic de cadascú, pensar que aquests assumís la construcció de l’obra. Es sintetit - arxius no contenen informació dels territoris zen les etapes de construcció i posada en catalans és caure en una visió innocent de funcionament del canal, tot posant èmfasi en caire infantil o, en el pitjor dels casos, en una la important tasca duta a terme pels polítics, funesta miopia professional encegadora. La enginyers i associacions de regants per tal manca de recursos n’és sovint també una de superar els molts obstacles tècnics, eco - causa, però certament la comoditat i un cert nòmics i socials que suposaven unes obres recel per part nostra a recórrer les Espanyes d’una envergadura tan espectacular per malauradament també hi tenen molt a veure. aquella època. Finalment, en el quart capítol, Mateu ha sabut vèncer els obstacles: a més es posen de manifest les llums i les ombres de diversos centres lleidatans, ha treballat en en l’aprofitament del canal durant el primer múltiples arxius i biblioteques de fora: el del terç del segle XX , i es conclou mostrant una Congreso de los Diputados i el del Ministerio certa continuïtat entre l’activitat desplegada a de Fomento a Madrid, el General de la la zona per la Confederació Sindical Administración a Alcalá de Henares, el de la Hidrogràfica de l’Ebre —entitat de gestió Confederación Hidrográfica del Ebro a creada per Primo de Rivera l’any 1926 i Montsó, el de los Barones de Valdeolivos a reconvertida durant la República en Fonz, el de la Comunidad General de Mancomunitat—, i l’inici de la colonització Regantes del Canal de Aragón y Cataluña a durant el primer franquisme. Binèfar, o la Biblioteca de la Confederación Hidrográfica del Ebro a Saragossa. En el seu En el transcurs de la progressiva treball es nota a bastament, i s’agraeix, l’àm - implantació de l’estat liberal a Espanya, i al plia perspectiva analitzada, que es tradueix llarg de bona part del segle XIX , va prevaler la en uns resultats sòlids i fonamentats. Així, idea que el capital privat s’havia de convertir l'obra esdevé una referència obligada per a en el motor del foment del regadiu a la història de les obres hidràuliques a Espanya. Tanmateix, dos factors abocaren Catalunya i Espanya. aquest model cap al fracàs: per una banda, la incapacitat d’aquest capital privat a l’hora L’autor destaca que, mentre la historio - de dur a terme un projecte de modernització grafia catalana dels darrers anys havia cen - que no comptava amb una clara rendibilitat a trat molt l’atenció en el canal d’Urgell —obra curt termini; i, per l’altra, el paper subsidiari construïda en dècades anteriors, amb finan - d’un Estat feble. La revisió del model cons - çament privat i amb conflictes entre regants i tructiu entorn de l’obra hidràulica va culminar l’empresa concessionària—, el de l’any 1911 amb l’aprovació d’una llei que ava - Catalunya-Aragó no ha despertat tant d’inte - lava l’intervencionisme estatal, per bé que tot rès, tot i tractar-se, amb gairebé tota segure - sovint no s’acompanyés de les oportunes tat, de l’obra hidràulica de major envergadu - dotacions econòmiques. Mateu també desta - ra i transcendència duta a terme a Espanya ca la incapacitat i el desinterès de molts pro - fins a mitjans segle XX . pietaris per adaptar-se a les transformacions que permetien els canvis de conreus. El Mateu ha focalitzat el seu interès en el Canal d’Aragó i Catalunya en un context de regadiu que va possibilitar un seguit de trans - crisi econòmica finisecular va ser el projecte formacions que van permetre dinamitzar el sobre el qual es va fonamentar la reivindica -
12 Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:20 Página 13
any XX - núm. 43 - juny 2018 llibres
ció regeneracionista que la construcció de modernitzador que hauria pogut ser més canals i embassaments havia de correspon - gran: manca de capitals forans per acabar la dre a l’Estat. És el paper de l’Estat liberal colonització agrícola, la majoritària orientació com a agent econòmic en la construcció de cerealícola de les produccions, el fre que grans obres hidràuliques en el marc del dis - suposava per a la diversificació productiva la curs regeneracionista un clar paradigma del reduïda capacitat de compra per part d’am - qual és la figura de Joaquín Costa. El canal plis sectors de la població urbana espanyola, va esdevenir punt ineludible del debat que, o reptes tècnics com la regularització del entorn del paper de l’Estat com a principal subministrament d’aigua —aquest no va arri - impulsor de la modernització agrària, van bar fins dècades més tard amb la construc - protagonitzar les elits del país. Sense posar ció del pantà de Barasona (1932)— o l’apli - en qüestió les estructures agràries que en cació d’un pla general de sanejaments que bona mesura servien de base per a les del no es resolgué fins al període franquista. En poder, s’abrandava un discurs interclassista definitiva, malgrat l’execució de l’obra hidràu - que presentava el regadiu com a beneficiós lica en qüestió, van eludir-se polítiques favo - per a tothom, amb l’objectiu social d’afavorir rables a una reforma realment distributiva de la creació de la petita propietat agrícola inde - la riquesa rústica. pendent d’una forma no traumàtica. Per a l’e - xecució de l’obra va ser necessari superar Al final del llibre, una cinquantena de nombrosos obstacles tècnics, econòmics, pàgines apleguen uns interessants apèn - polítics i socials. Hi van contribuir diversos dixs. Inclouen una cronologia bàsica, carto - factors i agents: la població local, organitza - grafia, correspondència, taules amb llistats da entorn de la Comunitat General de de regants, fotografies i un apartat per a fonts Regants del Canal d’Aragó i Catalunya; el documentals i obres d’època que resulta protagonisme de destacades personalitats molt útil de cara a poder estirar múltiples de l’època; la implicació personal de l’engi - línies de recerca. Hi ha, també, un utilíssim nyer director; i l’interès personal de figures llistat de referències bibliogràfiques. com Juan Alvarado, Francesc Macià i Francesc Bañeres. En aquest sentit, resulta Per últim, només ens resta congratular- especialment suggerent la lectura de les pri - nos que l’autor d’aquesta exhaustiva i docu - meres pàgines del tercer capítol, dedicat a la mentada recerca formi part de l’equip docent mobilització social i la construcció del canal d’un centre d’ensenyament secundari. És per part de l’Estat. ben cert que els perfils com el seu, que saben interpel·lar la documentació, realitzar Quan el canal es va posar en funciona - pacients recerques i oferir-nos treballs de ment, es va incrementar sensiblement la pro - qualitat, poden esperonar els joves a endin - ducció agrícola de la zona i es va potenciar sar-se en el suggestiu món de la recerca his - una creixent articulació econòmica i espacial tòrica. de la zona regable. L’autor assenyala també alguns dels obstacles i límits a un impuls David Moré Aguirre
Ens trobem davant una obra que mostra inèdita, i això manifesta un coneixement madur el treball continuat i constant d’un dels historia - de la temàtica i d’anys de recerca a partir d’un dors més destacats de la historiografia catalana treball seriós i pulcre. Tot queda complementat riera i meLis, dels últims anys, Antoni Riera i Melis. El seu amb les aportacions de la bibliografia existent antoni interès per la història de l’alimentació, del qual sobre la temàtica, a diferents nivells. Des del ha estat i continua essent un dels seus màxims més locals, per tal de disposar d’una visió preci - Els cereals especialistes europeus, es veu representat en sa de processos amb tot luxe de detalls, fins a la aquest precís i documentat estudi. inclusió d’estudis de casos d’altres regions i el pa en els Concretament, es tracta de l’anàlisi de la història d’Europa, que, sens dubte, ajuden al mètode i de l’evolució dels cereals i de la seva transfor - comparatiu. països de mació en pa al llarg de l’edat mitjana, als territo - llengua catalana ris de l’antiga Corona d’Aragó. És molt interessant el capítol introductori sobre les diferents espècies de cereals que es a la baixa edat Aquest treball pren com a fil conductor els conreaven a l’època medieval als territoris de la cereals per parlar de la història social, política, Corona d’Aragó. Segons les seves especificitats mitjana. cultural i fins i tot religiosa de la Corona d’Aragó. orogràfiques i climàtiques, es conreaven dife - Barcelona, IEC, 2017, Ho fa seguint una ordenació dels fets i de les rents tipus de cereals. El seu aprofitament per 464 pàgs. temàtiques de manera coherent, per tal d’entre - l’alimentació, ja no només dels humans, sinó lligar i descriure de forma rigorosa tots els esca - també dels animals, queda palès al llarg de les lafons que formaven part de l’univers que repre - primeres pàgines del llibre; i amb un vocabulari sentava el conreu, la manipulació i el comerç ric i interessant es van desgranant les tipologies dels cereals. Aquesta transformació en farina i el de cereals existents i la seva funció dins la cade - posterior món del pa queden recollits en un dis - na alimentària de caràcter social. curs amb abundant documentació arxivística i 13 Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:20 Página 14
any XX - núm. 43 - juny 2018 llibres
Cronològicament, el periple s’inicia al botigues del pa, o la contractació dels serveis segle XI , en plena efervescència del feudalisme dels mercaders de cereals per la compra de blat a la societat medieval. En l’obra, queda palès en mercats exteriors, van ser solucions que els que els senyors propicien la producció de municipis adoptaren regularment. Relacionat cereals en gran part dels seus dominis. amb la gestió municipal dels cereals, l’autor Tanmateix, els mateixos senyors arrendaven les exposa les línies mestres de la fiscalitat aplicada terres de conreu de la seva propietat als page - als cereals per part de compradors i venedors sos, a canvi d’un cens anual com a contraparti - en el mercat. Tal i com ja s’ha dit, els cereals, pel da. De totes maneres, el seu interès no es limi - fet de ser un dels productes centrals del comerç tava a l’aspecte productiu, sinó que, un cop medieval, esdevingueren una font d’ingressos recollit el cereal, calia transformar-lo. Un dels pri - de primer ordre per les arques municipals, ja mers passos coneguts era convertir-lo en farina, que donaven importants rèdits impositius. mitjançant l’acció del molí. Els senyors constru - ïen molins, per tal que els pagesos poguessin Els cereals i el pa dins els sistemes ali - moldre els cereals, a canvi del pagament, també mentaris també és un tema que Riera tracta de en forma d’un cens corresponent. En forma de manera precisa. Concretament, en el llibre es monopoli, gestionaven els molins, anomenats repassa i es fonamenta documentalment el «molins de destret»; de la mateixa manera fun - paper central i fonamental dels cereals i els seus cionaven els forns: calia coure un cop la farina derivats en les taules de la múltiple varietat d’a - era transformada en pa. Per tant, els senyors gents socials existents. Per exemple, resulta feudals es fan amb tot un sistema econòmic i curiós que el color del pa preferit pels poderosos productiu que els afavoreix de manera multilate - s’allunya molt del que avui dia ens trobem a les ral: la promoció per a la producció de cereals, el nostres taules. També, l’estudi de comptabilitats seu pas pel molí i la transformació final en pa privades de membres de la noblesa, el grau de mitjançant el forn. representativitat que tenien els cereals en les economies domèstiques pageses, l’estudi En relació amb els moments àlgids de l’ex - minuciós de les dades obtingudes a les regles pansió de la Corona d’Aragó (segles XIII -XIV ), és monàstiques, en relació amb el pa, i un llarg on l’autor ofereix una major col·lecció de dades etcètera, són alguns altres dels exemples estu - documentals, gran part d’elles de caràcter inèdit. diats. La majoria estan relacionades amb el comerç que es desenvolupà a redós dels cereals arreu Pel que fa a les fonts documentals consul - dels mercats europeus. Una estructura d’inter - tades, cal dir que estem davant un llibre canvis comercials, no només a nivell local i excel·lentment documentat. Sobretot pel que fa regional, sinó també d’avast internacional. Amb a l’aportació de dades inèdites, les quals s’han tota seguretat, els cereals van esdevenir el pro - recollit, en part, gràcies al buidatge i consulta ducte que més va circular pels múltiples mercats d’uns disset arxius diferents de la geografia de la i fires de l’occident europeu i les seves conne - Corona d’Aragó i d’altres centres. L’autor ha xions al nord d’Àfrica. Els mercaders de zones combinat l’anàlisi de la documentació de tipus productores i els comerciants de zones com - notarial, amb la reial, la municipal i fins i tot la de pradores intercanviaven diferents tipologies de caràcter eclesiàstic. Tota aquesta abundant cereals, i en moltes ocasions resultava moneda massa de dades, informacions i notícies sobre de canvi per obtenir altres tipus de productes. els cereals de diferents punts del territori li ha Les estratègies, els contractes, les relacions permès poder tenir una visió de conjunt més comercials establertes i fins a un llarg llistat de que notable. Un panorama general que li possi - detalls i elements apareixen documentats amb bilita entrar en alguns estudis de cas represen - precisió en els capítols dedicats al comerç dels tatius. A més, permet al lector tenir una idea del cereals. A més, altres aspectes menys cone - funcionament i de l’entramat del món dels guts, o fins i tot obviats per la historiografia tradi - cereals des de diferents punts de vista. cional, com la conservació, transport i les mesu - res, són tractats per l’autor de manera clara i Aquest és un llibre fonamental i bàsic per concisa. entendre els cereals i tota la seva dimensió completa. En definitiva, per saber més sobre un Un altre dels apartats destacats explica dels productes que ha caracteritzat i continua també la relació dels cereals amb la societat caracteritzant la nostra dieta Mediterrània. Ens medieval. Es tracta de tot l’entramat de políti - ha marcat i ho segueix fent com a aliment prin - ques municipals que es desenvoluparen per l’a - cipal del nostre imaginari alimentari. Avui dia en bastament de cereals als nuclis urbans no pro - coneixem les seves mil propietats com a nutrient ductius, però grans demandants. Els consells i els beneficis que aporta al nostre organisme i municipals i les autoritats competents idearen salut. Amb l’excel·lent llibre d’Antoni Riera, ens diferents estratègies d’aprovisionament de nodrim de la seva història i de com va marcar el cereals per tal d’evitar revoltes ciutadanes per devenir dels nostres avantpassats a casa nos - falta de pa, sobretot en els moments de cares - tra. tia. Tenir la ciutat correctament proveïda de cereals aportava tranquil·litat a les classes diri - Joel Colomer Casamitjana gents. Per tant, la creació d’institucions com les
14 Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:20 Página 15
any XX - núm. 43 - juny 2018 recerques
Aquesta tesi doctoral s’endinsa en la vatitzada poc abans de l’entrada al Mercat història de la indústria lletera a les comar - Comú de l’estat espanyol, tancà les portes ques gironines a través de l’anàlisi dels dife - de l’establiment a principis del segle XXI , coin - garcia i moreno, rents centres industrials lleters existents a la cidint amb la jubilació del propietari. El canvi demarcació gironina, i en especial dels dos d’hàbits de consum de la ciutadania, lligada antoni establiments considerats més importants: la a la crisi econòmica existent, així com els Central Lletera Municipal de Girona i La efectes de la globalització econòmica i Història de la Lactaria Española de Vidreres, coneguda empresarial, foren elements determinants indústria làctia actualment com a Vidreres Llet. El treball per arribar a aquest final. La Lactaria està compost per tres parts prou diferencia - Española, tot i que, ben aviat, va vincular-se a les empreses des i definides. al municipi de Vidreres, fou creada a Sils gironines: la durant els anys 40 del segle passat. Es trac - A la primera part, s’han valorat aspec - tava d ’una indústria de caràcter privat. Va Central Lletera tes genèrics i particulars de la llet. néixer amb la principal funció d’abastir el Municipal de S’exposen, per una banda, les raons i argu - mercat català i, en especial, la seva capital. ments que defensen la necessitat de ser un El seu creixement es va veure frenat per una Girona i La Lactaria producte industrialitzat; per sobre de tot, ha sanció de caràcter sanitari: es denuncià l’a - prevalgut el fet de ser un producte de con - dulteració de la llet amb addició d’aigua i Española de sum de primer ordre. Així mateix, en aques - sucre. Des llavors ençà, la titularitat del cen - Vidreres, entre ta primera part, també s’ha tingut en compte tre ha canviat en diverses ocasions, totes les característiques del sector fabril i econò - elles amb interessants esdeveniments i d’altres mic lleter, la qual cosa ens ha permès con - anècdotes. textualitzar l’evolució dels diferents centres lleters fabrils de les contrades gironines, El treball analitza la creació d ’aquests tesi doctoral del departament representatius de tots els productes làctics dos centres i la seva evolució en el temps, d’Història i Història de l’art de possibles. Així, per exemple, hi destaquem la així com la identitat i les intencions de les la universitat de girona. SALLI o SALI de Puigcerdà, on s’elaborà la persones o entitats —públiques o privades— coneguda llet condensada “Nostra”, o “La que els van impulsar en cada etapa. També directora: rosa congost Molina”; també, la Mantegueria de Llívia, així es mostren elements amb un caràcter més data de lectura: desembre de com la “Industrial Lechera del Ampurdán”, de social, en especial els vinculats a l’entorn on 2017 Castelló d’Empúries, que acabà en mans de es situaren físicament: la relació existent la coneguda Danone, com també va passar amb la pagesia o amb els ramaders produc - amb Iogurts Mabi de La Bisbal d’Empordà. tors, amb els comerciants, amb els esta - També es dona a conèixer el cas de la cone - ments municipals i els veïns. I també, és clar, guda Granja Soldevila d’Olot i el de la de portes endins, o sigui amb els seus propis “Cooperativa de Productores de Leche”, de operaris i treballadors. Vilobí d’Onyar, entre d’altres. També resulta especialment interes - Els exemples dels establiments de sant la relació documentada entre els dos Girona i Vidreres, tractats individualment en establiments lleters, que revela pugnes d’in - la segona i la tercera parts de la tesi, respec - teressos i unes lluites comercials que, fins i tivament, representen la base principal de la tot, arribaren als tribunals de justícia. investigació. Els dos centres han envasat bàsicament llet líquida, tot i que, de manera secundària, també han estat productors de diversos derivats làctics. La Central Lletera de Girona va ser considerada pionera a l’es - tat espanyol en l’envasat industrial de llet. El centre de Vidreres ha estat i continua essent el major recinte industrial envasador de llet de la província de Girona, amb un continu creixement en volum de treball al llarg de molts anys. Cadascun d’ells ha superat amb escreix els seixanta anys d’activitat. A més, cal tenir present que l’establiment de Vidreres continua, encara avui dia, envasant llet i altres derivats. La Central Lletera Municipal de Girona fou una iniciativa públi - ca orquestrada per les autoritats consisto - rials i sanitàries de la ciutat. Inicià l ’activitat a les portes de l’esclat de la Guerra Civil; i, de fet, en patí les conseqüències, com la resta de societat. Ja sota la denominació empre - sarial de Làctics Clarió, després de ser pri -
15 Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:20 Página 16
any XX - núm. 43 - juny 2018 l’Associació
Jorge geLman, investigador i ProFessor
Fins pocs dies abans de la seva mort, la correspondència entre Jorge Gelman i alguns membres del Centre de Recerca d’Història Rural va ser molt fluïda.
L’any 2017, amb Rosa Congost i Rui Con sutileza, sin obligarte a hacer algo que Santos, havien editat el llibre col·lectiu no querías, pero sí brindando su opinión Property Rights in Land: Issues on social, con argumentos y el cariño de quien esta - economic and Global History. La propera ba abierto a reflexionar colectivamente, cita on havia de coincidir amb diversos ponía el eje en tener cuidado en el voca - membres del Centre de Recerca d’Història bulario que daba por hecho lugares comu - Rural era a Santiago, el proper juny, amb nes en la historiografía americana y argen - motiu del Congreso de Historia Agraria de tina. Desnaturalizar categorías que el la SEHA. Els darrers missatges creuats mundo liberal y burgués anquilosó en las amb ell, tot just uns dies abans de la seva ciencias sociales en su conjunto fue un eje mort, feien referència al proper viatge d’un que siempre buscaba sostener. dels investigadors del Centre, Ricard García Orallo, a Buenos Aires i a l’estada Finalmente, tuve la oportunidad de en el Centre d’un dels seus doctorands, conocerlo como titular de una cátedra. Era Cristian Poczynok. Acompanyant el quadre una cuestión extraña al comienzo, porque amb les principals obres de referència, ela - uno escuchaba en los pasillos los rumores borat per Cristian Poczynok, que avui està y los tratos mezquinos y patéticos que exis - entre nosaltres, reproduïm aquest text, tían en otros espacios. Pero me sorpren - com a testimoni del paper clau jugat per dió. Si bien todos/as mis compañeros/as Jorge Gelman, a casa seva, als passadis - tendemos a construir relaciones sanas, sos de la seva Universitat, entre els joves amistosas, solidarias, y hasta diría de historiadors argentins. «apoyo mutuo» entre nosotros/as, debo reconocer que los atributos de un colectivo Jorge fue primero mi profesor, uno de se potenciaron gracias a la impronta de los que despertó mi interés por intentar ser Jorge. Las posiciones divergentes eran un historiador de este pueblo y este suelo charladas y, como un conductor de un que se convirtió en la Argentina. Ese que espacio, asumía su rol y conciliaba, toman - invitaba a los/as estudiantes a creer en la do decisiones y coordinando un grupo que, existencia de una historia que podía ser desde luego, piensa diferente en muchos extremadamente política sin por ello perder aspectos. Desde la trágica noticia, ese criterios de cientificidad. Un profesional y mismo grupo prácticamente se convirtió en un sabio que legó el estudio de la opresión lazos de amistad y cada uno/a porta en sí de las clases oprimidas, especialmente de una parte de su humanidad. los/as campesinos/as, de esos olvidados por la historiografía que veía un campo Su persona «académica» fue convir - yermo durante la colonia; que se preocupó tiéndose, con el tiempo, en otra «cosa». Es por la conformación del Estado y por las eli - algo que a mí me cuesta mucho realizar, tes dominantes y sus estrategias especula - que es bajar del atril de la solemnidad a tivas e inversoras; que iba de las fuentes determinadas figuras para atravesarlas de más densas y cuantitativas, como aquellas humanidad, emociones y sentimientos. donde se podía oír las voces de los oprimi - Sus sesenta años y su fiesta fueron un dos, las judiciales, esa que existe porque momento crucial para mí, donde logré hay un poder que juzga y reprime, que nor - comenzar a pensarlo de otra forma. mativiza y condena. Un Jorge que era leja - Cuando nos disfrazamos de federales y le no a las infértiles querellas analíticas que hicimos una payada. Jorge, querido, que poco contribuían a construir a pensar se reía cuando lo llamábamos «rosista». cómo, cuándo y por qué había pasado lo que pasó. Pero Jorge no fue sólo eso. Sería negar la parte más importante de su paso Luego, cuando lo fui buscando y en este mundo terrenal. Él quiso construir encontrando, se convirtió en mi director de un mundo mejor, donde los/as trabajado - la tesis de licenciatura. Desde la primera res/as tuviesen más derechos y la brecha vez que le entregué un trabajo sobre la de la desigualdad social tendiese a acortar - «privatización» de la tierra, me enseñó, con se. Desde diferentes lugares y en cada una fraternidad de la talla de su excelencia espacio en el que estuvo, en cada momen - académica, que también se podían pensar to de su vida, reflexionaba sobre la realidad los derechos de propiedad desde abajo. y tomaba riendas en pos de generar una
16 Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:20 Página 17
any XX - núm. 43 - juny 2018 l’Associació
práctica política en consecuencia. Otros/as Por último, hace poco tiempo una bibliografia seleccionada puede que hablen de su juventud militante estudiante de un terciario en Historia me Llibres y exilio, porque lo compartieron con él. Los preguntó si lo conocía a Jorge Gelman, De Mercachifle a gran comerciante: los no docentes de la facultad ya expresaron porque justo estábamos trabajando un artí - caminos del ascenso en el Rio de la Plata su concepción política y el trato para con culo suyo. Yo me sonreí al comienzo, y le colonial , Sevilla, Universidad Internacional los/as trabajadores/as. Otros/as sobre su respondí para que me cuente por qué que - de Andalucía, 1996. Campesinos y Estancieros. Una región intento de transformar la carrera de Historia ría saber eso. Ahí me comentó que ella lo del Rio de la Plata a fines de la época de Filosofía y Letras. conoció en una charla en la que participó, y colonial , Buenos Aires, Editorial Los me dijo que se lo imaginaba «mucho más Libros del Riel, 1998. Yo puedo hablar de lo que compartí viejito». Pero que, cuando se acercó para De Rivadavia a Rosas. Desigualdad y cre - cimiento económico , Buenos Aires, Siglo con él. Pude verlo brindar en el Instituto y que le firme un libro y sacarse una foto, lo XXI / Universidad de Belgrano, 2006. (en decir frente a todos/as que iba a hacer lo sintió como un abuelo, de esos que trasmi - col·laboració amb Daniel Santilli). posible para que el Instituto no se desfi - ten amor y ternura. Me dijo que lo recorda - Rosas bajo fuego. Los franceses, Lavalle nancie frente al ajuste que veía venir. Lo vi ba sonriendo en la charla. ¡Cómo no iba a y la rebelión de los estancieros , Buenos en jornadas de Ciencia y Técnica plantar su estar sonriendo, si lo que lo hacía feliz era Aires, Sudamericana, 2009. 200 años pensando la Revolución de posición denunciando y expresando clara - el cariño y la curiosidad de los/as jóvenes Mayo , Buenos Aires, Sudamericana, mente el ajuste en el CONICET, mientras por la Historia! 2010. (coordinació i pròleg, en col·labora - muchos colegas estaban expectantes A Jorge lo observé poniendo uno de ció amb Raúl Fradkin). esperando que la partida presupuestaria los Institutos de mayor prestigio a nivel El Mapa de la Desigualdad en la Argentina del siglo xix , Rosario, Prohistoria, 2011. vaya a su Universidad. Esos/as que bus - nacional y latinoamericano al servicio de la (coordinació). can hacer una quinta mafiosa, como la lla - defensa de la materia prima que tenemos, Juan Manuel de Rosas. La construcción maba, lejos de otras mafias universitarias los archivos. No tenía temor en poner la de un liderazgo político , Buenos Aires, que le pudiesen competir en el acceso a los firma donde sea siempre y cuando hubiese Edhasa, 2015. (en col·laboració amb Raúl Fradkin). recursos. Lo vi discutir ante el CONICET, organización y coherencia en la reivindica - Property Rights in Land. issues in social, cuando llamaba a presentar proyectos ción. No gustaba de las reuniones con economic and global history , London / estratégicos de la «sarasa». Con el respal - «jetones», no quería ni le interesaba la New York, Routledge, 2017. (compilador i do del Consejo Directivo, exigió que prime - «rosca». Quería lo mejor para todos/as, y autor, en col·laboració amb Rosa Congost i Rui Santos). ro que se pagase lo adeudado y recién ahí ponía a su persona, su individualidad, su se sumarían a las nuevas fuentes de finan - humanidad, en función del colectivo si el ciamiento que querían implementar. resto creía necesario que fuese él. Articles «Gauchos o Campesinos?», Anuario Siempre pensó, y de él se tomó la idea, en iEHS , 2, Tandil, Universidad Nacional del incluir a la mayor cantidad de investigado - El lunes 18 de diciembre del 2017 Centro de la Provincia de Buenos Aires, res/as posibles, en un lugar de trabajo con hubiese sido el último brindis de fin de año 1987, pàgs. 53-59. más de 60 laburantes y 60 becarios/as. El del Instituto. Quería estar más tranquilo, «New Perspectives on an Old Problem and the Same Source: The Gaucho and eje en común fue la desigualdad en todos pasar más tiempo con la familia, volver a la the Rural History of the Colonial Rio de la los planos: social, étnica/racial, política, de investigación. Fue el momento donde Plata », Florida, Hispanic American género, entre otros. había decidido no escuchar a todos/as los Historical Review , 69:4, 1989, pàgs. 715- miembros del Instituto que pedían que con - 731. «Sobre el carácter del comercio y los Pero esto de la desigualdad lo pensa - tinuara como Director. Y lo entendió muy patrones de inversión de un gran comer - ba en la cotidianeidad. Hay muchísimos bien: para él era un ciclo terminado y otro/a ciante en el Rio de la Plata colonial tar - ejemplos. Sólo nombraré tres para dimen - tenía que tomar la posta. dío», Buenos Aires, Boletín del instituto de sionar la cuestión. Hace poco, un amigo se Historia Argentina y Americana Dr. Emilio Ravignani , Tercera Sèrie, núm. 1, 1989, recibió como licenciado. Tiene una hija, El sábado 16 de diciembre se nos fue pàgs. 51-69. está casado y no era becario. Tardó un un ser humano increíble. Una excelencia «Crisis y reconstrucción del orden en la poco más que el resto. Jorge siempre lo que tuve el placer y la suerte de conocer y campaña de Buenos Aires. Estado y acompañó. Le parecía absurdo que alguien que sea mi docente, mi director de tesis, mi Sociedad en la primera mitad del siglo XIX », Buenos Aires, Boletín del instituto de con su edad tuviese complicaciones para titular de cátedra y mi director del Instituto Historia Argentina y Americana Dr. Emilio presentarse a beca y que la Academia lo donde trabajo. Para muchos fue un Ravignani , Tercera Sèrie, núm. 21, 2000, excluya por creer que su vida no era sólo «amigo, maestro y compañero», como pàgs. 7-31. los libros, las bibliotecas y los archivos. En decía Raúl Fradkin sobre Juan Carlos «Derechos de propiedad, crecimiento económico y desigualdad en la región la defensa de la tesis, lo expresó clara - Garavaglia. Para mí, viendo en retrospecti - pampeana, siglos XVIII y XIX », Múrcia, mente: el esfuerzo de su persona fue el tri - va mis pasos cercanos a su órbita, final - Historia Agraria , 37, 2005, pàgs. 467-488. ple que otros/as que tuvieron otro andar. mente fue mi «maestro» y, especialmente, «Salarios y precios de los factores en un «compañero», con toda la carga simbó - Buenos Aires, 1770-1880: una aproxima - ción a la distribución funcional del ingreso Otra amiga, compañera de la cátedra, lica, emocional y afectiva que atraviesa esa en el largo plazo», Revista de Historia le planteó desde un comienzo que no que - palabra. Una persona que creía en la orga - Económica , Vol. 33, núm. 1, 2015, pàgs. ría seguir los pasos de licenciatura. Jorge, nización, y dejó tras de sí espacios y colec - 153-186. (en col·laboració amb Daniel desde el primer momento hasta el último, la tivos que perdurarán en el tiempo. Santilli). «La construcción del Estado en Buenos acompañó, la defendió, la mantuvo cerca y Aires y los derechos de propiedad. Una fue quien se convirtió en mi primera pareja ¡Hasta siempre Jorge! aproximación cuantitativa desde los jui - pedagógica en la Universidad. Comprendía cios de desalojo, 1810-1863», Desarrollo la alteridad humana y estaba abierto a tran - Cristian Poczynok Económico , núm. 221, vol. 57, 2017. «De la historia agraria a la historia de las sitarla donde sea. Doctorand de la Universitat desigualdades. Un recorrido y varios de Buenos Aires homenajes», Anuario iEHS , 32 (2), 2017, pàgs. 47-58.
17 Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:20 Página 18
any XX - núm. 43 - juny 2018 l’Associació
Francesc vaLLs en eL record
El dia 30 de novembre de 2017 ens va deixar, als 51 anys, Francesc Valls i Junyent, professor d’història econòmica del depar- tament d’Història i institucions econòmiques, de la Universitat de Barcelona.
Aquesta breu nota vol destacar alguns dels gràfic, i possiblement també una millora en la trets de l’obra i la vida de Francesc Valls que renda per càpita que convertia aquells petits han ajudat a pensar i entendre, a qui escriu pagesos en els primers consumidors de la aquesta nota, la història de Catalunya. No sé draperia catalana (Moreno, 2007). L’ofici i el si en Francesc subscriuria tots aquests aspec- criteri històric ja eren ben presents en aquella tes, però escriure el que m’ha suggerit l’estudi obra, on exprimí amb intel·ligència unes fonts, dels seus treballs. els cadastres del set-cents, considerades per molts historiadors acadèmics com a pocs fia- Francesc Valls havia iniciat la seva tasca bles. d’historiador demanant-se sobre les desigual- Com a objecte de la seva tesi, Francesc tats que generava l’expansió vitícola i el paper Valls trià l’anàlisi de l’expansió comercial vití- de la senyoria a la Catalunya del segle X VI. Allí cola. No hi ha dubte que la temàtica i la cro- s’apuntava que el nou creixement agrari i l’es- nologia d’aquests dos llibres (Valls, 1996, pecialització vitícola als segles XVI i XVII esca- 2004) recorden els volums III i IV de paren de les terres de la Catalunya Vella Catalunya dins l’Espanya Moderna de Pierre (Valls, 1990). La victòria dels pagesos de mas, Vilar (1964-68). Valls, tanmateix, més enllà de paradoxalment, havia generat més desigual- l’admiració que sentia per l’obra de Vilar, per- tat i fossilització de la propietat a la Catalunya seguia els seus propis arguments. En unes Vella que no pas una major equitat en l’accés poques pàgines va mostrar allò que havia a la terra, pràcticament fins al segle XVIII intuït: alguns dels factors sobre els quals es (Serra, 1988; Gifre, 2014). De fet, les bases basava el model d’especialització agromanu- del creixement econòmic modern tingueren facturer s’havien nuat durant el darrer terç del lloc a la interfase entre la Catalunya dels segle X VII. D’una banda, allí es crearen les xar- Masos i la dels Castells. El desenvolupament xes que conduïen les botes de vi i d’aiguar- agrari i econòmic en general s’obria pas en dent des de les vinyes a les viles i ciutats por- una àrea on el sistema de masos estava en tuàries, des d’on eren embarcades cap els descomposició: l’Anoia, el Bages, el Penedès, mercats atlàntic, bàltic i americà. Això no obs- el Tarragonès, el Maresme, etc. En aquella tant, també s’afanyava a mostrar com la nova nova frontera intermèdia, lluny de les conti- manufactura catalana de finals del segle XVII nuades Guerres amb el Regne de França, va néixer de la mà de l’expansió vitivinícola i sota la pressió dels centres comercials del lito- estigué estretament vinculada als seus mer- ral i la corona manufacturera barcelonina, els cats (Valls, 2004). Ara bé, la combinació pagesos tingueren capacitat per forçar establi- d‘ambdós sectors no prefigurava necessària- ments, rabasses i noves masoveries i conso- ment una trajectòria exitosa de desenvolupa- lidar un mosaic de petites parcel·les (Ferrer, ment econòmic i social. Les peculiaritats de 2015). Malauradament, el desenvolupament l’èxit del creixement econòmic català, contra- agrari del període posterior als primers treballs posat amb la fallida del de Llenguadoc, obli- de Francesc Valls ha estat un període poc gava a una reflexió més àmplia sobre el paper tractat per la historiografia (Fontana, 2002; de l’estat i dels agents socials en la definició Danti, 2012). Tanmateix, Francesc Valls dels models de creixement econòmic (Valls, reprendria aquest tema en la seva gran mono- 2007, 2011). grafia sobre la geografia històrica de l’expan- sió vitícola al conjunt de Catalunya. Contra No sé si és casualitat, però sembla com si tota la tendència acadèmica, es llançava a els estudis posteriors de Francesc Valls sobre l’estudi de les fonts que proporcionava la nova el model d’especialització vitivinícola (deixant monarquia borbònica: els cadastres. De fet, de banda els seus excel·lents treballs sobre el feu un ús intel·ligent de la font i reconstruí els subsector del cava) ens volguessin advertir canvis en els usos del sòl entre el 1720 i el sobre la necessitat de desbordar els límits 1860. Estudià la segona etapa del procés de acadèmics de la història econòmica. L’estudi l’especialització agrària que donaria lloc, al de les estructures productives i comercials no segle X VIII, a la Catalunya rabassaire. La inten- eren suficients per entendre aquella singular sa concentració vitivinícola —i en menor empenta econòmica de la Catalunya dels mesura altres conreus llenyosos— es conver- segles XVIII i XIX. Rere totes les vinyes i les tiria en l’enginy del creixement econòmic del botes de vi, els alambins, els cellers i els set-cents (Valls, 1996). L’accés i la distribució caves, hi ha havia les persones: rabassaires, de la terra impulsaven el creixement demo- masovers, mercaders i cacics. En el desenvo-
18 Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:20 Página 19
any XX - núm. 43 - juny 2018 l’Associació
lupament vitícola, s’havien produït conflictes bibliografia citada entre rabassaires i propietaris pels drets sobre la terra des del segle X VIII. Tanmateix, aquesta - CO LOMÉ, Josep, PLANAS, Jordi, SOLER BECERRO, Raimon i perdurabilitat del sector i dels drets sobre la VALLS JUNYENT, Francesc, «The Rabassaire Struggle: Long- Term Analysis of a Social and Political Movement», terra dels rabassaires no es podria explicar international Review of Social History, 2018, pàgs. 1-27. sense la necessària cooperació entre uns i doi:10.1017/S0020859017000633. altres (Planas i Valls, 2011). El sosteniment del - DA NTí, Jaume, «Catalunya entre el redrec ̧ i la revolta: afe- sector, dels drets dels pagesos sobre la terra i bliment institucional i diferenciació social», Manuscrits. els seus productes i la distribució de la renda Revista d’Història Moderna 30, 2012, pàgs. 55-76. depenien també de l’acció organitzada, la polí- - FE RRER ALòS, Llorenç, «La formació d’una estructura de la propietat de la terra a la Catalunya Vella (segles XVI- XIX) », tica i la cooperació dels de baix. Així, els seus Manuscrits. Revista d’Història Moderna 33, 2015, pàgs. 67- estudis sobre el cooperativisme, acompanyat 93. dels seus amics i companys Jordi Planas, - FO NTANA, Josep, «En els inicis de la Catalunya contempo- Raimon Solé i Josep Colomé, mostraren com raǹ ia: l’economia a la segona meitat del segle XVII. el canemàs institucional i els conflictes socials Barcelona», Q uaderns d’Història, 7, 2002, pàgs. 13-21. foren també peces clau en la pervivència d’un - GI FRE, Pere, E ls senyors útils i propietaris. La formació his- tòrica d’un grup social pagès (Vegueria de Girona, 1486- sector econòmic que podríem anomenar 1730), Barcelona, Fundació Noguera / Editorial Pagès, «popular» (Colomé e t alia, 2018). 2012. - MO RENO CLAVERíAS, Belén, C onsum i condicions de vida a Aquestes eren els interessos de recerca la Catalunya moderna: el Penedès, 1670-1790, Vilafranca del Penedès, Edicions i Propostes Culturals Andana, 2007. d’en Francesc Valls. Probablement, les seves - PL ANAS, Jordi i VALLS JUNYENT, Francesc, Cacics i rabas- inquietuds científiques darreres no estaven saires. Dinàmica associativa i conflictivitat social. Els allunyades dels conflictes socials del present. Hostalets de Pierola (1890-1913), Vic / Igualada, Eumo / Potser, també, la lectura dels seus estudis Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, 2011. pugui il·luminar una «principi d’esperança» - SE RRA i PUIG, Eva, Pagesos i senyors a la Catalunya del per als conflictes actuals. I tot això fou escrit segle X VII, Barcelona, Crítica, 1988. amb el rigor i la modèstia d’un home de les ter- - VA LLS JUNYENT, Francesc, «Creixement agrari i diferencia- ció social pagesa a la comarca d’Anoia entre comença- res austeres del sud-est de l’Anoia, dels ments del segle XVI i mitjans del XVII» , Pedralbes: revista Hostalets de Pierola. En els seus estudis his- d’història moderna, núm. 10, 1990, pàgs. 99-136. tòrics, no solament s’hi basteix una interpreta- - VA LLS JUNYENT, Francesc, L a dinàmica del canvi agrari a la ció del creixement econòmic modern de Catalunya interior. L’Anoia, 1720-1860, Barcelona Catalunya, sinó que també s’hi produeix un Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996. sincer homenatge a l’esforç i tenacitat dels - VA LLS JUNYENT, Francesc, La Catalunya Atlàntica. Aiguardent i Teixits a l’arrencada industrial catalana, Vic, homes i dones que han treballat durant gene- Eumo, 2004. racions les dures terres del seu petit país. - VA LLS JUNYENT, Francesc, «Llenguadoc-Catalunya. Més Francesc, els teus et trobaran a faltar, et tro- ‘punts’ d’història de la viticultura mediterrània», Estudis barem a faltar. d’Història Agrària, 20, 2007, pàgs. 89-112. - VA LLS JUNYENT, Francesc, «Échec et succès de l’industria- Biel Jover lialisation dans les territoires du vignoble. Languedoc ver- sus Catalogne», dins LE BOT, Florent, et PERRIN, Cédric Girona, 8 de juny de 2018 (dirs.), Les chemins de l’industrialisation en Espagne et en France. Les PME et les developpement des territorires (x Vi- iie -x ixe siècles), Brussel·les, PIE Peter Lang SA, 2011, pàgs. 249-274. - VI LAR, Pierre, Catalunya dins l’Espanya Moderna. Recerques sobre els fonaments econòmics de les estruc- tures nacionals. Barcelona, Edicions 62, 1964-1968.
19 Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:20 Página 20
any XX - núm. 43 - juny 2018 agenda
Jornada el delme com a font per a la història rural girona, 26 d’octubre de 2018
Programa provisional 16 h. Gabriel Jover: «Delmes i “trullades” organitzadors: Associació d’Història de l’oli: estimant la fiabilitat de dos indica- Rural i el Centre de Recerca d’Història 10.30 h. Enrique Llopis: «Del diezmo al dors del producte agrícola brut, Mallorca de Rural (Institut de Recerca Històrica de la producto agrario: ¿podemos medir lo invisi- 1684 a 1835» Universitat de Girona). ble?» 16.30 h. Elvis Mallorquí: «La recaptació del Lloc: Facultat de Lletres de la UdG 11.30 h. Elena Catalán: «El diezmo como delme a la Catalunya Vella a l’època base del sistema beneficial» més informació: Secretaria de l'Institut medieval: un problema historiogràfic per de Recerca Històrica de la UdG. 12 h. Lluís Torró: «Els delmes al País resoldre» Facultat de Lletres. Pl. Ferrater Mora, 1 - Valencià, segles XVI a XIX» 17.30 h. Pere Gifre: «Els delmes a la 17071 Girona. Tel. 972 41 89 45. 12.30 h. Debat Catalunya moderna» a/e: [email protected]. 18 h. Debat
beQues i Premis ni elits ni pobres. 2a beca de recerca Lluís batlle i Prats , classes mitjanes i canvi social en perspectiva històrica atorgada per l’Institut d’Estudis Gironins, per XXIX Seminari d’Història Econòmica i Social. al millor projecte inèdit de recerca en l’àmbit Girona, 2, 3 i 4 de juliol de 2018 de les ciències humanes i socials i, específi - cament, en els camps de la història, de l’art, dilluns, 2 de juliol 11.45 h. Rosa Ros (UdG): “La for - de l’arqueologia i de la geografia relacionats Matí mació d’un nou ofici: els tapers amb la ciutat de Girona. Termini de presenta - (1750-1850)” / “The formation of a ció: 30 de setembre de 2018. Més informa - Moderadora: Rosa Lluch (UB) new trade: the cork stopper ció: Tel. 9722 222 423; A/e: [email protected]; 11.00 h. Xavier Soldevila (col·laborador del CRHR): “Dots, makers [1750- 1850] ” herències i ‘classes mitjanes’ a les viles catalanes trescentis - www.ieg.cat tes” / “Dowries, bequests, and the “middle classes” in fourte - Tarda enth century Catalan towns” Moderador: Gerard Béaur 11.45 h. Vicent Royo (URV): “No solo de pan vive el hombre. (CNRS/EHESS) cursos, Jornades, congressos La dedicación ganadera del sector medio del campesinado en 16.00 h. Lídia Torra (ESCI-UPF): “Negocis i canvi socioeconò - Vilafranca del Cid (1307-1412)” / “Man does not live on bread mic en el sector artesanal de Barcelona (segona meitat del s. vi seminari d’estudis medievals alone. Middling peasants and livestock farming in Vilafranca XVIII)” / “Business and socioeconomic change in the crafts of d’Hostalric: Les crisis a l’edat mitjana . del Cid [1307-1412] ” Barcelona (second half of the eighteenth century” Hostalric, 15 i 16 de novembre de 2018. Organitzat per l’Ajuntament i l’Arxiu Històric Tarda 16.45 h. Llorenç Ferrer UB): “Més enllà de la proletarització. Companyies, fabricants, mestres i fadrins. L’evolució social en d’Hostalric. Més informació: Moderadora: Julie Marfany (Universitat de Durham) el gremi de velers de Manresa (segles XVIII-XIX)” / “Beyond [email protected]; www.hostalric.cat 16.00 h. wouter Ronsijn (Universitat Bocconi/ Ghent): The resi - proletarianization. Companies, manufacturers, masters and journeymen. Social evolution in the Guild of velers of Manresa lience of the middle class: the Land of waes in Flanders, 16th Xi congrés de la ccePc: La construcció to 19th centuries. [eighteenth and nineteenth centuries] ” del territori: geografia, identitat i usos 17.30 h. Premi Mestall 16.45 h. Rosa Congost, Pere Gifre i Rosa Lluch (UdG-CRHR, polítics . Banyoles, 23, 24 i 25 de novembre UB): “De remences a hisendats, passant per les classes mitja - 18.00 h. Peter Heyrman (KADOC-KU Lovaina): “Middle class de 2018. Més informació: Coordinadora de nes: l’evolució d’un grup social des d’una perspectiva de llarga policies in Belgium, 1945-1975. Securing a place for small and Centres d’Estudis de Parla Catalana. c/ durada” / “From serfs to landowners, passing through the mid - medium-sized enterprises in the postwar welfare state” dle classes: the evolution of a social group from a long-term Carme, 47 (IEC) 08001 Barcelona. Tel. perspective” dimecres, 4 de juliol 933248585 ext. 131 A/e: [email protected]; www.cepc.org; www.irmu.org 17.30 h. Pausa Moderador: Gabriel Jover (UdG-CRHR) 18.00 h. Biel Jover, Antònia Morey i José Vilallonga (UdG- 9.00 h. Stephen Jacobson (UPF): “Lawyers on the Spanish CRHR, UIB): “‘El naufragio de la ganancia’: especialización Atlantic on the Eve of Revolution, 1759-1808” oleícola y distribución de la renta en Mallorca, 1650-1720” / “‘The sinking of profit’: olive oil specialization and income dis - 9.45 h. Ricardo González Leandri (CSIC): “El papel de la pren - tribution in Mallorca, 1650-1720” sa en la construcción de un campo médico profesional. Argentina (1850-1910)” / “The role of the press in the cons - 18.45 h. Gerard Béaur (CNRS/EHESS): “Social change in 18th truction of a professional medical field. Argentina [1850-1910] ” century France. The marriage contracts in the countryside mestall 10.30 h. Pausa close to the city of Chartres, 1731-1790” Redacció: 11.00 h. Núria Sala i Vila (UdG-CRHR): “¿Un campo tropical? Saberes profesionales y colonización en el Perú (1940-1948)” Rosa Congost, Lídia Donat, Rosa Lluch, dimarts, 3 de juliol / “A tropical field? Professional knowledge and colonization in David Moré i Marisa Roig Matí Peru [1940-1948]” Assessor lingüístic: Daniel Ferrer Moderador: Llorenç Ferrer (UB) 11.45 h. Joaquim M. Puigvert i Solà (UdGCRHR). “Los arqui - Maquetació: Anna Cabañas 9.00 h. Antònia Morey (UIB): “Explorant les pautes d’inversió tectos diocesanos en el mundo rural; reclutamiento social y Per a informació i inscripcions: de dos grups intermedis d’adscripció pagesa. Els arrendataris prácticas profesionales. España, 1876-1950” / “The diocesan i hortolans de la ciutat de Palma (1750-1836)” / “Exploring the architects in the rural world: social recruitment and professional associació d’Història rural investment patterns of two intermediate groups of peasant far - practices. Spain, 1876-1950” mers. Tenants and market gardeners in the city of Palma Pl. de Sant Josep, 1 [1750-1836] ” organitzadors: Centre de Recerca d’Història Rural de la Arxiu Històric de Girona Universitat de Girona, International Scientific Coordination 17004 GIRONA 9.45 h. Antonio López Estudillo (UdG-CRHR): “¿Rabassaires Network (GDRI) AAA “Agriculture, Approvisionnement, Tel. 972 22 55 00 de clase media? Conflicto, organización y poder local de las Alimentation”, Finançat pel Ministeri d’Economia i clases rurales subalternas en la Catalunya de mediados del Competitivitat / funded by the Spanish Ministry of Economy and www.ddgi.cat/historiarural/ siglo XIX” / “Middle-class rabassaires? Conflict, organization Competitivity, HAR2014-54891-P, «Neither elite nor poor. and local power of the subordinate rural classes in the midni - Middle classes and social change in countryside in historical Podeu enviar-nos textos o suggeriments a: neteenth century Catalonia” perspective» [email protected] 10.30 h. Pausa Lloc de realització: Facultat de Lletres de la UdG. Periodicitat: semestral. 11.00 h. Rosa Congost, Rosa Ros i Enric Saguer (UdG-CRHR): Impressió: Palahí Arts Gràfiques “Identificant els grups socials intermedis a finals de l’antic règim: més informació: Institut de Recerca Històrica (UdG). la regió de Girona a finals de segle XVIII” / “Identifying interme - Tel 972 418 945 ISSN: 2462-5345 diate social groups at the end of the Ancien Régime: the region a/e: [email protected] Dipòsit legal: GI-731-1999 of Girona at the end of the eighteenth century”
20