Butlletí De L'associació D'història Rural Espècies De Cereals; 2
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:19 Página 1 any XX núm. 43 juny 2018 mestall: 1. mescla de diferents Butlletí de l'Associació d'Història Rural espècies de cereals; 2. conjunt mhomogeni de coses diverses es tall L'aigua deLs secans: sortida a torrebesses, 18 de novembre de 2017 De primer, les paraules: cadolles, àrida —el registre actual de precipitació mit - ginys, seclots, aineres, espones, bollons, jana és de 388 mm anuals—, però ha tin - aigüeres, patamolls, aljubs, estelladors... gut, almenys fins temps relativament Un devessall de termes que posen en evi - recents, una certa dotació de recursos dència, no només un lèxic ric, sinó també hídrics i, sobretot, un sistema de gestió que formes elaborades i complexes de gestió els optimitzava. La memòria oral dels torre - de l’aigua i de construcció del territori. bessins, sorprenentment, no accentua Aquest fou el primer impacte de gaire l’escassedat d’aigua. El poble es Torrebesses a la quinzena de socis i amics troba a la part baixa de la Vall Major, just en sumari que havíem arribat des d’una Catalunya el punt on conflueix amb la Vall dels oriental més humida, segurament més des - Siscars, abans de continuar en direcció al Portada preocupada per l’aigua. Després vingueren Segre. Les conques de recepció d’aquestes L’aigua dels secans: sor - les restes que perviuen de les antigues valls han proporcionat i concentrat en el tida a torrebesses, 18 de infraestructures hidràuliques, que els veïns fons de vall un cert volum d’aigua de pluja novembre de 2017 d’aquest municipi s’esforcen a conservar i que ha alimentat tant les sèquies com un Notes en guaret patrimonialitzar. Són precisament els llocs aqüífer d’aigües subterrànies suficients per sobre patates i trumfes: de secà els que, dins el marc de les econo - sostenir, en el passat i amb pautes de con - algunes pistes a partir mies orgàniques i preindustrials, més inten - sum molt inferiors a les actuals, un volum del vocabulari sament varen desenvolupar les tecnologies de població notable. L’Associació d’aprofitament de l’aigua i de gestió del seu recercat 2018 a manresa cicle. Era una qüestió vital, de supervivèn - A les 10 del matí, davant l’Ajuntament, cia. L’aigua és el fonament de la vida. tot augurava un bon dia, sense la feixuga sortida a tossa boira que, al novembre, sol instal·lar-se al Llibres Torrebesses, tot i ser municipi segria - Segrià. Ens hi esperaven l’Enric Vicedo i en Josep Joan mateu nenc, limita amb les Garrigues i el seu pai - Mario Urrea. L’Enric és un historiador ben gonzález satge ja no és el de la plana agrícola, sinó conegut, especialitzat en temes d’historia Enginyers i regants. El Canal d’Aragó i un paisatge de turons i fons de vall. rural d’època moderna i contemporània, Catalunya (1896-1940). Climàticament es troba en una zona semi - organitzador dels congressos d’Alguaire i antoni riera i melis Els cereals i el pa en els països de llengua catalana a la baixa edat mitjana. Recerques Història de la indústria làctia a les empreses gironines: la Central Lletera Municipal de Girona i La Lactaria Española de Vidreres, entre d’altres L’Associació (II) Jorge gelman, investiga - dor i professor Francesc valls en el record Agenda Baixant al pou de la Vila. Fotografia: Enric Saguer Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:19 Página 2 any XX - núm. 43 - juny 2018 portada molts altres esdeveniments. L’any 2008 va damunt la pasta d’oliva. Però el més participar en un projecte del programa de impressionant és l’enorme premsa de sei - recerca-anàlisi de l’Inventari del Patrimoni xantè, de 12 metres, utilitzada en l’extrac - Etnològic de Catalunya (IPEC) coordinat ció. Els molins d’oli no funcionaven amb per Ignasi Aldomà, que va permetre realit - tracció hidràulica, sinó animal, però els zar un inventari exhaustiu del patrimoni calia l’aigua per separar l’oli quan es hidràulic de Torrebesses i recollir-ne la premsaven les olives. Per això està situat memòria oral. Un dels resultats del projec - al fons de vall, als afores del poble, a la te és el llibre, coordinat pel mateix partida de la Vinya del Senyor. Aldomà, L’aigua, patrimoni de la Catalunya seca. Passat i present en l’en - El molí d’en Bep de Canut encara va torn de Torrebesses (Lleida, 2013), una permetre’ns veure les restes d’una sínia monografia francament interessant per amb el seu safareig. Les sínies apareixen aprendre i per entendre tant la seqüència associades a parcel·les relativament històrica d’aparició d’aquests elements grans o a cultius intensius que requerien com la seva articulació dins un sistema més aigua de la que podia obtenir-se mit - local d’aprofitament dels recursos hídrics. jançant pous amb ginys o amb corrioles. Sobre en Mario Urrea, què podríem dir- Una passejada per la zona ens va perme - ne? És difícil no quedar seduït per la seva tre copsar l’abundància de pous en el fons passió. Professor d’electrònica jubilat i de vall, que fins fa poques dècades els actual alcalde de Torrebesses, és l’ànima concentrava en exclusiva, i les diferents dels esforços del poble per redreçar el seu tècniques constructives, assimilables a futur, per donar valor al conjunt d’infraes - etapes tècniques i històriques diferents: tructures que havien caigut en desús i pous de terra, sense emparedar, la major s’havien començat a perdre. part dels quals han desaparegut per la Patrimonialitzar els elements que varen seva fragilitat material; pous amb parets configurar el paisatge agrari local és un de pedra, construïts des d’època medieval element clau del seu programa titànic per fins a principis del segle XX ; pous amb revitalitzar una localitat amb problemes paret d’obra ceràmica (maons, totxanes), d’envelliment i de pèrdua de població. No associats a l’expansió de les bombes d’ex - només és un bon comunicador, sinó tracció; pous revestits amb tubs de formi - també molt generós amb el seu temps. Va gó, d’instal·lació ràpida, a partir de 1980. tenir la gentilesa d’acompanyar-nos i guiar-nos durant tot el dia, menys a l’hora Alhora que alguns pous, també del dinar. Va valdre la pena veure vàrem observar la xarxa de canalitzacions Torrebesses amb ell; va valdre la pena que estructura el fons de vall, amb una conèixer-lo. sèquia principal, rases de drenatge que hi aboquen l’aigua que podria embassar-se El dia, meteorològicament parlant, va en moments de pluja abundant, sèquies ser esplèndid. La primera parada fou el laterals (seclots) que deriven aigua cap a molí del Bep de Canut o del Gem, un dels zones de cultiu o cap a molins, mines sub - set molins d’oli que havia tingut terrànies (bollons) que també drenen l’ai - Torrebesses. Va ser construït a mitjan gua cap a la sèquia principal i marges ata - segle XIX en el context del procés d’expan - lussats amb pedra seca que permeten sió i especialització olivarera que va pro - retenir terra i humitat quan comença el duir-se des del segle XVIII i en el marc d’un pendent. En definitiva, un sistema com - fort creixement demogràfic. Conserva bé plex que, mentre va estar en funciona - una premsa de pedra utilitzada per trencar ment, requeria una quantitat important de les olives i l’estructura de dipòsits d’aigua, treball per mantenir-lo. amb una caldera on s’escalfava per tirar-la Mario Urrea en el molí d’en Bep de Canut. Fotografia: Enric Saguer 2 Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:19 Página 3 any XX - núm. 43 - juny 2018 portada A dia d’avui, la sobreexplotació de l’a - qüífer, la construcció de pous en les cotes altes de la Vall Major —gràcies a les noves tecnologies de perforació i bom - beig— per introduir el reg gota a gota a oli - veres, fruiters o festucs i la construcció d’un tub col·lector de formigó soterrat a la Vall Major per mans de l’Yrida durant els anys 70 han alterat profundament el siste - ma hidrològic local. L’aigua superficial, canalitzada a través de sèquies i sequiots, ha desaparegut i la subàlvia ha esdevin - gut escassa. El paisatge ja no és el mateix, però en resten les infrastructures que l’havien conformat. Més tard, ens enfilàrem turons amunt per veure i entendre l’altra cara del siste - ma: els llocs elevats de la vall, on l’aigua de pluja s’escola ràpidament, la qual cosa en dificulta l’acumulació. Aquests espais dona accés al Castell-palau de la localitat, Enric Vicedo, fent una explicació del d’origen sarraí i murs ciclopis, actualment procés històric de construcció del no varen començar a ser cultivats fins la territori de Torrebesses. segona meitat del segle XVIII , quan varen reconvertit en un hotel rural tenyit de Fotografia: Enric Saguer ser colonitzats amb oliveres en un context reclams a la bruixeria més comercial. d’especialització en aquest conreu i també Vàrem poder accedir a algunes de les de creixent pressió demogràfica. A més de seves estances i veure algunes de les l’abancalament, els elements hidràulics parts constructives més antigues de l’edi - que caracteritzen els territoris elevats són fici. Tot baixant, vàrem aturar-nos una les basses, les cadolles i els aljubs. Es estona en un museu domèstic on s’expo - tracta en tots els casos de construccions sa la col·lecció etnològica Josep Jané que permeten emmagatzemar aigua de Periu, farcida amb multitud d’objectes que pluja, amb petits reguerons i canalitza - remeten a la vida domèstica i l’activitat cions (aigüeres), a voltes fràgils, a voltes rural de la població.