>

La màgia del misteri | El nom no fa Nou Casino | Lloret va ser una de les la cosa, però ajuda a vendre. A Palol de LA SELVA primeres poblacions, junt amb Peralada Revardit s’han inventat una Nit de Mis- i Sant Pere de Ribes, de tenir casino així teri –i ja en van cinc– que enguany ha que les lleis democràtiques ho van per- portat a aquest petit poblet personatges metre. Però els interessos de l’empresa d’un cert llustre en el món del quart mil- concessionària van treure la seu de la lenni: Mariló Casals, que va impartir un Santa Cristina | La devoció a la santa vila marinera quan els va convenir i la taller de tarot, i el reconegut Sebastià italiana patronajoan de ladomènech vila, venerada en van traslladar a Tarragona. Un oportú d’Arbó, que va fer una xerrada de títol un santuari que Josep Pla defineix com retoc a la llei catalana del joc va facilitar «Per bruixa i fetillera». Els bruixots dels «l’ermita de les ermites catalanes», es una quarta llicència de casino i ara s’aca- Pirineus varen realitzar uns encante- manté a través de les manifestacions de ba d’inaugurar, novament a Lloret, que ris d’allò més adients. I hi hagué fireta, la Festa Major –passades, processó ma- ho mereix com a ciutat turística capda- també. Resulta sorprenent el que s’han rítima, estofat popular, ball de plaça...–, vantera, el Gran Casino Costa Brava, que d’inventar els pobles per fer-se medià- que s’han reviscut una vegada més amb no té punt de comparació amb l’anterior, tics, ni que sigui un dia o una nit. Que participació massiva aquest estiu, i han atès que neix en un edifici singular de «Palol t’engresca» hagi de recórrer a les demostrat l’autèntica personalitat llore- nova creació –l’altre no deixava de ser nits de misteri quan no hi ha tradició ni tenca davant dels milers de visitants. La un hotel aprofitat–, de 9.000 2m , amb un de bruixes ni de mags ni de persecuci- notícia, però, està en la trobada europea aparcament adjunt de 10.000 m2 més, ons inquisitorials és, com a mínim, xo- de poblacions que mantenen aquest dissenyat amb gosadia per l’arquitecte cant. Segueixo pensant que la part més culte, que va tenir lloc vuit dies abans, Fermín Vázquez i promogut per l’em- misteriosa i màgica de Palol la va saber del 16 al 19 de juliol, a Ravensburg (Ale- presa CONEI, ben integrat en el paisatge trobar Joan Perucho i ens la va explicar manya), on es va aplegar gent vinculada i que suposa una inversió de 50 milions al seu Llibre de cavalleries. a l’església de Santa Cristina d’Herze- d’euros. L’edifici conté una gran sala po- brock (també d’Alemanya), als Amis de livalent que pot acollir actes culturals i La màgia de l’espai | A més del pla de Sainte Christine de Cuers (França), a esportius de tota mena i també disposa les Bruixes, un dels espais màgics per l’Obreria de Santa Cristina de Lloret de de diversos àmbits de restauració on la excel·lència de la comarca és el paratge Mar i a la parròquia de la ciutat amfi- gastronomia és la protagonista. El nou de les Estunes. Aquest és el lloc escollit triona, Ravensburg. Per determinades centre ha creat 250 nous llocs de tre- per l’Ajuntament de Porqueres per cele- raons no hi van poder assistir, tot i la ball. Lloret recupera, doncs, una eina brar-hi la segona edició estival de l’Estu- seva voluntat, els italians de Bolsena, per millorar la qualitat del turisme, nart. Des del Casal Civil de la població es ciutat on nasqué santa Cristina i que des que ha de saber aprofitar. va proposar una oferta sensible: poesia, del 23 d’abril de 2007 està agermanada folk i música atlàntica, amb grups com amb Lloret. Els actes litúrgics, culturals Mû, Maria Rodés, Pablo Wayne, The i lúdics –amb missa de campanya i una Gravedancers, Suma i Your Kid Sister. processó, àpats de germanor, activitats LA CERDANYA L’Estunart 2010 s’estrenà amb la propos- diverses (els lloretencs hi van ballar la ta literària i musical de Jordi Coromina seva dansa de les Almorratxes), con- i el músic i compositor Joan Sanmartí, certs, visites a la ciutat, recepció oficial que oferiren una visió transversal d’una a l’Ajuntament, intercanvis d’obsequis– elecció de textos de Jorge Luis Borges, van aplegar unes tres-centes persones i A l’estiu, tota cuca... treballa a la acompanyats per la veu de Belin Boix. van consolidar uns llaços que s’han anat Cerdanya | Somerola una comarca simon d’estació: Tot i el relativament reduït espai, unes afermant amb el temps, en contra de la d’estació d’esquí, d’estació d’estiu, d’es- 450 persones van assistir als quatre con- idea d’aquells que creuen que la religió tació de tren... Existim perquè els que certs programats. –ben entesa, és clar– ja no motiva. mouen el món ens vénen a veure esta- cionalment i amb propòsits relaxants; el seu relax és, per a nosaltres, feina. Observant l’estiu des d’una terrassa a vessar de públic familiar, em plantejava la relativitat immensa dels conceptes joan domenech joan relax i tranquil·litat. Ben probablement la nostra vida quotidiana a Cerdanya, la vida de quan treballem, seria per als estiuejants que omplen la plaça l’avor- riment més absolut. Ells vénen a buscar el relax de l’estiu quan tot està obert, les botigues plenes i no es pot aparcar en- lloc. Ens desplacem en massa, canviem

revista de girona 263 > 9 cròniques <

d’escenari però no d’essència: ens ne- de reptes esportius: des de camina- cessitem per entretenir-nos i per estar EL RIPOLLÈS des nocturnes o biològiques, rutes del tranquils. Miraré de recordar-ho quan ferro o BTT, fins a esports més mino- faci vacances i segui en una terrassa d’un ritaris, com el barranquisme o l’esca- poble on no visc. lada. És en moments de crisi quan cal esmolar la imaginació, i per això han L’hora L de Josep Maria Teignier | Evocació sense nostàlgia | Plou bla-Plou bla- sorgit –lloable solució– projectes com Aquest setembre començarà a Ràdio Pi- nament sobreramon els teulats. alabau La tardor ha ara la trobada internacional d’ortigai- rineus la segona temporada del progra- arribat puntual al Ripollès i és l’hora res. Hem incorporat, satisfactòriament ma magazín d’informació local «L’ho- de mirar enrere, de fer balanç de l’es- i transitòria, la cultura al nostre lleure, ra L de Josep Maria Teignier». Aquest tiu. Des de fa temps es vol fer coincidir de la mateixa manera que, quan arriba espai, que s’emet des de Puigcerdà, és assenyadament turisme i cultura. Cal la tardor, davant la perspectiva de nits una desconnexió diària de la Cadena trobar la contrapartida a la concorre- llargues i buides, optem per encetar al- SER de dos quarts d’una a dos quarts de guda irradiació solar de les comarques guna activitat de formació que, massa dues del migdia. Inclou un informatiu costaneres que els estiuejants sofrei- sovint, acabem negligint. Són els in- comarcal, col·laboradors habituals de xen estoicament, delerosos d’exhibir- convenients de la cultura portàtil. diferents àmbits, tertúlies, entrevistes, se a la tornada. Ample és el ventall de humor, etc. En faig un apunt perquè crec l’oferta. En un país caracteritzat per Xàfecs i gresca | Amb l’arribada de la que val la pena fer-se ressò d’una activi- una paupèrrima educació de l’oïda, tardor acomiadem les festes majors, la tat periodística local que té el seu valor es programen –lloable propòsit– nota- morfologia de les quals s’ha anat mo- perquè s’hi barregen la professionalitat, bles festivals de música clàssica. En un dificant al llarg del temps. Abans el di- la vocació i el voluntarisme. N’he estat país sense gaire consciència històrica, nar n’era el punt àlgid: es posava l’olla col·laboradora aquesta primera tempo- on el passat sovint ens rellisca i on les gran dins la petita, la taula aplegava els rada i l’experiència ha estat molt grata. tradicions solen perviure en una mena familiars vinguts de lluny... Ara ho és La ràdio és un mitjà entranyable per de- de folklore anacrònic, s’ha trobat –llo- la nit, en haver-se apropiat la joventut finició, i en aquest cas, a més a més, s’hi able proposta– la fórmula de terra de de la franja horària nocturna. Hi per- suma l’interès dels continguts locals i de comtes i abats: ressuscitem el mite del viuen, amb major o menor incidència, les veus conegudes. comte Arnau o el del seu cavall, o es- la missa solemne, la veu de la tenora, o cenifiquem una edat mitjana, que el la desfilada dels gegants i capgrossos. Vi de gel. La vinya més alta | Oficial- cinema ha ajudat a imaginar, amb el Intentem encara organitzar arrossades ment reconeguda com la més alta d’Eu- mercadal del comte Guifré. Davant els col·lectives, jocs de cucanya, campio- ropa, la vinya experimental que uns oficis extingits, oblidem momentània- nats de botifarra o partits entre solters empresaris emprenedors han plantat a ment la realitat globalitzada i ens fem i casats. Tampoc no ha canviat la cli- Meranges donarà aquesta tardor la pri- la il·lusió de recuperar velles arrels o matologia estival: el cel assolellat s’en- mera verema. Es tracta, segons es diu, senyals de la nostra identitat. En una terboleix cap a migdia i provoca sobtats d’una varietat de ceps alsacians que vo- societat que dóna al cos un culte i un xàfecs que ens fan la guitza, però que len fred. De part meva els desitjo el mi- rol predominants, la comarca disposa ens permeten somniar amb un cistell llor dels resultats en l’experiment. Si això –lloable intenció– de tot un reguitzell ple de bolets. va bé i la Cerdanya resulta terra fèrtil per a la vinya d’Alsàcia, aquí s’obre un espai d’oportunitat econòmica que té, com a primer element, la conservació i explo- tació de l’espai natural; una oportunitat compatible amb l’activitat agrícola tradi- ramon alabau ramon alabau cional, que revalora la terra i és reversi- ble, a diferència de les construccions de pletes i urbanitzacions. D’acord, d’acord, potser m’embalo, però calen idees d’aquest calibre, innovadores, econòmi- cament viables, és clar, i amb valor afegit.

acn

10 > revista de girona 263