Senderismo En El Alt Urgell

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Senderismo En El Alt Urgell Senderismo L’Alt Urgell Itinerarios de largo recorrido CAMINO DE PALLEROLS DE RIALB A ANDORRA CAMINO DE REENCUENTRO Oficinas de turismo Turisme de la Seu d’Urgell ’Alt Urgell es una comarca pirenaica, situada en el no- iferentes itinerarios de largo recorrido atraviesan la co- C/Major núm 8 25700 La Seu d’Urgell roeste de Catalunya, atravesada por el río Segre y ro- marca del Alt Urgell. Son rutas temáticas e intereses en el Alt Urgell L D Tel.: 973 351511 deada por el Parque Natural del Alt Pirineu y el Parque diferentes, y que os animamos a descubrir en su totalidad [email protected] www.turismeseu.com Natural del Cadí-Moixeró. o en las etapas que pasan por nuestra comarca. Turisme Alt Urgell Desde tiempos inmemoriales, caminantes de todas partes han ¡No hay mejor manera de conocer el territorio que andán- Passeig Joan Brudieu, 15 25700 La Seu d’Urgell pasado por nuestra comarca por motivos muy diferentes: pe- dolo!! Tel.: 973 353112 Fax: 973 352788 RGE regrinos en su camino hacia Santiago, judíos escapando de las [email protected] www.alturgell.cat T U LL persecuciones, encuentros de cátaros, ejércitos a pie y a caba- También tenemos 4 senderos de Gran Recorrido, que Este camino recorre la ruta que emprendió Sant Josep Maria Este camino transfronterizo une los territorios del Alt Urgell, L llo, desplazamientos de ganado, marchantes y por supuesto los pasan por la comarca. Son el GR-1 que pasa por el Escrivà de Balaguer en 1937, en que él y otras personas se vie- Andorra y la Ariège. Recupera antiguos caminos que utiliza- Oficina de Turisme d’Oliana A ’ habitantes de nuestros pueblos para cubrir sus necesidades. municipio de Oliana, el GR-7 que atraviesa los municipios ron obligadas a huir hacia Andorra siguiendo caminos de mon- ban nuestros antepasados para desplazarse por el territorio. Av. Barcelona, 81 25790 Oliana L t de les Valls de Valira, la Seu d’Urgell y Josa-Tuixent , el taña. El camino sale de Peramola, pasa por los municipios de Su largo recorrido permite disfrutar de diferentes tipos de Tel.: 973 470339 [email protected] www.oliana.cat a c . Os invitamos a conocer estos caminos y a explorar el patrimo- GR-150 que recorre los municipios de la Vansa-Fórnols, Oliana, Coll de Nargó, Organyà, Cabó y Montferrer-Castellbò paisajes desde las zonas más planas del Alt Urgell hasta las w l w e l nio natural y cultural de nuestra comarca. Descubrireis pue- la Seu d’Urgell y Cava y el GR-107.3 que pasa por el para entrar hacia territorio andorrano destino final de los fugi- grandes cumbres andorranas y francesas. Tiene un recorrido Oficina de Turisme d’Organyà w g . a l t u r blos deshabitados con un marcado pasado histórico, pozas y municipio de Josa-Tuixent. tivos. Tiene una distancia total de 80 km. total de 102 km y está pensado para hacerlo en 6 o 9 etapas. Plaça de les Homilies, s/n 25794 Organyà Tel.: 973 382002 ajuntament organya.cat www.organya.cat ríos para refrescaros, cuevas construidas en la roca y muchos www.pallerols-andorra.org http://www.camideretrobament.com @ otros elementos que os harán disfrutar de estos itinerarios. Oficina de Turisme de Tuixent Plaça Serra del Cadí, 1, baixos 25717 Tuixent Recorriendo nuestros caminos podréis conocer la gastro- Tel.: 973 370030 [email protected] www.trementinaires.org nomía local, visitar los obradores de los artesanos, charlar CAMINO DE SANTIAGO ANTIGUO CAMINO DE LES VALLS D’AGUILAR PERSEGUIDOS Y SALVADOS tranquilamente con otros excursionistas, contemplar las Oficina de Turisme de Coll de Nargó numerosas muestras de arquitectura i disfrutar de las mag- Ajuntament i DINOSFERA 25793 Coll de Nargó níficas panorámicas. Tel.: 973 383048 [email protected] collnargo.ddl.net Podéis también combinar las caminatas con otras activida- Centre dels Parcs dels Pirineus des como el rafting o el piragüismo en el Ràfting Parc, pa- Av. Valls d’Andorra, 33 25700 La Seu d’Urgell rapente, barranquismo, escalada, bicicleta todo terreno o de Tel.: 973 360954 [email protected] www.parcsnaturals.gencat.cat carretera, golf y esquí nórdico en invierno. Consorci Segre Rialb ¡Estos 30 itinerarios a pie por el Alt Urgell son aptos todo el Plaça de l’Alzinera, s/n 25791 Tiurana Tel.: 973 056034 info segrerialb.cat www.segrerialb.cat año y seguro que os sorprenderán! @ El tramo de este popular camino, que durante muchos siglos Es un proyecto de recuperación, adecuación y señalización de Es un proyecto que ha permitido recuperar y poner de relieve los La Rectoria de Alinyà www.alturgell.cat y www.turismeseu.com fue recorrido por miles de peregrinos para visitar la tumba del los antiguos caminos tradicionales que utilizaban los habitan- caminos que utilizaron miles de judíos durante la II Guerra Mun- Plaça del Ball Pla 25791 Alinyà Apóstol Santiago en Galicia, a su paso por el Alt Urgell trans- tes de les Valls d’Aguilar para desplazarse por los diferentes dial huyendo de la persecución de los nazis. El Alt Urgell fue la vía [email protected] www.fundaciocatalunya-lapedrera.com curre por la ribera del río Segre y coincide en gran medida con núcleos del valle. Gracias a fuentes documentales y, sobre principal de entrada de los refugiados procedentes de Andorra que 30 itinerarios señalizados las obras atribuidas al Obispo Ermengol. El tramo recuperado todo a fuentes orales que han transmitido su conocimiento, tenían como objetivo llegar a Barcelona. El itinerario señalizado en Espai La Vansa del Alt Urgell tiene una distancia total de 44 km señalizados. se ha podido recuperar este interesante camino. El recorrido el Alt Urgell sale de la Seu d’Urgell pasa por Estamariu, Bescaran Antigues Escoles de Sorribes 25717 Sorribes 8 itinerarios de largo recorrido www.alturgell.cat que une todos los pueblos del valle tiene 55 km. Hay itinerarios y la collada de Pimes para entrar ya en territorio andorrano. [email protected] www.lavansatuixent.com más cortos todos ellos señalizados. www.camivell.cat www.perseguitsisalvats.cat 4 itinerarios verticales emergencias CAMINO DEL ÚLTIMO CÁTARO CAMINO NATURAL DE LAS MINAS EL CAMÍ Recomendaciones L 746-2018 • Respetar la propiedad privada: no pisar prados de siega ni culti- vos, dejar las vallas y los cercados tal como las habéis encontrado. • Respetar la fauna y flora. No tirar los desechos, hay que guardarlos y depositarlos en los contenedores adecuados. El catarismo fue un movimiento religioso herético que du- Esta vía verde combina el interés histórico y patrimonial. Re- Es una ruta de senderismo cultural que, con un trazado • Escoger el itinerario que se adapte mejor a vuestras condiciones rante los siglos XII –XIII se extendió entre las clases cultas y cupera los trazados que llevaban a las tres minas de carbón continuo y señalizado, enlaza caminos y rutas existentes de físicas. El cálculo de la duración de cada itinerario es orientativo. la nobleza. Guillem de Belibasta fue el último prefecto cáta- explotadas en el municipio de Ribera d’Urgellet. Eran los ca- todas las comarcas e islas de habla catalana, permitiendo ro que fue encarcelado en Castellbò. El camino se inicia en minos que usaban los mineros que procedían de los pueblos conocer vivencialmente la cultura, la historia, el paisaje y las • Os recomendamos llevar: teléfono móvil cargado, mapa, dis- el Santuario de Queralt y entra en el Alt Urgell por el munici- cercanos para llegar a las explotaciones mineras. Pasa por gentes de cada tierra. Está pensado para todos los públicos positivo GPS, gorra, gafas de sol, impermeable y crema solar. Espacios Naturales pio de Josa-Tuixent. Pasa por los municipios de Alàs y Cerc, núcleos y masías, hoy en día deshabitados, como la Freita o puesto que cada cual adapta las etapas a su medida. la Seu d’Urgell, Valls de Valira y Montferrer –Castellbò, para el Mas d’en Planes. El camino principal tiene 17 km de dis- www.elcami.cat • Informaros de la previsión meteorológica, recordar que Ajuntament Ajuntament Ajuntament Ajuntament Ajuntament d’Alàs i Cerc d’Arseguel de Bassella de Cabó de Cava entrar hacia la comarca vecina del Pallars y continuar hasta tancia y dispone también de recorridos secundarios. hay que ir equipados con buen calzado y ropa adecuada. a comarca cuenta con 9 espacios naturales protegi- el Castell de Montsegur. El camino del Último Cátaro tiene www.mapama.gob.es/es/desarrollo-rural/temas/cami- Ldos que ocupan una superficie de 70.559 ha (49% de una distancia total de 190 km. nos-naturales/caminos-naturales/sector-noreste/ • Dejar constancia del itinerario que queréis recorrer. la superficie comarcal). Dos de ellos tienen la categoría www.camidelsbonshomes.com les-mines/les_mines.aspx Ajuntament de Ajuntament Ajuntament de Ajuntament de Ajuntament de Coll de Nargó d’Estamariu Fígols i Alinyà Josa i Tuixen Montferrer i Castellbò de protección de Parque Natural: el del Cadí-Moixeró y el del Alt Pirineu. Además, estos 9 espacios forman parte de la Red Natura Ajuntament Ajuntament Ajuntament Ajuntament de Ajuntament de VERTICAL SANT QUIRI VERTICAL SANTA FE d’Oliana d’Organyà de Peramola Pont de Bar Ribera de l’Urgellet 2000. Itinerarios verticales Guía de dificultad Todos estos es- pacios naturales ’ Alt Urgell dispone de 4 itinerarios señalizados como zo- Noves de Segre Organyà ara valorar de manera homogénea la dificultad tanto téc- Ajuntament de Ajuntament de Ajuntament de Ajuntament de la albergan una rica nas de entrenamiento vertical. La señalización de estos iti- nica como física de los itinerarios propuestos nos hemos la Seu d’Urgell les Valls d’Aguilar les Valls de Valira Vansa i Fornols L 4,85 km P y diversa especifi- nerarios está pensada para gente que entrena, pero se pueden 4,35 km basado en el método Sendif.
Recommended publications
  • Productors Alimentaris De L'alt Urgell
    HERBES AROMÀTIQUES BEGUDES 29 Cal Margarit 38 Aigua Pineo Cal Margarit - 25795 Montan de Tost Cta Nacional 260, pk 219 OFICINES DE TURISME Tel.: 650 543 351 25719 Estamariu [email protected] Tel.: 973 360 025 Productors www.feixescalmargarit.com [email protected] www.pineo.cat Turisme de la Seu d’Urgell Oficina de Turisme a Coll de Nargó 30 Herboristeria Nogué C. Major, 8 - La Seu d’Urgell Dinosfera alimentaris Cal Nogué - 25717 Ossera 39 Vi Carisma Tel.: 973 351 511 Reserva C. Escoles, s/n - Coll de Nargó Tel.: 973 298 228 / 608 938 348 Casa Borda - 25794 Montanissell www.turismeseu.com aquí el teu Tel.: 973 383 048 [email protected] Tel.: 606 739 710 / 608 597 642 allotjament www.collnargo.com de l’Alt Urgell www.herbesossera.com [email protected] Turisme Alt Urgell www.carismaceller.cat Pg. Joan Brudieu, 15 - La Seu d’Urgell Oficina de Turisme d’Oliana 31 L’Infús Tel.: 973 353 112 Av. Barcelona, 81 - Oliana Major, 24 - 25700 La Seu d’Urgell 40 Cervesa VIP www.alturgell.cat Tel.: 973 470 339 Tel.: 659 671 470 Casa Vicens, s/n - 25712 Bellestar www.oliana.cat [email protected] Tel.: 635 660 931 / 650 169 406 Oficina de Turisme a Organyà www.linfus.cat [email protected] Pl.de les Homilies, s/n - Organyà La Rectoria d’Alinyà cervesavip.blogspot.com.es Tel.: 973 382 002 Pl. del Ball Pla - Alinyà www.organya.cat Tel.: 608 055 666 41 Seda Líquida SAKE VERDURES I BOLETS www.alinyamuntanya.cat Plaça Major, 1 - 25717 Tuixent Oficina de Turisme a Tuixent 32 L’Hort del Xavi Tel.: 617 443 329 Pl.
    [Show full text]
  • La CHE Visita Las Obras De La Segunda Fase De La Red De Regadío De Peramola (Lleida), Que Han Supuesto Una Inversión De 4,3 Millones De Euros
    MINISTERIO PARA LA TRANSICIÓN ECOLÓGICA Y EL RETO DEMOGRÁFICO 95 años del primer Organismo de Cuenca #EbroSostenible: eje 5 garantía de suministro para usos esenciales La CHE visita las obras de la segunda fase de la red de regadío de Peramola (Lleida), que han supuesto una inversión de 4,3 millones de euros • La presidenta de la CHE, María Dolores Pascual, junto con el Subdelegado del Gobierno en Lleida, José Crespín, y las alcaldesas de Peramola, Gemma Orrit, y de Bassella, Cristina Barbens, conjuntamente con los regantes, han recorrido las instalaciones • Concluyen así los trabajos para la puesta en de la zona de Peramola, que con esta segunda fase ha tenido una inversión global de 4,3 millones de euros Nota de prensa Nota • A falta tan solo de la ejecución de la acometida y la línea eléctrica por parte de la compañía eléctrica, algunas parcelas han podido iniciar ya el riego 01, julio 2021- La Confederación Hidrográfica del Ebro (Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico) ha concluido las obras de la red primaria de los nuevos regadíos en Peramola (Lleida), con una inversión de 4,3 millones de euros, a falta de la acometida y línea eléctrica de media tensión que debe ejecutar la empresa suministradora. Esta mañana, la presidenta de la Confederación, María Dolores Pascual, junto con el Subdelegado del Gobierno en Lleida, José Crespín, las alcaldesas de Peramola, Gemma Orrit, y de Bassella, Cristina Barbens, y los regantes de la zona, han visitado las obras. CORREO ELECTRÓNICO Pº Sagasta 24-26, 50071 ZARAGOZA Tlf: 976 Esta información puede ser usada en parte o en su integridad sin necesidad de citar fuentes 71 10 42 [email protected] Página 1 de 3 www.chebro.es MINISTERIO PARA LA TRANSICIÓN ECOLÓGICA Y EL RETO DEMOGRÁFICO La conclusión de estos trabajos permite llevar agua a los nuevos regadíos de Peramola y Bassella.
    [Show full text]
  • Festes Majors Aplecs Fires Mercats APLECS
    OFICINES DE TURISME Aplec del Boscalt (1934) Festes Majors Turisme de la Seu d’Urgell Oficina de Turisme d’Oliana Aplecs C. Major, 8 - La Seu d’Urgell Av. Barcelona, 81 - Oliana Tel.: 973 351 511 Reserva Tel.: 973 470 339 www.turismeseu.com aquí el teu www.oliana.cat Fires allotjament Turisme Alt Urgell La Rectoria d’Alinyà Últim dissabte de maig Pg. Joan Brudieu, 15 - La Seu d’Urgell Pl. del Ball Pla - Alinyà Mercats APLECS Sant Martí. Tel.: 973 353 112 Tel.: 608 055 666 Taús - Valls d’Aguilar www.alturgell.cat www.alinyamuntanya.cat Dilluns de Pasqua Florida 16 de juny (Diumenge després) Oficina de Turisme a Organyà Casa dels Parcs dels Pirineus La Trobada. Montferrer Sant Quiri. Pl.de les Homilies, s/n - Organyà Av. de les Valls d’Andorra, 33 Font Bordonera. Organyà Berén - Valls d’Aguilar Tel.: 973 382 002 La Seu d’Urgell - Tel: 973 360 954 Mare de Deú de les Peces. www.organya.cat www.parcsnaturals.gencat.cat Alàs 24 de juny Oficina de Turisme a Tuixent Espai la Vansa Sant Joan de l’Erm Pl. Serra del Cadí, 1 bxs - Tuixent Tel: 973 090 399 Diumenge després de Pasqua Sant Joan de Montanissell Tel.: 973 370 030 www.lavansa.cat Mare de Déu de Segars www.trementinaires.org Diumenge proper al 25 de juliol Oficina de Turisme a Coll de Nargó Dissabte de Pasqua Granada Sant Jaume. Tuixén Dinosfera Santa Pelaia. Perles C. Escoles, s/n - Coll de Nargó Diumenge més proper Tel.: 973 383 048 Dilluns de Pasqua Granada al 6 d’agost www.collnargo.com Santa Fe.
    [Show full text]
  • La Descoberta I La Conservació-Restauració De Les Pintures Murals Romàniques De L’Església De Sant Vicenç D’Estamariu
    La descoberta i la conservació-restauració de les pintures murals romàniques de l’església de Sant Vicenç d’Estamariu L’interior de l’església als anys vuitanta, OBJECTE: Pintures murals abans d’iniciar-se qualsevol intervenció. DATACIÓ: Absis central. Època romànica. S. XII Aquesta foto correspon a la primera visita Absidiola meridional. Època gòtica TÈCNICA: Pintura al fresc i pintura a la calç feta per experts, a fi de localitzar-hi indicis DIMENSIONS: 6,30 x 3,48 m (absis central) i 3,80 de pintura mural. x 1,98 m (absidiola) (Foto: Teresa Novell) LLOC: Església de Sant Vicenç, Estamariu (Alt Urgell). NÚMERO DE REGISTRE DEL CRBMC: 9183 ANYS DE LA RESTAURACIÓ: 2003 i 2007-2008 GESTIÓ DEL PROJECTE: Joan Planas i Albert Villaró DIRECCIÓ: Pere Rovira CONSERVADORS–RESTAURADORS: Primera fase: Antonio Ortiz, Imma Brull, Anna Pujolar i Núria de Toro. Segona fase: Empresa 4Restaura, formada per Imma Brull, Núria de Toro, Coral Sala i Mariona Valeri. ANALÍTICA: Màrius Vendrell, Sarah Boularand i Pilar Giráldez (tècnics de Patrimoni UB- Estudis del patrimoni històric). Fins als anys noranta, entrar dins l’es- l’absis i també de les decoracions gò- a l’absis o les absidioles, ja que són glésia de Sant Vicenç d’Estamariu tiques de l’absidiola sud, que formen l’única construcció independent del era una aventura arriscada. Venint pel un dels conjunts murals més impor- sostre de la nau, i amb una estructu- camí de Bescaran i deixant enrere la tants conservats in situ a Catalunya. ra corba sostenible, que ha propiciat Cerdanya, apareix de sobte, magnífic i Aquella primera expedició de volun- un aixopluc per al seu manteniment.
    [Show full text]
  • LO COGULLÓ DE TURP Alt Urgell / Solsonès La Serra De Turp És Un
    LO COGULLÓ DE TURP Alt Urgell / Solsonès La Serra de Turp és un massís calcari al marge esquerre del Segre, a gregal d’Oliana. És límit comarcal i fa de termenal entre diversos municipis: Fígols i Alinyà, Oliana, Coll de Nargó (Alt Urgell) i Odèn (Solsonès). El punt més alt és Lo Cogulló que gaudeix d’una dilatada perspectiva sobre els Pirineus i Prepirineus. Com altres serralades prepirinenques, mostra formes suaus per la banda septentrional, contraposades a unes parets meridionals abruptes i encinglerades. S’hi pot pujar per migdia, des de Llinars. És el camí més curt. Però també pel nord, des del riu de Perles per on, a banda de més llargària, cal superar un major desnivell. Des de Llinars pel coll de la Coma. Retorn per la carena i les Anoves. Distància 13 km Desnivell acumulat 822 m Nivell de dificultat moderat Data 24 de gener de 2010 Cartografia Editorial Alpina. Muntanya d’Alinyà (1:25000) Punts per a GPS http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=708424 Com que des de Llinars l’excursió resulta curta, us proposo un recorregut més llarg, seguint bona part de la carena de la serra i baixant a Sant Joan de les Anoves. Vaig realitzar aquest itinerari amb l’UEC Anoia, guiats per en Josep Baldelló, que l’havia fet abans juntament amb el Peio Marsol, seguint una ressenya de la col·lecció Llibre de Motxilla. No té cap pas problemàtic però, malgrat la curta llargària, cal emprar-hi bona estona perquè transita sense camí per un sotabosc molt dens.
    [Show full text]
  • Naturbanization and Local Development in the Mountain Areas of the Catalan Pyrenees
    Naturbanization and local development in the mountain areas of the Catalan Pyrenees A. F. Tulla, M. Pallares-Barbera & A. Vera Geography Department, Universitat Autònoma de Barcelona ABSTRACT: A process of urbanization has developed around the alpine ski resorts and the Natural Protected Areas (NPA). There are also processes of abandonment of settlement populations and mountain cultures by the disappearance of traditional economic activities. This entails a contradiction: the natural features of a territory can facilitate naturbanization, but it can also deteriorate the natural and socioeconomic environment of the territory. Local development, in the mountainous areas of Europe, can be explained by the existence of comparative advantages with regard to urban areas. In the Catalan Pyrenees, the theory of comparative advantage and the use of the territorial embeddedness theory enable us to demonstrate that, in the future, this short term analysis will have to be replaced by longer term analyses that also take into account environmental, social and cultural externalities. 1INTRODUCTION: NATURBANIZATION VS URBAN SPRAWL IN EUROPE Many concepts and theories attempt to explain urban expansion in rural areas or in the urban fringe (Pacione 1984), but processes of urbanization in alpine ski resorts, close to Natural Protected Areas (NPA), have not been seriously analysed. This chapter develops the conceptualization and redefinition of these areas through an analysis of the economic geography of new developments in the fringe of natural protected areas in the Catalan Pyrenees. Framed as part of a research project conducted by our group, we intend to identify and evaluate the effects on the territory of tourism and new activities, which are attracted by the quality of the landscape and environment, and the perception of freedom included in the natural aspects of these territories.
    [Show full text]
  • Dossier: EL BARIDÀ
    Núm. 14 1r QUADRIMESTRE 2014 DosSIER: EL BARIDÀ fotoGRAFIA: GAEL PIGUILLEM 1 Revista Cultural de l’Associació Grup de Recerca de Cerdanya · © Tots els drets reservats ÍNDEX Pàg. 04 “Pirineus catalans”, una marca ben triada. Alfred Pérez-Bastardas Pàg. 06 A les telúries: Comarques esclaves. Enric Quílez i Castro Pàg. 08 Ciència ficció: “Esta noche arderá el cielo”. Enric Quílez i Castro Pàg. 08 Poesia: Josep Carner Pàg. 09 Aubèrria. Natura a prop teu. Jordi Dalmau i Jordi Nicolau Pàg. 10 Repensar la Cerdanya. Rafel Casas Pàg. 12 El retaule gòtic de Bolvir. J.L. Blanchon Pàg. 18 La gran estafa de l’homeopatia. Albert Grau Pàg. 20 La Cerdanya de Valentí Almirall. Alfred Pérez-Bastardas Pàg. 23 Commemoració del tricentenari i recerca històrica. Erola Simon Pàg. 24 La il·lusió de la Nit de Reis. Miquel Llimona Pàg. 26 El Cicle de Cantautors i Música Folk de la Seu. Albert Palau Pàg. 27 Crisi econòmica, crisi del periodisme. Jaume Piguillem Pàg. 28 Línies generals de la introducció del liberalisme a la Cerdanya (I). Gerard Cunill Pàg. 31 No falla: si sembres, reculls. Alfons Mills Pàg. 32 Parlem de llibres que parlen de Cerdanya: La Cerdaña (José Xandri). Albert de Montjuïc Pàg. 34 El Grup d’Amics de Montellà (GAM) compleix 30 anys. Guillem Lluch Pàg. 35 Un hostal a Bolvir al segle XVII. Núria Casamitjana DOSSIER: EL BARIDÀ Pàg. 38 El Baridà: Orígens i evolució d’un corònim pirinenc. Carles Gascón Pàg. 41 Quan neix el Baridà?. Oliver Vergés Pàg. 45 La cova de les Encantandes de Toloriu. Oriol Mercadal Pàg.
    [Show full text]
  • P.I.L. Al·Legacions 2013-2014
    ANNEX 2 PLA D'ARRENDAMENTS I SUBMINISTRAMENTS COMARCA MUNICIPI ENTITAT SUBVENCIÓ DIPUTACIÓ 2013 Alt Urgell Alàs i Cerc Ajuntament d'Alàs i Cerc 3.710,94 € Alt Urgell Arsèguel Ajuntament d'Arsèguel 2.453,48 € Alt Urgell Bassella Ajuntament de Bassella 4.086,40 € Alt Urgell Cabó Ajuntament de Cabó 2.880,31 € Alt Urgell Cava Ajuntament de Cava 2.734,87 € Alt Urgell Coll de Nargó Ajuntament de Coll de Nargó 3.972,55 € Alt Urgell Estamariu Ajuntament d'Estamariu 2.307,31 € Alt Urgell Fígols i Alinyà Ajuntament de Fígols i Alinyà 3.438,23 € Alt Urgell Josa i Tuixén Ajuntament de Josa i Tuixén 2.670,21 € Alt Urgell Josa i Tuixén E.M.D. de Josa de Cadí 750,00 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò Ajuntament de Montferrer i Castellbò 7.751,42 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò E.M.D. de Vila i Vall de Castellbò 825,00 € Alt Urgell Oliana Ajuntament d'Oliana 3.628,16 € Alt Urgell Organyà Ajuntament d'Organyà 2.673,62 € Alt Urgell Peramola Ajuntament de Peramola 3.327,99 € Alt Urgell Pont de Bar Ajuntament del Pont de Bar 3.764,16 € Alt Urgell Ribera d'Urgellet Ajuntament de Ribera d'Urgellet 5.137,66 € Alt Urgell Seu d'Urgell Ajuntament de la Seu d'Urgell 9.799,63 € Alt Urgell Valls d'Aguilar Ajuntament de les Valls d'Aguilar 4.873,37 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de la Guàrdia d'Ares 750,00 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de Taús 750,00 € Alt Urgell Valls de Valira Ajuntament de les Valls de Valira 5.927,50 € Alt Urgell Valls de Valira E.M.D.
    [Show full text]
  • Gerència Territorial Alt Pirineu I Aran
    Memòria 2009 Institut Català de la Salut Gerència Territorial Alt Pirineu i Aran Alt Pirineu i Aran Pirineu Alt Gerència Territorial 09 Enric Argelagués Vidal José Ramón Casas Iglesias Director gerent de l’ICS Gerent territorial És per a mi una satisfacció fer-vos a Em plau presentar-vos, un any més, la memòria de la Gerència Territo- mans la memòria d’activitats de la rial Alt Pirineu i Aran. Gerència Territorial Alt Pirineu i L’any 2009 ha estat el període per aprofundir en el treball en xarxa Aran de l’ICS de 2009, un any en què entre els diferents nivells assistencials. Per a la nostra organització, el continuem consolidant-nos com fet d’establir aliances estratègiques entre diferents proveïdors interns i una organització líder en l’atenció externs ha estat fonamental, ja que ens ha permès estabilitzar i asse- sanitària, la docència i la recerca en gurar un contínuum assistencial, en concret de l’atenció pediàtrica, en l’àmbit de la salut a Catalunya. el conjunt del nostre territori. Aquest any hem fet un pas més en el Aquestes aliances estratègi- desenvolupament de l’empresa púb - ques han de facilitar la forma- “Per a la nostra lica, amb vistes a esdevenir una ció, la docència i la recerca organització, organització descentralitzada i amb bàsica dels nostres professio- base territorial: s’han aprovat els nals, integrant-los en la xarxa el fet d’establir aliances Estatuts de l’ICS, s’ha dissenyat el acadèmica d’hospitals univer- estratègiques entre Pla estratègic per als propers anys, sitaris d’alta qualificació.
    [Show full text]
  • L'alt Urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. L'ALT URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Carreu-Sant Corneli Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Prada-Castellàs Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Turp i Mora Condal-Valldan Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra del Verd Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serres del Cadí-el Moixeró Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serres d'Odèn-Port del Comte Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Tossa Plana de Lles-Puigpedrós Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Alt Pirineu Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Beneïdor Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Serra d'Aubenç i Roc de Cogul Diverses poblacions NATURA/ESPAIS NATURALS Ribera Salada Diverses poblacions NATURA/AIGUA/TERMAL Aigües termals Pont de Bar NATURA/AIGUA Riu Segre i afluents Diverses poblacions NATURA/AIGUA Parc del Valira La Seu d'Urgell NATURA/AIGUA Platja fluvial d'Ogern Bassella NATURA/AIGUA Pantà d'Oliana Oliana NATURA/AIGUA Embassament de Rialb Oliana i Bassella NATURA/AIGUA Riu de Reixà Oliana NATURA/AIGUA Riu de la Flor Oliana NATURA/AIGUA Riu de la Mora Comtal Oliana NATURA/AIGUA Segla del Molí Oliana NATURA / AIGUA Cua de l'Embassament d'Oliana Coll de Nargó, Fígols i Alinyà NATURA/AIGUA Basses del Codó Coll de Nargó NATURA/AIGUA Font Freda Coll de Nargó NATURA/ARBRES CENTENARIS Boix de Boscalt
    [Show full text]
  • Exposicio Panta Oliana.Pdf
    Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell EXPOSICIÓ “FEM MEMÒRIA DEL PANTÀ” Suport/canal de difusió: Versió transformada en PDF de l’exposició física. Canal de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (Xarxa d’Arxius Comarcals de l’Alt Urgell) Descripció breu: Exposició organitzada des del Consell Comarcal de l’Alt Urgell amb motiu de la commemoració del 50è aniversari del Pantà d’Oliana. Organitzada en 14 plafons i completada per un documental, la mostra va ser inaugurada el dia 2 de novembre a Oliana en el marc de la fira de Tots Sants. L’exposició va representar la primera activitat de difusió de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, en aquesta ocasió com a institució col·laboradora. L’exposició va itinerar per diferents localitats fins a la seva exhibició al Consell Comarcal de l’Alt Urgell el dia 15 d’abril de 2010. Organització: Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Per a més informació: Consulteu la descripció que consta al contingut dels recursos. Recurs: Nom del recurs Any Enllaç Exposició “Fem memòria del pantà” 2009 Accés a l’exposició Vídeo del 50è aniversari del pantà d’Oliana 2009 Accés al recurs Carrer Sant Ermengol, 71 25700 La Seu d’Urgell Telèfon 973 350 131 FEM MEMORIA DEL PANTÀ Han passat cinquanta anys El dia 30 de juny de 1959 era inaugurat el pantà d'Oliana. Les màximes autoritats polítiques del moment van presidir l'acte, que culminava més de deu anys d'obres realitzades per centenars de treballadors arribats de tots els racons del país.
    [Show full text]
  • Determinants of Waste Generation Per Capita in Catalonia (North-Eastern Spain): the Role of Seasonal Population
    European Journal of Sustainable Development (2016), 5, 3, 489-504 ISSN: 2239-5938 Doi: 10.14207/ejsd.2016.v5n3p489 Determinants of waste generation per capita in Catalonia (North-eastern Spain): the role of seasonal population Òscar Saladié1 Abstract Seasonal population is not taken into account in waste management policies and regional differences in waste generation per capita are magnified. Here I analyze the differences among the Catalan counties (North-eastern Spain) and I compare the results if seasonal population is added or not to the resident people. Waste generation per capita in tourist areas is overestimated and actually the differences among the counties are lower than those indicated in the official data. Only reliable data will allow determining the reasons of differences in waste generation per capita and stablishing more precise objectives in waste management policies. There is a positive correlation between municipal waste generation per capita and the services sector’s contribution to GDP, a negative correlation with the percentage of population over 64 and no correlation with income per capita. Finally, taking into account territorial factors, the lowest waste generation per capita corresponds to counties with very low population densities located in inland Catalonia. Key words: Municipal waste management, seasonal population, determinants of waste generation per capita, Catalonia 1. Introduction There are broad typologies of waste, all with varying behaviour related to environmental agents, potential evolution over time and impacts on environment and human health. The natural ecosystem’s capacity to receive and incorporate waste is limited, and exceeding it can become a serious environmental problem. Waste can be harmful to human health and animal and plant life and may also affect soil, ground water and air quality, including global warming and inadequate management can compromise the sustainability of our development.
    [Show full text]