Exposicio Panta Oliana.Pdf
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell EXPOSICIÓ “FEM MEMÒRIA DEL PANTÀ” Suport/canal de difusió: Versió transformada en PDF de l’exposició física. Canal de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (Xarxa d’Arxius Comarcals de l’Alt Urgell) Descripció breu: Exposició organitzada des del Consell Comarcal de l’Alt Urgell amb motiu de la commemoració del 50è aniversari del Pantà d’Oliana. Organitzada en 14 plafons i completada per un documental, la mostra va ser inaugurada el dia 2 de novembre a Oliana en el marc de la fira de Tots Sants. L’exposició va representar la primera activitat de difusió de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, en aquesta ocasió com a institució col·laboradora. L’exposició va itinerar per diferents localitats fins a la seva exhibició al Consell Comarcal de l’Alt Urgell el dia 15 d’abril de 2010. Organització: Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Per a més informació: Consulteu la descripció que consta al contingut dels recursos. Recurs: Nom del recurs Any Enllaç Exposició “Fem memòria del pantà” 2009 Accés a l’exposició Vídeo del 50è aniversari del pantà d’Oliana 2009 Accés al recurs Carrer Sant Ermengol, 71 25700 La Seu d’Urgell Telèfon 973 350 131 FEM MEMORIA DEL PANTÀ Han passat cinquanta anys El dia 30 de juny de 1959 era inaugurat el pantà d'Oliana. Les màximes autoritats polítiques del moment van presidir l'acte, que culminava més de deu anys d'obres realitzades per centenars de treballadors arribats de tots els racons del país. Amb unes condicions de seguretat nul·les, amb un mínim de 13 morts en accident a les obres, amb pics i pales, amb arengades i cansalada, es va construir la infraestructura més gran que mai s'ha realitzat a l'Alt Urgell. Una gran obra feta al Pirineu, que va anegar més de deu quilòmetres de la vall del Segre. Malgrat que el pantà porta el nom d'Oliana, la presa es va construïr entre els termes d'Oliana i Peramola, des d'on hi ha l'accés, i l'embassada va afectar també terme de Nargó, Fígols i Organyà, fins poc més amunt del pont d'Espia. La carretera, diverses cases i bona part de l'horta de Nargó van quedar colgades per l'aigua. Des del primer dia, la major part de l'aigua del pantà rega els conreus del pla d'Urgell, i l'electricitat de la central abasteix les àrees industrials del Llobregat. Avui, cinquanta anys després, aquesta exposició vol donar a conéixer el procés de gestació i de construcció del pantà, i recordar els esforços de tantes persones que van treballar durament en aquesta gran obra, que constitueix un dels episodis més espectaculars de la història recent de la comarca de l'Alt Urgell. Vista de l'emplaçament on an ys després s'aixecaria la presa d'Oliana (ca. 1923). Autor desconegut. El pont romànic de Peramola, volat durant la guerra civil, i la carretera pel marge esquerre del Segre són elements que avui s'han perdut. Sens dubte, però, l'impacte visual d'un faraònic mur de formigó embassant les aigües del riu Segre ha provocat un canvi radical en el paisatge de l'indret. Si avui pugem a Castell-llebre, des d'on algú va fer aquesta fotografia cap a l'any 1923, observarem un paisatge totalment diferent. La presa d'Oliana (any 2004). Autor: Lluís Obiols. FEM MEMORIA DEL PANTÀ Polítiques hidràuliques Tradicionalment, el discurs modernitzador de l'Estat Espanyol s'havia concentrat més en la millora de les vies de comunicació que no pas en les obres hidràuliques. Malgrat que a partir de la segona meitat del segle XIX la legislació va començar a afavorir la iniciativa privada, els grans capitals que calia invertir en aquestes grans obres d'infrastructura i les amortitzacions a molt llarg termini van desincentivar qualsevol inversió en aquest camp. La crisi agrària de finals del segle XIX va representar un punt d'inflexió: la millora de la competitivitat del sector agrari demanava la disponibilitat d'aigua per a augmentar la superfície de regadiu, sobretot en un país amb una estacionalitat molt marcada i amb sequeres periòdiques. La necessitat d'aprofitar la poca aigua disponible va impulsar un seguit d'estudis sobre la realitat hidrològica del país: els rius deixaven de ser vistos com a simples cursos d'aigua aïllats per vincular-se a una conca. Aquest canvi conceptual permetria una gestió racional i planificada dels recursos hídrics disponibles per als diferents usos necessaris. D'aquesta manera, l'any 1926 es dividia el país en conques hidrogràfiques i es creava la Confederación Sindical Hidrográfica del Ebro, responsabilitzada de la gestió del riu Segre. Els projectes d'aprofitaments hidràulics, que contemplaven també la construcció de centrals per a l'electrificació de la indústria, es van redactar a centenars, intentant aprofitar cada metre de desnivell dels rius del país per a la producció elèctrica i per a la creació de noves àrees de regadiu. Els problemes econòmics i polítics d'aquest període, però, van provocar la paralització de la major part d'aquests projectes. Acabada la Guerra Civil, el règim franquista, impulsor d'obres públiques de dimensions faraòniques, va dibuixar el mapa actual dels recursos hídrics. La construcció de pantans per a diferents usos es va fer constant, i la imatge del general Franco inaugurant preses i centrals va convertir-se en un clàssic dels anys del “desarrollismo”. Mapa de la conca hidr ogràfica de l'Ebre, que agrupava tots els afluents d'aquest r iu. Font: Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Durant el segle XIX es va plant ejar la necessitat de millor ar l'agricultura espanyola per a fer-la més competitiv a. Joaquín Costa va ser un dels principals teòrics que defensaven la construcció d'embassaments destinats a augmentar la superfície de regadiu durant aquests an ys. Font: Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. L'electrificació de la indústr ia catalana va provocar una enorme demanda d'energia elèctrica. Les obres hidràuliques destinades al reg van haver de conviure amb la construcció de centrals hidroelèctriques, com la de Pont de Bar, inaugur ada el 1928, que subministr ava electricitat a la Seu d'Urgell. Font: Arxiu Municipal de la Seu d'Urgell. El Canal d'Urgell (en actiu des de 1862) va permetre regar una gran quantitat de terra secana desviant aigua del r iu Segre. Font: Comunitat de Regants dels Canals d'Urgell. Franco simulant la posada en funcionament la central d'Oliana (any 1959). Autor: Ramiro Ferrer Piqué. FEM MEMORIA DEL PANTÀ Pantans a l’Alt Urgell El factor ambiental i físic va condicionar la ubicació dels primers pantans de Catalunya als trams pirinencs dels rius principals. A la conca alta del Segre es va projectar una gran quantitat d’aquest Don Hermenegildo Gorría tipus d’instal·lacions, la majoria de les quals mai i Royán estava al capdavant de nombr osos no es van arribar a construir. Ja a començaments projectes que afectaven la del segle XX, don Hermengildo Gorría havia nostra comarca: centrals hidroelèctriques, projectat un ferrocarril elèctric que havia de ferrocarrils, explotacions remuntar la vall del Segre de Lleida a Puigcerdà miner es... Tot i alguns intents, aquestes idees no i que havia d’obtenir l’energia de diverses centrals van arribar a fer-se realitat. hidroelèctriques repartides al llarg del seu traçat. Procedència: Reial Acadèmia de Ciències i Aquesta idea mai no va arribar a ser materialitzada. Arts de Barcelona. Cap a 1921, la Cooperativa de Fluído Eléctrico, una associació de grans industrials catalans, va Alçat i perfil de la presa projectada al cong ost del projectar la construcció de diversos embassa- riu de la Vansa, de 97 ments al riu Cardener, al riu Segre i al riu de la metres d’alçada (any 1922). Font: Dictamen pericial Vansa. Els estrets dels Tresponts marcaven el sobre los proyectos de los punt d’ubicació d’algunes de les preses més aprovechamientos hidráulicos, Cooperativa espectaculars, especialment la que havia de Fluído Eléctrico, d’embassar el riu de la Vansa. Finalment, però, Barcelona. aquests projectes foren deixats de banda i la necessitat d’energia va impulsar la construcció de la central tèrmica d’Adrall, que funcionava amb el carbó de les mines properes. D’una forma recurrent els projectes dels pantans de Tresponts tornaven a posar-se sobre la taula. Així, tant a la dècada de 1940 com a la de 1960 tornava a parlar-se del tema. El projecte, del qual encara es parlava l’any 1976, va generar una gran preocupació a la comarca, que sempre es va oposar aferrissadament a la seva construcció. L’any 1975 s’havia arribat a preveure l’entrada en servei del pantà per als anys 1983-1985. A partir d’aquest moment sembla que s’abandona definitivament la idea de la construcció de l’embassament dels Tresponts, però immediata- ment comecen a aparéixer notícies relacionades amb l’embassament de Rialb, ja projectat l’any 1929 que, aquest sí, ha estat la última gran obra hidràulica del nostre entorn. Els pantans i centr als de Tresponts i la Vansa van ser projectats per la Cooper ativa de Fluído Eléctr ico a fi de subministr ar electricitat als grans industr ials del país (an y 1922). Font: Dictamen pericial sobre los proyectos de los aprovecha- mientos hidráulicos, Cooperativa de Fluído Eléctrico, Barcelona. Les necessitats ur gents d’energia elèctrica van fer decantar la Cooper ativa Sondeig al mig del r iu Segre, al final de Tresponts, on s’havia de Fluído Eléctrico per la construcció de la central tèrmica d’Adrall (ca.