Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal de l’

EXPOSICIÓ “FEM MEMÒRIA DEL PANTÀ”

Suport/canal de difusió: Versió transformada en PDF de l’exposició física.

Canal de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (Xarxa d’Arxius Comarcals de l’Alt Urgell)

Descripció breu: Exposició organitzada des del Consell Comarcal de l’Alt Urgell amb motiu de la commemoració del 50è aniversari del Pantà d’Oliana. Organitzada en 14 plafons i completada per un documental, la mostra va ser inaugurada el dia 2 de novembre a Oliana en el marc de la fira de Tots Sants. L’exposició va representar la primera activitat de difusió de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, en aquesta ocasió com a institució col·laboradora. L’exposició va itinerar per diferents localitats fins a la seva exhibició al Consell Comarcal de l’Alt Urgell el dia 15 d’abril de 2010.

Organització: Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

Per a més informació: Consulteu la descripció que consta al contingut dels recursos.

Recurs:

Nom del recurs Any Enllaç

Exposició “Fem memòria del pantà” 2009 Accés a l’exposició

Vídeo del 50è aniversari del pantà d’Oliana 2009 Accés al recurs

Carrer Sant Ermengol, 71 25700 La Seu d’Urgell Telèfon 973 350 131 FEM MEMORIA DEL PANTÀ

Han passat cinquanta anys

El dia 30 de juny de 1959 era inaugurat el pantà d'Oliana. Les màximes autoritats polítiques del moment van presidir l'acte, que culminava més de deu anys d'obres realitzades per centenars de treballadors arribats de tots els racons del país. Amb unes condicions de seguretat nul·les, amb un mínim de 13 morts en accident a les obres, amb pics i pales, amb arengades i cansalada, es va construir la infraestructura més gran que mai s'ha realitzat a l'Alt Urgell.

Una gran obra feta al Pirineu, que va anegar més de deu quilòmetres de la vall del . Malgrat que el pantà porta el nom d'Oliana, la presa es va construïr entre els termes d'Oliana i , des d'on hi ha l'accés, i l'embassada va afectar també terme de Nargó, Fígols i Organyà, fins poc més amunt del pont d'Espia. La carretera, diverses cases i bona part de l'horta de Nargó van quedar colgades per l'aigua. Des del primer dia, la major part de l'aigua del pantà rega els conreus del pla d'Urgell, i l'electricitat de la central abasteix les àrees industrials del Llobregat.

Avui, cinquanta anys després, aquesta exposició vol donar a conéixer el procés de gestació i de construcció del pantà, i recordar els esforços de tantes persones que van treballar durament en aquesta gran obra, que constitueix un dels episodis més espectaculars de la història recent de la comarca de l'Alt Urgell.

Vista de l'emplaçament on an ys després s'aixecaria la presa d'Oliana (ca. 1923). Autor desconegut. El pont romànic de Peramola, volat durant la guerra civil, i la carretera pel marge esquerre del Segre són elements que avui s'han perdut. Sens dubte, però, l'impacte visual d'un faraònic mur de formigó embassant les aigües del riu Segre ha provocat un canvi radical en el paisatge de l'indret. Si avui pugem a Castell-llebre, des d'on algú va fer aquesta fotografia cap a l'any 1923, observarem un paisatge totalment diferent.

La presa d'Oliana (any 2004). Autor: Lluís Obiols. FEM MEMORIA DEL PANTÀ

Polítiques hidràuliques

Tradicionalment, el discurs modernitzador de l'Estat Espanyol s'havia concentrat més en la millora de les vies de comunicació que no pas en les obres hidràuliques. Malgrat que a partir de la segona meitat del segle XIX la legislació va començar a afavorir la iniciativa privada, els grans capitals que calia invertir en aquestes grans obres d'infrastructura i les amortitzacions a molt llarg termini van desincentivar qualsevol inversió en aquest camp. La crisi agrària de finals del segle XIX va representar un punt d'inflexió: la millora de la competitivitat del sector agrari demanava la disponibilitat d'aigua per a augmentar la superfície de regadiu, sobretot en un país amb una estacionalitat molt marcada i amb sequeres periòdiques.

La necessitat d'aprofitar la poca aigua disponible va impulsar un seguit d'estudis sobre la realitat hidrològica del país: els rius deixaven de ser vistos com a simples cursos d'aigua aïllats per vincular-se a una conca. Aquest canvi conceptual permetria una gestió racional i planificada dels recursos hídrics disponibles per als diferents usos necessaris. D'aquesta manera, l'any 1926 es dividia el país en conques hidrogràfiques i es creava la Confederación Sindical Hidrográfica del Ebro, responsabilitzada de la gestió del riu Segre.

Els projectes d'aprofitaments hidràulics, que contemplaven també la construcció de centrals per a l'electrificació de la indústria, es van redactar a centenars, intentant aprofitar cada metre de desnivell dels rius del país per a la producció elèctrica i per a la creació de noves àrees de regadiu. Els problemes econòmics i polítics d'aquest període, però, van provocar la paralització de la major part d'aquests projectes. Acabada la Guerra Civil, el règim franquista, impulsor d'obres públiques de dimensions faraòniques, va dibuixar el mapa actual dels recursos hídrics. La construcció de pantans per a diferents usos es va fer constant, i la imatge del general Franco inaugurant preses i centrals va convertir-se en un clàssic dels anys del “desarrollismo”.

Mapa de la conca hidr ogràfica de l'Ebre, que agrupava tots els afluents d'aquest r iu. Font: Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.

Durant el segle XIX es va plant ejar la necessitat de millor ar l'agricultura espanyola per a fer-la més competitiv a. Joaquín Costa va ser un dels principals teòrics que defensaven la construcció d'embassaments destinats a augmentar la superfície de regadiu durant aquests an ys. Font: Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.

L'electrificació de la indústr ia catalana va provocar una enorme demanda d'energia elèctrica. Les obres hidràuliques destinades al reg van haver de conviure amb la construcció de centrals hidroelèctriques, com la de Pont de Bar, inaugur ada el 1928, que subministr ava electricitat a la Seu d'Urgell. Font: Arxiu Municipal de la Seu d'Urgell.

El Canal d'Urgell (en actiu des de 1862) va permetre regar una gran quantitat de terra secana desviant aigua del r iu Segre. Font: Comunitat de Regants dels Canals d'Urgell. Franco simulant la posada en funcionament la central d'Oliana (any 1959). Autor: Ramiro Ferrer Piqué. FEM MEMORIA DEL PANTÀ

Pantans a l’Alt Urgell

El factor ambiental i físic va condicionar la ubicació dels primers pantans de Catalunya als trams pirinencs dels rius principals. A la conca alta del Segre es va projectar una gran quantitat d’aquest Don Hermenegildo Gorría tipus d’instal·lacions, la majoria de les quals mai i Royán estava al capdavant de nombr osos no es van arribar a construir. Ja a començaments projectes que afectaven la del segle XX, don Hermengildo Gorría havia nostra comarca: centrals hidroelèctriques, projectat un ferrocarril elèctric que havia de ferrocarrils, explotacions remuntar la vall del Segre de a Puigcerdà miner es... Tot i alguns intents, aquestes idees no i que havia d’obtenir l’energia de diverses centrals van arribar a fer-se realitat. hidroelèctriques repartides al llarg del seu traçat. Procedència: Reial Acadèmia de Ciències i Aquesta idea mai no va arribar a ser materialitzada. Arts de Barcelona.

Cap a 1921, la Cooperativa de Fluído Eléctrico, una associació de grans industrials catalans, va Alçat i perfil de la presa projectada al cong ost del projectar la construcció de diversos embassa- riu de la Vansa, de 97 ments al riu Cardener, al riu Segre i al riu de la metres d’alçada (any 1922). Font: Dictamen pericial Vansa. Els estrets dels Tresponts marcaven el sobre los proyectos de los punt d’ubicació d’algunes de les preses més aprovechamientos hidráulicos, Cooperativa espectaculars, especialment la que havia de Fluído Eléctrico, d’embassar el riu de la Vansa. Finalment, però, Barcelona. aquests projectes foren deixats de banda i la necessitat d’energia va impulsar la construcció de la central tèrmica d’Adrall, que funcionava amb el carbó de les mines properes.

D’una forma recurrent els projectes dels pantans de Tresponts tornaven a posar-se sobre la taula. Així, tant a la dècada de 1940 com a la de 1960 tornava a parlar-se del tema. El projecte, del qual encara es parlava l’any 1976, va generar una gran preocupació a la comarca, que sempre es va oposar aferrissadament a la seva construcció. L’any 1975 s’havia arribat a preveure l’entrada en servei del pantà per als anys 1983-1985. A partir d’aquest moment sembla que s’abandona definitivament la idea de la construcció de l’embassament dels Tresponts, però immediata- ment comecen a aparéixer notícies relacionades amb l’embassament de Rialb, ja projectat l’any 1929 que, aquest sí, ha estat la última gran obra hidràulica del nostre entorn. Els pantans i centr als de Tresponts i la Vansa van ser projectats per la Cooper ativa de Fluído Eléctr ico a fi de subministr ar electricitat als grans industr ials del país (an y 1922). Font: Dictamen pericial sobre los proyectos de los aprovecha- mientos hidráulicos, Cooperativa de Fluído Eléctrico, Barcelona.

Les necessitats ur gents d’energia elèctrica van fer decantar la Cooper ativa Sondeig al mig del r iu Segre, al final de Tresponts, on s’havia de Fluído Eléctrico per la construcció de la central tèrmica d’Adrall (ca. 1928). d’ubicar una de les preses projectades. Al fons es retalla la silueta Autor: Alois Feltrin. de Santa Fe (ca. 1925). Font: J. M. de Guillén-García, Los saltos del Cadí y la Cooperativa de Fluído Eléctrico de Barcelona, Agencia Central de la Prensa, Barcelona.

Notícia de l’oposició suscitada pel projecte del pantà de Tresponts a l’edició de La Vanguar dia del dia 11 de juny de 1970.

Galeria i escombr era de son- dejos geològics realitzada a Tresponts per compr ovar les propietats de les roques que formen l’estret on s’hauria ubicat la presa. Autor: Carles Gascón Chopo. FEM MEMORIA DEL PANTÀ

Els projectes d’Oliana

Els primers projectes per aprofitar l'aigua del Segre a l'indret que ocupa actualment el pantà d'Oliana remunten a 1911, moment en què es van otorgar concessions d'aigua destinades a la construcció de dues centrals hidroelèctriques alimentades a partir d'un canal de derivació que no plantejava, de moment, la construcció d'una presa de grans dimensions. L'any 1927, l'empresa “Pantanos y Regadíos, S.A.”, propietat de la família Gomis de Manresa, va projectar la construcció d'un pantà regulador que unificava les concessions anteriors, i una central hidroelèctrica al peu de la presa. Aquest seria l'embrió del projecte que anys després esdevindria el pantà d'Oliana.

La ubicació prevista de la presa, uns centenars de metres aigües amunt de l'indret on es troba actualment, no presentava les garanties necessàries: la composició geològica del terreny era poc estable per fonamentar una obra d'aquesta magnitud. L'estudi de diferents possibilitats d'ubicació, totes elles molt properes, va fer decantar la decisió final en favor de l'emplaçament actual, ja l'any 1935. Així mateix, el projecte de presa també va experimentar alguna modificació. Inicialment, el sobreixidor de la presa havia de desembocar al barranc de la Mala Muller a través de tres túnels foradats a la penya, en lloc de comportes. Igualment, la carretera de Coll de Nargó a Oliana havia de passar per damunt de la presa per tal de travessar el Segre.

El juny de 1936 l'inici de les obres era imminent, però l'esclat de la guerra ho va paralitzar tot. El projecte del pantà d'Oliana va ser reprès sota el règim de Franco, que l'any 1940 l'adjudicava a l'empresa Termac. Amb tot, els Gomis van fer valdre els seus drets, encara en vigor, a través d'un plet resolt l'any 1942. Finalment, el projecte seria adjudicat l'any 1946 a Fuerzas Hidroeléctricas del Segre, S. A., una societat creada l'any anterior, amb participació majoritària de la família Gomis de Manresa.

El senyor Enric Gomis de Manresa amb Franco, el dia de la inaugur ació de l'obra (30 de juny de 1959). Autor desconegut. Els Gomis, primers concessio- naris de drets d'aigua en aquest indret, eren els principals res- ponsables de l'empresa que va realitzar el pantà, Fuerzas Hidroeléctricas del Segre, S. A.

Dibuix de la presa amb el sobreixidor de super- fície previst inicialment, a través de tres túnels que desaiguar ien al ba- Magatzem al pantà, on es pot llegir el nom de l'empr esa rranc de la Mala Muller. Termac, concessionàr ia de l'obra l'any 1940. Autor: desconegut. Procedència: Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.

Foto aèria on s'observa el canvi d'emplaçament de la presa, prevista inicialment al Pont Nou, aigües amunt d'on es va contruir finalment. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Plànol de la presa en el seu emplaçament actual. S'hi observa, però, el projecte inicial de la carretera per damunt de la coronació de la presa, així com el sobreixidor de super- fície a un lateral en lloc de compor tes. Procedència: Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.

Compar ativa de l'alçada de la presa d'Oliana i la de l'estàtua de Colom de Barcelona (any 1959). Font: Revista Oliana, núm. 8 (octubre 1959).

Imatg e dels treballs de la presa l'any 1949, amb el perfil de l'estructura superposat amb una línia discontínua. Font: Revista Oliana, núm. 8 (octubre 1959). FEM MEMORIA DEL PANTÀ

Les cimenteres

Com a pas previ als inicis de les obres, i calculades les necessitats de ciment al voltant d'uns 300.000 metres cúbics, els promotors van decidir muntar una fàbrica de ciment a les proximitats de la futura presa. Aquesta fàbrica de ciment es va començar a construir al maig de 1946, just després de ser adjudicada l'obra a Fuerzas Hidroeléctricas del Segre, S.A., i es preveia aprofitar la pedra d'una cantera pròxima per fer el ciment. La mala qualitat del ciment resultant, massa ric en magnesi, va impulsar la realització de noves prospeccions. Finalment, Construcció de la fàbrica de ciment de coll de Bura es va trobar un material idoni nou quilòmetres aigües (ca. 1948). Autor desconegut. amunt, a l'indret anomenat coll de Bura, dins del municipi de Coll de Nargó. Coll de Bura oferia la possibilitat d'obrir canteres adients per obtenir un bon ciment i alhora comptava amb la proximitat de les mines de les Masies de Nargó, que subministrava carbó per alimentar els processos de la fàbrica de ciment de coll de Bura a un cost mínim de transport.

Grup de miners de les mines de carbó de les Masies de Nargó (ca. 1950). Autor: Alfonso Buchaca i Guardia.

Construcció de la fàbrica de ciment sobre l'emplaçament de la futura presa (ca. 1946). Treballs de construcció de la fàbrica de coll de Bura Autor desconegut. (ca. 1948). Autor desconegut.

La fàbrica de coll de Bura només produïa clinker, el component principal del ciment Portland, que era transportat a la fàbrica del peu de la presa on era mòlt i barrejat amb altres additius per convertir-lo en ciment, el qual s'emmagatzemava en dos dipòsits de 800 tones de capacitat. Amb la divisió del procés en aquestes dues plantes s'estalviaven els costos de l'ensacat del ciment a través de l'aprofitament de la primera planta construïda l'any 1946. L'elecció de coll de Bura com a emplaçament de la fàbrica de clinker va obeir també al fet que la proximitat de la carretera permetria el seu fàcil desmantellament un cop acabada l'obra.

Aspecte de la fàbrica de ciment en ple funcionament. Al costat, els primers trams de la presa ja construïts (any 1953). Autor: Esteve Arxer Masdevall.

Aspecte de la fàbrica de ciment de la presa amb comentar is escrits sobre el seu funcionament (ca. 1954). Autor: Joan Masey.

La fàbrica de coll de Bura un cop finalitzada i a punt per funcionar (ca. 1950). Autor desconegut FEM MEMORIA DEL PANTÀ

La construcció de la presa

El dia 16 d'agost de 1948, després de diversos litigis, replantejos i modificacions del projecte, l'empresa adjudicatària Fuerzas Hidroeléctricas del Segre, S. A. reprenia les obres de la presa d'Oliana aturades dos anys enrere, quan tot just s'havien iniciat. Una de les operacions més delicades del procés va ser l'excavació en roca de dos túnels per desviar el cabal del Segre i la construcció de dos atalls per dessecar el tram de riu on s'havia d'aixecar la presa. Per fonamentar l'obra i evitar posteriors filtracions d'aigua, va caldre excavar 25 metres per sota de la llera del riu fins a trobar la roca mare i, a partir d'aquest punt, començar el procés de cimentar la rasa.

A finals d'estiu de 1950 s'aixecava el primer bloc de formigó de l'estructura superficial de la presa. A partir d'aquest moment, es van anar superposant aquests blocs fins a donar forma a l'estructura bàsica del conjunt, en un procés que es dilataria fins a l'estiu de 1955 i que es veuria retardat per diverses contingències, la principal de les quals seria la riuada de sant Pere de 1953. Malgrat no estar encara finalitzat, el pantà ja començava a funcionar de forma parcial l'any 1956, de manera que a finals d'estiu d'aquell any ja podia aportar aigua de rec als canals d'Urgell. Paral·lelament, culminava la construcció i el muntatge de les comportes de la coronació de la presa, el gener de 1957, dos anys abans de la inauguració oficial per part del Cap de l'Estat. Calia encara, però, fer els darrers retocs a la central.

Croquis de la seqüència cronològica de la construcció dels paraments de la presa. Font: Confederación Hidrográfica del Ebro.

Construcció d'una represa i túnel de desguàs per desviar el cabal del Segr e (ca. 1948). Autor desconegut.

Aspecte de les obres de la presa amb la fàbrica de ciment en ple funcionament (any 1951). Autor: Esteve Arxer Masdevall.

Aspecte posterior de les obres de la presa, on destaca la captació de les turbines de Un dels primers blocs de formigó de la presa la central (any 1953). Autor: Esteve Arxer Masdevall. del pantà (an y 1950).Autor desconegut.

Coronació de la presa, amb vistes a la construcció Aspecte de la construcció dels arcs de la Visita d'obres del conde de Vallellano , Ministre de la central (any 1955). coronació de la pr esa (any 1955). d'Obres Públiques, amb tot el seu seguici Autor: Esteve Arxer Masdevall. Autor: Esteve Arxer Masdevall. (any 1955). Autor: Carlos Pérez de Rozas. FEM MEMORIA DEL PANTÀ

La construcció de la central

L'obra de la central, totalment finançada per Fuerzas Hidroeléctricas del Segre, S.A., començava l'any 1954, quan l'estructura de la presa ja havia assolit cotes properes a la coronació. La central havia de ser un edifici de planta rectangular, situat a peu de presa, projectat per instal·lar tres turbines Francis de 17.000 cavalls de potència, de fabricació suïssa, tot i que en un principi només se n'instal·larien dues; caldria esperar l'any 1962 per a la instal·lació de la tercera turbina. L'edifici de la central fou finalitzat l'any 1956. Al mateix temps, també avançaven les obres de les canonades per on baixaria l'aigua que hauria d'impulsar les turbines. Aquestes canonades, dues en principi, tenen un diàmetre de prop de dos metres i mig.

Captació de les canonades de la central De forma paral·lela a la construcció de l'edifici de la central, hidroelèctrica a la cara posterior de la també calia desplegar una línia de 132/110 KV per transportar presa (any 1955). l'electricitat als centres de consum de Manresa i Martorell. Autor: Esteve Arxer Masdevall. Precisament, la importància que tenia aquesta instal·lació per al consum de la ciutat de Manresa, va motivar una visita del seu consistori a les obres l'octubre de 1955.

El mes de setembre de 1956 es feien proves de marxa dels dos grups instal·lats, amb una capacitat de 14.000 KV cadascun. Finalment, el 20 de maig de 1959, un mes abans de la inauguració de la presa, era aprovada l'acta de reconeixement final de les obres de la central.

Inicis de la construcció de l'edifici de la central (any 1955). Autor: Esteve Arxer Masdevall.

Treballadors, director de la central i un Obrers muntant les cano- Visita del consistori de Manresa a les obres de la central d'Oliana engin yer posant davant del quadr e de nades d'alimentació de les (any 1955). comanaments de la centr al. turbines (an y 1955). Autor: Esteve Arxer Masdevall. Autor: Miquel Golobart Jou. Autor: Esteve Arxer Masdevall.

Procés de muntatg e de les canonades d'alimentació de les turbines Imatg e de conjunt de la centr al, encara sense teulada, amb les dues (any 1955). canonades d'alimentació ja instal·lades (an y 1956). Autor: Esteve Arxer Masdevall. Autor: Esteve Arxer Masdevall.

Muntatg e d'una turbina (an y 1955). Obrers posant al voltant d'una de les turbines Aspecte general de l'interior de la central, un Autor: Esteve Arxer Masdevall. de la central (any 1956). cop finalitzat el gruix de les obres (any 1956). Autor: Esteve Arxer Masdevall. Autor: Esteve Arxer Masdevall. FEM MEMORIA DEL PANTÀ

La carretera del Pantà

Durant gairebé cinc dècades, l'expressió “tenir més corbes que la carretera del pantà” fou a l'Alt Urgell sinònim d'extrema sinuositat. Amb tot, aquesta obra va ser una de les principals infrastructures construïdes a la comarca al llarg del segle XX. Des de la dècada de 1880, el trajecte que unia Oliana i Coll de Nargó remuntava aproximadament el curs del Segre i seguia un itinerari que ben poc tenia a veure amb les necessitats plantejades pel nou embassament, el qual havia de negar un tram important d'aquest eix viari fonamental per a l'articulació de la província de Lleida.

El nou traçat de la carretera havia de ser força més elevat que l'antic, ja que havia de quedar per sobre de la cota màxima de les aigües del pantà, i havia de contemplar la construcció de diversos viaductes per salvar la complicada orografia dels vessants. El projecte original, redactat per l'enginyer José Martínez Rayón l'any 1932, recollia la construcció de sis ponts entre Oliana i Coll de Nargó, i aprofitava la coronació de la presa per fer-hi passar la carretera. Finalment, la modificació del primer projecte de presa, junt amb les necessitats d'un trànsit en expansió i la necessitat de crear un nou pont a Peramola, destruït durant la guerra, incrementaren el nombre de viaductes a vuit i inclogueren un túnel al projecte definitiu.

Voladur es per a la construcció de la carretera del pantà (ca. 1950). Autor: Esteve Arxer Masdevall. L'antiga carretera d'Oliana a la Seu discorria pel marge esquerre del Segre fins arribar al Pont Nou, on creuava cap a la riba dreta per continuar cap a Coll de Nargó. Construcció del Pont dels Espluvins (an y 1955). Autor: Esteve Arxer Masdevall.

Palanca provisional sobr e el pont de Peramola (any 1955). Autor: Esteve Arxer Masdevall.

La carretera vella i la presa del pantà (any 1955). Autor: Esteve Arxer Masdevall. La simultaneïtat de la construcció de la presa i de la carretera nova va fer necessària l'habilitació d'un túnel que travessava la presa per permetre el pas de la carretera vella. Aquest túnel fou clausurat l'any 1957, tan bon punt fou circulable la nova variant del pantà.

Col·locació de l'esquelet metàl·lic del nou pont de Peramola (any 1955). Autor: Esteve Arxer Masdevall.

Successió dels traçats de la carretera pel tram del pantà d'Oliana. Autor: Carles Gascón Chopo. Institut Cartogràfic de Catalunya.

Formig onat del tram del Pont de la Mala Muller, sota la presa (any 1955). Autor: Esteve Arxer Masdevall. Amb el canvi d'ubicació de la presa en el projecte definitiu, va caldre construir un nou tram que l'encerclava per ponent en una àmplia corba ascendent, que incloïa un túnel i el Pont de la Mala Muller. Aspecte actual del Pont de l'Esquella. Autor: Carles Gascón Chopo. L'any 1955 s'esquerdava el pilar central del pont de l'Esquella, aleshores en obres, que restaria inacabat. Notícia de l'ensorrament d'un tram D'altra banda, el 27 de gener de 1963, un corriment de la carretera del pantà a l'edició de terres entre Oliana i la Penella va afectar un tram de La Vanguàr dia del dia 1 de febrer de carretera que quedaria tallada durant un temps. de 1963. FEM MEMORIA DEL PANTÀ

Els “pantaneros”

El projecte de construcció del pantà d'Oliana va generar unes perspectives de treball que van atreure molts obrers de fora de Catalunya, especialment d'aquelles regions espanyoles on la mà d'obra era més abundant i l'oferta laboral més limitada, com ara Andalusia, Extremadura o Galícia. Aquesta afluència més o menys sobtada de mà d'obra forana, sovint acompanyada per la família, va fer necessària la creació d'unes estructures bàsiques per allotjar els “pantaneros”, nom amb què es conegueren aquestes famílies entre la població local. D'aquesta manera, fou construïda una colònia obrera a un quilòmetre d'Oliana en direcció a la Seu, formada pels allotjaments de les famílies i diversos serveis comunitaris: menjador, barberia i infermeria, tot plegat amb materials barats i amb unes condicions de salubritat i de confort força limitades.

Captació de les canonades de la central hidroelèctrica a la cara posterior de la presa (any 1955). Autor: Esteve Arxer Masdevall.

Si les condicions de vida eren dures pels veïns de la colònia, igualment dures eren les condicions de treball. L'ús limitat d'una maquinària sovint obsoleta creava una gran dependència d'una mà d'obra poc especialitzada, valorada més per la seva força física que per altres capacitats. Les mesures de seguretat eren totalment inexistents i els accidents laborals sovintejaven: segons els Registres Civils d'Oliana i Peramola, entre 1947 i 1959 tretze treballadors perderen la vida a les

Inicis de la construcció de l'edifici de la central (any 1955). obres, la major part per caigudes des de Autor: Esteve Arxer Masdevall. gran alçada. Paral·lelament, el número de ferits fou enorme, segons recorden alguns treballadors.

Grup de treballadors posant per Excavadora a vapor en ple funcio- Aspecte dels tallers de reparació de maquinàr ia de les obres del sortir a la foto sobre la fràgil nament. Al voltant, obrers i fins i tot pantà (ca. 1950). Autor desconegut. estructura d'una bastida al mig del un nen (any 1954). riu (ca. 1950). Autor desconegut. Autor: Esteve Arxer Masdevall.

El menjador dels obrers (ca. 1950). Autor: Esteve Arxer Masdevall.

Aspecte general de la colònia obr era del pantà (ca. 1950). Autor desconegut.

Mossèn Pasqual Ingla celebrant una missa (ca. 1950). Instantània d'un metg e que Colla de “pantaner os” Autor desconegut. atén un pacient a l'Hospitalillo endiumenjats, un d'ells amb de la colònia obrera (ca. 1950). ferides al cap, dinant al camp La memòria oral recull un episodi en què va amenaçar Autor: Esteve Arxer Masdevall. (ca. 1950). Autor desconegut. públicament de negar la comunió a un dels encarregats de les obres del pantà a causa de la seva duresa en el tracte als obrers. Arran d'aquest episodi, fou traslladatde parròquia per ordre expressa del bisbe Ramon Iglesias Navarri. FEM MEMORIA DEL PANTÀ

Les afectacions del pantà

La construcció d'un pantà sempre implica la inundació d'una porció important dels terrenys de la riba del riu que s'embassa. En alguns casos, com va passar a , , Sau o Mequinensa, poblacions senceres queden anegades i tots els veïns han de ser traslladats a un altre indret. En el cas del pantà d'Oliana, cap dels grans nuclis de població propers no es veié afectat directament per les aigües, però foren diverses les cases situades entre Oliana i Coll de Nargó que es trobaven dins de la futura cubeta d'inundació. Així mateix, Cal Not i cal Janot de Coll de Nargó, anys abans les aigües del futur pantà negarien camps de conreu i terres de ser enderrocades per la modificació de la d'horta, particularment la de Coll de Nargó, que fou el municipi carretera (any 1941). Autor desconegut. que més hi va perdre.

En una època en què alçar la veu era força arriscat, els afectats varen haver d'acceptar les míseres compensacions de l'Estat i callar. En el cas de Nargó, però, les pèrdues ocasionades per la inundació de tota la seva horta va impulsar a l'Ajuntament a enviar una reclamació l'any 1954 a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre per tal que considerés la possibilitat de millorar les compensacions als afectats. Ni els llocs de treball creats amb les obres ni les expectatives de crear a la cua del pantà una àrea recreativa d’esports nàutics mai acomplertes, compensaria en la major part dels casos les pèrdues provocades per la seva construcció.

Aspecte de la casa de la Penella, al terme de Peramola, mig negada per les aigües del pan- tà en unes proves d'embassament parcial (any 1955). Autor desconegut.

Excavació dels fonaments dels pilars del nou pont de Sòl de Riu sobre l'horta de Nargó (any 1955). Autor: Esteve Arxer Masdevall. La construcció del nou pont sobre el riu de Sallent va comportar la primera afectació visible a l'horta de Nargó, aleshores ja expropiada en un cent per cent i a l'espera de la seva inundació.

Antic enraiador situat prop de la Palanca, a la Horta de Pujol abans de quedar negada Seu d'Urgell (principis del segle XX). pel pantà (dècada de 1940). Autor desconegut. Autor: Manel Miquel Lluscà. Entre les afectacions del pantà d'Oliana a les formes de vida dels seus riberencs, una de les més primerenques afectà a la tradicional activitat raiera, que transportava Segre avall la fusta extreta dels boscos de la comarca i que tenia a Coll de Nargó un dels centres més actius de tot Catalunya. L'any 1933, amb l'horitzó de la construcció de la presa d'Oliana, es féu la darrera baixada de rais pel riu Segre. A partir d'aquest moment la fusta es baixaria amb camions.

Foto aèria amb la localització de les principals Reclamació de l'Ajuntament de Nargó a afectacions derivades de la construcció del la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre pantà d'Oliana. Farinera de Nargó des de l'Arenal de la Mitjana, (any 1954). antic punt d'esbarjo dels v eïns de Nar gó Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. (any 1941). Autor: Emili Solà. La inauguració

Dimarts dia 30 de juny de 1959, després de més de deu anys de treballs, el pantà d'Oliana va ser inaugurat pel general Franco en una de les seves escasses visites al Pirineu català. Fou un acte multitudinari que va superar àmpliament l'àmbit estrictament local. Entre el públic assistent s'aixecaven nombroses pancartes que reclamaven l'ampliació de les zones de regadiu de les Garrigues i l'Urgell. Com era habitual en les aparicions públiques del dictador, l'acte fou presidit per unes mesures de seguretat extremes i un Pas de les autoritats per la coronació de la presa sota l'atenta mir ada del públic. rígid protocol que segregava el públic Autor desconegut. en funció de la seva posició social.

Passada la una del migdia, Franco arribava a la presa acompanyat d'un nombrós seguici, en el qual hi figuraven els ministres d' Obres Públiques, el de Governació i el d'Indústria. Enmig de les aclamacions de la multitud congregada, decobria la placa oficial i presidia la benedicció de la presa per part del bisbe Ramon Iglesias Navarri. A continuació, les autoritats s'encaminaren a la central, on Franco va simular la seva posada en funcionament.

Cap a quarts de tres, un cop acabats els actes oficials, Franco, juntament amb la seva dona, un grup restringit d'autoritats i el promotor de l'obra van ser obsequiats amb un dinar a la casa- administració que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre té als afores d'Oliana. Per la seva part, el personal tècnic de l'obra va celebrar un dinar a cal Víctor d'Oliana. Havent dinat, el Cap d'Estat i el seu seguici va marxar cap a Lleida. Malgrat tots els preparatius i el guarniment de la vila, els veïns d'Oliana es van haver d'acontentar veient com tota la comitiva passava de llarg carretera enllà.

Arribada de Franco i del seu seguici a la pr esa del pantà d'Oliana. Preparatius i engalanament d'Oliana pel pas de la comitiv a de Franco Autor desconegut. per la població. Autor: Ramiro Ferrer Piqué.

El públic enarbor ant pancartes que reclamen l'ampliació dels Benedicció del bisbe Ramon Iglesias Navarri regadius, poc abans de l'arribada del “caudillo ” a la presa. gravada per les càmer es del No-Do . Autor desconegut. Autor desconegut.

Franco destapa la placa commemo- rativa de la inaugur ació del pantà . Font: Revista Oliana, núm. 8 (oct. 1959).

Franco, flanquejat per Enric Gomis i el Ministr e d'Indústria, Relació de despeses de l'Ajun- Menjador de la casa-administr ació de a l'interior de la centr al. Autor: Ramiro Ferrer Piqué. tament d'Oliana amb motiu de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre la visita del general Franco al a Oliana, on van dinar Franco i un grup municipi. restringit d'autoritats. Font: Arxiu Municipal d'Oliana. Autor: Carles Gascón Chopo.

Aspecte de la coronació de la presa el dia de la seva inaugur ació. Autor: Ramiro Ferrer Piqué. Aiguats

El Segre és un riu de règim mediterrani, amb un cabal força irregular, que presenta un màxim molt pronunciat cap a finals de primavera a causa de la fosa de les neus i un període d'estiatge molt acusat durant el mes d'agost. En determinades ocasions, les pluges de la tardor també poden provocar crescudes que, en alguns casos, han esdevingut catastròfiques.

Ja en els primers projectes del pantà d'Oliana s'esmentaven els avantatges que podia reportar la construcció d'un embassament al Segre de cara a la regulació del seu cabal i a l'estalvi dels efectes desastrosos dels aiguats sobre les hortes d'Oliana, Bassella, Tiurana i Ponts.

Precisament, l'any 1953 les obres de la presa es veieren afectades per un d'aquests aiguats, conegut com la riuada de Sant Pere, fet que significà un endarreriment important. Malgrat tot, les obres culminarien l'any 1958 i la presa d'Oliana es convertiria en la primera i, durant prop de quaranta anys, fins a la creació del pantà de Rialb, en l'única presa reguladora del cabal de la conca alta del Segre. La nit del 7 al 8 de novembre de 1982 fou demostrada amb escreix la capacitat de la presa, en absorbir l'impacte de la punta d'uns aiguats que, d'una altra manera, haurien arrasat bona part de les poblacions de la ribera, des d'Oliana fins a Lleida.

Inscripció gravada al congost de Tresponts Efectes dels aiguats de 1953 sobre els Un grup de veïns contempla la destrucció amb la indicació del nivell assolit pels barracons i les construccions auxiliars de les provocada pels aiguats sobre la piscifactoria de aiguats de 1853. obres de la presa (30 de juny de 1953). Peramola (8 de novembr e de 1982). Autor: Jordi Pasques i Canut. Autor: Esteve Arxer Masdevall. Autor: Enric Esteve Fité. “Als 24 de maig de 1853 arriba Segre aquí”. Tot i que ideat principalment per a proveir aigua de Amb aquesta breu ressenya, gravada sobre reg i produir electricitat, la regulació del cabal del una roca del congost de Tresponts, l'anònim Segre seria un altre dels beneficis derivats de la artífex ens recorda el trauma que ha construcció de la presa d'Oliana. Fins aleshores, el representat al llarg dels segles la crescuda riu pràcticament no comptava amb cap altre sobtada de les aigües del Segre. mecanisme regulador i les “segrades”, les crescudes del riu Segre, solien destruir l'horta de les poblacions riberenques sense aturador. Les riuades documentades del Segr e. Autor: Jordi Pasques i Canut.

49 a.C. Juli Cèsar viu una riuada a Lleida. 1162 1170 1340 1373 dia 7 de juny. Efectes de la riuada de Sant Pere sobre 1379 la carretera del pantà (30 de juny de 1418 1953). Autor: Esteve Arxer Masdevall. 1442 1452 dia 3 d'octubre. 1587 Les obres de la presa d'Oliana escomeses per la riuada 1597 de 1953. Autor: Esteve Arxer Masdevall. 1617 dia 8 de novembre. La més terrible del segle XVII. Durà 5 dies. A la Seu d'Urgell, se n'endugué la palanca, el molí i la peixera de la secla Boixadera (Valira). 1624 1628 1634 1710 1726 1750 1764 1766 1772 1787 dia 8 d'octubre. 1794 Caiguda de l'aigua vista des de la 1817 coronació del pantà. A l'es-querra, la a la tardor. central (8 de novembr e de 1982). 1826 Autor: Enric Esteve Fité. dia 1 de gener. 1853 dia 24 de maig. La més terrible del segle XIX. 1866 1907 mes de maig (a Lleida 5.200 m3/s). 1937 mes d'octubre (a Oliana 1.000 m3/s). Aspecte de la presa d'Oliana el matí del dia 8 de 1953 novembr e de 1982. Autor: Enric Esteve Fité. dia 29 de juny, “la riuada de Sant Pere”. 1982 dies 7 i 8 de novembre. La més terrible del segle XX. Pèrdues de vides Nivell de les aigües del pantà a l'alçada de humanes i molts danys materials a les la presa (8 de novembr e de 1982). conques del Segre, Valira, Llobregat i Autor: Enric Esteve Fité. les Nogueres. El pantà d'Oliana arriba a expulsar fins a 2.000 metres cúbics La nit del 7 al 8 de novembre de 1982 la resis- per segon. tència de la presa d'Oliana superà una dura 2008 prova. Dos-cents metres abans d'arribar a les dia 24 de maig. Després de molts comportes, l'aigua era literalment xuclada en un mesos de secada, fortes pluges fan remolí que es precipitava a 50 quilòmetres per baixar grossos la Valira i el Segre. El hora. Les comportes, obertes a la seva màxima pantà d'Oliana deixa anar 600 metres capacitat, deixaven anar prop de 2.000 metres cúbics per segon. cúbics d'aigua per segon. El pantà d’Oliana en números

Aspecte del pantà d'Oliana vist des de Cast ell-llebr e (Peramola), l’any 2008. Autor: Jordi Pasques i Canut.

Conca Superfície: 2.745 Km2 Aportació mitjana anual (mitjana 1986-2006): 805 milions de m3 Cabal mitjà anual: 24,24 m3/seg. Embassament Capacitat total: 98 milions de m3 Capacitat fins al sobreeixidor: 67 milions de m3 Cota de màxim nivell: 518,30 metres sobre el nivell del mar Superfície total: 429 hectàrees Longitud: 15,20 Km Longitud de la variant de la carretera: 11,50 Km Presa Tipus: gravetat, planta corba Alçada màxima total: 102 m Alçada sobre el llit del riu: 74 m Longitud de la coronació: 262 m Capacitat del sobreeixidor: 2.000 m3/seg. Comportes del sobreeixidor: dues de 17 x 9 metres Capacitat dels desguassos de fons: cinc de 1,50 x 1 metre i una vàlvula de regulació Volum total d'excavació: 145.000 m3 Volum total de formigó: 331.000 m3 Cost total de les obres: 321 milions de pessetes Data de començament de les obres: 10 de maig de 1946 Data de reconeixement final de les obres: 20 de maig de 1959 Salt i central Alçada total: 72,50 metres Cabal màxim aprofitable: 62,10 m3/seg. Potència màxima instal·lada: 52.500 cavalls de vapor Producció mitjana anual: 90 milions de Kw. h. Reg Zones de reg dels Canals d'Urgell: 69.550 hectàrees Distribució del cost de la pr esa Participació de l'Estat: 19,8 % Participació dels regants dels canals d'Urgell: 28,62 % Participació de Fuerzas Hidroeléctricas del Segre, S. A.: 52,30 % Central, captació d'aigües, subestació i línia elèctrica a càrrec de Fuerzas Hidroeléctricas del Segre, S. A. en un 100 % Darrer pagament de l’obra del pantà: 1984 Crèdits

Comissar iat: Carles Gascón Chopo

Guió i textos: Raquel Codina Miquela Carles Gascón Chopo Lluís Obiols Perearnau Jordi Pasques i Canut Jordi Rabaneda i Travé

Maquetació: Laura Pal Ordeig

Impressió: Gràficas Fornesa, S.L.

Procedència de les fotografies: Amics i familiars de mossèn Pasqual Ingla Torra Lluís Armengol Betriu, Oliana Arxiu Municipal de la Seu d'Urgell Ramon Arxer Codina, Oliana Joan Bonillo Armengol, Peramola Encarna Boqué, Coll de Nargó Fernando Cabó Iscla, Oliana Comunitat de Regants dels Canals d'Urgell Confederación Hidrográfica del Ebro Agustí Cubilà, Barcelona Enric Esteve Fité, Oliana Alois Feltrin, Untersiggenthal, Suïssa Ramiro Ferrer Piquè, Manresa Jaume Fortuny Guàrdia, Barcelona Miquel Golobart Jou, Oliana Lluís Obiols Perearnau, Adrall Jordi Pasques Canut, Oliana Carlos Pérez de Rozas, Barcelona Lluís Pujol Peralba, Oliana Pere Ramoneda, Coll de Nargó Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Ventura Roca i Martí, Oliana Dolors Solà Betriu, Coll de Nargó Mercè Solà Betriu, Coll de Nargó

Agraïments: Juan Manuel Almécija Oliden, Lluís Armengol Betriu, Joan Bonillo Armengol, Ramon Arxer Codina, Josep Joan Berenguer Vilaseca, Ramon Bueno Piqué, Fernando Cabó Iscla, Victòria Canut Balagué, Isidre Domenjó i Coll, Agustí Escolies Cortina, Jaume Esteve Costa, Antoni Esteve Fité, Enric Esteve Fité, Diego Ferre Hernández, Joan Fusté Muntó, Jaume Fortuny Guàrdia, Maria Guàrdia, Miquel Golobart Codina, Luisa Lorén Aparicio, Antoni Miquela, Jesús Pallarès Bach, Lluís Pujol Peralba, Julio Quílez Mata, Pere Ramoneda, Ventura Roca i Martí, Josep Roca Reig, Nicolás Rodríguez Manzano, Judith Senarriaga Esteve, Narcís Torra Cerdaña, Serafín Varela González, Lluís Vila Comellas, Antoni Vilardell Escolies, Albert Villaró Boix

Organitza:

Col·labor a: