La descoberta i la conservació-restauració de les pintures murals romàniques de l’església de Sant Vicenç d’

L’interior de l’església als anys vuitanta, OBJECTE: Pintures murals abans d’iniciar-se qualsevol intervenció. DATACIÓ: Absis central. Època romànica. S. x i i Absidiola meridional. Època gòtica Aquesta foto correspon a la primera visita TÈCNICA: Pintura al fresc i pintura a la calç feta per experts, a fi de localitzar-hi indicis DIMENSIONS: 6,30 x 3,48 m (absis central) i 3,80 de pintura mural. x 1,98 m (absidiola) (Foto: Teresa Novell) LLOC: Església de Sant Vicenç, Estamariu (Alt ). NÚMERO DE REGISTRE DEL CRBMC: 9183 ANYS DE LA RESTAURACIÓ: 2003 i 2007-2008 GESTIÓ DEL PROJECTE: Joan Planas i Albert Villaró DIRECCIÓ: Pere Rovira CONSERVADORS–RESTAURADORS: Primera fase: Antonio Ortiz, Imma Brull, Anna Pujolar i Núria de Toro. Segona fase: Empresa 4Restaura, formada per Imma Brull, Núria de Toro, Coral Sala i Mariona Valeri. ANALÍTICA: Màrius Vendrell, Sarah Boularand i Pilar Giráldez (tècnics de Patrimoni UB- Estudis del patrimoni històric).

Fins als anys noranta, entrar dins l’es- l’absis i també de les decoracions gò- a l’absis o les absidioles, ja que són glésia de Sant Vicenç d’Estamariu tiques de l’absidiola sud, que formen l’única construcció independent del era una aventura arriscada. Venint pel un dels conjunts murals més impor- sostre de la nau, i amb una estructu- camí de Bescaran i deixant enrere la tants conservats in situ a Catalunya. ra corba sostenible, que ha propiciat , apareix de sobte, magnífic i Aquella primera expedició de volun- un aixopluc per al seu manteniment. sense prejudicis, un absis llombard lo- taris, esperonats per la secció de patri- Contràriament, les capes d’arrebos- bulat, preludi d’una església assentada moni del Centre d’Estudis de l’Alt Ur- sats de les parets interiors (i també les a l’entrada d’un poble de muntanya, de gell, que l’any 1993 decidiren netejar exteriors) per manca d’una protecció nom Estamariu, amb un passat medie- de bardisses aquella església d’Esta- pròpia s’han degradat molt més, alho- val poderós. Com ruïnes menjades pel mariu, sense usos litúrgics i amb perill ra que les remodelacions hi incidien 17 bosc, l’església carreuada de Sant Vi- de ruïna, varen iniciar el camí cap a la de manera més directa, a diferència rescat cenç s’alçava al cel sense complexos, descoberta del conjunt de pintures mu- del respecte atorgat al presbiteri. per fer present allò que havia estat el rals romàniques més excel·lents, con- Per sort, l’absis i l’absidiola sud de seu emplaçament damunt la plana de servades als Pirineus (amb el permís Sant Vicenç d’Estamariu s’han man- l’Urgellet, ara ja sense el castell: una de les de Baiasca), i cap a l’adequació tingut drets, mentre que el sostre de de les places estratègiques més im- i el manteniment de l’església, actual- la nau s’havia ensorrat i refet diverses portants del comtat de Castellbó i un ment sota la protecció de la Fundació vegades, segons l’època i l’economia. indret que preocupava els bisbes d’Ur- de Sant Vicenç d’Estamariu. La construcció d’una nova església gell durant la baixa edat mitjana. El descobriment de les pintures mu- dins del poble va fer oblidar definiti- Com a lloc preeminent, és lògic que rals de Sant Vicenç és una història que vament Sant Vicenç i les seves pintu- l’església fos rellevant, amb un mobi- hem vist repetida moltes vegades en res murals (que ja no devien ser visi- liari i una decoració excel·lents. És per altres esglésies de muntanya. La seva bles), i va relegar el seu espai a altres això que el que se n’ha conservat és un conservació o supervivència ha estat usos poc religiosos, malgrat que enca- tresor artístic, com ara el baldaquí di- producte de la casualitat, i també de la ra mantenia oficialment la seva funció. positat al MNAC. En tot cas, la sorpre- sort d’estar en una construcció robusta També l’absidiola septentrional, i amb sa, ja intuïda pels primers exploradors i allunyada del nucli urbà. aquesta la seva nau lateral, es va en- de l’església, va ser la descoberta del Com moltes de les esglésies conegu- sorrar empesa pels terrenys que, de magnífic mural romànic conservat a des, les restes importants es conserven pluja en pluja, l’anaven oprimint.

Aspecte de l’església abans de la interven- ció arquitectònica. (Foto: Teresa Novell)

Rescat18.indd 17 21/1/11 16:31:54 I és que la sort va acompanyar aques- El procés de descoberta i conservació- i un capital garantit. En aquesta fase, tes pintures murals, ja que l’estruc- restauració de les pintures murals es és quan es varen destapar i restaurar tura arquitectònica del presbiteri que va fer en dues fases compreses entre les pintures de l’absis central i les de les ocultava es va mantenir ferma. El els anys 2003 i 2007, ja amb un nou l’absis meridional.3 Donada la impor- fet que les pintures es trobessin tapa- sostre. El disseny del projecte, portat tància artística de les pintures murals des per una capa de calç va fer que des de l’especialitat de pintura mural romàniques, els treballs van continuar es mantinguessin ocultes a la vista i escultura en pedra del CRBMC, en amb una intervenció de conservació d’agressors i especuladors, com tam- coordinació amb la Fundació de Sant integral dels arrebossats originals dels bé de la mateixa Junta de Museus de Vicenç d’Estamariu, va tenir en comp- murs interiors de l’església, alhora que Barcelona,1 tal com va passar amb les te l’estat de conservació de l’edifici, la Fundació iniciava un estudi històric pintures de Sant Víctor de Dòrria (Ri- l’estudi i les anàlisis paral·leles dels i artístic profund amb la col·laboració pollès), les de Sant Tomàs de Fluvià materials, i les possibilitats econòmi- de diversos especialistes. (Baix Empordà) i les de Baiasca (Pa- ques, i es va procurar intervenir en Fins a l’estiu del 2003, el visitant que llars Sobirà). el moment adequat per a la seguretat entrava a l’església només podia per- Tot i que encara no es podien contem- i la conservació de les pintures. A la cebre l’emblanquinament que recobria plar ni delimitar, ja s’intuïa, per les pro- primera fase, durant l’estiu de 2003, l’absis, enmig de plantes exuberants ves fetes, que darrere d’aquelles capes amb un equip interdisciplinari dirigit que entraven per les tres finestres i per de calç hi havia una quantitat important des del CRBMC,2 la intervenció es va la part derruïda del mur nord, que co- de pintura original romànica d’alta qua- centrar exclusivament en la consolida- municava a l’exterior. Va ser necessa- litat. No és, però, fins a uns anys més ció i subjecció dels morters originals, ri, primer de tot, eliminar la vegetació tard, quan es crea la Fundació de Sant que es conservaven a la conca absidal adherida als murs per poder accedir Vicenç d’Estamariu, que s’inicien els de la nau central, així com en l’estu- als morters originals que ocultaven

18 rescat

Estat de la capçalera abans d’iniciar-se els Interior de l’església després del procés Durant la recerca de pintura mural a la zona processos de consolidació dels murals (1a de restauració arquitectònica i abans que de l’absis. fase). comencés la segona fase, en la qual es van (Foto: Teresa Novell). descobrir les pintures.

treballs de consolidació arquitectònica di d’aquests morters i les dimensions les pintures. En aquest moment, es i de cobriment de l’església, pas previ del mural, sense retirar la capa que diferenciaven amb claredat dos tipus indispensable per condicionar l’edifici cobria les pintures. Abans que res, era de morters, un morter original de calç i per iniciar la recuperació dels murals molt important garantir que el morter aplicat en dues capes (remolinat i llis- romànics. Va ser en aquell moment, ja de suport de les pintures estigués ben cat) amb diferents granulometries, i un iniciat el segle xxi, quan es van posar subjectat al mur, mentre l’església no morter recent de ciment que s’estenia en contacte amb el Centre de Restau- tingués el tancament adequat que l’aï- al terç superior de l’absis, a prop de ració de Béns Mobles de Catalunya llés del clima exterior. Això permetria la zona derruïda, i que se superposa- (CRBMC), per començar el procés de estabilitzar l’ambient interior i alhora va puntualment al morter de calç. El recuperació dels murals. garantir la seguretat de les pintures. Tot morter original recobria el centre de i veient que hi hauria un gran desco- la conca absidal de forma seqüencial, briment, aquest no es va poder materi- però a les zones inferiors i a l’acaba- alitzar fins a quatre anys més tard, a la 1. La Junta de Museus, arran de l’afer de segona fase, amb l’església restaurada l’arrencament i venda al Museu de Boston de les pintures de Santa Maria de Mur, va propi- ciar l’arrencament i la retirada de les pintures 3. Els procressos de conservació-restauració murals romàniques del Pirineus, si més no els va fer l’empresa 4Restaura, SCP, sota la les que encara estaven visibles. Per a més direcció de Pere Rovira. L’empresa la formen informació vegeu: Pagès, M. Sobre pintura 2. Equip format pels restauradors Toni Ortiz, les restauradores Imma Brull, Núria de Toro, romànica Catalana. Barcelona: Publicacions Anna Pujolà, Imma Brull, Mariona Valeri i Núria Coral Sala i Mariona Valeri, les quals ja varen de l’Abadia de Montserrat, 2005. de Toro, sota la direcció de Pere Rovira. intervenir en la primera fase.

Rescat18.indd 18 21/1/11 16:31:57 retirar amb certa facilitat, per la poca bientals eren els correctes per a una adhesió entre els arrebossats. Després bona conservació dels murals. A partir de recuperar els marges pictòrics ori- d’aquest moment, la intervenció va ginals, es va remarcar el perímetre, consistir a reforçar la consolidació dels assegurant-lo amb un bisell de morter morters, amb la injecció d’aigua de de calç 1:2, decreixent cap al mur. Una calç, alhora que es farcien les bosses vegada assegurada la subjecció, calia puntuals mitjançant morters hidràulics esperar el tancament definitiu de l’edi- tipus PLM® i pols de marbre. fici i la finalització de les obres arqui- Tot seguit, es va retirar la capa de calç tectòniques, per poder iniciar la sego- que recobria la superfície i, com un teló na fase de conservació-restauració. de teatre, s’anaren descobrint les mag- L’èxit de l’actuació de 2003 es va cons- nífiques pintures romàniques. Va ser un tatar el 2007, moment en què es van procés lent i delicat, fet a punta de bistu- reprendre els treballs de conservació- rí, en què gairebé tota la superfície llis- restauració a Sant Vicenç. En aquests cada conservava pintura original. Tècni- quatre anys, per part de la Fundació cament, es tracta d’una pintura al fresc Privada Sant Vicenç d’Estamariu, es amb acabats i detalls fets al sec (pintura varen tancar les obertures de l’absis a la calç) sobre un lliscat de calç i un re- i del mur nord; també es va revisar molinat de calç i sorra, tal i com ho va l’estat de les cobertes i la canalització corroborar l’analítica duta a terme per Pintures gòtiques trobades a l’absidiola de les aigües pluvials, i es va fer un Patrimoni UB, a partir de les mostres sud, un cop restaurades. projecte per cobrir la tercera nau que dels pigments i morters de l’absis. quedava independent de la resta. Els estudis fets a l’edifici verificaren els bons resultats dels arranjaments esmentats, ja que els continguts d’hu- Les pintures de l’absis després de mitat dels murs i els paràmetres am- la restauració.

ment de la volta s’havia perdut irreme- diablement. Es veia que el morter de calç s’estenia en dues capes allà on hi havia pèrdua del lliscat, i deixava a la vista la capa 19 de remolinat, amb el picat característic rescat per a l’adhesió de la següent capa de morter. L’emblanquinament, molt fi, també recobria aquesta primera capa remolinada. El morter de ciment, en canvi, presentava gruixos variables de 3 a 5 cm (en el punt més alt de l’absis) i es trobava en perill de despreniment, amb el risc que això comportava per als morters i les pintures murals origi- nals adjacents. Delimitada la zona en què restaven els morters i pintures originals, es va pri- oritzar la seva subjecció al mur abans de la retirada dels ciments incorporats. La consolidació va consistir a injectar progressivament morters hidràulics micronitzats de baix pes molecular, tipus PLM®, entre les capes originals, parcialment aixecades, i el mur. En veure que les unions entre capes i la pròpia cohesió del morter era poc con- sistent, es va sistematitzar una conso- lidació amb aigua de calç i caseïnat càlcic segons la problemàtica. A cau- sa de la fragilitat del conjunt, es van diversificar les àrees de treball, per no aportar un pes excessiu als mor- ters, i les injeccions es programaren respectant els temps d’assecatge. Un cop consolidades, s’eliminà el morter de ciment amb escarpra i martell. Per sort, en els punts de coincidència amb els estrats originals, es varen poder

Rescat18.indd 19 21/1/11 16:32:00 Esquerra: Després de restaurar. L’única part conservada de la Maiestas Domini a la conca absidal.

Dreta: Després de restaurar. Registre intermedi de l’absis, amb la Verge Maria, l’apòstol sant Pau i el fris decoratiu.

Un cop descobertes totalment, els tre- pintures no presentaven cap pàtina un filtre per millorar el comportament balls sobre les pintures van continuar adversa. Paral·lelament, es van anar fi- de la capa. amb la neteja i la fixació. La neteja xant amb aigua de calç els petits aixe- Com a sistema de presentació, es va ser simple, feta en sec, friccionant caments. Finalment, un cop assecats van fer dos tipus de reintegració, a suaument unes camuses de pell de ca- els afegits en base aquosa, s’aplicà fi d’unificar el conjunt en la pròpia mell sobre la superfície, a fi de retirar una fina capa de protecció amb resi- continuïtat pictòrica i en el conjunt les restes de calç impregnades. No va na acrílica Paraloid® B-72 al 3% amb arquitectònic absidal. A les llacunes caldre cap neteja química, ja que les toluè amb l’addició de Tinuvin® 292, més grans, en què la pèrdua del lliscat o remolinat és evident, es va optar per una reintegració matèrica, amb morter de reposició sota nivell pictòric, mit- jançant un morter rugós colorat, com- post amb diferents granulometries de 20 pols de marbre de colors i calç ama- rescat rada, similars als morters originals, a fi d’aconseguir una tonalitat neutra. A les petites pèrdues localitzades dins la seqüència pictòrica es va fer una reintegració cromàtica amb tinta neu- tra (reintegració anomenada normal), feta amb guaix o pigments (al sec o aglutinats) en forma de tinta plana, per millorar la lectura estilística i icono- gràfica de l’obra.4 Però l’església de Sant Vicenç ens de- parava una altra descoberta, potser no tan espectacular, però sí definitòria de la importància del monument. En l’ab- sidiola meridional, tot i estar recoberta per una capa molt gruixuda de morter de ciment, s’hi apreciaven fragments d’una pintura amb temàtica decorativa que presagiava un estil gòtic. Aques- ta absidiola s’havia mantingut per les mateixes circumstàncies que l’absis,

4. Vegeu l’article de Rovira, P. “Valoració de les formes i de les metodologies de reinte- gració com a presentació final”. Actes de l’XI Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. Barcelona: Grup Tècnic, 2008.

Detall de sant Joan després de la intervenció.

Rescat18.indd 20 21/1/11 16:32:02 del morter original, en grans zones, va ser necessària l’aplicació puntual de manera que hi havia una gran bossa d’apòsits de carbonat d’amoni diluït entre capes i mur en la qual creixien en aigua destil·lada sobre algunes con- plantes superiors, que trobaven sorti- crecions, per ajudar a la seva dissolu- da per les múltiples fractures. També, ció. Les pintures es van protegir amb una noguera que creixia a l’exterior, una capa de resina acrílica Paraloid® adossada a la paret de l’absis, arrelava B-72 al 3% amb toluè, amb l’addició en el seu interior. de Tinuvin®. La intervenció va començar amb l’apli- El sistema de presentació de les grans cació de biocides específics per elimi- àrees amb llacunes, va consistir en una nar les plantes superiors, tal i com es reintegració matèrica de morter de re- va fer a l’absis. No és cap afany des- posició rugós, des del punt de vista tructor però en una mateixa superfície pictòric, fet amb sorra de marbre de no poden conviure pintures i plantes, colors i calç amarada. Així, es donà és clar. Paral·lelament, s’aspiraren els continuïtat a les àrees amb pintura gruixos de pols acumulats entre el mur conservada la qual cosa millora la lec- Durant el procés de reintegració cromàtica i els morters amb pintures, i es deixa- tura final de l’obra dins el conjunt de (Foto: Imma Brull). ren les obertures i cavitats netes. l’absidiola. Per igualar les petites pèr- dues dins les àrees pintades, es va fer una reintegració cromàtica amb tinta neutra, amb pigment i resina aplicada amb el sistema de tinta plana de baix to.5 Com que tots els paraments de la nau de l’església presentaven restes d’ar- rebossats antics molt alterats, es va decidir fer-hi un tractament per con- servar-los, amb la finalitat de mante- nir la unitat estètica real del conjunt interior (i no fomentar erròniament els paraments a pedra vista) i alhora buscar més restes de pintures murals. En els murs de l’església, després de 21 netejar-los mecànicament per elimi- rescat nar-hi restes de plantes superiors, es va seguir el mateix tractament de subjecció de morters aplicat al mur de l’absis central. Després es van netejar superficialment amb aigua destil·lada. En les zones en què hi havia pèrdua de morter de junta es va posar morter hidràulic i sorra rentada de riu (1:3). Va ser necessari substituir i col·locar algunes pedres per consolidar zones amb pèrdues importants. La neteja de les parets sense morters estables de les tres naus va finalitzar amb la projec- ció de silicat d’alumini a baixa pressió (3/4 bars). cosa que no va ocórrer amb l’absi- Es van fer ponts de subjecció entre el Paral·lelament a la intervenció en con- diola septentrional, que es va derruir mur i els arrebossats per evitar el des- servació-restauració, els restauradors per sota de l’arrencament de la conca preniment immediat i es va fer servir varen fer un seguit de tasques de su- i va deixar les parets sense un mínim un morter hidràulic tipus PLM®, calç pervisió i control de les restauracions aixopluc. amarada i pols de marbre, en proporci- arquitectòniques, tal i com s’hauria de Aquestes pintures ja es varen detectar ons (1:1:1). S’obtingué així una pasta fer sempre. Entre aquestes actuacions a la primera fase, però no s’hi va fer tixòtropa i adhesiva, perfecta per ga- cal destacar l’assentament de l’en- cap intervenció prèvia. El morter de rantir la subjecció de les capes al mur. llosat de pavimentació interior origi- ciment que les cobria estava esquerdat Un cop adherides les capes interiors, nal, la rejuntada de l’altar de pedra i i presentava fractures en tota la super- s’eliminà el ciment de forma mecà- la dels murs de les façanes exteriors fície. En aquest cas, les fractures i fis- nica, amb petites escarpres i bisturís. nord i sud i de la capçalera de l’edifici. sures del ciment tenien continuïtat en Aquest procés es va combinar amb la També es varen seguir les actuacions la pintura i els morters que es volien fixació de la capa pictòrica amb aigua en el drenatge perimetral de l’edifici, conservar. L’estat de conservació es de calç, tècnicament una pintura a la es va controlar l’efectivitat de les co- va considerar molt dolent i amb una calç bicromàtica sobre morter de calç bertes de la nau central i meridional dificultat que no tenien les pintures i sorra. de l’absis, per sort. El ciment que es La neteja va ser bàsicament mecànica, trobava adherit a les pintures havia feta amb bisturís per eliminar les con- provocat l’arrencament d’aquestes i crecions calcàries. No obstant això, 5. Rovira, P. Op. cit.

Rescat18.indd 21 21/1/11 16:32:03 Fris decoratiu, un cop restaurat, amb caps res de molta qualitat, fet evidenciat segles més tard han tornat a relluir de màrtirs i una sanefa decorativa, molt original, de peixos enfrontats, semblant al en l’analítica dels materials, que es amb part de la seva esplendor original fris que hi ha a Saint Lizier (segons l’estudi daten a l’entorn de 1134. Cal destacar i gran qualitat. Una esplendor i una de Monserrat Pagès). les dues mans que hi treballen: una, a qualitat filtrades amb aquella pàtina 22 l’entorn de Pedret, més conservadora, que només dóna el pas del temps i que rescat d’estil llombard, i l’altra, de major el procés de conservació-restauració llibertat, dins del cercle d’Orcau i Ar- ha sabut respectar adequadament.7 Se- golell. En l’aspecte iconogràfic hi ve- gurament, si les veiéssim acabades de iem representada, a la conca absidal, pintar, en ple segle xii, no ens agrada- la teofania clàssica. Per sota, hi ha un rien, ja que hem concebut una estètica i es va fer el seguiment de les obres primer registre amb la Verge i el col· romànica a partir de pintures alterades de la porxada de la tercera nau i de legi d’apòstols i, a la part inferior, un i fragmentades, en un entorn derruït o l’adequació del terreny del cementiri altre registre amb màrtirs hispànics, malmès. I això, és molt diferent del cà- que volta l’església, en tant que condi- com santa Àgata i possiblement sant non estètic de l’època, amb un edifici cionen directament l’estabilitat de les Vicenç, ja desaparegut. La singularitat en bon estat i a ple rendiment, i aquest pintures. la veiem en el fris de separació de la és un fenomen que només passa amb Com a tractaments englobats dins volta amb el semicilindre, en la qual la pintura associada a l’arquitectura. del que entenem per conservació pre- hi ha la representació d’uns caps de màrtirs que s’alternen amb animalets Pere Rovira ventiva, es va estudiar i supervisar el Imma Brull tancament de les finestres de la façana simbòlics amb una sanefa formada per Núria de Toro meridional (emmarcament i vidres), peixos enfrontats.6 en tant que es treballava molt a prop I és que les pintures de Sant Vicenç de les pintures. Així mateix, es van re- d’Estamariu tenen la sort, si així visar els elements de seguretat directa, ho podem dir, d’haver format part com la doble porta principal d’accés d’aquella Catalunya vella que s’anava a l’església (amb la conservació de la consumint sense recursos, i que cada porta original) i la barrera física per cop restava més lluny de la realitat nacional. Aquesta impossibilitat de re- evitar l’accés a les pintures. 7. Òbviament, la intervenció en pintura mural Des del CRBMC, conjuntament amb novació de la decoració de l’església que es fomenta actualment incideix sobretot els restauradors, es feien els controls va propiciar que les pintures de l’absis en la conservació preventiva, el manteniment i la gestió del lloc en què es troben les pintu- ambientals d’humitat relativa, tempe- només quedessin letàrgiques sota unes res, per reduir al màxim la degradació i evitar ratura, humitat superficial i contingu- fines capes de calç i guix, que vuit els tractaments curatius innecessaris, que a la da de les pintures i dels murs, així com llarga poden ser perjudicials. Més que mai, els projectes de conservació de pintures murals de la incidència lumínica. Controls, s’han de basar en una investigació científica, aquests, que se segueixen mantenint, tècnica i històrica, sòlida i rigorosa, tant de ca- ràcter històric com estètic, tant matèric com com a mínim un cop l’any, a partir de 6. L’estudi iconogràfic, la datació i l’assigna- estructural. Això requereix un treball interdis- la finalització dels treballs de conser- ció estilística de les pintures els van fer Mont- ciplinari del qual el conservador-restaurador vació-restauració (el darrer control es serrat Pagès i Teresa Font, i sortirà publicat hauria de ser el coordinador o director, en tant en el llibre Sant Vicenç d’Estamariu. Tresor re· que, per la seva preparació i especialització va fer al març de 2010). trobat, editat per la Fundació de Sant Vicenç està implicat directament en la conservació de Evidentment, es tracta d’unes pintu- d’Estamariu. les pintures murals.

Rescat18.indd 22 21/1/11 16:32:04