Josa I Tuixén, Alt Urgell)
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Generalitat de Catalunya 7035 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Servei d'Arqueologia i Paleontologia Biblioteca del Patrimoni Cultural Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de Cerneres (Josa i Tuixén, Alt Urgell) Josep Maria Palet Martínez Index Index.................................................................................................................................p. 2 1. Introducció ....................................................................................................................p. 4 2. Metodologia. El diagnòstic per sondejos ....................................................................p. 13 3. Descripció arqueològica dels sondejos ......................................................................p. 18 4. Anàlisi antracològica de les carboneres de Cerneres ................................................p. 27 5. Estudi documental de l’activitat metal·lúrgica a la vall de la Vansa............................p. 30 5.1. Les fargues de la vall de la Vansa ...............................................................p. 33 6. Consideracions finals..................................................................................................p. 40 7. Bibliografia..................................................................................................................p. 41 8. ANNEXE. Fitxes d’estructura i d’unitat estratigràfica - antracologia...........................p. 44 CD. Text de la memòria i documentació fotogràfica............................................................... 2 1. Introducció Les excavacions en el marc del projecte de recerca Les excavacions del 2005 al jaciment de Cerneres (Josa-Tuixén) s’insereixen en un projecte de recerca més ample centrat en la vall de la Vansa – Serra del Cadí titulat “Ocupació del sòl i formes del paisatge de muntanya als Pirineus orientals de l'Antiguitat a l'època medieval: la vall de la Vansa - Serra de Cadí”, que es coordina des de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. En el marc d’aquest projecte s’ha realitzat prospeccions arqueològiques intensives al conjunt del territori, i excavacions arqueològiques als jaciments del Goleró, Pradell i Les Carboneres al municipi de La Vansa i Fórnols als anys 2005, 2006 i 2007 (Palet 2005 a i b; 2006 a, b i c; 2007a i b). En tots els casos, els sectors d’estudi se situen en l'estatge forestal superior i els espais supraforestals pirinencs, on les activitats humanes que han modelat els paisatges són principalment la ramaderia, les activitats mineres i metal·lúrgiques i el carboneig. En el marc del projecte de recerca, l’àrea estudiada a la Serra del Cadí, de substrat calcari, s’estén des de l’extrem occidental del Cadí, a la Serra del Boixeder i el coll de la Bacanella (La Vansa – Fórnols, Alt Urgell) fins el coll de les Bassotes i la Coma dels Cortils (Bagà, Berguedà), a la divisòria entre les conques del Llobregat i del Segre. Les prospeccions arqueològiques van centrar-se principalment al vessant meridional de la Serra, als municipis de La Vansa-Fórnols, Josa de Cadí-Tuixén (Alt Urgell) i Bagà (Berguedà) (Palet, 2007a). L’estudi s’ha centrat en l’estatge forestal superior i als espais supraforestals de la Serra, des de la cota 1.700 m aproximadament fins a la línia de carena principal, que assoleix alçades màximes de 2.562 m (torre de Cadí), 2.618 m (puig de Tres Canaletes) i de 2.651 m (Vulturó). L’interès d’aquests sectors per a l’estudi territorial es deu a diversos aspectes: • Zona de comunicació natural entre les capçaleres del Llobregat i del Cardener i la vall del Segre. • Zona important de pastures d’estiu amb presència d'estructures arqueològiques associades a activitats ramaderes. • Zona de confluència de vies pecuàries històriques. • Presència de masses forestals utilitzables com a combustible. • Existència d’activitats mineres i metal·lúrgiques. 4 Figura 01. Vista de la Serra amb l’emplaçament dels jaciments en prospecció 5 Figura 02. Mapa topogràfic amb l’emplaçament dels jaciments i el seu número de referència: 1. El Goleró; 2. Collada sota les carboneres; 3. Cap de la Fesa; 4. Prat Nubiral; 5. Planells de Josa; 6. Planell del Mig; 7. Coll de Jovell; 8. Pradell; 9. Carboneres; 10 Cerneres; 11. Tut de Cerneres; 12. Prat Toixonès; 13. Prat Socarrat; 14. Coma dels Cortils; 15. Clot Palomar; 16. Prat Berló; 17. Costa Socarrada.Mapa indicant els sondatges i les mostres recollides a la Serra del Cadí. 6 Figura Figura 03 . Situació dels jaciments sobre el mapa topogràfic (base 1:5.000 de l’ICC), amb indicació de l’altimetria i de les coordenades UTM. 7 Figura 04. Mapa general de situació de les estructures excavades en el marc del projecte de recerca 8 Les prospeccions al jaciment de Cerneres (Josa-Tuixén) Coordenades UTM: x: 390445, y: 4679457 Z: 1.600 - 1.775 m. Comarca: L’Alt Urgell Terme municipal: Josa-Tuixén La coma de Cerneres es situa a l’extrem oriental de la vall de la Vansa al terme de Josa i Tuixén, justament en la zona de la divisòria d’aigües entre les conques del Segre i del Llobregat. La zona arqueològica s’estén entre el coll de les Bassotes (1.861 m), al límit de la divisòria d’aigües entre les conques del Segre i del Llobregat, i el despoblat de Cerneres (1.600m), format per les ruïnes de l’antic poble. L’àrea arqueològica correspon a tota la coma, havent-se diferenciat dos sectors: el vessant d’obaga intensament explotat pel carboneig i el vessant de solana, amb la presència del desploblat. El vessant d’obaga conserva una coberta vegetal de prat alpí, amb presència puntual de pinedes. El pendent és fort i són visibles diverses esllavissades del terreny que han alterat la morfologia del vessant, formant replans diversos de formació natural. Un segon sector s’ubica a la part de solana, i està format per un despoblat situat a uns 1.650 m abandonat a inicis del segle XX. Va ser prospectat l’any 2004. Es conserven les restes dels habitatges, nombroses feixes de conreu, magatzems, i forns. El material recollit en superfície indica que les estructures visibles es relacionen amb l’època de major expansió del poble al segle XIX. S’ha realitzat prospeccions els anys 2004 i 2005 (Palet 2007a). L’any 2005 va realitzar-se una campanya de diagnòstic amb l’excavació de sondejos a la zona de les carboneres, objecte de la present memòria. Al vessant d’obaga de la vall van documentar-se set terrasses de carboneig o carboneres aterrassades en el vessant, situades entre les cotes 1.600 i 1.775 m. (ES 37 a 41 i 51). La distribució de les carboneres al vessant ocupa una superfície d’uns 600 m i suggereix fins a tres alineacions d’explotació del bosc del vessant, fins a la línia de carena. Algunes de les carboneres van ser detectades en les prospeccions del 2004; en la campanya del 2005, s’ha prospectat tot el vessant, inventariant noves estructures i constatant el grau d’erosió en bona part del vessant, afectat per esllavissaments. La distribució de les carboneres suggereix tres aliniacions d’esplotació del bosc del vessant, fins a la línia de carena. Les carboneres documentades formen esplanades aterrassades al vessant de tamany variable (de 10 a 50 m2). Les terrasses es comuniquen per camins molt 9 erosionats excavats al vessant. No s’observen murs constructius, sent en tots els casos important el recobriment sedimentari (uns 20 cm) sobre la fase d’abandonament de la carbonera. A la part baixa del vessant destaquen les carboneres 35 i 36, tallades pel GR 11, en els quals s’observa un tall estratigràfic amb presència de carbons de gran tamany. A mig vessant es troba una tercera carbonera (ES 39). Un primer mostreig fet durant les prospeccions del 2004 amb sonda edàfica manual va permetre detectar dues fases d’ús clarament diferenciades, separades per un sòl cremat que havia constituït la base de la carbonera. Els mostrejos preliminars del 2004, indicaven que aquesta carbonera tenia gran potència sedimentària (uns 60-70 cm), cosa que podria indicar un ús en diferents fases cronològiques. Una primera datació radiocarbònica de mostres extretes l’any 2004 va donar una cronologia de segles XVI-XVII per a la base d’aquesta carbonera (ES 39). Una segona datació va ser obtinguda a la base de la carbonera 35 sondejada al 2005, obtenint-se també amb una cronologia de segle XVII. Cal pensar doncs que l’explotació del vessant per a la producció de carbó presenta una cronologia moderna, a partir del segle XVII, segurament relacionada amb la farga que es documenta a la vall. Seguint una seqüència alitudinal, a la part alta del vessant s’han documenatt quatre terrasses de carboneig (ES 37, 38, 41 i 51), més petites, utilitzades per a explotar la línia superior del bosc. Els sondejos de diagnòstic del 2005 han estat realitzats per tal de confirmar aquesta cronologia moderna i detectar fases d’explotació del bosc més antigues. 2005 Poz-13620 Cerneres Carbonera 35 base 260 + 30 BP 1519 AD/1799 AD 1659 AD Abies alba 1650 m 2004 Poz-10720 Cerneres Carbonera 39 2 350 + 25 BP 1460 AD/ 1634 AD 1547 AD 1800 m Quadre de datacions C14 obtingudes al jaciment de Cerneres. 10 Direcció de l’intervenció : Josep Maria PALET MARTÍNEZ (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) Institució autoritzada: Institut Català d’Arqueologia Clàssica Terminis de realització: 29 d’agost – 18 setembre de 2005 (Expedient: 437 k121 N874) Organismes i persones que han intervingut en la coordinació dels treballs de camp : Josep M. PALET (Institut Català d’Arqueologia Clàssica); Carles GASCÓN (Consell Comarcal de l’Alt Urgell). Antracologia: Itxaso EUBA (ICAC). Estudi documental de l’activitat metal·lúrgica a la vall de la Vansa: Carles GASCÓN (Consell Comarcal de l’Alt Urgell). Dibuixos i cartografia: Héctor ORENGO (ICAC) i Josep M. PALET (ICAC). Edició de les fitxes de camp: Itxaso EUBA (ICAC). Col·laboradors que han participat en els treballs de camp : Oscar AUGÉ (estudiant, Universitat Autònoma de Barcelona), Lluis OBIOLS (estudiant, Universitat de Barcelona), Cira CRESPO (Universitat Autònoma de Barcelona), Itxaso EUBA (ICAC), Marta FLÓREZ (ICAC), Hèctor ORENGO (ICAC); François RICOU (Communauté de Communes du Haut Champsaur – França); Josep M.