Josa I Tuixén, Alt Urgell)

Generalitat de Catalunya 7035 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Servei d'Arqueologia i Paleontologia Biblioteca del Patrimoni Cultural

Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de Cerneres (Josa i Tuixén, Alt Urgell)

Josep Maria Palet Martínez Index

Index...... p. 2

1. Introducció ...... p. 4

2. Metodologia. El diagnòstic per sondejos ...... p. 13

3. Descripció arqueològica dels sondejos ...... p. 18

4. Anàlisi antracològica de les carboneres de Cerneres ...... p. 27

5. Estudi documental de l’activitat metal·lúrgica a la vall de la Vansa...... p. 30

5.1. Les fargues de la vall de la Vansa ...... p. 33

6. Consideracions finals...... p. 40

7. Bibliografia...... p. 41

8. ANNEXE. Fitxes d’estructura i d’unitat estratigràfica - antracologia...... p. 44

CD. Text de la memòria i documentació fotogràfica......

1. Introducció

Les excavacions en el marc del projecte de recerca

Les excavacions del 2005 al jaciment de Cerneres (Josa-Tuixén) s’insereixen en un projecte de recerca més ample centrat en la vall de la Vansa – Serra del Cadí titulat “Ocupació del sòl i formes del paisatge de muntanya als Pirineus orientals de l'Antiguitat a l'època medieval: la vall de la Vansa - Serra de Cadí”, que es coordina des de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. En el marc d’aquest projecte s’ha realitzat prospeccions arqueològiques intensives al conjunt del territori, i excavacions arqueològiques als jaciments del Goleró, Pradell i Les Carboneres al municipi de La Vansa i Fórnols als anys 2005, 2006 i 2007 (Palet 2005 a i b; 2006 a, b i c; 2007a i b). En tots els casos, els sectors d’estudi se situen en l'estatge forestal superior i els espais supraforestals pirinencs, on les activitats humanes que han modelat els paisatges són principalment la ramaderia, les activitats mineres i metal·lúrgiques i el carboneig. En el marc del projecte de recerca, l’àrea estudiada a la Serra del Cadí, de substrat calcari, s’estén des de l’extrem occidental del Cadí, a la Serra del Boixeder i el coll de la Bacanella (La Vansa – Fórnols, Alt Urgell) fins el coll de les Bassotes i la Coma dels Cortils (Bagà, Berguedà), a la divisòria entre les conques del Llobregat i del Segre. Les prospeccions arqueològiques van centrar-se principalment al vessant meridional de la Serra, als municipis de La Vansa-Fórnols, Josa de Cadí-Tuixén (Alt Urgell) i Bagà (Berguedà) (Palet, 2007a). L’estudi s’ha centrat en l’estatge forestal superior i als espais supraforestals de la Serra, des de la cota 1.700 m aproximadament fins a la línia de carena principal, que assoleix alçades màximes de 2.562 m (torre de Cadí), 2.618 m (puig de Tres Canaletes) i de 2.651 m (Vulturó). L’interès d’aquests sectors per a l’estudi territorial es deu a diversos aspectes: • Zona de comunicació natural entre les capçaleres del Llobregat i del Cardener i la vall del Segre. • Zona important de pastures d’estiu amb presència d'estructures arqueològiques associades a activitats ramaderes. • Zona de confluència de vies pecuàries històriques. • Presència de masses forestals utilitzables com a combustible. • Existència d’activitats mineres i metal·lúrgiques.

Figura 01. Vista de la Serra amb l’emplaçament dels jaciments en prospecció

Figura 02. Mapa topogràfic amb l’emplaçament dels jaciments i el seu número de referència: 1. El Goleró; 2. Collada sota les carboneres; 3. Cap de la Fesa; 4. Prat Nubiral; 5. Planells de Josa; 6. Planell del Mig; 7. Coll de Jovell; 8. Pradell; 9. Carboneres; 10 Cerneres; 11. Tut de Cerneres; 12. Prat Toixonès; 13. Prat Socarrat; 14. Coma dels Cortils; 15. Clot Palomar; 16. Prat Berló; 17. Costa Socarrada.Mapa indicant els sondatges i les mostres recollides a la Serra del Cadí.

6 Figura Figura 03 . Situació dels jaciments sobre el mapa topogràfic (base 1:5.000 de l’ICC), amb indicació de l’altimetria i de les coordenades UTM.

Figura 04. Mapa general de situació de les estructures excavades en el marc del projecte de recerca

8 Les prospeccions al jaciment de Cerneres (Josa-Tuixén)

Coordenades UTM: x: 390445, y: 4679457 Z: 1.600 - 1.775 m. Comarca: L’Alt Urgell Terme municipal: Josa-Tuixén

La coma de Cerneres es situa a l’extrem oriental de la vall de la Vansa al terme de Josa i Tuixén, justament en la zona de la divisòria d’aigües entre les conques del Segre i del Llobregat. La zona arqueològica s’estén entre el coll de les Bassotes (1.861 m), al límit de la divisòria d’aigües entre les conques del Segre i del Llobregat, i el despoblat de Cerneres (1.600m), format per les ruïnes de l’antic poble. L’àrea arqueològica correspon a tota la coma, havent-se diferenciat dos sectors: el vessant d’obaga intensament explotat pel carboneig i el vessant de solana, amb la presència del desploblat. El vessant d’obaga conserva una coberta vegetal de prat alpí, amb presència puntual de pinedes. El pendent és fort i són visibles diverses esllavissades del terreny que han alterat la morfologia del vessant, formant replans diversos de formació natural. Un segon sector s’ubica a la part de solana, i està format per un despoblat situat a uns 1.650 m abandonat a inicis del segle XX. Va ser prospectat l’any 2004. Es conserven les restes dels habitatges, nombroses feixes de conreu, magatzems, i forns. El material recollit en superfície indica que les estructures visibles es relacionen amb l’època de major expansió del poble al segle XIX.

S’ha realitzat prospeccions els anys 2004 i 2005 (Palet 2007a). L’any 2005 va realitzar-se una campanya de diagnòstic amb l’excavació de sondejos a la zona de les carboneres, objecte de la present memòria. Al vessant d’obaga de la vall van documentar-se set terrasses de carboneig o carboneres aterrassades en el vessant, situades entre les cotes 1.600 i 1.775 m. (ES 37 a 41 i 51). La distribució de les carboneres al vessant ocupa una superfície d’uns 600 m i suggereix fins a tres alineacions d’explotació del bosc del vessant, fins a la línia de carena. Algunes de les carboneres van ser detectades en les prospeccions del 2004; en la campanya del 2005, s’ha prospectat tot el vessant, inventariant noves estructures i constatant el grau d’erosió en bona part del vessant, afectat per esllavissaments. La distribució de les carboneres suggereix tres aliniacions d’esplotació del bosc del vessant, fins a la línia de carena. Les carboneres documentades formen esplanades aterrassades al vessant de tamany variable (de 10 a 50 m2). Les terrasses es comuniquen per camins molt

9 erosionats excavats al vessant. No s’observen murs constructius, sent en tots els casos important el recobriment sedimentari (uns 20 cm) sobre la fase d’abandonament de la carbonera. A la part baixa del vessant destaquen les carboneres 35 i 36, tallades pel GR 11, en els quals s’observa un tall estratigràfic amb presència de carbons de gran tamany. A mig vessant es troba una tercera carbonera (ES 39). Un primer mostreig fet durant les prospeccions del 2004 amb sonda edàfica manual va permetre detectar dues fases d’ús clarament diferenciades, separades per un sòl cremat que havia constituït la base de la carbonera. Els mostrejos preliminars del 2004, indicaven que aquesta carbonera tenia gran potència sedimentària (uns 60-70 cm), cosa que podria indicar un ús en diferents fases cronològiques. Una primera datació radiocarbònica de mostres extretes l’any 2004 va donar una cronologia de segles XVI-XVII per a la base d’aquesta carbonera (ES 39). Una segona datació va ser obtinguda a la base de la carbonera 35 sondejada al 2005, obtenint-se també amb una cronologia de segle XVII. Cal pensar doncs que l’explotació del vessant per a la producció de carbó presenta una cronologia moderna, a partir del segle XVII, segurament relacionada amb la farga que es documenta a la vall. Seguint una seqüència alitudinal, a la part alta del vessant s’han documenatt quatre terrasses de carboneig (ES 37, 38, 41 i 51), més petites, utilitzades per a explotar la línia superior del bosc. Els sondejos de diagnòstic del 2005 han estat realitzats per tal de confirmar aquesta cronologia moderna i detectar fases d’explotació del bosc més antigues.

2005 Poz-13620 Cerneres Carbonera 35 base 260 + 30 BP 1519 AD/1799 AD 1659 AD Abies alba 1650 m 2004 Poz-10720 Cerneres Carbonera 39 2 350 + 25 BP 1460 AD/ 1634 AD 1547 AD 1800 m Quadre de datacions C14 obtingudes al jaciment de Cerneres.

10 Direcció de l’intervenció : Josep Maria PALET MARTÍNEZ (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) Institució autoritzada: Institut Català d’Arqueologia Clàssica Terminis de realització: 29 d’agost – 18 setembre de 2005 (Expedient: 437 k121 N874) Organismes i persones que han intervingut en la coordinació dels treballs de camp : Josep M. PALET (Institut Català d’Arqueologia Clàssica); Carles GASCÓN (Consell Comarcal de l’Alt Urgell).

Antracologia: Itxaso EUBA (ICAC).

Estudi documental de l’activitat metal·lúrgica a la vall de la Vansa: Carles GASCÓN (Consell Comarcal de l’Alt Urgell).

Dibuixos i cartografia: Héctor ORENGO (ICAC) i Josep M. PALET (ICAC).

Edició de les fitxes de camp: Itxaso EUBA (ICAC).

Col·laboradors que han participat en els treballs de camp : Oscar AUGÉ (estudiant, Universitat Autònoma de Barcelona), Lluis OBIOLS (estudiant, Universitat de Barcelona), Cira CRESPO (Universitat Autònoma de Barcelona), Itxaso EUBA (ICAC), Marta FLÓREZ (ICAC), Hèctor ORENGO (ICAC); François RICOU (Communauté de Communes du Haut Champsaur – França); Josep M. PALET (ICAC).

Figura 05. Emplaçament de les carboneres sobre l’ortofotomapa de l’ICC.

Figura 06. Emplaçament de les carboneres sondejades sobre l’ortofotomapa de l’ICC.

Figura 07. Obaga de Cerneres. Vista general.

2. Metodologia. El diagnòstic per sondejos.

L’actuació realitzada s’ha centrat al vessant d’obaga, a la zona on es documenten les carboneres, situades a les cotes 1650 i 1800 m, suggerint dos alineacions d’explotació del bosc. Aquestes carboneres tenen en algun cas gran potència sedimentària (uns 60-70 cm), cosa que podria indicar un ús en diferents fases cronològiques. S’ha realitzat un diagnòstic per sondejos seguint una seqüència altitudinal per tal d’obtenir elements cronològics de datació absoluta ja sigui per materials arqueològics o a partir de datacions radiocarbòniques. Les intervencions arqueològiques han consistit en l’excavació de petites cales (0,5 x 0,5 m) en diferents carboneres ja estudiades en prospecció situades a diferents alçades (ES 35, 37 i 39) per tal d’obtenir una estratigrafia que reculli una seqüència de construcció, ús i abandonament. Els sondejos han de facilitar també sediments per a la recerca paleobotànica (estudis antracològics i de microrestes vegetals). S’han sondejat 5 carboneres: a la part alta, les estructures 37 i 51, la carbonera 39 a mig vessant i les carboneres 35 i 36 a la part baixa. Aquestes dues es trobaven tallades pel camí rural, per la qual cosa la intervenció va consistir en netejar el tall per tal d’estudiar-lo en tota l’estructura. En les carboneres 37 i 39 es realitzaren 3 sondejos; en la 51 només un. Va encarregar-se una datació C14 per a la base de l’estructura 35 al laboratori de radiocarboni de Poznan (Polònia), a càrrecd e Tomasz Goslar. Aquesta datació, juntament amb l’obtinguda a l’estructura 39 al 2004 i en absència de material arqueològic, permet enquadrar cronològicament l’explotació del bosc del vessant als segles XVII-XVIII.

Especial atenció i interès ha tingut en aquestes excavacions la recollida de carbons per a l’anàlisi antracològica, àmbit que forma part de la tesi doctoral d’Itxaso Euba, realitzada en el marc del present projecte de recerca. Els estudis antracològics no són habituals en jaciments d’època antiga o medieval degut a que moltes vegades el mostreig no es realitza de forma sistemàtica i a que no hi ha molts especialistes d’aquesta disciplina dedicats a aquests períodes. Sí existeixen però, treballs d’aquestes cronologies duts a terme per autors com Chabal (1988, 1992, 1997) al SE francès, Poirier (2000; 2003) al oest francès o Davasse (1997) y Galop (1998) en la Cerdanya, així com altres treballs d’autors anglosaxons (Pugsley, 2003). A la

13 Península Ibèrica els estudis també son reduïts però trobem referències puntuals (Grau, 1990; Figueiral, 1996; Peña i Zapata, 1997; Ros, 1999; Allué, 2003; Euba, 2004a i 2004b).

El mètode antracològic implica, en primer lloc, el treball de camp que es completa posteriorment amb el treball de laboratori. A partir de les dades obtingudes es realitzarà la quantificació dels resultats i la seva interpretació. El treball de camp implica la recollida de mostres de carbó i sediment. La recol·lecció es pot realitzar a mà, per garbellat en sec o amb aigua i per flotació. Durant la campanya d’excavació del 2004, en la que es van realitzar prospeccions, les mostres de sediment van ser recollides en secció. Es van recollir mostres d’aproximadament 0,25 litres. Pel que fa a la campanya del 2005, es va realitzar una recollida major de mostres. A les carboneres es van realitzar 2 o 3 sondejos de 50x50 cm. en del mig a un extrem de la mateixa com mostra al gràfic. Cada 10 cm es va recollir 4 litres de sediment i també es van recollir carbons a mà per a la datació radiocarbónica.

Model de sondeig en una carbonera (per I. Euba).

Les mostres de sediment van ser sotmeses a flotació a l’exterior del laboratori de l’ICAC, utilitzant malles de 4mm i 2mm de gruix. El sistema utilitzat va ser la flotació manual. Per a la flotació, el sediment es remena amb aigua i es recull tot el que sura amb un petit garbell. A continuació aquest mateix sediment es renta amb aigua separant-lo amb malles de 4 i 2mm de llum.

Al jaciment de Cerneres es van processar 118,5 litres de sediment amb la flotació. El sediment provenia de les estructures 3, 35, 36, 37, 39 i 51. (vegeu Taula).

Jaciment ES UE Litres

Cerneres 302 Inf 4

14 Cerneres 302 Inf 4 Cerneres 302 Inf 4 Cerneres 3 104 4 Cerneres 35 0,25 Cerneres 35 0,05 Cerneres 35 0,05 Cerneres 36 0,25 Cerneres 36 0,5 Cerneres 36 0,05 Cerneres 37 102 Med 4 Cerneres 37 102 Inf 4 Cerneres 37 202 Sup 4 Cerneres 37 202 Med 4 Cerneres 37 102 Sup 4 Cerneres 37 202 Inf 4 Cerneres 39 103 4 Cerneres 39 101 4 Cerneres 39 105 4 Cerneres 39 201 Sup 4 Cerneres 39 102 4 Cerneres 39 303 4 Cerneres 39 301 4 Cerneres 39 303 4 Cerneres 39 302 4 Cerneres 39 301 4 Cerneres 39 304 4 Cerneres 39 306 4 Cerneres 39 301 Inf 2 Cerneres 39 305 1 Cerneres 39 202 4 Cerneres 39 203 6 Cerneres 51 102 Inf 4 Cerneres 51 102 4 Cerneres 51 103 Sup 4 Cerneres 51 103 Inf 4 Taula. Litres de sediment rentats i flotats de la campanya del 2005.

Una vegada recollides i rentades les mostres s’inicia la fase de laboratori. Cada carbó ha de ser observat als seus tres plans anatòmics (secció transversal, tangencial i radial). Per a obtenir aquests plans, cada fragment es parteix amb la mà i s’observen directament al microscopi òptic de llum reflectida de x10, x20 i x50 augments sense preparació prèvia de la mostra. L’observació de les característiques anatòmiques específiques de cada taxó ens permetrà dur a terme aquesta identificació que, a més,

15 serà constatada per mitjà de la comparació dels carbons fòssils amb un atlas d’anatomia de la fusta (Schweingruber, 1990) i una bona col·lecció de referència. El sistema de registre s’ha basat en el següent model de fitxa:

16 La fitxa recull les dades relatives a la identificació de l’estructura sondejada per a cada Unitat Esatratigràfica i descriu amb cura les característiques de la mostra en el context de l’excavació , així com la metodologia emprada en el rentat de sediment.

3. Descripció arqueològica dels sondejos.

A les carboneres ES 35 i ES 36, es van extreure mostres una vegada netejat el perfil que havia creat el GR 11. Les mostres provenen de la zona situada entre el centre de la carbonera i l’extrem exterior de la mateixa.

Figura 08. Vista del GR 11 i de les carboneres 35 i 36 en el tall.

Estructura 35

L’estructura correspon a les restes de la part inferior de la carbonera, en contacte amb el sòl. Situada al marge inferior de la pista que puja de Cerneres al Collell, que passa per sobre del talús de suport del pla de la carbonera. Es conserva una alçada d’uns 20 cm de carbó, cobert per terra i vegetació. Sense mur de contenció es troba a 1.605 m. d’altitud al municipi de Josa-Tuixén. Les seves dimensions són de 3 m. D’ample i 10 m. de llarg i la potència sedimentària és de 0,90 m. L’estructura 35 està relacionada amb l’estructura 36. El camí va aprofitar les esplanades de les carboneres en el seu traçat.

18 Les datacions per 14C realitzades a la base de carbonera en els mostres del 2004 han donat la data de 260+30 BP (1519 AD/1799 AD -- 1659 cal. d.C.).

La intervenció va consistir en la neteja del marge del camí. Una vegada realitzat es va observar directament per sota del nivell superficial d’uns 20 cm de potència, un primer nivell (UE 1) que correspon a la base del nivell d’abandonament de la carbonera. Per sota, es va documentar un segon nivell (UE 2) que correspon a la part superior del sòl utilitzat com a replà per la carbonera.

Figura 09. Neteja del tall fet pel camí a la carbonera 35

Figura 10. Vista general del tall fet pel camí en la carbonera 35.

Estructura 36

Estructura directament relacionada amb la carbonera 35, al igual que aquesta correspon a les restes de la part inferior de la carbonera. Situada al marge inferior de la pista que puja de Cerneres al Collell, que passa per sobre del talús format pel pla de la carbonera. Es conserva un gruix d’uns 20 cm de carbó, cobert per terra i vegetació. Tampoc presenta mur de contenció i es situa a una alçada de 1.605 m. Mesura 2,7 m. D’ample per 10,5 m. de llargada i la potència sedimentària es de 1 m.

La intervenció consistí en la neteja del tall visible en el marge del camí. Van documentar-se tres nivells: UE 1 que correspon al nivell superficial de terra amb arrels d’uns 20 cm. UE 2 corresponent al nivell d’abandonament de la carbonera UE 3 corresponen a la part superior del sòl de la carbonera.

20 Figura 11. Tall en la carbonera 36 Figura 12. Tall en la carbonera 36

Figura 13. Detall dels tres nivells sondejats

Estructura 37

En les estructures ES 37, 39 i 51 la intervenció arqueològica consistí en l’excavació de petites cales de 50 x 50 cm.

La carbonera 37 correspon a una esplanada al vessant, a la vora del GR; amb força sedimentació i coberta vegetal. Es recullen carbons al marge de l’esplanada erosionat. En la prospecció del 2004 van documentar-se restes de mineral de ferro. Es situa a 1.762 m. D’alçada. Mesura 8,40 m. de llargada per 5,40 m. D’amplada. Aterrassada al vessant no presenta marge en de contenció en pedra.

21 A la carbonera 37 van excavar-se tres sondejos alineats que comprenien la zona intermèdia entre la xemeneia o centre de la carbonera i l’extrem exterior de la mateixa. En tots els sondejos la seqüència va ser molt simple: Nivell superficial de colmatació (UE 101-201-301) Nivell de carbons corresponents a la darrera fase d’ús de la carbonera (UE 102- 202-302) Nivell de base directament sobre el substrat, amb restes de la xemeneia de l’estructura (UE 103).

Figura 14. Carbonera 37. Detall de l’esplanada i dels quadres Figura 15. Carbonera 37. Detall de l’esplanada i dels quadres excavats excavats

Figura 16. Carbonera 37. Detall dels quadres excavats Figura 17. Carbonera 37. Detall dels quadres excavats

22 Figura 18. Carbonera 37. Detall de la base de la carbonera Figura 19. Carbonera 37. Detall de la base de la carbonera

Estructura 39

La carbonera 39 es una esplanada al vessant, sense mur constructiu visible, força erosionada però amb fort recobriment sedimentari. Situada a mig vessant, a una cota de 1.720 m.. Mesura 5 m. D’amplada per 15 m. de llargada.

Al 2004, amb sonda manual es va realitzar un sondeig documentant-se sota uns 20 cm de sòl dues fases d’abandonament de la carbonera, amb una potència d’uns 35 cm. La fase més antiga va ser datada a la base per C14 aportant una cronologia de 350+25 BP (1547 cal. d.C.).

Al 2005 s’excavaren 3 petits quadres de 0,5 m x 0,5 m. Els sondejos 1 i 3 corresponen a la perifèria de la carbonera, mentre que el sondeig 2 és ala zona central de la mateixa, on va localitzar-se part de l’estructura de la xemeneia.

El sondeig 1 va donar la següent estratigrafia: 101: nivell superficial. 102: nivell termoalterat de base 103-105 - 105: nivells d’abandonament 104: base de la carbonera en el substrat

El sondeig 2 va donar la següent estratigrafia: 201: nivell superficial. 202: nivell d’abandonament 203: base de la carbonera en el substrat

El sondeig 3 va donar la següent estratigrafia: 301: nivell superficial i d’abandonament

23 302- 303: nivells d’abandonament 304: base de la carbonera en el substrat 305: primer nivell d’ús de la carbonera amb restes de la xemeneia 306: nivell geològic d’aterrassament.

Figura 20. Carbonera 39 datada als segles XVI i XVII

Figura 21. Jaciment Cerneres. Carbonera 39 amb l’emplaçament dels sondejos de la campanya del 2005.

Figura 22. Carbonera 39. Detall del nivell 305 amb restes de la Figura 23. Carbonera 39. Detall de les restes de la xemeneia xemeneia

Estructura 51

Carbonera situada a la part alta del vessant, a uns 1.775 m. D’alçada en un replà al vessant. Sense mur de contenció, és de dimensions més petites de 5x2 m. Va obrir-se un únic sondeig de 50 x 50 cm. Realitzat en una zona intermèdia de la carbonera entre la xemeneia i la zona exterior de la carbonera. L’estratigrafia obtinguda va ser molt simple amb tres únics nievlls: 101: nivell superficial de recobriment format amb posterioritat a l’abandonament de la carbonera.

25 102: nivell d’abandonament de la carbonera , negre i amb carbons 103: primera fase d’ús de la carbonera 104: substrat natural

Figura 24. Jaciment Cerneres. Carbonera 51. Detall del talús.

Figura 25. Carbonera 51. Detall del sondeig

Figura 26. Carbonera 51. Detall de l’estratigrafia

26 4. Anàlisi antracològica de les carboneres de Cerneres (Itxaso Euba)

Todas las muestras de este yacimiento provienen de carboneras y todas ellas se sitúan en una vertiente que se encuentra en umbría y expuesta al norte. En la base de la pendiente, podemos encontrar la vía de comunicación GR 11 que comunica en sentido este-oeste el Berguedà (Alt Llobregat) con el Alt Urgell y conduce hacia la Cerdanya. El camino actual construido sobre esta vía ha cortado algunas carboneras que se han estudiado, concretamente las ES 35 y ES 36. Al norte de esta carbonera pasa el río de Cerneres a 1.520 m. de altitud y en el entorno podemos observar restos de más carboneras.

En el entorno del yacimiento se conoce la existencia de una fragua y un poblado abandonado en época contemporánea. La fragua se documenta entre los siglos XV y XVI y seguramente estuvo relacionada con las carboneras que estudiamos.

La vegetación está compuesta básicamente por prados supra-forestales y manchas de bosques en la sombra. En la actualidad podemos observar Juniperus sp. communis subsp. communis y subsp. nana, J. sabina, J. sabina Rhododendron ferrugineum, Abies alba, Pinus sylvestris y Pinus uncinata. El suelo está compuesto de calizas y pizarras.

Las dos estructuras, la ES 35 y 36, muestran la misma variabilidad taxonómica (Tabla): Pinus tipo uncinata, Juniperus sp. y Abies alba. De un total de 274 fragmentos analizados 174 corresponden a Pinus tipo uncinata y 65 a Abies alba. De éstos, 11 fragmentos han sido determinados como coníferas indeterminables y 8 fragmentos han sido identificados como Pinus sp. Asimismo se han determinado algunas cortezas entre los fragmentos analizados, 6 fragmentos en total. Finalmente, 5 han resultado indeterminables. En dos ocasiones no hemos podido distinguir si se trataba de Juniperus sp. o Abies alba, debido a que la anatomía de estos dos géneros es similar. En el caso de Abies alba, los radios suelen tener más de 20 células de alto normalmente y en el caso de Juniperus sp., este número suele ser menor. El problema de la distinción de estos dos fragmentos ha sido la imposibilidad de observar esta característica.

27 ES 35 ES 36 Total Total Total nº Taxón UE UE UE UE UE % frag. 1 2 nº 1 2 3 % nº frag. % frag. Abies alba 23 6 29 26,85 7 4 25 36 21,68 65 23,72 Juniperus sp. 1 - 1 0,92 - 2 - 2 1,20 3 1,09 Abies alba/Juniperus sp. 1 - 1 0,92 1 - - 1 0,60 2 0,72 Pinus tipo uncinata 15 50 65 60,18 11 14 84 107 64,45 174 62,49 Pinus sp. 1 - 1 0,92 - - 7 7 4,21 8 2,91 Conífera indeterminable 7 1 8 7,40 1 - 2 3 1,80 11 4,01 Corteza 2 - 2 1,85 - - 4 4 2,40 6 2,18 Indeterminable 1 - 1 0,92 - - 4 4 2,40 5 1,82 Total 51 57 108 100 20 20 126 166 100 274 100 Resultados del análisis antracológico de las ES 35 y ES 36

Procedentes de la ES 37 se han analizado 359 fragmentos de los cuales, 295 han sido identificados como Pinus tipo uncinata. El resto corresponden a fragmentos indeterminables (un total de 12) o Coníferas indeterminables (7 fragmentos) (Tabla ).

ES 37 Total Taxón UE 102 UE 202 UE 302 nº frag. % Pinus tipo uncinata 267 17 19 295 82,16 Conífera indeterminable 6 - 1 7 1,94 Indeterminable 9 3 - 12 3,34 Total 319 20 20 359 100 Resultados del análisis antracológico de la ES 37

De la ES 39 se han analizado 506 fragmentos y 472 corresponden a Pinus tipo uncinata. En esta carbonera se han identificado 2 fragmentos de Buxus sempervirens y 1 fragmento de Abies alba y de Juniperus sp. Asimismo se han identificado 2 fragmentos de Pinus sp. Finalmente, encontramos 14 fragmentos de conífera indeterminable, 3 fragmentos de corteza y 9 indeterminables (Tabla).

ES 39

Total Taxón UE 101 UE 102 UE 103 UE 104 UE 105 UE 201 UE 202 UE 203 UE 301 UE 302 UE 303 UE 304 UE 305 UE 306 nº frag. % Abies alba 1 ------1 0,19 Buxus sempervirens - 2 ------2 0,39 Juniperus sp. - 1 ------1 0,19 Pinus tipo uncinata 63 43 20 20 20 20 30 71 47 20 20 33 43 24 472 93,26 Pinus sp. ------2 - 2 0,39

28 Conífera indeterminable 5 3 ------2 - - 2 2 - 14 2,76 Corteza 1 ------1 1 3 0,59 Indeterminable - 1 ------1 - - 2 4 1 9 1,77 Total 70 50 20 20 20 20 30 71 50 20 20 37 52 26 506 100

Tabla. Resultados del análisis antracológico de la ES 39

De la ES 51 se han analizado 40 fragmentos en total. Los resultados muestran 29 fragmentos de Pinus tipo uncinata (Tabla 5.4.), 5 corresponden a fragmentos de corteza, 3 a indeterminables y 2 a coníferas indeterminables. Además, se ha identificado un fragmento de piña.

ES 51 Total Taxón UE 102 UE 103 nº frag. % Pinus tipo uncinata 13 16 29 72,5 Conífera indeterminable 1 1 2 5 Corteza 3 2 5 12,5 Indeterminable 2 1 3 7,5 Piña 1 - 1 2,5 Total 20 20 40 100 Tabla. Resultados del análisis antracológico de la ES 51

29 5. Estudi documental de l’activitat metal·lúrgica a la vall de la Vansa (Carles Gascón)

En el present treball es vol aprofundir en certs aspectes concrets que fan referència a l’activitat metal·lúrgica de la zona durant l’edat moderna, els quals han de fer de suport i alhora complementar els diversos treballs arqueològics realitzats en el context del projecte d’investigació. Cal assenyalar d’entrada la dificultat de localitzar documentació que faci referència explícita a l’activitat minero-metal·lúrgica a la serra del Cadí i els seus vessants amb anterioritat a l’edat moderna. De fet, i en aquest sentit, l’única informació anterior al segle XV només es podia extreure de la interpretació dels topònims, tasca força complicada i que no sempre comporta uns resultats satisfactoris a causa del pes que pot comportar la interpretació subjectiva a partir d’unes dades prèvies ben conegudes. Aquesta situació canvia radicalment cap als inicis de l’edat moderna, amb la localització d’un fons documental que inclou diversos contractes referits a l’activitat metal·lúrgica a la vall de la Vansa a partir de finals del segle XV. Més endavant hem sabut que aquesta documentació ja era coneguda per l’historiador Josep Maria Madurell (1893-1983), el qual va citar-la en un article sobre la farga als Pirineus, per més que no dóna gaires pistes sobre la seva procedència. De fet, en el seu article, Josep Maria Madurell es limita a afirmar que aquest conjunt documental procedia de l’Arxiu Capitular d’Urgell, sense especificar-ne el fons concret. Per aquest motiu, i també per les pròpies característiques del fons en qüestió, aquesta documentació ha romàs desconeguda per a la major part dels especialistes fins al moment actual. Així mateix, en el moment en què Josep Maria Madurell escrivia el seu article, s’ignorava el potencial miner que hauria tingut la serra del Cadí en temps pretèrits. Per tot això, s’ha cregut convenient localitzar i editar la documentació citada, així com fer-ne una nova valoració a la llum de les noves informacions que ens ha aportat l’arqueologia. En aquest sentit, el present treball contempla la localització i la transcripció d’aquesta documentació, dipositada a l’Arxiu Capitular d’Urgell, junt amb altres documents que poden aportar informació complementària a la mateixa, i el seu breu comentari vinculat a l’estudi dels jaciments arqueològics de la serra del Cadí en procés d’estudi.

Les fonts estudiades

30 La documentació estudiada en el present treball prové del Fons de Contractes de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell. Es tracta d’un fons constituït per quatre lligalls de documents en paper, sense numerar, que tenen com a element comú el fet d’establir una relació contractual entre dues o més parts. Les seves coordenades cronològiques se situen entre els segles XIV i XVIII, per bé que, en un estudi preliminar, es percep una major abundància de documentació dels segles XV i XVI. Una altra característica d’aquesta documentació és que, també a partir d’una anàlisi preliminar del fons, el capítol catedralici de la Seu d’Urgell acostuma a ser una de les parts signatàries del contracte, tot i que no és un fet preceptiu. La tipologia dels contractes és força variada, i abarca aspectes força diversos de l’activitat humana, de manera que resulta un fons força interessant per documentar les formes de vida de la societat de les terres de l’Urgellet cap als inicis de l’edat moderna. Alguns documents d’aquest Fons de Contractes de l’Arxiu Capitular d’Urgell ja havien estat estudiats, i fins i tot editats, en alguns treballs, particularment per mossèn Pere Pujol en el seu article Notes i documents sobre construcció de retaules en l’alt país d’Urgell i per en Josep Maria Madurell a El arte en la comarca alta de Urgel. En tots dos casos es tracta de documentació referida a contractes de peces artístiques, particularment retaules, amb destinació a les esglésies de la zona. L’estudi del fons ha permès, fins i tot, establir uns primers indicis de classificació realitzats per en Josep Maria Madurell per tal de facilitar la feina d’elaboració de la seva obra. Dins del Fons de Contractes de l’Arxiu Capitular d’Urgell han estat localitzats set documents referits a diversos aspectes relacionats amb l’activitat de fargues situades en els termes de la solana de la serra del Cadí: sis d’ells fan referència a fargues del terme de Tuixent i un a un establiment de les mateixes característiques al terme de la Vansa. El ventall cronològic se situa entre els anys 1494 i 1518, si bé hi ha un document no datat, precisament el que fa referència a la farga de la Vansa, el qual, per la seva tipologia i les seves característiques, pot ser inclòs dins d’aquest mateix ventall cronològic. No s’ha localitzat cap contracte relacionat amb fargues del vessant nord del Cadí, pel que fa als límits de l’actual comarca de l’Alt Urgell. Cadascun dels set contractes constitueix un document escrit sobre un quadernet de paper, que resulta del plec d’un bifoli per la meitat. L’escriptura és gòtica aragonesa, amb un grau de cursivitat que dificulta notablement la seva lectura. L’estructura interna del document és en tots els casos la mateixa: un encapçalament que determina la naturalesa del contracte i els signataris del mateix, seguit d’un nombre variable d’acords i tancat per una clàusula validatòria que determina qui són els signataris i els testimonis del contracte.

31 A banda dels documents localitzats al Fons de Contractes de l’Arxiu Capitular d’Urgell, també s’ha procedit a buidar altres fons que podien aportar informació complementària sobre l’activitat metal·lúrgica dins de la zona estudiada de la serra del Cadí. En aquest sentit s’han revisat els capbreus i els cadastres disponibles per tota la zona. Pel que fa als capbreus, han estat estudiats els següents:

- Arxiu Capitular d’Urgell o Alàs: 1568, 1602, 1636,1665,1699, sign. 443. o Alàs: 1665, sign. 442. o Fórnols: 1597, s/sign. o Fórnols i Cornellana: 1676, sign. 403. o La Vansa: 1495, 1595, 1676, sign. 414. o Ortedó i Lletó: 1635, sign. 438. o Ortedó i Lletó: 1596, s/sign. o Ortedó, Lletó i Sant Jaume: 1664, 1665, sign. 418. o Tuixent: 1480, 1597, 1676, sign. 424. o Vilanova de Banat: 1574, sign. 434. o Vilanova de Banat: 1635, sign. 435. o Vilanova de Banat: 1663, sign. 436. o Vilanova de Banat: 1752, sign. 529. o Vilanova de Banat: 1779, sign. 432. o Vilanova de Banat: 1635, 1663, s/sign. o Vilanova de Banat: 1752, sign. 409. o Spill Manifest de totes les coses del vescomdat de Castellbò, any 1519.

- Arxiu Històric de Protocols de Barcelona o Capbreu del Quer Foradat i Ansovell de 1568, sign. 449/1.

Quant als cadastres, s’ha estudiat l’anomenat cadastre de Patiño, de l’any 1716, el qual està dipositat a l’Arxiu Històric de Lleida i que s’organitza per demarcacions territorials. Les demarcacions estudiades han estat les següents:

o Adraén: carpeta núm. 1 o Cava: carpeta núm. 48 o Cornellana: carpeta núm. 56 o Fórnols: carpeta núm. 70

32 o Josa: carpeta núm. 81 o Vilanova de Banat: carpeta núm. 139 o Tuixent: carpeta núm. 173 o La Vansa: carpeta núm. 177

En el transcurs del buidatge del cadastre de 1716 no s’han localitzat els cadastres d’Ansovell, Ortedó i Lletó i el Querforadat.

5.1. Les fargues de la vall de la vansa

L’establiment de fargues a la vall de la Vansa

La documentació estudiada i editada en el present treball presenta dos contractes d’establiment de fargues als termes de Tuixent i de la Vansa. El primer d’ells està datat l’any 1494; l’altre, encara que no presenta data, sembla que l’hauríem de situar, a partir de l’anàlisi diplomàtic i paleogràfic, en un moment pròxim a l’any 1500. Cal relacionar tots dos establiments amb el permís concedit pel batlle general de Catalunya l’any 1495 al capítol de la catedral de la Seu d’Urgell per establir fargues de ferro als termes de Tuixent, Fórnols i la Vansa, situats aleshores sota la jurisdicció capitular. De tots dos documents es desprèn, efectivament, que el capítol urgellenc assumeix el paper de promotor de l’obra i afavoreix l’establiment d’un operari capacitat per al seu funcionament. Malauradament, i més enllà del permís concedit pel batlle general de Catalunya (el qual, val a dir, és posterior al contracte d’establiment de la farga de Tuixent), ignorem les motivacions d’aquesta poderosa corporació eclesiàstica per posar en valor els jaciments de mineral de ferro precisament en aquell moment, el qual coincideix també en el temps amb la concessió d’un altre permís per a l’establiment d’una farga a Montellà, situat també sota la jurisdicció de l’Església d’Urgell. L’interès per part del capítol urgellenc per a l’activació d’una indústria transformadora del ferro a la vall de la Vansa i Tuixent a finals del segle XV o començaments del segle XVI es fa ben palesa en unes condicions d’establiment força avantatjoses per als fargaires que hauran d’activar la producció. En el cas de la farga de Tuixent, el capítol es farà càrrec de la construcció i de la dotació d’eines i màquines necessàries per fargar, per la qual cosa acceptarà l’assessorament del futur fargaire. També s’hi construirà la residència del fargaire i els estables. Així mateix podrà treure la mena de la muntanya de Tuixent i de totes les terres que siguin de la senyoria del

33 capítol i podrà fer carbó vegetal en qualsevol dels seus boscos. D’altra banda, se li permetrà vendre tota la producció que superi el cens degut per l’arrendament de la mateixa sempre que no el vulgui l’esmentat capítol i se li concedeix un préstec de cinquanta lliures per tal de posar en funcionament la farga. Per la seva part, la farga de la Vansa és establerta de forma conjunta amb una casa per a la família del fargaire i un molí fariner, amb empriu per obtenir llenya i fer carbó en qualsevol dels boscos del capítol i una reserva explícita de mena de ferro per a l’esmentada farga, sobre la qual se li assegura el seu dret preferent per davant de qualsevol establiment similar que es pugués construir en un futur dins del mateix terme. Així mateix, i per tal de facilitar l’engegada del negoci al fargaire, el capítol redueix la quantitat del cens a pagar de trenta a vint quintars de ferro durant els dos primers anys de funcionament. La documentació consultada es refereix als establiments amb el terme de farga o fargua en el cas de la Vansa, i com a molina de ferre, segons la terminologia més habitual per l’època, en el cas de la farga de Tuixent. Del text dels capítols del contracte hem de deduir que no hi ha cap altra farga dins del terme de la Vansa en el moment d’establir la que figura en el contracte editat al present treball, per tal com el capítol d’Urgell reserva la mena de ferro per a l’ús de la farga d’Arnau Cros, fins i tot davant l’avinentesa que fos establerta una altra farga similar en un futur En el cas de la farga de Tuixent la qüestió de si és la primera farga no està tan clara, ja que el contracte d’establiment parla del fet que la mena de la muntanya de Tuixent ja ha estat extreta amb anterioritat. Ignorem si aquestes extraccions de mena prèvies a l’establiment de la farga són fruit d’alguns treballs preliminars relacionats amb aquesta o bé es tracta d’alguna explotació antiga. En tot cas, no coneixem cap esment documental d’una altra farga anterior a la del document de 1494 dins del terme de Tuixent; ni tan sols la toponímia no ens permet sospitar de la seva hipotètica existència. La documentació tampoc no permet establir la ubicació concreta de cap de les dues fargues. Pel que fa a la de Tuixent, només es diu que es construirà a la ribera de Tuixent (no sabem si es tracta de la ribera del riu de la Vansa o del riu de Mola), i que l’indret exacte serà triat seguint el parer del fargaire. Pel que fa a la farga de la Vansa el document especifica que s’estableix en una coma la denominació de la qual, malauradament, està en blanc. Pel que fa a l’evolució de totes dues fargues, sembla que fou diferent en un cas i en l’altre. De la farga de la Vansa només hem trobat la notícia que l’any 1628 el titular de la farga de la Vansa, en grans dificultats per treballar a causa de la manca de mena, cedia tots els seus drets al

34 capítol urgellenc, el qual invertí molts diners, sembla que de manera infructuosa, en la recerca de mena de ferro a la terra de la Vansa1. Quant a la farga de Tuixent, tota la documentació editada en el present treball a excepció del document número 7 en fa referència. Tot i que no tenim la seguretat que tots els documents facin referència a la mateixa farga, aquesta sembla la hipòtesi més plausible, ja que en els capbreus de Tuixent de 1597 i de 1676 només figura una farga dins d’aquest terme. Es desconeix el moment del tancament de la farga de Tuixent; al cadastre de 1716 no en figura cap1.

La producció de les fargues de la vall de la Vansa

La documentació estudiada ens permet deduir que tant en el cas de la farga de la Vansa com la de Tuixent funcionaven com a obradors on s’obtenia el ferro a partir del seu mineral en brut. En tots dos casos això es dedueix pel fet que els arrendataris havien de pagar un cens anual d’una quantitat determinada de ferro, s’entèn que sense treballar tot i que això no s’especifica1. En el cas de la farga de Tuixent, els documents dels anys 1517 i 1518 diferencien en la producció de ferro buidat en motllos i ferro batut1, cosa que ens permet afirmar que, a banda de la producció de ferro a l’engròs, la farga de Tuixent també funcionava com a ferreria, és a dir, com a taller per a la fabricació d’eines o útils amb motllo. En tots els casos, la matèria primera, és a dir, el mineral del ferro, era extret dins del mateix terme on s’establia la farga. En el cas de Tuixent, s’especifica que el tall o jaciment, es trobava a la muntanya de Tuixent1, d’una manera un xic imprecisa. Aquesta ubicació de la farga pròxima als grans meners acostuma a ser una constant, especialment a partir de la baixa edat mitjana. En tots els casos, la mena del ferro és propietat del capítol d’Urgell, com a senyor jurisdiccional de tots dos termes, i en cedeix l’empriu a l’arrendatari de la farga. El document d’establiment de la farga de Tuixent de 1494 parla dels menerons, experts en la recerca de la mena del ferro que, en aquest cas, són posats al servei del mestre fargaire que participa en el contracte a càrrec del capítol d’Urgell. Finalment, pel que fa a aquesta matèria primera, el contracte de la farga de Tuixent de 1507 també contempla l’eventualitat de l’esgotament del mineral del ferro, fet que, en cas de produir-se, donaria al contractista la facultat de rescindir el contracte establert amb el capítol d’Urgell pel funcionament de la farga. Com ja hem vist, l’esgotament del mineral de ferro obliga a interrompre l’activitat de la farga de la Vansa, no sabem si de forma definitiva o no, ja entrat el segle XVII.

35 Per tal de reduir el mineral de ferro i d’eliminar-ne les impureses, calia coure’l en un forn durant unes quantes hores. El combustible aplicat per a realitzar aquesta operació era, en les fargues medievals, el carbó vegetal, fabricat en els boscos pròxims a la farga. En el cas que ens ocupa, l’utilització d’aquest tipus de carbó com a combustible és esmentat en tots els documents a excepció dels capítols establerts per a la comercialització de la producció de la farga de Tuixent de 1518. Als contractes de la farga de Tuixent de 1494 i 1507, així com al de la farga de la Vansa, s’especifica que aquest carbó és d’origen vegetal i es fabrica al bosc, i en tots tres casos és el capítol d’Urgell qui dóna empriu de la llenya per fabricar aquest carbó a l’arrendatari de la farga. Finalment, en el document de l’any 1517 són esmentats els carboners, especialistes en l’elaboració del carbó vegetal, amb qui fan els tracters els gestors de la farga. En els altres casos, només s’esmenta en els documents de Tuixent de 1494 i de la Vansa que l’arrendatari s’encarregarà de fer el carbó, sense especificar l’existència d’algun especialista que se n’encarregui. Quant a l’estructura de la farga, la documentació consultada només ens permet fer algunes apreciacions en el cas de la farga de Tuixent. En cap cas hi ha un esment explícit del forn per a la reducció del mineral en brut, tot i que sabem de la seva existència pel fet de tractar-se d’una estructura imprescindible en la farga. L’oxigen necessari per a la combustió del forn és aportada mitjançant una manxa, que és esmentada, sempre en plural, tant en el document d’establiment de la farga de Tuixent, com en els contractes d’arrendament de 28 d’octubre de 1497 i de 1507. Aquestes manxes acostumaven a ser mogudes a mà, tot i que no es pot descartar el fet que fossin mogudes per la força hidràulica, una innovació introduïda cap a finals del segle XIII i començaments del segle XIV. En qualsevol cas, la documentació estudiada no ho especifica. Un cop el mineral del ferro havia estat reduït, el producte resultant era sotmès a un martellejat per tal d’eliminar les impureses i donar-li compacitat. Aquest martellejat era dut a terme pel mall, que solia ser mogut per força hidràulica. En el cas de la farga de Tuixent, el mall és esmentat al contracte d’establiment de 1494, especificant l’existència d’un mall gran i un mall petit i també al contracte d’arrendament de 1507. Aquests dos documents també parlen de l’estructura hidràulica per moure el mall. Concretament, tots dos parlen de la bassa, o dipòsit per acumular l’aigua procedent del riu. Així mateix, el contracte d’establiment de 1494 parla dels canals per conduir l’aigua i de les rodes que transmetien la força de l’aigua als malls. D’altra banda, aquest mateix document ens parla del cup, que potser caldria identificar amb el receptacle per acumular les escòries resultants del procés.

36 Pel que fa a la productivitat de les fargues de la Vansa i Tuixent, malauradament no podem fer servir cap altra xifra que la dels censos que havien de satisfer els fargaires al capítol en concepte d’arrendament. El cens establert per la farga de Tuixent en el contracte de 1494 és de 100 lliures pagadores en ferro. Si apliquem a aquesta xifra el preu de tres sous per quintar, tarifat per l’excedent de la mateixa farga l’any 1497, tindríem el total d’uns 660 quintars de ferro. El cens del contracte de 3 d’agost de 1497 parla d’un cens de 15 quintars de ferro setmanals, cosa que fa un total de 780 quintars de ferro anuals. En canvi, el contracte de 28 d’octubre de 1497 estableix un cens molt més favorable per a l’arrendatari, concretament de 110 quintars de ferro per dos anys, és a dir, de 55 quintars anuals, menys de la desena part del contracte de 1494. Finalment, el cens establert per la farga de Tuixent de 1507 és de 20 quintars de ferro anuals, en una tendència que continua a la baixa. Pel que fa a la farga de la Vansa, només coneixem el cens en el moment del seu establiment, que és de 30 quintars anuals, clarament inferior a l’estimat per la farga de Tuixent l’any 1494. Ignorem el percentatge que representa el cens aplicat a cada farga respecte la seva producció anual. De les xifres podem comprovar que les constants revisions del cens a pagar per la farga de Tuixent són a la baixa, fet que podríem atribuir bé a una sobrevaloració inicial de la productivitat dels jaciments fèrrics del terme de Tuixent (recordem que al contracte de 1507 allibera al fargaire dels seus compromisos sobre la farga de Tuixent en el cas que la mena sigui insuficient41), bé al fet que el cens suposava una important minva en els beneficis del fargaire i la seva corresponent desincentivació, bé a una combinació de tots dos factors. Sigui com sigui, no podem perdre de vista que els documents dels anys 1517 i 1518 ens parlen de l’existència d’una companyia per comercialitzar el ferro a la vila de Solsona, constituïda per mercaders ariegesos i pel batlle senyorial de la vila de Solsona. Aquest fet ens indica que la farga de Tuixent produïa un excedent prou important de ferro cap a finals de la segona dècada del segle XVI com per abastir un mercat urbà de la categoria de Solsona.

La gestió de les fargues de la vall de la Vansa

Com ja s’ha especificat amb anterioritat, el promotor i el propietari de la farga, tant a Tuixent com a la Vansa, és el capítol de la catedral de la Seu d’Urgell, que és alhora senyor jurisdiccional de tots dos termes. Pel que fa a la producció de ferro, la documentació estudiada ens indica, bàsicament, l’existència de dues modalitats de gestió: l’arrendament i la gestió directa. L’arrendament és la forma de gestió més

37 habitual. Segons aquesta modalitat el capítol cedeix l’explotació de la farga a un fargaire per un període determinat a canvi d’un cens anual. Són contractes d’arrendament els dos de l’establiment de fargues a Tuixent i la Vansa, i els de la farga de Tuixent de 28 d’octubre de 1497 i de 1507. La durada de l’arrendament varia molt segons els casos, entre els dos anys del contracte d’arrendament de la farga de Tuixent de 1497 i els vint anys de l’arrendament de la farga de la Vansa. D’altra banda, el pagament del cens correponent a l’arrendament es fa en tots els casos en ferro. La quantitat de ferro a pagar s’estableix a pes o bé a través de la valoració d’una quantitat determinada de ferro en metàl·lic. L’altra forma de gestió que es desprèn de la documentació estudiada és la gestió directa mitjançant personal assalariat. Aquest cas només el trobem al contracte de la farga de Tuixent de 3 d’agost de 1497 i sembla haver tingut una vigència molt curta, ja que encara no tres mesos després apareix un nou contracte d’arrendament. Segons els termes del contracte de 3 d’agost de 1497, el capítol contracta un fargaire i un sotsfarguer per treballar a l’esmentada farga. A canvi d’un salari que es fixa en quaranta-sis sous setmanals pel primer i en quaranta sous setmanals pel segon, la farga ha de produir una mitjana de quinze quintars de ferro setmanal. Tota la producció que superi aquesta xifra serà pagada pel capítol al fargaire a raó de tres sous per quintari. En cas de produir-se aquest excedent, cal suposar que seria el mateix capítol qui s’hauria d’encarregar de la seva gestió, bé fos per aprofitament propi, bé per destinar-lo a la venda. Sigui quin sigui el model de gestió triat, el funcionament de la farga depenia del fargaire, un personatge amb els coneixements tècnics adequats per fer funcionar la complexa maquinària per a la producció de ferro. Cal destacar el fet que dels cinc fargaires esmentats a la documentació, quatre són estrangers. Concretament, el contracte de la farga de Tuixent de 1494 és establert amb en Johango Salbire, sembla que estranger, tot i que la dificultat d’interpretar el text no deixa establir la seva procedència amb precisió. Els dos contractes que segueixen cronològicament són establerts amb dos fargaires del bisbat de Pàmies: Arnau Badia i Jaume Varilles i el contracte de 1507 és establert amb el genovès Batista Detrams. Per la seva part, al contracte de la farga de la Vansa no consta la procedència del fargaire Arnau Cros. En aquest sentit, es pot deduir que a finals del segle XV la feina de fargaire requeria una especialització que no existia entre els professionals de les terres de l’Urgellet o comarques veïnes, i que calia anar a cercar tècnics a l’estranger. Per motius de proximitat geogràfica i d’històrics lligams polítics, socials i econòmics, les terres franceses de l’Arieja podrien haver estat una important zona d’origen d’aquests professionals que treballaren a la vall de la Vansa.

38 D’alguns dels documents estudiats es desprèn que el fargaire no treballava sol, sinó que comptava amb un equip d’operaris amb responsabilitats diverses dins del procés de fabricació, segons el model jeràrquic en què s’organitzaven els oficis i les corporacions a l’època. D’aquesta manera, els capítols de la farga de Tuixent de 3 d’agost de 1497 parlen de l’existència d’un sotsfarguer escolà, que rebria un salari lleugerament inferior que el del fargaire, i els de la mateixa farga de l’any 1507, en el qual al fargaire signatari del contracte se l’esmenta com a mestre fargaire, es parla de la possibilitat que pugui tenir un oficial que ocupi el seu lloc en cas d’absència, al mateix temps que es parla dels servidors de la farga. Pel que fa a les condicions de treball, s’esmenta el fet que pugués ser necessari organitzar torns de nit i dia per tal d’augmentar la productivitat de l’establiment, així com el fet la farga que no obrava els dies festius. Quant a la comercialització de l’excedent produït per les fargues, el document més antic de la farga de Tuixent ens diu que el mateix fargaire s’encarregarà de la venda del ferro que no necessiti el capítol a benefici propi, tenint en compte que l’haurà d’oferir sempre al capítol en primer lloc. Amb tot, sembla que l’activitat de la venda d’aquest excedent s’acabarà convertint en un negoci força lucratiu, tenint en compte que els dos documents dels anys 1517 i 1518 ens parlen de la constitució d’una companyia per aquesta finalitat. El document de 1517 ens parla d’una companyia establerta per set socis que hi participen en parts diferents, partint-se els guanys i les pèrdues de forma proporcional. Aquesta companyia és formada per tres germans de la famíla del Corn de Tarascó, un d’ells mercader, n’Esteve Sermench, del Perigord, en Girvés de Lordat, veí de la Seu d’Urgell, el senyor Agustí Piquer, batlle de Solsona pel duc de Cardona i administrador de la canònica de Santa Maria d’aquesta població, i Guillem Vilar, traginer de la vila de Solsona. Si d’una banda, la procedència ariegesa i francesa de la majoria dels socis ens il·lustra sobre la importància de l’element francès en el negoci de la farga a la vall de la Vansa, els dos membres de Solsona ens parlen del destí preferent del ferro que surt de la farga de Tuixent. Malauradament, el document no diu sobre la relació que té aquesta companyia amb la producció del ferro pròpiament dita. Finalment, el document de 1518, referit novament a la farga de Tuixent, és molt similar a l’anterior, amb la diferència que la companyia apareix menys participada, amb només en Girvés de Lordat, Agustí Piquer i Gabriel Vilar. Del fet de constituir una companyia per comercialitzar el ferro de la farga de Tuixent, i amb destí a una vila tan important com és Solsona, hem de deduir que, almenys durant el període a què fa referència aquesta documentació, la producció de l’esmentada farga hauria de revestir d’una notable importància.

39 6. Consideracions finals

Les excavacions han permès documentar un espai de carboneig relacionat amb la farga de la vall de la Vansa. Les fonts documentals i les datacions radiocarbòniques confirmen una cronologia moderna , als segles XVI i XVII. L’anàlisi antracològica ens indica una vegetació correspondent al pis montà superior, amb pineda acompanyada d’avet a les zones ombrívoles. A solana es documenta boix i ginebre, com a vegetació arbustiva acompanyant el pi. El taxó dominant és sempre el pi. En el moment de formació de les carboneres el bosc del vessant van ser intensament explotats per a la producció de carbó. El vessant de solana situat al davant de les carboneres justifica l’aparició en el registre carbonós del boix i el ginebre , segurament utilitzats com a combustible principal de les carboneres. L’estudi antracològic destaca l’aparició i recuperació a la carbonera 35 de virutes de fusta. Aquestes poden tenir relació directe amb la fabricació i arranjament d’utensilis de fusta com ara llances per a f er forats de respiració a la pira.

L’explotació degué ser intensa atesa les diferents alçades en les que es situen les carboneres, que impliquen una explotació de la totalitat del vessant, així com per la potència carbonosa. Aquesta activitat de carboneig va provocar la degradació del bosc de Cerneres. La documentació escrita demostra que aquesta degradació té relació amb la fraga de Tuixén que tenia dret a l’explotació de tots els boscos del terme.

El bosc de Cerneres es situa en una zona de pas, a l’entrada de la vall de la Vansa, en un lloc molt estratègic i adequat per a aquesta activitat.

40 7. Bibliografia

Articles derivats del projecte de recerca

Palet, J.M., 2005, “Recerques en arqueologia del paisatge a la Serra del Cadí – Moixeró”, el picot negre, 6, 12-15. Palet, J.M.; Riera, S.; Miras, Y.; Ejarque, A.; Euba, I. 2006. “Estudi i revalorització dels paisatges culturals d’alta muntanya: els projectes vall del Madriu (Andorra) i La Vansa - Serra del Cadí (Alt Urgell)”; IBIX 4, Annals 2004-2005. Actes del IV Col·loqui d'Estudis Transpirinencs. 89-108. Palet, J.M, Ejarque, A; Miras, Y., Riera, S., Euba, I., Orengo, H. (2007), “Formes d’ocupació d’alta muntanya a la vall de la Vansa (Serra del Cadí - Alt Urgell) i a la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra): estudi diacrònic de paisatges culturals pirinencs”, Tribuna d’Arqueologia 2006.

Informes i memòries d’intervencions arqueològiques

Palet, J.M., 2005. Informe preliminar de la intervenció arqueològica al jaciment de Cerneres (Josa i Tuixén, Alt Urgell). DG Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Palet, J.M., 2006a. Informe preliminar de la intervenció arqueològica al jaciment del Goleró (la Vansa – Fórnols, Alt Urgell). DG Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Palet, J.M., 2006b. Informe preliminar de les intervencions arqueològiques als jaciments de Pradell i de les Carboneres (la Vansa – Fórnols, Alt Urgell). DG Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Palet, J.M., 2007a: Memòria de les prospeccions arqueològiques a la vall de la Vansa i Serra del Cadí (La Vansa i Fórnols – Josa Tuixén, Alt Urgell). Campanyes de 2004 i de 2005. DG Patrimoni Cultural. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Palet, J.M., 2007b. Informe preliminar de la intervenció arqueològica al jaciment del Goleró (la Vansa – Fórnols, Alt Urgell). DG Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Barcelona.

Memòries de recerca AGAUR

41 Palet, J.M., 2006. Ocupació del sòl i formes del paisatge de muntanya als Pirineus orientals de l'Antiguitat a l'època medieval: estudi territorial a la Serra del Cadí-La Vansa (Alt Urgell), Memòria justificativa de recerca ACOM 2004, DG de Recerca. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Palet, J.M., 2007. Pastoralisme, carboneig i formes d'explotació de l'alta munyanya de la protohistòria a l'edat mitjana a la Serra del Cadí-La Vansa (Alt Urgell). Memòria justificativa de recerca. ACOM 2005, DG de Recerca. Generalitat de Catalunya. Barcelona.

Carboneig i fons documentals

AMOURIC, H. "Practiques et usages de la forêt provençale au Moyen Age", en: Actes del 1er i 2on curs d'Arqueologia d'Andorra. La vida medieval a les dues vessants del Pirineu. pp. 77-90. Patrimoni Artístic Nacional. Andorra. BONHOTE, J. / VERNET, J. 1988. "La mémoire des charbonnières. Essai de reconstitution des milieux forestiers dans una vallée marué par la métallurgie", en: Revue Forestière Française. núm. 40, pp. 197-210. DAVASSE, B. / GALOP, A. 1990. "Le charbon de bois et le pollen: elements pour une approche a de l'evolution historique du paysage forestier des Pyrenées ariégeoise", en: Actes du colloque Ecosystemes d'altitude. Pau. DURAND, A. / VERNET, J. "Anthracologie et paysages forestiers médièvaux a propos de quatre sites languedociens", en: Annales du Midi. núm. 99 (180), pp. 397- 403. IZARD, V. 1995. "Le charbonage des forêts dans le vallée de Lentilla. Paléo- métallurgie, anthracologie et histoire de l'environement", en: TOMAS, Estanislao: 1er Simposi Internacional sobre la Farga Catalana, Ripoll 1993. La Farga Catalana en el marc de l'arqueologia siderúrgica. Govern d'Andorra. Andorra. HIGOUNET, Ch. "Les forêts de l'Europe Occidentale de V a XI siècles", en: Agricoltura e mondo rurale in Occidente MADURELL MARIMON, J. M. “Las fargas pirenaicas (Notas para su historia)”, Pirineos, núm. 23, Zaragoza, 1952, p. 545-555. MADURELL, J. M. El arte en la comarca alta de Urgel, Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, Barcelona 1946. PUJOL, P. “Notes i documents sobre construcció de retaules en l’alt país d’Urgell”, Homenatge a Antoni Rubió i Lluch. Miscel·lània d’estudis històrics i

42 lingüístics, Barcelona 1936, vol. II, p. 463-489. Reproduït a P. PUJOL, Obra completa, Editorial Andorra, Andorra la Vella 1984, p. 591-611.

WICKMHAM, Ch. 1990. "European Forest in the Early Middle Ages: Landscape and Land Clearance", en: L'ambiente vegetale nell'alto Medioevo. Spoleto.

43 8. ANNEXE. Fitxes d’estructura i d’unitat estratigràfica - antracologia

44 FITXA ESTRUCTURA

IDENTIFICACIÓ Nº i nom del jaciment: 10. Cerneres - Estructura nº: 35 Altitud : 1605 m Comarca : Alt Urgell Municipi : La Vansa i Fórnols Nom de lloc : Coma de Cerneres Inèdit (Si/No): sí Data : 17/07/04

ESTRUCTURA TIPOLOGIA : carbonera DIMENSIONS: 30 m2 AMPLADA MAX. (m) : 3 LLARGADA MAX. : 10 ALÇADA MAX. : 0’90 m MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ : TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ : esplanada en el terreny DESCRIPCIÓ: restes de la part inferior de la carbonera, en contacte amb el sòl. Situada al marge inferior de la pista que puja de Cerneres al Collell, que passa per sobre del talús de suport del pla de la carbonera. Es conserva una alçada d’uns 20 cm de carbó, cobert per terra i vegetació. FASES DE CONSTRUCCIÓ (Nº) : 1 CRONOLOGIA : segles XVII – XVIII per a la base (datació C14 de mostres del sondeig del 2005)

ESTRATIGRAFIA TALLAT PER : TALLA A : ES RECOLZA EN: SE LI RECOLZA : IGUAL A : EQUIVALENT A : 36 COBREIX : COBERT PER :

FOTOGRAFIA DIGITAL : sí

ESTAT DE CONSERVACIÓ (1 à 5) : 1 GRAU DE PROTECCIÓ (1 à 5) : 1

AVALUACIÓ ARQUEOLÒGICA I PATRIMONIAL Carbonera. Tallada pel camí. En la campanya del 2005 es va netejar el tall per fer-ne la lectura estratigràfica i prendre mostres del sediment per a l’anàlisi antracològica. La datació ha donat una datació de segle XVII per a la base (260±30BP). L’estructura 35 està relacionada amb l’estructura 36. El camí va aprofitar les esplanades de les carboneres en el seu traçat.

FITXA ESTRUCTURA

IDENTIFICACIÓ Nº i nom del jaciment: 10. Cerneres - Estructura nº: 36 Altitud : 1605 m Comarca : Alt Urgell Municipi : Josa i Tuixén Nom de lloc : Inèdit (Si/No): sí Data : 17/07/04

ESTRUCTURA TIPOLOGIA : carbonera DIMENSIONS: AMPLADA MAX. (m) : 2’7 LLARGADA MAX. : 10’5 ALÇADA MAX. : 1 m MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ : TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ : esplanada en el terreny DESCRIPCIÓ: restes de la part inferior de la carbonera, en contacte amb el sòl. Situada al marge inferior de la pista que puja de Cerneres al Collell, que passa per sobre del talús de suport del pla de la carbonera. Es conserva una alçada d’uns 20 cm de carbó, cobert per terra i vegetació FASES DE CONSTRUCCIÓ (Nº) : 1 CRONOLOGIA : moderna ?

ESTRATIGRAFIA TALLAT PER : TALLA A : ES RECOLZA EN: SE LI RECOLZA : IGUAL A : EQUIVALENT A : 35 COBREIX : COBERT PER :

FOTOGRAFIA DIGITAL : si

ESTAT DE CONSERVACIÓ (1 à 5) : 1 GRAU DE PROTECCIÓ (1 à 5) : 1

AVALUACIÓ ARQUEOLÒGICA I PATRIMONIAL Carbonera. Tallada pel camí. En la campanya del 2005 es va netejar el tall per fer-ne la lectura estratigràfica i prendre mostres del sediment per a l’anàlisi antracològica. L’estructura 36 està relacionada amb l’estructura 35. El camí va aprofitar les esplanades de les carboneres en el seu traçat

FITXA ESTRUCTURA

IDENTIFICACIÓ Nº i nom del jaciment: 10. Cerneres Estructura nº: 37 Altitud : 1762 m Comarca : Alt Urgell Municipi : Josa-Tuixén Nom de lloc : Coma de Cerneres Inèdit (Si/No): si Data : 17/07/04

ESTRUCTURA TIPOLOGIA : carbonera DIMENSIONS: 8’40 x 5’20 AMPLADA MAX. (m) :5’20 LLARGADA MAX. : 8’40 ALÇADA MAX. : m MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ : TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ : esplanada al vessant DESCRIPCIÓ: esplanada al vessant, a la vora del GR; força sedimentació i coberta vegetal. Es recullen carbons al marge de l’esplanada erosionat. Es prenen mostres de carbons; es troba mineral de ferro FASES DE CONSTRUCCIÓ (Nº) : 1 CRONOLOGIA : moderna ?

ESTRATIGRAFIA TALLAT PER : TALLA A : ES RECOLZA EN: SE LI RECOLZA : IGUAL A : EQUIVALENT A : 38, 41 i 51 COBREIX : COBERT PER :

FOTOGRAFIA DIGITAL : sí

ESTAT DE CONSERVACIÓ (1 à 5) : 2 GRAU DE PROTECCIÓ (1 à 5) :

AVALUACIÓ ARQUEOLÒGICA I PATRIMONIAL Carbonera en el vessant. Bona acumulació, sondejada en la campanya del 2005.

FITXA ESTRUCTURA

IDENTIFICACIÓ Nº i nom del jaciment: 10. Cerneres Estructura nº: 38 Altitud : 1770 m Comarca : Alt Urgell Municipi : Josa - Tuixén Nom de lloc : Coma de Cerneres Inèdit (Si/No): si Data : 17/07/04

ESTRUCTURA TIPOLOGIA : carbonera DIMENSIONS: AMPLADA MAX. (m) : 3’70 LLARGADA MAX. : 7’20 ALÇADA MAX. : m MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ : TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ : esplanada al vessant DESCRIPCIÓ: esplanada al vessant, a la vora del GR; força sedimentació i coberta vegetal. Es recullen carbons al marge de l’esplanada erosionat. FASES DE CONSTRUCCIÓ (Nº) : 1 CRONOLOGIA : moderna ?

ESTRATIGRAFIA TALLAT PER : TALLA A : ES RECOLZA EN: SE LI RECOLZA : IGUAL A : EQUIVALENT A : 37, 41 i 51 COBREIX : COBERT PER :

FOTOGRAFIA DIGITAL : sí

ESTAT DE CONSERVACIÓ (1 à 5) : 2 GRAU DE PROTECCIÓ (1 à 5) :

AVALUACIÓ ARQUEOLÒGICA I PATRIMONIAL Carbonera tipològicament similar a la 37. Sondeig possible; bona sedimentació. No es recullen mostres.

FITXA ESTRUCTURA

IDENTIFICACIÓ Nº i nom del jaciment: 10. Cerneres - Estructura nº: 39 Altitud : 1720 m Comarca : Alt Urgell Municipi : Josa i Tuixén Nom de lloc : Coma de Cerneres Inèdit (Si/No): si Data : 17/07/04

ESTRUCTURA TIPOLOGIA : carbonera DIMENSIONS: AMPLADA MAX. (m) : 5 LLARGADA MAX. : 15 ALÇADA MAX. : m MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ : TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ : esplanada al vessant sense mur visible DESCRIPCIÓ: esplanada al vessant, sense mur constructiu visible, força erosionada però amb fort recobriment sedimentari. Situada a mig vessant. FASES DE CONSTRUCCIÓ (Nº) : 1 CRONOLOGIA : segles XVII-XVIII (C14)

ESTRATIGRAFIA TALLAT PER : TALLA A : ES RECOLZA EN: SE LI RECOLZA : IGUAL A : EQUIVALENT A : COBREIX : COBERT PER :

FOTOGRAFIA DIGITAL : sí

ESTAT DE CONSERVACIÓ (1 à 5) : 2 GRAU DE PROTECCIÓ (1 à 5) :

AVALUACIÓ ARQUEOLÒGICA I PATRIMONIAL Carbonera. Es realitza sondeig amb sonda manual i es detecten sota uns 20 cm de sòl dues fases d’abandonament de la carbonera, amb una potència d’uns 35 cm. Sondejos manuals realitzats en la campanya del 2005. Una datació C14 de la base va ser realitzada al 2004, amb una cronologia d’inicis del segle XVII (1600).

FITXA ESTRUCTURA

IDENTIFICACIÓ Nº i nom del jaciment: 10. Cerneres Estructura nº: 40 Altitud : 1730 m Comarca : Alt Urgell Municipi : Josa- Tuixén Nom de lloc : Coma de Cerneres Inèdit (Si/No): si Data : 31/08/05

ESTRUCTURA TIPOLOGIA : Abric / cabana DIMENSIONS: AMPLADA MAX. (m) :6,3 LLARGADA MAX. :4,3 ALÇADA MAX. : m MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ : TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ : pedra seca DESCRIPCIÓ: possible lloc d’habitació. Es tracta d’un aterrassament en el vessant, força cobert per la vegetació. En el centre la terra es troba remoguda (per un senglar), on s’han trobat els fragments de ceràmica vidriada. FASES DE CONSTRUCCIÓ (Nº) : CRONOLOGIA : moderna ?

ESTRATIGRAFIA TALLAT PER : TALLA A : ES RECOLZA EN: SE LI RECOLZA : IGUAL A : EQUIVALENT A : ES 39 COBREIX : COBERT PER :

FOTOGRAFIA DIGITAL : si

ESTAT DE CONSERVACIÓ (1 à 5) : 2 GRAU DE PROTECCIÓ (1 à 5) : 2

AVALUACIÓ ARQUEOLÒGICA I PATRIMONIAL Aterrassament amb la carbonera 39? (d’una estructura a l’altre hi ha 27’5 m de distància). S’han recollit fragments ceràmics a l’aterrassament: es tracta de la mateixa peça de ceràmica vidrada que la trobada als sondejos de l’estructura 39.

FITXA ESTRUCTURA

IDENTIFICACIÓ Nº i nom del jaciment: 10. Cerneres Estructura nº: 41 Altitud : 1790 m Comarca : Alt Urgell Municipi : Josa - Tuixén Nom de lloc : Coma de Cerneres Inèdit (Si/No): Data : 31/08/05

ESTRUCTURA TIPOLOGIA : carbonera DIMENSIONS: AMPLADA MAX. (m) : 5 LLARGADA MAX. : 8 ALÇADA MAX. : m MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ : TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ : esplanada DESCRIPCIÓ: esplanada / aterrassament en el vessant, per sobre del GR, parcialment erosionada, aflorant carbons en el tall. Segueix la mateixa cota que les estructures 37-38 i 51 FASES DE CONSTRUCCIÓ (Nº) : 1 CRONOLOGIA : moderna ?

ESTRATIGRAFIA TALLAT PER : TALLA A : ES RECOLZA EN: SE LI RECOLZA : IGUAL A : EQUIVALENT A : 37-38-51? COBREIX : COBERT PER :

FOTOGRAFIA DIGITAL : sí

ESTAT DE CONSERVACIÓ (1 à 5) : 3 GRAU DE PROTECCIÓ (1 à 5) : 1

AVALUACIÓ ARQUEOLÒGICA I PATRIMONIAL Carbonera al vessant, similar a l’ES 51 i ES 37, sondejades.

FITXA ESTRUCTURA

IDENTIFICACIÓ Nº i nom del jaciment: 10. Cerneres Estructura nº: 51 Altitud : 1780 m Comarca : Alt Urgell Municipi : Josa - Tuixén Nom de lloc : Coma de Cerneres Inèdit (Si/No): si Data : 30/08/05

ESTRUCTURA TIPOLOGIA : carbonera DIMENSIONS: AMPLADA MAX. (m) : 2 LLARGADA MAX. : 5 ALÇADA MAX. : m MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ : TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ : esplanada DESCRIPCIÓ: terrassa-esplanada al vessant, en la cota superior, a prop de la carena FASES DE CONSTRUCCIÓ (Nº) : 1 CRONOLOGIA : moderna ?

ESTRATIGRAFIA TALLAT PER : TALLA A : ES RECOLZA EN: SE LI RECOLZA : IGUAL A : EQUIVALENT A : 37-38 - 41 COBREIX : COBERT PER :

FOTOGRAFIA DIGITAL : sí

ESTAT DE CONSERVACIÓ (1 à 5) : 3 GRAU DE PROTECCIÓ (1 à 5) : 1

AVALUACIÓ ARQUEOLÒGICA I PATRIMONIAL Carbonera situada a la part alta del vessant, per explotar el bosc de la carena. Sondejada en la campanya del 2005.

52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78