La descoberta i la conservació-restauració de les pintures murals romàniques de l’església de Sant Vicenç d’Estamariu L’interior de l’església als anys vuitanta, OBJECTE: Pintures murals abans d’iniciar-se qualsevol intervenció. DATACIÓ: Absis central. Època romànica. S. XII Aquesta foto correspon a la primera visita Absidiola meridional. Època gòtica TÈCNICA: Pintura al fresc i pintura a la calç feta per experts, a fi de localitzar-hi indicis DIMENSIONS: 6,30 x 3,48 m (absis central) i 3,80 de pintura mural. x 1,98 m (absidiola) (Foto: Teresa Novell) LLOC: Església de Sant Vicenç, Estamariu (Alt Urgell). NÚMERO DE REGISTRE DEL CRBMC: 9183 ANYS DE LA RESTAURACIÓ: 2003 i 2007-2008 GESTIÓ DEL PROJECTE: Joan Planas i Albert Villaró DIRECCIÓ: Pere Rovira CONSERVADORS–RESTAURADORS: Primera fase: Antonio Ortiz, Imma Brull, Anna Pujolar i Núria de Toro. Segona fase: Empresa 4Restaura, formada per Imma Brull, Núria de Toro, Coral Sala i Mariona Valeri. ANALÍTICA: Màrius Vendrell, Sarah Boularand i Pilar Giráldez (tècnics de Patrimoni UB- Estudis del patrimoni històric). Fins als anys noranta, entrar dins l’es- l’absis i també de les decoracions gò- a l’absis o les absidioles, ja que són glésia de Sant Vicenç d’Estamariu tiques de l’absidiola sud, que formen l’única construcció independent del era una aventura arriscada. Venint pel un dels conjunts murals més impor- sostre de la nau, i amb una estructu- camí de Bescaran i deixant enrere la tants conservats in situ a Catalunya. ra corba sostenible, que ha propiciat Cerdanya, apareix de sobte, magnífic i Aquella primera expedició de volun- un aixopluc per al seu manteniment. sense prejudicis, un absis llombard lo- taris, esperonats per la secció de patri- Contràriament, les capes d’arrebos- bulat, preludi d’una església assentada moni del Centre d’Estudis de l’Alt Ur- sats de les parets interiors (i també les a l’entrada d’un poble de muntanya, de gell, que l’any 1993 decidiren netejar exteriors) per manca d’una protecció nom Estamariu, amb un passat medie- de bardisses aquella església d’Esta- pròpia s’han degradat molt més, alho- val poderós. Com ruïnes menjades pel mariu, sense usos litúrgics i amb perill ra que les remodelacions hi incidien 17 bosc, l’església carreuada de Sant Vi- de ruïna, varen iniciar el camí cap a la de manera més directa, a diferència rescat cenç s’alçava al cel sense complexos, descoberta del conjunt de pintures mu- del respecte atorgat al presbiteri. per fer present allò que havia estat el rals romàniques més excel·lents, con- Per sort, l’absis i l’absidiola sud de seu emplaçament damunt la plana de servades als Pirineus (amb el permís Sant Vicenç d’Estamariu s’han man- l’Urgellet, ara ja sense el castell: una de les de Baiasca), i cap a l’adequació tingut drets, mentre que el sostre de de les places estratègiques més im- i el manteniment de l’església, actual- la nau s’havia ensorrat i refet diverses portants del comtat de Castellbó i un ment sota la protecció de la Fundació vegades, segons l’època i l’economia. indret que preocupava els bisbes d’Ur- de Sant Vicenç d’Estamariu. La construcció d’una nova església gell durant la baixa edat mitjana. El descobriment de les pintures mu- dins del poble va fer oblidar definiti- Com a lloc preeminent, és lògic que rals de Sant Vicenç és una història que vament Sant Vicenç i les seves pintu- l’església fos rellevant, amb un mobi- hem vist repetida moltes vegades en res murals (que ja no devien ser visi- liari i una decoració excel·lents. És per altres esglésies de muntanya. La seva bles), i va relegar el seu espai a altres això que el que se n’ha conservat és un conservació o supervivència ha estat usos poc religiosos, malgrat que enca- tresor artístic, com ara el baldaquí di- producte de la casualitat, i també de la ra mantenia oficialment la seva funció. positat al MNAC. En tot cas, la sorpre- sort d’estar en una construcció robusta També l’absidiola septentrional, i amb sa, ja intuïda pels primers exploradors i allunyada del nucli urbà. aquesta la seva nau lateral, es va en- de l’església, va ser la descoberta del Com moltes de les esglésies conegu- sorrar empesa pels terrenys que, de magnífic mural romànic conservat a des, les restes importants es conserven pluja en pluja, l’anaven oprimint. Aspecte de l’església abans de la interven- ció arquitectònica. (Foto: Teresa Novell) Rescat18.indd 17 21/1/11 16:31:54 I és que la sort va acompanyar aques- El procés de descoberta i conservació- i un capital garantit. En aquesta fase, tes pintures murals, ja que l’estruc- restauració de les pintures murals es és quan es varen destapar i restaurar tura arquitectònica del presbiteri que va fer en dues fases compreses entre les pintures de l’absis central i les de les ocultava es va mantenir ferma. El els anys 2003 i 2007, ja amb un nou l’absis meridional.3 Donada la impor- fet que les pintures es trobessin tapa- sostre. El disseny del projecte, portat tància artística de les pintures murals des per una capa de calç va fer que des de l’especialitat de pintura mural romàniques, els treballs van continuar es mantinguessin ocultes a la vista i escultura en pedra del CRBMC, en amb una intervenció de conservació d’agressors i especuladors, com tam- coordinació amb la Fundació de Sant integral dels arrebossats originals dels bé de la mateixa Junta de Museus de Vicenç d’Estamariu, va tenir en comp- murs interiors de l’església, alhora que Barcelona,1 tal com va passar amb les te l’estat de conservació de l’edifici, la Fundació iniciava un estudi històric pintures de Sant Víctor de Dòrria (Ri- l’estudi i les anàlisis paral·leles dels i artístic profund amb la col·laboració pollès), les de Sant Tomàs de Fluvià materials, i les possibilitats econòmi- de diversos especialistes. (Baix Empordà) i les de Baiasca (Pa- ques, i es va procurar intervenir en Fins a l’estiu del 2003, el visitant que llars Sobirà). el moment adequat per a la seguretat entrava a l’església només podia per- Tot i que encara no es podien contem- i la conservació de les pintures. A la cebre l’emblanquinament que recobria plar ni delimitar, ja s’intuïa, per les pro- primera fase, durant l’estiu de 2003, l’absis, enmig de plantes exuberants ves fetes, que darrere d’aquelles capes amb un equip interdisciplinari dirigit que entraven per les tres finestres i per de calç hi havia una quantitat important des del CRBMC,2 la intervenció es va la part derruïda del mur nord, que co- de pintura original romànica d’alta qua- centrar exclusivament en la consolida- municava a l’exterior. Va ser necessa- litat. No és, però, fins a uns anys més ció i subjecció dels morters originals, ri, primer de tot, eliminar la vegetació tard, quan es crea la Fundació de Sant que es conservaven a la conca absidal adherida als murs per poder accedir Vicenç d’Estamariu, que s’inicien els de la nau central, així com en l’estu- als morters originals que ocultaven 18 rescat Estat de la capçalera abans d’iniciar-se els Interior de l’església després del procés Durant la recerca de pintura mural a la zona processos de consolidació dels murals (1a de restauració arquitectònica i abans que de l’absis. fase). comencés la segona fase, en la qual es van (Foto: Teresa Novell). descobrir les pintures. treballs de consolidació arquitectònica di d’aquests morters i les dimensions les pintures. En aquest moment, es i de cobriment de l’església, pas previ del mural, sense retirar la capa que diferenciaven amb claredat dos tipus indispensable per condicionar l’edifici cobria les pintures. Abans que res, era de morters, un morter original de calç i per iniciar la recuperació dels murals molt important garantir que el morter aplicat en dues capes (remolinat i llis- romànics. Va ser en aquell moment, ja de suport de les pintures estigués ben cat) amb diferents granulometries, i un iniciat el segle xxi, quan es van posar subjectat al mur, mentre l’església no morter recent de ciment que s’estenia en contacte amb el Centre de Restau- tingués el tancament adequat que l’aï- al terç superior de l’absis, a prop de ració de Béns Mobles de Catalunya llés del clima exterior. Això permetria la zona derruïda, i que se superposa- (CRBMC), per començar el procés de estabilitzar l’ambient interior i alhora va puntualment al morter de calç. El recuperació dels murals. garantir la seguretat de les pintures. Tot morter original recobria el centre de i veient que hi hauria un gran desco- la conca absidal de forma seqüencial, briment, aquest no es va poder materi- però a les zones inferiors i a l’acaba- alitzar fins a quatre anys més tard, a la 1. La Junta de Museus, arran de l’afer de segona fase, amb l’església restaurada l’arrencament i venda al Museu de Boston de les pintures de Santa Maria de Mur, va propi- ciar l’arrencament i la retirada de les pintures 3. Els procressos de conservació-restauració murals romàniques del Pirineus, si més no els va fer l’empresa 4Restaura, SCP, sota la les que encara estaven visibles. Per a més direcció de Pere Rovira. L’empresa la formen informació vegeu: Pagès, M. Sobre pintura 2. Equip format pels restauradors Toni Ortiz, les restauradores Imma Brull, Núria de Toro, romànica Catalana.