34 DOSSIER l'EROL

L'APROFITAMENT DEL BOSC: DE L'EPOCA MEDIEVAL A COMENC::AMENTS DEL S. XX Rosa Serra

» Un deIs aspectes més oblidats en els estudis de la história del nostre passat és el relacionat amb el paisatge. Tanmateix, si volem saber una mica com vivia realment la gent, en una epoca determinada, no tenim més remei que endinsar-nos en el coneixement de l'habitat i del paisatge na­ tural o alterat que envolta els homes i les do­ nes ... ».Amb aquestes paraules de Jordi Bolós i Masclans (1), un deis medievalistes que més ha treballat en l' estudi de l' epoca me­ dieval a la nostra comarca, intentarem ava­ luar la importancia que han tingut els boscos de la comarca per la gent que hi ha viscut des de I'epoca medieval fins al segle XIX, un ll arg període de temps que sovint s'anomena El paisatge de l'Alt Berguedii a l'entorn de l'any 1000 no deuria ésser gaire dijerent a aques l esquema ideal I'epoca pre-industrial. d' una va ll del Ripolles pe/s maleixos anys. DIBU lX: JORDl BOLÓS.

arreu de la comarca i el trobem documentat devien haver prats de dall, horts i vergers o El bose als primers segles des del s. IX i X a llocs que avui ens semblen fruiterals. Una vil·la o vilar, en aquesta zona, medievals: tan poc adequats com Gisclareny, Broca, pensem que podia ésser formada, per Borreda, Lillet i Castellar de N'Hug. També exemple, per una dotzena de casetes, amb A partir de l'analisi deis pol·lens trobats en ho avalen les restes arqueológiques, ja per llurs corts, closos, graners, a mi~a muntanya. estrats antics a la zona de l'Alta Cerdanya i segles més avan~ats de l'epoca medieval (2). Al llur dessota s'estenien feixes i ca mps. de l' Alt Ripolles, s'ha pogut deduir que al Pels emprius (prats i boscos de les AIgunes d'aquestes feixes eren destinades a lI arg deIs 2.000 darrers anys, la proporció de muntanyes) pasturaven els ramats deis plantar-hi vinyes. En el mateix vinyer hi boscos i prats ha variat fo[(;a, i que alllarg pagesos i, en alguns llocs, els deis grans podia haver un trull o premsa, per a fer vi. d'aquest període la reculad a més forta del senyors. Del bosc, documentat genericament La zona més fertil del fons de les va 115 devia bosc ca l situar-la a l'entorn de l'any 800, i com a silva o basca se'n treia la fusta ésser convertida en camps que, en part, també als segles XVI! i XVIII. Són dues necessaria per a fer cases o per a cremar a la devien ésser sembrats de cereals d'hivern, epoques en les quals l'expansió del conreu llar de foc o Aquest és el paisatge que devia en part de cereals d 'estiu o de lI egums i, de cereals i de la vinya és molt forta, epoques existir a l'entorn de I'any 1000 a les zones potser, alguns devien restar en guaret. El en les quals cal guanyar terres al bose. pirinenques de Catalunya, concretament a molí... situat al curs d'aigua, era un cobert L'home és I'encarregat de transformar la Cerdanya, el Ripolles, l'Alt Urgell, Ando­ amb una mola i un rodeb> (3). I és que profundament el paisatge natural, de con­ rra, el Pallars, la Ribagor~a i també a l'Alt associar aques t hipote tic pa isatge del vertir-lo en paisatge agrari per abastir les Bergueda. Ripoll es a l'Alt Bergueda no costa gens, necessitats d'una població creixent que es Jordi Bolós i Victor Hurtado han estudiat només cal repassar la documentació del S. concentra molt a la muntanya. el paisatge de la vall del Ripollés a I'entorn IX, X i XI. Ens aquests segles reculats d e I'epoca de I'any 1000, un paisatge que de ben segur A les zones de muntanya mi~ana i a les medieval (s. IX-X) quan l'Alt Bergueda és pIe deuria ésser molt semblant al de l'Alt planes, la situació deuria ser semblant, de pagesos que viuen dispersos en vil· les Bergueda. »Dalt de la muntanya, en alguns sobretot a les epoques de repoblació, que al envoltades de feixes i de camps de cereals i petits altiplans hi havia zones de pastura. Baix Bergueda comencen als últims anys del de vinyes, l'artiga tge (crema periódica del EIs boscos deis vessants, segurament, devien segle IX i s'allarga durant tot el s. X i XI. Es bosc de cara al conreu) era molt important, servir, també, en part, com a lloc de pastura tracta d'un poblament a"illat, de masies dis­ tant que hem d 'imaginar un paisatge gairebé de cabres, de porcs, d'ovelles, etc. perses enmig de petites clarianes del bosc desforestat. El conreu de la vinya s'estengué Segurament, prop deis 1I0cs d 'habitatge hi que es van eixamplant a mida que avancen l'EROL DOSSIER 35

els anys i s'intensifica el conreu; un paisatge seus ulls als grans prats de la Cerdanya i del i per a encendre el foc; del quitra del pi se'n plegat de castells, torres de guaita, esglésies Bergueda. Cap al 1163 Santes Creus i cap al feia pega per a carenar les embarcacions del i monestirs. 1169 Poblet, comencen a comprar pastures litoral i per impermeabilitzar els bots de vi; El creixement demografic experimentat al als senyors de la comarca: el Pinós, els per adobar les pell s s' utilitzava l'escorc;:a de llarg del s. XII i XIII permet l'aparició deIs Mataplana, els , els Peguera (4) . pi, alzina i castanyer; rouredes i alzinars primers nudis urbans (Berga, Gósol, Baga, La necessitat de traslladar els grans oferien glans per I'a liment deIs porcs i, en , Castellar de N'Hug, ramats d'ovelles i de vaques fa néixer les epoca d e miseria, per les persones. Vesc, Faners, Puig-reig i ) gracies a la carrerades, una impressionant xarxa de castanyes, bolets, múrgoles, maduixes, ... El concessió, per part deIs senyors, de les cartes camins que no havien d'estorbar els camps pastor aprofitava, millor que ningú, el bose. de poblament i de franqueses, al mateix de conreus pero que necessitaven una Les llargues temporades que passava a"ill at temps que és evident el creixement del important infrastructura: abundor d 'aigües el fei en un destre artesa de la fusta: feia tota poblament rural, I'aparició de més i més per a abeurar el bestiar, aliment suficient per mena d 'estris de fusta (boix, ll edoner, sa lze) masies i masoveries arreu. als dies que durava el trajecte, espais per només amb I'aj uda del ganivet, des de A les cartes de poblament de Baga (1233), sojornar, .. . tot aixo a més de camins amples collars pels xais i bous, fins a salers, taps de La Pobla (1297) i Castellar de N'Hug (1292), (molt més amples que no pas els camins de barral, culleres, pasteres, botons, flautes, els barons d e Pinós i de Mataplana pas, d'unes 50 o 60 passes), punts de trobada ganxets, ete. otorgaven ellliure ús de les pastures, aigües, i de concentració de bestiar, pobles d e El cons um de Il e n ya fou mo l t boscos i dret afer llenya als seus habitants, pastors, barraques, etc. Tot aixo en detriment important, tant per al consum domesti c molt especialment pel servei del bestiar, del bosc, com també les zones de pastura que com per a combustible de les ac ti v itats llibertats i franqueses que a la baixa edat cada cop havien de ser més grans, com més pre-indus trials (metal·lúrgia; forns de pa, mitjana mantenien pero ja amb certes nombrosos els pastors. de cera mica i d 'obra, etc.). S'utilitzava per limitacions. No costa gens d'imaginar-se el a la construcc ió d 'habitatges i tota mena paisatge que hi havia a l'entorn de masies i d e cons truccions, des de barraques fins a de nudis urbans, un paisatge agrari que no El bose a la baixa Edat Mitjana castell s, des de masies a embarcacions i fa més que créixer en detriment del bosc que mobles; també per a fer els cercols de les cada cop és més explotat: la tala de fusta per L'explotació del bosc a l'epoca baix medie­ bótes i els barrils per al vi. Fins el S. XV la construcció d'habitatges, per la llenya, per val i als primers segles moderns queda ben gairebé la totalitat de la vaixell a d 'ús la indústria medieval (molins, fargues, ete.) reflectida en les entenedores paraules de domestic era d e fusta, i e l treba ll deis i per tot el món deIs oficis que mica a mica Marc-Aureli Vila (5) : »L'explotació de les torners esta ben documentat per l oa n va creixent als nudis urbans (boters, fusters, formacions forestals era del tot indispensa­ Serra Vil aró d es del S . XII! a les baronies torners, etc.) ble per a la vida domestica i economica de de Pinós i Matapl ana (6) . EIs treba ll adors A partir del s. XI I'augment deIs ramats la gent del nostre país. Hi ha testimonis més treballaven al bosc on, com els ca rboners, va fer que s'iniciés una cursa frenetica per a que suficients -les llars de foc, els forns de tenien la barraca plantada i on passaven la possessió de terres de pastura i I'aparició pa, els forns de terrissa, els forns de teules, una temporada recollint la materi a p rime­ de la transhumancia. EIs grans monestirs rajoles i maons, els forns de vidre, les fargues ra; previament havien de contrac tar amb ca talans del Pirineu i del Pre-pirineu (Cuixa, on es treballava el mineral de ferro ... -per a el propietari del bosc el preu de la fu sta. Canigó, Ripoll, Sant Joan de les Abadeses, dir que la llenya i el carbó vegetal foren Els torners, que ja treball aven a la vil a, Tavernoles, Sto Lloren<; prop Baga, Sant intensament utilitzats arreu de Catalunya al feien moure e ls torns a mb for<;a de sa ng Jaume de Frontanya, Serrateix, ete.) primer llarg deIs segles que s'escolen entre el XlII i almenys fin s ben entrat el s. XV III. EIs i després els de la Catalunya Nova (Poblet i el XVII; i més enlla». torn e r s m edieva ls feien escude ll e rs, Santes Creus) van comen<;ar a buscar Del bosc s'aprofitava tot: pinyes i d ofolles ta ll ad ors, embuts, pl ates de servir, pero pastures adients pels seus ramats, cada cop d'ametlles i avellanes per encendre el foc, també llits fets de faig, auró i boix. més grans. Els monestir de Poblet i Santes (fins i tot els pinyols de les olives, un cop Fus ters, destralers, ro ll aires i serradors Creus, situat en una zona dimatica on a extret I' oli en els trulls); teies de pi per són noms d 'ofici s relacionats amb la fu s­ l'estiu els mancaven pastures, van posar els il·luminar les llars domestiques i artesanals ta i ben difere nciats fins al S. XV III. L'a ny 1356 ja és d ocumentat un molí serrador a Josa d e Cadí (7) que funcionava a mb Merceria energia hidraulica, pero de ben segur que n 'hi havia més a la comarca, perque de fusta se'n necessitava per a tot: per afer els ca nals i els rodets, portes i fin estres, ¡; big ues per les cases, els molins .. Per a la i1 ·luminació es feien servir des de l'epoca ESTRELLA medieval les candeles de seu (la cera era cara i servia per il·lumina r esglésies i Si es vol confeccionar el seu vestit de comunió o de casament. castells importants) i també les teies de pi. Tenim patrons i complements, consultin's els patrons burda Des d el S . XIII els Usatges recolli en disposicions i costums anteri ors amb SantAntoni,10 Tel. 821 21 69 08600 BERGA l'interes de conserva r el bosc. L'Usa tge Siquis in scio casti gava al qui ta ll ava un 36 DOSSIER l'EROL

arbre »dels que no donen fruit devia pagar societats de l'antic regim. El bosc com a impressionant fl o ta que contro la no do s SO L/S, ca r amb el temps poden donar gran fornidor de fusta, llenya i altres productes solament la Mediterr1lnia, si n6 també profit. Es tractava, doncs, deIs arbres que, (pastura, herbes medicinals, fruits boscans, l'Atlantic (la impressionant fl ota d'fndies) i en créixer, proporciona ven fu sta per obrar bolets, ca¡;a ...) ha estat sempre una reserva fins i tot el mar del nord (guerres amb Ho­ i ll enya. Si, un cop tallats, els troncs eren complementaria de l'economia pagesa, tant landa, Fran¡;a i Anglaterra). tra ns p o rta ts, qui havia a fectuat e l en zones de petita explotació directa, com També regula l' activitat deIs serradors i trans port els havia de lliurar juntament en zones d'explotació basicament comunal proh'ibeix expo rta r fusta en general i amb un arbre de la mateixa mena o bé havia (com era la comarca aranesa i gairebé tot l'Alt especialment l'emprada per a la fabricació de pagar el preu doble d'ambdós» (8). Bergueda) on -com bé indicaven e ls de barrils, bots i portadores, i la de raigs i Del bosc també se'n treia la fu sta per a il·lustrats- podia constituir l'elem ent corbes destinats a l'elaboraci6 de rodes de fer les cintres deIs arcs i vol tes que cobrien desencadenant del creixement economic.(ll) carro. El document descriu les activitats esglésies i castells; per als retaules, les ta­ Durant els segles de l'edat mod erna productives que es desenvolupen en els ll es de les imatges de la Mare d e Déu, les s'amplia la demanda social i industrial de boscos catalans: Majestats i tota la imatgeri a reli giosa, així productes procedents del bosc i no és estrany el quitra vegetal, substanci a resinosa de com mobiliari i obj ectes litúrgics d elllarg que aparegui una legislació específica sobre color negrenc o vermell que s'obtenia per període m edieval. aquest tema, i fou Miguel de los Santos de destil·laci6 de diferents tipus de ll enya; La cri si d emografica de la baixa edat San Pedro, bisbe de Solsona qui, exercint la pega, que s'elaborava a partir de la mi~ana (iniciada l'any 1333 amb una crisi com a lloctinent i capita general del Principat destil·l ació del quitra procedent del pi negre agraria) arriba a punts culminants amb el publica l'any 1627 unes importants i s'emprava principalment per embetumar fl agell de la pesta negra e l 1348 i les ordinacions sobre materia forestal, les peces de les naus en construcció i preser­ successives sotragades de malalties infeccio­ preocupat per la desforestació creixent del var-les del sol i de la humitat i que també nes i desastres com els terratremols, la pla­ Principat i amb l'objectiu de pal·liar aquest era utilitzada pels boters; ga de ll agosta, les continuades crisis agraries. problema (12). Una de les primeres causes la trementina, que s'extreia de les resines Els documents de l'epoca parlen de grans d e la desforestació, segons el bisbe d e de les coníferes, generalment el pi, i era mortaldats que va n deixa r la comarca des­ 501sona, és la tala de bosc per tal d'obtenir emprada pels apotecaris. poblada, les masies abandonades i els camps fusta per a la construcció de vaixells de gue­ Les ordinac ions del bisbe de Solsona erms (9). La crisi de la baixa edat mitjana rra. Estem en una epoca en que la monarquia també protegeixen els boscos davant dues fo u ta n forta que e ls seus e fectes deIs Áustries espanyols es veu obligada a activitats tradicionalment amena¡;adores: s'arrossegaren molt anys a la nostra comar­ mantenir en peu de g uerra una l'agricultura i la ramaderia. Proh'ibeix la ca; fo u una crisi tan profunda que també va ca nviar el paisatge de la comarca. Als camps abandonats van créixer les herbes i amb el temps el bosc es va escampar arreu, almenys Municipi Turístic fins els p rimers anys del s. XV III. de Catalunya 1995

El hose als segles moderns (s. XVI - XVIII)

Com diu Núri a Sa les (10) "les grans masies­ nucli impressio naven a ls viatges set­ centistes, sobretot en la mesura que aquestes feien la seva sobtada apari ció enmig de boscú ries i de vastes soleda ts després d 'algun giravol. .. ». Pero malg rat aquesta imatge for¡;a generalitzada arreu, al segle XVII els boscos de la comarca comencen a minvar de nou. Les ca uses d 'aquesta desforestació s6n: la pressió demografica (a ugmenta el consum de fusta i de ll enya, el bosc s'utilitza com a zona de pastura i augmenten les terres de conreu, sempre g uanyades al bosc) i les destrosses en temps de guerres (tant pel que representaven els anys directes durant la g uerra com pe r les tales posterio rs necessiHies per a la defensa). 1 la desforestació comen¡;a a avan¡;ar AJUNTAMENT DE lentament, ta l i com h o confi rma un interessant document de I'any 1627. 1 és que CASTELLAR DE N'HUG la fu sta ha estat el mate ri al basic en les L'EROL DOSSIER 37

prac tica deis formiguers per adobar les Al Baix Bergueda, i concretament al sec­ autor esmenta la importancia que té el bosc terres, les cremes de bosc per renovar tor més meridional, el bosc també pel Bergueda i el Solsones, unes zones que pastures i fins i tot preveu la possibilitat deIs retrocedeix degut a l'aven<; de la vinya que qualifica com país de ca~a abundant, una incendis: "Per quant en moltes occasions se han s'escampa per les terres marginals i a la ca<;a que es ven a Barcelona i que proporcio­ succehit desgracies de incendis, y se han cremat petita propietat. Pierre Vilar ens diu que na una important font d 'ingressos. EIs pobles molts boschs y molt gran part de aquel/s, a «L'Alta conca del Llobregat... l'enumeració que proveeixen de ca<;a la ciutat comtal són: occas io del foch, que los pastors y altres han fet, tan llarga deis llogarrets que ens dóna el Dis­ Espinalbet, , Peguera, y fan de dits boschs ab notabilissím dany de curso sobre l'Agricultura de 1780, referents Fumanya, Castellfraumir, Josa de Cadí, aquel/s: Per~o ... sa Excelencia diu, prohibeix, a la regió del Bergueda superior i a la Gisclareny, , Fígols, la Baells, Sa nt veda y mana , que ningun pastor, ni qualsevol muntanya deIs voltants de Cardona, Salvador de la Ved ella, Sant Climent de la allre persona ... gose ni presumesca fer ni fer nosaltres reconeixem no solament el tipus Torre de Foix, , Guardiola, Sa nt Martí fochs dins deis sob redits boschs, ni en cent passos de poblament que ha persistit fin s avui, sinó d el Puig, Sant Andreu de Gréixer, Sa nt alrededor de aquel/s ». una ocupació de la terra tan densa com so­ Martí de Broca, Sant Julia de Cerdanyola, I és que e l bosc esdevé una font bre el mapa actual. A la part meridional, la Sant Ja ume de Frontanya, Castell de important de riquesa per la qual sovint val vinya i l'olivera estan en progressió; a la part l'Areny, Sant Roma de la Clusa, , la pena pleitejar (13). Des de finals del s. septentrional, el Discurso creu veure una Guardiolans, Sant Quirze de Pedret, la XVlI i molt especialment durant tot el XVlIl abundancia particular de tota mena de Quar, la Portella, , Sagas, Biure, es van ampliar considerablement el nom­ bestiar: «au nque los pastos han disminuido en Valldoriola, Sta. Maria de Merles, Obiols, bre de te rres conread es, la qual cosa loda la montai'ía por cultivar tierras para sem ­ , Merola, Puig-reig, Viver, provoca un retrocés important del bosc i de brar, por series més útiles que la leila y el ca r­ Serrateix, Montdarn, , Querol, les pastures. Se succelren els enfrontaments bón de el/a ». Montclar, l'Espunyola , Avia, Coforb, Sto entre pagesos i ramaders, i entre pagesos i El mateix text ens permet de saber, tot Martí de la Nou i Malanyeu; en definitiva paraires i teixidors, que necessitaven adqui­ donant-nos alguns detalls sobre la ca<;a i la gran part del Bergueda. rir ll a na, la materia primera per a pesca en aquestes regions, el moment en A partir de I'any 1748 tots els boscos I' elaboració de draps, a preus baixos i aixo que els llops i els óssos estan en vies de situats a menys de vint-i-cinc llegües (138 no es podia aconseguir si disminu'ien les desaparició en aquests «desers forestals». km) de costes o rius navegables o útils per pastures i el preu de la llana s'apujava. De Més a prop de les aglomeracions de la a l transp o rt d e la fusta esdevenen ben segur que els exemples documentats a vall, entorn de Berga, entorn d e , competencia del Tribunal de Marina, que Borreda poden genera litzar-se a altres ens són precisades les formes de s'ocupa d 'a dministrar les tales d'arbres i de contrades de la comarca, especialment a progressió de l'agricultura: els (, emprius», garantir la fu sta necessaria per la Marina, I'entorn deis nuclis urbans que tenen una drets d'ús atorgats als pobres sobre e ls perque s'havia de disposar d'embarcacions important indústria ll anera (Gósol, Baga, La terrenys comunals, que tendeixen a per dur a te rme activitats me rca nts i Pobla de Lillet, Berga, etc.). esdevenir instal·lacions permanents; en guerreres (16) . Pero la fusta de la nostra Les grans zones de pastura restaren en altres bandes són les artigues o rompudes comarca arriba amb dificultats a la costa: mans de nobles i grans pagesos fins que la espontanies» (14). es fa difícil fer-Ia arribar fins el Ll obregat i desamortització les posa a la venda i foren També sabem les zones on comen<;a a riu avall fins a Manresa; surt massa cara si adquirides per particulars o per comunitats dominar la vinya i l'olivera al mateix temps la comparem amb la fusta que proporcio­ de pagesos propietaris com és el cas de bona que retrocedeixen els cereals, i que es plan­ nen els boscos del prelitoral i fins i tot els part deis boscos de I'Alt Bergueda (Gresolet, ten en terres marginals, en feixes guanyades boscos pre-pirinencs i pirinencs que poden Sa nt Julia d e Cerdanyola, Gisclareny, Baga, al bosc; és el cas de la zona velna de Cardo­ enlla<;ar facilment amb els grans rius de etc.) administrats des d'aleshores per les na, des de Fals, Salo i , fins a Sant ponent (Segre, Noguera Pallaresa, Noguera diferents Comunitats d e Capmasats i Feliu de Lluelles, Naves, Sorba i Gargalla Ribagor<;a na). Magall ers o pels mateixos ajuntaments. (15). I és que el bosc és riquesa. El mateix EIs productes forestals esdevenen productes co mercialitzables que augmenten de valor notablement, tal i com ho demostra Vilar (17): la llenya quasi quintuplica el preu, el carbó de fu sta segueix la mateixa evolució i la llenya de fo rn triplica el seu valor. Boscos, LR DURNR muntanyes, erms, deveses, pastures i prats esdevenen un patrimoni municipal ric i BAR-RESTAURANT variat, administrat pel comú amb una den­ sa xarxa de lligams, drets i usos i costums OBERT A PARTIR DE LES 8,30 MATí que es remunten a l' epoca medieval i que SERVElCARTAIMENU amb els canvis economics, demografics i ESMORZARS - DINAR S - SOPARS - COPES paisatgístics són a fin als del s. XVIII una PIZZAS PER EMPORTAR gran font de conflictes: des del S. XV I hi ha GARRER DEL ROSER , 19 08600 BERGA TEL. 822 12 86 arrenda ments fets pels senyors jurisdiccionals de drets i usos comunals, moltes ter res que eren vinyes o ca mps de conreus han estat envaides pel bosc .. . (18). 38 DOSSIER L'EROL

L'exemple del carbó de llenya: El segle XIX i els primers anys a més de ponderar la importancia del carbó del XX: i relacionar les mines descobertes, exposa El geograf Pau Vila va estudia r e ls q ue les dues raons que ex pliquen ca rboners de Catalunya i els va classificar L'any 1845 Pascual Madoz en el seu Dic­ I' endarreriment en I'explotació del carbó en dos g ra ns g rups: e ls tortosins i els cionario Geográfico-Estadístico-Histórico de mineral, malgrat la seva necessitat i la man­ cerdans; en aquest ú lti m grup també cal España descriu així la situació deIs bascas ca de llenya, serien les despeses quantioses, incloure-hi els ca rboners de l'Alt Bergueda de la comarca: «Escepto en los rasos de sobretot en el cas de mines fondes. Finalment i de la Va 11 de Rib es. Tots, agrupats en coll es Paguera, Farrus, Tubau y Pla de Añell a, Comes es mostra preocupa t pe r la d 'homes, s'escampaven per la meitat nord­ que solo producen pastos, en todas las desforestació del país i la consegüent puja est de Ca talunya d urant els mesos d 'hi vern. montañas se encuentran es tensos bosques del preu de la ll enya. Des de la segon a me itat d e l s. XVIII d e pinos, hayas, encinas, robles, tilos, De nou un país sense boscos, un proble­ comencen a treba ll a r a ls boscos de la tejos, abetos, fresnos, aceres y algunos ála­ ma comú a molte s zones del país tan plenes Depressió Central i del Pre- pirineu. L'any mos, particularmente negros: se crian dife­ de bosc av ui com per exemple I' Alt Bergueda 1789 Francisco de Zamora va recoll ir en el rentes arbustos é infinidad de yerbas aro­ o el Ripolles, on des de I'epoca medieval seu Qüesti onari sobre el Bergueda: «De qué máticas y medicinales; entre ells la centaura estava plena de fargues que consumien gran especie de árbo les o de arb ustos so n los bosques, menor, la genciana, liquen isándico, quantitat de carbó de llenya (l'any 1549 l'abat qué aprovechamien to se hace de ellos, si se ha ­ angética, valeriana si lvestre, dulcamara y de Sant Miquel de Cui xa atorga als farga ires cen hormigueros, si se saca co rcho, bellota, parietaria" (21). de Baga els meners de ferro i després la farga pifiones, maderas lítiles, ca rbón, etc.,y dónde Pero aquesta descripció, prou general, no deIs Oms a Riu de Pedra o Riu de Pe ndís se co nsume», la resposta fo u: «Los árboles ens ha de fer perdre de vista que amb els (23». Gracies a l'estudi fet per Josep Noguera qu e produ ce es te partido en la par te baja son nous temps el bosc continua sent explorat. i Manuel Sistach sobre la mineri a a l robles, enci na s y pinos, y en la s montafias Segurament que és a partir del XVIII i molt Bergueda sabem que els primers intents per pi nos y haias. Los rob les y encinas producen especialment durant el XIX i els primers anys explotar el carbó de I'Alt Bergueda es deuen la bellota y se lia cen maderos y ca rbón , los del XX que els boscos comarcals comencen a Solanell de Foix i Farguell i Canadell vers pinos y liaia s solam ente sirve n para rna deros a recular extraordinariament. L'any 1786 els anys 1779 i 1780. EIs interessava el carbó de co nstrucció n para dife ren tes li SOS y tam ­ Josep Comes, director de la Reial Academia per a vendre'l als fargaires de Ripoll i als bién para carbón » (1 9). De u n 'hi d ó ', fins i de Ciencies Naturals de Catalunya llegia una forns de vidre, i també per a consumir-lo a tot del pi en fe ien carbó'. Memoria sob re el ca rbón de piedra para persua­ les fargues de ferro i de coure que pretenien De ben segur que la tecni ca d 'obtenció dir y faci litar su uso en Cataluija (22) en el qual instal·lar al peu del Ll obregat. del ca rbó vegeta l del s. XV III no era pas diferent a la del XIX i del XX. Els ca rboners s'ins ta l·laven en una cl ari ana d el bosc i previament s'havien d 'entendre amb el prop ietari d el bosc. L'escri ptor Prudenci Be rtrana ens descriu, d 'una manera fon;:a lite ra ri a, e ls ca rbone rs cerd a ns que trebal la ve n a diferents indre ts de Ca talunya: «Oo. els carbol/ers qlla si tots ere n cerdans, homes co rpulents i fe rés tecs, arnb gran s mosta txos, rnolt ca ntadors i d'unafrugalitat que atordia, Per tota vit ll alla, solien dur un sac de faves seq ues i IIn gros qll arter de ca nsalada ran cia qlle els dll rava tol I'hivern. Així que la gra na se'ls afetjava al paidor, baixaven a la rie­ ra o al có rrex II/ és prope r, s'amorra ven al corrent, i xarm paven I 'aig ll a de les nell s. El qll e es talviaven en vi bo gas ta ven en taba c: 'arllasa una escafa rlata pestilen t que anava ernbolicada EMPRESA CONSTRUCTORA amb paper d'est rassa, mai de Dé" no es treien la pipa deis lIavis. I aqll el/es pipes colos sa ls, de broc corbat i tapado r de lIa 11 tó, ernboira va el bosc tant o més qlle les mateixes carboneres amb l/la f lllll eroln etema»» (20). La primera ta sca era fe r la ba rraca, pe rqu e e ls ca rbone rs passaven for<;: a temporad es a l bosc; es constru'ia en un lI ac arrecerat, prop de les pi les. Al fons de la barraca s'hi col·locava Ctra. Sant Fruitós, 38 pall a per poder dormir i ben poca cosa més: Te!. (93) 821 0604 Fax (93) 822 09 51 saques, l' oll a, uns ca ntirs, un ca lenda ri , les BERGA mantes,Oo l'EROl DOSSIER 39

idea d'instituir aquesta festa, Rafael Puig i Valls (Tarragona 1845-1 920), i els nens i ne­ nes de la ciutat varen plantar diferents arbres prop de les fonts del Guiu, Negre i Carot. La fe sta de l' Arbre es va celebrar a a ltres pobles de la comarca, sempre comptant amb la presencia deis nens i de les auto ritats. L'objectiu d 'aquest enginyer forestal era el de sensibilitzar tothom sobre el greu proble­ ma de la desforestació que patia el país i fo­ mentar el respecte pels boscoso Rafael Puig fo u un home polifaceti c (a més d'enginyer forestal i d 'escriure diferents treba ll s sobre el tema, fou col ·l aborador de la Vanguardia, secretari de la Societat Economica d 'Ami cs del País i del Consell de l'Exposició Uni ver­ sa l de Barcelo na del 1888 i un deis redactors del projecte per a la construcció d'un ferro­ ca rril de a Card ona) que, com a cap

La Co nso/nció ell unn pos/n/ de cO rll e n ~nlllen/ s de/ s. XX ARXIU Á MBIT. del districte forestal de , intenta frenar el greu problema del retrocés del bose. El ca rbó berg ueda pero no es va co m e n ~a r d 'a lzina amb la qual es fabricaven també 1 és que només cal mirar atenta ment les a explotar fin s a mi~an s del s. XIX, i d 'una arre us de pages i eines per la mina, així com velles fotografies d'a rxiu de finals del S. XIX manera més intensiv a des de finals de segle. abundant mate ria primera p e r les o co m e n ~a m e nt s del XX!. Amb I'explotació del ca rbó arriba a punts ca rbone res escampades pe l bosc (24). Al costat deis petits nuclis urbans que culminats l'ex pl otaci<Í fo restal. La mineri a L'explotació del carbó de la va ll de Peguera aleshores eren els pobles de la comarca, el del ca rbó ha necessitat fusta fins que els ana acompanyada de l' explota ció forestal i paisatge és desolador. També a l'e ntorn de moderns sistemes d 'entibació de mines no mi ca a mica l'ana d es pla ~a nt fins que el 1922 les coloni es industrials i no ca l dir a l' Alt va n a rriba r, ben ava n ~a t el s. XX. Totes les l'empresa que explotava el ca rbó de la val! Bergueda. L'explotació forestal fou molt in­ empreses mineres i molt especialment la més va comprar tota la fusta del bosc de Moripol tensa i en els primers a nys del s. XX no hi g ran de totes, «Ca rbones de Berga, S.A.» (Gósol) i instal ·la un ll arg teleferi c que unia havia poble de la comarca que no tingués consumien grans qu"ntitats de fusta per a aquest bosc amb la Vall de Peguera i des una serradora. To mas Nicolau, propietari fe r les gale ri es i per agua ntar e ls fronts d 'a quí, connectat amb e l ferrocarril que d'una important serradora de Berga, va co m­ d 'exp lo tació. No m és ca l observar l' empresa hav ia constru'it, entre els anys 1906 prar la fusta deis boscos de l'Avell anet, Faia, " tenta ment les fo togra fi es de principis i i 1910, fins a Cercs, la fu sta arribava al peu Sa nt Ma rtí del Puig i Miseracs deis termes mitj ans s. XX de la impressio nant pl a~a de del Ll obregat. A Cercs es va construir una de Ba ga i Giscla re ny i pe r facilitar-ne 1" fu sta de la Consol"ció: tones i tones de de les serradores més importants de la co­ l'explotació va construir un ferrocarril de via fu sta davant de la boca-mina Sa nt Josep, de ma rca, accionada per una ca ldera de vapor es tre ta que va funcionar entre 1914 i la la mina Sa nt Roma, un importa nt ta lle r de i a mb vu it serres, una serrado ra immed ia ta p ostg ue rra. També es fusteria i tota la impressionant infrastructura especialitzada a tallar fusta que s'emprava co m e n ~a r e n a explotar els boscos de Sa nt constru'ida per ta l de trasll adar la fusta al en la construcció de caixes de fruita que eren Ronlil de la Clusa a l'entorn de 1915: teleferi c, peu de la mina; l'any '1904 es va construir e l venudes al País Val encia. L'a ny 1923 el ca­ ca rretera i camins de bosc es van construir teleferi c de la Fusta per tal de faci lita r el ble aeri transportava diariament, del Molí de bell nou per arribar a la preuada fu sta trans port fins a la mina d e la fus ta que d 'en Güe ll a Peguera, 40 tones de fu sta ta­ fin s I' any 1931 (27). arribava pels Fe rroca rrils Catala ns. L'a ny ll ada en troncs de fin s a 12 metres de ll arg; 1917 Olano i Loi zaga, propietari de les mi­ aq uest teleferi c va funcionar fins que un cop nes de Fígols, va comprar la fu sta del bosc acabada la Guerra C iv il n 'esd even í ACRISTALLAMENTS co muna l de Sa nt Julia de Cerd a nyola, propietari el comte de Fígols i alesho res, e l propietat de la Comunitat de Capmasats i teleferi c fou desmuntat. Magall e rs; la g ran quantitat de fusta que L'a ny 1905 també es va construir un s' hav ia de ta ll ar i la difíci l orografia del teleferic de Baga al bosc de Monnell, per ta l terreny va n obli ga r a construir un fe rroca­ d'explo ta r la fageda . La fu s ta e ra VILA rril foresta l d e via estreta i un te lefe ri c. arrossegad a amb cavall eri es fins a la masia L'explotació intensiva d 'aquest bosc va aca­ i d 'a ll í, un cop tall ats els troncs a la serradora Tota mena de vidres i cristalls bar l' any 1930. hidrauli ca, eren tras ll adats a mb el teleferi c En mans de Pe re Pujol, la coloni a de l fins a Baga, fin s que l' explotació del bosc va Coll et subministra va, a co m e n ~a m e nt s de acabar l'a ny 1910 (25). segle XX, cinc tones de rulls i bar-res de fu s­ EllO d'abril de 1899 se celebrava per pri­ e l. Barcelona, 5 i Ferreteria Carreras ta per a estampir les terres i assegura r les me ra vegada a Berga la Festa de I'Arbre (26) PI. San! Joan, 10 galeri es de les mines de Fígols. Era fusta amb l'assistencia de l'home que va tenir la Tels . 821 2053 i 821 01 31 BERGA 40 DOSSIER L'EROL

El bosc de Castellar del Riu es va comen~ar E/1 Carriga, gens assabentat en explota cions sempre més haurien pogut funcionar. Nosa ltres, a explotar pel sector de I'Aigua de Llinars: de fores tals, fOil víctima de la seva in consciencia i un bon xic, i els ven idors, sobretot , pa lparan els nou ferrocarrils i teleferic van fer possible d'ineptes i truans consellers. En trabar-se mals resullats del va ndalisme actual, car trigara I'explotació del bosc de Sant Martí de les arndnat i insolvent ha traspassa tot al seu molles dotzenes d 'anys fins que aq uestes obagues Canals ... teleferics, i ferrocarrils, carreters i creditor, el banquer i farmaceutic de Berga, en es lornin a repoblar d'espesses i belles boscúries, carnins, pero sempre amb l'ajuda inestimable Josep Cardona, i aprés s 'enreda amb els funestos com les destrossades » (29). Mossen Josep deis animals de tir i de la gent que els menava Nicolau i Pujol (alias Ca meta), de Berga, els quals Armengou escrivia des de la parroquia de i els feia treballar. I és que déu ni dó de la armaren un batibull, que desenreda en Catasús Llinars entre 1910 i 1926. importancia que ha tingut l'explotació fores­ de Barcelona, amb el plet que aixeca contra en tal des de finals del s. XIX, punt de mira deis Carriga. La casa Catasús féu funcio nar 1111 S interessos deis grans propietaris comarcals, i quants anys la serradora, i plega. Fa dos anys ha A manera de sÍntesi: motiu de rivalitat i d 'enfrontament. Josep ve ngué tot al fabricant i negocianl de Manresa , Noguera ens explica que «Van ésser molt en Lluís Vinyes. D'una manera molt generica hem intentat populars a Berga les cadenes que va fer posar En Modest Font, de Sta. Perpetua de la explicar que els boscos s'han explotat des de (Rosal) per tancar la seva carretera del Roser Moguda, per 15.000 ptes compra cal Gargaló fa segles; que els perills de la desforestació, a Fumanya, pas obligat en tancar l'Ajun­ i un camp adjunt, on hi bastí, el 1919, una de la reculada del bosc no són nous i que tament la de cal Lluís Né. Ramon Pujol tallava important serradora a la qual hi treballa la des de fa molts anys s'ha intentat legislar fusta a la seva propietat de Castellar del Riu i fusta de les belles obagues de Busa i de Sto sobre l'ús del bosc, a mesura que esdevé un la baixava amb els carros de la serradora Lloren~ . Per a l'ex plota ció de les obagues de bé preuat, una font de riquesa. La historia Nicolau. Les ordres de Rosal eren, qua n aixo Busa féu construir el camí de carro d e demostra que durant centenars d 'a nys el es prodüia, detenir els traginers. Així es fei a. Valielles. bosc s'ha recuperat, que amb l' aj uda o sense Ra mo n Pujol pagaya immediatament la Aquestes poten ts se rrado res i les diverses s'ha regenerat, i que un tipus de bosc ha fi a n ~a, i a esperar la propera baixada de fus­ molines que funcionaven d'ací a Morunys, a no d eixat pas a un a ltre (de la faged a que ta» (28). Quantes carreteres i camins rurals no trigar gai res anys, devoraran les immenses i ocupava la baga de Queralt al bosc de pi s'han fet per arribar al bosc! preuades boscúrjes que do nen una fesomia tan actual, per exemple). Pero de ben segur que Mn. Josep Armengou i Santandreu ens par­ ga ja a tot aqllest país , compa rab les amb les més la pressió a la qual avui esta sotmés el bosc Ia de la relació existent entre la construcció encisadores de la poe/ica i lliure Suissa. és molt superior, molt més potent, que en de les carreteres i l'explotació forestal a partir Si hagués imperat el seny en les explotacions, epoques reculades. Si aprenem de la histori a de I'exemple de Llinars: Els primers anys enca ra hau rien millorat e/s bascas, i jama i 110 e nte ndre m que, com abans, av u i ca l d'aquesta cenhíria, D. Agustí Rosal,fabricant de haurien acabat la f usta, i aquestes serradores protegir-Io i conservar-lo , Berga, amb ses despeses, construí la carretera que havia d'anarde Berga a Sa nt Lloren~ de Morunys, pero s 'e nca lla a Llinars, i almenys ja hi ha es m er~a t 625.000 ptes. (Volia vendre-la al Covern o a la Diputació, i mentrestant cobrava les pensions del BOLSOS cabal, imposa nt Iln pontatge d'1,50 ptes. per ani­ CAL~T ma l de carro). Esdevingué U /1 pessim negoci per a la casa Rosa l. Definitiva ment la vengué a la MARROQUINERIA Mancomunitat Ca ta lana per 50.000 ptes. ARTleLES DE VlATGE Mentre es treballava en la construcció de la carretera, en Garriga de Malgrat, negociant de fusta, que posse'ia la propietat de Canals on hi vegetava luxuriosament l'obaga més ufa­ nosa de tot Catalunya, resolgué d'explotar-Ia. C.Angels,14 Tel. 8213014 BERGA Bastí ad una potentíssima serradora. La volia construir a la plana de sota cal Jaques, ca l' era més economic, pero en Ramon Grau, ali es Ribera vell , ho destorba amena~ant-Io PASTES DE FULL - COQUES de no donar-li pas, si no la bastia allloc ac­ tua l. Tot, només, per fer-li pagar 2.000 ptes PIZZES - ENSAIMADES per un ermot de cap valua, i ensems per CROISSANTS - PASTISSOS poder construir en terreny seu un carrerot de cases raquítiques per a estatge deis obrers. SERVEI PER A FESTES: La truaneria del Ribera vell fou bastant Batejos damnosa per a aquesta plana, i encara més Comunions per al Sr. Garriga. Aniversaris Per a millorar l'explotació féu construir una important via fins a Canals, i un parell de cables no menys importants, un a Canals C. Buxadé, 3 Tel. 822 14 65 08600 BERGA i l' altre ací. L' EROL DOSSIER 41

LES CARBONERES

Es feia carbó de roures, oms i, sobretot, d'alzines, i buscalls i fent forats a la pila perque el foc podés fins i tot s'aprofitava i l'arbo~. Es comen~aven respirar. El foc s'havia de mantenír baix durant un a tallar els arbres en lluna vella i es posava a reposar. parell de dies i deprés ja es feia pujar fíns que les Les piles es comen~aven afer per l'ull i es coHocaven flames sortien per l'ull. Segons el color del fum els primer els buscalls més gruixuts procurant que la carboners sabien com anava la cuita: el fum de color llenya més prima anés a la part del davant de la car­ blavós anunciava que la carbonització estava a punt bonera. Les piles tenien una base de cinc o deu metres d'acabar. de diametre i uns tres o quatre metres d'alt. La pila Sovint cal~ats amb esclops, els carboners s'havia d'abrigar amb les branques de boix o d'alzina comen~aven a desempilar¡ ho feien de nit, així sabien i seguidament colgar-les de terra, preferentment sí la pila s'encenia per algun costat i no patien tanta d'argila. calor. Utilitzaven una colla d'eines -raspalls, rampins, Tot seguit s'encenia la pila des de l'ull o xemeneia - pales amb les quals desbrigaven el carbó i s'hi enfilaven amb una escala-, tot fixant-se per quina l'escampaven per apagar-lo. El carbó era carregat en banda bufava el vent. Una colla de troncs tallats i matxos o carros i es portaven al comerciant que esquarterats a mida servien per encendre la pila i amb comprava el carbó. unes eines adequades, la burja i el ganxo, s'avivava el foco Tot seguit es tapava l'ull i tot seguit el carboner (Extret de: X. Cortadellas i E. Costa: El temps del carbó, comen~ava a controlar el foc, afegint-hi més o menys La Bisbal d'Emporda 1995).

Pila de fusta d'alzina per una carbo nera ARXIU ÁMBIT. 42 DOSSIER L' EROL

TOT TALLANT EL BOSe

«EIs arbres deis boscos eren tallats pels picadors. Ho feien Tot seguit es girava 90° i es feia la segona cara pel mateix amb destrals. Si els troncs eren gruixuts, ho feien per parells. procediment, i així tots els costats. Segons la llargada i secció, Quan faltava poc per caure l'arbre, l'apuntalaven amb un pal les peces tallades rebien diversos noms: seixantens, doblers, a fi d'aconseguir que caigués en la direcció desitjada. Un cop vint-i-quatrens, files, filetons, etc. Si els troncs havien d'anar a terra, se n'eliminaven les branques i es pelava l'escor~a. Si a la serradora, els tallaven a la mida (normalment divuit era per fer bigues, els picadors les quadrejaven alla mateix. pams).» Fixaven el tronc per cada cantó damunt d'uns caps de biga amb grapes de ferro, de manera que quedés una mica al~at. Marcaven de Ilarg amb un cordill tenyit la cara que havia de (Extret de: Joan Grau: La Serradora d'Á.reu, Quadems de ser planejada i, a cops de destral molt precisos,l'operari, situat Didactica i difusió del Museu de la Ciencia i de la Tecnica damunt del tronc, anava eliminant fusta fins a conformar la de Catalunya, 1993. primera cara.

OiVuix 0 11 es reprodueix e/ s picadors talfant un arbre i pelan/-lo D1BUIX: JO RDI BA LLO N G A .

RELLOTGERIA SantJordi JOIERIA 1996 CANALS L'EROL núm. 50 C. CIUTAT, 40 Tel. ¡Fax 821 1385 08600 BERGA l.'EROL DOSSIER 43

16. Montserrat Carbonell: EIs com ul1als i la 23. Joan Rabagliato: «L'evolució de I' ús deis societat pagesa. Un exemple de /'Alt Urgell recursos de la terra», a Geografia Gene­ NOTES (finals s. XVIII-pril1cipis XIX), a «Recer­ ral deIs Pa'isos CataIans, vo l. 2, Barcelo­ ques», núm. 13, Barcelona, Ed. Curial, na, Fundació Enciclopedia Catal ana, 1983, pp. 123-132. 1992, pp. 139. 17. Pierre Vilar: Catalul1ya dil1s /'Espal1ya 24. Enrie Bartrina: El castell de Guardio/a , l. Jordi Bolós i Masc\ans: Analisi pol·línica Moderna, vol. I1I, Barcelona, Ed. 62, 1966, Berga, Ambit de Recerques del Bergue­ i história medieval. Aportació al coneixement p. 407. da, 1985, pp. 84-85. del paisatge pirinenc durant l'edat mitjana, 18. Josep Bringue i Portella:Algul1es rej1exions 25. Caries Sa lmeron: E/s ferro carrils del Ber­ a «Quaderns d'Estudis Medievals», any sobre els béns comunals a la Catalunya Mo glteda, Barcelona, Ed . Terminus, 1990. I1I, núm. 10, Desembre de 1982, pp. 635- dema, a «Primer Congrés d'Historia Mo­ 26. Jacinto Vilardaga: Efemérides be rgadalIns, 638. derna de Catalunya», vo\.1, Barcelona Berga 1917. 2. Ramon i Ja ume Corominas: Estudi de di­ 1983, pp. 165-175. 27. Cari es Sa lmeron: Els trens rle/ Berguedn , ferents peces de pedra de probable epoca me­ 19. Roser Serra i Lloren¡; Ferrer: UI1 qüestio­ pp.90. dieval i utilitat descon eguda , a «L'Erol» nari de Fral1cisco de Zamora (1789), a 28. Josep Noguera i Canal: Berga en telllps núm. 48, pp. 10-14, Berga, Tardor 1995. «Estlldis d' Historia Agraria », núm. 5, Bar­ del Canal In dustrial (1885 -7900 ), Berga, 3. Jordi Bolós i Víctor Hurtado: Notes celona 1985, pp. 179-180. Col·lecció Els L1ibres de l'Ambit núm.3, historiques del Ripolles els segles IX i X, a 20. Prudenci Bertrana: EIs Herois, dins Obres 1989, pp. 44. «Quaderns d'Estudis Medievals», any Il, Completes, Barcelona, Biblioteca Peren­ 29 . Josep Armengou i Sa ntandreu: No tes núm. 4, juny de 1981, pp. 209-218. ne 20, 1965. historiques i rectorologi de /a parroquia 4. Manuel Riu i Riu: Formación de las zonas 21. Pascual Madoz: El principat de Ca tal llnya, de Llinars de Berga , bisbal de So/so lla , il de pastos veraniegos del Monasterio de Santes al «Diccionario Geográfico-Estadístico­ «Quaderns de I'Ambit, núm. 1 », Berga Creus i en el Pirineo durante el s. XII a Histórico de España y sus posesiones de 1991, pp. 97-98. Santes Creus 1962. Ultramap>, Barcelona, Ed . Curial, 1985, Jaime Santacana Tort: El monasterio de pp. 344 Poblet (1151-1181), Barcelona 1974. 22. Josep Noguera i Manuel Sistach: La 5. Marc-Aureli Vila: La vida i I'eco nomia de Mineria al Bergueda, Berga, Ambit de Catalunya. Segles XIII a XVII, Barcelona, Recerques del Bergueda, 1991, Col·lecció Editorial Portie, 1983, pp. 79. Els Llibres de I'Ambit núm. 6, pp. 15-18. Rosa Serra Rotés 6. Joan Serra Vilaró: Baronies de Pinós i Ma­ taplana, Barcelona 1947, pp. 415-418. 7. Joan Serra Vilaró: Baronies de Pinós i Ma­ taplana, Barcelona 1947, pp. 415-418. 8. Marc-Aureli Vila : La vida i l'economia de Catalunya, pp. 82. 9. VY.AA .: Borreda, Berga, Col·lecció Els Lli­ bresde rAmbit, núm. 5, 1990, pp. 104-114. 10. Núria Sales: EIs segles de decadencia. Segles XVI-XVIII, a «Historia de Catalunya», vol. IV, Barcelona, Edicions 62 s/a, 1989, assessoria s.1. pp. 211 . PLANA 11. M. Angels Sanllehy: L' explotació forestal GABINET D'ECONOMISTES dins una econo mia muntanyenca d'Antic Regim: Era Val d'Aran (segles XVIII-XIX), a «Primer Congrés d'Historia Moderna de Catalunya», Barcelona 1984, vol. 1, ASSESSORIA D'EMPRESES pp. 193-20l. ASSESSORIA FISCAL 12. Joan Giménez: La qiiestió forestal a Catalu­ nya. Les ordinacions de 1627, a «Primer Congrés d'Historia Moderna de Catalu­ nya», vol. 1, Barcelona 1984, pp. 245-253. 13. En aquest mateix Erol Josep Busquets ens parla de la concordia feta l'any 1687 entre la Universitat de Berga i els barons de Gironella pel control de les bagues de Vilosiu, Noucomes i Segalés. 14. Pierre Vila r: Ca ta Iu 11 ya di I1 S l' Espa 11 ya Ora. de Sant Fruitós, 32 - Ir. la Modema, vol. 3, Barcelona, Edicions 62, Tel. 82 1 19 04 Fax 822 08 62 BERGA 1986, pp. 203-204. 15. Pierre Vilar: pp. 336-337.