DOSSIER Els recursos naturals

La Mancomunitat de Municipis per la Biomassa del Berguedà: gestió forestal sostenible, bioeconomia circular i ocupació* Miguel Àngel Sobrino Abuja i Rosa Serra Rotés

Les superfícies forestals son més dua de biodiversitat, promoure el del 60% de la superfície de Cata- creixement econòmic i la creació lunya, la qual cosa ens proporcio- de llocs de treball d’acord amb els na grans oportunitats a la societat principis del desenvolupament rural ajudant a la redistribució sostenible. territorial del nostre país. El Berguedà es una comarca Seguint les propostes europe- important dintre de Catalunya en es en l’àmbit de l’aprofitament l’àmbit de la gestió forestal estant de recursos, de la lluita contra el representat de forma important canvi climàtic i de la creació de el sector primari i les empreses de llocs de treball, cal actuar en la transformació ( serradores). gestió del nostre medi de forma L’ús de la biomassa forestal sostenible des dels conceptes de per la producció d’energia tèrmi- bioeconomia circular. ca s’està generalitzant a Europa. La bioeconomia circular es fo- És conseqüència de l’augment namenta sobre la producció de dels preus i de la inestabilitat del biomassa i la seva transforma- mercat dels combustibles fòs- La mancomunitat gestiona En aquest context es crea, l’any integralment la fusta dels ció en productes de valor afegit sils, però també de l’aposta pel boscos (ARXIU MB) 2012, la Mancomunitat de Mu- i serveis. La bioeconomia pretén consum d’energies renovables i nicipis Berguedans per a la Bio- també reduir la dependència dels disminuir la dependència ener- massa. Bagà, , , Gis- recursos fòssils, prevenir la pèr- gètica. clareny, Gósol,

La Mancomunitat de Municipis Berguedans per de finques forestals declarades d'utilitat pública, a la Biomassa, és una entitat administrativa, amb un total de 12.569,19 hectàrees. amb personalitat jurídica i capacitat plena, En data 5 de desembre de 2012, es va constituïda en data 27 de juny de 2012 pels subscriure un conveni de col·laboració entre municipis de Bagà, Berga, Cercs, Gisclareny, la Mancomunitat de Municipis Berguedans Gósol, La Pobla de Lillet i . Tots els per a la Biomassa (MMBB) i el Departament municipis pertanyen a la comarca del Berguedà, d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació dintre de la Catalunya Central. Aquesta entitat i Medi Natural (DAAM). Amb aquest conveni està inscrita a la secció de mancomunitats de col·laboració entre administracions de municipis del registre d’ens locals de s'aconsegueix l'aprofitament de coneixements Catalunya, en data 30 de juliol de 2012 amb el en gestió forestal i l'optimització de recursos codi d'identificació 9013320002. públics. El total de la població del municipis La superfície forestal per a gestionar mancomunats es de 22.361, la qual cosa conjuntament entre la representa el 54,27% del total de la població de i la Mancomunitat de Municipis Berguedans per la comarca. Tots els municipis són propietaris a la Biomassa és de 15.997,6 hectàrees.

24 L’EROL La gestió integral dona feina a una trentena de treballadors (ARXIU MB)

i Saldes tenen una llarga expe- riència en la gestió dels boscos declarats d’utilitat pública, asses- sorats pels serveis tècnics fores- tals de la Generalitat de Cata- lunya, que vetlla per garantir la biodiversitat d’aquets ecosiste- mes forestals prepirinencs i per establir les actuacions de mane- ra ordenades i programades sota criteris estrictament tècnics. Aquestes actuacions, són com- plexes atesa l’orografia d’aquests municipis i la seva extensió, 16.000 ha. Una part important de la massa forestal està integra- da a la Xarxa Natura 2000 i està protegida també per altres figu- Els beneficis de la biomassa son múltiples res (Parc Natural Cadí Moixeró, (ARXIU MB) Paratge Natural d’Interès Nacio- nal del Pedraforca, Serra de Que- ralt, Serra del Catllaràs, Serra del La gestió mancomunada dels capaç de mantenir preus en mo- feines al bosc, distribució de pro- Verd i Serra d’Ensija). boscos permet optimitzar els ments complexos. ductes o en les tasques de mante- Els objectius de la preus de la fusta amb destí, de Finalment la gestió dels boscos, niment de la maquinària... Mancomunitat de serra i millorar els preus dels pro- genera la redacció d’una ordena- El mantenir aquesta ocupació Municipis Berguedans ductes fustaners finals mitjançant ció forestal conjunta de de totes en una comarca prepirinenca, fa per a la Biomassa la classificació de la fusta, aprofi- les propietats públiques, assig- necessari un gran esforç tècnic de tar la fusta de baixa qualitat per nant criteris globals ( canvi cli- planificació. Cal dissenyar actua- El projecte de la Mancomunitat va a energies renovables i afrontar màtic, creació de llocs de treball), cions que puguin ser compatibles molt més enllà de la generació de grans projectes pioners en el sec- al conjunt dels boscos i marcant amb l’època de l’any, les situa- recursos de forma sostenible dels tor forestal. S’aconsegueixen ac- objectius concrets a diferents zo- cions meteorològiques i socials. boscos públics. Es planteja com tuacions de major qualitat opti- nes més petites ( prevenció d’in- Des de la Mancomunitat, rea- una activitat econòmica capaç de mitzant els recursos i repercutint cendis, millora biodiversitat, mi- litzen un tutoratge tècnic conti- crear ocupació i esdevenir un pro- de forma directa i indirecta , en llora silvícola, etc..) nu als treballadors, formant amb jecte tractor del desenvolupament l’economia de les entitats locals. Gestió forestal els criteris pràctics sobre la ges- econòmic de l’Alt Berguedà. Vol La Mancomunitat es plante- i ocupació tió forestal sostenible, identifica- crear les condicions necessàries ja projectes locals per tal de ser ció de masses forestals, tècnica de per a continuar realitzant la gestió efectiva davant de situacions ex- El projecte és especialment exitós tala d’arbres de diferents dimen- forestal sostenible i contribuir a la cepcionals (ventades, nevades, se- en la creació d’ocupació sostenible sions, desbrancatge, desembosc estabilitat de la població rural que quera, incendis forestals) creant al llarg de l’any de forma directa amb maquinària, classificació de pateix un greu problema d’envelli- una petita activitat industrial re- i indirecta. Quaranta persones hi la fusta en funció de les seves ca- ment i de despoblació. guladora de mercat de la fusta, treballen directament, realitzant racterístiques tecnològiques...

L’EROL 25 La central de consum i la forma de subministrament garantit atès que actualment la Conclusions de biomassa forestal per a generació d’energia tèrmica (de forma neumàtica) fan que la Mancomunitat genera de forma és un exemple pioner comarca sigui excepcional en te- sostenible més de 5 mil tones de El projecte de la Mancomunitat d'economia circular mes de biomassa no industrial. fusta. de Municipis Berguedans per a a Catalunya i Espanya. Es disposa de dos centres lo- Un projecte innovador la Bio≠massa és un projecte inno- (ARXIU MB) gístics de gestió de la biomassa de col·laboració pública vador, global i que fa a la comarca on es realitza una primera etapa local: carcaterístiques del Berguedà diferent de assecat natural en funció de Es la seva base, la gestió fores- l’època de tallada. • La unió entre administracions tal sostenible, la bioeconomia cir- La biomassa forestal procedent locals i la Generalitat es una cular, l’ús de la biomassa forestal d’una gestió forestal sostenible és aposta per a la gestió de boscos en instal·lacions municipals i in- una font d’energia renovable que de forma conjunta amb criteris dustrials i la divulgació que assegura la professionalitza- produeix un balanç gairebé neu- únics. Aquestes activitats tenen inci- ció dels treballadors. La formació tre d’emissions de CO2 . Per això • La nova concepció de gestió dències positives importants di- i l’ocupació han permès revalorit- representa una alternativa ener- dels boscos, marcant objectius rectes –disminució de risc d’in- zar el treball al bosc. gètica real per al compliment de generals als boscos i objectius cendis i millora de l’estat de les Calderes de biomassa les exigències internacionals en concrets a zones especifiques. masses forestals– i indirectes per els municipis la lluita contra el canvi climàtic. • La forma de de realitzar els –percepció del bosc com a font de la Mancomunitat La central de consum treballs, com la classificació de de treball i de riquesa– sobre el de biomassa forestal fusta per qualitats, etc. medi natural. El model de gestió forestal de la per a generació • La construcció d’una xarxa de És un projecte que tanca el cercle: Mancomunitat ha permès im- d’energia tèrmica calderes de biomassa forestal la gestió sostenible dels boscos plantar calderes de biomassa als (a nivell domèstic i industrial), públics proporciona energia reno- equipaments dels municipis in- La Mancomunitat realitza la generant una «tercera» indus- vable, genera activitat econòmi- tegrants. El projecte consisteix construcció d’una central de ge- tria forestal a la comarca, com- ca local i ocupació revaloritzada en substituir els actuals sistemes neració de calor mitjançant bio- patible amb les existents ac- social i econòmicament. de calefacció dels trenta-quatre massa forestal procedent dels tualment (serradores). equipaments municipals per cal- forests d’UP propietat dels ajun- • Es considera un projecte únic i deres de biomassa que consumei- taments de la Mancomunitat. La diferenciador a nivell de Cata- *Aquest text es va publicar a Informe xen producte procedent dels seus central s’ha ubicat en una parcel· lunya i d’Espanya i de França territorial de la província de mateixos boscos. la propietat de l’Ajuntament de i es pot considerar com a una 2016, editat el Juliol 2016 per la Dipu- tació de Barcelona i la Cambra Oficial Tretze calderes de biomassa Berga al polígon industrial de la aposta estratègica per la soste- de Comerç, Indústria, Serveis i Nave- escalfen escoles, escoles bressol, Valldan per tal de poder propor- nibilitat, l’ocupació i el desen- gació de Barcelona i que podeu con- ajuntaments, piscines, sales po- cionar energia tèrmica en proces- volupament econòmic comar- sultar integrament a http://www.diba. livalents, residències de la terce- sos industrials a les indústries del cal. cat/documents/36150622/46985269/ ra edat, etc. la qual cosa permet polígon de manera estable. • El fet diferencial de les actua- INFORME_TERRITORIAL_2016_ web.pdf/14618ec0-8736-4606-979a- la reinversió municipal d’unes La producció de calor a preus cions que es realitzen, provo- c8fdb1b564c3. quantitats econòmiques que competitius i a diferents tempe- quen una elevada presència de http://www.mmbbiomassa.cat (pàgina abans sortien de la comarca en ratures fa que sigui un projecte diferents entitats i persones de la mancomunitat) els seus propis boscos, amb un es- pioner a Espanya i replicable en que veuen aquest projecte com talvi econòmic per a l’ajuntament polígons de característiques si- a un model a seguir. Existeix d’un 10% i un estalvi ambiental milars. La central, està iniciant un coneixement fora de la co- Miguel Àngel Sobrino Abuja avaluat en 1.020,66 tones/any de proves de funcionament, malgrat marca cada vegada major. Per Enginyer Tècnic Forestal CO2 . que degut a la seva complexitat tant, un objectiu clar es la rea- Rosa Serra Rotés La tipologia de les calderes caldrà realitzar per fases. El sub- lització d’activitats divulgati- Coordinadora DEL, Diputació de (des de 50 kW/h a 1.000 kW/h), ministrament de biomassa està ves. Barcelona

26 L’EROL