DOCSLIB.ORG

Gestió Forestal Sostenible, Bioeconomia Circular I Ocupació* Miguel Àngel Sobrino Abuja I Rosa Serra Rotés

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Gestió Forestal Sostenible, Bioeconomia Circular I Ocupació* Miguel Àngel Sobrino Abuja I Rosa Serra Rotés DOSSIER Els recursos naturals La Mancomunitat de Municipis per la Biomassa del Berguedà: gestió forestal sostenible, bioeconomia circular i ocupació* Miguel Àngel Sobrino Abuja i Rosa Serra Rotés Les superfícies forestals son més dua de biodiversitat, promoure el del 60% de la superfície de Cata- creixement econòmic i la creació lunya, la qual cosa ens proporcio- de llocs de treball d’acord amb els na grans oportunitats a la societat principis del desenvolupament rural ajudant a la redistribució sostenible. territorial del nostre país. El Berguedà es una comarca Seguint les propostes europe- important dintre de Catalunya en es en l’àmbit de l’aprofitament l’àmbit de la gestió forestal estant de recursos, de la lluita contra el representat de forma important canvi climàtic i de la creació de el sector primari i les empreses de llocs de treball, cal actuar en la transformació ( serradores). gestió del nostre medi de forma L’ús de la biomassa forestal sostenible des dels conceptes de per la producció d’energia tèrmi- bioeconomia circular. ca s’està generalitzant a Europa. La bioeconomia circular es fo- És conseqüència de l’augment namenta sobre la producció de dels preus i de la inestabilitat del biomassa i la seva transforma- mercat dels combustibles fòs- La mancomunitat gestiona En aquest context es crea, l’any integralment la fusta dels ció en productes de valor afegit sils, però també de l’aposta pel boscos (ARXIU MB) 2012, la Mancomunitat de Mu- i serveis. La bioeconomia pretén consum d’energies renovables i nicipis Berguedans per a la Bio- també reduir la dependència dels disminuir la dependència ener- massa. Bagà, Berga, Cercs, Gis- recursos fòssils, prevenir la pèr- gètica. clareny, Gósol, La Pobla de Lillet La Mancomunitat de Municipis Berguedans per de finques forestals declarades d'utilitat pública, a la Biomassa, és una entitat administrativa, amb un total de 12.569,19 hectàrees. amb personalitat jurídica i capacitat plena, En data 5 de desembre de 2012, es va constituïda en data 27 de juny de 2012 pels subscriure un conveni de col·laboració entre municipis de Bagà, Berga, Cercs, Gisclareny, la Mancomunitat de Municipis Berguedans Gósol, La Pobla de Lillet i Saldes. Tots els per a la Biomassa (MMBB) i el Departament municipis pertanyen a la comarca del Berguedà, d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació dintre de la Catalunya Central. Aquesta entitat i Medi Natural (DAAM). Amb aquest conveni està inscrita a la secció de mancomunitats de col·laboració entre administracions de municipis del registre d’ens locals de s'aconsegueix l'aprofitament de coneixements Catalunya, en data 30 de juliol de 2012 amb el en gestió forestal i l'optimització de recursos codi d'identificació 9013320002. públics. El total de la població del municipis La superfície forestal per a gestionar mancomunats es de 22.361, la qual cosa conjuntament entre la Generalitat de Catalunya representa el 54,27% del total de la població de i la Mancomunitat de Municipis Berguedans per la comarca. Tots els municipis són propietaris a la Biomassa és de 15.997,6 hectàrees. 24 L’EROL La gestió integral dona feina a una trentena de treballadors (ARXIU MB) i Saldes tenen una llarga expe- riència en la gestió dels boscos declarats d’utilitat pública, asses- sorats pels serveis tècnics fores- tals de la Generalitat de Cata- lunya, que vetlla per garantir la biodiversitat d’aquets ecosiste- mes forestals prepirinencs i per establir les actuacions de mane- ra ordenades i programades sota criteris estrictament tècnics. Aquestes actuacions, són com- plexes atesa l’orografia d’aquests municipis i la seva extensió, 16.000 ha. Una part important de la massa forestal està integra- da a la Xarxa Natura 2000 i està protegida també per altres figu- Els beneficis de la biomassa son múltiples res (Parc Natural Cadí Moixeró, (ARXIU MB) Paratge Natural d’Interès Nacio- nal del Pedraforca, Serra de Que- ralt, Serra del Catllaràs, Serra del La gestió mancomunada dels capaç de mantenir preus en mo- feines al bosc, distribució de pro- Verd i Serra d’Ensija). boscos permet optimitzar els ments complexos. ductes o en les tasques de mante- Els objectius de la preus de la fusta amb destí, de Finalment la gestió dels boscos, niment de la maquinària... Mancomunitat de serra i millorar els preus dels pro- genera la redacció d’una ordena- El mantenir aquesta ocupació Municipis Berguedans ductes fustaners finals mitjançant ció forestal conjunta de de totes en una comarca prepirinenca, fa per a la Biomassa la classificació de la fusta, aprofi- les propietats públiques, assig- necessari un gran esforç tècnic de tar la fusta de baixa qualitat per nant criteris globals ( canvi cli- planificació. Cal dissenyar actua- El projecte de la Mancomunitat va a energies renovables i afrontar màtic, creació de llocs de treball), cions que puguin ser compatibles molt més enllà de la generació de grans projectes pioners en el sec- al conjunt dels boscos i marcant amb l’època de l’any, les situa- recursos de forma sostenible dels tor forestal. S’aconsegueixen ac- objectius concrets a diferents zo- cions meteorològiques i socials. boscos públics. Es planteja com tuacions de major qualitat opti- nes més petites ( prevenció d’in- Des de la Mancomunitat, rea- una activitat econòmica capaç de mitzant els recursos i repercutint cendis, millora biodiversitat, mi- litzen un tutoratge tècnic conti- crear ocupació i esdevenir un pro- de forma directa i indirecta , en llora silvícola, etc..) nu als treballadors, formant amb jecte tractor del desenvolupament l’economia de les entitats locals. Gestió forestal els criteris pràctics sobre la ges- econòmic de l’Alt Berguedà. Vol La Mancomunitat es plante- i ocupació tió forestal sostenible, identifica- crear les condicions necessàries ja projectes locals per tal de ser ció de masses forestals, tècnica de per a continuar realitzant la gestió efectiva davant de situacions ex- El projecte és especialment exitós tala d’arbres de diferents dimen- forestal sostenible i contribuir a la cepcionals (ventades, nevades, se- en la creació d’ocupació sostenible sions, desbrancatge, desembosc estabilitat de la població rural que quera, incendis forestals) creant al llarg de l’any de forma directa amb maquinària, classificació de pateix un greu problema d’envelli- una petita activitat industrial re- i indirecta. Quaranta persones hi la fusta en funció de les seves ca- ment i de despoblació. guladora de mercat de la fusta, treballen directament, realitzant racterístiques tecnològiques... L’EROL 25 La central de consum i la forma de subministrament garantit atès que actualment la Conclusions de biomassa forestal per a generació d’energia tèrmica (de forma neumàtica) fan que la Mancomunitat genera de forma és un exemple pioner comarca sigui excepcional en te- sostenible més de 5 mil tones de El projecte de la Mancomunitat d'economia circular mes de biomassa no industrial. fusta. de Municipis Berguedans per a a Catalunya i Espanya. Es disposa de dos centres lo- Un projecte innovador la Bio≠massa és un projecte inno- (ARXIU MB) gístics de gestió de la biomassa de col·laboració pública vador, global i que fa a la comarca on es realitza una primera etapa local: carcaterístiques del Berguedà diferent de assecat natural en funció de Es la seva base, la gestió fores- l’època de tallada. • La unió entre administracions tal sostenible, la bioeconomia cir- La biomassa forestal procedent locals i la Generalitat es una cular, l’ús de la biomassa forestal d’una gestió forestal sostenible és aposta per a la gestió de boscos en instal·lacions municipals i in- una font d’energia renovable que de forma conjunta amb criteris dustrials i la divulgació que assegura la professionalitza- produeix un balanç gairebé neu- únics. Aquestes activitats tenen inci- ció dels treballadors. La formació tre d’emissions de CO2 . Per això • La nova concepció de gestió dències positives importants di- i l’ocupació han permès revalorit- representa una alternativa ener- dels boscos, marcant objectius rectes –disminució de risc d’in- zar el treball al bosc. gètica real per al compliment de generals als boscos i objectius cendis i millora de l’estat de les Calderes de biomassa les exigències internacionals en concrets a zones especifiques. masses forestals– i indirectes per els municipis la lluita contra el canvi climàtic. • La forma de de realitzar els –percepció del bosc com a font de la Mancomunitat La central de consum treballs, com la classificació de de treball i de riquesa– sobre el de biomassa forestal fusta per qualitats, etc. medi natural. El model de gestió forestal de la per a generació • La construcció d’una xarxa de És un projecte que tanca el cercle: Mancomunitat ha permès im- d’energia tèrmica calderes de biomassa forestal la gestió sostenible dels boscos plantar calderes de biomassa als (a nivell domèstic i industrial), públics proporciona energia reno- equipaments dels municipis in- La Mancomunitat realitza la generant una «tercera» indus- vable, genera activitat econòmi- tegrants. El projecte consisteix construcció d’una central de ge- tria forestal a la comarca, com- ca local i ocupació revaloritzada en substituir els actuals sistemes neració de calor mitjançant bio- patible amb les existents ac- social i econòmicament. de calefacció dels trenta-quatre massa forestal procedent dels tualment (serradores). equipaments municipals per cal- forests d’UP propietat dels ajun- • Es considera un projecte únic i deres de biomassa que consumei- taments de la Mancomunitat. La diferenciador a nivell de Cata- *Aquest
Load more

Recommended publications
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • Gisclareny Fa Inventari Del Seu Patrimoni Cultural
    Municipis | | Actualitzat el 01/08/2019 a les 19:03 Gisclareny fa inventari del seu patrimoni cultural Els mapes patrimonials són una eina de coneixement que pretén recollir exhaustivament el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural del municipi Municipi de Gisclareny | WikiCommons / Miki Pons El municipi de Gisclareny disposarà del seu patrimoni cultural inventariat gràcies al conveni entre l'ajuntament i la Diputació de Barcelona, a través de l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC). La recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural del municipi s'ha començat a realitzar durant el mes de juliol. Això és possible gràcies al conveni entre l'Ajuntament de Gisclareny i la Diputació de Barcelona, que ho han gestionat mitjançant l'oficina encarregada de la realització del mapa del patrimoni cultural del poble i de la promoció cultural local. L'Oficina de Patrimoni Cultural realitza des de fa més de 20 anys els inventaris del municipis de la província de Barcelona que ho sol·liciten. Actualment, hi ha 173 municipis de la demarcació on ja s'ha elaborat el mapa, i diversos més es troben en diferents processos de realització. A la comarca hi ha una vintena de mapes fets. Es tracta d'Avià (203 elements), Bagà (123 elements), Berga (171 elements), Borredà (116 elements), Casserres (294 elements), Castell de L'Areny (183 elements), Castellar del Riu (156 elements), Cercs (210 elements), Gironella (206 elements), Guardiola de Berguedà (250 elements), La Pobla de Lillet (157 elements), L'Espunyola (180 elements), Montclar (191 elements), Montmajor (172 elements), Olvan (186 elements), Puig-reig (370 elements), Saldes (149 elements), Santa Maria de Merlès (258 elements), Vallcebre (295 https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/17496/gisclareny-fa-inventari-seu-patrimoni-cultural Pagina 1 de 2 elements) i Vilada (208 elements).
    [Show full text]
  • Informe Sobre La Revisió Del Model D'organització Territorial De Catalunya
    INFORME SOBRE LA REVISIÓ DEL MODEL D’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA Comissió d’experts creada per acord del Govern de 3 d’abril de 2000, a instància dels diferents grups del Parlament de Catalunya Barcelona, desembre de 2000 ÍNDEX Full núm. PREÀMBUL 1. Presentació 6 2. Mètode de treball 7 3. Objectius i criteris de l’informe 9 4. Caràcter de la proposta. 14 I. ACTUACIÓ SOBRE ELS PETITS MUNICIPIS: LA POLÍTICA DE REORDENACIÓ MUNICIPAL 1. Introducció. La situació dels petits municipis 17 2. Objectius d’una actuació sobre els petits municipis 19 3. Elements d’una política per als petits municipis 20 4. La Llei de reordenació municipal. Nou mapa municipal 22 5. El Pla de fusions i agregacions municipals 23 6. El règim especial del petit municipi: el Pla d’agrupaments municipals 23 7. Finançament 27 8. Altres actuacions 28 9. Denominació dels agrupaments 29 10. Proposta de nou mapa municipal 29 2 II. LA COMARCA: ACTUALITZACIÓ I REDEFINICIÓ 1. Els dèficits de l’actual model comarcal 30 1.1.Dèficits institucionals 31 1.2.Dèficits en la delimitació territorial 32 2. Criteris per a la reordenació del model comarcal 33 2.1.La comarca possible 33 2.2.La comarca municipalista 34 2.3.La comarca flexible 35 3. Propostes de reforma 36 3.1.L’organització política 36 3.2.L’estructura interna 37 3.3.Aspectes orgànics i competencials i finançament de les comarques 38 3.3.1. Aspectes orgànics 38 3.3.2. Aspectes competencials 39 3.3.3. El finançament de les comarques 41 4.
    [Show full text]
  • L'aprofitament DEL BOSC: DE L'epoca MEDIEVAL a COMENC::AMENTS DEL S. XX Rosa Serra
    34 DOSSIER l'EROL L'APROFITAMENT DEL BOSC: DE L'EPOCA MEDIEVAL A COMENC::AMENTS DEL S. XX Rosa Serra » Un deIs aspectes més oblidats en els estudis de la história del nostre passat és el relacionat amb el paisatge. Tanmateix, si volem saber una mica com vivia realment la gent, en una epoca determinada, no tenim més remei que endinsar-nos en el coneixement de l'habitat i del paisatge na­ tural o alterat que envolta els homes i les do­ nes ... ».Amb aquestes paraules de Jordi Bolós i Masclans (1), un deis medievalistes que més ha treballat en l' estudi de l' epoca me­ dieval a la nostra comarca, intentarem ava­ luar la importancia que han tingut els boscos de la comarca per la gent que hi ha viscut des de I'epoca medieval fins al segle XIX, un ll arg període de temps que sovint s'anomena El paisatge de l'Alt Berguedii a l'entorn de l'any 1000 no deuria ésser gaire dijerent a aques l esquema ideal I'epoca pre-industrial. d' una va ll del Ripolles pe/s maleixos anys. DIBU lX: JORDl BOLÓS. arreu de la comarca i el trobem documentat devien haver prats de dall, horts i vergers o El bose als primers segles des del s. IX i X a llocs que avui ens semblen fruiterals. Una vil·la o vilar, en aquesta zona, medievals: tan poc adequats com Gisclareny, Broca, pensem que podia ésser formada, per Borreda, Lillet i Castellar de N'Hug. També exemple, per una dotzena de casetes, amb A partir de l'analisi deis pol·lens trobats en ho avalen les restes arqueológiques, ja per llurs corts, closos, graners, a mi~a muntanya.
    [Show full text]
  • 2,83€ 35,24% -0,88€ 20,35% -4,18€ 44,56% -1,98€ 27,58%
    BERGUEDÀ Adquisició dels Packs RIPOLLÈS Adquisició de Packs Sistema Els Packs “Berguedà-Barcelona” i “Berguedà-Bages” es vendran a S’integren els 19 municipis de la comarca en les condicions següents: Els Packs amb l’abonament de 10 viatges de Rodalies de Catalunya (Renfe) i S’integren els 31 municipis de la comarca en les condicions següents: tarifari l’Administració de Berga d’Alsina Graells i a l’Estació del Nord de Barcelona. la targeta integrada T-10 d’una zona es podran adquirir a les taquilles de les Els títols de transport estacions de Rodalies de la 1a corona tarifària, a Ripoll i Ribes de Freser i a integrat totes les màquines d’autovenda. Els títols de transport Desplaçaments interns Des de l’1 de gener de 2015 l’ATM posa a la teva disposició el Pack “Ripollès-Barcelona” de 7 zones (52,00 €). Els Packs amb la targeta recarregable de 10 viatges de TEISA i la targeta Des de l’1 de gener de 2015 l’ATM posa a la teva disposició dos Packs: Per als desplaçaments interns a la comarca, es disposa de targetes mono- integrada T-10 d’una zona es vendran a bord dels autobusos de TEISA i a les “Berguedà-Barcelona” de 7 zones (52,00 €) i “Berguedà-Bages” de 4 zones modals de 10 viatges a preus de T-10 integrada (d’1 o de 2 zones). Pack Ripollès-Barcelona 7 zones: ofi cines de TEISA a Camprodon, Ripoll i Barcelona. (34,45 €). 52,00€ Operadors Desplaçaments interns Pack Berguedà-Barcelona 7 zones: » Alsina Graells BNA-SANTS BONO MULTIPERSONAL Per als desplaçaments interns a la comarca, sense transbordaments, es dis- RIPOLL 01-GEN-15 fins a 28-FEC-16 52,00€ » Costa-Sagalés posa de targetes monomodals de 10 viatges a preus de T-10 integrada (d’1 REGOU25367107 PackRipollès CIV : 3327 » Autocars Mir 1234000021036 InclouT10 1Z **52.00EUR o de 2 zones).
    [Show full text]
  • Gisclareny Parc Natural Cadí-Moixeró
    ® núm. 27 EL BERGUEDÀ / FEBRER-MARÇ 2020 Gisclareny Parc Natural Cadí-Moixeró FOTO:RAMON VILADOMAT FEBRER-MARÇ 2020 n 27 1 2 FEBRER-MARÇ 2020 n 27 STAFF PRESENTACIÓ LA VINYETA tasta.cat www.tasta.cat núm 27 Editor: 2020a hem canviati amunt! d’any i, com passa cada 12 mesos, al gener hem Fermí Riu ([email protected]) de carregar piles per afrontar tot el que ve i vindrà. Aquest tasta Col·laboradors: 27 que teniu a les mans us explica que a Bagà ja ho tenen tot Pep Massana, J Ramon Viladomat, a punt per a celebrar el tradicional arròs, l’àpat dels pobres, que, embol- ([email protected]) Marta Romera, callat d’activitats culturals, s’ha convertit en una gran festa tradicional. Turisme Bagà, A Serrateix també posen a punt la vuitena edició de la Fira, amb Òscar Sánchez Fotografia: diverses i interessants activitats, i al Guixaró (Casserres) esperen Manel Escobet “Foto Luigi”, gaudir d’una nova edició de la Trobada de Vehicles Militars d’Època, Manel Iglesias, “Iglesias Fotògrafs”, que ja sobrepassa el quart de segle. Ramon Viladomat, I entrem de ple als carnavals. A Bagà, a Berga amb la reina Car- Jordi Garcia Petit. Portada: nestoltes i activitats a dojo, a Gironella amb la Perla, a Guardiola Gisclareny de Berguedà, a la Pobla de Lillet, amb el gran Carnaval que pre- Parc Natural Cadí-Moixeró Il·lustracions: para La Brama, a Borredà, on també celebren la matança del porc... Salvador Vinyes, La vessant cultural destaca, com sempre, pel reportatge que el Sílvia Massana, Redacció i Publicitat: periodista Ramon Viladomat ha fet sobre el Parc Natural Cadí Moixeró 617 395 978 i diversos aspectes relacionats amb aquest.
    [Show full text]
  • 20200203 Np App Transport a La Demanda Bergueda
    Comunicat de premsa El Berguedà estrena una aplicació mòbil per a reservar els serveis de transport a la demanda • El director de Transports i Mobilitat, David Saldoni, el president del Consell Comarcal, Josep Lara, i el president de l’AMTU, Jordi Xena, han presentat l’app TADCAT • Des d’avui, ja es poden reservar els serveis de les 5 rutes de l’àmbit Berguedà centre, i el 2 de març, estarà operativa per a les 13 restants de l’Alt i el Baix Berguedà Imatge promocional de la nova app El director de Transports i Mobilitat, David Saldoni, el president del Consell Comarcal, Josep Lara, i el president de l’Associació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU), Jordi Xena, han presentat avui a Berga la nova aplicació mòbil per a reservar i gestionar els serveis de transport a la demanda (TAD) de la comarca, la TADCAT. Aquesta aplicació per als Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 1 de 3 Comunicat de premsa telèfons mòbils ha entrat avui en funcionament per a les 5 rutes del Berguedà Centre i el 2 de març vinent, es podran reservar també els serveis de les 13 rutes restants de la comarca. El servei de TAD s’implanta en zones de baixa densitat de població i permet oferir als ciutadans d’aquestes zones poder disposar d’un servei de transport públic que els apropi als seus centres de serveis, tant sanitaris com socials i també possibilita la seva connexió amb la xarxa de transport públic col·lectiu Aquest serveis són fruit de la col·laboració entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Consell Comarcal del Berguedà que du a terme la gestió d’aquest servei.
    [Show full text]
  • Memòria Pública Mapa Patrimoni Cultural Gisclareny
    Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural GISCLARENY Setembre 2020 Ajuntament de Gisclareny Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona Mapa de Patrimoni Cultural de Gisclareny (el Berguedà). Memòria _________________________________________________________________________ MAPA DE PATRIMONI CULTURAL DE GISCLARENY MEMÒRIA DE RECERCA I DOCUMENTACIÓ Autor: PERE CASCANTE I i TORRELLA Arqueòleg SETEMBRE DE 2020 Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultura l SUPERVISIÓ. MARÍA DEL AGUA CORTÉS ELÍA 1 Mapa de Patrimoni Cultural de Gisclareny (el Berguedà). Memòria _________________________________________________________________________ MEMÒRIA DE L’INVENTARI DE PATRIMONI CULTURAL DE GISCLARENY ÍNDEX 1. Metodologia 1.1. Crèdits, agraïments i dates de realització 1.2.Objectius 1.3.Fons Consultades 1.4.Explicació de la fitxa 1.5.Metodologia del treball 1.6.Criteris de selecció 2. Diagnòstic 2.1. Marc geogràfic 2.2.Poblament, estructura econòmica i comunicacions 2.3.Sintesi històrica 2.4.Toponímia 2.5.L’escut 2.6. Mapa de les zones del terme 2.7.Estat legal de Protecció 2.8.Intervencions sobre el patrimoni 2.9.Equipaments i activitats patrimonials 2.10.El patrimoni a Gisclareny 2.11. Anàlisi del Patrimoni Cultural 3.Llistes d’elements fitxats i no fitxats 5. Bibliografia 2 Mapa de Patrimoni Cultural de Gisclareny (el Berguedà). Memòria _________________________________________________________________________ MAPA DE PATRIMONI CULTURAL DE GISCLARENY. MEMÒRIA. 1. METODOLOGIA. 1.1. Crèdits, agraïments i dates de realització Aquest treball,
    [Show full text]
  • La Cuenca Minera De Berga (Barcelona)
    DEL RACIONAMIENTO AL DESARROLLISMO (1939-1975): LA CUENCA MINERA DE BERGA (BARCELONA). Rosa Serra Rotés Historiadora Diputación de Barcelona [email protected] RESUMEN La explotación de la cuenca carbonífera de Berga (Barcelona) conoció un auge espectacular en la etapa comprendida entre 1940 y 1975. La obertura de nuevas explotaciones amplió notablemente el territorio minero, desde mediados del s. XIX centrado en el término municipal de Cercs. Los pequeños pueblos vecinos de San Salvador, Vallcebre, Saldes, Guardiola y la Nou se transformaron en núcleos mineros periféricos, conectados por un complejo sistema de transporte - ferrocarril, planos inclinados y teleféricos- y una nueva red de carreteras que, lentamente, fue sustituyendo el sistema de caminos vecinales. Un nuevo paisaje en constante evolución, del barraquismo a la proliferación de viviendas dispersas y al crecimiento de la capital comarcal, Berga. ANTECEDENTES Cataluña, pobre en recursos carboníferos, ha explotado intensamente sus reservas desde mediados del s. XIX. A pesar de ello, el carbón autóctono nunca pudo abastecer la demanda interna y la abundante bibliografía que analiza el proceso de industrialización catalán, en todas sus etapas, destaca la importancia y la dependencia del carbón inglés y asturiano. La comarca minera del Berguedà, situada al norte de la provincia de Barcelona, en pleno Prepirineo, fue la zona carbonífera por excelencia de Cataluña. Junto al carbón, el aprovechamiento de los recursos naturales – agua, madera, piedra caliza- para usos industriales desde mediados del XIX transformó rápidamente la economía y la sociedad ancladas en una economía de subsistencias. En la zona sur del valle, y al pie del río Llobregat que cruza de norte a sur la comarca y la provincia de Barcelona, se instalaron los industriales textiles algodoneros que a partir de 1858 fundaron fábricas de río y colonias textiles, impulsando la urbanización de un gran espacio fluvial y rural.
    [Show full text]
  • Saníuaris Del Bergueda (2) Per RAMON VILADÉS
    HISTORIA GRAFICA Saníuaris del Bergueda (2) per RAMON VILADÉS ntre e ls números 21 i 23 de L'EROL haurem Capelles particulars E fet esment deis Santuaris més importants del Cor de Maria de la casa Solé (Casserres) , Im ­ Bergueda. Són molt poques les notÍcies que en po­ maculada: caserna de Berga i casa Serra de Cap­ de m donar atesa la limitació de I'espai de que decosta (Puig-reig) ; Mare de Déu de la Merce: can disposem Cardona (Berga) i can Cirera (Borreda) ; Mare de Les esgl ésies, capelles particulars i ermites que Déu del Roser: col.legi Dominiques de Berga, Gi­ han pres una advocació de la Mare de Déu són . ronella i Puig-reig, casa Farreres (Olvan) ; la Pietat: no mbrosÍssimes arreu de Catalunya; e l Bergueda casa Palau (Olvan) ; la Salut: casa L1edó (Avia) ; Ma ­ no es que da pas enrere. Per aixo hem pensat re de Déu del Carme: Carmelites Sta. Joaquima enumerar-les aquÍ. Encara que la lIarga lIista pot i Carmelites Caritat (Berga), asils de Gironella i la ser una mi ca pesada, cre iem que és valida com a Pobla de lillet, casa la Tor (la Quar) , can Salvans informació. Vell (Sagas) , casa L1uma (Malanyeu) ; Mare de Déu Les hem agrupades per advocacions. deIs Angels: casa Muntanya (1..:Espunyola) ; Mare de Déu deIs Desemparats: asil Germanetes (Ber­ Esglésies parroquials ga) ; Mare de Déu deIs Dolors: ca l'Antic (Berga); Mare de Déu de la Popa (Borreda) ; Mare de Déu Mare de Déu de Lurdes: cal Font (Sagas) ; Mare de la Rodonella (C ercs) ; Mare de Déu deis Angels de Déu de cal SarraÍs (Berga) ; Mare de Déu Ne­ (Casserres); Mare
    [Show full text]
  • Notes Sobre El Trogloditisme Al Berguedà
    S GENER AYMAMÍ I DOMINGO article Notes sobre el trogloditisme al Berguedà Introducció va començar la transformació vers els A més a més d’haver estat emprada com sedentarisme i en consequència, s’aban- habitació aquesta cavitat, on hi ha hagut Entenem com a trogloditisme la utilització donà la vida itinerant perseguint la caça, troballes del paleolíotic, s’ha utilitzat com de les cavitats per part de l’home, ja sigui així com l’abric que oferien les cavitats per amagatall en èpoques de guerres i com a com a vivenda, com a santuari, com a cleda pasar a tenir un hàbitat estable en poblats presó en les carlinades; d’aquella època en pel bestiar, com a refugi de pagesos i pastors a l’aire lliure, d’aquesta manera va nèixer resta encara un mur defensiu i una torre i les utilitzades com amagatall, en èpoques l’urbanisme. de vigilància que es poden veure encara més o menys bèl·liques; també els bando- En època històrica s’abandonen les en la part superior de la cavitat. lers i els contrabandistes s’aprofitaren del cavitats com a lloc per viure, ja que resul- Fins a la dècada dels anys 50 del segle XX recer que els oferien les coves. taven poc aptes i inhòspites, no obstant es va utilitzar com a vivenda, s’observen Tanmateix hi ha cavitats relacionades ocasionalment, en èpoques de turbulèn- les habitacions, la cuina, el rebost, el forn amb el món agrícola ja que s’han emprat cies històriques –sobretot en temps de la de pa i l’estable entre altres.
    [Show full text]