DOCSLIB.ORG

Autors Berguedans

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Autors Berguedans L1ibres El segle XX al Bergueda autors berguedans RODERGAS PLANS, MN. FRANCESC ques el manuscrit d'aquest llibre, (Berga, 1875-1939), Dietari deguer­ explicació de la turbulenta época de ra: revolució comen,ada el dia 18 de la Segona República i la Guerra juliol de 1936.fets ocorreguts a Berga Civil del 1936-1939 vis ta per un (i a Espanya engeneral), Avia, 1990. sacerdot. El Dr. Joan Bada de la Dietari deis fets ocorreguts a Berga Universitat de Barcelona va fer la per la Guerra Civil de 1936-1939, introducció i les notes. durant la persecució religiosa con­ tra el clergat catolic i la destrucció del PONS GUITAR, ANGEL (Berga, 1902- patrimoni religiós. Mn . Rodergas 1939).Yerra meva, Barcelona, 1928. havia residit una lIarga temporada Llibre de versos de tema bergue­ als Estats Units d'América. Aixo fou da com : la font de Mn. Guiu, el un determinant en la seva forma de Gegant, el Pi de les Tres Branques, ser i es nota en la redacció. Feia de el Portal de Santa Magdalena, la Fi­ professor d'anglés a Berga. guerassa, Camp Maurí, Cim d'Este­ la ... , amb proleg de Lluís Capdevila FABREGAS ARTIGAS,]AUME (La Pobla -que és l'autor de la coneguda sar­ de Lillet,l890-1958. La Pobla de suela catalana, Can,ó d'Amor i de Lillet 1924-1958), Berga, 1997. Guerra-; Pons dedica elllibre al di­ Transcripció de dues \libretes, se­ putat bergueda Manuel Farguell de gons s'indica al proleg, sobre fets Magarola. poblatans d'aque\ls anys. La trans­ cripció i coordinació de l'edició va FRANCAS PATSI, ANGEL (La Pobla de ser a cura de Jordi Puntas i Josep Lillet, 1906 - 1983) La Pobla de Noguera. Lillet : História, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedá), Barce­ SALVANS BONET, LLUls (Berga, 1890 lona - Berga, 1997. - Barcelona, 1956) La mula catala­ La seva filia, prologuista d'aquest RIB ERA SOLER, ROSA (Guardiola de na , Barcelona, 1956. \libre, diu que l'autor l'havia titulat Bergueda, 1915). Visions i Records, Estudi sobre la mula, híbrid d'eu­ Regalims d'História, pero el subtítol Barcelona, 1977. ga i rucoEl guara, ruc catala, és un en qué fou imprés defineix millor el Recull de poesies, algunes dedi­ animal extraordinariament resis­ contingut delllibre ja que és la his­ cad es a temes berguedans com: el Pi tent i treballador; estava amena~at toria, costums i tradicions de la vall de les Tres branques, Queralt, Sant de desaparició. Actualment gracies de Li\let. Lloren~ prop Baga .. aJoan Gassó Salvans, de Berga, esta en fase de recuperació. LEaN ROSSELL , FRANCESC (Sant Pe re FORMOSO, VICTOR MANUEL (Muros, de Vilamajor, 1910) Guerra a l'inva­ Galicia) Aventuras y desventuras de SANTCRISTOFUL BALLARa, MN.JAUME sor!, Barcelona, 1936. un desertor gallego (en los años 30) (Cardona, 1896 - Montmajor, Francesc León residí a Berga, Barcelona, 1994. 1980). La Guerra Civil a Montclar durant anys. Lobra Guerra a l'inva­ A la contraportada es defineix (memóries 1936 -1947), Berga, 1996. sorl fou al teatre de Font Rubí el20 l'autorcom: mariner, desertor, pre­ Mn. Urbici Santamarla, nebot de de juny de 1935, perl'elenc Avant­ soner i naufrag, fins i tot amb fune­ l'autor, va \liurar a I'Ambit de Recer- guarda. rals en vida. Recorregué mig món, i L'EROL 43 SERRACANT CANTO, EDUA RD( Argen­ Obra estrenada el 22 de juny de LA PROSTITUCION tina, 1926-Berga , 1992). La prostitu­ 1991, al tea tre Cinema Espanya de FEMENINA ción femenina y su probl emáti ca, So lsona, pel Grup Lacelania. YSU Be rga, 1991. PROBLEMA TICA Llibre curiós pel títol i pel seu VILA BOIXA DER, RAMON (Cal Prat, contingut, editat a la imprenta Mo­ Puig-reig, 1933). El Bergueda (Ca­ li ns de Berga. El seu autor, metge talu nya esqueixos d' un passat 11), argen tí, residí a Berga molts anys. Mataró,1991. Ded ica capítols d'aquesta obra a FERNANDEZ - POLA C UESTA, 6 SCA R diversos municipis de la comarca. (Parres, Astúries, 1926). Flore s, Té també llibres sobre el Maresme Bilbo, 1992. o l'Osona. Té un l'altre llibre de poesia, Yo so mbra maldita , de 1992; viu a Berga BART RINA COROMINES, MN. ENRI C EDUARDO A. SERRACANf CANrO des de 1946. (G ironella, 1934) . El castell de Guar­ di ola , Berga , 1985. COLUMNA · l Al!1 va acabar a Berga de cap de l'oficina SE RRA J ANER, MN. J OSEP (Castella­ L.: actual arxiver del bisbat de de correus del ca mi del Roser. dral, 1923) Reta ule de les cent don­ Solsona, Mn . Bartrina, va fer aquest zelles, amb música d'Elisard Sala. llibre quan era al Bergueda; ara con­ Po SALS INA, j OSEP (Berga, 1920). Autor de la lletra de la represen­ tinua recollint i arxivant documen­ El clixed'una Vida , Barcelona, 1959. tació de les ce nt donzelles de Baga . Joaquim Sala i Pujolras tació de l diversos indrets de l bisbat. Estrenada al teat re Patronat de La Gran Enciclopedia Catalana el EL HITE DE L'EXP,ULSIÓ Berga el4 de maig de 19 58. E Is ac­ denneix com a novel· lista en caste­ DELPARADIS BAL LARA ABAVA, J OAN (Puig- Reig, to rs foren Maria Carme Peix , Teresa lla, poeta tradicional, mestre en gai 1936). La Tia, Barcelona, 1962. Plans, Ramon Aspachs, Daniel saber, i amb més d'una dotzena de Es trenada per 1'1 1 de juny de Tr istany, Antoni Vila iJosep Vilalta. llib res publica ts . 1961 al teatre Centre Catolic Cu l­ tural de Puig-Reig per I'agrupació PI CAS PONS, FRA NCESC D' Ass ls VALLH ONESTA j UANOLA, J ESÚS (Car­ recreativa NostraJovent. Una alt ra (LAmetll ade Merola, 1921). La Fl or dona, 1925). Els Ocells valen cap al comedia de Bailara també és publi­ de Nadal, Espectacle Nadalenc els Pas­ sud, Berga - Barcelona, 1996. cada: Un Full en Blan c, de !'any torets, Barcelona, 1985. Cassarrenc de residencia, antic 1998. EIs Pastorets de l'Ametll a. Pi cas va membre del col·lec tiu li terari La estar vinculat al fejocism e deis dar­ Tecla. Un altre llibre se u es D'enlla SALA PUJOLRAs, j OAQU IM(Ce ntelles, rers anys de la República . Darrera­ de les muntanyes, de I'any 1998. 1939) El Mite de I'expu lsió del pa­ ment ha estat noticia per la publica­ radís o els auguris de I'h ome boig, Bar­ ció d'un articleanunci a la Catalunya MONTANVA I BOIXADE R,j OSEI' (Berga, celona, 1993. Cristiana, sobre el president Com­ 1928).Cróniqu es Berguedan es : quin­ Amb aquest assaig el professor de panys a la Guerra Civil del 1936- ze anys de col·labora ci ons a Regió 7, filosona de I'institut de Berga gua­ 1939 i la persec ució religiosa. 1983-1998, Berga- Barcelona, 1999. Ll ibre de croniques de la vida de nya el premijoaquim Xirau de I'any Berga . Re cull de les seves col­ 1992 d'assaig, convocat per l'Ate­ laboracions al Regi ó 7, aquests ani­ neu Barcelones. col'lecció blanquerna cles són únics per saber de la vida local. Recentment ha publicat un CARR ERA S BALAGUE R, J OSE P (Berga, llibre pel centenari deis pastorets 1936). I.:est ratigrafia de la Canal dels d'e n Pitarra a Berga . Autor del pro­ Avellaners, Muntanya de Queralt, leg de la reedició de Haml et, drama­ Berga,1979. turg de Ram on Vinyes, 1983. Aquest llibre és el fruit d'una de les seves excavacions arqueologi­ MONTSERRAT I TORRENTS ,jOSE P( Bar­ quesoGracies a Carreras el museu de celona, 1932) Matrim oni , Divorci, separa ció, Barcelona, 1969 . RA.\ IO'\J VlI .ADÉS l LOttl , .. Difi ci l es fer una tria de les mol­ tes obres d'aques t professor i histo­ LES MURALLES DE BACA riador, corresponsal pel diari Tele/ I ALSECLEXIV Express a Roma pel Concili Vatica 11. Ha residit a Casserres i ara a GÓso l. Voldria des tacar també d'aquest autor: La si nagoga cristiana : el gran conflicto religioso del siglo 1 1989, i El Desafío cristi ano: la s razones del per­ seguidor, 1992 ASPAC HS I PEIX, RAMON (Berga, 1933). Quan acaba la ficció: Co mé­ dia en tres actes, Barcelona, 1991 . 44 L'EROL sardanes d'Enric Morera .. Va fer l'inventari de I'obra musical de Mn . Armengou a [EROL núm. 22. BusQ uETS CASTElLA, J OSEP (Berga , 1941) Gironella i la gue rra de succes ­ si6, Gironell a, 1993 . Llibre sob re una epoca de la his­ toria de Gironella. D'e ll és el merit d'haver fet editar la primera histo­ ria de Gironell a. Ha publicat nom­ brosos articles de Gironell a, ja que n'és arxiver col · leccionista de lli ­ bres, documents o fotografies . CABANES , J EM (la Pobla de Lill et, 1942) . A fes tes de po/lancs i au ro res, Ésel primerd'emmarcarla Patum sos ge neres: prosa, traduccions, Barcelona,l976. dins el context nacional catalá. An a­ antologies o poes ia. Ha guanyat Important lingüista i corrector de litza la festa com un element de la nombrosos premis, col·l abora a Ser­ Berga disposa d'una bona col·lecció ca tala, ha exercit a la rádio, a la cultura en els anys de la Renaixen­ ra d'Or, [nsul a, La Van guardia, de peces d'arqueologia. Impulsor premsa diária en revistes, o a la te­ <;:a; trenca amb la tradició anterior Catalan Review ... d'excavacions prehistoriquesal Ber­ levisió. Les seves opinions sobra la d'estudiar la Pa tum de forma allla­ gueda.
Load more

Recommended publications
  • Ne Trends and Potential Benefits of Local Measures As Deduced from Air Quality 2 Measurements in the North of the Barcelona Metropolitan Area
    1 2005-2017 ozone trends and potential benefits of local measures as deduced from air quality 2 measurements in the north of the Barcelona Metropolitan Area 3 Jordi Massagué1, 2, Cristina Carnerero1, 2, Miguel Escudero3, José María Baldasano4, Andrés Alastuey1, Xavier 4 Querol1 5 1 Institute of Environmental Assessment and Water Research (IDAEA-CSIC), Barcelona, 08034, Spain. 6 2 Department of Civil and Environmental Engineering, Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona, 08034, Spain. 7 3 Centro Universitario de la Defensa, Academia General Militar, 50090 Zaragoza, Spain. 8 4 Department of Projects and Construction Engineering (DEPC), Universitat Politècnica de Catalunya, 08028 Barcelona, 9 Spain. 10 11 SUPPLEMENTARY MATERIAL 12 13 FIGURES 14 a W 10 b N 42 30’ E 20 42°28'2.09"N 2° 3'55.71"E Vic Plain N 41°27'46.72"N 2°23'41.06"E N 41 30’ E 2 00’ E 2 30’ 60 Km 1500 Km N 15 16 Figure S1. Selected regions for retrieval of OMI Tropospheric Column NO2 in yellow: (a) area along the S–N 17 axis (~3,040 km2) which includes northern Barcelona Metropolitan Area (BMA), the Vic Plain and an area of 18 the Pre-Pyrenean range to analyze quantitatively the time trends and patterns and (b) across Western 6 2 19 Europe (~6,514 10 km ) to analyze qualitatively the NO2 spatial patterns in the two scenarios considered 20 (when the amount of O3 in the Vic Plain is high and when it is low). 21 22 a BdC b MSC BER MAN R TON MNR MSY GRA MAT PLR MON ALC VGe CTL -3 -3 NO (µgm ) NO2 (µgm ) CON JUN-AUG (0:00 to 23:00 h) JUN- AUG (0:00 to 23:00 h) 23 24 Figure S2.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • 1966. La Visita De Franco a Berga
    DOSSIER ROSA SERRA, ALBA BOIXADER I QUERALT PONS 1966. La visita de Franco a Berga Durant el llarg període de temps amb un jove Manuel Fraga –mi- del Franquisme, Franco va visi- nistre de Turismo y Progaganda tar 15 vegades Catalunya, i una que havia organitzat amb molt sola vegada el Berguedà. Tots i d’èxit la campanya 25 Años de Paz cadascun dels viatges responien i que ara preparava la campanya a una estratègia molt clara de del referèndum de 1966– i el ca- propaganda del règim i en tots es talà Laureà Lopez Rodó –ministre produïa una esclatant manifesta- d’Economia des de 1965– un ció de suport i adhesió a la “figura dels ministres tecnòcrates i de del Caudillo”. Moltes persones més pes, protagonista de la nova sortien al carrer a aclamar al cap etapa econòmica qualificada com d’estat per què els hi donaven més liberal, oberta a l’exterior i festa a la feina; La Vanguardia modernitzadora. Española del dijous 18 de juny de Catalunya, i molt especialment 1970, data de la última visita de Barcelona, esdevenien l’exemple Franco a Cataluña, s’hi pot llegir: més notable d’aquets èxits econò- A PARTIR DE LAS CUATRO DE LA mics i per tant la visita del Gene- TARDE, FESTIVO, ABONABLE Y ralísimo permetia donar visibilitat SIN RECUPERAR. a les polítiques econòmiques del Els carrers s’omplien també desarrollismo i que precedien un de nens i nenes i estudiants de nou escenari polític, el que dona- totes les edats que, organitzats va pas a la Ley orgánica del Estado pels seus professors, ovacionaven que preparava la designació ofici- la comitiva oficial, vestits amb al de Joan Carles com a successor l’uniforme escolar net i planxat.
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • Inventari Patrimoni Cultural De Santa Eugènia De Berga
    20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 Pgina 2 Inventari Patrimoni Cultural de Santa Eugènia de Berga Memòria tècnica Redacció Anna Gómez Bach Ajuntament de Santa Eugènia de Berga Gener 2007 ___________________________ Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Cultural. SANTA EUGÈNIA DE BERGA (OSONA) INVENTARI DE PATRIMONI OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL Anna Gómez Bach 0 ___________________________ Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Cultural. SUMARI Sumari.....................................................................................................................1 1. INTRODUCCIÓ........................................................................................3 1.1-Encàrrec............................................................................................................3 1.2-Agraïments.......................................................................................................4 1.3-Dates de realització..........................................................................................5 2. MARC DE TREBALL...........................................................................6 2.1- Marc territorial...............................................................................................8 2.2- Medi físic........................................................................................................10 2.3- Entorn geològic.............................................................................................13 2.4- Nuclis de poblament......................................................................................15
    [Show full text]
  • El Massís Del Pedraforca Natural Site of National Interest
    en El Massís del Pedraforca Natural Site of National Interest Generalitat de Catalunya Government of Catalonia Department of the Environment and Housing El Massís del Pedraforca Natural Site of National Interest The Pedraforca massif straddles the regions mainly in the summer months, with annual and in the year 1983, the legal protection of El Berguedà and L’Alt Urgell, to the south averages of over 1,100 mm. There is not a great of the area was completed with the declaration of the Cadí mountain chain and to the north of deal of snow, although the peaks of the massif are of the Cadí-Moixeró Natural Park. the Verd and Ensija mountain ranges. snow-covered during the winter, with ice on the The declaration of the Natural Site of National This is one of the most emblematic natural areas north facing slope. Interest, a status reserved under Catalan law of Catalonia, with great biological wealth within In terms of temperatures, in the valleys the annual for those areas characterised by their unique natural a unique geological context. average is between 10 and 12° C, an average value from a scientific, landscape and educational The emblematic nature of the area is due in that decreases markedly as we climb the slopes. point of view, has made it possible to put a group large part to the very characteristic shape of the of regulations for the protection of the Pedraforca mountain, which soars up impressively from a very massif into place; traditional agricultural small area; from a base of only three kilometres, Declaration and stockbreeding uses are permitted, the urban the massif soars up almost 1,300 m, to the top planning regime of development exclusion of the Pollegó Superior at 2,507 m.
    [Show full text]
  • TERMINOLOGY USED by CATALAN BASKET-MAKERS Dolores Soriano
    TERMINOLOGY USED BY CATALAN BASKET-MAKERS Dolores Soriano 'I'he Catalan terminology for basketry is different from the Spanish terminology. The Catalan, unlike the Spanish has one special name for each part of the basket. This terminolgy was collected from the Catalan basket-makers all around Zatalonia, in different fields of basket work, during the years 1978, 1979 and 1980. The terminology and the techniques use11 now by the Catalan basket-makers are snown in this report. I. TECHNIQUES OF BASKETRY USED BY CATALAN BASKET-MAKERS. 1. Woven Technique ("Tecnica Teixida" ) . 1.1. Diagonal braiding of two directions ("Diagonal de dues direccions") . Or twilled work. - In this technique each element of the weft passes over one, two or more warp elements. Both warp and weft strands are brought together in pairs and one twined about the other. Use: to make the plaited strand of alfalfa and palmetto Geographical localization: Marseme (Tordera), Baix Ebre (Els Reguers, Beni- fallet, Alfara dels Ports), Baix ~m~ord: ('I'orroella de Montgri) and ~onsi; (~2s de Barberans) . 1.2. Diagonal weave of three directions: triangular weave ("Diagonal composta de tres directions") . The warp is made by a pair of rods, knotted to a hoop of iron with a nylon thread. Each pair is spread at a 45O angle: 'The one on the right runs downwards and the left upwards. One rod goes up spirally to the hoop of iron and is tied to the rest of the warp with a nylon thread, forming a series of triangular structures. Use: the baskets made with myrtle, rush and cane are used for fishing: basket of fish ("gambines" ) , lobster- pot ("nansa," "cistella de peix") .
    [Show full text]
  • Gisclareny Fa Inventari Del Seu Patrimoni Cultural
    Municipis | | Actualitzat el 01/08/2019 a les 19:03 Gisclareny fa inventari del seu patrimoni cultural Els mapes patrimonials són una eina de coneixement que pretén recollir exhaustivament el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural del municipi Municipi de Gisclareny | WikiCommons / Miki Pons El municipi de Gisclareny disposarà del seu patrimoni cultural inventariat gràcies al conveni entre l'ajuntament i la Diputació de Barcelona, a través de l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC). La recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural del municipi s'ha començat a realitzar durant el mes de juliol. Això és possible gràcies al conveni entre l'Ajuntament de Gisclareny i la Diputació de Barcelona, que ho han gestionat mitjançant l'oficina encarregada de la realització del mapa del patrimoni cultural del poble i de la promoció cultural local. L'Oficina de Patrimoni Cultural realitza des de fa més de 20 anys els inventaris del municipis de la província de Barcelona que ho sol·liciten. Actualment, hi ha 173 municipis de la demarcació on ja s'ha elaborat el mapa, i diversos més es troben en diferents processos de realització. A la comarca hi ha una vintena de mapes fets. Es tracta d'Avià (203 elements), Bagà (123 elements), Berga (171 elements), Borredà (116 elements), Casserres (294 elements), Castell de L'Areny (183 elements), Castellar del Riu (156 elements), Cercs (210 elements), Gironella (206 elements), Guardiola de Berguedà (250 elements), La Pobla de Lillet (157 elements), L'Espunyola (180 elements), Montclar (191 elements), Montmajor (172 elements), Olvan (186 elements), Puig-reig (370 elements), Saldes (149 elements), Santa Maria de Merlès (258 elements), Vallcebre (295 https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/17496/gisclareny-fa-inventari-seu-patrimoni-cultural Pagina 1 de 2 elements) i Vilada (208 elements).
    [Show full text]
  • Relació De Centres Formadors Autoritzats Pel Departament D
    R​elació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 Serveis Territorials a Catalunya Central Codi del centre Nom del centre Població Codi centre Nom del centre Població 08000220 Vedruna Artés Artés 08000244 Escola Doctor Ferrer Artés 08000271 Escola Santa Maria d'Avià Avià 08001522 Escola Galceran de Pinós Bagà 08001583 Escola Guillem de Balsareny Balsareny 08014620 Escola Sant Joan Berga 08014656 Vedruna Berga Berga 08014668 Escola de la Valldan Berga 08014681 Escola Santa Eulàlia Berga 08014693 Institut Guillem de Berguedà Berga 08014814 Escola El Bruc El Bruc 08014929 Escola Alta Segarra Calaf 08015193 Escola Sant Marc Calldetenes 08015201 L'Estel Vic 08015247 Escola Joventut Callús 08015430 Escola Marquès de la Pobla Capellades 08015545 Vedruna Cardona Cardona 08015582 Escola Patrocini Cardona 08015648 Escola Serra de Coll-Bas Carme 08015651 Escola Princesa Làscaris Casserres 08015806 Escola Jaume Balmes Castellbell i el Vilar 08015831 Escola La Popa Castellcir 08016094 Escola Sant Miquel Castellgalí 08016185 Escola Ildefons Cerdà Centelles 08016203 Sagrats Cors Centelles 08017232 Escola Agrupació Sant Jordi Fonollosa 08017633 Escola Sant Marc Gironella 08017645 Escola de Gironella Gironella 08018005 Escola Sant Llorenç Guardiola de Berguedà 08018029 Escola Les Escoles Gurb 08019435 Escola García i Fossas Igualada 08019459 Escola Gabriel Castella i Raich Igualada 08019460 Escola Emili Vallès Igualada 1 08019472 Àuria Igualada 08019484 Monalco Igualada 08019502 Escola Pia d'Igualada Igualada 08019514 Jesús
    [Show full text]
  • Sehpresinto El Badalona Ya
    Pág. 15 Sábado, 18 de julio de 1981 EL MUNDO DEPORTIVO A k epeni de fid iedG SEHPRESINTO EL BADALONA YA ‘N EL ASCENSO 1 Con un ligero retraso sobre el llevó a cabo una especie de entre- luego a los jugadores a quienes les sigo mismo y que todos podamos horario previsto la «nueva» plantilla namiento - espectáculo que hizo pidió «disciplina, esfuerzo y leal- formar una gran piña de amigos». del Badalona 8 1-82 hizo su pre- las delicias de todos los presentes; tad a los colores azulados» Sobre su fama de mister Látigo sentación oficial ante los aficiona- por otra, los ex reusenses Pepín y esperando que pueda decir la pala- sentenció: «El primero que se dos, qe acudieron en un buen Rubio, lbs dos únicos refuerzos con bra ascenso el 26 de mayo. dará latigazos seré yo». número alterreno de la Avenida de los que hasta ahora se ha potencia- José María Negrillo por su Por último, tomó la palabra Navarra, el Badalona. do Y decimos hasta parte, indicó que «ésta será la pri- Gonzalo, el nuevo capitán de la Realmente pocas son las nove- ahora porque en un breve plazo de mera vez que trabaje en Cataluña plantilla badalonesa, elegido por dades que ofrece el conjunto coste- tiempo puede caer un tercero y, al cosa que me satisface y más sus propios compañeros., Sus pala ño cara a afrontar la próxima tem- parecer, de reconocida categoría. teniendo en cuenta la categoría bras fueron tan breves como claras: porada. Los dirigentes del club No pudimos saber de quién se tra- del club por el que he fichado.
    [Show full text]
  • La Generación De Electricidad En La Cuenca Minera De Berga: La Hidroelectricidad Y La Generación Térmica a Lo Largo De Cien Años (1911-2011)
    La electrificación y el territorio. Historia y futuro LA GENERACIÓN DE ELECTRICIDAD EN LA CUENCA MINERA DE BERGA: LA HIDROELECTRICIDAD Y LA GENERACIÓN TÉRMICA A LO LARGO DE CIEN AÑOS (1911-2011) Rosa Serra Rotés Historiadora Coordinadora del Àrea de Desenvolupament Econòmic Local Diputación de Barcelona [email protected] La comarca minera del Berguedà, situada en el Pre-Pirineo barcelonés, fue la zona carbonífera por excelencia de Cataluña. Junto al carbón, el aprovechamiento de los recursos naturales – agua, madera, piedra caliza- para usos industriales desde mediados del XIX transformó rápidamente la economía y la sociedad ancladas en una economía de subsistencias. En la zona norte de la comarca, muy montañosa y con enormes dificultades de comunicación, la explotación de los yacimientos de lignito se inició en 1851 de la mano de pequeñas empresas con poco capital y pocos conocimientos técnicos hasta que José Enrique de Olano y Loyzaga, ingeniero de minas y empresario vasco, adquirió la mayoría de concesiones mineras en 1893 y transformó la zona en una región minera moderna. En pocos años la empresa de Olano se convirtió en la primera carbonera de Cataluña. El proceso culminó en 1911 con la creación de la empresa Carbones de Berga, SA (CBSA), controlada por la familia Olano hasta 1965, fecha en que fue vendida a Fuerzas Eléctricas de Cataluña SA (FECSA), que posteriormente y como filial de ENDESA mantuvo la explotación hasta 1991. La central de Gas Pobre (1905- 1910), la hidroeléctrica de El Collet (1911) y las centrales termoeléctricas de Fígols (1929) y Cercs (1970) se construyeron en distintas etapas de la historia industrial de CBSA; si bien las dos primeras respondían a los objetivos de modernización de la explotación (ventilación de las galerías e iluminación de almacenes y talleres principalmente) las dos centrales térmicas posteriores tenían como objetivo abastecer la creciente demanda de energía de Barcelona y su área metropolitana a partir del consumo de carbones de la cuenca minera de Berga.
    [Show full text]
  • Informe Sobre La Revisió Del Model D'organització Territorial De Catalunya
    INFORME SOBRE LA REVISIÓ DEL MODEL D’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA Comissió d’experts creada per acord del Govern de 3 d’abril de 2000, a instància dels diferents grups del Parlament de Catalunya Barcelona, desembre de 2000 ÍNDEX Full núm. PREÀMBUL 1. Presentació 6 2. Mètode de treball 7 3. Objectius i criteris de l’informe 9 4. Caràcter de la proposta. 14 I. ACTUACIÓ SOBRE ELS PETITS MUNICIPIS: LA POLÍTICA DE REORDENACIÓ MUNICIPAL 1. Introducció. La situació dels petits municipis 17 2. Objectius d’una actuació sobre els petits municipis 19 3. Elements d’una política per als petits municipis 20 4. La Llei de reordenació municipal. Nou mapa municipal 22 5. El Pla de fusions i agregacions municipals 23 6. El règim especial del petit municipi: el Pla d’agrupaments municipals 23 7. Finançament 27 8. Altres actuacions 28 9. Denominació dels agrupaments 29 10. Proposta de nou mapa municipal 29 2 II. LA COMARCA: ACTUALITZACIÓ I REDEFINICIÓ 1. Els dèficits de l’actual model comarcal 30 1.1.Dèficits institucionals 31 1.2.Dèficits en la delimitació territorial 32 2. Criteris per a la reordenació del model comarcal 33 2.1.La comarca possible 33 2.2.La comarca municipalista 34 2.3.La comarca flexible 35 3. Propostes de reforma 36 3.1.L’organització política 36 3.2.L’estructura interna 37 3.3.Aspectes orgànics i competencials i finançament de les comarques 38 3.3.1. Aspectes orgànics 38 3.3.2. Aspectes competencials 39 3.3.3. El finançament de les comarques 41 4.
    [Show full text]