El Moviment Obrer Al S.XX: I'altra Cara De La Industrialització Berguedana

Josep Cara i Jordi Jané

El moviment obrer al s.XX: I'altra cara de la industrialització berguedana

En record de I'amic Ramonet Xic, EL SEGLE XX: UN SEGLE sigui el perque d'aquesta mancan indústria -del segle XVIll- a la nos lIuitador infatigable per la lIibertat i DE RESISTENCIES c;;a . Aixo hauria de fer pensar tot tra comarca, reflectida en la creació dignitat humana, que ens va deixar hom, en especial els historiadors, de les maixerines (2). Creiem que el passat mes d'abril de 2001 a Err Quan des de l'EROl se'ns va convi que de cap manera no produeixen caldria tenir en compte també el (Fran~a) dar a participar en el present núme res innocent o aseptic. D'altra ban protoobrerisme o substrat obreris ro dedicat a la indústria al Bergue da, ha de produiruna forta autocrí• ta, que, com hem assenyalat, possi dá alllarg del segle XX, per fer un tica en aquells que volem que no bilitará la creació i el desenvolupa balanc;; del moviment obrer a la nos s'oblidi el nostre passat. El passat ment d 'un model d 'obrerisme tra comarca alllarg del passat segle, d'aquells explotats que volen deixar concret. se'ns van presentar algunes qúesti de ser-ho o, si més no, ser-ho en En parlar de la industrialització al ons que ara volem assenyalar. Més menor mesura. Berguedá hem de fer una ineludible enllá de la propia dificultat de ferun El desenvolupament de la indús referencia a les colonies industrials balanc;; de quelcom tan ampli en tan tria -parallel a l'expansió del sempre que a partir de la segona meitat del poc espai, cal reflexionar seriosa salvatge capitalisme-suposa l'exten segle XIX es construiran alllarg del ment sobre la producció historio sió de I'explotació de la persona per Llobregat. Aquest sorgiment, com gráfica referida al moviment obrer, la persona en una de les seves formes ha plantejat Ignasi Terradas (3), en general al nostre país i en parti més conegudes per nosaltres: el tre caldria cercar-lo en I'enfrontament cular al Berguedá. Per entendre'ns, ball assalariat. La imposició d'aquest de classes i en una rendibilitat soci si hom té interes en el moviment sistema -economic, social i polític• al a llarg termini. Evidentment, obrer al Berguedá i s'adrec;;a a la bi no estará exempta del sorgiment de aquesta qúestió repercutirá en l'apa blioteca, ho té magre, i no pas per resistencies. Aquestes resistencies rició i el desenvolupament deis que sigui incompleta. Parlar de la pretendran acomodar-se al sistema moviments obrers. Del moviment indústria sense parlar deis obrers ni a partir de reformes més o menys obrer organitzat a la nostra comar de I'obrerisme és -al nostre enten importants o bé transformar-lo to ca, en tenim precedents ja el 1855 dre- imperdonable, pero malaura talment per diversos mitjans. És la quan trobem greus enfrontaments dament no és en absolut infreqúent. historia d'aquestes resistencies des entre operaris i fabricants a Berga Si repassem la producció editorial envolupades a la comarca del Ber (4) -entre d'altres localitats cata la referida al Berguedá, comprovarem guedá alllarg del segle XX, les que nes- responent a la il.legalització de com, en general, no es tan impor sotmetrem a balanc;; en aquest text. les societats obreres i a I'expoli del tant com seria desitjable, ja que se seu patrimoni. També abans de gurament les institucions no ajuden Antecedents del movÍment 1871 trobemsocietatsobreres-sen prou. Si arnés observem la temáti obur al Bergueda se formar part de I'Associació Inter ca de I'esmentada producció, veu nacional de Treballadors (AIT)- a remcom hi ha diversos temes recur Aquestes resistencies al sistema de localitats com Alpens, Berga, Balsa rents i que no sempre són tractats que parlávem, al Berguedá igual que reny i la Pobla de Lillet. Entre 1871 amb el rigor que seria d'esperar a la resta de Catalunya, tindran i 1873se'ncrearend'altres-tampoc -pero que no sembla que tinguin majoritariament un carácter laic, a I'AIT- a Aviá, Borredá i Prats de més problemes del compte a l'hora antiautoritari i anticlerical. Es trac Lluc;;anes (5). AIgunes d'aquest so de sortir editats-. Per tant, podem tava d'organitzacions horitzontals i cietats obreres es comenc;;aran a in dir que una constant d'aquesta pro petites, ref1ex del propi model d'in tegrar a I'AIT a partir de 1872 (6), ducció editorial a la qual ens refe dústria existent a Catalunya. Aquest com són les pertanyents a Alpens i rim és I'important buit que hi ha primer obrerisme permetra la pos a Berga (7) quant a I'obrerisme. terior adopció -majoritaria i no En parlar del moviment obrer a Ens recordava Galeano, a través traumiHica- del model bakuninista, la nostra comarca, hem de parlar de d'un proverbi africá, que mentre els sent I'autonomia de les organitzaci Gironella, de Figols, de Puig-reig i lleons no tinguin els seus propis ons obreres i la seva federació uns de la Pobla de Lillet. la importán historiadors, les histories de cace deIs pilars més importants de l'obre cia de I'obrerisme a Gironella és res seguiran glorificant el cac;;ador risme catala. És per aixo que cal re cabdal. Ja el 1882 trobem que a (l). Doncs bé, segurament aquest cordar la importáncia de la proto- Gironella hi havia presencia del sin-

L'EROL 27 dicat textil Les tresclasses del vapor nes i nocturnes per a treballadors. Amb I'arribada de la Primera (8), organització catalana fundada Aixo ens permet demostrar la im Guerra Mundial es va estimular el 1868. portancia que tenie n aquest tipus de encara més el sentiment de consci El 1890 sera un any de forta agi societats i associacions en I'estruc encia de classe i per tant el movi tació sociaL El 22 de marc; es produí tura social del poble. Aixo trenca el ment obrer. Aixo era degut a l'aug un locaut patronal que afecta la fals mite, escampat per alguns sec ment espectacular de la producció major part de les fabriques entre tars interessats, que I'obrerisme industrial amb moti u de la teorica Sall ent i Berga -exceptuant cal Me només era violencia individual i neutralitat espanyola, Tot plegat va tre de Gironella i, en un primer exclusivament reivindicació labo su posar un augment de la deman moment, l'Ametlla de Merola- (9). raL Per aixo, no hem d'oblidar el da de la ma d'obra i el consegüent La conseqüencia va ser la vaga de component cultural i de formació creixement de l'explolació d'aques solidaritat promoguda pel sindicat del nostre obreri sme, cultura a la ta oEI s beneficis de les empreses crei Les tres classes del vapor, que en el qual tenien moltes dificultats per xeran moltissim pero els salaris no. cas de Gironell a comptara amb la accedir els treballadors i, quan hi Si hi sumem que els preus deIs pro participació d 'entre 520 i 700 accedien, moltes vegades estava ductes pujaran , ve urem com la ca obrers. Aquesta ll arga vaga durara manipulada per les escoles oficials pacit at adquisitiva de la classe tre fin s al mes d'agost, en que la patro d'aquell temps, en mans de l'esglé bail adora baixara en picat. nal iniciara una dura repressió, amb sia. Si a més hi afegim I'esclat de la desnonaments deIs treballadors que AIguns deIs gironellencs que van revolució russa, podem entendre vivien a les cases de les colonies, tat formar part d'aquest ateneu eren perfectament l'augment de l'activis contractant treballadors foraniscom (13): Salvador Sampere Parcedisas, me obrer. En aquest sentit trobarem en el cas de Viladomiu (10). Manuel Ruíz. Destacat anarquista que el 1913 n 'era el president; arreu de Catalunya, i també a la de Fígols. Membre del grup d'aflnltat de Manuel Guixé Pijoan, treballador nostra comarca, multitud de con Fígols. També va participar a la revolta El moviment obrer fins a textil que al 1920 n'era el secretari; ni ctes laborals. Un exemple són les de gener de 1932. Jordi Moncunill, que el 1918 fou vagues de 1917 i 1919 , Primo de Rivera CENTRE D'ESTUDIS JOSE? ESTER BORR ÁS escollit president de I'ateneu, carrec Al juliol de 1918, en el congrés La Confederació Nacional del Tre que va ostentar com a mínim fins al regional de la CNT celebrat a Sa nts, ball (CNT) va néix er a Barcelona 1920; Joan Rodoreda, que el 191 8 es constilueixen els sindicats ünics, durant un congrés celebrat al Palau n'era el vice-president; Josep Vila que agrupen les dive rses societats de Belles Arts a finals de 1910. Aixo domiu Vinyoles,Xic rei, queel19 18 d'una mateixa branca industriaL En no vol dir que no existís un movi n'e ra el secretario aquesta epoca la militancia de la ment obrer anteri or a aquestes da D'altres associacions de les quals CNT augmenta espectacularment, tes . És evident que hi era; el que en tenim no ticia són : l'Ateneu i és a partir d'aqui que ja comen ce m passa és que no estava articulat en Obrer d'Avia, fundat el 1913; la a trobar estructures sindicals fo rtes tarn de cap organització sindical Societat Obrera d'oficials de paletes, a la nostra comarca. Aquests sindi forta , podriem dir que anava més de Berga, fundada el 1900; la Soci cats ünics de la CNT seran molt per lliure, agrupant-se a l'entorn de etat d 'asserradors mecan ics de importants al Bergueda, Aixo es pot nuclis molt petits. Fou a partir deIs Berga i rodalies, del 1904; la Coo comprovar al Congrés de la Come fets de la Setmana Tragica que es va perativa o brera d e ca rburs, del dia de Madrid celebrat al desembre veure la necessitat de crear un con 1914; Lobrera bergu ed ana d e de 19 19 (14), on ja hi trobem repre federació de sindicats per tenir més Berga, del 1917; el Cercle d'obrers sentants deIs sindicats de diferents forc;a a l'hora d'afrontar els proble de Casserres, del 1909; la Coopera pobles del Bergueda: Olvan, Giro mes. Per aixo va néixer la CNT tiva Obrera de l'Alt Llobregat, de la nella, Figols , Puig-reig, etc. A la nostracomarca, pero, no tro Pobla de Lillet, del 1907; la Unió Entrarem en uns anys de gran bem massa informació de la CNT Obrera d'Olvan, del 1912; la Unió inestabilitat social i política. Aques Ramon Casals "Ramonet Xlc" fins a fin als de la ptimera de cada o O brera de Puig-reig, del 1907. I ta situació, en part, sera provocada (Berga 1908-Err, Fran~a 2001) principi deIs anys 20. Tanmateix, amb els autors de I'artlcle. com aquestes, moltes més que no per l'actitud de la patronal, que aco els indicis de la seva existencia i CENTRE D'ESTUDIS JOSE? ESTER BORRÁS citem perque es faria massa ll arg. miadava treballadors indiscrimina acció són les societats culturals i dament i que també duia a terme socials de caire obrer, que van aju una practica molt comuna a l'epo dar a integrar els treball adors en el ca i en temps anteriors, ellocaut. La món associatiu. Un altre indici és la nostra comarca no és diferent a la distribució de premsa obrera i lli resta de Catalunya, i així tenim la bertaria a di verses poblacions ber noticia que el 12 de novembre de guedanes -Berga, Gironell a, Olvan, 1919 (15) es manifesten a Girone la Pobla de Lillet- ja des de princi ll a pels carrers del poble els treba pis d e segle , com per exemple ll adors acomiadats i altres treballa Solidaridad Obrera, Tierray Liberta d dors que estan en vaga, suposem i Sa lud y Fuerza (11), entre d'altres. que en solidaritat amb el ls. Es ma De les associacions abans esmen nifesten tat cridant contra la patro tades cal destacar-ne algunes (12): nal i cantant la Marsell esa en passar la Flor Obrera Gironell enca, funda per davant de la caserna de la Guar da e11 903, i l'Ateneo Gironell ense, dia Civil. Sembla ser que el fet va societat obrera que entre d'alt res acabar amb la intervenció de la for ac ti vi tats duia a terme classes diür- c;a püblica.

28 L'EROL Aquest augment de la CNT i de Una altra d'aquestes vi es de con a crear una organització anarquista la inestabilitat fara que la patronal trol fou la creaci6 deIs comites pa (preludi de la Federació Anarquis reaccioni i munti els seus propissin ritaris, que teoricament eren unes ta Iberica, FA!), on van assistir grups dicats: els sindicats lliures, que jun plata formes per intentar resoldre els de molts pobles; entre ells hi havia tament amb les bandes de pistolers conOictes laborals de forma pacífi• enJosep Viladomiu (l9) de Girone a sou, pagats pels propis empresa ca i no violenta, com havia succeH lla. Al pie regional de grups anar ris, combatran violentament aquest fins ara amb el pistolerisme. Així, quistes de mar¡; de 1926 hi assistei creixement del moviment obrer. quan hi havia un desacord, s'asse xen grups de la intercomarcal Igualment també es va portar a ter ien a la mateixa taula els represen Manresa-Berga, com per exemple El me en aquests anys la tristament tants de la patronal i deIs treballa Fulminante de Fígols -probable famosa Llei de fugues, que també dorso La teoria era que d'aquesta ment el grup abans esmentat-, La sera una practica usual en temps manera es solucionaven els proble Eterna Llama de Berga i un altre franquistes. mes de muLU acord, equilibrant els grup de Puig-reig (20). Mentrestant, les vagues i els 10- interessos deIs treballadors i de les Va ser en aquesta situació de c\an cauts continuaven arreu de la co empreses. La realitat era una altra destinitat quan un deIs sindicalistes marca, i les detencions de sindica ben diferent i sempre prevalien els més coneguts de la comarca del listes de la CNT eren contínues. interessos de la patronal per sobre Bergueda va comen¡;ar a entrar en Sembla ser que a finals de gener de detot. contacte amb el moviment obrer. 1920 es van detenir nou persones a La postura deIs sindicats davant Era en Ramon Casals, RamonetXic, Puig-reig (16). Com a conseqüen• el nou regim i els seus "jocs" va ser que a mitjan anys vint, treballant a Josep Ester Borras "Minga" cia, les dissolucions de la CNT fo diferent. Per una banda la Unió la fabrica de cal Asensio de Berga, (Berga 1913, Alés, Fran~a 1980). ren constants. Destacat membre de la CNT de Berga. General de Treballadors (UGT), i va coneixer vells sindicalistes de la En aquest sentit creiem que és de LUIGI com a conseqüencia el Partit Socia CNT que el van anar introduint en justicia recordar algun deIs obrers lista Obrer Espanyol (PSOE), van aquest món. Un d'ells era Antonio que van participar en aquests sindi participar en aquesta legalitat adop Bonilla, que provenia d'Andalusia, cats als principis deIs anys vint. tant una actitud més pragmatica i d'on fou desterrat per la seva acti Puig-reig: Esteve Gorgas Serra iJoan col.laboracionista; creien que par vitat sindical. A mesura que va anar Pons Viñeta, que en fou secretari i ticipant-hi aconseguirien més resul passant el temps, la dictadura de president. Gironella: Manuel Gui tats que no marginant-se. Per altra Primo de Rivera es va anar afeblint; xé; Manuel Lladó Cortina; 19nasi banda, la CNT no va creure en els així, a la segona meitat deis anys vint Llimós Gracia; Jordi Moncunill; esmentats comites. Aixo, junt amb es van comen¡;ar a produir alguns Lluís Pagerols Masforrell Pallot; el seu típic radicalisme, va fer que fets que demostraven que el movi Prudenci Pei; Emili Riu;josep Vila fos prohibida i hagués de passar a ment obrer estava tocat pero no domiu, que fou tancat a la presó en la c\andestinitat. Tampoc no ens enfonsat. Un exemple és en Josep aquests anys per la seva actuació; hem d'oblidar deIs sindicats lJiures, Ester Borras, el Minga, que entre el Ramon Plarromaní Mas, que fou que camparan al seu aire, ja que 1927 i el 1928 va organitzar el sin ferit d'un tret al pulmó durant les estaran en el seu ambient i es con dicat del metall de Berga, a la c\an seves lluites contra els sindicats lliu vertiran practicament en els sindi destinitat evidentment, i en va ser res. Berga:Just Lacau Peralta; Maria cats oficials. Pertant, podem dir que el president. Tarrés Tarrés, la Canyetana, una de entrem en uns temps una mica gri Pero el fet amb més transcenden les poques dones sindicalistes de la Ramon Sant Mas "el Ros" sos pel que fa al moviment obrer, cia d'aquests anys fou sens dubte qual tenim notícia a la nostra comar (Berga 1910, Mas d'AsII, Fran~a 1973). almenys durant els primers temps l'esc\at de la vaga de la primavera de ca. Fígols: Manuel Peralta Berbal, Membre de la CNT de Berga. LUIGI de la dictadura. Malgrat que hem dit 1928 (21) a l'alt Llobregat. Aquesta que potser no es coneix gaire, pero que la CNT va ser durament repre vaga vindra estimulada per I'intent que fou un deIs organitzadors del saliada, aixo no vol dir que deixés deis treballadors d'aconseguir la sindicat miner de Fígols el 1917. personal davant els atacs de les ban d'existir ni d'acLUar; ho seguira fent, jornada laboral de vuit hores. Aixo Un altre exemple de la violencia des de pistolers, etc. pero adaptant-se a la nova situació. va anar precedit d'una reunió que d'aquesta epoca fou l'atemptat a Al setembre de 1923 Primo de D'altra banda, cal es mentar l'aug van mantenir delegats deIs treballa Angel Pestaña fet a Manresa a Rivera va donar un cop d'estat recol ment de I'activitat i la presencia deIs dors amb representants de la patro l'agost de 1922, on sembla que va zat per la patronal i la burgesia, per anomenats grups d'afinitat, que no nal a l'abril del 1928. En aquesta intervenir un bergueda que es deia a intentar aturar la inestabilitat tan eren més que grups de persones reunió hi van assistir, entre d'altres, Serra (17) i que pertanyia al sindi social com política en que vivia l'Es ideologicament identificades amb RamonetXic i Alfons Ortiz Cabanas, cat lliure. tat espanyol. Per aquest motiu va les idees anarquistes. A Fígols , per un altre deis sindicalistes que pos augmentarel control, mitjan¡;ant la exemple, se'n va formar un integrat teriorment estaran dins la CNT le Vobrerisme durant la repressió i d'altres vies, sobre el entre d'altres per Manuel Ruiz, An galitzada. Com era d'esperar, no es dictadura de Primo de moviment obrer i també el cata la gel Vaqué, Pe re Bascompte, Peralta, va arribar a cap acord i aixo deriva Rivera nisme. Una mostra d'aquesta re Baltasar Martínez, etc. A Gironella cap a l'esmentada vaga. pressió fou l'alt nombre de cenetis també se 'n va crear un format, en En aquest conOicte van tenir un Durant aquests anys de forta ines tes detinguts només en pujar Primo tre d'altres, per Josep Viladomiu, paper molt important els esmentats tabilitat social, el nombre de mili de Rivera al poder. Un exemple és Benet Cadena, Ramon Faura, Pau Ramonet Xic i Alfons Ortiz i en tants de la CNT es va reduir a tot el en Tres Tres, de la Pobla de Lillet, Porta,joaquim Penina, etc. (l8). Ramon Sant Mas, el Ros, gran amic país, perque els treballadors tenien treballador del carrilet i ninotaire. En aquest sentit cal esmentar del Ramonet. I aquí destaca ríe m el por de les conseqüencies que podia Va ser un militant molt actiu i va també la reunió que van tenir el paper de la Maria Tarrés, que ens su posar estar afiliat a la CNT: aco passar moltes vegades per les pre 1925 alguns grups de Terrassa i de ajuda a entendre que la dona treba miadaments, repressió, inseguretat sons de la comarca. la intercomarcal Manresa-Berga per lladora també era present en un

L'EROL 29 món - ens referim al sindicalista Tanmateix, les il ·lusions de gran i Berga, entre d'altres poblacions. Saló, sera assassinat el juliol de 1936 encara dominat pels homes. Ella va part deIs obrers no trigaran a pan Seguint en el terreny sindical, du al terme municipal de Casserres. comandar un grup de dones per sir-se davant de la lentitud i timidesa rant la República també apareixeran Pel que fa als partits obrers, cal anar a fer guardia a la caserna de la deIs canvis que la República dura a sindicats autbnoms, inspirats en el destacar el BOC. Aquest partit al Guardia Civil, per evitar que s'em terme i de la repressió cap al movi sindicalisme revolucionari de Nin i Bergueda el trobem ja el 1931 a portessin els presoners, que s'havi ment obrer en forma deIs anome Maurín, que dependran del Bloc Berga i Gironella; des de 1933 a la en fet durant el conflicte, a Barcelo nats presos governatius. Obrer Camperol (BOC) primer i Pobla de Lillet i el 1934 a Puig-reig. na. Sembla ser que no se'ls van En arribar la República, la CNT després del Partit Obrer d'Unifica En Manuel Prieto Garcia, sindica arribar a emportar. També evita que sortira de la clandestinitat i els sin ció Marxista (POUM) . En aquest lista i miner a Fígols que havia par un grup de dones cremessin la ca dicats de la comarca adherits a la sentit trobem un sindicat depenent ticipat activament a la vaga revo serna,ja que hi havia criatures i deia confederació es reorganitzaran i del BOC a la Pobla de Lillet ja des lucionaria de 1932, després de que ells no tenien cap culpa deIs creixeran, sent sens dubte la prin de 1932, amb 170 afiliats al 1934 l'esmentada vaga abandona l'ideari actes deIs seus pares (22). cipal for<;a sindical de la comarca. (25) Al maig de 1936 es reorganit aerata i s'afilia al BOC. Va ser un D'aquesta vaga acabaríem esmen Pel que fa a la UGT, al Bergueda zara (26), sent aleshores afí al deIs candidats d'aquest partit obrer tant que va aixecar una gran solida igual que a gran part de Catalunya POUM i amb 124 afiliats. D'altra per la provincia de Barcelona a les ritat, almenys a Berga, on es van tan no apareixera amb importancia fins banda, durant la República també eleccions de novembre de 1933 i car les botigues en una mostra a la Guerra Civil (tanmateix, cal podem trobar l'anomenat Sindicat participa com a orador en la cam d'entesa amb els treballadors. Cer exceptuar el cas d'Avia, on la UGT de la Garrafa - així és com l'anome panya duta a terme pel partit al tament aquest conflicte va ser un existira des de 1934 (24)) Pel que naran els seus adversaris (27)-, sin Bergueda, durant la primavera de! bon aldarull per a la ciutat de Berga, fa a la producció agrícola, cal des dicat d'inspiració catblica que s'ex mateix any. El 1935 es creara el fins al punt que el diputat Bergue tacar e! sindicat Unió de Rabassai pressara a través d'una publicació POUM. Aquest partit hereu del da Farguell va haver d'i ntervenir res, amb for<;a importancia a Olvan anomenada La Victoria. Aquest sin BOC i la Izquierda Comunista com a mitjancer entre els treballa dicat tenia presencia almenys a Española (ICE) d'Andreu Nin, com dors i la patronal per tal de calmar Berga, Puig-reig i Gironell a, i en que tampoc podra esdevenir la els anims. Sembla ser que durant el aquest darrer cas podria ser que es vanguardia de la CNT, potenciara conflicte es cantava una tonada tractés del sindicat dit Sindicat la creació de sindicats autbnoms ja popular que deia: "Els burgesos ens Obrer d'Indústries, Arts i Oficis de esmentats abans, tot i que la major vale nJer la por, pero els obrers de l'alt Gironella i Comarca, que fou cons part deIs bloquistes primerament i Llobregat no en tenim, no" (23). tituH a l'abril de 1932 i que posteri després deIs poumistes, sindical Una altra de les poblacions ber orment s'extengué a Berga i Puig ment estaran afiliats a la CNT. Pel guedanes que va patir fortament el reig. El president d'aquest sindicat que fa al POUM, a més del ll ocs on conflicte fou la Pobla de Lillet, on a Gironell a, Ramon Cotcharrera ja hi havia hagut el BOC - Berga, Gi- també hi va haver mol tes detenci ons i enfrontaments amb la for<;a pública. Tampoc no cal passar per alt l'empresonament de molts treba ll adors, que anaren a parar a les presons berguedanes, i l'acomiada ment de molts altres. Al gener de 1930 cau en Primo de Rivera per a la multitud de proble Josep 8ach Fornells (Berga 1910, mes que arrossegava, i és substituH Rodez, Fran~a 1995). Membre per un altre militar, en Berenguer. de la eNT de Berga. Va participar S'inaugura l'etapa final de la restau en la seva legalltzacl6 al 1931. LUIGI ració coneguda com a "dictablan da", on s'intueixen més escletxes, i és per aquestes escletxes per on ac tua el moviment obrer que es va reorganitzant, encara dins la clan destinitat. Així el 6 d'octubre de 1930 es fa un PIe intercomarcal clandestí de la CNT al bosc de Suanye, prop de Manresa, en e! qual sera present l'Angel Pestaña com a representant del comite regional.

La II República: apogeu del moviment obrer l:arribada de la 1I República va ser rebuda amb esperan<;a per la socie tat catalana i berguedana. Sera rebu Les forces de I'autorltat a la pla~a da públicament i festiva pels carrers Sant Pere al 21 de gener de 1932 , de pobles i ciutats catalanes, i el després delllan~ament de les bombes Bergueda no sera una excepció. del Bueno. LUIGI

30 L'EROL ronell a, la Pobla de Lillet i Puig la vaga revolucionaria. Malgrat aixo, reig- el trobem a Fígols i a Guardi Salvador Robles, un anarquista del ola. Els organs d'expressió d'aquests sindicat de Fígols amb una llarga partits per la comarcal Manresa experiencia revolucionaria i una Berga seran Front -BOC- i Avant - formació cultural destacable POUM-. Pel que fa a la Unió Socia -col·laboraba asiduament amb lista de Catalunya (28), fruit d'una Ti erra y Libertad i amb Brazo y Cele escissió de la Federació Catalana del bro-va advertir que ells donarien un PSOE, cal destacar la seva presen exemple del que era el comunisme cia a Berga sota la direcció de llibertari (31) SegonsAbel Paz (32), Marcel.lí Prat i Gonfaus, i a Borreda els primers dies de 1932 - abans de dirigida perJosep Sanya i Rota. Com la vaga- a Sallent i a Fígols-citant a veurem més endavant, el Partit So A. Gilabert- hi va haver un ences cialista Unificat de Catalunya míting de Bonaventura Durruli, (PSUC) apareixera durant la Guer Artur Parera i Pérez Combina, a ra Civil juntament amb la UGT. pelició del sindical. El dilluns dia 18 Paral·lelament a ['auge reorganit de gener, el sector textil bergueda zatiu de l'anarcosindicalisme, al anira a la vaga per I'incompli ment Forces de I'autorltat dirlglnt-se Bergueda també s'intensificara I'ac transformació periódica i progres per part de la patronal deIs acords a Sant Comell durant els fets tivitat deIs grups d'afinitat anarquis siva de la societat, i la deIs que ac presos en materia salarial. Lendema de Fígols de 1932. LUIGI ta existents, com el Fulminante de ceptaran la participació en la polí• dimarts, aprofitant la conjuntura, Fígols i La Eterna Llama de Berga, tica parlamentaria, com és el cas els miners de Fígols declaren la vaga adherits a la FA!. També podem deIs grups de Sabadell i Manresa. El general revolucionaria (33). El pro veure la gran activitat que duran a primer corrent del trentisme és el cés, en aquest casos de gimnastica terme -sobretot del 1932 al 1933- majoritari i és el que podem obser revolucionaria, seguia la següent els grups d'afinitat de Gironella, var també en major mesura al Ber pauta (34): 1) presa de les armes i com és Amor i verdad adherit a la gueda, com veurem més endavanl. de l'Ajuntament sense violencia, 2) FAl , i el grup Espartaco trentista. La dialecti ca entre "trentistes" i assetj ament de la caserna de la També apareixeran nous grups, deis "faieros" és, doncs, una clara expres Guardia Civil; 3) proclamació del quals destaquem, a tall d'exemple, sió de les divergencies tactiques comunisme llibertari amb la penja- alguns apareguts I'any 1933: el grup dins el sindicalisme des de princi de Berga Volcán - adherit a la FAl- i pis de segle (30),ja abans de la cre el grup de la Pobla de Lillet Las ació de la CNT, on les posicions Rebeldes del Pirineo, grup format anarquistes i les sindica listes entra exclusivament per dones i també ran sovint en contradicció. adherit a la FAl (29). El gener de 1932 s'iniciara a Aquest auge obrerístic, cultural i Fígols i s'estendra sobretot a les associatiu, també el veiem en les poblacions de I'alt Llobregat i el associacions culturals de caracter Cardener una vaga general revolu obrer com ['Ateneo Gironellense - cionaria que proclama el comunis que funcionava des de principis de me llibertari. Sobre la possibilitat de segle- i el Casal Democratico de dur a terme aquesta vaga se'n va Gironella, amb gran activitat des parlar en una reunió deIs sindicats deIs anys trenta. de la CNT de la comarca duta a ter Entre finals de 1932 i principis me a Gironella. En aquesta reunió de 1933, amb la creació de la Fe tots els sindicats, excepte el de deració Sindicalista Llibertaria, Fígols, van acordar no dur a terme s'organitzara organicament una tendencia dins la CNT, anomena Detencló deis mlners que lIan~aven da trentisme en referencia al mani les bombes. A primer pla en Mlquel fest signat per trenta importants Bueno Gil (Moros, Zaragoza 1882, Mathausen 1944). LUIGI militants de la CNT a I'agost de 1931 . El trentisme, impulsat sobre tot pels vell s militants cenetistes, voldra la consolidació deIs sindicats i es mostraran crítics amb la impa ciencia deis joves de la FA!. La ten dencia trentista es diferenciara, doncs, de la "faiera" en qüestions tactiques i no ideológiques. Dins el trentisme podem observar, com a mínim, dues posicions: la de Peiró, que pretén la creació d'una CNT Exploslus I munlclons casolans forta, per tal de crear la infraestruc extrets del pis on s'atrlnxeraven els mlners al ser descoberts. LUIGI tura suficient que p ermeti una

L'EROL 31 da de la bandera roja i negra a la casa Ens fixem en el cas de Gironella per (36), com molts altres sindicats ca consistorial, la supressió de la mo que junt amb Puig-reig i la Colonia talans, al contrari que els sindicats neda, de la propietat privada i de Rosal són les poblacions bergueda de Manresa i de Sabadell, que pas l'explotació de l'home per l'home; nes en que es donara el trentisme, saren a la UGT. 4) arribada de la forc;a pública, re sent Gironell a un cas especialment buda amb més o menys resistencia, interessant en referencia a aquesta Juliol de 1936: rebel·lió i 5) dura repressió personal i sindi dialectica. El trentisme a Gironella militar i revolució social cal. Portada del perlOdlc trentlsta s'articulara dins el sindicat a partir La vaga revolucionaria s'estendra de Glrone"a Luz y Vida. del Grupo Espartaco i s'expressara Després de l'acció del poble de Bar a Sall ent, Navarcles, Balsareny, Car- ARXIU DE GIRONELLA a través del periodic obrer Luzy celona que va contribuir decisiva Vida. Del Grup Espartaco eren ment en el fracas de l'aixecament membres Manuel Guixé Pijoan, militar contra la República, es des Lluís Pagerols Masforroll i Josep encadenara una revolució encapc;a Pujal, etc. En contraposició, la ten lada principalment per la CNI, for dencia partidilria de la FAl sera re c;a sindical majoritilria en aquell s presentada pel Grupo Amor y moments. La revolució comporta Verdad, integrat entre d'altres per ra la creació de comit es de milícies

PER' ~ÓDICO OBRERO DEFENSOR DE LOS OPRIMIDOS Josep Vi ladomiu, Ramon Faura, antifeixistes a cada poble, substi

A!QO 11 GttOD ena, 10 de Febrero de 1933 NO>1 . • Manuel Lladó, Francesc Vicente i tuint o coexistint amb els ajunta Luciana Cadena. Aquests dos cor ments. Aquest comites estaran for ca y qu. l oa-t'fef... (le UD. forma rents articulats a partir deIs esmen Al ' camarada perdido poco decoro.. a CI",IOI c"mpan,... mats per representants de la CNT, 101 por qlOll' dtacotaD IU l'cUca o ptOCedlmkDtOI "Mdo, . b,oluta tats grups, s'enfrontaran dialectica UGT, Unió de Rabassaires, Esquer H. duapuc:ctdo parl IJcl:D prc Dllel tro qllcndo (.amand. A ~U.tlD malte del lodo COII .1 Id ..1 qo. tlJel Gtb_cl. mllmol dlctD. pOli.', ment per tal de controlar el sindicat ra Republicana de Catalunya (ERC) , Oupuh dlt pblrna 'afumtd. d 11111"(; , 11110 d. uto. di ... ti luchador H.blamoa a.l, por q •• IltamO' btau,_bl •. ftItHadoa qoe b, h'bldo comn.Uo único Aquesta dialectica passara per POUM i PSUC de cada localitat, El "aclo que h, dejado cotn DOI O. OU OJ , lo. QUl cnn 4! 1 c.nmpanhno. rlOI de] mlllClo.ado .rtlculo pala lodoa loa 'UltO. . ..iDlflDdo 1111 01 y IIUullU Id,toloal.', DO u II ~D. f.l cllmeotc. la voluntat de fer un boicot al segell adequant la composició del comite uprocbudo O4.lo. , cemo ti mur D' Daamallllc" d.'IDttu.. d atnbajó lamblh pua flctUtar l. , pul. IUlvral q~. al' .... por q ...0 .110. d óa d, JI", •• ~r~ ~Ill .' VIDA que ..1 .. coD. dmpall.:' .. 1CO IDO pru' ,~ dc lo que c,_ca . o.otrct poalle t. lIIfaUbi confederal per part deIs trentistes, a la realitat de les diferents forces eS.elmo, .~c~~ .I. -4ltortal q"'. COII clllombn tAIl IIIÓpLcOf' pobllumoJ !Jdad. y q •• como todoa 101 ItIIU a .1.lllnCl'o 6, cofTCIpoadJf-D.tc.1 t:! dd p ..ado Ell u'o e.tamo. pfOpelllOa a 'la eqwvoca' que acusaran a la FA! d'intrusisme obreres, d'esquerra o sindicals- de L. IlIme .dve,.a b, dt.puuto qUII: DO PlJdli'am o. lur p(\r SI~ u Q d . clóa. pirO ,1 qac qorremq, n.pdo por Duutt.. t pnch cl(l_.~)(' qlllt ' al ~ , •• Ixpo.lc¡nacl y orlcollcloou CQ DUUI,ro paladi o, dins el sindical. La resposta sera l'or cada població. Amb l'esclat de la a'tlo It deb. dllcuUr de Duaaua &c ·C.ltva Ub, tt.,.lu hl penlldo co. ti UD coe.t.oll col. bondor y 0. 0 tuaclO. .,a ..:reaame.ta ·y 110 co abafeldo e.muld., tafaMJ .. como le ~tDI hadado, ganització d'una assemblea per re Guerra Civil i la revolució social, el t. ozea.llludOo obtrn uo comp.l\ero de 101 de mljor "aH. , T.mbltG quuemo. bacu cODatar Nafltro m4 • • ~Udo pl u me tr'lumiUrno • • 1'" ftmllt nu y , ml,I.' que tomo. Intllltu y ddnlorra d~ organitzar la CNT al marge deIs moviment obrer posara en practica 'du , LUl 'f VIOA lufre .1 dolor de l. plrdid. Ittc par. bl, dd bOm bre bun o y 1_ c"otform.ciOa l odal por medio d ~ l ar",olu d"'" , huta que dlllp.' __lIrO O r1lp ;, le dedlcl ro .u prlmc" p ~ lIl:la de .\1 p. l,dl.lI., ~Il cordial u · trentistes. molt de tot allo per a que s'havia complel' r:D r.lltl 1.. CUt,1 cuado, ru clD pnvUq.iadll, pero tlmb!lu comb&~ Aquesta dialectica acabara amb el estat preparant des del segle XIX EL G t UVO Esp,u !1.1.cO tJmo. C:Qr lodo 'D""ltro !Almo 'J ca furno , drrto nctor qu. q\Üc:re 1m pOller por l. fuen. 11, col.cth1d,d trencament i amb lacreació deIs Sin -per mitja de la cultura, la lluita i la humana '1.1 modo de . fotl, y pUlir. AFIRMACIONES por que. . • Dueltro IlI.Ici o tl U II' Iqw dicats d'oposició l'estiu de 1933. Al creació d'infraestructures diverses. Yocael6G ¡ameatt ble hnpoDtl' pOJ' 1, El . Orupo E,putlcc _. • 0. be lIev.r1a UI e lla ' de l. IIltuUlt.U fllena la que de eolpe y pona.o .0 Bergueda trobem sindicats d'oposi De seguida sortiran columnes de mO llmpuClto la, o~~a l f1~ lotl la p ..a d" y q'Ul aOIQUoa ",u)' amar' .e: puede apndll, TIII~oa 11 COG opLe l60 p ¡,) bllc • . dup1lh dI 101 ,1.1 ' i!&rneUt e coo'Llt'.mO I 'quI ba' sid o vlcdóll que 'dkho lt<:tO'f, por hllma ció a Gironell a, a Puig-reig i a la voluntaris cap al front d'Aragó. Cal CIIOI fnolitdo• .,.toa ocurridoa el uo Icto d. dcimolrlltuclólI fa ptr' a. qu'''' 10 IdeoleQt • . • 0 ..bl. dla 8 dll mee pllado, dr. d.t a CODO ¡uldo de ls colrcdvldad o bren ,!!. preciar y reco¡:tr 1.. upfractOIlCl de: ca DUlltr. oploMa u fruolc. dicho c.. 1011 pau out'lr .. , firmado"", l. cl au uplol.d., p. ,1 f llClunr dI Colonia Rosal. Aixo suposara l'exis dir que fins hi tot aban s de la rapida mo1'fml1D. rO, No pntfad.mo. ao.otlo.t Impo ' 11111 form a dc6aJU . a lo. probJem .. Pura bln, ED 11 eróDlc. dI prc ' aft auutrll . pudad oa" I todo. mb Drantu a Inolnf fA bt\:lr.6c:lo tencia de sindicats d 'oposició i de la organització i sortida de columnes IInDcladtlD6muo 1.de Luz l' VIUA. lo. acctor.. Qae colI.iliq(moa la '0' de loa mbmol trab.jl dor .. , , h ab la UII arllCla lo tJlwado . Oe,pu" d edad, ubtmot que bl , Itc:IOttl, la trulformadÓD aocW qlle Jl O CNT a Gironell a -on el de l'oposi de voluntaris al front , hi va haver dr Ja tu"dlu. 1.11 I1 cual IIO.OCra . qua 01'1 10111 dI UII' fOfml muy dll ' ' OttOI rivl mlDu dtltlDlOI DO ti upoahmol COD toda cl arid.d b.jo Unt' I 11 IIUUlIl, Y qUl t U iletalllOl In b.llf fido dI Iln putblo (1 dI. ulla ció tindra la majoria d'afiliats- i a petits grups que marxaren cap a IIUIIC'fO JIII<:Io 'J cou la rnpoo .. bllJ, .. u crUtrlo Ofo"'''¡O , "UO, e' qU f lI .clón, ILa O, ID p, o"eche de I.. hu d.d dI) .. I;",ltO que u mea t loa.b • . '1utu me. y uIClIIlO' rupelo pel maald. d Ilu,n. puo 'p"a lu.llur 11 proctdu d. IleuoOlllldl'f ldllo, tt e.. .lt"isa ~p. n. y poc e~ut,., l(l:rol9' dicho cambio, drbe habu pottbUJ, Puig-reig. Saragossa; aquest és el cas del mi 'fol,doll. do., I.flO. que 1'" acto. 'eta,'J 1io~ utamot dtapu.'co;,' \DIc., dad ,part drctulllo ° dr. lo coatra'~ DO tupolldln COl! ¡.. u poatcloDU 'fI'f 111 a COa feDtl: u lHícaUvo. ~r if. rio lnmo. de frac.to le tr aello fe Al novembre de 1933 les dretes ner de Fígols Manuel Prieto (37). que dl.r1alllctt ,,_\JIU, yquI CU" • uo. e IlId1 i! ao. de dulol 'hombrra duodl¿do 'ti! PlrJu..Ic1o de OU ClU • mOl qae 1'" upo. ldosu cOa l;lbll ' que d lc t~ que poula ua hl ..l lIoble mltma UUIa lJbr.rad on , pujaven al poder, iniciant-se un Les diferents forc;es polítiques i sin 1n l.6cllO'llate tntre 1, jUl'ro tud • y i!lnnOl e como tI,el ldral au ó\ rqul- UHONlUO període de dura repressió cap al dicals organitzaran columnes, la moviment obrer, on la patronal i el majoria confederals. Hi haura ber govern pressionaran fort . Poc des guedans a la columna Karl Marx i dona i Súria. ! sense tenir el mateix seguents- i amb la deportació de prés, al desembre, es creaven les també a la columna Durruti -la que caracter revolucionari, hi haura el molts obrers a la Guinea Espanyo alianc;es obreres en que no partici va sortir primer-, pero la majoria cas de Berga, Gironella, Puig-reig i la, deIs quals destaquem: Manuel para la CNT, pero on sí que s'inte van anar al front amb la columna Manresa. Tanmateix, a Berga hi va Peralta Berbal, Antonio Zamora, graren alguns sindicats d'oposició; Terra i Llibertal. El marc; de 1937, haver un gran rebombori arrel de la Ramon Noguera o Salvador Lozano. en el cas del Bergueda, va participar ja en l'inici del que sera la contrare detenció d 'en Miquel Bueno i sis Alhora molts obrers foren empreso en el front únic, a partir de febrer de volució, es decidira la militarització miners més, on durant un setge nats, com Miquel Bueno, Ramon 1934, el sindicat d'oposició de Puig de les columnes de voluntaris; da exagerat s'arribaren a ll enc;ar unes Vila, Ángel Baqué, Josep García, reig (35), pero no l'actiu sindicat vant aquesta decisi ó, molts anar "bombes" des d'un pis de les voltes Salvador Robles, etc. trentista de Gironell a. A partir del quistes berguedans, negant-se a d'en Claris. El dissabte 23, segons Els anomenats fets de Fígols van congrés de Saragossa celebrat el acceptar la militarització, lomaran Jaume Serra, i el diumenge dia 24, agreujar sens dubte l'enfrontament maig de 1936, es va decidir en prin als seus pobles i alguns tindran ales segons Bo rderies i Vilanova, les tro de tendencies dins la CNT, del qual cipi la reintegració deIs sindicats hores responsabilitats als comites pes entren a Sant Corneli sense tro abans parlavem. Un exempleclarés d'oposició dins la CNI, deixant, municipals i d'empresa. Per exem bar resistencia. La vaga revolucio el de Gironella, en que el12 de juny pero, llibertat a cada sindicat per pIe, enJosep Vi ladomiu, que anira naria arribara al seu final sense cap de 1932 hi va haver una divisiósin• que decidís si es reintegrava o no a a una cooperativa de Manresa; episodi de violencia revolucionaria. dical entre els "vells" sindicalistes i la Confederació. Pel que fa a Giro Ramon Vila, que anira a la col S'iniciara una dura repressió sindi els "joves", malgrat que tots segui nella, cal dir que l'important sindi lectivitat de Fígols i Josep Ester i cal i personal amb nombrosos pre en dins el Sindicat Únic d'Oficis cat d'oposició de la localitat i el sin Ramon Casals, que tindran res pon sos -detinguts en les setmanes Varis de Gironella, adherit a la CNT. dicat de la CNT es van tornar a unir sabilitats municipals.

32 L'EROL D'altra banda, el procés revoluci funcionar bé en general i va n supo afusellat al juliol de 1940; ES leve onari comportara la col.lectivització sar avenc;os tecnics importants, com Gorgas Serra, membre de la CNT de de terres i fabri ques, col·lectivitats és el cas de Fígols, en que es fan re Puig-reig, afusellat al juliol de 1939; que posteriorment la Generalitat, formes a la mina Consolació: es fa Antoni Lorent Casas,Atayud, pages per imposició de la realitat, haura de ran voltes a les mines, es comprara de la CNT de la Pobla de Lillel, afu legitimar amb el decret de col la maquina electrica per arrossegar sellat a I'abril de 1940. 1mo lls altres lectivitzacions, un intent de regul a les vagonetes, i es fara la passarel·la que per motius d'espai no podem ritzar i controlar allo que era ja un per anar cap a oficines, arnés d'al citar. fel. Al Bergueda sabem de I'exislen tres avenc;os en mecanització i Els que van travessar la frontera cia, per exemple, del cas de la Co lampisleria (41). Finalment, cal dir lambé van patir les dures condici lonia Rosal, que va ser col·lectivit sobre les col·leclivitzacions que, ons de I'exili , havent de passar pels zada d ienl-se Bergolvan (38). malgrat que al Bergueda foren im famosos camps de refugiats: Vernet, També sabem del cas de cal Bassacs, pOrtants i que sembla ser que re Sant Cipria, Agde, Argelers, Noer i en que L1uís Nicolau Fort, un anar presentaren en general una millo molls d'altres. A aixo cal sumar I'ini quista d'acció que havia participat ra per als diferents centres de ci de la Segona Guerra Mundial. en I'assassinal d'Eduardo Dato el producció, manquen estudis de cas Molts deis nostres obrers mili tants 1921, estava al capdavant de la sistematics que aportin informació es van afegir a la causa aliada inte col.lectivi tat amb la participació al respecte. grant-se a la resistencia francesa. acti va d'anarcosindicalistes com Bonaventura Molero Corominas "Molas", Aixo va fer que molts caiguessin en Valentí Cadena. La fabrica de cal El franquisme: (Avla 1909-Berga 1984) . Fou un deis mans alemanyes i anessin a parar Monegal de l'Ametlla de Casserres repressió i resistencia maxlms responsables del PSUC I UGT a camps d'extermini. Uns quants n'és un altre exemple, on cal desta de Berga. FAMi LI A FORNELL car la participació de Caries Santan Tothom sap les conseqúencies que dreu Tort, membre del comite de va tenir la caiguda de la República: Florenel Gulx Vilajosana, (Berga 1906,Caraeas 1985). Membre del control com a delegat de la UGT i el es van perdre les lIi bertats que tan POUM I de la CNT de Berga. LUIGI PSUc. En aquesl perfode es treba esfor¡;:os havia costat aconseguir. A li ara des de les forces obreres i sin més, es va engegar una dura repres dicals en el sentit de crear una granja sió que va portar molta gent a I'exi comarcal a Graugés i també un hos Ii , la mort o la presó. Els que havien pital comarcal al convent de Sant participat al moviment obreren van Francesc. El procés col.l eclivitzador ser especialment protagonistes, i va afectar també els cinemes com és així molls van ser assassinats, entre el cas de Borreda i del Cinema Olím d'allres 1I0cs, al conegul Camp de la pic CNT (39) de Berga. També hi Bota, com l oan Ba ral Agon, de haura cooperati ves com la de pi n Berga, membre d'ERC i posterior tors de Berga que depenia de la UGT ment del PSUC i UGT durant la En Just Laeau Peralta, (Barbastre, Osea 1884, Berga 1954), (primer de I'esquerra i de la qual fou secretari en Benet República, afusell alaljunyde 1939; dret). Destaeat mllitant de la CNT de Comell es Freixa (40). Aquestes Pere Casca les Nicolas, miner de Berga junt amb un grup de mllielans. col·lectivilzacions sembla que van Baga, membre de la CNT i la FA I, LUIGI

deis molts que hi van passar són (42): ]osep Ester, que va entrar a Mathausen a I'abri l de 1944 i en sortí q uan alli beraren el camp; Alfonsa Bueno Ve la (43), dona de Josep Ester, mil itant de la CNT de Berga, que primerament fo u traslla dada a Ravensbruck, on va ser víc• tima d'experiments, i després va anar a Mathausen;. Josep Bueno Ve la, que va ser dut a Mathausen a I'abril de 1944 . Altres berguedans no van tenir la sort de sonir vius deis camps; al guns d'aquests són: Miquel Bueno Gil, anarquista bergueda que fo u dut a Mathausen a I'abril de 1944, posteriorment se'l trasllada al famós castell de Hartheim on fo u objecte d'experiments cientffics de tat ti pus, sembla ser que va morir a la cambra de gas el 18 d'agost de 1944; Francesc]iménez Navarro, membre del PSUC i UGT de Berga , que va morir a Gusen el 2 7 de setembre de

L'ER OL 33 1941 ; Lluís Pagerols, membre de la Forns crematoris de Mathausen . Monument en homenatge als republicans zida del moviment obrer, perque CNT de Giranella, que va morir a Per aquí hl passaren molts catalans. espanyols que pass aren per Mathausen. s'esperava que la victoria deis aliats CENTRE D'ESTU DIS JOS EP ESTER BORR As CENTRE D'ESTUDIS JOS EP ESTER BOR RAs Gusen al novembre de 1941; Carl es comportari a la caiguda del general Santandreu Tort , militant del PSUC Franco. Fou en aquesta epoca quan i la UGT de Berga, que fou detingut la CNT es va anar reorganitzant a la pels alemanys al j uny de 1940 i se'l nostra comarca, aixo sí, sempre traslladá a Mathausen, on fou assas clandestinament. Segons algunes sinat el 8 de novemb re de 1941 fonts orals (46) sembla ser que al (44) Berguedá hi havia aleshores unes Ma lgrat la forta repressió a que es Grup "Amor y Bondad", que agrupava 200 cotitzacions del sindicat a la va veure sotmes el moviment obre r membres de la CNT berguedana a I'exlll. clandestinitat. Ta mbé tenim infor catalá, aquest va seguir exi stint; aixo CENTRE D'ESTUD IS JO SEP ESTER BORR As mació que a Fígols, malgrat l'estricte sí, amb una si tuació molt precaria control de la família O lano, que per a la fort a pressió del regim fran havia recuperat el control de les quista. Aquesta res istencia obrera mines, també es va reorganitzar el no va tenir les mateixes caracterís sindical. Juan Pérez Sánchez (47) tiques en tot el franquisme. Creiem fou un deis organitzadors d'aquest que a grasso modo podem dividir sindicat i col·laboráamb els maquis; lo en dues grans etapes : la primera per aquest motiu fou empresonat a arribaria aproximadament fin s a la Model i a la presó de Girana. principis deis anys 50, on el predo Dins de l' orbita de la resistencia, mini va seguir sent d'una CNT (45) durant aquests anys també hem de molt assetj ada, i una segona etapa a destacar les diferents cadenes d'eva partir de la data esmentada, on tin sió que ajudaven a passar gent cap drá un paper més important un nou a Fran¡;a des de Catalunya o a l'in si ndicali sme dominat bás icament revés. Una de les més conegudes era pel PSUC, He rmandad Obrera la q u e e ncap¡;alava I'a ragon es d'Acción Católica (HOAC) i d'altres Francisco Ponza n, en la qual hi par grups d'ori entació catolica, i més tici paven alguns berguedans, co m endavant per Co missions Obreres per exemple la família Ester-Bueno, (C COO), sense oblidar-nos d'altres aban s citada en parl ar deis camps sindicats com Unió Si ndical Obre nazis. ra (USO). Per veure una UGT més Un altre exemple de la resisten forta haurem d 'espe rar fin s a la cia obrera és el maquis. Moviment Transició. iniciat al voltant de 1944 i que es va Co m hem dit , la primera etapa ve allargar fins a la cai guda de Ramon dominada per la CNT No cal dir Vila (48) a I'agost de 1963. Era un que aquesta organització sindical mov iment que també creia que el quedá fortament tocada per la des franquis me no tardaria a caure si els feta de la República. La majori a deis ali ats ven cien (49). AIguns bergue vells militants estave n empresonats, dans van col·laborar o part icipar-h i: morts o exiliats. Malgrat ai xo, en Josep Bertobill o Molas, Marcel.lí acabar la Segona Guerra Mu ndial hi Massana Bancell s, Panxo ,Jordi Pons va haver a Catalunya una embran- Argil és, Tar ántul a, de Giro nell a,

34 L'EROL Jaume Puig Costa,jardiner o Talla que existia a nivell estatal des de fi A més d'aquest confli cte a la nos ventres, també de Gironella, Ramon nals deIs anys 40 i del qual a Berga tra comarca se'n van desenvolupar vila Capdevila, Caracremada, Ma es va formar un grup el 1955 (50), d'altres. Per exe mple, al maig de ro to, Capita Raymond . Lany de més grup integrat entre d'altres per Jose p 1962 hi va have r una vaga que va ac tivitat fou el 1949, en que es va Montanya i Estanislau vivó, que afectar les mines de Fígo ls, va ll ceb re produir I'assa lt als setmanals de les foren detinguts i empreso nats el i la Pob la de Lillet, i que sembla ser mines de Ffgols, fet del qual es de 1958 per have r organitzat i dut a que es tava relacionada amb una riva I'assassinat mitjan ¡;:ant la L1 ei de terme una reco l·lecta pro famí li es vaga que es va desenvolupara la Ma fu gues de Josep Bertobillo, Josep deIs detinguts pels conflictes obrers quinista de Barce lona. (53). Les Puertas i enJoan vilell a. Aquestany del mateix any a Barcelona i altres pretensions d'aquesta vaga va ser el grup de Massana també va segres ll ocs de I'Estat. "menys primes i més salari". La re tar el senyor Fontfreda de Rocafort , En aquest sentit hem de remarcar pressió fou molt dura. entre d'altres accions. que durant la de cada deIs anys 50 es Així arribem al20 de novembre de La CNT estava molt desgastada i van produir diferents vagues, com la 1964, que es creen a Barcelona les encara s'aniria desgastant més . Un vaga deIs tramvies de 19 51 a Barce CCOO, sindicat que es va formar a exemple és que al maig de 1945 hi lona. A nivell de la comarca les mo partir de diversos grups: membres va have r una esc issió entre els par bilitzacions foren més modes tes, del PSUC, deJoventut Obrera Cato tidari s de la participació en el go pero també s'ha de tenir en compte Ii ca UOC), de la HOAC , d'Acc ió Josep Deseuras Vilanova , (La Coma vern republica a I'ex ili i els propia que per exemple el 12 de febrer de Catolica Obrera (AC O), del Movi 1918). Anarquista I coHaborador del ment apolíti cs . En aquest sentit, en 1952 (5 1) es va produir una vaga de ment Socialista de Catalunya (MSC), movlment maquis. JOSE? DESEURAS Peirats, membre de la CNT de I'ex sis dies a les mines de Fígols per re del Front Obrer de Catalunya (FO C) terior, a I'estiu de 1948 va entrar a clamar un augment de sou . i alguns d'UGT, CNT i Solidaritat I'Estat espanyo l per entrevistar-se Un altre exemple fou la co nvo d'Obrers Catalans (SOC) . Aquest amb la CNT de I'interior, i curiosa ca toria de Vaga General Pacífica or sindicattindra una actitud possibi ment aquesta entrevista es va fer al ga nitzada pels comunistes a nivell lista en el sentit que en un principi cementiri de Berga . estatal (52). En la preparació col·laborara relativament en el joc A principis deIs anys cinquanta la d'aquesta vaga al Bergueda van par sindical franquista i algu ns deIs seus CNT entra en una etapa de fos co r. ticipar, entre d'altres, el miners membres participaran en algun es En aquests anys els movim ents Angel Andrés Montoliu i Pere eleccions sindicals, pero de segui obrers que trobarem seran encap¡;:a Gallardo Martínez; com a conse da, i vist el caire reivindicatiu del lats pel PSUC i algunesagrupac ions qüencia d'aquest fet for en detin sindicat, el regim franquista el repri obreres d'ideologia ca tolica que no guts i empresonats. També van in mira sense cap contemplació. estaven d'acord amb el regim fran tentar reorga nitzar el PSUC a la Aplec de Berguedans a l'exil ·1I També a la nostra comarca, du qu ista, com per exe mple la HOAC , co marca del Berguedá. realltzat a Fran4¡a al 1946 LUIGI rant les darreri es deIs anys 60 i a

L'EROL 35 principis deis 70, es van produir tot de 1978. Dins d'aquest sindicat fet i podem parlar de dues CNT, o un seguit moviments i reunions hauríem de destacar, entre d'altres, de la CNT i de la Confederació Ca que van possibilitar la creació de a: Adolf Cid Padrón, de Berga, que talana del Treball de la CNT (CCT CCOO. Cal posarde manifest l'aju el 1977 va accedir a la secretaria CNT), que tindrá el seu local al car da d'algun sector de l'església que general del sindicat a la comarca, ho rer de la Pietat de Berga i que estava en contra del regim franquis va ser fins al 1994, exceptuant un finalment, el 1988, passá a ser la ta, un exemple d'aixo és que a Berga parentesi de 5 anys, i el 1978 fou Confederació General del Treball les reunions abans esmentades es membre del Consell Nacional de (CGT). Durant la decada deis no produlen a l'església de Sant Fran CCOO de Catalunya representant ranta l'activitat deis dos sindicats cesc (54) el Bergueda (56); Manuel Alías baixara fins a desapareixer. González i Josep Dachs Gonfaus, Si bé l'explotació de la persona Transició i restaura ció també de Berga; Antoni Estrada per la persona ha restat una cons mODlirquica Rabat, de Gironella, que va morir tant básica des de l'origen del capi prematurament el 1984. talisme, les formes d'aquesta explo Durant els anys posteriors a la cai Josep Bertoblllo Molas (L'Hospltalet Pel que fa a la histórica CNT, com tació han anat variant i fins hi tot guda del di ctador els sindicats van de Llobregat 1925, Vllada 1949). tot el moviment llibertari experi perfeccionant-se, de manera que les anar sortint a la llum, més concre Col.laborador de'n Massana, fou mentara un auge molt important a velles fórmul es de resistencia obre tament fou el 1977 quan s'aconse assasslnat al 1949 pel reglm franquista. tot Catalunya des de 1976 i fins al ra no s'han mostrat sempre tan efec guí la legalització deis sindicats. CENTRE D'ESTUDIS JOSEP ESTER BORRAS 1979. En aquells anys el moviment lives com seria d'esperar. Aquest és Aqu est any fou molt agitat al Ber llibertari sera molt ampli, peró tam precisament un deis greus proble gueda; va ser quan es va produir la bé molt divers: des deis vells anar mes que arrossega el feble movi tancada a les mines de Fígols al de cosindicalistes fins als joves provi ment obrer actual. Cal doncs cercar sembre. Tot va venir d'un informe nents del maig de 1968. Amb la noves formules -o recuperar-ne de presentat per l'em presa FECSA en reorganització d'una sola CNT - velles-, perque la situació també és el qual deia que volia augmentar la malgrat l'existencia de diversos co diferent. En aquest sentit cal esmen producció i fer una reducció molt mites, fruit de les divisions de l'exi tar la iniciativa quees va dura Berga gran de la plantilla. Aixo, els sindi li i l'activitat de ['interior-, veurem l'any 1982, impulsada entre d'altres cats recentment lega litzats no ho com l'anarcosindicalisme viura un per Josep Quevedo, amb la Coordi van acceptar i el 7 de desembre va intens pero breu moment d'apogeu nadora de Parats, que amb diverses comene;:ar la tancada. Aquesta fou (57), amb importants vagues com accions com l'ocupació de l'INEM i secundada per CCOO, UGT, USO i la de gasolineres. Latac directe de l'ocupació de la sala de plens de la CNT. Aquesta vaga s'estendra per ['Estat per un costat - cas Scala el l'Ajuntament de Berga, van aconse tota la comarca. EIs sindicats van 1978, l'assassinat del sallentí Agus guir un relatiu exit en obteniralguns posar de manifest que només aca tín Rueda, etc.- i les pro pies divisi llocs de treball públics. ':' .. 4" ,. :: ::. barien amb la tancada si ['expedient ons internes, acabaran per enfonsar En aquest article hem volgut fer de crisi era retirat. Finalment les , '. " :' ::: J el sindical. La CNT berguedana és una exposició general de l'evolució condicions deis treballadors foren Josep Puertas Puertas, (Duncal , un exemple ciar d'aquest procés. El de l'o brerisme al Bergueda al llarg acceptades majoritariament i la tan Granada 1902, Vllada 1949), Membre gener de 1978, durant el procés de del segle XX , fent un breu balane;: i cada es va acabar. de la CNT durant el franqulsme, També reconstrucc ió de la CNT bergueda proposant línies d'investigació. Al Les negociacions amb ['empresa fou assasslnat al novembre de 1949. na,josep Ester Borras vindrá a Berga llarg de ['article esmentem alguns van dutes a ter me per un seguit de ARXIU DE VILADA i donara un multitudinari mítingal actius obrers berguedans que hem treballadors que representaven a Patronal. La CNT tenia el local al considerat prou representatius; evi l'exterior els miners tancats a les carrer Fra Frederic de Berga i l'afili dentment, n'hi ha molts més. Molts mines. Aquests eren: Eleuterio ació es dispara per moments; cal dir deis militants obrers del Bergueda, Ade lantado Vea, Manuel Alías Gon en aquest sentit que fins hi tot algu els podeu trobar biografiats pels zález, Ped ro Andrés Díaz, Josep nes persones grans anaven al local autors d'aquest text al Diecionari Coromines Andreu, Agustín Igle de CCOO -al carrer Balmes- per Biografie del Moviment Obrer als Pa sias Marín,josep Maria Martin Tor afiliar-se a la CNT (58). Berga ti n [sos Catalans, editat per les Publica res, Lluís Perarnau Ripoll , Ramon drá sis sindicats que aglutinaran cions de l'Abadia de Montserrat i les Pérez Giménez, Agustin Quesada tota la comarca i que al desembre de Edicions de la Universitat de Barce Soto, José Luís Resina Redondo, 1977 sumaran 620 cotitzants (59). lona (63) Damián Sánchez Giménez i Juan La CNT berguedana participara ac Sánchez Giménez (55). tivament en l'esmentada vaga de ga Notes A més de la mineria, l'altre gran solineres i en la de les Grues Carre sector de la comarca, el textil , tam res (60) . Tanmateix, l'auge durara 1. E. Ga leano, El libro de los abrazos, bé es va veure afectat per mobilit poc , ja que al setembre de 1979 Madrid, siglo veintiuno editores, 1999 zacions degudes majoritariament a comptará amb 201 cotitzants. El pp. 103-104. la crisi economica que patia el sec 1978 renuncia a presentar-se a les 2. A. Solá, "Indústria Uxtil mdquines ifd tor. Alguns deis anys amb més mo eleccions sindicals i deixa via lliure briques a Berga ", t:EROL núm. 47, estiu bilitzacions foren el 1977, 1978 i a CCOO, malgrat que molts cene 1995. Ramon Vlla Capdevlla 1980, entre d'altres. tistes presenten llistes com a "inde 3. 1. Terradas, La questi6 de les colanies in "Caracremada", "Maroto", "Caplta Comissions Obreres portara la pendents" (6 1) El desembre de dustrials . L'exemple de l'Ametl/a de Raymond"- (Peguera 1908, Merola, Manresa, Centre d'Estudis del pauta de l moviment obrer d'aquests 1979, a partir del V Congrés, la di Castellnou de Bages 1963). Bages i I'Ambit de Recerques del Bergue anys al Bergueda, sobretot a partir Anarquista revoluclonarl Bergueda. visió será un fet i I'escissió inevita dá, 1994. "Les colónies industrials. Un de les primeres eleccions sindicals CENTRE D'ESTUDIS JOSEP ESTER BORRAS ble . A partir de 1980 I'escissió és un estudi de cas entre I'antropologia i la his-

36 L'EROL tOria", a Passat industrial: una aproxima 10 al18 de diciembre de 1919, Barcelo 33.Perveure l'evolució deIs fets cronolOgi 49.EI cas de Ramon Vilaes podria conside ció pluridisciplinar (actes i afegits a les na, 1932. cament, vegeu el treball de Cristina rar a part, en el sentit que sera una lluita primeres jornades del passat industri 15 .Pedro Flores, Las luchas sociales en el Alto Borderlas i Mercedes Vilanova, "Crono molt particular. al, celebrad es a Barcelona, del 8 al 16 Llobregat y Cardoner, Barcelona, edició logIa de una insurrección. FIgols en 50.Xerrades amb enJosep Montanya. de Maig de 1997), organització i com de I'autor, 1981 , p. 190. 1932", a: Estudios de Historia Social, 1, 5 1.Matlas O . Mau Branco, Historia de Car pilació a carrec de Joan Mayans i Pla 16.ld , p. 194 24-25, p. 187- 199. bonesde Berga, S.A., Berga, 2000, p. 40. nells i Guillem Mundet i Genls, editat 17 .A.A.D.D: Diccionari biografic del movi- 34.Josep Peirats, La CNT en la Revolución 52.A.A.D.D.: Comisions Obre res de Cata per Associació Antropologies. ment obrer als Paisos Catalans, p. 1297. EspaflOla , Ca li -Colombia, La Cuchilla, lunya, 1964-1989, Barcelona, Ed . 4. Clara E. Lida, Anarquismo y revolución 18.Pedro Flores, ep.ci t. , p. 218. 1988, Vo l. 1, pp. 68-69. Empúries, 1989, p. 43. en la España del XIX, Madrid, Editorial 191d , p . 210. 35.Charles Andrew, Durgan ep. cit., pp. 53.A.A.D.D.: Comissions Obreres de Cata Siglo XXI, 1973, pp. 64-65. 20.Juan Gómez Casas, Historia de la FAI , 243, 265 i 311. lunya , 1964-1989, p. 50. 5. Josep Termes ,Anarquismo i sindicalismo Madrid, Editorial lero S.A., 1977, p. 36 .Solidaritat Obrera, 16 i 20 de maig de 54.Xerrades amb Josep Montaña i Manuel en España . La primera internacional lOO . Sabem l'origen deIs grups a partir 1936. Alfas. (/864-1881), Barcelona, Editorial Ari de Tierra y Libertad núm. 81 , 1932. 37 .Antonio Morales Toro i Javier Ortega 55.Matfas O. Mau Branco, ep. cit., p. lOO. el, 1972, pp. 291-295. 21 .Per seguir el desenvolupament d'aques Pérez (eds.), El lenguaje de los hechos. 56.A.A.D.D.: Comissions Obreres de Cata 6. Actas del Congreso de la Federación Regi ta vaga cal consultar les publicacions de Ocho ensayos en torno a la figura de lunya 1964-1989, p. 190. onal Española de la AIT, Zaragoza del 4 al Manresa El Pla de Bages i el Diario de Durruti, Madrid, Fundación Salvador 57.Bernat Muniesa, ep. CiL, pp. 196-197. I 1 I de abril de 1872, editat pel periOdic Avisos, els mesos d'abril i maigoTambé Segul, 1996, pp. 73, 75, 76. tota l'obra de Joan lambrana, La alter El dra de Aragón a los libros del dra, hem tingut en compte les successives 38.Daniel Montaña iJosep Rafart, Laguer nativa libertaria. Catalunya, 1976-1979, Diputación Provincial de Zaragoza, entrevistes amb en Ramonet Xic . racivil al Bergueda 0936- 1939), Barce Badalona, Ed. Fet ama, 2000. Zaragoza, 1987. 22.Pedro Flores, epcit. , p. 212. També ens lona, Publicacions d e I'Abadia d e 58.Xerrades amb Josep Dachs 7. Vegeu correspondtncia de la secció de hem de referir a les xerrades amb en Montserrat, 1991, p. 64. 59.Joan lambrana, ep. cit., pp. 132- 133. paletes i fu sters de Berga a: Cartas , Ramon Casals. 39.Yegeu t:EROL núm. 5 1. 60.xerrades amb Josep Quevedo. comu ninaciones i circulares del III Consejo 23.Font: Ramon Felipó. 40.Entrevista amb Benet Comellas, 6 de 6 1. Bernat Muniesa, ep. cit. , p. 196. Federal del Región Española, 1, 1/, lll, Bar 24.David Ballester, Marginalitats i hegemo novembrede 1996i II dejunyde 1997. 62.Cal dir que a I'esmentat diccionari apa- celona, Publicaciones del Departamen nies. l:UGT de Catalu nya (/888-1936) De 41 .Entrevista a Pérez Sánchez, finals d'agost reixen algunes errades que, malgrat es to de Historia Contemporanea, Univer la fundació a la 1/ República, Barcelona, de 1999. tar arranjades per part del autors, han sidad de Barcelona, 1972, 1973, 1979. Columna edicions, 1996, pp. 158-159 42.Montserrat Roig, Els catalans als camps aparegut involuntariament en l'esmen 8 . Miquellzard, Industriali zación i obreris i 176-177. nazis , Barcelona, Edicions 62 , 1991. tada edició. En aquest sentit, cal dir que mo. Las Tres Clases de Vapor 1869-1913, 25.Charles Andrew Durgan, B.O.e. 1930- 4 3.Neus Catala, De la resistencia y la depor la bibliografia de Ramon Vila Capdevila Barcelona, Editorial Ariel, 1973, pp. 1936. El Bloque Obreroy Ca mpesino, Bar tación. 50 testimonios de mujeres españo que ve signada pels autors del present 201,202. celona, Editorial Laertes, 1996, p. 549. las , Barcelona, Adgena, 1984, p. 89. artiele, hauria d'estar signada pel seu 9 . Josep Oller i Vila, "Les lluites obre res 26.Solidaridad Obrera, 21 maig 1936. 44.Montserrat Roig, ep. cit. autor Isaac Soca Torres . de 1890", t:EROL núm. 32, hivern de 27 .Vegeu les constants refertncies a aquest 45.Durant els primers anys del franquis 63.Qualsevol informació tan oral com es 1990. sindicat i al seu Organ d'expressió a Luz me van ser desarticulats nombrosos co crita o fotografica respecte I'historia so JO .Miquellzard, ep. cit., pp. 161 i 171. y Vida, diari obrer de caracter trentista mitts de la CNT de !'interior; aixO va cial berguedana i, en especial, del mo I 1. Tierra i Libertad, 1907-1913 de Gironella . anar minant la capacitat de resisttncia vi ment obrer, agrairfem molt que se'ns 12 .Pere Sola Gussinyer(coordinador), His 28.Josep Serra i Carner, El moviment obrer del sindical. Per ve ure aquest tema cal pogués trametre o que se'ns donés a tDria de l'associanisme catala contempo al Bages i al Bergueda durant la segona consultar: Cipriano Damiano González, coneixer com accedir-hi. Per posar-se rani Barcelona i comarques de la seva de República , Manresa, Centre d'Es tudis del La resistencia libertaria, Barcelona, Edi en contacte amb nosaltres es pot fer ser marcació 1874-1966, Barcelona, Gene Bages, 1988, p. 100. torial Bruguera, 1978, pp. 130- 131 ; vir l'apartat de correus 16 de Berga ralitat de Catalunya, Departament de 29.Sobre I'aparició d'aquests nous grups Berant Muniesa, Dictaduray monarqufa (Centre d'Estudis Josep Ester Borras) Justicia, pp. 493-517. d'afinitat anarquista, vegeu Tierra i en España . De 1939 hasta la actualidad, o els teltfons deIs autors de l'artiele: 13 .La informaciód'aquestes persones i d'al Libertad el maig i juny de 1933. Barcelona, Editorial Ariel, 1996, p. 43. 938221930 i 938222443. tres que aniran sortint alllarg de I'arti 30.Josep Termes, Histories de la Catalunya 46.Successives entrevistes amb en Josep ele són extretes de A.A.D.D: Diccionari Treballadora, Barcelona, Ed . Empúries, Deseuras Vilanova . biograJlc del moviment obrerals Paisos Ca 2000, p. 21. 47. Entrevista a Pérez Sánchez , finals d'agost talans, Barcelona, Edicions Universitat 31 .Diverses entrevistesamb Ramon Casals. de 1999. de Barcelona, Publicacions de l'Abadia 32.Abel Paz , Durruti en la revolución españo 48.Cal dir que en Ramon Vila havia parti de Montserrat, 2000. la , Madrid, Fundación de Estudios cipat activament en la resisttncia con Josep Cara Rincón 14 .Memoria del Congreso celebrado en el Libertarios "Anselmo Lorenzo", 1996, tra els nazis durant la Segona Guerra Teatro de la Comedia de Madrid, los dlas pp. 314-315. Mundial, on sera conegut com a capita JordiJané Roca Rayrnond . H istoriadors

L'EROL 37