—­ número “La Cataluña Industrial” un projecte ­ de creixement industrial al Guixaró ­ de principis del segle XX — Dels Paradisos Oceànics a les Islas de 125 Ensueño: estudi del cas d’una autotraducció d’Aurora Bertrana tardor 2015 — Expòsits a l’Alt Berguedà i la Casa ­ any 34 de maternitat de Barcelona PREU: 8 € — Dones de Patum — Tempestes d'estiu al Berguedà. (#núvolBerga)

Perspectives econòmiques del Berguedà

L’EROL 1 ESTACIONS DE SERVEI Passeig de la Pau, s/n - Tel 93 821 01 93 - Fax 93 821 02 12 - 08600 BERGA Carrer Pere II, s/n (Àrea comercial) - Tel 93 821 08 09 - 08600 BERGA E. S. Sant Marc. Barri Bassacs s/n - Tel 93 825 09 34 - 08680 gironella E. S. Olvan. Ctra. 1411, Km. 71,600 - Tel 93 822 25 55 - 08611 olvan

distribució de gas-oils a domicili Gas-oils A - B - C - Automoció - Agrícola - Calefacció Tel 93 821 01 93

Carretera de Sant Fruitós, entrada sud - 08600 Berga Tel 93 821 13 43 - Fax 93 821 13 43 Alineació computeritzada de direcció turisme-camió Muntatge i equilibrat electrònic de rodes turisme-camió Canvi ràpid d’oli. Mà d’obra gratuïta Pastilles de fre. Mà d’obra gratuïta Accessoris i llantes. Comprovació i col·locació d’amortidors SUMARI

Número 123, primavera 2015. Coberta: Nau de l'antiga fàbrica tèxtil de Cal Marçal, a Puig-reig, actualment seu de l'empresa Tesi Industrial Europa, S.L. ARB (fotografia superior) i Janina Vilana (inferior)

Primeres pàgines articles

5 Editorial 38 “La Cataluña Industrial” ­ L'EROL 125 un projecte de creixement industrial al Guixaró de principis del s. XX. Rosa Serra Rotés

DOSSIER 44 Dels Paradisos Oceànics a les Islas de Ensueño: estudi de cas d’una autotraducció d’Aurora Bertrana. Vicenç Perspectives econòmiques Massana Codina 47 Expòsits a l’Alt Berguedà en la segona meitat del segle del Berguedà xix. Eduard Martín

8 El desenvolupament al Berguedà: ­ de la reconversió industrial al desenvolupament rural. tribuna jove Lourdes Viladomiu Canela 59 Dones de Patum. ­ 12 Les vocacions productives del Berguedà davant la Cèlia Bertran Rodríguez / Tutora: Magda Lapuerta Reig. darrera crisi. Anàlisi shift-share del període 2008-2014. Centre: Escola Xarxa Berga Jordi Boixader i Solé i Josep Maria Canals i Miquel

18 Quin desenvolupament econòmic per al Berguedà?. ­ Oriol Estela Barnet actualitats 22 El comerç. Cinquanta anys de canvi al barri vell de 61 parlem del temps Aleix Serra i Uró Berga. Martí Picas Sala, Oriol Tuson Ganuza i Tempestes d’estiu al Berguedà. (#núvolBerga) Jordi Boixader i Solé 63 DIETARI Benigne Rafart Canals 29 La cultura i el patrimoni com a eina de desenvolupament 66 LLIBRES Ramon Felipó Oriol local. Oportunitat o fracàs?. Reflexions des d'una mirada territorial. Jordi Abella Pons 32 El Berguedà, un medi innovador resilient: passat, present i futur. Montserrat Pallares-Barbera i Ana Vera-Martin

36 ENTREVISTA a Lluís Torner. Per Balma Badal

Imatge gràfica i maquetació: Edita: Àmbit de Recerques del Berguedà L’EROL emet la seva opinió a través de l’Editorial. Carme Bertran President: Ramon Viladés Així mateix, també són responsabilitat de la Redacció Directora: Rosa Serra Rotés els títols, subtítols, entradetes i peus de foto. Redacció, administració, subscripcions i Consell d’Administració de L’EROL: Consell de redacció: M. Dolors Santandreu, No es retornaran els originals no publicats. distribució: Mn. Huch, 8. 08600 Berga President: Ramon Viladés Prohibida la reproducció total o parcial de la revista per Martí Picas, Jordi Boixader, Ramon Felipó, Tel.: 93 822 23 54 Vicepresidenta: Rosa Serra qualsevol mitjà, sense autorització prèvia de L’EROL. Josep M. Rossinyol, Montserrat Gorgs, L’EROL és membre de l’Associació Catalana de Premsa e-mail: [email protected] Conseller: Josep Noguera Quirze Grifell, Eva Tomàs. Comarcal (ACPC). Administració i subscripcions: Gerent: M. Antònia Soler Col·laboradors: Josep Noguera, Amb el suport de la Diputació de Barcelona i del Roser Vila Secretària: Judit Carreras Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Judit Carreras, Carme Sellés, Jordi Puntas, Distribució: Isabel Pujol Josep M. Marmi, Frederic Tarragó, Ramon Publicitat: L’EROL i Corominas, Ramon Viladés, Xavier Pedrals, Montserrat Vilanova. Tel. 636 82 85 41 Abel Gallardo. Impressió: Impremta Boixader SCP Consell assessor: Antoni Dalmau, Anton M. Comafiguera, 8. 08696 La Pobla de Lillet Espadaler, Andreu Morta i Vladimir de Semir. Dipòsit legal: B-17569-1982 ISSN: 02 12-445 4 L’EROL EDITORIAL L’EROL 125

a tardor de 1981 una colla de persones ens vam tiu de comunicació va néixer la revista L’EROL, el pri- aplegar entorn d’un projecte cultural que va mer número de la qual va sortir al carrer el dia de Sant néixer amb el nom d’ÀMBIT DE RECER- Jordi de 1982. QUES DEL BERGUEDÀ. Es tractava de construir I amb aquest mateix objectiu continuem, trenta-tres plegats un centre d’estudis com els que feia una co- anys després d’aquell any en que es celebrà a Espanya lla d’anys neixen en diferents comarques de Catalunya la Copa del Món de Futbol, que les pluges torrenci- i dels Països Catalans, i que prenia com a model altres als de la tardor van esberlar la presa de Tous al País centres d’estudis plenament consolidats, alguns d’ells Valencià i van provocar terribles aiguats a la nostra co- fins i tot emparats institucionalment per grans institu- marca i a tot Catalunya, un novembre en que Joan Pau cions. Érem fruit d’un estat d’ànim, d’una il·lusió, d’un II visitava Montserrat. Un any en que el Banc d’Espa- temps en que, consolidada la democràcia, semblava que nya intervenia Banca Catalana i les conspiracions col- havia arribat el moment de consolidar el país amb la pistes contra l’Estat de dret continuaven posant en pe- cultura com a puntal, i fer-ho també des del món local rill la jove democràcia de l’estat de les autonomies i de i comarcal. la Constitució de 1978. De fet, el sentiment comarcal era aleshores fort al Des d’aleshores la comarca ha canviat; ens atrevim Berguedà. A casa nostra i arreu de Catalunya el debat a dir que també el nostre sentiment de berguedans. Ha sobre l’organització territorial era molt viu i faltava poc canviat el nostre país i ha canviat el món. L’EROL tam- per què, el 1987, la Generalitat de Catalunya fes efecti- bé ha canviat: nous dissenys han marcat nous períodes va la nova organització comarcal. Poques comarques te- coincidint amb números rodons i amb dates assenyala- nien aleshores un sentiment d’identitat i de complicitat des (per la revista, per la comarca i pel país), que sem- tant grans com el que es tenia al Berguedà; ens atrevim pre ens han anat bé per carregar forces i il·lusions i con- a dir que a molts nivells, però especialment en l’àmbit tinuar impulsant la revista. de la cultura entesa aquesta en el seu sentit més ampli, Ara, arribats al número 125, un número rodó, ens el concepte de comarca esdevenia un imant i sobretot hem plantejat també passar al color. Les noves tecno- - en aquells temps aleshores també de canvis polítics, logies i els canvis en el sistemes d’edició ens permeten econòmics i socials-, d’oportunitats de futur. fer aquest pas qualitatiu amb el desig de que als nos- De seguida ens vam adonar que l’Àmbit (con- tres lectors fidels – tant els que ens doneu suport des torn, volt, perímetre) de Recerques (de recerca, és a de la subscripció com els que ho feu des de la compra dir acció de cercar, especialment de cercar amb tota quadrimestral, i els que més recentment us heu incor- cura, atenció, per trobar o descobrir alguna cosa) del porat via digital- us agradi la proposta. Amb les ganes Berguedà (la nostra comarca), necessitava d’un pro- de captar nous lectors i amb l’objectiu que, mantenint ducte que ens permetés, de manera àgil, periòdica i i ampliant la qualitat dels continguts i del format, pu- amb objectius de difusió, comunicar el que fèiem i guem continuar essent un producte cultural reconegut com ho fèiem i amb qui ho fèiem. Amb aquest objec- de la nostra comarca i per la nostra comarca.

L’EROL 5 Ctra. Sant Fruitós, 32 - bxs. Tel. 93 821 45 90 Fax 93 821 45 91 08600 Berga

6 L’EROL dossier 1982

Perspectives econòmiques del Berguedà 2003

El Berguedà travessa un moment econòmic una visió econòmica de la comarca (visions, en difícil. L’impacte de la crisi sobre l’ocupació, el realitat) a partir de temes clau que permetin fer teixit productiu i les condicions de vida ha estat un cert balanç de la situació actual i assenyalar notable. El dossier d’aquest número 125 presenta perspectives de futur.

Jordi Abella i Pons 2007 Balma Badal Díez Jordi Boixader i Solé Josep Ma. Canals i Miquel Oriol Estela Barnet Montserrat Pallares-Barbera Martí Picas Sala Lluís Torner i Sabata Oriol Tuson Ganuza Ana Vera-Martin U I G Lourdes Viladomiu Canela Coordinació del dossier: L foto Jordi Boixader i Martí Picas rafies : FOTOg

L’EROL 7 Dossier Perspectives econòmiques del Berguedà

El desenvolupament al Berguedà: de la reconversió industrial al desenvolupament rural Lourdes Viladomiu Canela

Introducció En aquest article reflexiona- rem sobre els grans trets de l’evo- El Berguedà és la única comarca lució de la comarca del Berguedà, de la província de Barcelona que i situarem les diferents etapes en compleix molts dels criteris que el marc dels grans plantejaments s’utilitzen actualment per defi- teòrics de les polítiques de des- nir els territoris rurals, entre ells envolupament, fent especial refe- el més important que correspon rència a les actuacions en el des- a densitat, que en el cas que ens envolupament rural. ocupa és de sols 33,8 habitants 2 Desenvolupament per Km , és a dir, molt per sota exogen dels 100 habitants que sovint serveixen per traçar la frontera. La comarca va viure durant apro- Amb tot la comarca es caracte- ximadament 100 anys un creixe- ritza per un contrast molt gran ment marcat per l’arribada d’em- entre els relativament importants preses exògenes. La localització centres poblacionals de l’eix del empresarial responia, ja fos a la Llobregat (Berga-Avià, Girone- disponibilitat de recursos, com lla i Puig-Reig) que aglutinen és el cas de les empreses mineres quasi el 70% de la població i la per l’obtenció de lignit, ubicades forta dispersió poblacional fora a la part nord de la comarca, o a la d’aquests nuclis. És a més a més possibilitat d’aconseguir energia la comarca de la província de Bar- hidràulica que va ser fonamental celona que presenta major parti- pel desenvolupament de les colò- cipació del sector agrari tant en nies tèxtils al llarg del riu Llobre- la producció com en l’ocupació. gat. (Serra, varis anys). El sector primari del Berguedà té La mà d’obra necessària es va una representació molt major que obtenir, en gran mesura, de la la mitjana catalana. immigració, però les famílies pa- El passat industrial del Ber- geses de la zona també hi varen guedà està marcat pel desenvo- contribuir. Aquest desenvolupa- lupament de la mineria i la in- ment va implicar que els treballa- dustria tèxtil a partir de meitats dors es convertissin en assalariats del segle XIX. Aquest fet va com- d’empreses relativament grans i portar que la comarca arribés a cuperació posterior. Com a con- Prospeccions de petroli ­ que la població anés creixent sota a Puig-reig el 1956. Arxiu Luigi nivells elevats de densitat demo- seqüència, des d’aquells anys la el impuls de la industrialització i gràfica i que no guardaven rela- comarca ha experimentat una es concentrés en algunes zones de ció amb la seva activitat agrària, important transformació de la la comarca. Desprès de la Guer- ramadera i forestal. seva estructura productiva i em- ra Civil, la zona va experimen- A partir dels anys setanta es va presarial, alhora que s’ implemen- tar un fort impuls per donar res- iniciar un fort procés de caiguda taven polítiques per fer front als posta a les necessitats del mercat en els dos sectors claus de l’eco- problemes derivats del declivi in- interior, arribant a una població nomia de la comarca sense re- dustrial. de quasi 50.000 habitants a fi-

8 L’EROL nals dels anys cinquanta (Ser- La situació de la comarca era ment amb la Xina, en un entorn tipus de projecte que permetés la ra, 1993,1999). Posteriorment la pròpia d’algunes zones rurals de ràpida globalització. diversificació de l’economia rural. i ja als anys seixanta, les millors europees afectades per l’anome- Els fracassos de les iniciatives Per al Berguedà, aquest nou oportunitats de feina i de condi- nat declivi industrial d’un sector de desenvolupament exogen en plantejament va suposar substituir cions de vida van comportar que madur en el qual s’havia especia- la recuperació de zones en declivi l’esperança del desenvolupament part de la població emigrés cap a litzat el territori. La resposta va obligar a una revisió d’aquest a partir d’iniciatives forànies i de l’àrea metropolitana de Barcelo- donada des dels poders públics model i la recerca de nous plan- la transferència de rendes per el na. Aquesta població va ser subs- va consistir en una política de tejaments. Les polítiques de des- redescobriment d’uns potencials tituïda parcialment per l’arriba- reconversió industrial de tipus envolupament exogen eren molt del propi territori que fins aquell da de persones d’altres regions sectorial, orientada a ajudar les costoses i els èxits excepcionals. moment havien estat poc valorit- d’ Espanya. empreses existents a realitzar un En el cas d’Espanya, a més a més, zats (els seus recursos paisatgístics, El desenvolupament d’aquest ajust molt important que per- la descentralització administrati- culturals, gastronòmics,...). Es va període (1880-1975) va pivotar metés redimensionar els esta- va de la transició política va po- posar èmfasi en la diversificació sobre empreses forànies d’una bliments i sortir dels números pularitzar ràpidament els plan- productiva, adquirint major im- grandària significativa i amb for- vermells gràcies a la reducció de tejaments endògens que des de portància el sector terciari en front ta estabilitat pels treballadors as- les plantilles i a la incorporació la Comissió Europea es predica- el primari i el secundari. salariats. Al final del període, el de nova maquinària. En paral·lel ven. El desenvolupament a par- Durant els anys vuitanta i no- número d’explotacions agràries es va fer una política per atreure tir d’iniciatives de més petita en- ranta va sorgir un nou empre- s’havia reduït dràsticament amb noves iniciatives industrials d’al- vergadura, impulsades per agents sariat que sovint abans havi-

Sant Joan de Montdarn, una de ­ abandonament de moltes maso- tres sectors i d’altres territoris, locals i sota polítiques amb gran les parròquies del municipi ­ veries. Els propietaris, que havi- intentant impulsar la diversifi- protagonisme de les administra- de Viver i Serrareix, despés dels en viscut majorment de les rendes cació de l’aparell productiu per cions regionals i locals es varen focs de l'any 1994. Arxiu Luigi forestals, veien disminuir ràpida- superar la seva especialització anar imposant. ment els seus ingressos en la me- llavors en crisi, impulsant l’arri- El desenvolupament endogen sura que la demanda de fusta per bada de noves empreses. es basa en la mobilització (o valo- a pals elèctrics començava a min- En el cas del Berguedà, aquesta rització) dels recursos d’un terri- en estat assalariats. Aquests van var. El sector agrari es va reorien- política de recuperació de zones tori per part dels seus agents amb poder aprofitar el “savoir faire” i tar amb força cap a la ramaderia, en declivi no va aconseguir atreu- un plantejament multisectorial, una xarxa comercial preexistent conjugant formes extensives amb re noves iniciatives significatives. fort protagonisme d’iniciatives per iniciar la seva pròpia petita granges intensives, amb un im- Els dèficits en les comunicaci- público-privades i amb partici- empresa, una vegada els antics portant èxode d’agricultors molt ons i les característiques del seu pació dels diferents nivells de les propietaris havien abandonat les similar al que experimentaven al- mercat de treball feien més atrac- administracions (des de la local instal·lacions de la comarca. tres zones de Catalunya. tives localitzacions alternatives fins la europea) sota orientació L’ incendi de l’estiu de 1994 Reconversió industrial que també varen ser ajudades per local. que va ser el més devastador que i desenvolupament fer front als nombrosos aturats Aquest plantejament està ple- hi ha hagut mai a Catalunya, i endogen (1976-94) d’aquells anys a tota Catalunya. nament en consonància amb el que va afectar plenament a la co- Ja en els anys de recuperació que es va anomenar el “nou para- marca, va ser el punt d’inflexió La crisi d’aquell desenvolupa- econòmica es va donar a tot Eu- digma del desenvolupament ru- per a el canvi de plantejament. ment basat en iniciatives exò- ropa un procés de desindustri- ral” (OECD, 2006). Sota aquesta De ser una comarca receptora de genes es va concretar en el tan- alització i deslocalització dels nova visió, rural va deixar de ser recursos per la reconversió (de la cament dels establiments més sectors industrials tradicionals. sinònim d’agrari i la intervenció mineria i del tèxtil) va passar a ser emblemàtics de la zona, amb el Aquest fet va acabar amb molta pública va deixar de consistir en objecte d’un programa LEADER, corresponent augment de la po- de l’activitat del Berguedà, in- repartir ajudes a les rendes per inicialment a la zona sud i poste- blació aturada, caiguda de la po- capaç de competir amb els nous passar a donar suport a la inver- riorment ampliada a la totalitat. blació i envelliment. països emergents, molt especial- sió d’emprenedors en qualsevol Aquesta iniciativa, que de fet ha

L’EROL 9 suposat l’arribada de relativament l’Agència de Desenvolupament sectors. L’alimentació guanya de 1996 i es convertiria en im- pocs recursos públics, va tenir un del Berguedà. importància, reafirmant la pro- portant generador de nous llocs impacte important en el planteja- D’altra banda, cal destacar que ducció de derivats carnis. El sub- de treball durant els primers anys ment de l’estratègia econòmica de l’impacte dels incendis en el sec- sector de la fusta i el suro s’am- del segle XXI (2000-2007). La la comarca. Va obligar a un canvi tor agrari va ser important en plia. Empreses metal·lúrgiques comarca presentava, en aquells en l’enfocament fonamental de moltes zones de la comarca a on i electròniques complementen anys, especialització significati- la visió del desenvolupament de les explotacions van modificar les la producció manufacturera. Al va en el sector de la construcció. la comarca, ja que va comportar seves estratègies. Es va accelerar el mateix temps l’activitat tèxtil es Des d’un punt de vista de ge- que els agents de la població lo- reemplaçament generacional i va- manté en petites empreses molt neració d’ocupació i participa- cals fossin els grans protagonis- ren poder disposar d’ajuts per dur versàtils i de caràcter familiar au- ció en el PIB, el sector terciari va tes, a diferència de les actuacions a terme els canvis necessaris. El tòcton. Les empreses extractives anar guanyant importància fins a anteriors, que sempre havien es- bosc va perdre part del seu valor continuen el seu procés de tan- ser fortament majoritari en llocs tat definides des de fora del terri- econòmic, amb la contrapartida cament. de treball, amb un doble eix: tu- tori. El programa LEADER exigia de guanyar terres de conreu i obrir L’aparició de noves indústries risme i serveis a la població. la realització d’un pla de desen- zones al paisatge (Viladomiu et alimentàries es realitza en paral· La valorització dels recursos volupament amb forta implica- al. 2011). Exemples interessants lel a un important desenvolupa- paisatgístics, gastronòmics i cul- ció de tots els agents del territori, en aquesta direcció es poden tro- ment de la ramaderia i a canvis en turals permeten el desenvolupa- la creació d’un Grup d’acció local bar en el municipi de Sagàs, un l’orientació de la producció agrà- ment d’empreses en els diferents amb agents públics i privats que dels més afectats pels focs. ria, configurant un sector prima- àmbits del turisme. A meitat de s’encarregaria de la recerca i se- El nou desenvolupament ri rellevant on la ramaderia surt la primera dècada del segle actual, lecció de projectes empresarials del Berguedà (1994-....) enfortida. es va estimar que el turisme ge- a subvencionar en qualsevol sec- La construcció rep l'impuls nerava directa i indirectament el tor de l’economia que contemplés L’aproximació integrada del des- del sector públic gracies a noves 8,9% del PIB i un 17% de l’ocupa- l’estratègia aprovada. envolupament de la mà del nou infraestructures i establiments i ció de la comarca (Gabinet estu- Altres actuacions implemen- paradigma del desenvolupament la recuperació de la construcció dis econòmics, 2007). Un turis- tades en aquests darrers anys rural va comportar la proposta d’habitatges, tant nous com re- me que afecta a tota la comarca han anat en la mateixa direc- d’un nou model econòmic per a modelats. Aquest sector va regis- però amb diferències importants. ció i han generat importants si- la comarca. Passem a comentar els trar un creixement constant des A la zona nord predominen els nèrgies i un teixit institucional eixos tant sectorials com territo- càmpings, cases de colònies i se- del desenvolupament endogen rials, d’estructura de les empreses gones residències, a la zona sud La planta de Cal Saltet de molt ric (Consorci de Formació i del mercat de treball. Puig-reig, de Serradora Boix, els allotjaments en cases de turis- i d’Iniciatives Cercs- Berguedà, té una capacitat de producció me rural i a Berga capital els ho- Consorci de Turisme d’Alt Ber- Diversificació productiva de 80.000 m3 de fusta serrada tels i els serveis especialitzats. Els guedà, el Consorci del Parc Flu- Pel que fa a la composició de i més de 1.000.000 de palets. restaurants estan distribuïts en el vial del Llobregat, els Serveis l’activitat productiva, l’evolució En els últims anys ha iniciat conjunt comarcal. la fabricació de pèl.let, la de promoció econòmica i tu- es fa en direcció a la diversitat comercialització d'escorces i D’altra banda el desenvolupa- risme del Consell Comarcal del d’activitats. llenya i la producció d'energia ment dels serveis per a la pobla- Berguedà entre altres). Recent- El sector secundari perd la renovable amb biomassa. Té una ció tant públics com privats ha ment moltes d’aquestes institu- seva forta especialització en mi- plantilla de 130 treballadors. permès una important millora de cions s’han fusionat constituint neria i tèxtil i incorpora nous Arxiu Luigi la qualitat de vida.

10 L’EROL Empreses petites i autòctones, Gràfic 1: Variació anual del PIB per territoris de baixa densitat i apertura del mercat de treball i no son apropiades per donar res- comportament demogràfic posta a les bosses d’atur que es El nou model es recolza en mi- concentren en el nuclis poblaci- croempreses, petites i alguna mit- onals de les zones en declivi in- jana. Empreses majoritàriament dustrial. de capital local, amb una ampla En conseqüència, el Berguedà diversitat de sectors d’activitat. requereix actuacions que donin Els autònoms són molt nom- resposta a aquesta doble proble- brosos. El capital autòcton pren màtica i cal continuar avançant el relleu a les iniciatives forànies, lentament en un model diversifi- molt presents en el desenvolupa- cat i de qualitat de vida. ment inicial de la comarca. Les entitats públiques (Ajuntament Bibliografia de Berga, Hospital comarcal) se FONT: Anuari Comarcal Catalunya Caixa situen en les primeres posicions Consell Comarcal del Berguedà (2010). en el rànking d’empreses segons Pla de Dinamització de l’Economia nombre d’ ocupats. manté en el anys més recents, si turisme, on els hotels presenten Cooperativa del Berguedà 2011-2013. El “desenclavament” de la co- considerem les dades de l’evolució resultats molt negatius en front Lleonart, P., Castro, M (Gabinet marca, gràcies al túnel del Cadí i de la taxa de variació real del PIB al turisme rural on se subminis- estudis econòmics) (2008). Impacte a la millora i posterior desdobla- de l’Anuari comarcal de la Caixa tra un conjunt complementari socioeconòmic del turisme al Bergue- ment de l’eix del Llobregat (C- de Catalunya (gràfic 1) de serveis i productes que, sense dà. Cambra de Comerç, Indústria i 16) obra noves opcions als tre- Segons les dades de l’ Anuari, necessitat d’incrementar el nú- Navegació de Barcelona. balladors. Els residents que es la construcció i la indústria han mero de places, proporciona uns Ponce, S. i Andreu,H. (2004). Estudi desplacen a treballar fora de la estat claus a la davallada. La in- resultats favorables. El Bergue- socioeconòmic de la comarca del Bergue- dà. Cambra de Comerç de Barcelona comarca van créixer fins a supo- dústria ha accentuat el seu procés dà és avui la comarca amb més Serra i Rotés, Rosa (2011). Les colò- sar el 25% dels ocupats a l’inici de d’ajust incrementant les taxes ne- places de turisme rural de Cata- nies industrials a Catalunya, Catalan la crisi. També el menor cost de gatives de creixement que la veni- lunya. La versatilitat dels tallers Historial Review, 4: 241-255 (2011). l’habitatge i de la vida, conjunta- en caracteritzant. En el període tèxtils també va en la mateixa Serra i Rotés, Rosa La cuenca minera ment amb la millora de les car- 2000-06 es va estimar una dismi- direcció buscant una ampla di- de Berga www.um.es/hisminas/wp . reteres, va atreure nous residents nució del 2,8 i entre 2007 i 2012 versitat d’opcions que sovint són Serra i Rotés, Rosa (1993). Les colòni- amb feina fora del Berguedà. del 3,5%. Però va ser la construc- complementàries. Caldria, em- es mineres de Sant Corneli, Sant Josep L’atur va disminuir fins un mí- ció qui va registrar la caiguda més però una recerca més profunda i la Consolació (Cercs, Bergueda, nim del 5% el 2001, per poste- espectacular passant d’un creixe- per arribar a confirmar aquesta Treballs de la Societat Catalana de Ge- riorment créixer lentament fins ment anual del 8,8% en el perío- hipòtesi. ografia -N° 36 - vol. VII, p. 209-225, Serra i Rotés, Rosa (1999). Les mines a situar-se proper al 8% al ini- de 2000-06 a una disminució del Reflexions finals ci de la crisi. La població s’esta- 4,2% en el període 2007-12. de Cercs, Quaderns de didàctica i bilitza propera a les 40.000 per- El sector serveis que venia crei- El procés de transformació que ha difusió núm. 11, Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, sones i l’arribada d’immigrants xent a una taxa del 4,4% durant el realitzat el Berguedà en aquestes Gabinet estudis econòmics (2013) estrangers procedents majori- dècades ha estat profund, modi- primers anys de segle, va registrar Impacte socioeconòmic del turisme al tàriament d’Amèrica Llatina i una taxa de creixement de tan ficant l’estructura empresarial i Berguedà (actualització). Cambra d’Àfrica rejoveneix la població sols el 1,3 en el període 2007-12. l’especialització sectorial del seu de Comerç, Indústria i Navegació de (Ponce, 2004). Amb tot, el Ber- Només, el sector primari va in- territori. Barcelona i Diputació de Barcelona. guedà se situa entre les comar- crementar la taxa de creixement Les polítiques que han acom- OEDC (2006). The New Rural Para- ques amb més alt nivell d’envelli- anual de mitja en el període 2007- panyat el procés són complexes digm: Policies and Governance. ment de Catalunya (23,5% front 12 respecte al període anterior d’implementar, ja que es tracta Viladomiu,L., Francès,G., and al 17,8%). Per últim, cal assenya- augmentant del 2,5% al 3,7%. d’un territori en declivi indus- Rosell,J., (2011). What agrarian lar que la població continua con- L’evolució de l’economia del trial i que alhora presenta la pro- policy for an extensive agricultural centrant-se, molt especialment a Berguedà manifesta la seva fragi- blemàtica de tot territori rural. area: the case of Berguedà, Spain, in Berga capital. litat davant recessions econòmi- Molts dels nuclis poblacionals Bryden,J. and al. Towards Sustainable ques. L’estratègia de diversificació han tingut una forta dependèn- Rural Regions in Europe. Routledge. Crisi i vulnerabilitat Anuari Econòmic Comarcal de Caixa i de valorització dels recursos au- cia cap una empresa concreta, i el Catalunya. Diferents edicions. El Berguedà es una de les comar- tòctons està tenint resultats lents tancament d’aquesta va generar Web de l’IDESCAT ques catalanes que ha experimen- en la consolidació del creixement una espiral negativa que no re- Consorci del Parc fluvial http://parc- tat amb més força la recessió eco- econòmic de la comarca. sulta fàcil de trencar: pèrdua de fluvial.cat. nòmica. La destrucció d’ocupació D’altra banda, diferents in- població, èxode dels joves, enve- Agència de Desenvolupament del Bergue- en el període 2008-15 ha estat del formacions semblen manifestar lliment de la població, extensió dà. www.adbergueda.cat 18,6% en front al 10,6% pel con- que les activitats que més bé es- de la cultura assistencial, tan- junt de Catalunya (Idescat). El tan resistint en els anys recents cament de serveis, abandona- seu PIB per càpita al 2010 era del són aquelles que es recolzen en ment i deteriorament dels edi- Lourdes Viladomiu Canela 81,5% de la mitjana catalana, ha- les economies de diversificació ficis i instal·lacions, etc. D’altra DRUAB- Equip de recerca en vent retrocedit uns 4 punts entre i no en les economies d’escala. banda les iniciatives de desen- Desenvolupament rural. Uni- 2006-2010, i aquesta caiguda es Un exemple il·lustratiu és el del volupament rural estan pensades versitat Autònoma de Barcelona

L’EROL 11 Dossier Perspectives econòmiques del Berguedà

Les vocacions productives del Berguedà davant la darrera crisi. Anàlisi shift-share del període 2008-2014

Jordi Boixader i Josep Maria Canals

1. Introducció • L’efecte regional o dinàmica Figura 1. Treballadors afiliats. global, que reflecteix el crei- Diferències interanuals 1r 2009 – 4t 2014 La darrera crisi econòmica ha xement (o decreixement) de impactat amb força a la comarca l’àrea seleccionada si evolucio- del Berguedà. Després del tanca- nés d’acord amb el creixement ment de la mineria i d’una època del conjunt del territori català. de forta contracció del tèxtil, les • L’efecte sectorial o d’estructura expectatives de refer l’ocupació i el productiva, que indica l’evolu- teixit productiu amb un patró més ció de l’economia de l’àrea en resistent als cicles d’estancament funció de si els sectors en què s’han vist novament truncades. està especialitzada han tingut Aquest article analitza els efec- una evolució més o menys po- tes de la crisi en el període 2008- sitiva, és a dir, és el creixement 2014. Ho fa per mitjà de dife- sectorial comparat. rents eines provinents de l’anàlisi • L’efecte territorial o dinàmica regional amb la idea de respondre pròpia, que expressa la diferèn- tres preguntes: fins a quin punt es cia de comportament de l’àrea tracta d’una crisi que s’explica per seleccionada en relació amb la factors endògens o bé està forta- regió de referència i que s’in- ment marcada pel context català terpreta com un indicador de i internacional? Quina ha estat la competitivitat. dinàmica dels diferents sectors? 2.1 Sistema territorial I, en qualsevol cas, quina ha estat de l’Alt Berguedà l’evolució de la comarca en rela- ció amb altres territoris compa- El sistema territorial de l’Alt Ber- Total: Total diferència interanual rables? guedà està integrat per 15 muni- Components: Dinàmica global Dinàmica pròpia 2. Components cipis: Bagà, Borredà, Castellar de Estructura productiva del creixement n'Hug, Castell de l›Areny, Fígols, Gisclareny, Guardiola de Bergue- Font: elaboració pròpia a partir del programa Hermes de la Diputació de Barcelona i del Web del Ministerio de Empleo y Seguridad Social L’anomenada anàlisi shift-share és dà, La Nou de Berguedà, La Po- utilitzada per explicar els canvis bla de Lillet, Saldes, Sant Jaume que es produeixen en l’evolució de Frontanyà, Cercs, Vallcebre, ríode. A diferència de bona part es dóna ja una erosió de les bases d’una variable econòmica d’un Vilada i Sant Julià de Cerdanyola. de sistemes territorials de les co- competitives de l’àrea, de mane- àmbit geogràfic determinat. Aquí La població el 2014 és de 7.802 marques de Barcelona, en el dar- ra que la dinàmica pròpia esde- s’estudia el comportament dels persones, un 8,5% (-728) inferior rer bienni no recupera ocupació vé el principal factor d’expulsió llocs de treball dels sistemes ter- a la de 2008. perduda sinó que en segueix eli- de llocs de treball. El darrer any ritorials de l’Alt Berguedà, el Baix A final de 2014 hi ha 1.558 minant. és volàtil, però la tendència a la Berguedà i Berga prenent com a ocupats al sistema, un 19% (-369) Quines pautes hi ha darrere recuperació general no és acom- referència Catalunya1. menys que a final del 2008, de- aquests resultats generals? La fi- panyada per una millora clara en Concretament, seguint el mo- creixement molt superior al re- gura 1 mostra que la dinàmica clau interna. del de Dunn (1960), es tracta de gistrat al conjunt de la província global esdevé el detonant de la L’estructura productiva no con- distingir: (-9%), i produït al llarg del pe- crisi. Tanmateix, a finals del 2011 tribueix a generar ocupació en

12 L’EROL cap trimestre del període i, de fet, pèrdua d’ocupació ha estat molt els grans sectors presents a l’eco- intensa, amb 716 ocupats menys. nomia de l’Alt Berguedà mostren El darrer bienni, en canvi, es re- sistemàticament un comporta- cupera un de cada dotze llocs de ment pitjor que la mitjana de la treball eliminats en els quatre demarcació. anys de crisi més intensa. En xifres, del 4t trimestre del La dinàmica de l’economia del 2008 al 4t trimestre del 2014 hi Baix Berguedà, com s’observa a la ha una pèrdua de 570 afiliats i figura 2, és substancialment dife- una generació de 201. La dinà- rent a la de l’Alt Berguedà. Hi ha mica global explica el 41% de un efecte global molt persistent l’ocupació destruïda i el 23% de que es combina amb unes espe- la generada. La dinàmica pròpia cialitzacions sectorials que patei- explica el 39% de la destruïda i el xen intensament la crisi. L’efecte 77% de la generada, mentre que territorial propi és moderada- l’estructura productiva explica el ment positiu i estable al llarg del 20% de la destruïda i no en crea. temps. A final de 2014 hi ha 5.288 període que va des del 1er trimes- 2.2 Sistema territorial del Del 4t trimestre del 2008 al 4t ocupats al sistema, un 15,7% tre del 2008 fins al 2on del 2010. Baix Berguedà trimestre del 2014 es dóna una pèrdua de 958 afiliats i una gene- (-984) menys que a final del El decreixement es deu princi- El sistema territorial del Baix ració de 299. La dinàmica global 2008, decreixement superior al palment a la dinàmica global de Berguedà està integrat per 12 explica el 52% de l’ocupació des- registrat al conjunt de la provín- l’economia i la forta pressió sobre municipis: Capolat, Casserres, truïda i el 34% de la generada. La cia (-9%). els grans sectors. A partir d’aquí, L’Espunyola, Gironella, Mont- dinàmica pròpia explica el 8% de De 2008 a 2012 la pèrdua l’expulsió d’ocupació és més pe- clar, Montmajor, Olvan, Puig- la destruïda i el 66% de la gene- d’ocupació ha estat molt forta. En tita però destaca que l’efecte de reig, La Quar, Sagàs, Santa Ma- rada, mentre que l’estructura pro- el darrer bienni, en canvi, l’evolu- competitivitat del sistema on se ria de Merlès i Viver i Serrateix. ductiva aporta el 40% de la des- ció s’ha tornat positiva recupe- situa la capital comarcal és per- La població el 2014 és de 13.136 truïda i no contribueix a crear-ne. rant un 10% dels llocs de treball sistentment negatiu. La recupe- eliminats. Val a dir que tot i ser ració d’ocupació en el darrer bi- persones, un 1,7% (-226) inferior 2.3 Sistema territorial de el sistema que en termes relatius enni es produeix per la millora de a la de 2008. Berga A final de 2014 hi ha 3.586 més es recupera de la comarca en les condicions generals de l’eco- ocupats al sistema, un 15,5% El sistema territorial de Berga el període 2013-2014, ho fa per nomia i el canvi en la dinàmica (-660) menys que a final del 2008, està integrat per 3 municipis: sota de la mitjana de la demarca- dels sectors. decreixement superior al registrat Avià, Berga i Castellar del Riu. ció de Barcelona. Amb dades, del 4t trimestre del al conjunt de la província (-9%). La població el 2014 és de 18.885 Així, en el sistema territorial de 2008 al 4t trimestre del 2014 hi En el subperíode que va de fi- persones, un 2,5% (-478) inferior Berga l’impacte de la crisi es pro- ha una pèrdua de 1.281 afiliats nal de 2008 a final de 2012, la a la de 2008. dueix sobretot al principi, en el i una generació de 297. La di- Figura 2. Treballadors afiliats. Figura 3. Treballadors afiliats. Diferències interanuals 1r 2009 – 4t 2014 Diferències interanuals 1r 2009 – 4t 2014

Font: elaboració pròpia a partir del programa Hermes de la Diputació de Barcelona i Font: elaboració pròpia a partir del programa Hermes de la Diputació de Barcelona i del Web del Ministerio de Empleo y Seguridad Social del Web del Ministerio de Empleo y Seguridad Social

L’EROL 13 Figura 4. Afiliats per sector. Volum i dinàmiques 4t 2008 – 4t 2012 i 4t 2012 – 4t 2014 nàmica global explica el 58% de l’ocupació destruïda i el 50% de la generada. La dinàmica pròpia explica el 30% de la destruïda i el 23% de la generada, mentre que l’estructura productiva explica el 12% de la destruïda i el 27% de la generada. 3. Especialitzacions locals i comportament dels sectors En aquest apartat s’utilitzen un seguit de tècniques d’anàlisi per conèixer l’impacte de la crisi sobre els diversos sectors econòmics de la comarca. A l’inici del 2008, la Construc- ció i immobiliàries era la principal activitat de la comarca acumulant el 23,4% del total d’assalariats. Des d’aleshores, s’han eliminat 1.833 llocs de treball, això és, sis de cada deu. Si comptem el volum total, el nivell d’especialització a què s’arriba en el zenit de la bom- bolla i la variació relativa es tracta de la correcció més severa entre les que hi ha hagut a les comarques de Barcelona. Nota: l’amplada del cercle indica el volum d’afiliats 2014, i la ubicació del centre del cercle les diferències i variacions d’afiliats 2008-2014 Al sistema de Berga és on la Font: elaboració pròpia a partir del programa Hermes de la Diputació de Barcelona i del Web del Ministerio de Empleo y Seguridad Social caiguda ha estat més accentua- da. Descomponent el patró d’ex- pulsió dels llocs de treball, dels Figura 5. Treballadors afiliats segons agrupacions Figura 6. Quocient de 642 que s’hi perden en total, 120 sectorials al sistema territorial de Berga. localització regional (18,7%) corresponen a la tendèn- cia global de l’economia (tots els sectors combinats a la província) als quals cal afegir-ne 73 (11,4%) de la dinàmica pròpia de la Cons- trucció i immobiliàries a Berga en relació amb l’evolució del ma- teix sector a la província i la resta, 449 (69,9%), és un diferencial en- tre la Construcció i immobiliàries i els altres sectors. El segon sector amb impor- tància per volum d’ocupació és el Comerç. En el període més fort de la crisi (2008-20012) expul- sa un 8,8% dels efectius. Des del 2013 atura les caigudes, però no aconsegueix guanyar assalariats. L’Hostaleria i turisme és un sector resistent a la crisi. En re- alitat, a l’Alt Berguedà elimina llocs de treball (-7,7%) i en gua- nya al Baix Berguedà (8,3%) i de forma tímida al sistema de Ber- ga (1,9%). Font: elaboració pròpia a partir del Total i components. 4t 2008 – 4t 2014 programa Hermes de la Diputació de Al costat d’aquests grans sec- Font: elaboració pròpia a partir del programa Hermes de la Diputació de Barcelona i Barcelona i del Web del Ministerio de tors, la comarca presenta espe- del Web del Ministerio de Empleo y Seguridad Social Empleo y Seguridad Social cialitzacions industrials que la

14 L’EROL singularitzen. A la figura 6 es de- tallen els quocients de localitza- ció2 per a vint-i-una activitats dels tres sistemes de la comar- ca. Aquest indicador ens permet saber fins a quin punt un deter- minat sector es localitza propor- Un panorama ben diferent és marcació de Barcelona tenint en tomoció ha crescut al sud de la co- cionalment més a una àrea geo- el del Tèxtil-confecció amb una compte el volum que adquireix marca (75,9%) arribant a ocupar gràfica del que ho fa en el conjunt contracció del 37,2% (-55,7% en el sector. 183 persones a final del 2014. de la regió. A mesura que el valor el cas del sistema territorial de El Metall és un gran sector En l’apartat del terciari, els es fa més gran que 1 més vincu- Berga). En l’actualitat s’ha aturat ocupador que té una forta cor- Serveis socials han vist augmen- lada es troba una activitat a un la davallada. recció a la baixa (-51,02%) en el tar l’ocupació en un 3% desen- territori concret de la regió de re- Quant a la Fusta i mobles és període 2008-2012. El mateix volupant un paper de reequili- ferència (en aquest cas el conjunt una activitat molt important al fenomen s’observa a molts altres bri territorial pel que aporten a la de territoris de Barcelona). Baix Berguedà on ocupa 223 per- territoris. qualitat de vida i a la distribució L’Agroindústria representa sones. Hi ha experimentat una Les activitats Extractives se- espacial de l’ocupació. Els Serveis l’11,5% dels llocs de treball amb disminució del 21,2% que tan- gueixen perdent pes i han esde- a les empreses, superat un primer 1.200 persones. Destaca l’estabi- mateix és, juntament amb el Llu- vingut pràcticament testimonials moment de forta caiguda, creixen litat al llarg del període. çanès, de les més petites de la de- a l’Alt Berguedà. Pel que fa a l’Au- a Berga i al Baix Berguedà men- tre decreixen al nord. Figura 7. Variació per components de l’ocupació afiliada 2008-2014 4. Comportament (en percentatge) comparat Un aspecte rellevant de l’anàlisi shift-share és que facilita la com- paració entre territoris. Per tant, ens permet reconèixer la situació d’un àmbit geogràfic més enllà d’unes dades concretes, posant-lo en relació amb els altres. En aquest apartat se situa l’evolució dels tres sistemes del Berguedà respecte els trenta-sis àmbits en què s’ha dividit la de- marcació de Barcelona. La figura 7 mostra una ordena- ció dels sistemes en funció de la variació dels llocs de treball. En aquest indicador, el Baix Bergue- dà se situa en la posició 26, Ber- ga ho fa en la 27 i l’Alt Berguedà en la 32. Si ens fixem en els sistemes de les capitals de les comarques cen- trals, la Plana de Vic té una evo- lució millor que la mitjana pro- vincial, amb una dinàmica pròpia notablement positiva. Malgrat que en un primer moment la cri- si hi va impactar de manera clara, experimenta una recuperació rà- pida de les seves bases de compe- titivitat i sectors com l’Agroin- dústria, els Serveis a les empreses, els Serveis socials, el Comerç, l’Hostaleria i el turisme o l’Edu- cació i la recerca empenyen l’eco- nomia cap amunt. En canvi, el Pla de Bages se si- tua per sota la mitjana provincial en veure’s arrossegat per l’efec- te dels sectors amb què s’ha es- Font: elaboració pròpia a partir del programa Hermes de la Diputació de Barcelona i del Web del Ministerio de Empleo y Seguridad pecialitzat (la Salut augmenta

L’EROL 15 Figura 8. Classificació dels sistemes territorials segons els components interns 2013-2014

Font: elaboració pròpia a partir del programa Hermes de la Diputació de Barcelona i del Web del Ministerio de Empleo y Seguridad Social

l’ocupació, però cauen el Metall, tancar el període amb una dismi- Berguedà compensen amb aquest sics exclusivament. El sòl barat la Química, els Serveis financers, nució total només del 3,9% dels efecte global l’evolució negativa (per perifèric) va ser una opor- el Tèxtil-confecció, el Comerç, ocupats. El mateix succeeix per al de la dinàmica pròpia i l’estruc- tunitat que contenia en la seva l’Automoció, etc.). També hi ha Moianès. En canvi, el panorama tura productiva. El resultat final mateixa lògica els ingredients del un efecte proporcionalment ma- del Lluçanès, la Vall del Ges, Orís és un increment de l’ocupació del destí final. Podem dir que ha es- jor de la dinàmica global, tot i i Bisaura o Calaf és més similar 0,8% i l’1,6% en aquest període. tat el darrer intent de competir en que els resultats finals són mi- quant als resultats al del Bergue- 5. Conclusions costos, una estratègia cada vegada llors que els de Berga. dà. Ara bé, la nota pròpia dels tres més difícil en el marc de l’econo- La Conca d’Òdena veu com es sistemes berguedans és la incapa- Al llarg de les darreres dècades, el mia globalitzada. contrau l’ocupació en prop d’un citat de generar un “efecte terri- Berguedà ha vist canviar la seva La comarca presenta una com- 20% per l’efecte combinat de la tori” positiu que pugui compen- estructura econòmica. Els mono- binació de diversificació amb es- dinàmica global, l’estructura pro- sar els altres dos. cultius de la mineria i el tèxtil han pecialitzacions territorials. Ales- ductiva i l’erosió de competiti- Aquesta característica es manté estat substituïts per un patró més hores, una estratègia essencial és vitat. fins i tot en el bienni 2013-2014 diversificat que ha obert noves la de continuïtat industrial, cen- Al costat d’aquests espais, que és quan bona part dels terri- oportunitats però també presenta trada en assegurar la viabilitat trobem sistemes marcats per la toris comencen a recuperar llocs febleses significatives. de les vocacions productives del combinació d’indústria i rurali- de treball, tal com es posa de ma- El col·lapse de la construcció i Berguedà, tenint en compte la tat. Cardona, malgrat que no ha nifest a la figura 8. A la comar- immobiliàries posa de manifest presència d’indústries madures. escapat de la lògica general i les ca, l’Alt Berguedà perd ocupa- la inviabilitat de seguir pensant El redimensionament a la bai- pèrdues en els grans sectors, ha ció neta (-0,7%) malgrat l’impuls el desenvolupament comarcal a xa de la construcció fa que sen- desenvolupat una certa compe- favorable de la dinàmica global. partir d’un gran sector ocupador se aquestes activitats sigui com- titivitat interna que li ha permès Per la seva banda, Berga i el Baix que s’assenti sobre els recursos fí- plicat tornar a nivells d’ocupació

16 L’EROL acceptables. Val a dir que com El desenvolupament local de- na. Barcelona: Antoni Bosch. més profundes i llargues són les pèn de la trajectòria que les co- Casellas, A. (2014). Desenvolu- crisis en un territori més perso- munitats han anat configurant pament local i territori, Elements nes queden fora de manera per- al llarg del temps, combinant els d’innovació i estratègia, 5. manent del mercat de treball en recursos territorials amb les ca- Diversos autors (2014). Les economies locals a la província de Barcelona. el futur. pacitats (tecnològiques, culturals, Diputació de Barcelona. El repte industrial té molts vèr- polítiques, etc.) dels agents. El fet Diversos autors (2015). Els components tex. Els aspectes físics, de millora és que durant molt temps el Ber- del creixement a les economies locals dels espais, les telecomunicaci- guedà ha buscat assolir avantat- de la província de Barcelona. Anàlisi ons, etc. segueixen sent impor- ges comparatius basats en el cost shift-share. Barcelona: Diputació de tants, però el desenvolupament de les matèries primeres (carbó, Barcelona. local fa cada vegada més èmfa- sòl), el factor treball, la provisió Diversos autors (2015). Informe ter- si en els factors intangibles, per de grans infraestructures o la re- ritorial de la província de Barcelona exemple, la manera com els dife- ducció d’imposts per impulsar 2015. Cambra de Comerç, Indústria rents coneixements localitzats a l’economia. Es tracta d’una pers- i Navegació de Barcelona i Diputació la comarca (tecnologies, experi- pectiva que, aquí i en territoris de Barcelona. ència dels treballadors, creativitat equiparables, va sent superada, Dunn, E. S. (1960). A Statistical and de les persones...) es combinen malgrat que no es pugui dir que Analytical Tecnique for Regional Analysis, Papers of the Regional per tal de generar noves oportu- hagi desaparegut. Science Association, Vol. 6. nitats econòmiques. En qualsevol Aquesta aproximació ha con- Sorribes, J. (dir.) (2012). La Ciu- cas, sembla que el punt de parti- viscut en uns indrets i s’ha anat dad. Economía, espacio, sociedad y da hauria de ser la reconstrucció substituint en altres per la de medio ambiente. València: Tirant dels imaginaris econòmics de la l’avantatge competitiu. El que Humanitats. comarca, posant en valor una tra- compta ja no és el preu final dels jectòria manufacturera dels terri- debilitats significa pensar en un productes sinó que hi ha una vi- toris que és encara viva. model econòmic més autosos- sió més completa del desenvo- Notes Quant als serveis s’observa la tingut i basat en les singularitats. lupament: importa el valor afe- 1. La variable que s’analitza és l’ocupa- formació d’un mix més complex. El sistema de Berga presenta git, l’ús de les noves tecnologies o ció registrada. Es realitza una desa- Una emergència dels Serveis so- una diversificació mitjana3. Mal- fins i tot aspectes com la confian- gregació territorial de la província de cials i l’Educació que juntament grat concentrar les activitats de ça i la qualitat de vida. El proble- Barcelona en 36 sistemes territorials (3 dels quals són els berguedans) se- amb el Comerç que atura la cai- Serveis a les empreses, Educació ma d’aquest plantejament és que guint la delimitació multicrietri del guda, una Hostaleria i turisme i recerca, Salut o Comerç que in- manté la idea que hi ha territo- Pla territorial parcial de les comar- pensada des de les necessitats lo- diquen un efecte de capitalitat, ris guanyadors i perdedors. Fins ques centrals i del Pla territorial me- cals (no només dels visitants) i les la resiliència és baixa. L’evolució a quin punt té sentit que els ter- tropolità de Barcelona. Pel que fa a la activitats d’Administració públi- ritoris competeixin com si fossin desagregació sectorial a partir de les del fenomen immobiliari, l’en- divisions econòmiques de la CCAE- ca ens parlen de la importància darreriment en el sector cultural empreses? 2009 es construeixen 21 agrupacions dels serveis residencials. És a dir, (respecte la mitjana provincial) o Progressivament van aparei- en base a un criteri d’interrelació. al costat dels Serveis a les empre- l’evolució erràtica de l’Hostaleria xent noves mirades al desenvo- ses i les TIC que són portadors lupament territorial basades amb 2. El quocient de localització regional i turisme (és poc freqüent créixer mesura el pes relatiu del sector i en de competitivitat és una gamma durant el període més dur de la idees com la cooperació, les xar- el sistema territorial j. És a dir, re- àmplia de serveis localitzats allò crisi i decréixer en el darrer bien- xes, les relacions... És el paradig- presenta la proporció que suposen els que proveeix una comarca-ciutat ni) reflecteixen una economia poc ma dels avantatges col·laboratius. ocupats en el sector i en el sistema j, d’un fons econòmic ben format, estructurada, de manera que la En la mesura que un espai socio- respecte el mateix percentatge a nivell provincial. llocs de treball i, també, qualitat marxa de la ciutat passa a depen- econòmic és capaç de col·laborar de vida. dre de l’evolució general a escala a nivell intern i cap a fora, majors L’anàlisi dels tres sistemes ter- de la regió o internacional. són les capacitats que té per pros- ritorials del Berguedà es pot es- Al Baix Berguedà ofereix un perar i satisfer les necessitats de Xij és el nombre total d’assalariats del quematitzar com segueix: l’eco- panorama de contrastos. La cri- la comunitat. Aquest és un en- sector i al sistema j; Xj és el nombre nomia de la part nord de la si de les principals activitats ocu- focament que ja s’ha començat total d’assalariats en el sistema terri- comarca és més estreta i la cri- padores ha estat severa: Agroin- a explorar al Berguedà, una ma- torial j; Xi és el nombre d’assalariats si s’hi allargassa: Agroindústria, nera de fer que caldrà ampliar i del sector i a la província i, finalment, dústria, Tèxtil-confecció i Metall X és el nombre total d’assalariats a la Comerç, Serveis socials i Hos- apunten ja a la recuperació; no aprofundir. demarcació de Barcelona. taleria i turisme decidiran bona així la Fusta i mobles o el Comerç 3. El coeficient de diversificació és de part del futur. Són sectors que de- ni la Construcció i immobiliàri- 0,47 en una escala entre 0 (màxima Bibliografia penen de la demanda interna i es. Al costat d’aquests grans sec- diversificació) i 1 (ocupació concen- trada). A l’Alt Berguedà és de 0,56 i quan es van a buscar fonts d’in- tors s’observa el creixement ràpid Aldomà, I. (2009). Atles de la nova al Baix Berguedà 0,46. gressos externs via turisme, pro- dels Serveis a les empreses, l’Au- ruralitat. Lleida: Fundació del món ductes locals, etc. existeixen molts tomoció, l’Educació i la recerca, rural. territoris competint en el mateix l’Hostaleria i turisme o la Salut. Blackely, E. J.; Bradshaw, T. Jordi Boixader i Solé terreny de joc. Fins i tot en el cas Es tracta d’un fenomen emer- K. (2002). Planning local economic Economista de l’agroindústria té poques bar- gent que si arrela aportarà varie- development. Sage: Thousand Oaks, Josep Maria Canals i Miquel reres d’entrada. En absència de tat a l’estructura econòmica toca- Califòrnia. Geògraf xocs externs, corregir aquestes da per la crisi. Camagni, R. (2005). Economía urba-

L’EROL 17 Dossier Perspectives econòmiques del Berguedà

Quin desenvolupament econòmic per al Berguedà? Oriol Estela Barnet

Tant em fa qui escriu les lleis d’un país [...] si jo puc escriure els seus llibres de text d’Economia Paul Samuelson (1915-2009). Premi Nobel d’Economia 1970

La globalització, indubtablement, es té cada cop més la sensació que internacionals. El factor que ca- vegas o de l’organització d’uns es fa present en tot el territo- l’economia és un ens amb vida racteritza l’essència del DEL és la Jocs Olímpics són una mostra ri. Fins al més petit poble o vila pròpia i que, a més, resulta ingo- implicació dels actors del territo- clara, tot i que extrema i poc del nostre país hi podem trobar vernable, de tal manera que les ri en la realització del diagnòstic freqüent, d’aquesta dialèctica productes vinguts de qualsevol lleis de l’economia passen per da- de l’economia local, la formulació entre inversions globals i actors lloc del món. Les nostres em- vant de la voluntat democràtica d’una visió i d’estratègies per as- locals. Debats similars, però, es preses poden aspirar a accedir als dels pobles. El pols entre Grècia solir-la i el disseny i execució dels produeixen en els nostres po- mercats més enllà de les nostres i les institucions financeres euro- projectes que correspongui. Això bles i viles quan s’hi anuncia fronteres (tot i que encara ho fan, pees n’és una de les mostres més significa el reconeixement de qualsevol inversió decidida ex- en general, molt tímidament). El evidents avui en dia. l’existència de capacitat d’actuació ternament, sigui l’obertura d’un contacte amb persones d’altres Així doncs, vivim molt influ- i, per tant, de govern de l’econo- establiment d’una cadena de cultures més o menys llunyanes enciats per una manera d’enten- mia des del territori. supermercats o la instal·lació és freqüent degut al fenomen de dre l’economia i la globalització En parlar de DEL, però, podem d’una planta de tractament de les migracions, ara frenat, i a l’in- que segurament té sentit quan es diferenciar-ne tres dimensions residus. crement i expansió de l’activitat parla des de la perspectiva dels que caldrà articular a l’hora de En aquest sentit, l’escala mu- turística. països, de les regions o fins i tot planificar les estratègies d’inter- nicipal resulta clarament insu- Arreu, la connexió entre glo- de les grans ciutats metropoli- venció: ficient en termes de polítiques balització i activitat econòmica tanes. Però a mesura que anem públiques a l’hora de fer front és, per tant, immediata. Però això apropant el zoom al territori, po- a) La dimensió que podríem ano- a aquesta dimensió del DEL, ens porta sovint a adquirir una dem observar com entren en joc menar de participació local en en especial per a inversions de visió distorsionada del funciona- molts elements que no es tenen el desenvolupament econòmic gran impacte com les citades. ment de l’economia. en compte des d’altres escales, i global, que significa entendre En aquests casos, l’escala més La crisi econòmica que ha col- que impliquen, en la majoria de el territori i els seus recursos efectiva a nivell de planificació, pejat tan durament molts terri- casos, un clar protagonisme de les com a plataforma al servei de ordenació i gestió és la regio- toris, com el Berguedà, ha tingut persones, les seves actituds i les l’activitat econòmica globalit- nal, però sempre oferint l’opor- clarament un detonant vinculat relacions que es produeixen entre zada i treballar per millorar la tunitat a cada territori d’expo- a la interconnexió global de les elles. Una economia que té molt capacitat d’atracció. És la di- sar, defensar i trobar un encaix economies. L’esclat de la bom- més a veure amb el significat de la mensió més clàssica de la pro- per al seu propi model. En cas bolla financera-immobiliària als seva definició: la forma com s’or- moció econòmica: acolliment contrari, s’entra en el conegut Estats Units es va propagar ca- ganitza una societat per satisfer d’inversions d’empreses mul- cercle viciós de la subhasta al tastròficament a la resta del món les seves necessitats a partir dels tinacionals, desplegament de millor postor i la competèn- en molt poc de temps, afectant recursos que té a l’abast. grans infraestructures i equipa- cia a la baixa, empobridora per un dels sectors clau i més sen- És aquí on adquireix rellevàn- ments, etc. i sol adquirir prota- a tots. sibles per al funcionament de cia allò que anomenem “desenvo- gonisme en moments de crisi. l’activitat econòmica a qualsevol lupament econòmic local”. En aquesta dimensió, la im- b) La dimensió del desenvolu- indret: el financer. A aquest de- plicació dels actors locals és pament econòmic local amb Governar el territori i clau en termes de definició i projecció global. Es tracta de sastre general, però, s’hi van afegir l’economia local les circumstàncies específiques de defensa del model territorial i la dimensió predominant en cada territori, en alguns casos per El desenvolupament econòmic de desenvolupament local, ja els darrers vint anys, en que amortir-ne els efectes, en d’altres local (DEL) no és la mera transla- que no sempre les oportuni- s’han mobilitzat els recursos per multiplicar-los. ció a la petita escala de la visió del tats d’inversió que puguin apa- locals per posar-los en valor, Sigui com sigui, com s’expressa desenvolupament econòmic que rèixer encaixaran amb aquests. mitjançant una aposta general en la cita que obre aquest apartat, tenen els països o els organismes Els debats al voltant d’Euro- pel foment de l’emprenedoria

18 L’EROL i la innovació com a palanques relacionar-se per satisfer les els propis recursos i s’aprofitin les d’accés als mercats globals. seves necessitats. Aquí, la col· oportunitats que, en clau local, Els actors locals han tin- laboració i l’interès general dei- ofereix el context global. gut un evident protagonisme xen de ser requisits de millora Aquesta articulació tam- en aquesta dimensió, que es fa per esdevenir factors inherents bé reclama una millor coordi- molt visible en el cas de les ini- a aquesta forma de veure l’eco- nació entre les diferents escales ciatives emprenedores. Igual- nomia. d’intervenció de les polítiques ment, allà on hi havia sistemes Aquesta és la dimensió més públiques. Un exercici de raci- productius locals en funciona- oblidada en les polítiques de onalització d’acord amb les exi- ment, la capacitat de reacció promoció econòmica que es Sant Jaume de Frontanyà, gències d’una governança mul- 2001. Arxiu Luigi dels actors que els conformen porten a terme actualment tinivell que atorgui a cada escala davant del canvi i l’esforç per innovar han determinat el seu major o menor èxit. Però exis- teix una diferència fonamen- tal quan els actors locals han actuat de manera individual o quan ho han fet de manera col·laborativa i en xarxa, perse- guint l’interès col·lectiu. Una dimensió, aquesta, que en termes de polítiques locals ha estat molt condicionada per les possibilitats de finançament extern i els programes d’altres administracions. Des d’aquesta perspectiva, l’escala supramuni- cipal sembla la més adient per a aquesta dimensió en el nostre país, per tal d’assolir la massa crítica necessària de persones i empreses destinatàries de les polítiques que permeti opti- mitzar recursos i generar im- pactes rellevants, com també per oferir un panorama d’opor- tunitats més extens de cara a la col·laboració. c) La dimensió del desenvolupa- ment local autocentrat; la que quan, paradoxalment, és la que en l’estratègia de cada una de les les polítiques i els instruments tracta de mobilitzar els recur- més s’adiu amb la capacitat lo- tres dimensions poden ser múlti- més efectius, en clau de millora sos locals per satisfer les neces- cal d’intervenció i és assumible ples, però també es veuran condi- de l’eficiència però sense perdre sitats i aspiracions específiques des del concepte de comunitat: cionades en cada territori. En tot de vista l’equitat i la solidaritat del territori en qüestió. A dife- des del barri o municipi petit cas, el que caldria fer per definir entre persones i territoris. En al- rència de les anteriors, que es fins a la comarca o més enllà. una estratègia de DEL és, en pri- tres paraules, acabar d’una vega- troben necessàriament vincu- mer lloc, conèixer les necessitats da per totes amb les duplicacions lades al model econòmic de la En qualsevol territori cal arti- de les persones, de les empreses i i els solapaments (també amb els globalització, aquesta dimensió cular de manera intel·ligent una de les institucions locals, els vin- buits) d’estructures i programes, s’obre plenament a l’àmbit de estratègia de DEL a partir de cles que s’estableixen entre elles i amb la presència d’agents “in- les pràctiques econòmiques al- considerar aquestes tres dimen- i les relacions que cal activar en erts” capaços de captar recursos ternatives i, per tant, a adoptar sions i dissenyar, coordinar i por- el territori per a satisfer-les. En i desenvolupar projectes sense la definició més àmplia del què tar a terme les polítiques que hi segon lloc, identificar quins són aportar cap mena de valor per al és l’economia, tal i com vèiem donin suport. I s’ha de fer seguint els recursos que té més sentit po- territori. anteriorment. una lògica determinada: de la ter- sar en valor, d’acord amb les ne- Les dimensions Així doncs, és aquí on el pro- cera a la primera de les dimensi- cessitats existents, i com fer-ho del desenvolupament tagonisme dels actors locals és ons descrites. d’una manera que no compro- econòmic local major i més rellevant, perquè L’aplicació d’aquesta lògica no meti la seva sostenibilitat futura. al Berguedà són ells mateixos no només és senzilla; partim d’una deter- I, en tercer lloc, cal cercar aquells els qui es constitueixen com a minada realitat territorial i no àmbits en els que hem de focalit- Traslladar aquest plantejament a subjectes de l’economia, sinó sempre es pot actuar seguint una zar la nostra capacitat d’atracció, un territori concret, com el Ber- que defineixen l’economia ma- seqüència preestablerta. Així ma- de manera que s’omplin els buits guedà, és una tasca complexa que teixa amb les seves formes de teix, les combinacions en el pes que el territori no pot cobrir amb requereix del propi territori dis-

L’EROL 19 posar de la voluntat, les instituci- que vinculi benestar amb soste- què compta l’agència és un pri- compte la vocació productiva del ons i els instruments adients. nibilitat i equitat, com la petjada mer pas per complir amb aques- territori és una forma de bas- L’existència d’una agència de ecològica, el balanç social em- ta funció. tir economies locals més sòlides, desenvolupament econòmic co- presarial o el retorn social de les La detecció i el suport a les ini- d’acord amb els plantejaments marcal és una gran oportunitat inversions. I el que és més im- ciatives sorgides des d’aquesta di- de a Unió Europea mitjançant per tirar endavant aquest procés. portant, utilitzar-los com a prin- mensió requereixen proximitat la RIS3. Si es fa partint de la di- L’Agència és una institució que cipals referents de les polítiques i visió integral del desenvolupa- mensió anterior, en una estra- dona fe de la voluntat del terri- econòmiques locals. ment local. Els municipis poden tègia integrada, ens aproparem tori per treballar en col·laboració Un altre instrument essenci- exercir aquesta funció, indepen- molt més als objectius normal- pel desenvolupament econòmic al d’aquesta dimensió (i de gran dentment de la seva mida, però el ment retòrics de la sostenibilitat i disposa d’una dimensió sufici- utilitat per a la resta) és el mapeig suport de l’agència és fonamen- i el benestar col·lectiu. ent per dotar-se d’instruments d’actors i d’iniciatives de caràc- tal tant des del punt de vista dels La iniciativa emprenedora amb potencial d’intervenció i de ter econòmic – sempre adoptant instruments de suport com de la sense un vincle amb el territo- transformació de l’economia lo- la definició àmplia d’economia ja promoció d’un entorn procliu a ri pot resultar exitosa en algu- cal. I és prenent aquesta agència esmentada- existents en el terri- l’enxarxament i la innovació a es- nes ocasions, però el més comú com a referent de les polítiques tori i dels vincles existents entre cala comarcal. és trobar-nos amb projectes que de DEL que es pot proposar un elles: qui fa què, en benefici de Pel que fa a la dimensió de va- consumeixen moltes energies i ventall d’actuacions encaminades qui i amb quines aliances i resis- lorització dels recursos locals, recursos individuals i col·lectius a construir una economia comar- tències. L’objectiu, en termes de cal donar prioritat a les iniciati- per obtenir uns resultats de baix cal més resilient a partir de les promoció del DEL, és entendre ves emprenedores i al creixement impacte i curt termini. tres dimensions explicades ante- com funciona l’economia local: empresarial que millor s’assenti Un dels sectors on més clara- riorment. quins són els fluxos d’entrada i sobre la trama de relacions an- ment s’observa aquest fenomen és En termes de la dimensió au- de sortida de recursos, com cir- terior, que la complementi i la el turístic, en el qual les iniciatives tocentrada, un element bàsic a culen dins de l’economia local, pugui projectar als mercats més arrelades a l’entorn, respectuoses impulsar seria la configuració quin efecte multiplicador s’asso- enllà de la comarca. Comple- amb el patrimoni local en sentit d’una forma pròpia per a mesu- leix, etc. tar cadenes de valor tenint en ampli i interconnectades entre elles tenen un efecte i un recor- regut molt més interessant que projectes aïllats i descontextua- litzats que moltes vegades acaben banalitzant els recursos que pre- tenien valoritzar. Abordar amb garanties aques- ta dimensió suposaria disposar a l’Agència de prou recursos i d’una varietat d’instruments específics per als reptes que se li plantegen. Però en la mesura en la que és poc probable un canvi dràstic en el model de dependència de fons i programes d’altres administra- cions, el que cal fer és aprofitar aquells que ofereixen major fle- xibilitat (per exemple, els de la Diputació) per innovar en políti- ques realment adaptades al terri- tori, més que no pas per finançar estructura, per exemple. En darrer terme, a l’hora d’atendre la dimensió associada a la capacitat d’atracció resulta evi- dent que les garanties d’èxit són molt més grans si s’han treballat rar l’avenç en matèria de DEL o, Finalment, proporcionar re- La central tèrmica de Cercs, en correctament les dues dimensi- en termes més amplis, el benestar coneixement i un suport efectiu la seva última etapa propietat ons anteriors i totes elles s’inte- de E.ON, va deixar de funcionar i la qualitat de vida. Resulta im- a les iniciatives detectades des gren en l’estratègia. Només així el desembre de 2011, després DEL prescindible dissenyar indicadors d’aquesta dimensió del i al de 40 anys d’activitat. Arxiu ARB es pot saber on obtindrem major que mesurin el benestar econò- sorgiment d’altres noves, com a impacte beneficiós de les inversi- mic real de la ciutadania més en- peces conformadores de l’eco- ons i quines seran les prioritàries. llà dels actualment disponibles (la nomia local en termes d’igualtat L’Agència ha de ser el refe- renda o l’ocupació), però també respecte les procedents de l’esfe- rent en aquest debat i en la gestió d’altres que serveixin per bastir ra de mercat. La caixa d’eines de de l’estratègia resultant, tant pel una nova estratègia econòmica l’economia social i solidària amb que fa a la defensa dels interes-

20 L’EROL La biomassa produïda als nostres boscos es pot fer servir per produir calor i escalfar aigua dels sistemes de calefacció i d'aigua calenta. Utilitzar la biomassa forestal primària com a combustible genera importants beneficis ambientals socials i econòmics. Font DIBA

pot retreure en cap cas a ningú, ja mental de tota estratègia de DEL, grans, poderosos i allunyats de que les circumstàncies per les que amb una explicació molt sintètica la ciutadania. Les fórmules per han transcorregut les economi- del seu vincle amb l’enfortiment recuperar un sector financer lo- es locals en els diversos períodes de l’economia local: cal existeixen, es practiquen en de crisi i reactivació econòmica • Política d’accés a l’habitatge. molts països (notablement, als possiblement no han deixat gai- El funcionament dels mercats EUA) i són imprescindibles per re marge per actuar d’una altra de treball locals té molt a veure al DEL. manera. Ara, però, tenim prou amb les opcions d’habitatge de • Política d’impuls de la cultura coneixement, experiència i ne- la població, especialment en el maker. La societat del conei- sos comarcals en els espais i ins- cessitat (la crisi, de nou) com per cas dels joves. A més, un habi- xement i la tecnologia ens em- truments vinculats a l’ordenació buscar entre tots nous enfoca- tatge assequible allibera recur- penyen a desaprendre l’habili- territorial catalana com, per su- ments per al DEL. sos de les famílies que poden tat de fer coses amb les nostres posat, en la concertació entre els Un nou enfocament podria ve- adreçar-se a dinamitzar el con- mans, un dels aspectes centrals municipis que la composen i els nir donat per la reflexió sobre les sum local. de la naturalesa humana. De sectors d’activitat econòmica que escales en el desenvolupament • Política de sobirania alimen- la seva recuperació depèn, per hi siguin implicats. econòmic del territori. De la ma- tària. Les local food policies, que exemple, que siguem capaços Més enllà del teixa manera que en el planeja- es troben en auge en el món de reparar i reutilitzar coses, desenvolupament ment territorial existeixen mi- anglosaxó, persegueixen recu- a més de fer-ne de noves uti- econòmic local “clàssic” rades diferents i instruments de perar el control sobre tot allò litzant allò que tenim més a planificació i intervenció dife- que afecta l’alimentació (des l’abast. Guanyar autonomia en Si creiem que l’escenari conveni- rents segons l’escala (des del Pla de la disponibilitat d’espais per aquest sentit, és guanyar po- ent és el presentat en l’apartat an- Territorial General fins els Plans a la producció fins als efectes tencial per al desenvolupament terior, llavors cal també fer un salt Parcials Urbanístics), hauríem de del seu consum) amb una vi- econòmic local. qualitatiu en el concepte mateix preguntar-nos si és possible orga- sió integrada i posant l’accent de “desenvolupament econòmic nitzar un esquema similar en ter- en la potenciació de la produc- Evidentment, la integració de local”. El “pecat original” del DEL mes d’activitat econòmica. Bona ció local. les tres dimensions del DEL su- a casa nostra va ser que en molts part d’aquest article, com s’haurà • Política d’autosuficiència posaria que hem de trobar en casos va disposar d’instruments pogut comprovar, té aquesta in- energètica. Aquest és un dels aquestes polítiques un protago- abans que de polítiques, de po- quietud al darrera. àmbits en què més clarament nisme compartit de la ciutadania lítiques (i estructures) abans que En tot cas, resultaria oportú en- pot incidir positivament el implicada en pràctiques de co- d’estratègies i d’uns objectius que cetar un debat acadèmic i profes- món local i en el qual es co- producció, del potencial del teixit responien a una lògica reactiva sional sobre l’existència o no d’una neixen més experiències exi- empresarial local i de les inversi- davant la crisi per la que travessà- mena de principi de subsidiarietat toses. Caldrà esperar, però, a ons externes. En tot això, també vem a mitjans dels anys 80. pel que fa a les estratègies i polí- aconseguir un marc normatiu de manera evident, l’Agència de Aquesta circumstància ha con- tiques relacionades amb la cons- que, a diferència del que suc- Desenvolupament del Berguedà dicionat enormement la visió del trucció d’unes economies locals ceeix avui a casa nostra, no hi hi hauria de jurgar un paper im- DEL que tenien els territoris i ha més resilients, apuntant a aquells actuï en contra. pulsor i facilitador clau. suposat, com hem vist anterior- aspectes que tindria més sentit • Política de relocalització finan- ment, que se n’exclogués una de atendre des de l’àmbit local. cera. Els errors comesos per les Oriol Estela Barnet les dimensions i que no s’articu- M’aventuro aquí, doncs, a pro- entitats financeres de base lo- lessin seguint el procés més lògic. posar un primer llistat de políti- cal, com les caixes, no ens ha Economista i geògraf Com ja s’ha indicat també, ques que considero que haurien de portar a la resignació da- Professional del desenvolupa- aquesta forma de procedir no es de formar part de l’agenda fona- vant d’uns bancs cada cop més ment local

L’EROL 21 Dossier Perspectives econòmiques del Berguedà

El comerç. Cinquanta anys de canvi al barri vell de Berga Martí Picas, Oriol Tuson i Jordi Boixader

El barri vell de Berga, com molts redistribució comercial cions municipals i d’obra públi- enllaunats tot tipus d’aliments, li- altres nuclis antics de poblacions interna ca que l’havien beneficiat com la cors i drogueria. catalanes i europees, ha viscut una Creiem interessant fer una breu construcció del clavegueram, el Per altra banda, el segon gran transformació profunda al llarg revisió de l’evolució de la ciu- trasllat de l’escorxador i els canvis grup de botigues i establiments es de les darreres dècades. Aquest tat contemporània per analitzar en els mitjans de transport jun- concentra en el ram tèxtil: cami- canvi té diferents signes: trobem amb més detall com s’ha arribat tament amb la major proximi- series, gèneres de punt, moda fe- llocs en què ha estat una dinàmi- a la situació actual i detectar al- tat a la carretera de Manresa. En menina, confecció, sastreria... La ca de modernització continuada; guns factors actuals que semblen aquest marc, els comerços es relo- botiga de vetes i fils esdevé l’em- en altres ocasions s’assisteix a una nous però que ja s’havien donat calitzen adequant-se a les condi- blema del sector. degradació difícilment reversible; en el passat. cions urbanes, de modernització Finalment, cobertes les neces- i, evidentment, existeixen els ca- El punt de partida el situarem del sector (proveïment, distribu- sitats de menjar i vestir, molts sos de recuperació exitosos. En la a l’any 1877 quan Berga rep el ció, venda, etc.) i de demanda. altres tipus de negoci tenien majoria d’experiències el comerç títol oficial de Ciutat. Supera- Els anys seixanta. presència: sabateries i esparde- ocupa un paper central. des les Guerres Carlines, Berga El carrer Major com a nyeries, farmàcies, impremtes, En les pàgines següents es creix com a població frontissa de eix vertebrador de la òptiques, botigues de fotografia mostra la dinàmica del comerç a la industrialització de la comar- vida berguedana o professions liberals (metges i l’eix principal de la ciutat histò- ca, les colònies tèxtils al sud i les advocats...) així com tot tipus de rica en dos moments del temps mines de carbó al nord i l’obertu- Als anys 60 del segle XX l’hem productes: mobles, objectes d’es- separats, els anys seixanta en ra del canal industrial ofereixen catalogat com la dècada d’inflexió criptori, joguines, electrodomès- què el carrer Major és el cen- una gran oportunitat econòmi- del gran eix comercial de la plaça tics, etc. En definitiva el carrer tre de la vida de Berga, amb una ca, urbanística, industrial i co- Sant Joan fins al capdamunt del major era un punt imprescindi- gran vitalitat comercial, i el pre- mercial a la ciutat. Un creixement carrer Buxadé. Això es deu que ble en la vida dels berguedans, els sent caracteritzat per la baixa- que el primer que fa és alterar els seran els últims anys abans del quals per necessitat o voluntat es da de persianes. Més que dels límits urbans de la població tal declivi comercial passant d’un veien atrets a aquest eix. Situa- models de negoci i trajectòries com s’havia conegut durant se- conjunt de més de 170 establi- ció que actualment s’ha capgirat individuals, l’article s’ocupa de gles. L’ensorrament dels portals, ments comercials, a la situació completament. l’efecte conjunt i compartit en a inicis del segle XX, per facilitar actual amb 63 establiments oberts Josep Noguera va destil·lar l’es- la pèrdua del comerç del barri. el pas de mercaderies per l’eix por- i en què el comerç ha desaparegut sència del que ha significat el car- Així, s’analitza l’impacte sobre tal de Sallagosa–portal de Santa completament del carrer Buxadé rer major amb aquestes paraules: la localització dels establiments Magdalena (que no s’arribà a exe- i està castigat per sobre la plaça “el carrer Major va esdevenir l’eix del model de creixement urbà cutar), la posterior construcció a Sant Joan. vertebrador de la vida bergueda- tant a nivell de la ciutat com a la “muralla” (actual ronda Moreta) Els tipus de comerç de proxi- na. S’hi establiren comerços de tota escala regional, amb la formació i l’eixamplament del coll de Santa mitat que podíem trobar en una mena i de totes les especialitats. (...) d’una àrea cada vegada més in- Magdalena, la construcció de la vila com Berga eren molt diver- Fou punt de trobada i de passeig, tegrada comercialment. Aques- plaça Viladomat o l’inici de la ur- sos, però alguns destacaven per amunt i avall, on s’iniciaven molts ta lectura geogràfica es combi- banització de l’actual passeig de la damunt dels altres. En el camp de festejos, era espai de comunicació na amb el tractament d’algunes Pau són grans obres urbanes que l’alimentació, les dificultats per de la ciutadania de totes les edats i tendències rellevants del sec- sacsegen la morfologia urbana1. conservar els aliments, feien de condicions. Tots els nostres literats tor com poden ser el compor- Aquestes obres van crear un les botigues de queviures i ali- n’han parlat abastament, perquè el tament de la demanda o les di- efecte de redistribució interna, i ments frescos les més abundants. carrer Major era i és, quelcom més ficultats per assegurar el relleu és que el carrer de les Canals, his- Dins d’aquest ram sobresortien que un carrer comercial.” I en con- generacional a les botigues. A tòricament el carrer més noble de carnisseries, cansaladeries, pas- seqüència amb aquestes parau- la part final i en clau de futur, es Berga, es va trobar que a mitjans tisseries, fruiteries, peixateries, les, creiem que l’atenció especial presenten diverses estratègies de segle havia perdut la seva cen- forns, venda de llet, etc. I les bo- al comerç local i de proximitat, basades en casos d’interès. tralitat en detriment del carrer tigues de queviures generals: els és només un factor més, que cal Abans dels seixanta. Major. Un carrer Major que es- “Colmado”. Icona del comerç tenir en compte a l’hora de deci- Estirament de la ciutat i tava afavorit per ser més planer, dels anys 60, aquestes botigues dir les polítiques i les actuacions però també per algunes interven- assortien a granel, en conserva o de ciutat, en el barri més singular

22 L’EROL que hi ha, el barri vell, el qual, és de venda també s’han entès, per bé per altres eixos més allunyats, trencament intergeneracional, en clarament més que un barri. part d’unes empreses cada cop que alhora afectaran el desenvo- altres paraules, els fills no tenen més professionalitzades, com a lupament del Vall com a eix co- interès, com a norma i malgrat Cinquanta anys després. 2 El carrer Major i el món un factor clau de competitivitat . mercial, ja que no és només una les benvingudes excepcions, en Si atenem ara l’escala del mu- qüestió d’espai local, sinó tam- seguir els negocis dels pares, ja El comerç és una activitat viva i, nicipi, l’extensió de Berga ha estat bé regional i, sobretot, de con- que la universalització dels es- com a tal, va evolucionant. Nego- ràpida des dels seixanta. Compa- cepte, cosa que hauria de portar tudis superiors i unes expecta- cis de temps diferents coincidei- rant les fotografies del vol ame- a preguntar-nos quin és el model tives canviants els fa mirar vers xen en una mateixa vorera. Al- ricà del 56-57 amb la de l’any de comerç que volem. Hom pot altres objectius vitals i professio- guns establiments a conseqüència 2013 que es mostren a la figura pensar que no es tracta de “car- nals, si bé la crisi econòmica po- d’innovacions tècniques, nous hà- 3 ens adonem fàcilment del crei- regar-nos” altres models; com si- dria fer, almenys en part, d’atura- bits de compra o estancament de xement de la ciutat per mitjà de gui, sí que convindríem la neces- dor d’aquest fenomen. La cadena productes s’han extingit, i altres barris nous. Les àrees de polígons sitat de preservar el de proximitat, de substitució s’ha trencat, com de nous els han substituïts. Les d’habitatge i d’urbanitzacions te- perquè ara ja no sols cal atendre s’ha trencat el relleu generacional carboneries i les lleteries d’abans, nen una implantació comercial la lògica de la redistribució inter- que havia anat habitant el bar- com la Granja Obiols o Ca la baixa i nul·la respectivament. En Carme, han perdut raó de ser com canvi, es formaran potents eixos a botigues (tot i que tendències comercials als eixamples que es sobretot en el camp de l’alimen- consoliden i a l’àrea especialitza- tació mostren fins a quin punt les da al sud de la ciutat. En aquest activitats comercials són capaces esquema, el pes de la ciutat vella de renovar-se al compàs dels va- en el comerç minva. lors socials). Ara, hi ha negocis Però l’anàlisi cada cop ha d’anar nous com immobiliàries o tele- més lluny. No és casual que una fonia mòbil que ocupen alguns de les cadenes de la distribució dels locals comercials d’abans. més importants de l’Estat3 hagi No obstant això, no sempre és canviat recentment llur ubicació així, negocis centenaris com Cal per una altra que li aporta millors Terrisser, la Impremta Casals, Cal condicions d’accessibilitat d’un Negre, Cal Farràs, La Barcelone- públic objectiu que probablement sa, o en el seu moment els Calçats s’ha fixat a escala comarcal, a més Tomàs per posar alguns exemples, de disposar d’unes instal·lacions han estat testimonis del pas de notablement més espaioses. Nin- molts altres de menor durada, al- gú no dubta que el desdoblament guns de pocs anys, d’altres de tota de la carretera que va de Berga a El paisatge del casc antic de Berga ri vell. I aquest ha esdevingut un quan els berguedans s'escalfaven una vida. Sigui com sigui, molts Manresa, convertida en una au- amb estufes de carbó va quedar problema rellevant, ja que amb d’ells s’han anat substituint en els tovia ràpida i còmoda per al tràn- immortalitzat en aquesta fotografia l’abandó d’habitatges i establi- mateixos establiments, esdeve- sit motoritzat, ha canviat enor- de Climent Escobet (Arxiu Luigi) ments comercials, s’ha generat nint autèntiques joies en l’àmbit mement la vida quotidiana dels un cercle viciós de degradació del patrimonial. Exemples com el de berguedans i berguedanes, si bé, barri. Degradació que era evident Cal Xusqueda (Placeta Ciutat 9) com tots els canvis, no tot és po- na sinó també la de la integració als anys 90 a la part alta i que vint són força habituals. Un cop tan- sitiu. Algú dubta que les fuites territorial del consum. La lògica anys després es manifesta ja a la cada allotjà la Caixa de Manresa, de despesa en sectors com el del geogràfica del comerç de Berga part baixa tal com es posa de ma- el Frankfurt Patum, o les botigues comerç, l’oci i la restauració, de s’amplia a mesura que les infraes- nifest a la figura 1. de roba i material esportiu de Cal Berga cap a altres poblacions com tructures permeten recórrer dis- En aquest punt apareix la qües- Fustagueras i Serra Martí. Barcelona, Manresa o Terrassa, tàncies més llargues amb el ma- tió de la conservació del teixit co- La geografia humana juga un hauran patit un augment signi- teix temps i que els espais on ens mercial existent. Sovint es focalit- rol cabdal en el desenvolupament ficatiu des de la finalització de movem les persones per anar a zen els esforços d’intervenció en econòmic dels territoris, la nostra l’obra? Per entendre aquest feno- treballar, comprar, passar el temps promoure noves activitats, obli- comarca i Berga com a espai urbà men només cal tenir en compte lliure, etc. es fan més i més amplis. dant que n’hi ha d’altres que ja no en són una excepció. Vegem a que el centre comercial més im- Al costat de la redistribució in- funcionen, algunes des de fa mol- continuació la profunda alteració portant de Catalunya, a Barce- terna i el canvi d’escala, assistim tes generacions, el carrer Major que pateix el sector del comerç lona4, es va pensar per arribar a a un canvi dels hàbits de consum continua avui conservant autènti- des d’un punt de vista geogràfic. una clientela establerta fins a 100 que té a veure amb l’evolució del ques joies patrimonials del comerç A nivell de carrer, i focalitzant km a la rodona. Sense oblidar els sector de la distribució, hàbits berguedà. Una mesura que pot de- l’anàlisi en el sector de la distri- efectes de l’increment progressiu orientats cada cop més a la faci- teriorar molt seriosament la situ- bució, se subratlla el valor crei- del comerç per Internet. litat i comoditat de la compra i, ació és la modificació de la Llei xent de l’amplada dels carrers, Per tant, el sector de la distribu- relacionat amb això, a l’oci. Però d’Arrendaments Urbans que va com a espais per a facilitar l’ac- ció és cada cop més això i menys cal parlar també dels hàbits de entrar en vigor el passat gener de cessibilitat i la mobilitat, peatonal comerç de proximitat, de barri. I les generacions que han de suc- 2015, tocant de mort nombrosos i motoritzada. Igualment, les di- el comerç del carrer Major ha es- ceir els botiguers de les anome- establiments comercials històrics mensions i condicions dels locals tat desplaçat per eixos com el del nades “botigues de tota la vida”. dels anomenats “de renda antiga”, com a espais on ubicar els punts passeig de la Indústria, però tam- I aquí ens trobem amb un clar havent de plegar o bé veient re-

L’EROL 23 Figura 1 MAPA EIX COMERCIAL 60

24 L’EROL Locals comercials oberts corresponents a la figura 1.

Nom comerç Venta Local Nom comerç Venta Local Plaça Sant Joan Placeta Ciutat 1 Cal Obiols Estanc Pl. St. Joan 1 1 Cal Padrós Llauneria i Electricitat Placeta Ciutat 1 2 Cal Carabrut Queviures / Venda d'oli Pl. St. Joan 1 2 Rellotgeria Caserras Venda rellotges Placeta Ciutat 3 3 Cal Baleguer Fruiteria menor Pl. St. Joan 4 3 La Vinyeta Comestibles Placeta Ciutat 4 4 Gràfiques Molins Objectes escriptori / sa l minerva 100 fulles Pl. St. Joan 5 / 9 4 La Barcelonesa Venda teixits Placeta Ciutat 4 5 Cal Rocapruna Queviures Pl. St. Joan 7 5 Ca l'Oju // Ca la Mayte Sastreria // Diaris i Revistes Placeta Ciutat 5 6 Casa Sala Venda de teixits / merceria Pl. St. Joan 8 6 Ferreteria Tuyet Ganiveteria Placeta Ciutat 6 7 Cal Novell Fruiteria menor Pl. St. Joan 9 7 Farmàcia Thomas // Antiga Farm. Vilardaga Farmacèutic Placeta Ciutat 8 8 La Comercial - Ferreteria Carreras - Vila Ferreteria Pl. St. Joan 10/ Fonts 1 8 Ca la Deu Brodats /Venda màq. de cosir Placeta Ciutat 8 9 Bonet - Ca la Rosaura Queviures / Caramels / licors Pl. St. Joan 11 9 Casa Xusqueda Tocineria i comestibles Placeta Ciutat 9 10 Cal Llorenç Carnisseria Pl. St. Joan 12 10 Cal Moré Queviures /drogueria menor Placeta Ciutat 10 11 Sastreria Artemi Sastreria amb gènere Pl. St. Joan 13 11 Cal Padrós Electrodomèstics /objectes de regal Placeta Ciutat 11 12 Cal Cardona Farmacèutic Pl. St. Joan 14 12 Antigua Casa Noguera Pastisseria Placeta Ciutat 12 13 Cal Senespleda Perfumeria Pl. St. Joan 14 13 Almacenes Farràs Venda de teixits Placeta Ciutat 13 14 Forn Rosill Forn Pl. St. Joan 14 14 La Floresta Objectes regal Placeta Ciutat 15- 15 Dr. Martinez - Cal Dasveus Metge Pl. St. Joan 14 1er pis 15 Ca la Magina Carnisseria Placeta Ciutat 15- 16 El Globo Drogueria menor/ queviures Pl. St. Joan 15 Carrer dels Àngels 17 Cal Negre Cafè / Bar Pl. St. Joan 16 1 Cal Quim Serra Estanc i Drogueria menor C. dels Àngels 1 18 Banco Central Banc Pl. St. Joan 17 2 Ca la Roseta Carns fresques C. dels Àngels 2 19 Doctor Moretó Metge Odontòleg Pl. St. Joan 17 3 Novedades Montserrat Venda teixits C. dels Àngels 3 Carrer Ciutat 4 Ca la Mercè Sensada Venda menor conserva C. dels Àngels 4 1 Mobles Marceló Mobles fins Ciutat 1-3 5 Torre de les Hores Rellotgeria menor C. dels Àngels 5 2 Cal Fàbregas Fruites menor Ciutat 2 6 Tintoreria Moderna Tintat de roba C. dels Àngels 5 3 Forn Queralt Forn Ciutat 2 7 Salón Peluqueria para Señoras Perruqueria 2 "sillones" C. dels Àngels 5 4 Cal Minga - Salón de Baile Colón Cafè i Sala de Ball Ciutat 2 8 Dolceria Pujol - Antiga Casa Sensada Pastisseria C. dels Àngels 6 5 Pep dels Sillons Barber 4 "sillones" Ciutat 2 9 El Cantabrico Peixateria menor C. dels Àngels 8 6 Sabateria Serra Espardenyes / sabater Ciutat 2 10 El Ràpid Sabater C. dels Àngels 8 7 Sastreria Padullés Sastreria amb gènere Ciutat 3 11 Cal Huch Llibreria, papereria, fotògraf, impremta... C. dels Àngels 9 8 Comercial Radio Electrodomestics Ciutat 4 12 Cal Cisteller Cistelleria /joguines / bosses C. dels Àngels 10-12 9 Cal Pere Peret Barber 4 "sillones" Ciutat 5 13 Ca la Clareta Diaris , objectes escriptori. C. dels Àngels 11 10 Calçats Tomàs Pujol Sabateria Ciutat 6 14 Cal Lluís Carnisser Tauler (carn) C. dels Àngels 13 11 Ca la Nana Fruites menor Ciutat 7 15 El Globo "de dalt" Queviures, "ultramarinos", embutits, pesca salada C. dels Àngels 14 12 Cal Cusà Venda de teixits Ciutat 7 16 Cal Alberich - Cal Pastaleru Pastisseria / venda menor conserva C. dels Àngels 15 13 Calçats Tomàs Pujol - Cal Tomàs Xato Sabateria Ciutat 8 17 Cal Farruel Sastreria amb gènere C. dels Àngels 16 14 Cal Barons Venda de teixits Ciutat 9 18 Cal Boiro Espardenyes C. dels Àngels 18 15 Cal Terrisser Terrissa Ciutat 10 19 Cal Sistach Ferreteria Major C. del Bon Repòs 2 16 Cal Paco Solanes Forn Ciutat 11 Plaça Sant Pere 17 Calçats Tuyet Espardenyes / sabater Ciutat 12 1 El Barato Venda teixits Pl. Sant Pere 3 18 Canigó Roba infantil Ciutat 13 2 Cal Ros Venda teixits Pl. Sant Pere 4 19 Casa Barrals Venda teixits Ciutat 14 3 Cal Plana / Can Blanc Carns fresques Pl. Sant Pere 6 20 Creacions Faura Sastreria amb gènere Ciutat 14 4 Cal Brillant venda de xocolata Pl. Sant Pere 6 21 Ca la Dominica Fruites menor Ciutat 14 5 Cal Casanova Tauler/ tractant de carn Pl. Sant Pere 8 22 Sastreria Farràs Sastreria Ciutat 15 6 Queviures Valls / Casa Maria Françesa Queviures Pl. Sant Pere 9 23 Casa Ballarà Rellotges, joies, teixits Ciutat 16 7 Cal Gorrista / Almacenes Eulalia Venda teixits Pl. Sant Pere 9 24 Esports Joira Articles d'esports Ciutat 17 8 Cal Ros / Almacenes Ros Venda teixits Pl. Sant Pere 10 25 Cal Cigroner Venda Llegums/pesca salada Ciutat 18 9 Cal Terriser Ceramista, rajola de valència Pl. Sant Pere 11 26 Cal Pelegrí café 1er pis Ciutat 18 10 Farmàcia Cosp Farmacèutic Pl. Sant Pere 11 27 Cal Canals / Cal Fígols Joguines, marroquineria, perfums Ciutat 19 28 Cardiòleg Metge Ciutat 19 Carrer Buxadé 29 Elèctrica Cervantes Electricista Ciutat 20 1 Cal Boiro Espardenyes C. Buxadé 1 30 Fotografia Luigi Fotògraf / quiosc Ciutat 21 2 Cal Gorgas Matalasser C. Buxadé 2 31 Barberia del Centro / Cal Pep Barber Barber 3 "sillones" Ciutat 21 3 Les Muxines Venda llegums C. Buxadé 3 32 Cal Rossell venta tocino y embutidos Ciutat 22 4 Tocineria Casafont Tocineria C. Buxadé 4 33 Modas Capallera Marroquineria, perfumeria Ciutat 23 5 Ca la Teresa Venda Queviures C. Buxadé 5 34 Casa Salvans - Pepeta d'Avià Merceria Ciutat 24 6 Pensión Bergadana - Cal Jepes Fonda C. Buxadé 6 35 Sastreria Peix Sastreria amb gènere Ciutat 24 7 Espardenyeria de Cal Ridol Espardenyes C. Buxadé 7 36 Argent Bar - Ca la Porrera Cafè / Bar Ciutat 25 8 Ca la Lola Venda teixits C. Buxadé 8 37 Cal Perefideus Queviures Ciutat 26 9 Radio y Televisión E. Vivó Electrodomèstics C. Buxadé 9 38 J. Farguell - Cal Pinsà Sastreria amb gènere Ciutat 27 10 Cal Dionisio Barber 2 "sillones" C. Buxadé 9 39 Cal Vilanova Objectes militars / espardenyes/perfumeria Ciutat 28 11 Perruqueria Palmira //Abans Sastre Ribera Perruqueria 2 "sillones" C. Buxadé 10 40 Espardenyes / Barberia Ciutat 29 12 Germanes Tuyet Merceria C. Buxadé 10 41 Serrat del Ros Queviures Ciutat 30 13 Carnisseria Gonfaus - Abans Ca la Lita Carnisseria C. Buxadé 11 42 Impremta Casals - Cal Morlans Impremta i objectes escriptori Ciutat 30 14 Ca la Pepeta Queviures C. Buxadé 12 43 Òptica Caballé Ulleres Ciutat 31 15 Rellotgeria Martin Venda de rellotges C. Buxadé 13 44 Cal Guitart Venda teixits Ciutat 32 16 Cal Ribot Fruites menor C. Buxadé 17 45 Granja Obiols Granja / Venda de llet Ciutat 32 17 Cal Xaró Venda de vi C. Buxadé 18 46 Ca la Pepis Camiseria Ciutat 32 18 Pau Barber Barberia C. Buxadé 18 47 Confeccions Ribera Venda teixits Ciutat 33 19 Queviures Torres - de l'Oli Queviures C. Buxadé 18-20 48 Cal Currubí Pastisseria Ciutat 34 20 metge - comadrona C. Buxadé 18-20 49 Cal Magí Carns fresques Ciutat 35 21 Ca la Carme - Cal Torres Lleteria C. Buxadé 22 50 Optica Caballé Ulleres Ciutat 35 22 Cal Vicente Sabater C. Buxadé 23 51 Fonda Catalunya Fonda i el Cafè del Cine Ciutat 35 23 Sastreria Aymerich Sastreria amb gènere C. Buxadé 24 52 Cine Catalunya Cine Ciutat 35 24 Cal Pregonas Venda porc i embotit C. Buxadé 25 53 Carnisseria Tenis Carns fresques Ciutat 36 25 Forn de San Roc Forn C. Buxadé 26 54 La Tupinamba Queviures Ciutat 37 26 Ca la Xaia comestibles / Lleteria C. Buxadé 27 55 Electrodomestics Vila - Cal Vila Electricista/llauner/material elèctric Ciutat 37 27 Radiologia Metge C. Buxadé 28-30 56 Ca la Cinteta Queviures Ciutat 37 28 Cal Tejerina (Cnt. Harmonia) Venda de teixits - vetes i fils C. Buxadé - Harmonia 57 Carnisseria Ciutat 38 29 Floristeria la Manresana Floristeria C. Buxadé 31 58 Casa Rosell Camiseria Ciutat 39 30 La Peixateria Peixateria menor C. Buxadé 31 59 Almacenes Sala - Cal Pacient Venda teixits Ciutat 40 31 La Manresana comestibles C. Buxadé 33 60 Farmàcia Pla Farmacèutic Ciutat 41 32 Fusteria Aymerich Fuster / 1C.V. Vapor C. Buxadé 34 61 Tupinamba Venda llegums Ciutat 43 33 Funerària - Cal Cecília Fuster C. Buxadé 35 62 Cal Simón Venda de vi Ciutat 45 34 Fusteria Ferran Taller 1 C.V. (cavall vapor) C. Buxadé 37 63 La Lionesa Pastisseria / Forn /Venda menor conserva Ciutat 47 35 Les Mòniques Lleteria C. Buxadé 38 64 Cal Gassó Venda d'Oli Ciutat 49 36 Forn Aymerich Forn C. Buxadé 40 65 Sastreria Armengou Sastreria amb gènere Ciutat 51 37 Cal Majol Venda porc i embotits C. Buxadé 41 66 Cal Canals Rellotgeria Ciutat 53 38 Ca la Manela Venda porc i embotits C. Buxadé 43 67 Cal Macià Electrodomèstics Menorets 2 39 Carboneria C. Buxadé 47 40 Ca la Tecla Forn C. Buxadé 49 41 Ferrer de Sant Roc Ferrer C. Buxadé 57

L’EROL 25 Berga passa a formar part d’un cialització, que enllacin els dife- territori comercial més ampli rents sectors i capacitats produc- d’abast regional, i l’aparició d’In- tives de la comarca, en particular ternet. És previst que a l’Estat es- aquells més arrelats i singulars, panyol al 2015 cada consumidor com les activitats agràries i rama- destini 661 euros a compres en deres, l’elaboració de productes línia confirmant el creixement artesans o altres vocacions pro- continu. Entre els productes ad- ductives que es puguin modernit- quirits destaquen els relacionats zar hibridant-les amb el comerç. amb la salut, la bellesa, la moda Recuperar un model de pro- i els complements (Observato- ximitat no ha de voler dir copi- ri d’Empresa i Ocupació, 2015). ar l’anterior, al contrari, pot im- Perspectives de futur. plicar, potser com a condició sine El carrer Major qua non, plantejar-ne una evo- i els berguedans lució. Un cas de notable interès és el d’especialització comercial És possible recuperar el carrer al carrer barceloní de Sant Pere Major com a àgora comercial i Mitjà (Fuertes, 2013). A Berga social de Berga? La pregunta no significa pensar el carrer Major és si és possible mantenir al nucli i els carrers del seu entorn, amb antic una determinada densitat especial èmfasi en el mercat mu- d’establiments perquè l’enfoca- nicipal que s’hi integra, en ter- ment adequat, i la dimensió del mes de confluència d’activitats repte, és la revitalització del barri productives lligades a un sector vell d’una ciutat. No podem trac- determinat com, per exemple, el tar una part sense entendre que de l’alimentació de productes de forma part d’un tot, de la matei- proximitat, que portaria a articu- xa manera que, com s’ha vist en lar una xarxa d’activitats no sols l’anàlisi, no és només una qüestió comercials, sinó també artesa- de comerç. En altres paraules, té nals, de disseny i creació de mar- sentit invertir esforços en recu- ca, de comercialització, etc. ocu- perar comercialment un carrer pant la diversitat de locals que en el que no s’hi viu? Per tant, a conformen aquest eix històric, tall únicament de reflexió, perquè i ampliant la malla vers l’entorn Figura 3. Comparació ­ créixer fins ara. L’Idescat realitza això donaria per un altre article, agrícola i ramader de la comarca, de l’extensió urbana de Berga 1956-57 i 2013. Font: Web de l’ICGC periòdicament projeccions. Les cal abordar el conjunt de proble- començant per aquell més imme- darreres disponibles situen un es- màtiques i estratègies de solució diat, per què no els horts urbans cenari alt per al 2026 amb 40.443 sobre el deteriorament del nucli del mateix nucli antic berguedà duïda llur activitat. Els casos me- persones; un escenari mitjà amb antic berguedà. I el seu teixit co- o les zones periurbanes? Aques- diàtics ja s’han produït, com el de 38.193; i un escenari baix amb mercial n’és una, si bé important ta lògica d’especialització d’una l’històric Colmado Quílez de Bar- 36.420. Quant a la despesa de les no única. part del territori en una activitat celona, però de ben segur molts llars del 2007 al 2015, coincidint La recuperació comercial del és la que va organitzar les ciutats tancaments seran en silenci i en amb la crisi hi ha hagut una re- carrer Major, i del seu entorn, per gremis i avui segueix funcio- espais menys coneguts, però igual- ducció del 8,15%. Ha afectat tots solament es pot plantejar com a nant en molts indrets en sectors ment importants. els béns de primera necessitat, sector no aïllat de l’economia del com el calçat, el moble o les ga- Per tancar aquesta panoràmi- alimentació, vestit i calçat, equi- territori (entenent per territori leries d’art. ca del comerç en l’actualitat, fem pament de la llar, despeses cor- un àmbit geogràfic que és especí- Totalment compatible amb un breu acostament a la dinàmica rents, etc. llevat de l’habitatge (en fic i que conté una sèrie de valors aquesta proposta són les diferents de la demanda. El comerç exis- aquest ha crescut un 5,75%)5. Pel productius, econòmics, històrics, estratègies que es poden empren- tent és principalment orientat a que fa a l’atracció de despesa més etc. que es poden connectar amb dre per tal de fomentar l’ocupació la població resident, de mane- enllà dels límits comarcals, im- el comerç). Sobretot si el que vo- de locals comercials buits (recor- ra que depèn de la seva capacitat plica que el turisme de dia o amb lem és construir per preservar el dem que en l’eix estudiat hi ha 81 de compra. La població de Berga pernoctació actuï d’estimulador model de proximitat que, en ter- locals tancats i 61 d’oberts). Po- l’any 1960 era de 10.241 perso- del consum local. Aquí la qüestió mes conceptuals, ens condueix dríem citar molts exemples en nes, al 2011 arriba al seu màxim és no solament millorar el posici- a estratègies de relocalització de aquest sentit: des del projecte de amb 16.835 i des d’aleshores de- onament de Berga en aquest sec- l’economia berguedana. Tolosa Merkat en el qual la in- creix. Pel que fa a la comarca pas- tor sinó que les compres es facin La vinculació del comerç a termediació de l’administració sem de les 49.953 del 60 a una al barri vell. l’economia local implica que local va ser clau per a promoure caiguda continuada que s’atura Per tant, des del punt de vis- aquest sigui alguna cosa més que l’atracció d’activitats comercials momentàniament en el darrer ci- ta espacial tenim una nova re- un generador de llocs de treball o innovadores en un eix històric cle expansiu del mercat de tre- distribució interna dels 60 cap de rendes. Ha d’implicar parlar deteriorat de la ciutat, similar per ball assolint un pic al 2009 amb aquí, però a la qual caldrà sumar del comerç de proximitat i, per tant al del carrer Major, fins a in- 41.774 persones per tornar a de- un canvi d’escala en el sentit que tant, de circuits curts de comer- tervencions més focalitzades de-

26 L’EROL Punt Jove Arxiu MPS

Tancat. Carrer Buxadé, 24 Tancat. Arxiu MPS Carrer dels Àngels, 8 Arxiu MPS

Tancat. Carrer Buxadé, 13 Tancat. Placeta Ciutat, 12 Arxiu MPS Arxiu MPS

El Rebost Arxiu MPS Carnisseria Gonfaus Tancat. Carrer Ciutat, 12 Arxiu MPS Arxiu MPS

Bolsos i Complements Núria Arxiu MPS Modes Carme. Carrer Ciutat Arxiu MPS

Vodafone. Carrer Ciutat Arxiu MPS

Casa Sala. Plaça de Sant Joan Arxiu MPS Figura 2 MAPA EIX COMERCIAL 2015

En gris: locals oberts. En vermell: locals tancats.

L’EROL 27 la mateixa Berga, de més antics i a Berga: en primer lloc, la neces- de més recents. La reapropiació sitat de dignificar el barri i ho- ciutadana del carrer és la millor mologar-ne els serveis i equipa- garantia de la seva continuïtat. ments per una població diversa i Conclusions que ha de sostenir el barri. En se- gon lloc, el respecte al patrimoni L’auge del carrer Major en detri- que hauria de partir de la premis- ment del carrer Buxadé manté un sa que és un conjunt únic d’espe- paral·lelisme amb la situació actu- cial valor. La revitalització co- al, que té a veure amb la redistri- mercial s’ha d’associar a aquests bució interna dels llocs del comerç. valors propis i específics que han No obstant això, hi hagué una cla- de compensar altres desavantat- ra diferència per la qual als anys ges físics difícilment modifica- 20-30-40 o 50 el carrer Buxadé bles. I, finalment, una cistella de no es va buidar de botigues, com proximitat amb una oferta rela- senvolupades amb pocs recursos La Plaça Sant Joan des del balcó de sí que va acabar passant finalment tivament especialitzada i associ- Cal Negre. (Arxiu Luigi) públics com es fa al Regne Unit als anys 60, i com està passant ac- ada a la cadena de valor territo- amb les anomenades iniciatives tualment al carrer major, i és que rial permetria generar un efecte de “mentrestant”, que consistei- el barri s’ha buidat demogràfica- d’escala que hauria d’esdevenir un xen en l’ús temporal de les plan- de vista com el tecnològic, el fi- ment. A la part alta del barri vell, factor crucial de viabilitat. tes baixes per part d’emprene- nancer i sobretot el social. la construcció del barri de Santa Referències dors. Un cas d’interès creixent és Un exemple d’aquest tipus de Eulàlia va significar una gran mi- la “reempresa” comercial a par- propostes són les anomenades gració interna, seguida en conse- In-Situ. Obert als 60’s (exposició). Ajun- tir del seguiment dels negocis en “monedes socials”, que cada cop es- qüència per una desaparició dels tament de Berga, 2013. risc de tancament i una borsa de tan més en voga i propicien l’opor- establiments comercials als 70 i Fuertes Pérez, P. (2013). Las plantas persones amb voluntat per assu- tunitat d’incidir amb força en les 80. Aquest procés, en definitiva ha bajas desocupadas en la ciudad compacta. Jornada Urban Commerce denominades estratègies de relo- estat, 30 anys després el que s’està mir-los. 2013. Locales Comerciales: nuevos En l’estructuració de l’oferta hi calització de l’economia, articulant vivint al carrer Major de Berga. usos, alternativas y oportunidades, 26 té un paper molt rellevant la co- sistemes de pagament que estimu- Ara bé, la complexitat creixent de Septiembre de 2013 operació. En un món globalitzat lin una major circulació dels diners que agafa el comerç en l’actuali- Lietaer, B.; Kennedy, M.; Rogers, J. on, com destacàvem més amunt, a escala local, en les quals l’admi- tat fa que l’anàlisi centrada en les (2015). El dinero de la gente. Barce- la competitivitat del sector de la nistració pot canalitzar despesa pú- pautes de localització del comerç lona: Icaria editorial. Herce, M. (2013). El negocio del terri- distribució es fixa en termes d’es- blica corrent (salaris, subvencions a la ciutat sigui incompleta. Hi torio. Evolución y perspectivas de la cala, el model que el carrer Ma- per a entitats, ajuts a persones en apareixen aspectes morfològics i ciudad moderna. Madrid: Alianza jor encarna històricament es mor risc d’exclusió, etc.) funcionals del barri com poden editorial. perquè no és capaç d’assolir es- Iniciatives d’aquest tipus han ser l’amplada dels carrers o l’ac- Observatori d’Empresa i Ocupació tratègies d’escala que, d’altra ban- ajudat a dinamitzar economi- cessibilitat. Però també tendèn- (2015). Informe anual del sector del da, d’acord amb les anàlisis de es molt més necessitades que la cies de canvi a gran escala, com comerç detallista a Catalunya. Any passat i present realitzades fins nostra, com per exemple el pro- la incidència d’Internet sobre la 2014. Generalitat de Catalunya. quota de vendes en aparador físic aquí, són impossibles d’articular jecte Banco Palmas, en un barri Notes des d’una perspectiva individual. de barraques d’una urbs del Bra- o la integració de Berga en una Estratègies com les apuntades en sil. Casos més propers els trobem regió comercial cada vegada més 1. Josep Noguera va definir a l’any els paràgrafs anteriors necessiten a Girona i altres poblacions com àmplia que apareix ja en la plani- 2013, en l'exposició municipal Obert als 60's, quines van ser les bases i les d’instruments i les polítiques pú- Bristol, a Anglaterra, o Tolosa, ficació de grans operadors. accions que van transformar la ciutat bliques locals pateixen de limita- a Occitània, on la cooperació és La modificació d’hàbits co- de Berga al llarg del s. XIX i XX. cions competencials i financeres efectiva no sols en termes econò- mercials és significativa i inclou 2. Altra cosa és el debat sobre què en- que les fan insuficients, més te- mics sinó també de governança, en primer terme les dificultats tenem per competitivitat, si bé el re- per al reemplaçament generaci- llevant ara és subratllar la tendència nint en compte un creixen dese- sobre la base de la participació, a buscar locals espaiosos i en bones quilibri comparatiu amb les grans del propi projecte de moneda lo- onal. A la llum de l’anàlisi realit- condicions per a l'exercici de l'activi- cadenes de la distribució, cada cal, amb un comitè de pilotatge zada, tenir vocacions comercials tat comercial, tenint en compte òbvi- cop més poderoses en recursos. comprès per assemblees de de- que donin continuïtat als negocis ament el factor preu com a determi- socupats, entitats financeres èti- i reomplir el barri de veïns i ac- nant, però no de forma exclusiva. Un exemple d’això han estat els 3. Mercadona plans de dinamització realitzats ques, associacions empresarials i tivitats són qüestions essencials. 4. La Maquinista a moltes ciutats, on s’han abocat sindicals i, finalment, l’adminis- Així doncs, la dinamització co- 5. Dades a nivell català per a municipis nombrosos recursos que han tin- tració pública, amb l’objectiu de mercial no es pot realitzar des de entre 10 i 20 mil habitants. gut un impacte limitat a l’hora fixar els criteris de funcionament. l’enfocament sectorial sinó que d’evitar el deteriorament d’eixos Aquestes són algunes de les caldrà integrar-hi variables soci- Martí Picas Sala de comerç de proximitat. Cal per estratègies possibles obtingudes als de forma abundant amb una tant articular xarxes de coopera- de l’anàlisi de casos comparables. mirada territorial. Historiador Oriol Tuson Ganuza ció público-privades que propi- Com sigui, en darrer terme, per Quant a les estratègies, l’anà- ciïn solucions eficients, des del recuperar l’espai històric, comer- lisi realitzada i les experiències Historiador Jordi Boixader i Solé punt de vista dels recursos, i in- cial i popular, cal “fer que hi pas- presentades permeten dibuixar novadores, des de diversos punts sin coses”. I d’exemples n’hi ha a tres aprenentatges rellevants per Economista

28 L’EROL Dossier Perspectives econòmiques del Berguedà

La cultura i el patrimoni com a eina de desenvolupament local. Oportunitat o fracàs? Reflexions des d'una mirada territorial

Jordi Abella Pons

Vivim temps de canvis. A la difí- sense excessiu control, o obsessi- ments, ens obliguen a prendre’ns és el que ha fallat? Com pot ser cil situació econòmica per la qual onant-nos per desenvolupar es- molt més seriosament una de les que després d’haver pagat costo- estem passant en aquests darrers tratègies turístiques a tutti pleni, tasques prèvies i necessàries a sos estudis a empreses especia- anys, cal sumar l’impacte dels sense ser conscients de si aquestes l’inici de qualsevol procés de des- litzades que ens deien que aquell nous moviments socials que re- tenien sentit o simplement eren envolupament local. El del dis- equipament portaria al poble mi- ivindiquen noves maneres de fer fruit d’una certa febrada compar- seny i planificació a llarg termini lers i milers de visitants anuals, al política, una economia més lliga- tida, ens han abocat a estrepitosos de les polítiques de futur per a un final s’ha hagut de tancar per falta da a la sostenibilitat i una major fracassos que avui lamentem. El territori. de visites i finançament... participació en la gestió dels pro- cert és que tot i l’alt cost en llocs En aquest sentit, el patrimoni Potser ara som conscients que pis recursos. de treball i cadàvers urbanístics natural i cultural malauradament això del desenvolupament local En clau territorial, les apostes que ens ha portat a molts pobles ha estat un dels sectors que més no és tant senzill com ens sem- institucionals que en cert mo- i ciutats de Catalunya l’aplicació ha patit aquesta situació de crei- blava i que sovint és més un dis- ment es van fer reforçant polí- d’aquests models de creixement xement desordenat, sense reflexió curs o una justificació política tiques de creixement urbanístic tan poc sòlids i reeixits, també ens prèvia i del que sovint s’ha acom- que no pas una estratègia real per panyant d’una indubtable justifi- encarar un projecte de futur per a cació sota el sacralitzat nom del un territori. En definitiva és allò desenvolupament local. que alguns experts han expressat Quants municipis i pobles van tant gràficament dient que el pa- iniciar en la dècada dels anys trimoni ha estat una altra bom- 2000 arriscades inversions en bolla esclatada, semblant a la de nous equipaments patrimoni- la construcció, i que serà difícil als, alguns exageradament sobre de recuperar. dimensionats, que sota la enllu- En tot cas el debat continua ernada justificació del desenvo- molt viu. Pot ser el patrimoni lupament local semblava que ha- una veritable eina de desenvolu- vien de solucionar les mancances pament local per al territori? O, econòmiques del poble o ciutat, malauradament en aquests dar- evitar els processos de despo- rers anys hem assistit a una nova i blament local i fins i tot situar el definitiva demostració del fracàs municipi al mapa mundial en ter- d’aquest sector de cara a la seva mes turístics? reivindicació i posicionament La realitat però és molt més com a instrument estratègic i de dramàtica i decepcionant. Mol- planificació?. El Tren del Ciment. Ferrocarril estan aportant interessants indi- tes d’aquestes inversions actual- Probablement una de les con- Turístic de l'Alt Llobregat cadors i matèria primera per dur ment són tancades, obren esporà- clusions d’aquest debat és que impulsat i gestionat per la gestió del patrimoni ha estat Ferrocarrils de la Generalitat a terme anàlisis i reflexions sobre dicament o serveixen simplement de Catalunya, funciona d’abril a quin model de desenvolupament com a magatzems municipals (en un recurs del qual n’hem abusat, novembre i uneix la Pobla amb volem per als nostres territoris. alguns casos acollint en els seus que semblava molt fàcil d’acti- el Clot del Moro. Arxiu FGC. L’extraordinària manca de re- interiors cares museografies o var, –quan en realitat no és així– i cursos i inversions públiques instal·lacions audiovisuals que ara en paguem les conseqüènci- que estem patint en aquests mo- s’han pogut lluir ben poc). Què es. M’agradaria pensar que hem

L’EROL 29 après la lliçó i ara ens plantegem darrers vint anys, podem extrau- instrument socialment útil i que fràgil, sense continuïtat i excessi- tots aquests temes d’una manera re algunes interessants conclusi- pugui complir les expectatives vament depenent del poder po- més seriosa i reflexiva. Tot i que, ons, que ens poden ajudar a bas- que genera. lític local. tornem a trobar alguns indicis, tir un debat més actualitzat. En que ens fan sospitar que aques- aquest sentit, us proposo alguns • Les implementacions patri- • Les polítiques patrimonials ta lliçó no està tan assumida com elements per a la reflexió. monials s'han d'avaluar a llarg poden ser molt diferents, en ens creiem. Es tornen a sentir re- termini, mai no s'han de valorar funció del territori on es desen- mors de noves inversions en edi- • El patrimoni és un àmbit de exclusivament en terminis curts. volupin. Però totes han de tenir ficis patrimonials seguint models gestió complex que defuig de Sovint després de les inaugura- un element comú: La transmis- i plantejaments caducs i obsolets. plantejaments simplistes. És a dir, cions dels equipaments es viu un sió i transferència de coneixe- I sinó resseguiu mentalment la no n'hi ha prou amb obrir mu- cert període d'eufòria que pot ments. Segurament, aquesta quantitat de projectes patrimoni- seus i equipaments patrimonials comportar actituds triomfalistes és la característica que ens di- als en els nostres pobles i ciutats i esperar a la porta la clientela... que ens poden falsejar les anàlisis ferència d'altres propostes de que es continuen inaugurant, o Aquest model simplista ha de- i les avaluacions finals. Els equi- desenvolupament que poden ser construint sense cap mena de pla mostrat sobradament el seu fra- paments han de ser dinàmics i no més lúdiques o basades en altres de gestió i financer que l’acom- càs d'implementació -sobretot en estàtics. Basar les polítiques pa- recursos locals. El patrimoni té panyi. Encara no sabem què fer situacions econòmiques difícils-. trimonials exclusivament a man- moltes dimensions i lectures, d’una gran quantitat d’edificis Qualsevol procés de patrimoni- tenir obert un espai patrimonial, però la d'aportar coneixement i nous de trinca, heretats de la pri- alització ha d'anar acompanyat sense actualitzar-lo o renovar-ne informació sobre la nostra cul- mera dècada d’aquest segle, que d'importants processos de pla- el discurs, ni generar noves acti- tura o natura és una que no po- ja tornem a reivindicar la cons- nificació, implementació i gestió. vitats acostuma a acabar amb es- dem obviar. Idealment una bona trucció de nous museus i centres Cal conèixer amb detall la reali- pais degradats, poc atractius i que implementació patrimonial ha d’interpretació com un recurs tu- tat econòmica, social i cultural de no compleixen les expectatives d’anar acompanyada d’una sèrie rístic que malauradament mai no l'àmbit territorial on es desen- que s'han generat ni als visitants, de projectes de recerca i investi- acabarà de convertir-se en un ve- voluparà el projecte i cal també ni a la població local. I no hi ha gació que ens permetin recollir ritable producte turístic. crear connexions i articulacions res que costi més que reactivar nous materials que ens ajudin a Si fem un repàs del paper que estables amb el major nombre un projecte patrimonial després actualitzar i elaborar nous relats. ha jugat la conservació i posada de sectors locals que sigui possi- d'haver decebut als seus visitants Malauradament, la recerca ha en valor del patrimoni cultural ble. La població ha de percebre o usuaris. estat un dels àmbits més afectats en l'àmbit territorial en aquests aquest nou equipament com un per les retallades econòmiques i • Els projectes patrimonials han a molts dels equipaments patri- de ser apostes estables que sor- monials cada cop els costa més geixin com a resposta a necessitats de mantenir-la activa. Això in- específiques i reals del territori. flueix de manera negativa en els Entendre les inversions en patri- productes patrimonials finals. moni com a resultat de projectes exclusivament polítics -sovint • La implementació d'un projec- excessivament personalistes- o te patrimonial sovint es vincula vinculats a estratègies electorals i s'identifica amb el desenvo- és un error. Durant alguns anys lupament turístic del territori. aquests processos polítics han Sovint s'hi busca una rendibi- anat acompanyats d'una primera litat turística, però no sempre fase de construcció amb un im- té perquè ser així. El turisme és portant finançament econòmic, un dels sectors que es relaciona sovint provinent de subvencions molt directament amb el patri- i programes europeus, però molt moni i que pot activar proces- sos de desenvolupament local El Museu de les Mines de i territorial, però evidentment Cercs, inaugurat el 1999, és no és l'únic. No hem d'oblidar l’equipament turístico-cultural que la gestió patrimonial es pot més visitat del Berguedà. Amb setze anys d’història està apunt vincular directament amb molts de rebre el visitant 500.000. altres sectors econòmics i socials Arxiu MMCercs locals, alguns dels quals no te- nen res a veure amb el turisme. Per exemple la recuperació de la memòria col·lectiva, o la recu- peració i gestió d'altres recursos locals vinculats amb l'agricultura i la ramaderia, les artesanies o els recursos ecològics i paisatgístics, El projecte dels dinosaures de entre molts altres poden aportar Fumanya, encallat pels efectes un gran valor afegit als projectes de la crisi econòmica. Arxiu RSR patrimonials.

30 L’EROL • Sovint identifiquem el patri- Interior de la Torre de l’Amo ­ de Viladomiu Nou, inaugurada ­ moni exclusivament amb la re- el 2008. Arxiu RSR cuperació i gestió d'elements històrics o del passat. No essent conscients dels importants po- tencials que disposem a partir de recursos patrimonials molt més contemporanis i innovadors. El mateix diríem sobre el patrimoni material. Tradicionalment s'han vinculat les polítiques patrimoni- als amb edificis, col·leccions i ob- jectes, quan en aquests moments estem descobrint la potència del patrimoni immaterial. En defini- Construït el 2011, l’edifici del tiva, el patrimoni és una matèria Centre d'Atenció Turística (CAT) de primera que pot adoptar moltes Berga continua tancat. (Arxiu MP) formes i relats que ens permet in- novar i ser creatius. Pot ser bona idea el defugir de les formules més tradicionals i clàssiques i in- tentar innovar i ser originals en el disseny i l'activació dels projectes patrimonials.

• El patrimoni és un recurs endo- gen a tots els territoris. Sempre existeix en un barri, poble o ciutat diversos recursos patrimonials a gestionar o activar, però no sem- pre és necessari fer-ho de la ma- teixa manera. És a dir, no sempre hem de construir museus o cen- tres d'interpretació per exposar objectes. La gestió patrimonial pot tenir formes molt diferents i no totes han de ser iguals , mimè- tacions econòmiques d'aquests per mantenir-la útil i activa. No connectat a la realitat local. Hem tiques, i necessàriament vincula- darrers anys és el sorgiment de les hem de veure com a simples de reinventar i redefinir quins des amb administracions públi- noves estratègies de cooperació estratègies per recaptar recursos a són els nous usos i funcions so- ques. El patrimoni sempre té una entre equipaments, associacions nivell individual o local. Poden ser cials del patrimoni, adaptar-lo als dimensió social i participativa que i territoris en forma de xarxes estructures que ens ajudin a tren- temps actuals i buscar noves fór- cal reivindicar i no hem d'obli- estables. Aquestes xarxes i asso- car molts dels isolaments tradici- mules de gestió, basades proba- dar ni menysprear. Al contrari, la ciacions desenvolupen accions onals que patim molts territoris blement en la cooperació i fins i millor manera de mantenir vius i conjuntes que faciliten les eco- rurals i que ens permetin guanyar tot en compartir estructures. actius els projectes patrimonials nomies d'escala, els intercanvis visibilitat i força. El patrimoni és Noves regles del joc que hauri- en un territori és que siguin útils d'experiències i coneixements i un àmbit privilegiat per generar en de sortir d’una anàlisis profun- i creïn vinculacions i connexions l'organització de possibles loobys. sinèrgies col·laboratives entre da d’aquests anys viscuts i de les estables amb la població local Probablement el treball en xarxa territoris. La millora de les comu- moltes experiències acumulades. i amb sectors socials i fins i tot ens obre noves oportunitats que nicacions, l’espectacular augment El patrimoni continua essent un econòmics. Darrerament estan cal explorar i aprofitar. Valdria la de la mobilitat entre persones i les actiu important per al territori, sorgint noves maneres de donar pena esforçar-nos en consolidar oportunitats que ens ofereixen les però cal saber-lo gestionar i pla- a conèixer i reivindicar el patri- més xarxes de col·laboració, tant noves tecnologies fan que la cre- nificar. El futur ens dirà si real- moni i la memòria. En aquest temàtiques i territorials, com de ació d’aquestes xarxes, en aquests ment som capaços de fer aquesta sentit les noves tecnologies estan tipus més transversal que creui moments, sigui relativament fàcil. reconversió o, pel contrari torna- donant una nova dimensió al pa- territoris i fins i tot països. Una rem a fer cert aquell tòpic que diu trimoni i hem de ser conscients xarxa pot ser un bon amplifica- En definitiva, tot i la situació que l’ésser humà és l’únic animal dels nous escenaris que s'estan dor de bones pràctiques, èxits i de partida, crec que el binomi pa- que ensopega dues vegades amb desenvolupant i que ja ens estan fracassos, experiències i conei- trimoni i desenvolupament lo- la mateixa pedra. fer replantejar moltes coses dins xements. Hem de ser conscients, cal encara és pertinent. Tenim un d'aquest sector. però, que per treballar en xarxa important potencial a desenvo- cal ser generosos, pensar en clau lupar, però cal ordenar allò que Jordi Abella Pons • Sens dubte una de les conse- col·lectiva i, sobretot, esmerçar-hi ja tenim, empaquetar-ho millor i Antropòleg i Director de qüències de les mancances i limi- els esforços que siguin necessaris fer-ho més accessible, sostenible i l’Ecomuseu de les valls d’Àneu.

L’EROL 31 Dossier Perspectives econòmiques del Berguedà

El Berguedà, un medi innovador resilient: passat, present i futur Montserrat Pallares-Barbera i Ana Vera-Martin

Introducció incrusta l’activitat econòmica en el territori, la fa menys suscepti- La capacitat d’adaptació i de re- ble a la deslocalització; i desen- sistència depenen freqüentment volupa components essencials de factors complementaris als per la innovació, creant un can- purament econòmics. Aprendre vi sistèmic de llarga durada per del fracàs i encarar-s’hi pot ser l’empresa, contribuint a enfortir moltes vegades tant important la xarxa econòmica sencera ar- com obtenir l’èxit. El Berguedà relada al territori. El teixit eco- L’empresa Montajes Rus SL és un s’ha enfrontat a diferents crisis dels anys 1970, i la majoria d'elles exemple de resiliència. Fundada nòmic, social i institucional serà al llarg dels darrers 100 anys i van ser fundades durant els anys el 1993 i dedicada plenament a prou fort per entomar nous can- immediatament hi ha hagut pe- vuitanta; i en el període dels 1990 la mineria subterrània, va saber vis i adaptar-se a nous requeri- ríodes de recuperació i re-emer- van canviar d’activitat. Es distin- superar la crisi provocada pel ments al 2015? gència; fet que explicaria a priori gien dos tipus de fundadors: a) tancament de les mines de carbó berguedanes i avui es una de Els aspectes empleats d'altres empreses que la capacitat de resiliència d’aquest les empreses subcontractades pre-existents de la territori econòmic. Els emprene- es constituïen com a socis fun- de la mineria subterrània més economia del Berguedà dors econòmics, socials i polítics dadors, però que anteriorment importants d’Espanya que també fins a l’any 2015 han desenvolupat diferents ac- ja estaven involucrats en negocis treballa intensament en el sec- cions per enfortir els processos similars, –com a empleats a sou, tor del manteniment industrial, Les característiques intrínseques o amb participació en el capital muntatges i reparació d’instal· del Berguedà com a comarca de desenvolupament econòmic lacions hidràuliques i elèctri- local. Però, quins són els agents d'una altra empresa; b) propie- ques, construcció d’estructures amb llarga tradició industrial, resilients? Quines han estat les taris de petits negocis familiars, metàl·liques i rehabilitació inte- però fora de l’àrea metropolitana estratègies en el seu recorregut? del sector de la distribució o de gral de maquinària, mecanització aporten un interès especial en el Com es troben ara? petits tallers que ampliaven, amb i soldadura. Disposa d'una plan- seu desenvolupament econòmic. Els anys 90 del passat segle el nous socis fora del negoci fami- tilla de 350 operaris, dels quals No es pot obviar la particularitat gairebé 300 es reparteixen per Berguedà s’enfrontava a una pro- liar, i fundaven l'empresa en un les diferents mines espanyoles que el Berguedà constitueix part funda crisi consistent en la de- sector succedani del primer. Eren (Arxiu Montajes Rus SL) integrant del grup de comarques sindustrialització del sector tèx- empresaris de perfil altament di- de muntanya de Catalunya, i que til i miner, que ja feia anys que nàmic, que tenien o havien tin- va ser un dels territoris on va co- persistia. A partir del 1994 el PIB gut fins a 10 empreses simultà- mençar la Revolució Industrial a començà a repuntar i també ho va nies; algunes creades ad hoc, per “Aquest moment de crisi ser- Espanya. Per tant, d’una banda, fer la representació del sector in- respondre a necessitats puntuals veix perquè tothom tregui el els més de 100 km que separen dustrial en el PIB. El sector tèxtil de la demanda i que tancaven, un millor de cadascú. Si hem po- Barcelona i Berga es recorren a es va concentrar, i els sectors de la cop aquesta satisfeta. gut fer aquesta transformació l’any 2015 en poc més d’una hora transformació del metall, i l’ali- Després de 14 anys, el 2008 el és perquè aquí som 40 perso- en cotxe. En canvi, històricament, mentari van ser els responsables PIB va caure a nivells de 1993; i nes que donem el 200%, cada les vies de comunicació molt defi- principals d’aquesta remuntada; el 2013 el VAB del Berguedà va dia, per això és possible, perquè citàries aleshores van ser impedi- que també anava acompanyada ser més baix que el de Catalunya la gent rendim el doble (...)” ments que van costar de superar del sector serveis, principalment (-0,54 i -0,48, respectivament). Jaume Montañà, Planxisteria per la localització de l’activitat cap al turisme, i la construcció. Però el dinamisme dels agents Bergadana Transforma 21 SL. econòmica. D’una altra banda, la L’entramat de petites i mitjanes econòmics berguedans perdura i (Regió 7, 03/06/2013) tradició industrial jugà un paper empreses era d'estructura famili- l’arrelament de l’empresari amb la essencial en cada estadi del des- ar. No eren empreses de nova cre- comarca dóna indicis de resistèn- A la comarca, l’arrelament em- envolupament del Berguedà. Fins ació; algunes procedien de finals cia del teixit productiu: presarial (la “lleialtat espacial”) a un cert punt es pot afirmar que

32 L’EROL Figura 1. Evolució del PIB de la Comarca del Berguedà (%) (1991-2008) del creixement del PIB, de 3,36 a -1,54 %. Va ser a partir de 1994 i fins a finals de la dècada en què la tendència del creixement del PIB canvià de signe (Figura 1). Cap a la meitat dels anys 1990 un entramat de nous sectors in- dustrials, de serveis i de distri- bució emergien com els nous motors econòmics per al desen- volupament local –la indústria de la transformació del metall, la indústria alimentària, la indús- tria de la fusta i la construcció. El parc industrial del Berguedà s’ha caracteritzat per una majoria d’empreses petites i mitjanes, (ex- cepcionalment hi ha hagut em- preses de més de 250 treballa- dors) de capital local que fins al 2007 van contribuir a una evolu- ció de creixement del PIB força estable. Contràriament, a partir del 2008 i fins al 2013 el VAB va els fets pre-existents podrien ser ció. Innovacions que difícilment clivi de l’especialització intensiva tenir, majoritàriament, signe ne- la llavor de posteriors revitalitza- eren assumibles per la tipologia del Berguedà en el sector tèxtil gatiu a la comarca (Figura 2). cions de la regió. Potser lligats al empresarial de la zona: empreses i miner –ocupant el 80 % de la La contribució dels sectors en que s’anomena com “Atmosfera familiars tradicionals amb me- població activa durant els 1980; el PIB assenyalava un creixement Industrial”. nor capital per a una nova inver- i disminuint fins al 30 % a finals sostingut a partir dels 1990 dels El Berguedà va tenir uns alts sió, que encara se sustentaven per dels 1990 (Institut d’Estadística serveis, amb gran proporció de nivells de desindustrialització una inèrcia de principis de segle, de Catalunya 1986, 1998)–, va participació del subsector “Ser- durant els anys 1980, que van fer on la base productora era inten- portar a una diversificació sec- veis a les Empreses” i els serveis necessària la intervenció de po- siva en mà d’obra, on les relacions torial que va ser el motor de re- cap al turisme, mentre que el co- lítiques institucionals i van ela- amb els treballadors eren de tipus vitalització de la comarca. Simi- merç al detall baixa la seva parti- borar-se informes encaminats paternalista i on la falta d'incen- larment al conjunt de Catalunya, cipació. A partir del 2004 el per- a pal·liar els creixents nivells de tius per innovar era pròpia d’un en els primers tres anys de la dè- centatge de la indústria baixa, desestructuració econòmica i sector industrial en la fase ma- cada dels 1990, s’observà al Ber- reflectint el tancament de la mi- atur, i es van centrar en el des- dura del seu cicle de vida. El de- guedà una disminució dràstica neria i la crisi de la transformació envolupament endogen, sobre- tot dels sectors turístics i agroa- Figura 2. Evolució del VAB de la Comarca del Berguedà (%) (2006-2013) limentaris (Cambra de Comerç, 2006, 2015; Diputació de Bar- celona, Consell Comarcal del Berguedà, Consorci d’Iniciati- ves Cercs-Berguedà 1996, 2005; Agència de Desenvolupament del Berguedà des de 2013; Pa- llares-Barbera i Vera Martin, 2001). Les oportunitats d’inver- sió tradicionals excloïen aquells territoris més allunyats, afavo- rint els propers a Barcelona. El decaïment de l’activitat indus- trial a la comarca no va ser un fet inusitat, sinó que era una ve- ritat anunciada des de finals dels anys 1970, quan l’activitat tèxtil es va veure amenaçada per im- portacions més barates i per una necessitat imperiosa d’introduir innovacions tècniques, per com- petir amb costos molt més barats de països de nova industrialitza-

L’EROL 33 Figura 3. Evolució del pes de cada sector en el total del PIB del Berguedà i Catalunya (%) (1990-2013)

del metall. Subsectorialment, el Tesi Industrial Europa, S.L. és una empresa PIB industrial es manté gràcies de Puig-reig que compta amb més de 20 anys d'experiència en la creació de al sector de la fusta, el tèxtil i l’ali- solucions per al sector de la maquinària mentació. La construcció creix, industrial agroalimentària. La seva arribant al seu pic a l’any 2007. I trajectòria li ha permès un pas endavant i el sector agrari, que té un paper crear Veserkal, que dissenya, desenvolupa i molt més important al Bergue- construeix maquinària específica destinada dà que a la resta de Catalunya, té a línies de producció i d'envasament de productes, majoritàriament agroalimentaris. un creixement constant, amb un (Arxiu: www.veserkal.com) important pes de la ramaderia; i creix la seva participació en el PIB entre l’any 2009 i 2013 (Fi- gura 3). vant circumstancies adverses i ria de tenir en compte mesures de empreses de serveis, de producció A finals del 2014, va comen- d’experimentar creixement eco- sostenibilitat, preocupar-se per la i amb institucions implicades– ha çar lleugerament a augmentar el nòmic que sigui socialment in- localització d’activitat econòmica desenvolupat relacions d’interde- nombre d’empreses, un 0,7 per clusiu –que inclou a tota la soci- i per la diversificació de sectors, i pendència no exclusivament de cent respecte a l’any anterior; i etat-, que es preocupi pels límits entendre les regions com a en- mercat, que han facilitat confian- també el Berguedà va liderar la ambientals –que la producció no titats diverses que evolucionen i ça i cooperació dels membres de reducció relativa de l’atur (-14,6 afecti l’ecosistema-, i que pugui que tenen trajectòries de desenvo- la comunitat a través de les disci- %) respecte a la mitjana provinci- entomar la competència econò- lupament amb contexts específics. plines culturals existents en la re- al (-8,7 %) (Cambra de Comerç, mica global –amb les empreses Al Berguedà, el discurs com- gió –“la manera de fer” del lloc; 2015). endògenes. Dit d’aquesta manera, petitiu es construiria a partir al mateix temps, el coneixement Els actors resilients un espai econòmic resilient hau- d’aquells factors estructurals que de la manera de fer possibilita a l’any 2015 mancaven al començament del la reducció dels costos de trans- segle anterior, però que s’han re- acció de les empreses. Aques- L’espai econòmic del Berguedà solt al segle actual. Les comunica- tes relacions prenen la forma ha de ser competitiu i resilient a cions viàries són una base positiva, de convencions tàcites, regles la vegada. Les polítiques indus- que juntament amb el menor cost informals, i hàbits que faciliten trials amb estratègies competi- del sòl industrial, comparant-lo la coordinació dels actors econò- tives basen el seu discurs en la amb el de l’àrea metropolitana de mics en condicions d'incertesa i creació d’avantatges econòmics Barcelona, i una mà d’obra pre- que enforteixen la resiliència de fonamentats en aconseguir major parada són factors d’atracció de l’espai econòmic; així doncs, els productivitat i atracció de noves les empreses al 2015. En el dis- membres que formen part de l’es- empreses. Una conseqüència d’ai- curs resilient, l’entramat de peti- pai econòmic del Berguedà són xò, és una política industrial amb tes i mitjanes empreses que té el els que coneixen aquestes regles estratègies territorials ubiqües, on Berguedà i la compenetració i in- tàcites i se’n beneficien. tots els espais són iguals; i això és Subsectorialment, el PIB terrelacions que estableixen amb Els recursos estratègics i la lluny de ser veritat. En canvi, la industrial del Berguedà es la comarca ha tingut un gran pes provisió energètica de la comar- resiliència en un espai econòmic manté gràcies al sector de la en el seu desenvolupament eco- ca ajuden a adaptar i a incrustar es pot definir com l’habilitat que fusta, el tèxtil i l’alimentació nòmic. La diversitat expressada les empreses a les fortaleses i ca- té una regió de recuperar-se da- (Arxiu RSR) amb la xarxa multisectorial –amb pacitats de l’entorn local. Aquests

34 L’EROL La industria agroalimentària, de llarga tradició en el sector càrnic del porc, ha experimentat un important creixement al Berguedà. Engloba a empreses càrniques que treballen en instal·lacions de més de 5000 m2 i per a abastir demandes de grans cadenes comercials, empreses del sector de la pastisseria que ja han fet el pas a la internacionalització i petits obradors que aposten per la producció artesanal, pel producte ecològic i de proximitat. factors constitueixen actius espe- cífics de la regió que ajuden a la producció i que accentuen la di- ferenciació geogràfica en el que es fa, i en com es fa; introduint aquell factor intrínsecament local que contribueix a augmentar el nivell de riquesa i resulta en taxes de creixement per la regió. A partir d'aquest procés on crei- xen les tiges del desenvolupament econòmic resilient s’arrela el con- cepte i la definició de la lleialtat espacial al Berguedà; per la resis- tència dels empresaris a marxar El novembre de 2013 es va presentar la proposta de millora de la de la seva comarca. Aquest arre- capacitat i seguretat de la carretera C-16 al tram BERGA –BAGÀ. província de Barcelona 2015. (http:// lament territorial relacional és di- Consisteix en generar una calçada continua de tres carrils (2+1), amb premsa.cambrabcn.org/content/ nàmic i acumulatiu en l'empresari. una barrera rígida que separa els dos sentits de circulació al llarg de informe-territorial-de-la-provincia- Facilita contactes, millora la capa- tot el recorregut, variable, en funció de les necessitats de trànsit. En de-barcelona-2015) períodes punta, permetrà disposar de dos carrils en el sentit de màxima Diputació de Barcelona (1996), Pla citat de negociació i atreu i man- demanda; en períodes vall, la carretera quedarà configurada amb estratègic del Berguedà. Construïm té condicions favorables per a les zones d’avançament alternades en els dos sentits de circulació. (Arxiu el futur estratègic, (http://www.diba. decisions de l’empresa. El nivell Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat) cat/web/plansestrategics/plans/ de relació territorial que depèn de placom_bergueda) la identificació l'empresari amb la Diputació de Barcelona (2005), Ber- zona i de la lleialtat espacial aug- procés ITR, introduint valors re- dustrial i per l’ús del territori és guedà 2010, la comarca que volem, menta o disminueix els efectes cu- lacionats amb serveis mutus, coo- aconsellable. (http://www.diba.cat/web/planses- mulatius del que es pot anomenar peració i col·laboració; actuant de trategics/plans/placom_bergueda) Referències i bibliografia vegades com a hubs d’iniciatives Pallares-Barbera, M. i Vera com incrustació territorial rela- consultada cional (ITR). L’ITR és costosa de locals que connecten l’activitat Martín, A. (2001), “Espais econò- produir i de mantenir, es desen- de la regió amb institucions i amb Agència de Desenvolupament del Ber- mics i milieus innovatius industrials a volupa al llarg de temps, no de- xarxes internacionals. La capaci- guedà, http://www.adbergueda.cat la comarca del Berguedà”. Documents pèn d’actius tangibles, depèn de tat de resiliència a xocs externs Anuari Econòmic Comarcal 1994-2014, d’Anàlisi Geogràfica, 38: 33-53. Pallares-Barbera, M. i Vera- la formació cultural i l'acumula- a l’entorn està en relació amb la Caixa de Catalunya, Barcelona. robustesa de les relacions entre Bristow, G. (2010), “Resilient regions: Martin, A. (2000), “Incrustación ció de capital humà en una àrea; i industrial y medio innovador en la les xarxes d’empreses locals amb re-‘place’ing regional competitive- inclou individus i institucions. Hi comarca del Berguedà”. Alonso, J.L. ha territoris que la tenen i altres xarxes inter-regionals i internaci- ness”. Cambridge Journal of Regions. Economy and Society 3: 153-167. Méndez, R. (coord.). Innovación, que no. És un bé intangible que onals, per a compartir informació, C.D. (2013), “Gironella viu el ressorgir Pequeña Empresa y Desarrollo Local es forma més fàcilment en peti- aprendre i interactuar. de l´antiga Bergadana, ara amb 40 en España. Civitas: Madrid: 195-210. Tradicionalment s’han invertit tes àrees locals que a les àrees me- treballadors. La històrica firma que ISBN 84-470-1505-X. molts esforços i diners en crear tropolitanes, ja que es basa en co- va tancar l’any 2010 s’ha reinventat, Pallares-Barbera, M.; Tulla, A. neixements personals, això fa que regions competitives ubiqües; al- torna a tenir feina i exporta de nou”, i Vera, A. (2004), “Spatial loyalty sigui més fàcil de produir-se en gunes han pogut tenir èxit, però Regió 7, 09/06/2013 (http://www. and territorial embeddedness in the llocs petits. És una acumulació de han exclòs del procés les especi- regio7.cat/bergueda/2013/06/09/ multi-sector clustering of the Ber- mecanismes estructurals en procés ficitats de la comarca on estaven gironella-viu-ressorgir-lantiga- guedà region in Catalonia (Spain)”. d’agregació continu, però també ubicades; mentre que un enorme bergadana/235488.html). Geoforum 35: 635–649. és un procés complex i feble que percentatge de regions competi- Cambra de Comerç de Barcelona pot ser trencat per xocs exteriors tives han fracassat i tenen milions (2006), Informe territorial de la Montserrat Pallares-Barbera i 2 o interiors del propi mecanisme; i de m d’àrees industrial buides. comarca del Berguedà 2006. Mobi- Ana Vera-Martin que finalment, un cop es trenca és Per corregir aquesta discrepància, litat i infraestructures de transport. Barcelona Universitat Autònoma difícil de recuperar. potser una altra mirada a l’estra- Cambra de Comerç de Barcelona de Barcelona. Departament Les xarxes de família, comuni- tègia que estimula l’ús de capital (2015), Informe territorial de la de Geografia tat i societat civil enforteixen el públic pel desenvolupament in-

L’EROL 35 Dossier Perspectives econòmiques del Berguedà

ENTREVISTA: Lluís Torner Balma Badal

Lluís Torner i Sabata (La Valldan, Berga, 1961) és berguedà, doctor en Ciències Físiques tant d’un 10% en l’economia de la per la Universitat Politècnica de Catalunya i catedràtic a la mateixa universitat. Unió Europea. Això ja dona una És, també, el fundador i director general de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), idea de la presència de la fotònica per tot arreu, tant als processos un dels centres de referència del seu àmbit a nivell mundial. industrials, com mèdics i d’infra- estructures. Com dèiem abans, sense les xarxes de fibra òptica de Podries explicar-nos breu- malalties seria més difícil que a la Som membres del grupet petit de llarga distància que connecten el ment què feu a l’ICFO? actualitat. Un dels nostres progra- persones que ho va proposar i va món Internet no existiria tal com Els ICFOnians ens dediquem a mes de recerca més importants és aconseguir la declaració d’any in- la coneixem, amb tot el que això fer recerca en tots tipus d’aplica- 'Llum per a la Salut', que s’enfoca ternacional. És una fita important implica. cions de la llum, sobretot de la a l’anomenada NanoMedecina i pel sector, ja que ha permès posar El segle XXI veurà encara créi- llum làser. Actualment la llum és que tracta d’utilitzar aparells ba- en marxa moltes iniciatives de xer molt més l’impacte de la fotò- una eina universal que s’utilitza sats en llum per a visualitzar com divulgació de la importància de nica a les nostres societats. Cada per a tot. S’utilitza, òbviament, tenen lloc els processos bioquí- la fotònica, tant des del punt de vegada més processos industrials, per il·luminar però també per co- mics que governen la vida a nivell vista estrictament científic, com des de la fabricació de productes municar, tallar, enganxar, escriure, cel·lular. L’objectiu principal és tecnològic, industrial, econòmic i al control dels aliments, utilit- esborrar, etiquetar, escalfar, refre- detectar malalties greus en esta- de creació de llocs de treball d’al- zen fotònica. Cada vegada més dar, polir, diagnosticar, curar, i un dis molts primigenis i entendre ta qualitat. anàlisis i processos mèdics uti- llarg etcètera. Sense els avanços els mecanismes que fan possible litzen fotònica. Sovint el paper que s’han produït en les ano- el seu creixement, per evitar-los En un futur, quins canvis menades tecnologies fotòniques o alentir-los. aportarà la llum a les nostres aplicades a telecomunicacions, ac- vides quotidianes? tualment Internet no existiria tal La UNESCO ha declarat el La Comissió Europea va con- com la coneixem, els telèfons mò- 2015 any internacional de la cloure, a un estudi publicat fa un bils no tindrien pantalles com les fotònica. Quin paper hi heu parell d’anys, que la fotònica ja que tenen o la diagnosi de moltes jugat i què ha de significar? tenia un impacte directe del vol-

Cristall no lineal situat ­ en un feix làser. arxiu icfo

Seu de l’ICFO, a Castelldefels. ­ arxiu icfo

36 L’EROL de la fotònica no és visible per a Fins i tot a nivell industrial, la l’usuari, però sense la fotònica el major part dels processos d’inno- procés no seria possible. La fotò- vació, d’impacte econòmic, utilit- nica és clau en moltes de les tec- zen tecnologies, materials i pro- nologies anomenades exponen- cessos ben coneguts i establerts. cials, que transformaran el món Aquestes innovacions es basen durant les properes dècades, com en fer les coses d’una manera di- ara la impressió 3D o els dispo- ferent, millor que l’habitual, i això sitius de monitorització de parà- moltes vegades no té una relació metres clínics en un xip. Amb els directa amb la recerca sinó en te- avenços de la medicina, la majo- nir bones idees. ria dels adolescents actuals, que van néixer a finals del segle passat Es parla molt de tot el que im- o principis d’aquest, viuran tot el plica la fuga de cervells. Què segle XXI i veuran transformaci- creus que podríem fer a la co- ons fascinants! marca per retenir el talent de casa i, a la vegada, atraure’n? Lluís Torner. arxiu icfo Què vol dir el terme ‘recerca Recolzar els seus emprenedors. Per acabar, tria una frase fa- de frontera’ i per què és tan Tenir bones idees i la capacitat i mosa que t’inspira. important? la convicció de portar-les enda- Per exemple, “El futur pertany als Bona pregunta! Recerca de fron- vant són característiques que hi que creuen en la bellesa del seus tera es refereix a buscar novetats ha persones que tenen més que somnis”, d’Eleanor Roosevelt. mundials, a respondre preguntes d’altres. S’ha de recolzar aquells Tenir a Catalunya una entitat de que la Humanitat en seu conjunt que les tenen, sobretot si són pro- aquest missatge. Europa propor- recerca de l’impacte global que té no sabia com respondre, a trobar jectes que s’emmarquen en temà- cionarà importants recursos als l’ICFO semblava gairebé impossi- solucions que ningú en el planeta tiques d’interès estratègic per a la territoris que tinguin estratègies ble quan vam començar. Hi hem coneixia. Aquesta és la recerca que comarca. clares i ben definides. posat molta passió, hem tingut condueix a avenços importants i és gent clau que ens ha ajudat i hem Europa està fent una apos- Com t’agradaria veure el Ber- la que té capacitat de proporcionar tingut sort. Creiem que la passió, ta molt important perquè guedà d’aquí a 10 anys? innovacions d’àmbit global. la il·lusió, la força interior que els territoris s’especialitzin A mi m’agraden molt algunes proporciona treballar en el pro- El desenvolupament dels ter- d’una manera més intel· parts del Berguedà. M’agradaria jecte bonic, èticament rellevant ritoris té molt a veure amb la ligent. Amb què s’hauria que la comarca seguís millorant, i socialment important ajuden recerca i la innovació. Com es d’especialitzar el Berguedà? com ja ha fet de manera molt molt a buscar la sort. Segurament podria posicionar el Berguedà La idea a retenir dels processos destacada si comparem en com la majoria de somnis no s’acaben en aquest aspecte? d’especialització promoguts per era quan jo era un infant, en cui- complint, però la meva experièn- No cal ni seria convenient que la Comissió és justament la pa- dar l’entorn i el paisatge. M’agra- cia personal és que alguns sí. Sin- a tot arreu hi hagués un focus raula “especialització”, que en daria que la comarca tingués més cerament, varis dels meus somnis en la recerca. Hi ha un immens aquest context es refereix a “dife- dinamisme econòmic, potser a de joventut s’han assolit amb potencial en cuidar i mimar els renciació”. És a dir, a identificar través de recolzar alguns projectes escreix. En tinc encara varis de productes de proximitat d’alta els punts forts de cara territori, agosarats. Està be experimentar, pendents, però. Serà apassionant qualitat, en aprofitar el potencial en l’àmbit que sigui, i definir es- provar coses, sabent que algunes i divertit perseguir-los! de l’entorn i els aspectes locals, tratègies específiques per a po- no sortiran bé. Però altres sí. En ja sigui en termes de qualitat de tenciar-los. La principal tasca el meu propi àmbit, un exemple vida, paisatge, microclima, vivèn- d’un dels consells assessors de la petit però meravellós és la Uni- cies, experiències, història, cultura Comissió Europea del que for- versitat Catalana d’Estiu de la Balma Badal o productes alimentaris. mo part és justament transmetre Natura. Un diamant. Periodista

L’EROL 37 genca de La Serra deCapCosta Serra deLa genca sinyach, masiapuig-re l’hereu delagran - iMar- ilesterrescasa aMiquel Vilanova successoris, que els Guixaró van vendre la de diferents disputes familiarsiproblemes amb Francesc Guixaró de nomesvacasar quanel1627 lapubilla el nom deCasamitjana, vainiciar elcanvi petents van argumentar que la sol·licitud delmateixany.d’agost com- autoritats Les nou aprofitament, denegat el 19 quelifou sol·licitud alasecciódeFoment peraun any 1878vapresentar una de juny d’aquest delaconcessió.augmentar elcabal El18 successives, el1873i1878vaintentar sobre iendates laconcessió hidràulica l’aigua, valor era vamantenir l’usdefruit ent queméselsterrenys elquetenia L’amo deCapdecosta, delaSerra consci- La lluita pelcontrol del’aigua xaró. Documentada desdels. distància de l’actual colònia,poca - El Gui Guixaró, pren elnom delamasiasituada a Llobregat, colòniesgrans tèxtilsdel’Alt El unadeles fou moltsanys El quedurant historia industrial El nomdellloc ielsinicisdela lònia deCalCases de Puig-reig l’origen iben aviatpetitaco- delafàbrica defilats de cotó.una fàbrica Aquest fou societat «Claret, iCia»volia construir Pla queennomrenç dela Claret iSorribes - tros Llo annexa almolísallentí deterra any, d’un al cap el1861, jahaviavenut un comunals, dePuig-reig; molífariner l’antic delsbéns el context deladesamortització 1860 vaadquirir, subhasta ien enpública elLlobregat; queoferia les oportunitats el en jahaviaposatelsseusulls quel Vilanova Rosa Serra RotésRosa Serra al Guixaró de principis del segle un projecte de creixement industrial “La Cataluña Industrial” 38

Fou alsegle articles L’EROL XIX icom aconseqüència 1 . 3 XVII . 2 . Mi amb - projecte delmestre d’obres JosepAnton cotó amb16.500fusosi600telers, ambun defilats iteixitsde idèntic perunafàbrica havia sol·licitatunaprofitament hidràulic que, el30de juny de1874, Antoni Coma toni Roca. Només havien passat12dies te redactat perl’enginyer An- industrial 6000 fusos i 150 telers del projec a partir amb delLlobregatperunafàbrica d’aigua peraprofitamentlicitava permís 3.000l/s 18 de juny de 1874sol Miquel Vilanova les vacomprarambaquesta intenció?–. El alsGuixaró–potser jaque haviaadquirit delLlobregat,car justamentenlesterres tenir una segona a to- concessió hidràulica Prat.cal de juliol de 1874, de per la futura fabrica l’1 Pratdemanat «Sebastián ySobrinos» els aprofitaments hidràulics que havien incompatible era amb de Miquel Vilanova El Guixaró enunapostal decomençaments des. Miquel Vilanova no s’aturà iintentàob- nos’aturà Miquel Vilanova - · XX delfotògraf Roisin invertir enelprojecteinvertir familiar. política La per unabona doticapital aportar deuria berguedà Josep Gorgas,Viladomat que Solans,Viladomat filla deltambéfabricant facturera ambEulàlia tèxtilestavacasat berguedana vinculada manu - al’activitat el fundador de la colònia. Fill família d’una Torner Antoni ComellesiCluet(1832.1884) Comellesi Cluet,Esteve germàdel filòsof Els Comelles deBerga quel Vilanova com aAntoni Coma.quel Vilanova tantaMi- d’aigües elsdretsadquirir d’us font d’energia, iquevaaconseguir, el1881, d’aprofitar Llobregat l’aigua del riu com a defilats iteixits decotóquehavia fàbrica properes una pertaldeconstruir-hi alriu– delesterres delmasGuixaró–lesmés part iCluet,llas deBerga, quevacompraruna quan va entrar en escena Esteve Come

4 . Elconflictefins s’allargà el1879 XX (Arxiu RSR)

5 fou fou - matrimonial d’aquestes famílies d’indus- desavinences entre els germans: Josep8 va trials proporcionava notables rendiments abandonar la societat i per poder pagar la i complicitats; Maria Viladomat Solans, part la nova societat «Hijos de E. Comellas germana de la muller de Comellas i Clu- y Cluet» hauran d’hipotecar una part de la et, es va casar amb Ramon Compte Serra, finca al temps que es plantegen ampliar el fundador de la societat «Compte y Vila- capital amb nous socis. domat, SA» propietaris de les fàbriques L’any 1911 la fàbrica comptava amb tèxtils cardonines de la Costa (1874) i el 8.000 pues de filar, 312 telers mecànics. A Paperer (1888). més de les seccions completes de filatura Com altres industrials del seu temps, un i telers comptava amb les seccions d’aca- cop bastit el nucli industrial i colonial bà- bats, tint, blanqueig, perxat i aprest des- sic, els Comelles instal·laren la comerci- prés d’ampliar les naus industrials i també al a Barcelona i també la seva residencia. els habitatges de la colònia obrera, i de la El despatx era al número 13 del Carrer de inauguració d’un nou dipòsit d’aigua i de Cuc, al barri de Sant Pere, avui anomenat l’ampliació de l’església. Verge del Pilar per què en una de les prin- Tot semblava apunt per fer el salt a un cipals cases del veïnat hi havia una capella projecte més ambiciós, una operació que advocada a la Mare de Déu del Pilar i que havia de transformar l’empresa familiar en fou tancada el 1909; s’hi venien les obres una nova societat anònima: la «Cataluña de mossèn Comellas, i on feia parada i es- Marca de fàbrica d’Esteve Comelles i Cluet Industrial». tada aquest quan anava a consultar biblio- (Font: CABANA, Francesc: Fàbriques i empresaris. «Cataluña Industrial, teques de la ciutat comtal6. Els protagonistes de la Revolució Industrial. Vol. 1. Cotoners, Barcelona GEC 1993) Sociedad Anònima Textil». La fàbrica del Guixaró es va construir amb rapidesa; l’any 1893 ja tenia unes di- Amb un capital inicial de 4 milions de mensions definitives (23m d’ample i 70 m pessetes –tot i que inicialment aspiraven de llarg) i tot i fer servir la preuada aigua jor control dels treballadors i en una major a 6,5 milions– , la nova societat tenia com del Llobregat com a font principal d’ener- oferta de serveis. a model «La España Industrial Societat gia, la fàbrica comptava amb una màquina L’any 1902 va morir Esteve Comellas i Anònima Fabril i Mercantil»9 – amb un de vapor que proporcionava energia com- Cluet deixant com hereus als seus fills Jo- capital de 8 milions de ptes.–, i passar de plementaria, sobretot en els llargs perío- sep –casat amb Teresa Viladomiu Senmar- les 8.000 pues a 18.000, i dels 300 telers a des de sequera. I com la resta de colònies, tí–, Fulgenci –casat amb Anna Prat– i Au- 900 telers; el banc encarregat de col·locar al costat mateix de la fàbrica i de la resta gust, i com a usufructuaria a la seva esposa; les obligacions era Banco di Roma. Fran- d’edificis industrials, els Comellas van fer l'Eugeni, religiós de l’ordre de Sant Vicenç cesc Cabana explica que “La nova societat construir la colònia obrera, els habitatges i de Paul en quedà exclòs de l’accionariat es constituí el 19 de juliol de 1912 i amb un els serveis bàsics pels treballadors, gent de i també les quatre filles, que van rebre la capital de 4 milions de pessetes; la meitat de la comarca i de les contrades veïnes que es dot corresponent Aleshores es va consti- les accions eren de capital preferent i tenien van adaptar ràpidament i per força al rit- tuir una nova societat «Vda. e Hijos de E. dret a cobrar fins al 5% dels primers beneficis me que imposava el nou treball industrial. Comellas y Cluet» amb un capital de 10 que dones la societat, mentre que les accions L’any 1890, entre març i agost, tota la milions de pessetes. L’any 1906 va morir ordinàries havien d’esperar que fossin ateses conca del Llobregat va viure un dels perío- la vídua i aleshores es van fer evidents les les prioritats de les preferents. Si els beneficis des més llargs i intensos de reivindicacions permetien pagar més del 5% a totes les accions laborals. La vaga va començar el març amb representatives del capital, aleshores aquest una demanda d’augment de sou i reducció excedent es repartiria proporcionalment. Les de la jornada de treball. A l’atur provocat accions preferents estaven a mig camí entre les per l’acció solidaria dels treballadors si va accions ordinàries i els títols de renda fixa, i afegir el «locaut» dels industrials, que van pensades especialment en possibles subscrip- aprofitar les circumstàncies per paralitzar tors no vinculats a l’empresa i captats en el la producció i vendre l’important estoc de mercat de capitals” 10. fil i teixit acumulat en els seus magatzems7. El consell d’administració de la «Cata- El juliol e 1890, la fàbrica del Guixaró no- luña Industrial» estava presidit per Rai- més treballaven deu persones: eren els en- mon d’Abadal i Calderó (Vic, 1862 - Ru- carregats, majordoms i les seves dones. De pià, 1945), reconegut advocat, accionista resultes d’aquets conflicte els dirigents de la companyia Asland i un dels impulsor sindicals i gairebé la totalitat dels treballa- de la gran fàbrica de ciment del Clot del dors de la fàbrica van perdre la feina i van Moro, membre de la Lliga Regionalista, haver d’abandonar la colònia, El resultat regidor de Barcelona i senador, a més de de la vaga fou decebedor i com a la resta fundador, el 1931, d’Unió Democràtica de de les colònies, els propietaris impulsaren Catalunya11. una nova etapa caracteritzada per un fort Caràtula de la Memòria «Cataluña Industrial» L’emissió es va fer acompanyada de pu- del 1912 (Biblioteca UPF) paternalisme que es concretar en un ma- blicitat. Es va editar un opuscle de vint-i-

L’EROL 39 ción para regularizar la temperatura y mejo- rar el funcionamiento de los telares. Planta piso.- HILATURA 3.360 husos de continua; 4.085 husos de sel- facting; 16 cardas; 2 bancos de manuar, 3x8; 2 mecheras en grueso de 94 husos cada una; 2 mecheras intermedias de 146 husos cada una; 5 mecheras de fino de 188 husos cada una; 2 mecheras en fino de 160 husos cada una 8 as- pes mecánicos y todos los accesorios y recambios correspondientes. Segundo piso.- 1ª SALA DE APRESTOS 1 máquina de lavar y azular; 1 calandra de tres rodillos; 1 máquina de aprestar; 1 máquina de ensanchar; 1 máquina vapora- dora. 2ª SALA DE PERCHAS 8 perchas; 1 máquina tondosa; 2 máquinas de esmerilar 2º SECADERO En la sala está toda la instalación con venti- ladores y vapor.

Edificio B. Construcción igual que la an- terior. Longitud total: 20 metros; anchura: 10,20 metros. La superficie edificada cubre 204 metros. Sótanos: emplazamiento de la turbina de 60 Títol de les accions de la «Cataluña Industrial» (Font: CABANA, Francesc: Fàbriques i empresaris. Els HP protagonistes de la Revolució Industrial. Vol. 1. Cotoners, Barcelona GEC 1993) Planta Baja. SALA DE DEVANAR 7 bobinuares; 2 urdidores. dues pàgines que amb el títol «Cataluña El Guixaró l’any 1912 Primer piso. SALA DE URDIR Industrial, Sociedad Anónima Textil. Ca- 10 urdidores pital social 4.000.000 de pesetas. Memoria La descripció del Guixaró es divideix en Segundo piso. 2 máquinas de parar con todos sobre la fundación de la sociedad»12 defen- sectors: la zona industrial, que inclou la los accesorios y 6 anudadores. sava que la industria tèxtil era una de les descripció dels terreny –la finca tenia una Tercer piso. SALA DE BATANES que oferia més garanties d’inversió i que extensió de 62 hectàrees– , el salt d’aigua 1 percupina; 1 crighton; 2 batanes; 1 máqui- la societat aspirava a superar la tradicio- – “El salto de agua, forma circular de 1,10 na de esmerilar; 1 máquina para aprovechas nal “pequeñez de producción de las empresas metros de anchura desarrolla 100 metros li- desperdicios de algodón Industriales catalanes (que) imposibilita la neales. Profundidad de la caída: 8 metros”– i Cuarto piso.- 2 depósitos de agua difusión de los gestos generales anexos en ella, el canal – “Canal de derivación. Longitud Edificio B1. Construcción muy parecida a tan necesaria para obtener un margen remu- total 465m. Anchura: 6 metros. Profundidad los dos anteriores pero cubierta con azotea. nerador que resista todas las contrariedades”. 1,30 metros. Las paredes son construidas con Longitud 15 metros. Anchura media; 7,20 Es tractava assolir una màxima produc- mampostería de piedra y tienen en algunos metros. La superficie edificada cubre 108 ció de “Driles, Mallorcas y Franelas” i in- lugares 1,50 metros de espesor”– , i els edificis metros. corporar tot el procés productiu, des de les industrials, les anomenades “Construcciones Planta baja. fases preparatòries de la filatura, al teixit obreres” i les “dependències”. Les construcci- Sirve de depósito de carbón i als acabats, amb l’objectiu d’assolir altes ons industrials eren: Primer piso cotes de comercialització al mercat català, 2 generadores de vapor para tintorería, espanyol i conquerir nous mercats exteri- LA FÀBRICA aprestos, etc. ors, “... y no solo Europa, especialmente en sus centros de exportación mundial como Ham- “Edificio A. Construcción de piedra y ladri- Edificio C. Construcción muy parecida a los burgo, y en los mercados de Oriente que nos llo, armazón de Hierro y madera y techo de dos anteriores A y B. Longitud 6,5 metros. solicitan, sino América en su extensión vas- tejas. Espesor de paredes: 1,20 metros. Lon- Anchura: 4 metros. La superficie edificada tísima ...”. El principal actiu de la nova so- gitud total: 68 metros Anchura: 21 metros. cubre 26 metros. cietat es l’empresa “Hijos de E. Comellas y La superficie edificada cubre 1,468 metros. Sótanos y Planta baja Cluet” que, inspeccionada per l’enginyer i Planta baja.- TELARES Emplazamiento de la gran turbina de 250 HP arquitecte francès P. Guilhou13 és descriu 312 telares de 0,90 a 1m. de ancho, formando Primer piso i s’il·lustra amb fotografies a l’esmentada 8 filas de 39 telares cada una. La sala posee 2 dinamos en junto de 140 ampers, de los cua- memòria de 1912. una instalación de aparatos de humidifica- les uno es de 65 voltios y el otro de 110 voltios

40 L’EROL Segundo piso Edificio H. Construcción y anchura de las Edificio K. Construcción cómo el edificio J, Una dinamo de 96 ampers, 140 voltios paredes como las anteriores. Longitud total: de planta baja solamente, pero cubierto por Tercer piso 80,20 metros. Anchura: 6 metros. La super- una azotea en la que hay 2 grandes depósitos Una gran calandra de 5 rodillos. ficie construida cubre 481,20 metros. de agua. Este edificio está destinado al blan- 1º Planta baja queo y posee como material: Edificio D. Construcción de piedra y la- Toda la planta baja está destinada a almacén 5 aparatos de blanquear husadas y bobinas drillos cubierta con tejas, de planta baja de empaquetaje, de artículos acabados, etc., 2 depósitos de agua en la azotea solamente, para la máquina de vapor de 80 y posee, además del mostrador y estanterías, Longitud del edificio: 14,60 metros. Anchu- HP., llegando hasta 130 HP. Longitud del una máquina de sumar. ra: 9,20 metros. La superficie construida edificio: 12 metros. Anchura: 4,80 metros. La 2º Primer piso cubre 134,32 metros. superficie edificada cubre 57 metros. Este piso está destinado a habitación particu- lar del Director de la fábrica. Edificio L. Construcción ligera cubierta de Edificio E. Construcción de piedra y ladrillos tejas. Longitud: 8,30 metros. Anchura: 5,10 cubierta con tejas, de planta solamente, que Edificio I. Edificio de la iglesia, totalmente metros. Este edificio está destinado a dos contiene: destinado al culto. depuradores de agua de los cuales uno es de 1º Taller de cerrajería Construcción de piedra y ladrillos cubierta mampostería y ladrillo de una capacidad de Para todas las reparaciones en general y la con tejas. Longitud: 16 metros. Anchura: 200 metros cúbicos, y el segundo es de hierro fabricación de las piezas y accesorios de todas 7,30 metros. La superficie edificada cubre con una capacidad de 100 metros cúbicos. las máquinas del importante material de la 116,80 metros. fábrica. Este taller posee como grandes piezas Edificio M. Construcción de piedra y ladri- y gran utillaje: Edificio J. Construcción como la anterior, de llos cubierta con teja. Longitud: 23 metros. 4 tornos planta baja solamente, destinada a tintorería Anchura: 5,60 metros. La superficie cons- 2 máquinas taladradoras y parte del blanqueo. truida cubre 138,80 metros. 1 muela de esmeril doble Longitud 25,20 metros. Anchura: 10,30 Planta baja. 1 muela de piedra metros. La superficie edificada cubre 259,60 Almacén de productos químicos para la tinto- 2 yunques metros. El material comprende: rería y el blanqueo 2 tornillos 1 máquina de teñir en husadas y bobinas Primer piso 2 fraguas con todos los accesorios 1 caldera Secadero de la borra de color y blanca 1º Taller de carpintería 2 autoclaves Con todo el material, herramientas y útiles 2 bombas pneumáticas Edificio N. Construcción como la anterior necesarios. Longitud del edificio: 16 metros. 1 máquina de lavar M. Longitud: 53 metros. Anchura: 6,50 me- Anchura: 7,30 metros. La superficie edifica- 1 hidro-extractor tros. La superficie construida cubre 344,50 da cubre 300,12 metros. 1 máquina de teñir en plegadores metros. 1 máquina de blanquear en plegadores Planta baja. Edificio F. Construcción de piedra y ladri- Conjunto de los almacenes para diferentes llos, armazón de hierro y madera, cubierto servicios de la fábrica, comprendiendo los se- con tejas, la espesor de sus paredes es como la caderos para husadas y bobinas de los edificios A, B y siguientes de la misma Primer piso categoría. Varias habitaciones obreras Longitud total: 16 metros. Anchura: 7,30 metros. La superficie edificada cubre 116,80 Edificio 0. Construcción de ladrillo y cubi- metros. Este edificio contiene: erta con planchas de hierro de planta baja Planta baja. solamente destinado a almacén de balas y Los despachos y secciones de canilleras desperdicios de algodón. Segundo piso Habitación particular y despacho de los seño- Edificio P. Próximo a quedar enteramente res Consejeros. terminado. De piedra y ladrillo, con ar- mazón de hierro y madera y techumbre de Edificio G. Construcción igual que la an- tejas, abarca una total extensión de 5672 terior. Longitud total: 50 metros. Anchura: metros; enclavado en la superficie de una 9 metros. La superficie edificada cubre 450 antigua construcción que cubría un área de metros. Este edificio consta de planta baja so- 312 metros. lamente y en ella están instaladas las secciones Consta de planta baja y dos pisos. Se utilizará de plegado, embalaje, expedición, etc. como sigue: Posee el siguiente material: 2 máquinas de Planta baja. medir Ampliación de la sección de telares 3 máquinas de plegar y arrollar Primer piso 1 prensa hidráulica con bomba Una de les pàgines de la memòria ­ Ampliación de la sección de telares 6 máquinas de hacer canillas amb la fotografia de la sala dels telers Segundo piso 4 máquinas de hacer carretes (Font: «Cataluña Industrial») Ampliación de las secciones de aprestos y perc-

L’EROL 41 Sala dels batans, l’església i la màquina de vapor (Font: «Cataluña Industrial») has e instalación de la nueva máquina de En este edificio hay instalada la panadería de estampar. la colonia, y todos los demás locales no ocupa- La construcción de este edificio responde a las dos por dicho comercio sirven para habitacio- nuevas necesidades de la Fábrica de Casserras nes obreras. y es consecuencia del desarrollo ulterior que la cés al temps que es garanteix la “supresión nueva Sociedad dará a la explotación. Edificio T. Construcción como la anteri- de la multiplicidad de gastos que representa la or. Longitud total: 23 metros. Anchura: intervención e distintas industrias en toda la Edificio Pbis. Construcción de piedra y 7,50 metros. La superficie construida cubre fabricación fragmentaria, industrias que ti- ladrillo con cubierta de tejas. Longitud: 18 172,50 metros. enen diversos emplazamientos y que debien- metros. Anchura: 6 metros. La superficie Planta baja: Cinematógrafo y teatro para do servir a distintos objetos no puede cuidar la construida cubre 108 metros. diversión de los obreros de la colonia. especialización que es necesaria a cada género En este edificio está instalada una caldera Primer piso. Habitaciones obreras. para su mayor perfección y baratura”. Babcok y Wilcox, de 81 metros cuadrados de Destaca també que l’organització obre- superficie de calefacción y está construido con Edificio U. Construcción de piedra y ladrillos ra de la colònia és un dels grans valors de capacidad y en condiciones de poder recibir cubierta por tejas, como las anteriores. Longi- la nova societat, per una bona colla de ra- otra caldera de igual tipo cuando se complete tud total: 36 metros. Anchura: 6,50 metros. ons, que val la pena destacar i reproduir li- la instalación de vapor necesaria para las ne- La superficie construida 487,50 metros. teralment: cesidades futuras de la ampliación Este edificio sirve para las caballerizas y to- La vida de los obreros en la colonia del dos los demás locales están afectados por las Guixeró encuentra en su seno la manera de La descripció continua amb les construc- habitaciones de los empleados y carreteros de desenvolverse plenamente con entera inde- cions de la colònia obrera. la fábrica, etc., etc. pendencia del exterior. La baratura de las subsistencias se consigue Edificio Q. Importante construcción de tres Edificio V. Construcción como la anterior. con despachos de comestibles y carnicería en pisos, sobre planta baja, de piedra y ladrillos Longitud total: 11,50 metros. Anchura: 5,60 la misma colonia y con una cooperativa para con armadura de hierro y madera cubierto de metros. La superficie construida cubre 64,40 la panadería y estanco que, con un capital de tejas. Longitud total: 109 metros. Anchura: metros. 1.1190 pesetas, permitió repartir en el finado 13,50 metros. La superficie construida cubre En este edificio está destinado especialmente año de 1911 la cantidad de 5.614,75 pesetas 1.471,50 metros. a mataderos. por beneficios. Planta baja. Las contingencias penosas encuentran su Escuela de niños Edificio W, X, Y, Z (4 casas de campo). satisfacción mediante un Montepio que con Primer piso Estas cuatro casas situadas en diferentes luga- una cuota semanal de 0,25 pesetas asegura un Escuela de niñas res de la superficie general de 62 hectáreas sir- socorro en caso de enfermedad de 2,50 pesetas Todo el complemento de los importantes lo- ven para habitaciones obreras. Su construc- diarias y asistencia médica gratuita para to- cales de este gran edificio está destinado a las ción es igual que la de los edificios anteriores dos los individuos de la familia del socio y con habitaciones obreras. socorro pecuniario en caso de muerte de éste. L’inventari conclou amb la descripció dels Las necesidades de orden moral están tam- Edificio R. Construcción como la anterior. grans dipòsits d’aigua, un de 200 m3 i dos bién debidamente atendidas. Para el servicio Longitud total: 19 metros. Anchura: 11 metros. de 100 m3 cadascun, contenidors d’aigua religioso hay una capilla y sacerdote que in- La superficie construida cubre 209 metros. no purificada, i un d’aigua purificada de tervienen en los socorros dados a los enfermos En este edificio hay un café confortable para las 180 m3, i “ Están construidos todos de piedra, y presta asistencia espiritual a los obreros que necesidades de los obreros de la colonia; los otros con una pared de un metro de espesor aproxi- la desean. locales están destinados a habitaciones obreras. madamente”. Se procede a la cultura por medio de una es- L’informe continua amb un apartat des- cuela de niños y otra de niñas, y se dan clases Edificio S. Construcción como la anterior tinat a la organització dels anomenats ser- nocturnas a los obreros. y con dos pisos. Longitud total: 40 metros. vicios sociales. S’hi destaca la concentració Y asimismo está atendida la parte de di- Anchura: 10,40 metros. La superficie cons- del procés productiu que permet aconse- versión y solaz, a cuyo efecto tienen la colonia truida cubre 416 metros. guir un bon control de la qualitat del pro- cinematógrafo, teatro y café, estando los dos

42 L’EROL primeros a cargo de una Sociedad recreativa formada entre los mismos obreros. Los servicios generales de la colonia están establecidos prestando el debido tributo a las medidas higiénicas, y cada familia tiene habi- taciones independientes y además un pequeño huero que le sirve a la vez de utilidad y recreo”. L’informe clou aquest apartat explicant que la vida a la colònia es tranquil·la i que “la cuestión social no ocasiona perturbaciones en el régimen de trabajo, de tal manera que no se tiene recuerdo de huelga alguna en la colo- nia, a pesar de haberse atravesado en los úl- timos tiempos períodos sumamente críticos”. Evidentment aquest és un bon argument per estimular als futurs inversors que veu- ran garantits i assegurats els rendiments dels seus capitals. Un projecte fallit

La «Cataluña Industrial» aspira a molt més; si l’ampliació de capital funciona el consell d’administració té posats els ulls en una segona fase d’ampliació amb l’adqui- sició de la fàbrica del Canal Industrial de Berga, un “colosal edificio” acabat de cons- truir a Berga, amb una superfície de 4.760 m2 i un salt d’aigua de 22 metres capaç de generar una força de 440 HP que podria fer funcionar 18.000 fusos. L’informe re- Balanç d’actius i passius de “Hijos de E. Comellas y Cluet” (Font: «Cataluña Industrial») produeix quatre bones fotografies de la fàbrica berguedana. Vista general del Malgrat els bons propòsits i l’ambició conjunt industrial des del projecte no s’aconseguí captar l’interès del Llobregat (Font: dels inversors l’emissió d’obligacions no es «Cataluña Industrial») va col·locar gens bé. «Cataluña Industrial» es va mantenir dins el 1917 que l’enginyer i industrial manresà Joan Prat Sallés l’ad- quirí i la va fer funcionar fins el 1929 que passà a mans del propietari de Viladomiu Nou, Marc Viladomiu. Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu 10 . CABANA, Francesc: Fàbriques i empresaris. Els Notes Nou, a L’EROL Núm. 118, Berga 2013, p. 20-30. protagonistes de la Revolució Industrial. Vol. 1. Co- 8 . Josep Comellas Viladomat, casat amb Teresa Vila- toners, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993, 1. SERRA, R. i altres: El Guixaró, Parc Fluvial d Navàs- domiu Santmarí, filla dels amos de Viladomiu Vell p.339-342. Berga, s.d. s’instal·là a Manresa i regentà la gran fàbrica de El 11. Els altres membres del Consell d’administració eren: 2 . SERRA, Francesc:: “ Serra de Capdecosta: genealo- Guix fins el 1920 que passà a formar part del grup Emili Sabata Roca, Joan Artigas Nadal – l’amo de la gia d’una família berguedana”, a L’EROL Núm. 80, industrial dels Bertran i Serra. fàbrica Artigas de la Pobla de Lillet- , José M. Boada Berga 2004, p. 34-38. 9 . Fundada a Madrid en 1847 per l’empresari José Labrós, Marceli Coll Brugada, Jacint Viñas Muxí, 3 . SERRA ROTÉS, Rosa: “Els orígens de Cal Cases, de Antonio Muntadas Campeny (1816-1880) amb Josep Ciudad Ramírez, Francesc de P. Dexeus Bové, Puig-reig”, a L’EROL Núm. 47, Berga 1995, p. 22- l’objecte de cobrir una part important de la deman- Jaume Casanelles i Freixes i Lluis Riera Soler que 27. da espanyola i aprofitant la política proteccionista actuava com a secretari. 4 . VALL, Pere: De colònies industrials a Parc Fluvial, del moment. El 1849 es va posar en marxa la gran 12. La memòria es pot consultar a la Biblioteca de la Barcelona, Associació d’Enginyers Industrials, 1999, fàbrica a Sants, coneguda com “Vapor Nou” i la raó Universitat Pompeu Fabra, Fons de la Cambra de p. 106. social es traslladà a Barcelona, esdevenint un dels Comerç de Barcelona, CAMBRA/F. HD 9905. C282. 5 . ROURERA i FARRÉ, Lluis: “El seny de Comellas símbols de la Revolució Industrial a Espanya amb C38. 1912z i les filosofies nacionals”, a L’EROL núm. 8 (març una plantilla de 1600 treballadors, que el 1880, ar- 13. No hem pogut identificar aquest arquitecte i engi- 1984), Berga, p. 8-11. ribava als 2500 i disposava d’una xarxa d’oficines nyer francès P. Guilhou però pensem que podia estar 6 . ROURERA i FARRÉ, Lluis: “El seny de Comellas i comercials a Madrid, Palma de Mallorca, Sevilla i relacionat amb els inversors i prestamistes francesos les filosofies nacionals”, p. 9 València. En 1913, començaven les exportacions a Prost-Guilhou que a mitjans del s. XIX van fundar 7 . SERRA ROTÉS, Rosa: Els orígens de la industria- nacions com Argentina, França, Uruguai, Alemanya la Compañía General de Crédito, que fou molt activa lització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, o Colòmbia. Des de 1929, va emprendre un política a tot Espanya. Un nom de prestigi per donar més Viladomiu Vell i Viladomiu Nou, a Treballs de la paternalista en el social dotant a l’empresa de guar- confiança als possibles inversors. Societat Catalana de Geografia, N° 39, vol. X, p.85- deria, assistència mèdica gratuïta, menjador, caixa de 100, Barcelona, juny 1995. SERRA ROTÉS, Rosa: Els pensions, viatges de vacances, club esportiu, teatre o Rosa Serra Rotés orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: biblioteca.

L’EROL 43 articles Dels Paradisos Oceànics a les Islas de Ensueño: estudi de cas d’una autotraducció d’Aurora Bertrana

Vicenç Massana Codina

La novel·la Paradisos Oceànics quals no eren identificats com a tal. Un al- d’Aurora Bertrana és un llibre de prosa de tre manuscrit, a més, titulat “Sobre Islas de viatges publicada al desembre de 1930 per Ensueño”, m’ha aportat informació sobre l’editorial Proa. És un dels primers llibres la motivació d’aquesta autotraducció. A de viatges en català i serà el primer i últim partir d’aquesta documentació, vaig po- llibre de la col·lecció Rodamón de l’edito- der analitzar aquesta autotraducció des de rial esmentada. dues perspectives: Es tracta d’una novel·la escrita en català • Els 12 capítols que conformen Paradisos la trama de la qual es desenvolupa a Oce- Oceànics, comuns a Islas de Ensueño. ania, a les illes de la Societat o Polinèsia • Els 3 manuscrits de l’arxiu i que tenen la francesa, i, segons la mateixa Aurora Ber- seva autotraducció publicada a Islas de trana, és un recull d’impressions, no un lli- Ensueño. bre de viatges de tipus corrent. Consta de Bases teòriques 12 capítols. Islas de Ensueño, editada per de l’autotraducció Ediciones Iberia al gener de 1933, serà la versió castellana de Paradisos Oceànics, Helena Tanqueiro, en la seva tesi “Auto- traduïda per la mateixa Aurora Bertrana, i traduçao: Autoridade, privilegio e modelo” té la particularitat que és ampliada amb 8 diu que la definició d’autotraducció que capítols més. generalment és utilitzada, és la que al 1976 Paradisos Oceànics ha estat tractada va donar Anton Popovic: “the translation àmpliament des de diverses vessants d’es- of an original work into another language tudi (des de la literatura de viatges, al fe- by the autor himself ”. minisme, passant per la literatura postco- Publicat l’any 1930, Paradisos oceànics és un L’autotraductor és un traductor, però un lonialista) però mai s’havia fet un estudi èxit literari i comercial que marca Bertrana. traductor privilegiat: (Tanqueiro, 2009). Ni el gènere literari (la literatura de viatges) ni exhaustiu des del punt de vista traducto- el gènere sexual són habituals en la literatura Privilegiat per la seva condició de “lec- lògic comparant-la amb la versió que la catalana del moment, així com tampoc la tor model” que mai malinterpretarà l’au- mateixa autora va (auto)traduir al castellà moral que es desprèn de les descripcions de tor. Per la seva doble condició d’autor en la societat indígena de Papeete. La societat i titulada Islas de Ensueño. El marc refe- catalana s’escandalitza davant d’aquella la llengua de partida i en la llengua d’ar- rencial utilitzat en l’estudi és el de les bases dona cosmopolita que parla d’una societat ribada, que li permet llicències en el mo- teòriques traductològiques entorn a l’au- tan llunyana i que incideix en aspectes com ment de traduir la seva obra, però amb les totraducció. ara la llibertat sexual. Bertrana es converteix limitacions pròpies de la traducció que són amb aquest llibre en un personatge famós A part del marc teòric es va fer una re- a la Catalunya dels anys trenta, i adquireix l’univers ficcional preestablert i les impli- cerca d’informació al fons especial Auro- una aura d’exotisme que la diferencia de la cacions de l’encàrrec. Pel seu bilingüisme i ra Bertrana, de l’arxiu de la Universitat de resta. L’especialització en allò que és exòtic i biculturalisme essencials que anul·len les en el viatge de coneixement d’altres cultures Girona, la qual aporta una informació sor- marquen les seves obres en els anys següents. dificultats de comprensió/expressió que prenent, a la vegada que extremadament En aquests termes, publica el recull de contes poden influir en cada traductor. valuosa per aquest estudi de cas. sobre la Polinèsia Peikea, princesa caníbal Un factor important per classificar els (1934), la novel·la d’aventures coescrita amb En el buidatge de l’arxiu de la universi- Prudenci Bertrana L’illa perduda (1935) i el llibre autotraductors i les autotraduccions, que és tat de Girona vaig trobar 3 manuscrits in- de viatges El Marroc sensual i fanàtic (1936). des del punt de vista traductològic adoptat èdits en català que corresponen a 3 dels 8 Fons Bertrana UDG. en l’autotraducció. Segons López López- capítols publicats a Islas de Ensueño, els Daniel Pitarch per a l’AELC Gay aquí és necessari fer una gradació ti-

44 L’EROL pològica, ja que la majoria són híbrids que traductor que es va dur a terme. El fet de es mouen entre els casos més extrems de dictar ella directament en castellà ens dóna literalitat absoluta i la recreació més ex- informació sobre el seu bilingüisme, bicul- haustiva. turalisme, i competència traductora. La traducció més literal –entenent la li- “Per a mi, redactar en castellà, amb més o teralitat com la fidelitat a la lletra– fins a menys gràcia i precisió, no oferia dificultats. la recreació literària més extrema, la més A casa havíem parlat castellà tota la vida i allunyada del text de partida. Per això es no per esnobisme, sinó perquè tota la fa- pot parlar d’autotraductors literalistes i au- mília, llevat el pare, eren castellans. Les àvi- totraductors recreadors (Parcerisas, 2002). des lectures dels meus primers anys, quan Els autotraductors literalistes són aquells d’amagat de la família sostreia i devorava que no utilitzen el potencial creatiu propi volums de la biblioteca de l’oncle Albert, les de l’autor i no persegueixen una equiva- feia, naturalment, en castellà. La base de la lència dinàmica, sinó una fidelitat a la lle- meva cultura literària era, doncs, castellana”. tra. Amb aquesta manera de procedir, l’au- Exemple per mostrar el model traducto- totraductor dóna una major prevalença al lògic usat en la traducció dels dotze capí- text de partida, ja que el d’arribada hi està tols de l’obra Paradisos Oceànics, i que són completament supeditat i l’autotraductor comuns a l’autotraducció. no li dóna gens d’autonomia pròpia. El correu de Califòrnia Els autotraductors recreadors, en canvi, utilitzen el seu potencial creatiu com a au- Els dies de correu, Papeeté presenta un tors en l’autotraducció per actualitzar, mo- Aurora Bertrana (Girona 1892- Berga 1974) aspecte nou, ben diferent dels altres. Perd dificar, corregir i/o adaptar el text, ja sigui és una personalitat singular dins la literatura aquell encantament de petita ciutat oceà- a la seva nova situació dins una cultura di- catalana. Autora amb una bibliografia àm- nica, ensopida i coqueta, besada pel Pacífic, ferent, com en la seva evolució com a obra plia que s’estén al llarg de tot el segle XX, és recolzada en les verdes muntanyes. especialment coneguda pels seus llibres de literària, o com a totes dues coses alhora. viatges. El primer llibre que publica (Paradisos “Los días de correo, papeete ofrece un Amb aquest tipus d’autotraduccions es veu oceànics, 1930) esdevé un èxit i un escàndol aspecto nuevo, muy distinto de los demás. com els autotraductors no tracten les au- en la societat del moment; aquesta recepció pierde aquel encanto de pequeña ciudad totraduccions en inferioritat respecte a les li permet de fer-se un lloc com a intel·lectual oceánica, amodorrada y coqueta, acarici- cosmopolita a la Catalunya dels anys trenta. seves obres “originals”. Bertrana és una viatgera impenitent que ada por el pacífico, recostada en las verdes 12 capítols comuns utilitza el coneixement d’altres cultures per montañas”. a les dues obres: qüestionar la prepotència blanca i, natural- Manuscrits no publicats del fons ment, la catalana. ­ Tot i cultivar molts gèneres literaris, les seves Aurora Bertana i la seva autotra- El resultat de l’anàlisi del punt de vista Memòries, publicades en dos volums (1973 i ducció a Islas de Ensueño. traductològic afectuat en aquests dotze 1975), són l’altra gran obra d’Aurora Bertrana. capítols mostra com la traducció d’aquests En elles dóna forma al seu particular trajecte Modificacions, adicions i supressions són dotze capítols és una traducció literalista, vital, que la porta a conèixer cultures exòtiques la característica principal de l’autotra- (la Polinèsia i el Marroc) i a viure fets històrics agafant el terme de Parcerisas. L’autotra- essencials del segle XX, no només de Catalu- ducció en aquests 3 capítols. Ens trobem ducció és fidel a la lletra i no s’efectuen nya (la Guerra Civil que viu des de Barcelona) en uns capítols en els quals l’autora fa un modificacions o transformacions al text sinó també a escala europea (la Segona Guer- seguit de modificacions estilístiques i de autotraduït. ra Mundial i la postguerra vista des de Suïssa). ­ context, per tal de fer arribar amb més co- Una hipòtesi a aquesta traducció litera- Bertrana és una escriptora que sap aportar a herència el relat al lector meta. la seva obra literària tota la singularitat de la lista en els capítols comuns es que és degu- seva personalitat i biografia. Fons Bertrana UDG. Mitjançant les modificacions amb adici- da a una norma editorial. Cal recordar que Daniel Pitarch per a l’AELC ons de matisos i canvis de perspectiva in- Paradisos Oceànics va ser un èxit de ven- tenta donar als capítols un aire més exòtic, tes, ja que es va exhaurir l’edició en dos set- no només pel fet d’utilitzar prèstams amb manes tot i que el preu del llibre era prou “En l’endemig, un editor que es deia nota a peu de pàgina, sinó per la intenció car per l’època (15 pessetes l’any 1930). Gil i publicava, en edicions populars, tota de dotar a les descripcions de més misteri L’editorial Ediciones Iberia, doncs, hau- mena d’aventures i de viatges, em demana- i meravella, adjectius usats contínuament ria volgut que el text original arribés al pú- va, amb gran insistència, la traducció cas- per exotitzar les descripcions. blic de la seva editorial amb el mínim de tellana de Paradisos oceànics. Aquesta tra- Les adicions també aporten informació modificacions. Fidelitat al text i traducció ducció la vaig començar en col·laboració que no teniem en l’original. Les modifica- literalista. Per altra banda, l’anomenada amb un redactor de “ La Vanguardia”. Es cions per prosòdia fan que el text autotra- traducció literalista era, sens dubte, la im- deia Emili Oliver. Cada tarda venia una duït tingui un ritme i entonació més poè- perant a l’època. estona a treballar en la traducció. Jo dic- tic en la llengua d’arribada. Finalment, les Algunes dades, poques, tenim sobre el tava directament en castellà i ell escrivia a omissions per redundància o per supèrflu- procés de l’autotraducció (Bertrana, Me- màquina. Desprès ho repassàvem plegats i es fan que la traductora actuï com a autora mòries fins al 1935) que ens poden aju- ho corregíem”. i arregli alguns errors o canviï alguns ele- dar a entendre aquest tipus de mètode tra- Així, el motiu de l’autotraducció és edi- ments que podien portar a falta de cohe- ductor. torial i ens dóna la informació del procés rència o cohesió.

L’EROL 45 L’autora fa ús de la seva qualitat de tra- surt com a autora i no traductora. També 4-5 [CD-rom], y lópez lópez-gay, P. et al. (AU- ductora i autora a la vegada per tal de refor- ens dóna la informació que és una “Edi- TOTRAD), “L’autotraductionlittéraire comme mular el text, sense canviar l’univers diegè- ción completa”. domaine de recherche”, Atelier de traduction. Dossier: L’Autotraduction, 7, 2007, pp. (81 – 89) tic, però si canviant-ne el ritme o el color. Al final de Islas de Ensueño trobem la Parcerisas, Francesc (2002): “Sobre la autotra- firma: (Polinesia Oriental, 1926-1929). La ducción”. Quimera, núm 210. Modificacions per canvi d’estil. mateixa firma que a Paradisos Oceànics. Parcerisas, Francesc (2007): Ideologie et auto- • –La nit és quieta i dolça, veritablement Aquesta autotraducció es dóna de for- traduction entre cultures asymetriques” Atelier oceànica. Amarada de perfums subtils, ma directa entre una literatura domina- de Traduction nº7. de celatges lluminosos, de boscos negres da cap a una literatura dominadora i com Ramis, Josep Miquel (2014): Autotraducció: de la i plens de silenci. confesa la mateixa autora al manuscrit teoria a la pràctica. –Una verdadera noche oceánica, tejida de “Sobre Islas de Ensueño”, la motivació Tanqueiro, Helena (1999). “un traductor privi- legiado. El autotraductor”. Quaderns, Revista de perfumes sutiles, de celajes suaves, de ma- per fer aquesta autotraducció és econò- traducció, núm 3. sas de verdura fantástica, sobre la cual la mica. Voldria publicar en català, però da- Tanqueiro, Helena (2002): “Autotraduçao: luna resbala sin poder penetrar. vant la dificultat de trobar diaris o revistes autoridade, privilegio e modelo” [Tesi doctoral]. Modificacions per la llibertat de l’autor: aprofita la oferta de Ediciones Iberia per Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. • –Estimeu, estimeu, diuen les branques publicar en castellà ”Vosaltres direu: per- somogudes pel ventijol. què he fet jo un llibre en castellà?: a Cata- Manuscrits de l’arxiu de la Universitat de –¡Amar! ¡Amar!, repiten las ramas apre- lunya no he trobat quasi un sol diari que Girona. Fons especial Aurora Bertrana. tadas del tamanú1, de la acacia florida. s’interessi per terres exòtiques i que vulgui • –Estimeu, diu la quieta llacuna, publicar algun article meu de tant en tant Títol: [Sobre “Islas de ensueño”] Autor: Bertrana, –¡Amar!, dice el lagón2 i que de totes les conferències que he do- Aurora. Data [193?] Modificació per agregat de matisos: nat a Catalunya (prop de 50), n’he cobrat Títol: [Els Matins oceànics] Autor: Bertrana, Aurora. • –Però aquests cants esquerps amarats de solament deu”. Data: [s.d.] melangia m’atrauen. Títol: El Barri xinès Autor: Bertrana, Aurora. Data: BIBLIOGRAFIA [192?] –Pero esos cantos melancólicos, primitivos, Títol: El Cant de la mort Autor: Bertrana, Aurora. impregnados de fatalismo, me atraen, me López López-Gay, P., “La autotraducción como Data: [193?] absorben. fuente de reflexión para la traducción especiali- • –Distingeixo a la claror roja del fogar una zada”, 1er Congreso Internacional en Traducción cabana de bambú enmig dels cocoters Especializada, Buenos Aires, 27-29/07/2006, pp. Vicenç Massana Codina –Ahora, a la luz de la hoguera, podía dis- tinguir una cabaña de bambú y pandanus, rodeada de troncos y de palmas. Substitucions: • –Els matins oceànics posseeixen un en- cís poderós: –Las montañas oceánicas poseen un en- canto poderoso. • –Una boira blavosa suavitza els tons de les visions llunyanes. –Una neblina rosa suaviza los tonos de las visiones más lejanas. Conclusions:

Els resultats de l’anàlisi donen dos tipus ben diferenciats de procés traductor, tèc- niques i estratègies utilitzades per l’auto- traducció. En una, la traducció literalista en la qual Aurora Bertrana actua com a simple traductora. En l’altra, traducció recreadora en la qual ens mostra tot el seu potencial de competència traductora sen- se estar lligada a un text d’origen, la qual Armeria Sistach, sempre amb cosa li permet fer de traductora i autora a la vegada. Plaça Viladomatl’esport 1, i la cultura Segons Miquel Ramis, aquesta traduc- ció d’Aurora Bertrana és opaca o implícita, Tel. 93 821 68 20 ja que no ens mostra en cap cas que sigui 08600 Berga una traducció, sinó que és venuda com un [email protected] original. En cap lloc del peritext es fa re- ferència a la traducció i Aurora Bertrana

46 L’EROL articles Expòsits a l’Alt Berguedà en la segona meitat del segle xix

Eduard Martín

clareny, tres a Vallcebre, un a Bagà i dos a tuant com a borderia de Barcelona i del seu Expòsit -a adj. i m. i f. Dit de l’infant Saldes. Quatre més van morir a la Mater- rerepaís. La promulgació de la llei de Bene- exposat en un lloc públic cercant que nitat poc després de ser retornats a Barce- ficència de 1849 que, d’acord amb els fona- algú el reculli, o posat al torn d’una casa lona per les seves dides. ments ideològics de l’estat liberal, passava la de beneficència (Diccionari de l’Institut Més de cinc-cents nens i nenes expòsits responsabilitat de la protecció dels expòsits d’Estudis Catalans) van arribar entre els anys 1858 i 1890 als a les institucions civils, i en concret a les Di- pobles de l’Alt Berguedà i prop de la mei- putacions dins de l’àmbit provincial, va tenir Introducció tat d’ells varen morir i foren enterrats en- com a resultat la creació el 1853 de la Casa tre aquestes muntanyes. En les pàgines que Provincial de Maternitat i Expòsits de Bar- Un dia del mes de juliol de l’any 1871. Al segueixen volem recordar i divulgar, des celona (CPMEB) que actuaria com a centre cementiri contigu a l’església del Roser el d’una societat que tant ha canviat, aquest emissor i receptor dels infants expòsits a la rector i unes poques persones es troben al colpidor episodi de la història d’aquestes provincià de Barcelona. voltant d’un petit taüt que tot seguit intro- contrades i per extensió del nostre país. Diversos i seriosos estudis, esmentats a duiran al forat obert a la terra. Conté el cos Presentació de l’estudi la bibliografia, s’han publicat sobre la his- d’un albat, un menor de set anys, però en tòria i funcionament de la CPMEB, així aquest cas concret es tracta d’un expòsit, Ja de segles enrere existia una preocupació com sobre la situació dels infants abando- un infant de poc més d’un mes abandonat pel destí d’aquells infants que, per raons nats i de les mares sense recursos en la so- en terres llunyanes i que descansarà per econòmiques o socials, eren abandonats cietat barcelonina de la segona meitat del sempre entre les muntanyes que envolten pels seus pares abans de poder ser capa- segle XIX. Aquests estudis han servit de Gisclareny. ços de subsistir per ells mateixos, sovint base per a l’elaboració del present treball, Nascut a Barcelona va ser deixat per poc després del seu naixement. En la so- l’objectiu específic del qual és ampliar els una persona desconeguda, potser la seva cietat de l’Antic Règim era l’Església la coneixements sobre la presència d’aquests mare, potser un familiar, al torn de la Casa institució que exercia la funció de reco- nens expòsits a l’Alt Berguedà. de Maternitat de Barcelona1. Amb menys llir i intentar assegurar la supervivència L’àmbit territorial escollit ha estat la zona d’un mes de vida va fer un llarg viatge des d’aquests infants. Per aconseguir-ho esta- nord de l’Alt Berguedà i inclou els nuclis de de Barcelona, primer en tren fins a Man- blia hospitals i borderies que, sota la idea població situats a la capçalera del riu Llo- resa, després en una cistella posada en un de la caritat cristiana, rebien un suport bregat i afluents, concretament els pobles petit carretó arrossegat pels camins fins a variable de les institucions civils així com de Vallcebre, Gisclareny, Bagà, La Pobla Berga i més tard fins a Guardiola; final- almoines d’aquells particulars que desitja- de Lillet, Sant Julià de Cerdanyola, Saldes, ment, per camins de bast, fins a l’enlairat ven millorar les seves opcions d’accedir al Massanés i L’Espà, aquests tres agrupats poble de Gisclareny, on una mare que ha- cel. En el cas de Barcelona era l’Hospital al municipi de Saldes, i Gavarrós, Brocà i via perdut el seu fill s’encarregaria d’alle- de la Santa Creu l’encarregat de recollir Sant Llorenç prop Bagà, aquests tres dar- tar-lo a canvi d’una remuneració econò- aquests infants expòsits. Aquests hospitals rers agrupats dins del municipi de Guardio- mica, escassa però que li permetria fer una i borderies eren generalment governats la. Numèricament van ser Vallcebre, Saldes mica més suportable la dura vida que la per religioses sota la supervisió del poder i Gisclareny els que, en el període d’estudi muntanya imposa. Però el seu viatge va ser diocesà i en estret contacte amb els rectors i per aquest ordre, van rebre la major part inútil: en algun moment de la seva curta de les parròquies. A finals del segle XVIII, dels expòsits enviats des de la Maternitat de vida havia estat infectat de verola, i aques- i per primer cop, una Reial Cèdula regulà Barcelona3. S’ha descartat el poble de Cas- ta malaltia li va resultar fatal. Ja el mes an- les condicions bàsiques a tenir presents en tellar de n’Hug, per l’escàs nombre d’expò- terior s’havia enterrat al mateix cementiri el tractament dels expòsits, en el funciona- sits que va rebre en aquest període. una altra expòsita, una nena de dos mesos ment de les borderies i en la funció de les S’han recollit dades en els trenta-tres anys també infectada de verola. dides internes i externes necessàries per compresos entre 1858 i 1890 que contem- Al llarg de l’any 1871, encara tenim co- alletar els infants més petits2. plen els moments de màxima arribada d’ex- neixement de set expòsits més que van ser Durant la primera meitat del segle XIX pòsits a la comarca. No s’han inclòs els pri- enterrats en aquestes contrades: un a Gis- l’Hospital de la Santa Creu va continuar ac- mers anys des de la creació de la CPMEB al

L’EROL 47 cisament en aquells pobles exclusivament rurals que havien acollit més expòsits du- rant aquest període4. Les dades recollides i tractades provenen de dues fonts principals: • L’Arxiu de la Diputació de Barcelona on es troba la documentació de la CPMEB: Llibres de Matrícula dels expòsits, Lli- bres de Registre i Comptabilitat de les dides, Llibres d’Afillament, i comunicats intercanviats entre la CPMEB i els alcal- des i rectors dels pobles. • Els registres civils i arxius parroquials dels pobles. La disponibilitat en la ma- jor part d’aquests pobles des de la dèca- da dels setanta dels registres civils que complementen els arxius parroquials de defuncions, permeten contrastar la informació obtinguda directament de La Casa de la Caritat va ser un centre de beneficència actiu a Barcelona entre 1802 i 1956, que l’Arxiu de la Diputació de Barcelona. actualment alberga un complex cultural format diverses institucions, com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Centre d'Estudis i Recursos Culturals de la diputació de Amb les dades recollides d’aquestes Barcelona, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona i la Universitat Ramon Llull. (AGDB) fonts s’ha confeccionat una base de dades dels expòsits arribats a aquests pobles du- rant el període 1858 -1890 a partir de la qual s’han elaborat els gràfics i taules pre- sentades en aquest estudi. La Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona (CPMEB) Aquesta institució, hereva de l’Hospital de la Santa Creu, va nàixer l’any 1853 a la Casa de Misericòrdia al Raval barceloní. A la dècada de 1890 es va traslladar a unes noves instal·lacions a les Corts de Sarrià que han perdurat fins als nostres dies. La Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona (CPMEB) va restar activa fins a la segona meitat del segle XX. La CPMEB actuava com a centre d’aco- lliment dels infants abandonats. Aquests infants podien classificar-se en dos grups principals: els fills legítims, reconeguts pels seus pares però abandonats per la impossi- La Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona és un complex hospitalari situat a les bilitat de mantenir-los en les dures condici- Corts de Barcelona i construït en diverses fases entre 1883 i 1957. (AGDB) ons de l’època5, i els fills il·legítims, abando- nats per les seves mares tant per les mateixes 1853 per la falta d’indexació dels llibres de sobretot a l’emigració, cap a l’àrea de Bar- raons econòmiques com per la vergonya i el Matrícula d’expòsits d’aquests anys que di- celona i cap a les colònies industrials de rebuig social que experimentaven les do- ficulten la recollida de dades. les vores dels rius, que va fer disminuir la nes que infantaven fora del matrimoni. Una La tria d’aquest període del segle XIX població en un 46,3% entre els censos de bona part d’aquestes dones, treballadores està determinada per dos factors: per una 1857 i 1887, fent que cap al final del pe- domèstiques emigrades dels seus pobles, part el fet que les dificultats de comunica- ríode s’iniciés una significativa davallada eren seduïdes pels seus amos i posterior- ció entre Manresa i l’Alt Berguedà fins a del nombre de possibles famílies acollido- ment acomiadades i empeses a la prostitu- la construcció del ferrocarril, primer fins res dels nens expòsits, sobretot tenint pre- ció6 La proporció de fills reconeguts com a a Olvan i després fins a Guardiola, fan re- sent que l’emigració reduí les explotacions legítims per la CPMEB en la segona meitat alment sorprenent la nombrosa presència marginals i permeté concentrar les terres del segle XIX va oscil·lar entre el 2% en 1866 d’expòsits en aquest territori de munta- més productives en mans dels que hi resta- i el 10% en 1890 7. nya; per altre part durant aquest període ren al territori, millorant per tant el nivell Tant l’Hospital de la Santa Creu, en la demografia d’aquestes contrades va ex- econòmic mitjà dels pobles. La disminució la seva sala de Retirades, com la mateixa perimentar notables variacions degudes de població més acusada es va produir pre- CPMEB acollien mares que volien donar a

48 L’EROL llum conservant el seu anonimat i deixant posteriorment el seu fill en la institució. L’acolliment de mares i infants permetia acomplir dues funcions demanades per la societat del moment: la prevenció de l’in- fanticidi, i l’eliminació de la visió pública de la misèria dels infants i de la deshonra de les mares. Els infants podien ser lliurats en mà du- rant les hores d’obertura, i a totes hores po- dien ser deixats en el torn de la institució tot fent sonar una campaneta que avisava de la presencia de l’infant. També aparei- xien sovint en el torn infants ja morts, que els pares lliuraven a la institució per tal que es fes càrrec de les despeses del sepeli. La CPMEB contractava a Barcelona i pobles de les rodalies dides que alletaven els infants a les seves instal·lacions fins als dos anys, i després aquests romanien en el centre fins al set anys, edat a la que eren Actualment, el recinte de Maternitat de les Corts és un gran espai enjardinat de Barcelona amb traslladats a la Casa de Caritat. diferents equipaments públics destinats a escoles, serveis administratius de la Diputació de El fet que ja abans de la creació de la Barcelona, la seu del departament de Salut de la Generalitat i l’Arxiu Històric de la Diputació. (AGDB) CPMEB, entre els infants recollits a l’Hos- pital de la Santa Creu i agrupats en espais reduïts i amb greus deficiències sanitàries tà de forma ràpida i progressiva primer per resta de pobles de Catalunya amb l’excepció es produís un alt índex de mortalitat, supe- les comarques barcelonines, després per d’alguns pobles del pla de Barcelona. No rior al 70% anual i que va arribar puntual- tota Catalunya i cap a finals de segle supe- era aquest el cas amb viles amb una base ment a superar el 90%, va donar origen a rava àmpliament l’espai del Principat8. La productiva més diversificada per l’existència l’aparició de diversos informes que acon- causa d’aquesta expansió cal buscar-la so- d’una petita indústria com Bagà i La Pobla sellaven la conveniència de dispersar els bretot en el fet que la industrialització en de Lillet, on la proporció de dides i d’expò- infants i proporcionar-los uns entorns més les àrees més properes a Barcelona i en al- sits acollits era ben inferior a la dels pobles saludables on l’aire pur del camp substitu- tres capitals comarcals donava feina cada esmentats. En el conjunt de Catalunya la ís els espais congestionats i poc saludables cop a més dones amb sous superiors als proporció de dides que provenia de fora de de la ciutat. La decisió de contractar dides que podien aconseguir fent de dides. De la comarca del Barcelonès era al voltant del en les zones rurals no era una mesura nova, fet el dèficit de dides externes va ser una 70% ja des dels primers anys de funciona- però amb la creació de la CPMEB, i vist l’alt constant fins ben entrat el segle XX. Per ment de la CPMEB, i es mantingué estable nombre d’infants ingressats, uns set-cents això en moltes comarques, i entre elles les fins a finals de segle10 anuals durant els primers anys i més de sis- muntanyenques, s’incrementà molt ràpi- Hi havia dues classes de dides externes: les cents en les darreres dècades del segle XIX, dament a partir dels anys seixanta el nom- d’alletament i les de deslletament. Les dones s’adoptà de forma plena aquesta estratègia bre de dides, com és fa palès en els llibres que volien rebre expòsits havien de ser casa- de dispersió, la qual cosa feu que en el pe- de Matrícula d’expòsits de la CPMEB on, des o vídues i els calia presentar un certificat ríode estudiat entre 2500 i 3500 expòsits es més enllà dels pobles de l’Alt Berguedà del rector o de l’alcalde acreditant bona con- trobessin habitualment fora de la CPMEB. apareixen repetidament pobles de l’Alt Ur- ducta i mitjans de subsistència. Si es tractava La dispersió dels expòsits per les zones gell com a destinació dels expòsits9. de dides de llet havien de justificar a més a rurals a més de causes higièniques tenia Les dides externes més la pèrdua recent d’un fill propi. uns fonaments ideològics basats en la con- El nombre total de dides actives en els cepció inicial de l’origen il·legítim i peca- Les dides contractades als pobles rebien uns pobles durant període d’estudi va ser de minós de bona part d’aquests infants. La sous baixos però que representaven un im- 425 11. El conjunt de dides externes ins- idea que el treball manual en contacte amb portant complement per a les seves famílies, crites al registre de la CPMEB en 1867 era la natura serviria per redimir aquest pecat sobretot en les comarques de muntanya on de 850 d’alletament i 818 de deslletament. original formava part de la visió del món la base productiva era una agricultura de Aquesta quantitat va anar disminuint len- pròpia de la moral de l’època. A això s’unia subsistència sotmesa a la inseguretat cli- tament i en 1888 era de 669 i 760 respecti- el desig de frenar la despoblació del camp màtica i on la superpoblació mantenia un vament. El cost d’aquestes dides represen- que ja a finals de segle era evident, cosa nivell de pobresa generalitzada com era el tava més del 70% per cent del pressupost que alhora permetria mantenir uns indi- cas de l’Alt Berguedà de la segona meitat total de la institució 12 vidus inicialment desarrelats ben lluny de del segle XIX. No és doncs casual que Saldes Els expòsits les ciutats on la conflictivitat obrera creixia i sobretot Vallcebre fossin pobles que apor- ràpidament. taven al sistema una proporció de dides en Una bona part dels infants ingressats a la L’àrea de dispersió dels infants augmen- relació a la seva població superior a la de la Maternitat ho feien directament, deixats

L’EROL 49 pels seus pares o infantats a la mateixa ins- Mortalitat registrada per generacions titució per mares solteres acollides prèvia- Generació: Destí % mortalitat Total expòsits Supervivents Morts ment en les etapes finals de l’embaràs. Altres Any inscripció CPMEB desconegut coneguda infants arribaven dels pobles de la província 1858 - 1860 35 5 18 12 51,43% en una proporció sobre el total que oscil· 1861 - 1865 60 10 37 13 61,67% lava entre el 20% i el 30% fins a la dècada 1866 - 1870 114 33 63 18 55,26% dels anys setanta, baixant després molt per sota del 20%, sobretot per l’augment de 1871 - 1875 62 17 27 18 43,55% població de la ciutat de Barcelona. La con- 1876 - 1880 81 23 45 13 55,56% ducció dels expòsits a Barcelona es feia des 1881 - 1885 112 44 48 20 42,86% de les capitals comarcals. En el cas de Berga, 1886 - 1890 98 58 27 13 27,55% que concentrava expòsits també procedents Totals: 562 190 265 107 del nord del Bages com ara els de Cardona, el total d’infants traslladats a Barcelona en- Mortalitat per generacions tre els anys 1868 i 1876 va ser de 96, amb una mitjana de 12 infants anuals. Estava estipulat que les dides no fossin de la mateixa comarca d’on provenia l’in- fant. Això semblava obeir tant al propòsit de preservar la identitat dels infants com d’evitar un frau detectat comés per dones que deixaven el seu fill com a expòsit i el reclamaven després com a dides per poder cobrar pel seu alletament. Aquest requisit sembla que era aplicat amb decisió, ja que en 1870 l’alcalde de La Pobla de Lillet co- municava a la CPMEB que havien trobat una nena abandonada al poble i que una veïna demanava fer-se càrrec d’ella com a dida. La resposta de la CPMEB va ser cas de pèrdua o deteriorament eren els rec- llidores18. Un 80% dels infants que pati- negativa: la nena havia de ser enviada a tors dels pobles, o en el seu defecte els al- ren trasllats entre dides van passar per més Barcelona per a ser registrada i no podria caldes, els que havien de certificar la inci- d’una comarca, i només un 4% feren el tornar a cap poble de la comarca13. Tot i dència per tramitar un duplicat. canvi de dides dins del mateix poble, i un aquesta prohibició hem trobat algunes ex- En els primers anys de la CPMEB s’en- 5% feren el canvi entre els pobles en estudi. 14 cepcions . viava el nadó amb les dides externes abans La supervivència dels expòsits El registre dels expòsits consistia en una d’un mes i es van produir diversos casos anotació en el Llibre de Matrícula, indi- de contagi. Cap a la dècada dels vuitanta Les mesures de dispersió dels infants per cant origen, data d’ingrés i data del baptis- es decidí no enviar immediatament els ex- les zones rurals aconseguiren realment me, així com la roba i objectes trobats amb pòsits a les dides assignades sinó que s’es- millorar l’índex de supervivència dels ex- l’infant15 i altres característiques personals perava un temps entre un mes i mig i dos pòsits. Així entre els traslladats a aquestes rellevants. També es recollia qualsevol nota mesos per tal de prevenir una possible in- zones la mortalitat es mantingué durant deixada pels pares, que podia ser utilitza- fecció de les dides en cas que el nadó esti- les primeres dècades al voltant del 50%, da posteriorment en cas de reclamació de gués contagiat de sífilis, malaltia molt es- amb algun augment puntual a mitjans de l’infant16. tesa a l’època en alguns ambients d’origen la dècada dels 70. En els anys següents, i en Aquests menors ingressats no tenien dels nadons17. paral·lel als avenços en les mesures higiè- cognoms i se’ls inscrivia al Llibre de Ma- Un cop arribats al poble de destí les niques, la mortalitat anà reculant progres- trícula amb els tres noms assignats en el probabilitats dels expòsits de ser acollits sivament. La introducció a finals de segle baptisme, fins que es legislà que a partir de per una única dida fins a ser retornats a la de la lactància artificial va representar un 1870 el Registre Civil imposés un cognom CPMEB eren ben minses. El trasllat d’ex- important salt endavant en la supervivèn- a cada nen que es consignava en el Llibre pòsits d’una a altra dida eren freqüents, de cia dels nadons sobretot dels que restaren a de Matrícula vegades dins del mateix poble, altres ve- la casa de Misericòrdia19. Als infants ingressats se’ls assignava un gades entre pobles de la mateixa comar- A partir de les dades recollides en els lli- valor numèric corresponent a l’ordre d’in- ca, però molt més sovint entre pobles ben bres de Matrícula i dins de l’àmbit terri- grés anual seguit de les dues xifres finals allunyats. Un buidatge de les situacions torial i temporal d’estudi ha estat possible de l’any. Aquests valors es feien constar al viscudes pels més de cinc-cents expòsits elaborar diverses taules i gràfics. El primer Llibre de Matrícula i es gravaven en una analitzats en els pobles d’estudi ens mos- d’ells presenta un resum que mostra l’ín- placa de plom que es penjava segellada del tren que prop del 70% dels expòsits pas- dex de supervivència registrat en els po- coll de l’expòsit i que s’ havia de conservar saren per més d’una dida, dels quals dotze bles en estudi durant el període comprés i mencionar en tots els tràmits relacionats passaren per quatre dides, tres per cinc di- entre 1858 i 1890. En ell és fa evident la amb ell, i retornar en cas de defunció. En des i en dos casos foren sis les dides aco- millora en les possibilitats de supervivèn-

50 L’EROL Mortalitat registrada per generacions cia dels infants a partir de la dècada dels es registra un 40% de les defuncions22. Les no caldria la presència d’aquestes a Barce- Generació: Destí % mortalitat anys vuitanta. causes de la mortalitat d’aquests expòsits lona i podrien fer aquest tràmit les pròpies Total expòsits Supervivents Morts Any inscripció CPMEB desconegut coneguda La mortalitat s’ha comptabilitzat in- es poden conèixer a partir de les actes de persones que es dedicaven a la conducció 1858 - 1860 35 5 18 12 51,43% dependentment de si va tenir lloc durant defunció i de les inscripcions als Llibres dels infants en cada comarca a canvi d’una l’estada en els pobles o un cop retornats de Matrícula on era preceptiu indicar-les. comissió pagada per les dides. 1861 - 1865 60 10 37 13 61,67% els infants a la CPMEB. Cal tenir present S’observa un augment de la concreció en El trasllat d’expòsits en un o altre sentit 1866 - 1870 114 33 63 18 55,26% que sovint les estratègies de les dides da- aquestes anotacions al llarg del període. era portat a terme per persones contracta- 1871 - 1875 62 17 27 18 43,55% vant de les malalties dels infants oscil·laven Mentre els primers anys abunden anota- des, generalment dones però també algun 1876 - 1880 81 23 45 13 55,56% entre retornar els infants a la CPMEB per cions més genèriques del tipus: inflamació, home, que cobraven una quantitat per ex- 1881 - 1885 112 44 48 20 42,86% estalviar-se les despeses i molèsties en els congestió o diarrees, posteriorment es pre- pòsit transportat. Aquestes persones s’ocu- 1886 - 1890 98 58 27 13 27,55% casos de malalties costoses, i el mante- cisen més aquestes causes. Les infeccions paven també de reclutar noves dides, ja que Totals: 562 190 265 107 niment fins a l’últim moment de l’infant pulmonars i digestives són dominants: en- sempre hi havia escassetat d’elles. Pel tras- abans de retornar-lo per continuar cobrant teritis, “garrotillo” (diftèria), “coqueluche” llat entre Barcelona i Berga el preu acordat de la CPEMB. I és que, encara que segons (tosferina), bronquitis, pneumònia, tuber- en els primers anys era de 36 rals (9 ptes). la llei els expòsits acollits als pobles podi- culosi, verola, xarampió, disenteria, menin- Abans del funcionament de ferrocarril de en disposar de tractament gratuït per part gitis, sífilis, còlera i tifus. Barcelona a Manresa sembla que el temps dels metges i de medicaments pagats pels El trasllat dels expòsits emprat fins a Berga era de tres dies, en un ajuntaments com a pobres de solemnitat trajecte fonamentalment a peu. Davant que eren reconeguts els expòsits, les nom- El trasllat dels expòsits cap a i des de Bar- de l’estat lamentable d’arribada dels in- broses reclamacions recollides a la CPMEB celona va representar un problema al llarg fants sense canvis de roba en tot aquest mostren que aquest dret sovint no era res- del període. Els escassos mitjans de trans- temps, i que originaven una alta mortali- pectat. L’afebliment causat per la malal- port i les deficients vies de comunicació tat, les queixes de diversos responsables, tia afegit a les penúries del viatge de retorn creaven importants dificultats i eren una entre ells una Comissió de Senyores (que d’aquests infants a la CPMEB feia que molts font de penalitats per als infants. Durant també existia en altres capitals de comar- morissin un cop arribats a Barcelona, com la dècada dels cinquanta les dides tenien ca), aconseguí que es dictés una normativa es fa palès en l’observació dels llibres de l’obligació de presentar els expòsits que que obligava a disposar tant a Berga com a Matrícula on s’anotaven els moviments i les acollien a la CPMEB dues vegades l’any, Barcelona d’uns lots de roba preparada per incidències dels expòsits. Dels 74 expòsits al final del segon i quart trimestre, per poder vestir adequadament i canviar de que no van sobreviure després del seu retorn comprovar l’estat dels infants i poder rebre roba als infants durant el trajecte23. a la CPMEB, 54 van retornar directament la remuneració prevista. Les nombroses A partir dels anys seixanta el recorre- dels nostres pobles a la CPMEB, i d’aquests queixes rebudes de tots els estaments im- gut entre Barcelona i Manresa es feu en el 19 van morir durant el primer mes, 9 més plicats, dides, rectors i alcaldes dels pobles, nou ferrocarril, amb un preu d’anada i tor- ho van fer abans del tercer més i 19 més ho i metges de la pròpia institució, aconsellà a nada de 56 rals, però la ruta entre Manre- van fer abans de l’any20. la CPMEB la modificació d’aquestes con- sa i Berga, seguint la vall de riu Llobregat, Tot i la negativa impressió que pot cau- dicions: ja no caldria portar els expòsits i hi s’acostumava a fer a peu, segons consta en sar l’alt índex de mortalitat que mostra la hauria prou amb un certificat del rector del els informes transmesos pels responsables gràfica, cal tenir present que prenent com poble, o en el seu defecte de l’alcalde, per de Berga a la seu de la CPMEB, els quals a exemple la mortalitat en el poble de Gis- poder recollir el sou de les dides. Alhora indiquen que es trigaven entre set i onze clareny entre els infants menors de set anys la trobem situada a un nivell mitjà del 37% en el període comprés entre 1871 i 1880, i del 32% entre 1881 i 1890 21. Uns índexs de mortalitat semblants es troben al poble de Saldes a mitjans del segle XIX. I és que malgrat la visió un tant idíl·lica del camp, amb el seu aire net i la seva naturalesa pura, que es mantenia a les ciutats, les escas- ses mesures higièniques, els rigors climà- tics i l’escassa atenció mèdica propiciaven uns alts índexs de mortalitat en els infants. Malgrat que la comparació entre els índexs de mortalitat dels expòsits als diversos po- bles estudiats és difícil de fer de forma ri- gorosa per l’alta mobilitat dels infants, uns càlculs aproximats mostren poques variaci- ons substancials entre ells. Com era previsible la mortalitat dels ex- pòsits era molt superior durant el seu pri- mer any de vida, i sobretot durant els pri- El 1890 va iniciar-se la construcció del pavelló de Lactància i l’any següent del pavelló de Desma-­ mers mesos. Així durant aquest primer any mats, mentre que els dedicats a malalties infeccioses i la bugaderia es va començar el 1893. (AGDB)

L’EROL 51 plicar que es produïssin situacions de ne- gligència en la cura dels seus expòsits fins a generar protestes per part d’altres veïns del poble o de les autoritats civils i religi- oses. Així es mostren casos de denúncies per descura i maltractes, d’alletament per part de la dida malgrat un nou embaràs24, de trasllats dels infants sense permís de la CPMEB, d’intercanvi d’expòsits entre di- des, o de defuncions no comunicades per poder seguir cobrant. Aquestes anomali- es originaven en els dos primers casos una petició per part de la CPMEB a l’alcalde o rector de cerca d’una nova dida per l’infant en el mateix poble o pobles propers25, i en el seu defecte una ordre de retorn de l’in- fant a Barcelona per part de la dida actu- al. Diversos casos són coneguts en els que la dida es negava a retornar l’infant i calia El 1802 Carles IV va ordenar la creació d'una Casa de la Caritat, per a poder una intervenció de l’alcalde i fins i tot del hostatjar captaires, fatus, decrèpits, vagabunds, anormals... (AGDB) jutge més proper per aconseguir el retorn. En general es demanava la presència de la La relació entre dides i expòsits hores en aquest recorregut. Sembla que el dida a Barcelona amb el transport pagat, transport dels nadons es feia en un carretó però si aquesta es negava l’infant era tras- arrossegat per la persona conductora. L’al- Un tema interessant en l’estudi de la histò- lladat pels conductors de la comarca. En ternativa era agafar un carruatge entre Sa- ria social i de les mentalitats es refereix als casos de trasllats o intercanvis no autorit- llent i Berga que costava 36 rals entre ana- sentiments i a les relacions que els adults zats es demanava a les autoritats una ins- da i tornada. Però la suma dels costos del de cada època han establert amb els seus pecció de l’estat de l’infant i l’enviament a tren i carruatge superava la remuneració infants. La presència quotidiana de la mort la CPMEB dels papers necessaris per regu- pagada per la CPEMB que llavors era de 80 en la societat, tan rural com urbana, fins laritzar la situació (certificat de bona con- rals (20 ptes) per expòsit. Aquesta remu- a l’arribada dels avenços mèdics contem- ducta i de possessió de mitjans de subsis- neració es mantingué durant la major part poranis havia de portar necessàriament a tència de les noves dides). del període estudiat. una visió molt més fatalista dels fets vitals Algunes comunicacions de la CPMEB Aquest desfasament entre despeses i i alhora a un cert distanciament emocional als alcaldes eren per demanar el retorn ingressos obligava, o bé a fer una part del respecte d’aquests fets. És clar que la inver- d’un expòsit reclamat pels seus pares, o bé trajecte a peu, o bé a transportar diversos sió, tan econòmica com emocional, feta en per exigir el retorn d’expòsits que havien nadons en cada viatge, amb el subsegüent els nadons i infants en la societat actual, fa complert els cinc anys i no havien estat re- augment de penalitats per als infants, la que la situació difereixi profundament de tornats per les seves dides. Al seu torn els qual cosa originà diverses queixes con- la dels nadons i infants de dos segles enrere alcaldes o rectors comunicaven incidències tra les persones conductores. Durant un des del punt de vista de la seva considera- com els canvis de dides per malaltia, em- temps els tràmits que van fer els responsa- ció per part dels adults. baràs o força major26, o la impossibilitat de bles de la CPMEB davant de les autoritats Aquesta diferent consideració cal te- continuar l’alletament d’infants ja en el se- civils aconseguí que el bitllet del ferrocar- nir-la present en l’intent d’entendre les gon any de vida, tot i el desig de les dides ril entre Manresa i Barcelona fos gratuït. relacions possibles entre les dones que a de seguir acollint l’expòsit. Però aquesta gratuïtat durà poc, i a la dèca- canvi d’un sou, per elles molt apreciat, ac- De vegades les picabaralles internes dels da dels vuitanta ja es tornaven a cobrar els ceptaven alletar i després cuidar nadons pobles originaven desacords respecte de passatges en aquesta línia. desconeguts que es trobaven sovint en l’estat d’un expòsit. Així, mentre un veí ho Durant els temps de la tercera guerra molt mal estat i que arribaven a les dides denunciava a la CPMEB l’alcalde o el rector carlina, quan el Berguedà esdevingué al amb una previsió de supervivència encara defensaven la dida i demanaven el mante- 1873 camp d’operacions, el trasllat d’ex- inferior a la dels seus propis fills. niment de l’expòsit amb ella27. pòsits caigué bruscament, i el preu acordat En les comunicacions trameses entre la Però malgrat l’abundància d’incidèn- amb l’única persona que s’oferí per fer-los CPMEB i els rectors i alcaldes dels pobles cies el cas és que respecte del gran nom- augmentà fins a 30 ptes per expòsit. A fi- es deixen entreveure aquestes relacions que bre d’expòsits presents als pobles en estu- nals de la dècada dels vuitanta en canvi s’establien entre dides i expòsits a través de di la proporció de queixes és reduïda i que amb l’augment de les facilitats de trans- les incidències i conflictes que es mencio- el tractament dels infants per part de les port com a conseqüència de la construcció nen i que alhora fan palesa una gran diver- dides sembla que es mantenia a un nivell de línia fèrria entre Manresa i Olvan, di- sitat de comportaments i actuacions. de cura acceptable pels veïns i autoritats. versos particulars van fer ofertes de trasllat Les difícils condicions de vida de moltes Més reveladores són les peticions d’algu- per 15 pessetes per expòsit acceptades pels de les famílies acollidores i la seva necessi- nes dides per mantenir els infants més en- responsables de la CPMEB. tat d’uns ingressos addicionals poden ex- llà de l’edat establerta de cinc anys mal-

52 L’EROL DESTÍ DELS SUPERVIVENTS Cal observar que un 75% dels expòsits afillats eren nenes, proporció semblant a la de la resta de Catalunya. Aquest desequili- Generació: bri en la proporció de sexes en l’afillament Any inscripció creava un excés de nens que havien estat CMEB retornats als cinc anys i es trobaven espe-

Naturalitzats Legitimats Afillats Adoptats pares als Retornats Caritat de Casa als indicat no Destí Matrícula de llibres Supervivents localitzats desconegut Destí supervivents Totals coneguts rant el seu pas a la Casa de Caritat als set anys. Això va portar a finals de segle a la 1858 - 1860 0 0 1 0 0 4 12 0 12 5 Junta de Govern de la CPMEB a suggerir 1861 - 1865 0 1 1 0 0 8 13 0 13 10 que es continués pagant un petit sou a les famílies per tal que acollissin als nens fins 1866 - 1870 0 1 8 1 2 21 20 2 18 33 als set anys, confiant alhora que un temps més prolongat de convivència augmentaria 1871 - 1875 1 0 5 0 1 10 20 2 18 17 l’afecte envers l’infant i per tant les possi- 1876 - 1880 3 4 7 0 0 9 15 2 13 23 bilitats d’un afillament. Aquesta recoma- nació, i la feta pel cos metge mencionada 1881 - 1885 4 5 4 0 0 31 24 4 20 44 anteriorment, va fer que als darrers anys 1886 - 1890 7 1 4 0 2 44 16 3 13 58 del segle s’acceptés l’allargament de l’aco- lliment remunerat fins als set anys. Totals: 15 12 30 1 5 127 120 13 107 190 En el buidatge de les dades dels llibres de Matrícula hem trobat un grup impor- tant d’expòsits, fins a 107, el destí dels grat l’acabament del pagament per part de de supervivents coneguts, proporció simi- quals no apareix especificat, estant anotada la CPMEB, la qual cosa pot implicar, amb lar a la trobada en els pobles d’estudi. l’última família d’acolliment però sense in- matisos, l’establiment de llaços d’afecte en- Altres expòsits eren afillats, naturalitzats, dicació de mort, retorn a la CPMEB, o altre tre dides i infants. Cal dir amb matisos, ja legitimats o senzillament retornats als seus destí de l’infant. La impossibilitat d’acce- que els infants retinguts podien represen- pares que els havien lliurat a la institució, dir als expedients individuals dels expòsits, tar un ajut als treballs del camp, els nens, o generalment per raons econòmiques, com protegits per llei, deixa oberta la incògnita a les feines de la casa, les nenes. En algun consta en les instàncies on aquests pares d’on van anar a parar aquests infants una cas es tractava d’una pura i simple explo- reclamaven la tutela dels seus fills. vegada acabat el període del seu acolliment tació28. La naturalització es produïa quan un remunerat. Tot i això en la prospecció efec- A nivell general és interessant referir-se dels pares, generalment la mare, reconeixia tuada en els registres civils i arxius parro- a un comunicat intern de la CPMEB on els al seu fill i acceptava atorgar-li el seu cog- quials dels pobles no hem trobat ni una metges responsables comentaven l’aug- nom, tot i potser trobar-se llavors formant sola anotació de defunció d’aquests expò- ment de mortalitat que es donava en els part d’una altra família. La legitimació era sits, mentre que ha estat possible localitzar infants retornats als cinc anys i que eren feta per pares casats que en el moment de l’anotació del matrimoni de tretze d’ells, on traslladats a la casa de Caritat en arribar la concepció dels fills eren solters però es- es pot observar que algunes de les noies va- als set anys. Apuntaven que la causa podia taven en disposició d’estar casats, situació ren quedar-se en la casa d’acolliment fins ser, no tan sols la pèrdua de les condicions que podia correspondre a mares solteres al dia del seu casament. Per altra part en més saludables de l’ambient rural (?), sinó que un cop casades manifestaven la pater- el full d’instruccions lliurats a les dides als també l’enyorança produïda per la separa- nitat del seu espòs, tot i que això podia no inicis del segle XX figura un llistat d’adver- ció de les famílies on havien estat acollits correspondre a la realitat. L’adopció era la tències a les dides on es menciona la possi- durant uns quants anys i aconsellaven am- inscripció com a fill legítim d’un expòsit bilitat de la família acollidora de conservar pliar l’acolliment fins als set anys. sense ser descendent biològic dels adop- l’expòsit sense necessitat d’afillar-lo, amb El destí dels expòsits tants. el sol requisit de presentació d’una certi- Els tres processos anteriors implicaven el ficació del rector o alcalde conforme la fa- Quin va ser el destí dels més de tres-cents pas de la tutela de l’expòsit de la CPMEB a mília podia tenir cura de l’infant i donar-li expòsits que no figuren com a morts en la família. Això no succeïa en el cas de l’afi- educació. Sembla que això es va produir en els llibres de Matrícula ni apareixen en llament que tenia un estatus semblant a les molt d’aquests casos i que la CPEMB feu la les anotacions de defuncions del Registre famílies d’acolliment actuals. Podien afillar vista grossa en quant a l’exigència d’aquests Civil? les dides, però també altres matrimonis o documents i s’abstingué de reclamar els in- El destí més freqüent dels expòsits su- persones vídues. Aquest acolliment podia fants si no existia cap denúncia contra les pervivents era el retorn a Barcelona i el seu durar fins a la majoria d’edat de l’expòsit, dides. Podem doncs suposar que en una trasllat a partir dels set anys a la Casa de sense que aquest adquirís drets successoris part dels casos on es desconeix el destí dels Caritat on rebien una educació bàsica, eren de cap tipus, o podia acabar en qualsevol expòsits aquests fossin acollits per la fa- emprats en feines diverses dins i fora de la moment a petició de la família o del pro- mília de la dida. Altres indicis recollits en institució, i sortien a la majoria d’edat quan pi expòsit29. En les anotacions dels llibres els informes interns de la CPMEB i en les acabava la tutela exercida per la CPMEB. d’Afillaments no hem pogut trobar cap cas comunicacions externes apunten a alguns Arreu de Catalunya aquests infants repre- d’afillament fet sobre els expòsits acollits casos aïllats d’expòsits escapats en arribar sentaven entre un 40% i un 60% del total en els pobles i període estudiat30. a l’adolescència.

L’EROL 53 La remuneració de les dides el vi. i l’oli. El preu del blat oscil·lava entre dores, tampoc era previsible que les més 30 i 40 cèntims/kg igual que el kg de pa; el miserables participessin ja que en les con- Què representava en l’economia familiar vi costava uns 40 cèntims/litre, i l’oli es pa- dicions imposades per la CPMEB pel lliu- de les cases acollidores els sous que rebien gava al voltant d’una pta per litre33. rament d’expòsits es trobava la certificació les dides, primer per l’alletament i després Amb aquests nivells de preus és raona- de rector o alcalde de la disposició de mit- per la tutela sobre els expòsits? ble concloure que si bé els ingressos de les jans de subsistència per poder tenir cura Els sous pagats a les dides variaven se- dides podien ser poc rellevants en els dar- de l’infant. Efectivament de les 27 masies gons l’edat de l’expòsit i la funció de les di- rers anys de l’acolliment, el sou durant els participants 22 pagaven una contribució des: en el període d’alletament era superior dos primers anys podia representar un in- situada per sota del valor mitjà de la con- el primer any i disminuïa durant el segon crement substancial en l’economia de la tribució de les masies situades en el sec- any, mantenint-se després durant els se- llar pagesa. tor meridional del municipi, però només güents tres anys d’acolliment fins a com- Per a intentar conèixer, encara que només quatre pagaven un valor inferior al 30% plir els cinc anys. Les quantitats van anar de forma aproximada, el nivell econòmic de d’aquesta contribució mitjana. Es tracta- variant amb el temps. Per al primer any les llars acollidores s’ha fet una recerca en el va per tant generalment de famílies d’escàs d’alletament els sous van augmentar des de poble de Gisclareny del nom de les masi- nivell econòmic però no miserables. De les 50 rals mensuals (12,5 ptes) en la dècada es que durant el període d’estudi van rebre cinc masies que superaven la contribució dels cinquanta fins unes 15 ptes a la dèca- un o més expòsits. A partir del nom de les mitjana les dues més importants estaven da dels setanta i prop de 20 ptes a partir de dides i utilitzant diverses fonts parroqui- ocupades per masovers, per tant de recur- finals dels anys vuitanta. Per als tres anys als i censals s’han identificat fins a 27 ma- sos econòmics més reduïts. d’acolliment sembla que els sous es van sies, aproximadament un 70% del total de Conclusions mantenir estables en els 25 rals mensuals masies acollidores, totes situades en la part (6,25 ptes) des de la dècada dels cinquan- meridional del municipi, ja que les situades Totes les dades recollides ens mostren que ta fins a finals dels anys vuitanta31. En els a la vall del Bastareny només en un sol cas l’acolliment d’expòsits en aquests pobles fulls de lactància dels primers anys del se- conegut van acollir expòsits. Com a font de de l’Alt Berguedà no va constituir un fet gle XX els sous indicats eren ja de 20 ptes/ dades econòmiques s’ha fet servir l’amilla- social irrellevant, sobretot en alguns dels mes fins als dotze mesos, 15 ptes/mes fins rament de l’any 1863 que, en un munici- pobles pròpiament muntanyencs i de base als divuit mesos, 12,5 ptes/mes fins als dos pi absolutament rural, determinava el va- econòmica exclusivament agrària. L’alt anys i 6,25 ptes/mes fins als cinc anys32. lor total de les contribucions a satisfer per nombre de famílies que van participar Per aproximar-nos a la influència que cada masia. Aquest amillarament, si bé no durant aquests anys en les tasques d’acolli- aquests sous tenien en l’economia pagesa representa una font absolutament precisa i ment, la gran quantitat de comunicacions podem utilitzar com a referència compa- fiable per les previsibles ocultacions pròpies que es van generar entre aquests pobles i la rativa alguns valors coneguts de l’època. de les fonts fiscals, si que ens permet apro- CPMEB, i la nombrosa presència d’expò- Per una part sabem que el sou mitjà satis- ximar-nos als diferents nivells econòmics de sits que durant bastants anys va superar el fet en l’àmbit rural durant les darreres dè- les 84 masies existents. 5% de la població en alguns pobles34, ens cades del segle XIX es situava al voltant de Els resultats obtinguts s’ajusten a les indiquen que la seva no era una presència les 2 ptes/dia. També coneixem els preus previsions. Si per una part calia esperar un oculta i marginal sinó que estava present dels aliments bàsics de la dieta com el blat, nivell econòmic baix de les masies acolli- en la vida quotidiana. Aquesta situació, si bé en declivi des de mitjans dels anys vuitanta, es va prolongar durant la dèca- da final del segle XIX i els inicis del segle XX amb un progressiu descens del nom- bre d’expòsits arribats. Així entre els anys 1890 i 1910 van ser Vallcebre i Gisclareny els màxims receptors, amb 30 i 25 infants respectivament, seguits de Saldes amb 10, i la resta de pobles amb quantitats inferiors. En aquest mateix període la davallada de- mogràfica continuà en alguns pobles, com Gisclareny, i s’estabilitzà en altres, com Saldes, Sant Julià de Cerdanyola i Bagà. Els canvis en la base econòmica incre- mentà la població d’alguns, com Vallcebre amb la mineria i La Pobla amb el tèxtil i la cimentera. En conjunt la injecció econòmica que representava l’acolliment d’expòsits va anar perdent importància en el conjunt de l’economia d’aquests pobles alhora que el El 1853 es va publicar la Llei de Beneficència Pública i aleshores la Casa de la Caritat va passar a progrés social permetia reduir la necessitat dependre de la Diputació de Barcelona. (AGDB) d’aquest acolliment.

54 L’EROL Annex nº 1 Annex nº 2

Censos de població a la segona meitat del segle XIX Mortalitat per grups d’edat % disminució al llarg ALT BERGUEDÀ 1857 1860 1877 1887 Grups d’edat del període <1 any 1 - 2 anys 2 - 5 anys 5 - 7 anys Bagà 966 1051 923 793 17,9 1858 - 1860 5 2 3 8 Guardiola (Brocà + 1095 1098 796 666 39,1 1861 - 1865 8 9 8 11 S. Julià de Cerdanyola) Gisclareny 511 486 364 243 52,4 1866 - 1870 29 12 11 9 1871 - 1875 13 6 5 3 La Pobla de Lillet 2146 2315 1490 1206 45,8 1876 - 1880 17 10 8 7 Saldes 1247 1062 660 386 69 1881 - 1885 21 6 11 9 Vallcebre 974 1003 921 432 55,6 1886 - 1890 11 7 5 3 Totals 6939 7015 5154 3726 46,3 Totals: 104 52 51 50

Annex nº3 Mortalitat per edat Expòsits fins als 7 anys morts a cada poble Any Bagà Cerdanyola Guardiola Gisclareny La Pobla Saldes Vallcebre Retornats Totals 1858 0 0 0 0 0 0 1 0 1 1859 0 0 0 0 0 0 2 0 2 1860 0 0 0 1 0 2 0 0 3 1861 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1862 0 0 0 1 0 0 4 0 5 1863 2 0 0 0 0 1 2 1 6 1864 2 0 0 0 0 0 0 4 6 1865 0 1 0 0 0 1 1 7 10 1866 1 1 0 0 0 2 1 1 6 < 1 any 1867 1 4 0 4 0 1 0 4 14 1 - 2 anys 1868 1 5 1 1 0 8 2 3 21 2 - 5 anys 1869 0 1 0 0 0 4 2 1 8 1870 0 0 0 2 1 5 3 3 14 5 - 7 anys 1871 1 1 0 3 0 2 3 6 16 1872 0 0 0 1 0 2 0 1 4 1873 0 0 0 1 1 0 1 3 6 1874 0 0 0 0 0 2 0 4 6 1875 0 0 0 1 0 3 1 0 5 1876 0 0 0 0 0 2 1 2 5 1877 0 0 0 0 0 1 0 2 3 1878 1 0 1 2 0 2 1 2 9 Annex nº 6 1879 1 0 0 1 0 2 2 0 6 1880 0 0 0 1 0 2 6 1 10 Nombre total de dides per 1881 2 0 0 1 0 3 0 3 9 pobles entre 1858 i 1890 1882 1 0 1 1 0 3 1 2 9 Bagà 47 1883 1 0 1 3 2 0 2 7 16 1884 2 0 1 1 1 1 2 1 9 Gisclareny 50 1885 1 0 1 0 0 0 0 2 4 Cerdanyola 24 1886 1 0 0 0 0 1 2 0 4 Guardiola 15 1887 1 0 3 1 1 1 3 5 15 1888 0 0 3 2 0 1 1 1 8 La Pobla 14 1889 1 0 0 0 1 1 1 2 6 Saldes - L’Espà 137 1890 1 0 0 0 0 1 1 6 9 Totals 21 13 12 28 7 54 46 74 255 Vallcebre 138 No inclou els expòsits morts arribats abans de 1858, ni els expòsits morts després de 1990 arribats en anys anteriors

L’EROL 55 Annex nº 4 Annex nº 5

Expòsits arribats a cada poble per any d’arribada Expòsits presents en cada poble al llarg de l’any Any Any Bagà Bagà Totals Saldes Saldes La Pobla La Pobla Vallcebre Guardiola Vallcebre Guardiola Gisclareny Gisclareny Cerdanyola Cerdanyola Totals anuals Totals 1858 0 0 0 1 0 0 7 8 1858 0 0 0 1 0 0 6 7 1859 0 0 0 1 0 2 8 11 1859 0 0 0 2 0 1 15 18 1860 0 0 0 1 0 3 9 13 1860 0 0 0 3 0 4 22 29 1861 0 0 0 3 0 0 5 8 1861 0 0 0 5 0 2 25 32 1862 2 4 0 0 0 2 6 14 1862 2 4 0 5 0 4 31 46 9 1863 4 0 0 0 0 4 1 1863 5 4 0 3 0 8 24 44 1864 0 1 1 0 0 5 4 11 1864 2 6 1 3 0 11 22 45 1865 0 3 1 0 1 10 3 18 1865 0 8 2 3 1 19 16 49 1866 3 8 1 2 0 12 2 28 1866 3 15 2 4 0 34 12 70 1867 2 5 1 2 0 2 1 13 1867 3 16 3 6 0 29 10 67 1868 2 1 0 10 0 16 7 36 1868 5 8 4 12 0 46 17 92 1869 0 0 0 6 1 9 4 20 1870 0 2 1 2 1 4 6 16 1869 4 4 1 15 1 43 18 86 1871 1 1 0 7 0 5 8 22 1870 4 5 2 12 2 35 19 79 1872 1 0 1 7 1 7 3 20 1871 4 6 2 16 1 32 22 83 1873 3 0 0 1 0 2 0 6 1872 3 3 2 17 2 26 16 69 1874 0 0 0 1 0 4 3 8 1873 2 3 2 13 2 19 13 54 1875 2 0 0 1 0 8 1 12 1874 0 2 2 10 1 18 12 45 1876 1 0 0 5 0 2 4 12 1875 2 1 1 11 1 23 11 50 1877 1 0 0 3 1 2 8 15 1876 3 1 1 15 1 17 10 48 1878 0 0 2 5 0 3 1 11 1877 3 1 0 18 1 15 17 55 1879 1 0 1 3 0 5 8 18 1878 3 1 2 18 0 11 14 49 1880 2 0 0 3 0 11 6 22 1879 3 1 2 17 0 15 20 58 1881 6 0 0 0 1 8 6 21 1880 3 0 2 15 0 19 22 61 1882 1 0 2 3 0 3 8 17 1881 8 0 2 9 1 26 19 65 1883 4 0 0 2 3 2 5 16 1882 7 0 4 6 2 18 29 66 1884 3 0 1 4 2 1 11 22 1883 8 0 1 7 4 14 27 61 1885 1 0 1 1 0 2 6 11 1884 9 0 1 7 4 14 33 68 1886 3 0 0 2 1 11 6 23 1885 8 0 1 6 3 11 35 64 1887 4 2 7 4 0 5 12 34 1888 1 1 1 1 2 8 11 25 1886 10 0 0 7 4 19 31 71 1889 2 0 0 2 1 5 6 16 1887 11 2 7 11 4 20 33 88 1890 3 1 0 0 1 3 6 14 1888 11 3 4 9 5 27 30 89 Totals 53 29 21 83 16 166 182 550 1889 11 3 1 8 4 26 30 83 1890 9 4 1 6 4 21 31 76

Arribada anual d'expòsits Expòsits presents durant l’any

56 L’EROL Annex nº 7 i 8 Bibliografia

Alay Suarez, Montserrat, L’atenció a la infància aban- donada i a les dones desamparades a la Barcelona de mitjans segle XIX, Quaderns d’Història, nº 10, Barcelona 2004 Borrell i Sabater, Miquel, El didatge hospitalari català en el segle XVIII, Manuscrits nº 15, any 1997, pags 323 a 340 Ferré Sostres, Julià, Història de la Maternitat de les Corts de Barcelona, Impremta de la Casa de Caritat, Barcelona, 1918 Garrabou, Ramon, Pujol, Josep i Colomé, Josep, Salaris, ús i explotació de la força de treball agrí- cola (Catalunya 1818-1936) Recerques: història, economia, cultura, nº 24, 1991 - http://www. raco.cat/index.php/Recerques/article/viewFi- le/137681/241493 Martin, Eduard, Una mirada sobre la història de Gis- clareny, Gisclareny, 2005 – http://www.gisclareny. cat/el-municipi/historia Montiel Pastor, José, Anar per tornar. La Casa Pro- vincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona com a centre d’una xarxa de redistribució de població infan- til, Comunicació presentada al XI Congrés d’His- tòria de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2009 Rodriguez Martín, Anà Maria, Una estratègia de supervivència familiar en Barcelona, en la segunda mitad del siglo XIX, Nuevo Mundo Mundos Nuevos, Coloquios, 2008. Rodriguez Martín, Anà Maria, Las mujeres y la be- neficència en Barcelona en la segunda mitad del siglo XIX: La Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona, (1853-1903), Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Departament d’Història Contempo- rània, Barcelona, 2005 – TD 768 Simpson, James, La crisi agrària de finales del siglo XIX: Una reconsideración, http://orff.uc3m.es/bitstream/10016/798/1/sim- pon-crisis-agraria-SXIX.pdf

Fonts d’informació

Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona: Llibres de Matrícula d’Expòsits, anys 1858 a 1890. Llibres de Comptabilitat de Dides, anys 1873 a 1890. Llibres de Registre de Dides, anys 1858 a 1910: J-3231, J-3233 i J-3234 Llibre d’Afillaments anys 1853 en endavant: J-3227 Llibre d’actes 1853 - 1866 Lligalls J-3075, J-3084, J-3092, J-3020 sobre comunica- cions de la CPMEB amb alcaldes i rectors. Lligall J-3078 sobre conducció d’expòsits. Registre civil de Matrimonis i Defuncions de Giscla- reny, Brocà, Sant Julià de Cerdanyola i Vallcebre des de 1871 a 1920. Arxius parroquials de Matrimonis i Defuncions de Bagà i Saldes – L’Espà des de 1854 a 2010.

Notes

1. Vestia: “camisa de hilo, delantal de algodon, medi- as encarnadas de tela, vestido de indiana, gorra de piqué com un lazo de cinta encarnada” i portava un paper que deia que estava batejat però sense indicar on. 2. Borrel i Sabaté, 1997 3. Annex nº 4. 4. Concretament Gisclareny, Saldes i Vallcebre. Annex nº 1 5. Un fill legítim, si era abandonat sense reconeixement dels pares, passava a ser considerat il·legítim, és a dir, de pares desconeguts. 6. La prostitució Barcelona era estimada en la dècada dels vuitanta en un 4% dels membres del sexe feme- ní.

L’EROL 57 7. Rodriguez Martin, 2008 altres llets, sobretot de vaca i de cabra, però també del cas de Concepció, de set anys. La família és de- 8. Sobretot cap al País Valencià i l’Aragó. Montiel, de burra. En tot cas la mort per infecció era gairebé nunciada per un inspector de la CPMEB per mals 2009 segura. tractes. Se’ls ordenà de retornar la nena però la fa- 9. Durant la dècada dels seixanta Gòsol va rebre un 20. Annex nº 3 mília no ho feu, i més tard va dir que s’havia escapat bon nombre d’expòsits que després va decaure ràpi- 21. Aquest càlcul inclou també els expòsits morts en de casa. Al final la noia va ser trobada i retornada a dament. També foren importants receptors pobles aquest poble durant aquest període. Martín, 2005. Barcelona, mentre la família era imputada pel jutjat com Josa, Valldarques o Montanisell a l’Alt Urgell, Si el càlcul es fa només sobre els albats no expòsits de Berga. i La Nou a l’Alt Berguedà. els índexs són del 28% i 27% respectivament 29. Hem detectat tres casos de retorn després de l’afi- 10. Montiel, 2009 22. Annex nº 2. llament, tots al poble de Vallcebre. En dos d’ells co- 11. Annex nº 6 23. Aquest lot constava de: “dos camisas, dos pañuelos neixem les edats d’afillament i de retorn: una noia 12. Rodriguez Martin, 2008 para el cuello, dos pañales de tela, dos mantillas li- nascuda en 1887 es afillada als nou anys i retornada 13. Lligall J-3075 geras, dos fajas, dos apretadores i dos gorras”. A l’hi- als quinze; altra noia nascuda en 1880 és afillada als 14. Com els casos d’una nena nascuda a Berga i tras- vern se li afegien: “un jubon, dos mantillas de bayeta vuit anys i retornada als disset. lladada a Saldes en 1868, una altra també nascuda i un pañuelo de abrigo”. Calia disposar de quatre lots 30. Hem trobat un únic cas d’afillament fet a Vallcebre a Berga i traslladada a Vallcebre en 1971, i un nen nets abans de cada viatge. en 1861 sobre un expòsit de l’any 1855. nascut a L’Espà que va a Vallcebre en 1972. 24. En 1865 el rector de Saldes denuncia el cas d’una 31. A partir dels llibres de comptabilitat de dides s’han 15. Camisa de hilo, pañal de algodon, mantilla de bom- dida embarassada que porta gairebé nou mesos en calculat els sous de dues dides, ambdues de Giscla- ban, un saquito de id, ambas cosas con una marca aquesta situació alletant l’infant amb el que qualifica reny. A l’any 1884 es van pagar una mitjana de18,7 encarnada, gorra de piqué con festón marcada con de “mala leche”. CPMEB respon urgint el canvi de ptes/mes el primer any, 14 ptes/mes el segon any, una B, apretador de hilo con puntilla, faja blanca dida o el retorn de l’expòsit. i 6,5 ptes/mes durant els següents dos anys fins la y venda de hilo. Una medalla de la Sta. Virgen de 25. En 1866 l’alcalde de Saldes comunicava a la mort de l’infant als quatre anys de diftèria. A l’any Montserrat. (Infant deixat en 1867) CPMEB l’existència d’una expòsita destetada als 1887 per un infant arribat amb tres mesos d’edat es 16. De vegades els pares feien recomanacions sobre el 16 mesos (l’acordat són 24 mesos), i que es trobava va pagar el primer any una mitjana de 19,2 ptes/ seu fill, com per exemple el nom que volien que li bruta i mal cuidada. Deia que se n’havia fet càrrec i mes, 14,5 ptes/mes el segon any i 6,25 ptes/mes possessin a la CPMEB. demanava acollir-la a casa seva. La CPMEB ho va durant els restants tres anys. L’infant va romandre 17. S’estimava que en 1880 un 5% de la població de Bar- acceptar. amb la dida fins als nou anys quan va ser retornat a celona estava infectada de sífilis. Rodriguez Martin, 26. En 1865 l’alcalde de Saldes comunicava un canvi de la CPMEB i traslladat a la Casa de Caritat. 2008 dida dins del mateix poble perquè la dida anterior 32. Annex nº 8 18. Un dels infants que passà per més dides havia nascut tenia el marit a la presó i s’havia tornat boja i sense 33. Gabarrou, Pujol i Colomer al 1880, va ser traslladat a Gòsol i portat després a llet. 34. Annex nº 5. Les dades presentades en aquesta taula Saldes i l’Espà on passà per quatre dides diferents. 27. En 1875 la CPMEB ordenava a l’alcalde de Saldes són bastant aproximades i mostren el nombre d’ex- Traslladat de nou a Barcelona amb una altra dida i de buscar una nova dida per dos infants de mig any i pòsits que al llarg de cada any feien estada al poble, va ser retornat a la CMPEB on morí de diftèria al tres anys que creia que no estaven ben cuidats. L’al- la major part durant tot l’any, altres durant uns me- 7anys. Però el més impactant és el cas d’un infant calde va respondre que no trobava nova dida i que sos entre trasllats, i altres fins morir en el transcurs portat de Barcelona a Coll de Nargó, d’allà a Sant creia que els infants estaven ben tractats. Tots dos de l’any. Feliu Saserra i després a Subirats. Als dos anys d’edat van seguir amb la dida i van retornar a la CPMEB arribava a Vallcebre on després de passar per dues al cumplir els cinc anys. dides va ser retornat a la CPMEB. 28. Entre els anys 1877 i 1878 un seguit de comunicats 19. Fins llavors s’havia intentat alletar els nadons amb entre alcaldia de Vallcebre i CPMEB ens informa Eduard Martín

58 L’EROL tribuna jove Dones de Patum

Cèlia Bertran Rodríguez Tutora: Magda Lapuerta Reig. Centre: Escola Xarxa Berga

Introducció ratives de la festa i no podien assolir cap altre càrrec. Sóc dona, sóc berguedana. Milers de ve- Serà curiosament durant l’etapa fosca gades ens han preguntat què és allò que del franquisme, quan el paper de la dona pot definir-nos com a poble, i la resposta pateix els retrocessos més importants. sempre ha estat la mateixa: LA PATUM. Dins una societat empobrida per la guer- La Patum és el nostre signe d’identitat. ra, els seus objectius eren ser bona es- Gràcies a la Patum, la gent ens situa en posa i mare, discreta i submisa però, en el mapa del món. canvi, les dones berguedanes troben la S’ha escrit molt sobre la nostra festa i forma i el moment de realitzar les seves per això tothom de ben segur pensa que il.lusions, encara que fos de forma clan- ja està tot dit, tot estudiat però he detec- destina amb la complicitat d’alguns ho- tat que hi ha un aspecte de la Patum que mes patumaires. Si des del punt de vista ha estat poc tractat: quin ha estat, és i actual, aquestes dones van fer història, serà el paper de la dona a la festa. pel fet de ser les primeres a fer Patum; Un dia remenant blocs vaig descobrir per a elles només significava fer realitat un escrit que em va fer pensar: una dona, una il.lusió. la Míriam, patumaire de cor, descrivia el És al 1947 quan una dona, la Ramona moment del part, com si fos un salt de Bruch, fa el primer salt de plens. Dona Patum. Em va semblar interessant la revolucionària per la seva època en molts seva visió i vaig pensar, doncs, que hi ha aspectes però encara avui en dia té pudor sensacions de la Patum que només les a recordar com va haver de passar més podem explicar les dones. de sis hores vestida de ple amagada als Aquest treball m’ha permès investigar baixos de l’Ajuntament. La Ramona diu un lloc que conec, amb gent que he vol- que: “Ara les dones tenen llibertat per fer Maria Perpinyà, fent un salt de plens el dijous gut conèixer i el que és més important, el el que volen fer, però pel que fa a la Pa- de corpus de 1950, acompanyada del seu germà vaig iniciar tenint una Patum per enda- i un amic, podem veure que va vestida encara tum, crec que encara tenen la remola de vant. Això em va permetre viure-la amb amb la jaqueta de cavallet, desprès d’haver-los pensar que és cosa d’homes”. uns altres ulls ja que volia, tal com una saltat. Va ser de les primeres dones en tenir el Isabel Cardona, una de les dones par- esponja, amarar-me de les sensacions títol de Patumaire. ticipants al 1960 en el primer salt de ma- que havien de formar part de les meves ces de dones, afirma: “Jo no penso que conclusions. hagi fet història... personalment no sóc L’objectiu del meu treball, doncs, és sota de l’home i on la seva educació i el una dona que m’agradi trencar estructu- ben senzill: conèixer i donar a conèi- seu accés al món laboral era ple de con- res. Quan vaig acceptar fer el primer salt xer dones de Patum, una petita part que dicions, que mai se’ls hagués exigit als de maces només de dones, no pensava sempre ha passat de puntetes. homes, no és d’estranyar que en la nos- en el que allò comportaria. Tan sols ho Els mètodes han estat l’estudi d’allò tra festa també fos molt difícil tenir-hi un vam fer per il.lusió”. que ja ha estat publicat, les entrevistes accés. De fet, no consta el nom de cap La Maria Perpinyà, una de les primeres amb personatges rellevants i la recer- dona en cap document oficial. dones a fer de ple, tocar el tabal i fer un ca de material per veure l’evolució de la Durant la República i malgrat els aven- salt de turcs i cavallets al 1950, i que va dona berguedana durant tot el segle XX a ços de la dona en el món de l’educació rebre un dels primers títols de patumai- través de documentació privada i de l’Ar- i del treball, que marquen aquesta nova re femenins, m’explicava que: “Ha costat xiu Comarcal. etapa on es comença a projectar fora de molt que es parlés de les poques dones l’àmbit de la llar, dins la festa bergue- que havíem fet Patum abans de l’any 60, Contingut dana no es veu reflectit aquest nou pro- perquè érem casos individuals i perquè tot He projectat el meu estudi de l’evolució grés. No tinc constància de cap dona fent el que una dona podia fer sortint de la ru- de la dona berguedana d’inicis del segle Patum durant aquesta etapa. L’únic càr- tina per la qual estava destinada, era pe- XX fins a l’actualitat a través de dos ei- rec que podien continuar assolint era el cat. Per tant, tot havia de fer-se d’amagat. xos: la vida quotidiana i la Patum. En una d’Administradora de la Festa, i això sí, Però tots aquests obstacles eren superats societat on abundaven les jerarquies i on sense que el seu nom constés enlloc. per la il.lusió d’aconseguir fer realitat allò curiosament la dona sempre estava per Elles formaven part de les figures deco- que senties i que t’agradava”.

L’EROL 59 Durant la Transició. La dona es co- mença a introduir, encara que no de for- ma massiva dins la festa, i el fet de ves- tir pantalons en comptes de faldilles, ho va permetre. Es protagonitzà el primer salt de guites femení. Una de les seves protagonistes, l’Agnès López, recorda que “malgrat que només podíem por- tar la Guita Xica durant el passacarrers, des de la Plaça St. Joan a la Plaça Sant Pere, allò era fantàstic, això sí, comptà- vem amb l’emprenyament d’alguns ho- mes patumaires”. Amb el restabliment de la democrà- cia als Ajuntaments, la primera dona re- gidora al govern municipal, la M. Dolors Santandreu, és qui es fa càrrec de l’or- ganització de la festa, però només de la part cultural, la resta de la responsabili- tat, la compartia amb un altre regidor, en aquest cas, home. Des d’aleshores cap altra dona ha estat davant la regidoria de Patum. L’Isabel Cardona i set dones més després del primer salt de maces completament femení ­ També dones com la Fina Canal, al el Corpus de 1960 capdavant de la Patum de La Llar Sta. Maria de Queralt, van fer molta feina tant del Patronat de la Patum en represen- de les dones dins la festa. La meva re- per la festa com per la societat d’aquell tació dels patumaires. També hem de cerca s’ha basat a informar-me i donar a moment. pensar en la responsabilitat de la segu- conèixer com interaccionava abans i ac- I així arribem a l’actualitat, on de mica retat patumaire i berguedana que recau tualment la dona berguedana dins el seu en mica, la dona entra silenciosament en una dona, la Fina Vizuete i la Queralt poble i dins la seva festa. dins la festa. Podem trobar dones que Gonfaus que no creu que el seu paper de Fent un repàs de tot el que he après han fet de tabaler, la Míriam Prat, d’Àli- dona de l’Alcalde sigui el “d’alcaldessa” durant aquesta recerca m’he adonat que ga, la Susagna Barniol, la primera dona i on dones com la Míriam Tirado, perio- el que mou muntanyes és la fe lligada que va formar part de la plantilla de la dista i inspiradora del meu treball, donen amb la il.lusió. Les primeres que van sal- guita xica, la Laia Mas, dones que salten a Berga i a la seva festa la dimensió que tar d’amagat, per a mi, són les més pa- guites, nans i plens, com la Cristina Ur- es mereix. tumaires. No temien res ni a ningú. Les rea, l’Anna Emilia Puig o la Sara Farràs ganes de poder fer un salt a la plaça o i la Claudia Sabata, per anomenar-ne Conclusions simplement poder carregar alguna com- unes quantes, o la Queralt Cortina, que Amb aquest treball no he pretès mai cre- parsa durant el passacarrers podia amb ha estat la primera dona a formar part ar cap tipus de polèmica sobre la cabuda totes les represàlies de caire social, que hi poguessin haver posteriorment. Salta- ven amagades de la gent, soles... Ara bé, les dones actuals ho han tin- gut més fàcil en alguns aspectes. La fes- ta ha evolucionat i ara pràcticament totes les dones poden entrar dins la Patum. En moltes comparses, no formen part de la plantilla però a totes hi tenen cabuda. Però elles també parlen d’il·lusió, no de protagonisme. En el transcurs d’aquest treball m’he trobat anècdotes, informacions i històri- es degradants per a la dona que no les he volgut treure a la llum perquè crec que entrar en una lluita no serviria de res. El que vull donar a conèixer és el que re- alment crec que serà beneficiós per a la dona i per a la Patum. Beneficiós serà que es conegui i es reconegui el treball constant de la dona dins de Berga i dins la Patum per tal d’aconseguir la paritat.

Cèlia Bertran Rodríguez Susagna Barniol al sortir de fer el ball de l’aliga el dijous de Corpus de 2012. Primera dona que ha Tutora: Magda Lapuerta Reig. ballat l’aliga. Centre: Escola Xarxa Berga

60 L’EROL parlem del temps

act u alitats Aleix Serra i Uró

(#núvolBerga) Tempestes d’estiu al Berguedà

La forta tempesta del 9 de juny abundant durant la primavera (març, a bufar cap a les capçaleres de les valls abril i maig) que no pas a l’estiu. De fet, El dimarts 9 de juny de 2015 va caure durant el dia. A major escala, la vall del plou més sovint a la primavera, però la una tempesta excepcional a Berga que va Llobregat canalitza l’aire procedent de la quantitat acumulada és major a l’estiu. deixar 108,5 mm, dels quals 106 mm es Catalunya Central i fins i tot la marina- Ara bé, la pluja d’estiu sol ser molt mal van recollir en només 3 hores a partir de da que ve del litoral. En aquest esquema, caiguda, amb pocs dies de pluja molt migdia. Al llarg dels últims 60 anys, no- les muntanyes són obstacles que provo- abundant (sovint acompanyada de tem- més 4 vegades s'havien superat els 100 quen l’ascens d’aire, facilitant la forma- pesta i pedra) i setmanes sense cap tipus mm en un sol dia a la ciutat: ció de petites nuvolades o de grans nú- de precipitació. D’altra banda, la forta in- vols de tempesta, quan hi ha inestabilitat solació i la temperatura elevada de l’es- atmosfèrica. tiu fan que l’evapotranspiració (suma de Les dades de llamps obtingudes per la 153,9 mm el 07/11/1982, caiguts de l'evaporació i la transpiració vegetal des Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèc- manera continuada durant el dia. del sòl cap a l'atmosfera) sigui molt ele- triques gestionada pel Servei Meteorolò- El Llobregat es va desbordar com a vada, de manera que la canícula pot ser gic de Catalunya mostren clarament com conseqüència dels més de 400 mm d’una marcada aridesa, sobretot al Baix l’àrea del Prepirineu, amb el Berguedà caiguts en 48 hores a la capçalera. Berguedà. Per acabar-ho d’arreglar, la just al mig, és la zona més tempestuosa precipitació estival varia dràsticament del Principat: 136,6 mm el 17/12/1997, també en d’un any a l’altre, de manera que els va- Les típiques tempestes de tarda poden lors mitjans resulten poc més que un pa- descarregar durant pocs minuts o fins a forma de pluja continuada durant ràmetre estadístic. En qualsevol cas, les poques hores, acumulant des de quatre tota la jornada. dades pluviomètriques de Berga dels úl- gotes fins a diverses desenes o un cente- tims 60 anys (1955-2014) ens diuen que nar de litres per metre quadrat, sempre 135,0 mm el 05/08/1958, probable- durant l’estiu climàtic (juny, juliol i agost) amb una gran irregularitat. Normalment, ment en forma de tempesta (o tem- cauen de mitjana 258 mm, que signifi- després d’una tarda de tempestes podem pestes) d’estiu quen un 31% del total anual de 840 mm trobar indrets on ha plogut molt inten- (90 mm al juny, 66 mm al juliol i 102 mm sament i, en canvi, a pocs centenars de 103,7 mm el 21/08/1975, suposada- a l’agost). metres ha plogut poc o gens. Això és així ment també amb tempesta Bona part de la pluja estiuenca cau en perquè el tipus de núvols responsables forma de tempestes de tarda, que nor- d’aquestes tempestes, els cumulonim- malment queden circumscrites a les co- bus, tenen un abast horitzontal de pocs És conegut que el Berguedà és terra marques del Pirineu i sobretot del Prepi- quilòmetres, sovint inferior a la seva al- de tempestes, sobretot d’abril a setem- rineu i, en canvi, resulten escasses a la tura (de fins a més de 10 km). Per tant, bre, però fins a quin punt? Més que les depressió Central i sobretot prop del li- no és d’estranyar que afectin zones tan comarques veïnes? I com de fort plou toral. La convecció, o ascens de l’aire que concretes, sobretot quan fa poc vent en quan cau una d’aquestes tempestes? Les permet la formació de les nuvolades que alçada i el seu desplaçament és escàs. dades de les estacions meteorològiques acaben en tempesta, es veu afavorida De fet, no és estrany veure com aquesta ens ajuden a respondre aquestes pre- quan hi ha un contrast important entre mena de núvols es formen, descarreguen guntes. la temperatura en superfície (escalfada i es dissipen sense gairebé desplaçar-se. per la radiació solar) i els nivells mitjans Pràcticament cada estiu es deuen pro- L’època de l’any més plujosa i alts. D’altra banda, el relleu hi juga un duir tempestes que aboquen de l’ordre De Berga en amunt, l’estiu és l’època factor primordial, ja que sense el Prepi- de 100 litres per metre quadrat en po- més plujosa de l’any. O més ben dit, l’es- rineu les tempestes de tarda serien un ques hores en algun sector del Bergue- tació de l’any en què, de mitjana, cau més fenomen molt menys freqüent. L’aire ca- dà, però molt sovint no són precipitacions aigua. El matís no és sobrer, ja que intu- lent dels vessants assolellats ascendeix, registrades per cap pluviòmetre, si més ïtivament semblaria que la pluja és més donant lloc a circulacions que tendeixen no oficial, de manera que no en queda

L’EROL 61 Densitat de llamps a Catalunya (llamps per cada km² i any) a partir de les dades de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elètriques del Servei Meteorològic durant el període 2004-2013

constància. En aquest sentit, cal destacar molt especialment els 173,6 mm de plu- ja que va mesurar l’estació automàtica de Gisclareny ara fa 13 anys, el 30 de juli- ol de 2002. Després d’un matí assolellat i amb una temperatura màxima de 24,3ºC, aquesta estació situada prop del coll de la Bena (a 1.386 m d’altitud) va mesurar una temperatura mínima de 4,9ºC poc tant en tant, registren precipitacions d’1 Al Principat s’han arribat a mesurar després de les 5 de la tarda. A ple estiu! o 2 mm cada minut. És a dir, allò que en fins a més de 7 mm en 1 minut, com és La inusual intensitat de la tempesta, que dies d’hivern, amb pluja dèbil, tarda ho- el cas de l’estació de Montserrat – Sant va deixar prop de 60 mm en mitja hora res a recollir-se, cau en només 1 minut Dimes, que el 4 de setembre de 2014 va i probablement va anar acompanyada de quan plou fort a l’estiu. I no només això, recollir 7,6 mm en 1 minut i un total de pedra, va provocar un descens extraordi- sinó que a la comarca ja s’han observat 29,1 mm en 15 minuts. Es tracta d’un va- nari de la temperatura. valors de precipitació en 1 minut de fins lor molt pròxim al màxim de 8 mm en 1 a 5,0 mm, com ara el 28 de juliol de 2014 minut que va registrar el pluviògraf Jardí, Quanta aigua pot caure a Sant Maurici de la Quar, amb una tem- instrument projectat pel doctor Ramon en 1 minut? pesta que va deixar 30,6 mm en 15 mi- Jardí i que va estar en funcionament a Des de fa més de 6 anys, els pluviòme- nuts. Evidentment, quan plou d’una ma- l’Observatori Fabra de Barcelona des del tres automàtics del Servei Meteorolò- nera tan torrencial sol fer-ho durant molt 1927 i durant més de 50 anys. gic de Catalunya mesuren la precipita- pocs minuts, ja que si no fos així, les con- ció minut a minut de manera fiable i, de seqüències podrien ser catastròfiques. Aleix Serra i Uró

62 L’EROL DIETARI

act u alitats Benigne Rafart

EL POETA AMAZIC valentia, carisma i heroisme. / El nostre sol ha sortit però no el volem veure. / El futur és de flors, d’arcs iris i meteors.» 23 d’abril. Sant Jordi. L’Abdeslam Zakriti, de 42 anys, va néixer Davant de la porta de Cal Negre, el Jordi Cussà ha dedicat al Rif, al Nord d’Àfrica. El seu avi va ser una de les moltes víc- un llibre a l’Abdeslam. Al cap de poc, l’immigrant, que espe- times del gas mostassa de l’exèrcit espanyol. Té l’amazic per ra trobar feina i obtenir la nacionalitat, s’ha oblidat del pessi- llengua materna; una llengua, diu, que comparteix amb el ca- misme i parlava de llengua i poesia amb el Toni Gol. Es troba- talà el fet de ser oprimida, en el seu cas per l’àrab i el francès. va com el peix a l’agua. Llavors ha pujat el Cussà a l’estrada Zakriti va estudiar Història i Geografia a la Universitat Moha- i ens ha regalat el fragment més famós de l’Hamlet de Sha- med I d’Oujda. El 2007 va venir a Berga buscant unes millors kespeare en anglès. condicions de vida i seguretat de futur. Va treballar a la cons- trucció a Barcelona, Sant Cugat, Manresa, Puig-reig... també a Berga. Des del 2009 està a l’atur. Un any abans va començar a L’HOME I EL PAISATGE assistir a les classes de català del Centre de Formació de Per- 3 de maig. Caminada Popular d’Avià. Sigui perquè m’he equi- sones Adultes Berguedà. Les persones que el coneixem po- vocat agafant la ruta llarga o perquè això és cosa de jovent i dem deixar constància del seu interès i esforç per integrar-se: un ja té els seus anys, em pensava que no arribaria –viu. Des- parla i llegeix el català i segueix l’actualitat a través de diver- prés algú ha explicat que era una caminada força dura, amb sos mitjans, entre ells TV3. Està al cas d’allò que passa al món un considerable desnivell. i té un criteri propi i raonat sobre les coses. Tret d’això, que al cap de tres dies ja s’ha oblidat, ha es- L’Abdeslam escriu poesies i articles amazic i àrab. Els te- tat fantàstica. La pujada al Grau per les Boixes, tan a prop mes que tracta són variats: la llengua amaziga; la història, de casa que la tinc i tants anys que fa que no hi havia estat, la civilització, el poble i l’home amazics; la terra, la dona, m’ha resultat desconeguda. El caminet ha estat eixamplat en els drets humans, les circumstàncies de la societat, sobre- molts trams per treure fusta del bosc i ja no és ben bé com tot econòmiques i socials, la religió... Avui ens ha llegit un era (o jo el recordava). Ja a dalt, hem esmorzat travessant dels seus poemes, traduït al català, a la plaça de Sant Joan. després el pla pel caminet de la carena –no hi havia passat Es titula Flors. I acaba així: «El nostre sol ha sortit però vaga mai–, amb la panoràmica impressionant que es perd en la com un errant pels núvols / mai no callarem els nostres drets. llunyania. Hem passat pel Molinot i Torneula i prop de la Bò- / T’ha dit que callis i que et moris per poder viure en pau / no fia hem agafat un camí descendent de mai no acabar cap a juguis amb foc i no juguis sobre les cordes / consola els pobres sobre el Verdaguer, els Arbres Blancs i el poble. amb cançons gastades i diaris marcits / si no trobem diner és La conclusió és que la Natura ens ha obsequiat amb un pai- que això depèn de la gent, no de Déu / si volem treballar na- satge d’excepció. Ara, quan un arriba a la civilització i veu vegarem en una llanxa o una zodiac cap a Espanya / deixa’t de l’obra dels homes, sobretot aquests últims anys d’urbanisme jocs, mateu-nos / emigrar no és una solució i marxar tampoc de brida desbocada... enyora el poblet bellament arrecerat a no ho és / endavant contra tots els obstacles com el teu avi: / l’ombra del Tossal que va descriure un excursionista de co- mençament del segle passat.

Les trinxeres de la serra de Noet 10 de maig. Dins dels actes del III Simposi sobre el Carlisme, aquest matí hem pujat a la Serra de Noet on el Toni Gol i el Xaver Campillo ens han explicat sobre els terreny la ubicació de les fortificacions de l’època de les carlinades i les trinxe- res de la guerra civil, que en part les van aprofitar. Els bascos i altres especialistes hi deien la seva. Escoltar gent entesa en un tema sempre és interessant. Ahir, dia del congrés, van posar a la venda el llibre de les ponències, Propaganda carlista, religió literatura i operaci- ons militars (Centre d’Estudis d’Avià, 2015). Una d’elles és de l’historiador Josep Noguera Canal “Comellas i Pla, dos ecle- siàstics carlins, tributaris de Sardà i Salvany, amb influència de llarga durada”. Quan baixàvem de la serra, davant de l’antic hostal de Sant Bartomeu hem trobat una parada electoral del grup munici- pal de Convergència. El candidat, Antoni Biarnés, ens ha de- dicat el llibre Berga, mirant cap endavant, que recull escrits Els poetes Abdeslam Zakriti i Toni Gol la diada de Sant Jordi. Foto BNG. seus sobre la ciutat i la comarca.

L’EROL 63 Roger Mas al Konvent El bisbe a Santa Maria d’Avià 23 de maig. Hem anat amb la Joana a escoltar poesia i el Ro- 12 de juliol. Festes del Segar i el Batre. El bisbe de Solsona, ger Mas a cal Rosal, al “Konvent paraula. Jorn de re-Flexió amb bàcul i mitra, ha presidit la missa dels segadors a les 8 poètica”, segons els organitzadors “aproximació a l’eclèctica del matí. Després del Concili es va generalitzar que els ecle- creació poètica contemporània del nostre país”. siàstics es desprenguessin dels hàbits i vestissin de seglars. Una noia d’estètica Punk ha recitat de meravella, teatra- Ara les noves generacions, sigui la monja Forcades, sigui el litzant una mica. Davant l’atenció amb que les persones que bisbe Novell, se’ls tornen a posar potser perquè entenen que seien en aquelles cadires seguien els rapsodes ningú seria no han d’amagar públicament la seva condició enmig d’una capaç d’afirmar que la poesia és una carrincloneria passa- societat altament secularitzada. da de moda. El senyor bisbe ha acabat amb aquesta missa la visita pas- Després hem entrat a dins, on actuava el Roger Mas, amb toral a Avià i a l’homilia, amb bàcul i mitra ha encoratjat els el Xavier Guitó als teclats. Al final hi ha hagut una sorpresa: feligresos a ser testimonis i evangelitzadors. Acabada la ce- “El vals de la Ginesta” acompanyat amb trompetes i trom- rimònia, rere l’altar amb la reproducció del famós frontal ro- bó de la Cobla Berga Jove. Aquesta formació ha acompanyat mànic, han plegat, ell i mossèn Viladés, els hàbits. El bisbe, “L’Oda a Francesc Pujols” i “El dolor de la bellesa”. a més, el bàcul, que és desplegable i es guarda en una ma- Passar per la vora d’aquelles parets em recorda el so de la leta adient. sirena, els autocars, el formigueig humà dels canvis de torn. M’ha agradat veure un bisbe de debò davant de l’esglé- Ara, l’embalum de locals de la fàbrica de Riu o Cal Rosal, que sia de Santa Maria d’Avià. Sembla que no pugui ser: aquesta van albergar tanta vida, ara reposen decrèpits vora el riu. Els imatge, actualment, estem acostumats a veure només a les pisos del carrer de la Muntanya han estat restaurats, però recreacions teatralitzades i tampoc no és això. el conjunt d’allò que va ser una fàbrica tèxtil és decadent. A l’antic convent de monges, un grup d’ocupes il·lustrats hi fan activitats culturals del més gran interès, cosa inoïda a la co- marca. També porten, amb molta eficiència i qualitat, un res- taurant.

Dinar de corpus 7 de juny. Diumenge de Corpus. Als Roures d’Espinalbet, sota la mirada del Ton de les Prèdiques pintat a l’oli, hem celebrat la festa amb un bon dinar on no hi podia faltar el «plat del di- moni»: patates emmascarades, col confitada, arengada sala- da... i el dimoni amb forca retallat. Una mica més avall hi havia un grup nombrós, amb el Jor- di Royo, nen i senyora, contents tots perquè a ella, tot i ser

El bisbe Novell a Santa Maria d’Avià. Foto BNG.

EL PI DE LES TRES BRANQUES ABANS DEL 1714 19 de juliol. Aplec del Pi de les Tres Branques. Fa uns dies les germanes Tubau em van fer arribar el text d’un document que va cridar l’atenció de la historiadora Eva Serra; és ante- rior a 1714 i esmenta «el árbol de la trenidad». Forma part d’un informe militar de finals del segle XVII sobre la zona del Berguedà i el Solsonès redactat per un geògraf militar. L’Eva el va localitzar al llibre Catalunya abans de la guerra de suc- cessió, de Maria Antònia Martí Escayol i Antoni Espino López (Editorial Afers; Catarroja-Barcelona, 2013), que ressenyava. Tant l’Eva com la seva germana, Blanca, van arribar a la con- El Plat del dimoni dels Roures. Foto BNG. clusió que el pi esmentat és el Pi de les Tres Branques i el van enviar a les seves amigues berguedanes. Transcric el do- «de fora», li havien donat el títol de patumaire. He vist que el cument: Carles Cortina repartia alguns exemplars del seu llibre. Me’l «En todo el sobredicho camino no hay para poder hazer alto va regalar –amb una deliciosa (text i cal·ligrafia) dedicatòria ningún exército. Continuando el camino sobredicho a tres quar- manuscrita– ja fa uns dies. El Carles és especialista en pro- tos de legua del lugar sobredicho állase un lugar que se dize tocol i estudia la Patum des d’aquesta vessant. Em va agra- San Llorens de Monills que no es de los malos lugares de Cata- dar molt el pròleg del Jordi Royo, que amb l’autor, de petits, luña aunque sea metido entre tantas malas montañas y es muy havien fet d’àngels a les maces de la Patum: parla de l’àngel poblado y lugar de mucho negocio de lana siendo muy rico de bo –Cortina– i l’àngel dolent –ell–. El llibre és en castellà i hi ganado. ha un detall que no crec que se li hagués ocorregut abans a »En saliendo de licho lugar se dividen los caminos de Cardo- ningú: inclou la partitura del so del tabal. na y de Berga, el de Cardona va hasia mediodia y el de Berga

64 L’EROL asia levante el rio de Cardoné que nase asia la Coma y va a Car- dona que es asia mediodia y dista de dicho lugar de San Lloren- sunas quatro leguas de camino muy malo. »El camino de Berga va asia levante que tambien es muy mal camino que no hay donde poder parar sino a casi legua y media de dicho lugar a unas casas que se dice Abadía de Avalls que están a la metá del camino que hay del sobredicho San Llorens a Berga y dicho camino es tan malo que no se puede significar su aspreza oues es todo entre unas malas montañasde rocas que se están cayendo y son abondante de hierbas y de leñas. »Ensiguiendo de dicho camino se continua casi otra legua toda de montañas, de bosqus de pinos y se halla un lugar que se dice Castella que en el terreno alto de dicho lugar hay un plano que se dice Campllong donde casi al medio hay un árbol por su igualdad que tiene de su naturaleza tres ramos y le dicen el ár- bol de la trenidad. »El sobredicho Campllong tiene un quarto de legua de largo y casi lo mismo tiene de ancho donde puede campear un exér- cito pero no hay agua a los costados estan una sierras muy al- tas y ásperas.» Recordo les germanes Eva i Blanca Serra en un bosquet de sota el Pedraforca un dia ja llunyà que vam collir uns fre- dolics. Volien visitar la capella circular que hi ha al costat del monestir de la Pobla de Lillet. El seu pare, Josep de Ca- lassanç, arqueòleg, hi havia estat per fer-hi algun treball. De fredolics només en vam collir quatre o cinc, però les ger- manes, molt urbanites i rates de biblioteca, crec recordar que en van estar molt contentes. La seva imatge enmig dels pins em ve a la memòria quan llegeixo alguna cosa d’elles. Les dues tenen un currículum de militància històrica de pe- dra picada: de sempre han estat compromeses amb el ca- talanisme més radical. També ho va estar el seu germà, el Cala, fundador de Terra Lliure, que va morir exiliat a la Ca- talunya Nord.

Sobre el Pi de les tres Branques vaig trobar l’altre dia una poesia del mestre i periodista Manel Marinel·lo, cofundador de La Campana de Gràcia i El Día Gráfico, que va contribuir, El Pi abans de l’agressió. Arxiu ARB aquest últim, a fundar. El llibre, Prosa i Vers. Lectures mo- rals i cíviques per a nois i noies, és una delícia, de ben se- gur un dels més interessants llibres de lectura infantils de La segona es refereix al seu simbolisme: «O el Pi de les principis del segle passat. En conec dues edicions, de 1917 i tres branques! Els poetes / bé prou que l’han cantat! / és l’ar- 1932, de la Impremta Elzeviriana i Llibreria Camí de Barcelo- bre a qui primer les orenetes / donen llur comiat // quan fugen na. Les il·lustracions, delicioses, són de S. Llobet. Dividit en de la terra catalana, / en venir la tardor, / per a cercâ a la costa dues parts, conté, a la primera, 38 proses, i a la segona, 35 maometana / el niu de llur amor. // és l’arbre que els reialmes poesies. simbolitza / del nostre bell parlar; / la fita que les glòries eter- Les proses són historietes que fan honor al subtítol: mo- nitza / del geni català. // És l’emblema vivent del nostre poble, rals i cíviques. Cada narració s’acaba amb una dita o màxima / que té tres grans virtuts: / les d’esser brau, trevallador (sic) i escrita en cursiva. Els títols de les historietes ja ho diuen tot: noble / com pocs n’hi ha haguts.» estimar els pares, avis, germans, majors, iguals, inferiors, La tercera part tracta de la vellesa del Pi i l’orfenesa de animals, la natura; la supèrbia, l’avarícia, la luxúria...; donar símbol que es produirà amb la seva desaparició: «Mes... ai! menjar a qui té fam, vestir els despullats, visitar els preso- Que acota el vent la testa altiva / d’aquell arbre gegant! / que ners, etc. Les poesies tracten temes de la mateixa categoria i sa vellesa de nodrir-se el priva; / que el llamp el va cremant! / altres com la natura i patriòtics. que els corcs roseguen sa feixuga soca! / que es musteix lenta- La poesia del Pi de les Tres Branques té tres parts. La pri- ment! / que ja la mort al mig del cor el toca / i sa fi és imminent! mera el presenta i descriu: «Hi ha un arbre, en nostra terra // Al Pi gegant la dura mort s’aferra! / Quan caigui corsecat, assolellada, / que mereix ser sagrat; / un arbre que és la imat- / ¿on el símbol cercar d’aquesta terra / poblada de lleialtat!» ge benaurada / del nostre bell passat. // El Pi de les tres bran- Sota d’aquests versos hi ha la soca del Pi voltada de flors i ques s’anomena / i s’alça prepotent / al mig d’una planura que davant seu, a terra, una destral oscada amb el mànec tren- llumena / frisós el sol ixent. // Arrenquen de sa vella i ferma cat. O sigui que el poeta va ser profeta. soca / tres branques colossals: / tres pins gemats que el llamp tot sovint toca / i besen els mestrals; // tres pins que passar mi- ren les centúries / com els jorns més florits, / mentre que els seus germans de les boscúries / van caient defallits.» Benigne Rafart

L’EROL 65 Trens, Kap, Patum i Carlins llibres

act u alitats Ramon Felipó

El Llarg Procés, cultura El bien i el mal, en la Memòries d’un rebel, seu municipi, va fer construir, per i política a la Catalunya tradición festiva espanyola records d’un exmilitant exemple l’edifici de l’ajuntament, Contemporània Maria Ángeles Sánchez, Salamanca, de Terra Lliure ja que no n’hi havia; és un gran (1937 -2014) 1995. Frederic Bentanachs, Llibres de l’Índex, lletraferit i expert en la història Jordi Amat, Tusquets, Barcelona, Gràcies al bon amic Jordi Bertran Barcelona, 2012, segona edició. del seu municipi. Aquest treball 2015. que m’ha facilitat aquest llibre on En “Fredi” narra com va anar n’és un exemple. A la pàgina 220, quan explica la Patum té unes pàgines amb aquell desgraciat aplec del Pi de La Gran Vergonya, Ascens i que un militant del PSUC, Ra- unes fotos molt acurades. les Tres Branques, en que van caiguda del mite Jordi Pujol mon Gabarrou, va ser portat per anar-hi amb tota mena d’estris Lluis Bassets, Columna, Barcelona, Casanovas a amagar-se al santuari El marques de Cerralbo, per fer mal uns als altres. 2014. de Queralt, el capellà custodi era Una vida entre el carlisme y Mn. Ballarín. Remarca que tam- la arqueologia La Mula Guita o Mulassa: Tampoc sé qui llegirà aquest lli- bé hi era amagat, Raimon Galí. Agustin Fernàndez Escudero, cap a un esquema general bre, jo ho he fet, pot servir per No hi ha cap referència de Mn. Ergastula, Madrid, 2015. Jordi Bertran, Quaderens de Festa saber coses, però un que té certa Armengou, n’estic més que segur Parla del carlisme del tombant Major, Tarragona, 1988. edat... hi surt, no renego del pas- que és per la maca de promoció dl segle XIX a XX, és un carlisme Una important aportació que ha sat com fan molts d’altres.... d’aquest important personatge “pacífic” per dir-ho d’alguna ma- fet aquest estudiós de la festa tra- El Desbarajuste per part de qui se suposa que ho nera. Explica l’aixecament militar dicional i popular catalana. Dóna Ferran Planes, Libros del Asteroide, hauria d’haver fet. carlí del Nai de Vallcebre. un tractament unitari al estudi de Barcelona, 2013. les mulasses com la Guita de Ber- Arpòliques ga o la de Solsona, que són de les Traducció a l’espanyol d’aquesta Francesc Pujols, edició a cura de més antigues de Catalunya. obra d’un baganés. Jaume Capdevila Kap, Llibres de l’Índex, Barcelona, 2015. XII Diada de Verdaguer Guia Fantàstica de Catalunya, llegendes, L’infatigable treballador i il· Excursionista enigmes i misteris no lustrador berguedà, va descobrir Carme Barceló et altrii, Vallvidrera, resolts aquesta obra de Francesc Pujols. 2015. Només havia estat publicada en Verdaguer amant de la natura, i articles a la premsa de l’època, ara molt especialment de la flora, els Kap l’ha fet pública amb un gran seus “seguidors” fan periòdica- ressò mediàtic a Barcelona. ment estudis de la seva obra. Imatges de la Patum Infantil El Ferrocarril a Catalunya, Josep M. Isach, Edicions la del carril de Mataró a l’alta Patumaire, Berga, 2015. velocitat Llibre de fotos amb textos en Jaume Gras, El Mirador, Molins de català i anglès sobre la Patum Rei, 2011. infantil. Com sempre que fan la histò- ria dels trens catalans surt el vell Navès durant la Gerra de carrilet que arribava a Berga i se- successió 1711 – 1714 guia amunt, malauradament per Ramon Clotet, Solsona, 2014. Josep Guijarro, Angle Editorial, una irresponsabilitat política la El qui fou el batlle de la demo- Barcelona 2013 dictadura franquista el va tallar cràcia a Navès, reformador del a Sallent. Hi ha referencies comarcals i de 15 anys de Gegants localitats veïnes com: Cardona, el Jaume Capdevila Kap, Barcelona Els Catalans, Manresa, Comte Arnau, o els Càtars. 2015. Olvan, Guardiola de Berguedà, .... Fa molts anys que Kap-devila Ramon Felipó i Oriol dibuixa a la revista Gegants hi Gerard Roger, El Mirador, Molins de surten gegants i moltes més coses Rei, 2008. com l’Àliga de la Patum... , eina Una altre “historia” del vell car- bàsica pels amants de la cultura rilet. popular i tradicional.

66 L’EROL GUITART GUIXER ECONOMISTES ASSOCIATS, S.L.

JOSEP GUITART GUIXER

Camí de Pedret, 1 baixos 08600 Berga (Barcelona) Tel. i fax 93 822 25 40 [email protected]

L’EROL 67 Petjades de dinosaure visita al patrimoni paleontològic de Fumanya

Horari Museu Mines de Cercs Feiners: 10h a 14h Festius i caps de setmana: 10h a 15h

El Museu és adaptat en 4 idiomes El nou espai museogràfic “L’espectacle de la mina” és accessible per a persones amb dificultats visuals i sonores

Plaça Sant Romà Colònia Sant Corneli-Cercs 42º11'0156''N 1º51º1030''E www.mmcercs.cat

Us proposem una visita guiada al jaciment paleontològic de Fumanya, a més de 1.400 m. d'altitud i a set quilòmetres del Museu de les Mines de Cercs. Fumanya és una antiga explotació de carbó a cel obert on s'ha descobert un impressionant jaciment amb milers de petjades, ossos i ous de dinosaure.

Acompanyats d'un monitor us aproxima- tat de petjades de dinosaure que conserva, rem al Patrimoni paleontològic de Fumanya més de 3.000, que corresponen, en un per- a partir de rèpliques i fòssils originals en centatge molt alt, a titanosaures, els últims l’arxiu paleontològic del Museu. Seguida- grans herbívors del Cretaci superior. ment sortireu, cadascú amb el seu vehicle, Durant la visita, i amb l'ajuda de material direcció l'explotació de carbó a cel obert de didàctic, ens aproximarem al món fascinant Fumanya sud.El jaciment destaca especial- d'aquests animals que van poblar aquesta ment per la seva extensió i la gran quanti- zona fa seixanta-cinc milions d'anys.

Diumenge a les 12h Durada: 1h Punt de trobada: Recepció del Museu de les Mines de Cercs Preu: Adulsts: 4,10€ Infants: 2,10€ Possibilitat de fer la visita fora d’aquestes dates amb reserva prèvia per a grups Places limitades. Cal reservar trucant al 938240336