DOCSLIB.ORG

El Pi De Les Tres Branques I Mn. Cinto Verdaguer

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
El Pi De Les Tres Branques I Mn. Cinto Verdaguer DOSSIER RAMON FELlPÓ El Pi de les Tres Branques i Mn. Cinto Verdaguer EL PI DE LES TR ES BRANQUES panicular ubi((/I/d(l Ul/O sucrip-ciólI és un deis sílllbols de l ca tala ni s­ (s ic) a la que lIadie dejo ría de co l1lri­ me, i les diades i e ls aplecs que s' h i /J I/ ir. .. Que visifllllle o IiIris ta al CO II ­ han celebra t ha n servit per vindi ­ templarle ha dejado desf/ltir la pro­ ca r la unitat deis Pa 'isos Ca ta la ns. f Ull da ill1presiólI que((/usa el ext rafia A n ualmcnt. i dcs del 1980, se ce­ ml/nI/ull(l del aire que j ime entre las lebren actes sota la seva vell a i per espa rrallladas m il /os de aql/el árb(ll desg racia ja mo rt a soca. Pe ró la il11p(lllfl1te pM Sil colosal mag llitud, tradició i la lIegendJ ve d'a nti c; por I(lS reC/lerdos que I'\'(lca , por su sempre s'ha venera t com un a r­ situ aciólI y sohrClOdo por lal!Jualdad l/re sagrat : l 'Es g l ~s i a ca u')lica ha de sus ramas que arrllll((/ J1 do de UII a lorga t indulgi.'ncies a les prega­ solo IrOI1 CO 11 0.1 /¡ ace ll pellsar iJ1 vo­ ries fctes dava nt seu, i I'a rbre ha IU IIWriall1 et1le ell el más sa llto de los esdevin gut un mite per a ls cat o­ misterios de IlIlestro!?elzqiólI . El per­ Ii cs, els bergueda ns () els ca ta la no­ mitir la lala de aquel I'c llerable all ­ pa rlants. Re presen ta la unita t de áilllO del reino ve~JI!I{/1 telldría algo de les terres de lI engua cat a la na i la impiedad y Ber9n de lIill9lÍIIIIIOdo lo vol u n ta t d 'un poble ele ser i segu i r puede lolerar ". Po c després, a la se nt el que se mpre ha estal. Pero revista El BergodiÍlI número 7, de Ic sa rrels d'aquesta história v~ n e n 8 d'oct ubre de 1876, Josep Argi la, de 11 u n y i tene n l' origen en el m is­ propie ta ri del Pi , publica una ca r­ teri ca tó li c de la Santíss ima Trini ­ t<l cont estant la relcrencia de la tJ I. L'ini ciador elellllite fou mus­ ven da d el Pi . A rg il a Illanife ~ t a se n Cint o Ve rd aguer, al qua!. a lllb qu e. com a propieta ri , si vo lia IJ se va ex traordina ri a qu a lit a t ve nclre ' l, esta ri a ell el seu dret. versifi ca dora, d eve m la poesia pen') que n o era pas aquesta la q ue f ~u del Pi de IcsTres Branq ues se va intenci\í , i akgeix: el q ue avui ~ s "1'nrhresa~lr(/[dela " ... respelo yo las tlllll!IUOS t rndicio­ ?illrill" . lIes n que /¡ a dadolu90r el /ripie ra­ mnje de aq l/'" iÍ rilO I y 111 0tivo , seglÍ lI sc dice, para ql/e se le cO llsidere co mo Primers escrits sobre el Pi illlaflen vivn de aquel misterio que desde los griegos J1l1sra el dín, preocl/ ­ El Pi de les Tres I3 r a llque ~~~ un pi roi g, de nom cielltífic PillllS syl­ I'a n los lI1 íS licos y filásofos de lodos ves lris, (*a ddendum), malg ra t mat ices . Pero .101m' esws co // siderncio­ que, pe r a IllOllS ( 1), sigu i con­ lIes que iJ1di((/ el nl/ tO/" del melto, lie ­ sid e ra t una pinassa, PillllS /l/jIra lIe elfi rma lile ot rn rn;:cÍlI pn rn cO l/ser­ val'. Salzmanii. Des ele l'O rdre de Primera fotografia coneguda publica l fim Mil tic Zamora (3), o mr aquel árbol, lÍllico, SCfllí ll se dice, 20 d 'octubre de 1987 tl' la con ­ del Pi, realitzada per Jaume el lli bre del pa re CJ IlH')S (4) n() e ll ('// Europa, CO /I/ O prucba vi va de lo M onrás. COL-LECCIÚ J AULADELL próI'idos que sa l/ I/(/furaleza el sideració d'a rbre IllOIl ulllen ta I de fa n ca p e' lll e lll. La primera re ­ 111 y Ca ta lun ya. És s itu il t a l pl a de kri.' ll cia tkl Pi L'\ de l'agosl de A I/Ior. Para el ,/ ut'.wscribe , represe ll- Ca ll1pll o ng, a 1.290 metres d'al­ 1876, recollidJ del peri(')d ic El 11111 los tres bra::os del Pilla, la liber- \ada sobre e lnivell del mar, en el BI'I~ladál/ pcr .J mep oguc ra (5): rad, Infr(/fernidady 111 «I"aldnd, qlle municipi de Castellar del Riu , "se sus llrra '11/1' Ir(/fil de I'elldase p"r arran((/II de las SI1IIIaS páginlls del Sil pro/ ictnrio elfilll/oso e /¡istóric(l EI'il l/gelia, CO /1I 0 los del árbol de la coma rca del Be rgueda. Consulta t ' e l elicciona ri Macloz, del 1845, hi pillOde las I res l¡rllIl CIIs. EII el ((/SO I/I/C lierra, ideas sll¡¡Ii//lcs , lal1/lIS veces /1 cgadns, con t rndiclll7sy esm m ecidas t robelll aquests mots:" 1 ... 1 CII //I p- el AI'lIlIlllIllicl/to 110 lo cO llsiderase 1' 1/ el país qlle el PillO de las Tres 1I0I/c/¡ , /1 otable par frialdad 'lile /10 CO /lI (l delilo de I('.\n digllidad ber­ Brallms wbijll baj(l Sil sO ll1bra (6) ". deJn desll rrollar las plnl/lI7s y por 1/1/ !lOddlldl' /i<ll,lC,'/lIl'rI1rl1I'Orsu Clln l­ pil/o quel1l7y en medio 1 ... 1 se dil'ide Id i//l/'idiel/d,' .\11 d,'Slr1IcciÓII a lodo Josep Argil a Sa uri consta com a propieta ri. segoll s el Re gistre de fIItresbrazos l ... 1 "(2). 1E lqucs'ha (0.110 SlIplidd su d(á,íll la il/iáatil'll 10 L'EROL la Propi etat de Be rga, per he ren ­ cia inscrita al seu favor el 28 de Lo Pi de les Tres Branques juliol de 1876. La primera apa ri ­ ció medi illi ca del Pi ja va se r con­ Preguem que sia aqueix Pi fli ctiva, com ho seria també a nys L' arbre sagrat de la patria després . Vin culada al simboli sme del mi ste ri ca to li c de la Santíss i­ ma Trinitat o a I'esloga n que in ­ Per hont baixa'l Llobregat Lo Campllonch té com un bre\" En dol\"a contemplació voca per sa lva r-Io I'ales hores pro­ deis Pirineus a la plana, dues serres per barana, lo sorpren lo bes de I'alba pieta ri el e Ca mpllong, Argil a, el don Guillem ele Monroelon per coberta un bosch de pins al bes de I'alba y al seu lema triple de la revolu ció fran­ á trench de día devalla, verts totl'anycom I'esmeragda. don Jaume se desvetUava: cesa de Liberté, Ega lité, Fraterni ­ voltat ele comtes y duchs Corona immensa de tots -He somIat que era gran té, fa que el 1876 el signifi ca t del en ufanosa coleada. es una hermosa Pinassa, y d'un bell pays monarca, Pi ja fos susceptible d'inlerprela­ De I'alta sella en l'ar\"ó, pinatells semblen los pins d'un bell pays com aqueix cions di ve rses. El pl a de Ca mp­ sobre arabesca gualdrapa, entorn de l1ur sobirana, entre'l mar y la montan ya. ll ong és almunicipi de Castell a r seu en Jaume nostre rey; geganta deIs Pirineus Com eix Pí maravellós del Riu , pe ro sempre fa refe ren­ no du més corona encara que per sanch té rius de saba. mon regne pos á tres branques, cia a la ci uta tde Berga, i una afir ­ que la de son cabell d'or Com una torra es son tronch [oren tres regnes en un, mació sorprene nl. fe r mal al Pi que algun ángel ti ha deixada. que s'esbadía en tres branques ma corona' ls coronava.­ se ri a" delito de lesa dignidad berga­ Lo tenia presoner com tres titans rabassuts Esbrinant somni tan dol\" dana", i la conscie ncia deis be r­ Narbona dins sa muralla: que sobre 'Is núvols s'abra\"an, lo solli dona á la cara gueda ns es veu ri a afectada. al vencedor de Muret per sostenir en lo cel y esporuguida á ponent El fOlograf Ja ume Monras va Monrodon lo demanava, una cúpula de rama, la mitga \luna s'amaga. edita r, el26 de se tembre ele 1876, Monfort no li vol donar, que fa ombra á tot lo pla Lo somni del Rey infant la que el eu ser la prime ra postal per gendre diu que se'l guarda. com una nova montanya. lo vell templari I'acaba el el Pi . Al el a rre ra s'hi pot ll egir lO! Si será son gendre o no en extática ora cIó un ma nifes t i el efini ció el el ve ll Monrodon ho diu al Papa; Don Jaume cau de geno\ls espill de visió més clara.
Load more

Recommended publications
  • Eines PAÏSOS CATALANS, RITMES D'un PROJECTE COMPARTIT
    eines26 eines26 PORTAL FÒRUM EXPLORADOR La realitat que compartim Jordi Muñoz: Antecedents, realitats Enric Vilanova “la persecució de la llengua i conseqüències del Brexit mostra que cultura i política Xavier Ferrer CONNEXIONS són inseparables” Parlar dels Països Catalans Una conversa amb FINESTRA ara i aquí Joan Manuel Tresserras La història de l’acord de París Antoni Rico des de dins VARIABLES Christiana Figueres Entre els Països Catalans El ciutadà dual, i la independència de Catalunya mort o transformació? CLÀSSIC Marta Rovira Martínez Sílvia Claveria Manifest de la Unió de Dones de Catalunya El País Valencià en l’horitzó dels FULL DE CÀLCUL Països Catalans: il·lusions, realitats La sobreeducació en relació TRIBUT i possibilitats a l’ocupació: una forma Pierre Vilar Pau Viciano de precarietat laboral prèvia Montserrat Tura a la crisi El dret a decidir a les Illes Balears Queralt Capsada FILMOTECA Carme Gomila Game over ARXIU Marta Selva COMPARTIT RiTMes d’UN PROJECTE CATALANS, PAÏSOS NAVEGADOR Escriptors de l’exili de 1939: Una nació europea recuperar la memòria espoliada LLIBRERIA Bernat Joan Montserrat Corretger TARDOR 2016 TARDOR PAÏSOS CATALANS, RITMES D’UN PROJECTE COMPARTIT Jordi Muñoz 26 “ La persecució de la llengua mostra que cultura i política són inseparables” Una conversa amb Joan Manuel Tresserras eines eines26_coberta.indd 1 21/10/16 12:36 Calàbria, 166 entresòl PATRONAT EQUIP TÈCNIC 08015 Barcelona Telèfon 93 567 78 63 [email protected] PRESIDENT COORDINACIÓ Joan Manuel Tresserras Arnau Albert VICEPRESIDENT ADMINISTRACIÓ Josep Bargalló Joan Almacellas DIRECtor EXECUTIU TÈCNIC DE proJECTES Josep Vall Pere Sàbat TRESORER Jordi Roig SECRETARI Eduard López DIRECtor ACADÈMIC Lluís Pérez VOCALS Núria Cuenca Josep Huguet Georgina Linares Enric Marín Isabel Nonell Miquel Pueyo eines26_coberta.indd 2 21/10/16 12:36 eines26 El contingut dels articles PROJECTE GRÀFIC EDICIÓ és responsabilitat Suki Design Josep Vall dels seus autors i eines [email protected] no s’hi identifica necessàriament.
    [Show full text]
  • Life-Writting JOURNAL of CATALAN INTELLECTUAL HISTORY, Issues 7&8, 2014 | Print ISSN 2014-1572 / Online ISSN 2014-1564 DOI: 10.2436/20.3001.02.91 | P
    life-writting JOURNAL OF CATALAN INTELLECTUAL HISTORY, Issues 7&8, 2014 | Print ISSN 2014-1572 / Online ISSN 2014-1564 DOI: 10.2436/20.3001.02.91 | P. 117-158 Reception date: 8/10/2013 / Admission date: 12/12/2013 http://revistes.iec.cat/index.php/JOCIH Josep Ferrater Mora (1912-1991) Josep-Maria Terricabras Director Càtedra Ferrater Mora Universitat de Girona [email protected] Damià Bardera Becari de la Càtedra Ferrater Mora [email protected] Josep Ferrater Mora was born in Barcelona on 30th October, 1912. After studying Philosophy at the University of Barcelona, the defeat in the Spanish civil war brought him first to Paris, then to Cuba and Santiago de Chile. From 1949 onwards, he settled for good in the United States where he carried out a long task as a university teacher and researcher at Bryn Mawr College until his retirement, as professor emeritus, in 1981. He was a visiting professor at many American and European universities, and he was appointed Doctor Honoris Causa by several of those institutions. He is author of the famous Diccionario de filosofía, among many other philosophical works, noteworthy El ser y la muerte, Fundamentos de Filosofía, Cambio de marcha en filosofia and De la materia a la razón. He wrote also several novels. Ferrater Mora is considered to be the most internationally acknowledged Catalan philosopher in the XXth Century. In the course of a visit to Barcelona for the presentation of his last novel, Ferrater died of a heart attack on 30th January 1991. Bibliography I. Books (B) II.
    [Show full text]
  • De Mallorca 05# ANTIC S'arenal DE MALLORCA EL DIARI DELS MALLORQUINS ANY XV
    de Mallorca 05# ANTIC S'ARENAL DE MALLORCA EL DIARI DELS MALLORQUINS ANY XV. NÚMERO 331 15 DE GENER DE 1996 PREU: 200 PTS anys Ileials a Mallorca La vesprada del dia 30 de desembre, dotzenes d'entitats mallorquines feren una ofrena floral al rei En Jaume a la plaga del Tren, a Ciutat. Na Guillermina Lladó amb les sayas nines ens va contar "La Colcada". Dínreu.cli-es dia 12 de gener a les 8:30 del vespre a Can Tronca (Sant Joan) /I de Mallorca Inici de la processó cívica que va des de la Seu a l'Ajuntament el dia 31 de desembre. fa a anys Farem un sopar per commemorar-ho Informau-vos al El Lobby independentista va donar barco al Diario 16 i a l'ABC pels seus 2i 5005 articles antimallorquins. SUMARI 2 Foc i Fum 3 L'esperit republicà 4 L'antifranquisme 8 Insubmissió 10 Estat Català Els soldats de l'exèrcit espanyol honoraren la bandera catalana amb una salva de fuselleria. 10 S'espanya Espanya 12 Galeria de fantasmes 13 1975-1995 Especial dedicat a igl) túlill c]fi nellbel~ i 20 Mallorca contra ABC Cgt MCIlifielT. Si vos ha agradat, telefonau al 21 Carn Capolada 26 50 05 i el vos enviarem cada quinze dies. El vespre de sant Silvestre. manifestació per la independència, des del 23 Gloses Born a la plaga del Tren. 2 15 DE GENER DE 1996 1911U411 de Mallorca HAN DIT... Antoni Garau, president d'El Foc i Fum Refugi: Hem seguit la táctica de posar-nos en contacte amb els familiars dels nostres • Un de cada 4 espanyols necessi- Els Països Catalans marginats i hem aconseguit ta atenció psiquiátrica.
    [Show full text]
  • Renacimiento
    ¿DEL «RENACIMIENTO» LITERARIO AL NACIONALISMO POLÍTICO? UNA COMPARACIÓN ENTRE LOS TERRITORIOS DE LENGUA CATALANA Y LOS DE LENGUA VASCA (1850-1900)1 From literary “revival” to political nationalism? A comparison between the Catalan and Basque-speaking territories (1850-1900) XABIER ZABALTZA Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea [email protected] Cómo citar/Citation Zabaltza, X. (2018). ¿Del «renacimiento» literario al nacionalismo político? Una comparación entre los territorios de lengua catalana y los de lengua vasca (1850-1900). Historia y Política, 39, 141-170. doi: https://doi.org/10.18042/hp.39.06 (Recepción: 12/12/2016. Evaluación: 22/02/2017. Aceptación: 10/06/2017. Publicación: 17/04/2018) Resumen Con una perspectiva comparada, este artículo estudia el origen de los conceptos Renaixença y Pizkunde y mantiene dos tesis complementarias. En primer lugar, los «renacimientos» de las lenguas catalana y vasca se produjeron dentro del proceso de construcción de España (y Francia) como nación. El regionalismo (y sus variantes) es una de las posibles vías de nacionalización y catalanes y vascos no eran los únicos que, 1 Este trabajo forma parte del proyecto de investigación MINECOG14/P11, finan- ciado por el Ministerio de Economía y Competitividad. Agradezco a los profesores Joseba Agirreazkuenaga, Fernando Molina, Xosé-Manoel Núñez Seixas, August Rafanell y Rafael Roca sus aportaciones para mejorar el manuscrito. 142 XABIER ZABALTZA en la segunda mitad del xix, concebían a España como una nación plurilingüe. Y, en segundo lugar, el paso de las reivindicaciones culturales a las políticas es la excepción, no la regla. Entre los ejemplos analizados, solo en Cataluña puede vislumbrarse, con varias matizaciones, cierta continuidad entre «renacimiento» y nacionalismo.
    [Show full text]
  • Pi De Les Tres Branques Pel Castell De Terçà
    PI DE LES TRES BRANQUES PEL CASTELL DE TERÇÀ Introducció: El Pi de les Tres Branques es un arbre emblemàtic degut al simbolisme que te per la cultura catalana, per que al voltant del mateix es celebra, cada any, un popular aplec nacionalista (tercer diumenge de cada juliol). El pi tres besses (pi roig Pinus sylvestris), de 25 metres d'alçària i un perímetre a la base del tronc d'uns 5 metres. És considerat com a un símbol de la unitat dels Països Catalans: Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Tres branques que surten simètricament d'una soca única. La present excursió es, potser, la millor manera de conèixer el Pi de les Tres Branques des d’ Aiguadora. Es tracta d’una amable excursió amb un curt tram de pujada al principi i després bonics passejos per pistes bastant horitzontals. Temps: 1 hora i 30 minuts per l’anada i un temps similar per la tornada. Desnivell: Entre l’anada i la tornada sumem un total de 309 metres de desnivell en sentit ascendent i l’equivalent en sentit descendent. Dificultat: Baixa – Mitja. Punts d’aigua: A les proximitats de la bifurcació situada en el punt més enlairat de l’excursió es localitza la Font de la Tossa, si be el millor es dur l’aigua necessària des del punt de partida. Punts de referència: * Revolt punt quilomètric 15 de la carretera BV-4241 * Portell del Llop * mas de Terçà * castell de Terçà * Plans de Terçà * Baga de Terçà * Pla de Campllong * Pi de les Tres Branques Accés al punt de partida: Des de l’alberg de Torre de Baró, baixem a Sant Llorenç i prendrem la carretera BV-4241 en direcció Berga fins al punt quilomètric 15.
    [Show full text]
  • 1.7 Translation and Political Struggle in Exile
    Journal of Catalan Intellectual History (JOCIH) Online ISSN 2014-1564 DOI: 10.1515/jocih-2016-0007 https://www.degruyter.com/view/j/jocih Received 15/04/2017/Accepted 20/06/2017 Translation and Political Struggle in Exile: The Chile Group Montserrat Bacardí* (Facultat de Traducció i Interpretació, Universitat Autònoma de Barcelona) [email protected] http://orcid.org/0000-0001-9593-7928 Abstract. One of the consequences of the 1939 exile was the widespread emergence, or re-emergence, of cultural community centres, periodicals and magazines, brief treatises and books that gave priority to local events over outside influences. Xavier Benguerel, Domènec Guansé, C. A. Jordana, Joan Oliver and Francesc Trabal, who formed the Chile group, held translation as their weapon of choice in the political and cultural struggle. Here, we look at the most remarkable achievements, collective strategies and ways of thinking about language and translation. Keywords: exile, Catalan translation, Catalan literature, Xavier Benguerel, Domènec Guansé, C. A. Jordana, Joan Oliver, Francesc Trabal 1 Background and prolegomena Towards the end of January 1939, with the “nationals” hot on their heels, the population committed to the government of the Republic sought to flee Catalonia however they could. The institutional initiative of the Council for Culture assembled a good number of writers who left in two turns on 23 and 24 January: some of them formed what was known as the Andean Group1, which included Xavier Benguerel, Domènec Guansé, Cèsar-August Jordana, Joan Oliver and Francesc Trabal. After spending some time in Toulouse and a further period in Roissy-en-Brie (on the outskirts of Paris), they arrived in Chile on 9 January 1940 aboard the Florida, with the help of Pablo Neruda, the Chilean consul in Paris who, on paper, made them industrial or agricultural “experts”, which was an essential requirement for gaining entry.
    [Show full text]
  • El Pi De Les Tres Branques El Pi De Les Tres Branques
    ➔ RESTAURACIÓ ➔ CULTURA ➔ COMERÇ ➔ TURISME L’ENTREVISTA ➔ tasta 7 EL BERGUEDÀ núm 3 estiu 2008 Oriol Rovira ENTITATS ➔ 13 Polifònica de Puig-reig El Pi de les TRADICIONS ➔ 31 Tres Branques La Baronia de Pinós estiu 2008 2 ➔ CONTINGUT OPINIÓ l 05 ENTITATS l 13 PORTADA l 23 EMPRESES l 36 LLEURE l 42 El Baix Berguedà, La Polifònica El Pi de les Tres Grup Graus & Passejar a cavall passat i present de Puig-reig Branques Paracolls CULTURA l 06 TRADICIONS l 21 L’APUNT l 28 REPORTATGE l 37 HISTÒRIA l 44 Passejades Musicals Festa dels Elois Un símbol viu El Berguedà Picasso a Gósol a la fresca ENTREVISTA l 07 FESTES D’ESTIU l 22 TRADICIONS l 31 BARS l 41 SERVEIS l 46 Oriol Rovira Concurs gossos d’atura Festes de la Baronia Cafè de la Plaça Festes d’estiu de Castellar de n’Hug de Pinós estiu 2008 3 ➔ ➔ STAFF PRESENTACIÓ Tasta el Berguedà ® És una realització de: areagraficadigital Copyright d’aquesta edició: Adeugreb, S.L. Pl. St. Pere, 6 08600 Berga (BCN) Una oportunitat perduda Tel. 938 221 800 [email protected] Idea i disseny original: Claudi Boix atalunya és una gran potència turística nals que cerquen a hores d’ara un turisme diferencia- [email protected] –aquest any s’esperen més de setze milions dor, amb propostes innovadores. Maquetació: de turistes provinents dels cinc continents– Hi vam poder veure algunes novetats interessants Pilar Cerrillo C però, no obstant això, no hi ha gaires salons que pro- però, sobretot, una voluntat d’exposar l’enorme quan- Coordinació editorial: Pep Masana mocionin la riquesa patrimonial del país.
    [Show full text]
  • Pla De Campllong Castellar Del Riu
    Pla de Campllong Castellar del Riu Ubicació Comarca: Berguedà Lloc/Adreça: A la zona de Castellar del Riu Emplaçament: Al costat de la masia de Campllong, al voltant del Pi de les Tres Branques. Coordenades: Latitud: 42.11124 Longitud: 1.78012 UTM Est (X): 399148 UTM Nord (Y): 4662847 Classificació Número de fitxa: 08050-119 Àmbit: Patrimoni natural Tipologia: Zona d'interès Estat de conservació: Bo Protecció: Legal Tipus de protecció > Europea > Atributs Inspire: Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació Observacions protecció: PEIN, Llei 12/1985 i Decret 328/1992, de 14 de desembre. Data aprovació: dt., 05/09/2006 - 12:00 Accés: Fàcil Ús actual: Social Titularitat: Privada Titular: 08049A005000630000OB Fitxes associades: Masia Campllong Camí de Berga a Castellar del Riu Aplec del Pi de les Tres Branques Espai Natural Serra de Queralt Pàgina 1 Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga Data de registre de la fitxa: dt., 24/01/2012 - 01:00 Descripció El Pla de Campllong és una una extensa àrea planera que s'obre a l'entorn del Pi de les Tres Branques, trobant-se presidit per aquest monument. El pla està definit per prats de pastura i camps de conreu, alguns dels quals es troben ocupats per massa forestal. La delimitació de l'extensió del pla no és precisa, no podent aportar uns límits concrets a la descripció de la zona d'interès. Al nord del Pla, quedant lleugerament enlairada hi ha la masia de Campllong. L'indret del Pla de Campllong ha estat lloc de pas tradicional per anar de Berga a Sant Llorenç dels Piteus, i més concretament dins del municipi, entre Espinalbet i Llinars.
    [Show full text]
  • Cultura Y Civilización Catalanas
    Cultura y civilización catalanas David Utrera Domínguez Masarykova univerzita Brno 2014 Dílo bylo vytvořeno v rámci projektu Filozofická fakulta jako pracoviště excelentního vzdělávání: Komplexní inovace studijních oborů a programů na FF MU s ohledem na požadavky znalostní ekonomiky (FIFA), reg. č. CZ.1.07/2.2.00/28.0228 Operační program Vzdělávání pro konkurenceschopnost. © 2014 Masarykova univerzita Toto dílo podléhá licenci Creative Commons Uveďte autora-Neužívejte dílo komerčně-Nezasahujte do díla 3.0 Česko (CC BY-NC-ND 3.0 CZ). Shrnutí a úplný text licenčního ujednání je dostupný na: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/cz/. Této licenci ovšem nepodléhají v díle užitá jiná díla. Poznámka: Pokud budete toto dílo šířit, máte mj. povinnost uvést výše uvedené autorské údaje a ostatní seznámit s podmínkami licence. ISBN 978-80-210-6934-3978-80-210-6934-3 (brož. vaz.) ISBN 978-80-210-6835-0978-80-210-6935-0 (online (online : pdf) : pdf) ISBN 978-80-210-6836-7978-80-210-6936-7 (online (online : ePub) : ePub) ISBN 978-80-210-6837-4978-80-210-6937-4 (online (online : Mobipocket) : Mobipocket) Obsah GEOGRAFÍA FÍSICA Y POLÍTICA 8 Geografía física 8 Los Pirineos 9 Los Prepirineos 10 La Cordillera Transversal 11 El Sistema Mediterráneo 12 La Depresión Central 13 Las llanuras litorales 14 Hidrografía 15 Lagos y embalses 16 Parques naturales 17 Geografía política 19 Población 19 Economía 23 La industria 25 Los servicios 26 HISTORIA DE CATALUÑA 27 Prehistoria 27 Los íberos 29 La romanización 30 Los visigodos 32 La conquista musulmana
    [Show full text]
  • La Identitat, Naturalment
    S O C I O L I N G Ü Í S T I C A La identitat, naturalment RAMON MONTON P e n sa r e n n o sa lt re s m a t e ix o s é s e l p rin cip a l co n st it u e n t d e la id e n t it a t p e rso n a l. [...] F in s (G e o rg e S t e i n e r) E s t i m C a t a l u n y a p e rq u è t é u n p a s s a t i t o t e n ca s d e b o g e ria , l’e x t in ció d e l p e n sa - d e l l u i t a i n c a n s a b l e p e r l a l l i b e rt a t . m e n t e s p ro d u e ix , sim u lt à n ia m e n t , t a u t o lò - (B i e l M a j o ra l ) g ica m e n t , a m b la ce ssa ció d e l’e g o . n prendre possessió del seu càrrec, qüència abusiva. [...] Un bon conseller trada, i dirigint les polítiques cap a l’a- el conseller Tresserras va declarar li hauria dit [al periodista]: a veure, noi, compliment d’aquests objectius) i amb en La Vanguardia, com si es vol- aclarim-nos.
    [Show full text]
  • Creativitat I Subversió En Les Reescriptures De Joan Sales
    CREATIVITAT I SUBVERSIÓ EN LES REESCRIPTURES DE JOAN SALES Marta PASQUAL i LLORENÇ Dipòsit legal: GI-1076-2011 http://hdl.handle.net/10803/34761 ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]
  • Aproximación a La Realidad De Los Països Catalans
    APROXIMACIÓN A LA REALIDAD DE LOS PAÏSOS CATALANS Mapa histórico del Reino de València, Catalunya y las Illes Balears i Pitiüses de 1770 Pere Rus Gómez1 2018 1 Adaptado de Endavant (OSAN). (2004). Aproximación a la realidad de los Països Catalans. 1 ÍNDICE 1. ¿Qué son los Països Catalans?................................................................................3 2. Territorialidad de los Països Catalans......................................................................4 3. Lengua catalana........................................................................................................7 4. Bandera catalana....................................................................................................14 5. Himnos de los Països Catalans..............................................................................15 6. Diades, fiestas, tradiciones y costumbres populares de los Països Catalans........17 7. Otros símbolos de los Països Catalans..................................................................23 8. Estructura económica de los Països Catalans........................................................24 9. Historia de los Països Catalans..............................................................................25 9.1. La formación. De la Marca Hispánica a los “Comtats catalans”.................25 9.2. La expansión medieval................................................................................26 9.3. La crisis de la Edad Moderna......................................................................26
    [Show full text]