de 05# ANTIC S'ARENAL DE MALLORCA EL DIARI DELS MALLORQUINS ANY XV. NÚMERO 331 15 DE GENER DE 1996 PREU: 200 PTS anys Ileials a Mallorca

La vesprada del dia 30 de desembre, dotzenes d'entitats mallorquines feren una ofrena floral al rei En Jaume a la plaga del Tren, a Ciutat.

Na Guillermina Lladó amb les sayas nines ens va contar "La Colcada". Dínreu.cli-es dia 12 de gener a les 8:30 del vespre a Can Tronca (Sant Joan)

/I de Mallorca

Inici de la processó cívica que va des de la Seu a l'Ajuntament el dia 31 de desembre. fa a anys Farem un sopar per commemorar-ho Informau-vos al El Lobby independentista va donar barco al Diario 16 i a l'ABC pels seus 2i 5005 articles antimallorquins.

SUMARI

2 Foc i Fum 3 L'esperit republicà 4 L'antifranquisme 8 Insubmissió 10 Estat Català Els soldats de l'exèrcit espanyol honoraren la bandera catalana amb una salva de fuselleria. 10 S'espanya Espanya 12 Galeria de fantasmes 13 1975-1995 Especial dedicat a igl) túlill c]fi nellbel~ i 20 Mallorca contra ABC Cgt MCIlifielT. Si vos ha agradat, telefonau al 21 Carn Capolada 26 50 05 i el vos enviarem cada quinze dies. El vespre de sant Silvestre. manifestació per la independència, des del 23 Gloses Born a la plaga del Tren. 2 15 DE GENER DE 1996 1911U411 de Mallorca

HAN DIT...

Antoni Garau, president d'El Foc i Fum Refugi: Hem seguit la táctica de posar-nos en contacte amb els familiars dels nostres • Un de cada 4 espanyols necessi- Els Països marginats i hem aconseguit ta atenció psiquiátrica. Això ho un pic més confabulats— aquests anys que més d'un va dir el director de ¡'Asociación han estat es més sortats centenar retornassin als seus Aragonesa Pro Salud Mental, `rabassant es premis grans. domicilis a la península.

Antonio Gallo; sembla que és Justet per rescaba lar, 1-2S2S-1 degut a la competitivitat a qué no sé com han fet s'embull estan abocats. N'Antonio Gallo per 'conseguir es recull Antoni Serra, escriptor: Que jo va afirmar que "les famílies dels i a Madrit fastiguejar. recordi, l'única persona que es mereix una pepa Barbie és malalts mentals assumeixen el Ja ho diu en Colau Fidever: A l'Administració de Loteries núm. 17 sempre hi ha ¡largues coes, i més que han tret Sa Grossa. Sa Grossa, pero, la treu cada setmana l'Estat el molt digne i noble Cotoner. paper propi de l'Administració, "... i qué dirá s — ABC"?" ja que aquesta no crea els recur- espanyol que només dona el 45% de la recaptació que fa en premis. Una 121112 manera com qualsevol altra d'espoliar els mallorquins, encara que cada sos que hauria de crear". Ja ho • La gent des Coll está contenta. cent anys els donin un premi perquè contindin judant. sabeu, mallorquins, quan vegeu Molts dels veïns han esdevingut Manuela Alcover, catedrática: quatre espanyols plegats, fugiu de sobte milionaris i la seva vida a les 10 del matí als jutjats de la l'espinada davant qui paga, mana Resulta difícil admetre que depressa, n'hi ha un de foll i us ha canviat: compren cotxes de via Alemanya. Preneu-ne nota, i comanda. Servils i lacais d'Es- un dels millors escriptors en pot fer mal. gran cilindrada, visiten les imitó- perquè esperam el suport de tots panya i del capitalisme n'hi ha llengua catalana fos un feixis- ta. Reconèixer que es va afi- biliáries per canviar de casa, aquells que hi pugueu assistir. molts. Intel-lectuals auténtica- liar a Falange és difícil de • Enhorabona al cava català compren negocis per treure més ment independents com M. Ló- Freixenet! Ha fet la seva propa- doblers... però no tot són bones • Mentre els soldats espanyols pez Crespí, ben pocs. Felicita- digerir, no acaba de quallar; ganda en català al Canal 9, una notícies: tres veïns han mort per estaven amb les baionetes cala- cions al nostre col.laborador. perquè Liorenç Villalonga és cadena on sols la cervesa Mahou conducció temerària o per inges- des, els mallorquins cridaven: un senyor intelligent que ho fa en bilingüe i totes les altres tió de drogues, n'han hagut de "In-de-pen-dén-ci-a! In-de-pen- • És una auténtica vergonya que maneja bé l'idioma. És bri- empreses en castellà. Enguany i dur més de quatre a Son Dureta dén-ci-a..." "Els mallorquins no els responsables del Departament llant i posseeix una ironia durant tot l'any cal beure cava perquè es trobaren ben mala- som espanyols." "Boti, boti, de Català de la nostra Universitat extraordinària, però a vega- Freixenet. També fem esment de ment... Hi ha hagut gent que deia boti... espanyol el qui no boti." mai no hagin convidat escriptors des desbarra, tant parlant la cadena de Supermercats SPAR, que havia perdut les paperetes "Fora les forces d'ocupació!"; tot com Antoni Serra, Miguel López d'art com de literatura. l'única normalitzada en català. comprades als comerços i que això cridaren mentre el capità Crespí, Miguel Ferrà i Martorell, 12012 EROSKI ho diu en quatrilingüe volia cobrar sense presentar-les. general donava ordre de retirada Antònia Vicenç, etc... Fa feredat (èuscar, català, gallee i lolailo), Sa Grossa ha duit moltes ale- de les seves forces. Això era a la constatar aquest vergonyós oblit Mikel Indurain, corredor basc: Els etarres tenen la mateixa car és una empresa euskaldun. gries... i qualque disgust. plaça de Cort el migdia del dia 31 del Departament de Català de la Alguns collers que fins ara de desembre. UIB. Per a més inri, ara mateix falta de respecte a la vida que • Els tres primers premis de la tenien prohibit anar a sopar als ens assabentam que ha estat el altres delinqüents. Existeixen loteria estatal han tocat a Ma- restaurants de Ciutat Jardí, ara ja • Mentre els soldats es retiraven, Departament de Llengua i Li- delinqüents aquí i a totes parts. llorca i Catalunya, i per acabar- ho fan. L'altre diassa en varen els mallorquins cridaven amb teratura Espanyola el que ha edi- ho d'arreglar una bona partida de anar nou o deu a un dels restau- totes les seves forles: "Fora les tat el premi de poesia de les turistes castellonencs de la terce- rants de luxe i gastaren 90.000 forces d'ocupació." Les autoritats Festes Populars de Cultura Cata- ra edat s'endugueren dècims des pessetes. dependents del PP i del PSOE lana , que guanyà Coll d'en Rabassa cap a ca seva. aplaudien amb ràbia i les autori- l'escriptor M. López Crespí a En Pere Gil els ha fet una • El judici que s'havia de fer con- tats nacionalistes del PSM i UM Perpinyà l'any 1988. glosa que diu: tra L'ESTEL el passat dia 18 de es miraven la feta discretament. Davant la vergonyosa actitud desembre es va suspendre. Es del Departament de Català de la Confabulació... farà, si Déu vol, dia onze de març • A propósit, els tres regidors del UIB ens preguntem: Qui són els PSM de l'Ajuntament de Ciutat, responsables d'aquests lamenta- com sempre, no duien la medalla bles oblits culturals? Qué prete- SISISI amb la bandera espanyola. nen aquests professors i catedrà- Lluís Llach, cantautor: En També foren les úniques autori- tics? Enlairar i promocionar tan aquest país, la idea que es té tats que vàrem veure a la mani- sols els escriptors servils, els Ile- d'un cantautor és molt festació independentista del ves- paculs que tots coneixem? Els bès- tia. No se'ns perdona que, pre. Que en prenguin bona nota que mai no han fet res pel nostre. quan vam començar, no hi els patriotes mallorquins a l'hora redreçament nacional? Quatre havia res, ni Ilums, ni instru- de votar. buròcrates de la cultura sense ments, res. Jo vaig començar • Els ¡libres del nostre col.labora- sang i sense nervis dins el cos, amb una guitarra perquè no dor Miguel López Crespí ja ser- aptes tan sols per ajupir l'espina- hi havia res més. Era un pro- veixen perquè els nostres fills da davant el rei, el rector o qui blema de funcionalitat, i puguin aprendre i estudiar com comandi? A veure si el Depar- també perquè amb un piano pertoca el català a les escoles. tament de Català aprèn una mica era molt més complicat sortir Ens ha arribat el llibre de sisé de del Departament de Llengua Es- en un moment donat. primària Llengua 6 Lluerna de panyola. Vergonya, senyors del Les parets de les cases velles serveixen per escriure. La primera frase fa l'Editorial Anaya dels quals són Departament, Vergonya! 121112 cinc anys que hi és -el temps l'ha mig esborrada-. La segona fa poques autors els mestres i professors Pere Noguera, director del setmanes que l'han escrita, i té raó. I és ciar que ho som, uns fills de puta mallorquins Jaume Ordines i rabiosos. Teatre Principal: La majoria Llobera, Bartomeu Ordines i dels espectacles progra- Llabrés, Miguel Ángel Dora Coll L'ESTEL marem seran en Ii.. cata- i Margalida Sastre Vicenç. Estam de Mallorca lana. Immigrant! Tu no pots ensenyar la llengua molt contents que aquests mes- tres utilitzin els contes d'un 121212 mallorquina als teus fills, però els mestres a escriptor mallorquí auténtica- INFORMA'T Bartolomé Beltran: Si el Ma- ment nacionalista que mai s'ha INFORMA'T l'escola sí que ho poden fer. Exigeix escoles llorca no dugués el mateix venut al poder. Els nostres fills INFORLIKT nom que l'illa no hagués vol- catalanes al teu barri o al teu poble. han d'estudiar el català amb la literatura dels qui mai han ajupit gut esser president. iIIL de Mallorca 15 DE GENER DE 1996 3

L'esperit republicà HAN DIT... EN JOAN QUETGLES, professor de Filosofia Antoni Basses, periodista: He denuncat els atacs al país entenent que treball a la L'anarquisme espanyol, aquest gran fantasma ràdio nacional de Catalunya (...) en algunes coses som un país real i en d'altres som un allá a la una de la matinada plans de l'oligarquia espanyola, patriota alemany, En Marx no quest fenómen és molt clara: la país virtual, encara. A vega- 8 vaig veure tres jovenetes que no ha renunciat a l'objectiu admet pas, encara, el dret dels direcció anarcosindicalista donava des ens fa falta creure'ns mxaven cartells. Vaig pen- d'anorrear la nació catalana. El eslaus a emancipar-se del jou dels com un fet consumat l'opressió nosaltres mateixos el país, eren de les "nostres", que miler i mig (400 segons la policia alemanys, pensant avui com llavors nacional de Catalunya; no sola- Catalunya. Per exemple, hi npanya per la convocatòria n. é.) de manifestants del 3 I -D no que els alemanys són cridats a civi- ment no la denunciava, sinó que ha polítics o directius del de desembre; vaig creure cridaven consignes militaristes, litzar-los, és a dir, a germanitzar- construía les bases del poder sindi- Barça, que quan han de dir un més dels nombrosos sinó contra l'ocupació de l'exèrcit los de grat o per força." O aquest cal sobre l'opressió de Catalunya. alguna cosa important prefe- e joves que semen Cata- espanyol; no cridaven pels fets de altre: "Tot poble, per minúscul que Els espanyolassos del discurs de reixen dir-ho a un mitjà de tue contra l'opressió guerra, sinó per la insubmissió sigui, té el seu propi carácter, el seu l'emancipació eren els primers a comunicació en castellà enca- la. Però m'equivocava: els contra el servei militar espanyol. I mode particular de viure, de parlar, oprimir els drets nacionals de les ra que habitualment els mas- que aferraven aquelles encara s'atreveixen aquestes áni- de sentir, de pensar, d'actuar, i és classes treballadores catalanes! sacri. Això provoca una certa laven contra la celebració mes belles a reivindicar la seva aquesta idiosincràsia en qué con- 3r. En Federico Urales, un dels sensació de solitud. le desembre. El cartell que catalanitat lingüística! A tot arreu sisteix l'essència de la nacionalitat, grans impulsors del pensament ven era d'inspiració anar- del món es manifesten autèntics la qual deriva de tota la vida histó- ácrata hispà, fou el fundador de La esperits solidaris que reivindiquen rica i de la suma total de les condi- revista blanca. Era tan forta la respanyola. Deien que no Gabriel Cañellas: Hi ha una pressió dels anarquistes espanyo- [ de commemorar fets d'ar- el dret de Catalunya a l'autodeter- cions de vida d'aquest poble" gran divisió entre els mili- lassos que en Frederic va amagar la onquestes ni genocidis. Els minació. I entre aquests esperits (Estatisme i anarquia). I En Piotr tants de Balears del PP i la seva condició de catalá, va renegar hispans se senten segurs solidaris no en manquen de lliber- Kropotkin, l'altre gran clàssic, con- direcció del partit a Madrid. uest bell escut antimilita- taris. Únicament un espanyolás o siderant la gravetat de la "qüestió de la seva llengua i cultura, i es va antibél.licista. Per acabar una espanyolassa es manté impas- irlandesa", escrivia: "...Em sembla establir a la capital de l'Estat, a la inir la "puresa" del discurs, sible davant l'opressió real que que en cadascun d'aquests movi- recerca de la fama i la fortuna. Ja en la llengua catalana. pateixen les classes populars i tre- ments d'emancipació nacional ens posat a renegar, va canviar també joves anarquistes, qual- bailadores de Catalunya. L'esperit és reservada una tasca important: el seu llinatge massa català, s quals devien ser catalano- gran espanyolás —de soca-rel o de plantejar el problema en els seus Montseny, pel més "mundialista" , feien un esforç notable renegat català— és calumniós contra aspectes econòmic i social, i això d'"Urales". (Certament, aquest fou nar afeblir la convocatòria tots aquells que lluiten contra l'o- para•lelament a la lluita contra l'o- el pare de la famosa dirigent anar- dentista. De les poques pressió espanyola. Per suposat, els pressió estrangera." No tan conegu- quista catalana Na Frederica des de cartells que fan al espanyolassos encara voldrien da, pedí per a mi més significativa, Montseny.) l'any, van i esmercen les ésser admirats pels catalans. Per?) és la figura del dirigent anarquista 4t. En Buenaventura Durruti, 121112 contra una jornada reivin- els catalans no els admirem sinó Guerdjikov, que menà, al 1903, la sens dubte un dels revolucionaris . I és que aquests anarquis- que els menyspreem. Per cert, que insurrecció búlgara contra els turcs anarquistes hispans més combatiu i Quim Monzó, escriptor: L'al- inyols primer de tot són aquest menyspreu és bastant estés seguint el patrons d'En Bakunin, i agosarat. Se'l pot considerar un tre dia contemplava a la tele- 1s. I no només segueixen la arreu del món. considerat heroi nacional. heroi anarquista. El seu prestigi visió les cent persones que es anticatalanista de l'anar- A aquestes males ànimes falsa- 2n. L'anarquisme espanyol, en entre les masses obreres de Cata- van manifestar davant dels hispà: també pretenen ment llibertàries, els convé un petit canvi, sempre s'ha mostrat espa- lunya-Principat era enorme. Per() el cines Maremágnum dema- r el mateix discurs anar- repàs; posat que aspiren a ésser àni- nyolás, del tot incapaç de defugir el seu èxit com a cabdill anarco-sindi- nant que Pocahontas sigui lels anys vint, un discurs mes belles, els convé una breu plantejament estatalista de l'oligar- calista al 1936 mostrava les terri- doblada al català i em vaig lás, simplificador fins a lliçó. Els lectors de L'ESTEL com- quia espanyola. Tot i que Cata- bles contradiccions que provocava nent, redemptorista, intel- prendran que em prengui la llicèn- lunya-Principat —i Barcelona, en la praxi anarquista. Aquest heroi tornar a preguntar com és rent rutinari, insensible a cia. La Hiló fa així: especial— esdevingué el nucli prin- que cantava l'emancipació, a l'oc- que van desmantellar la ió que pateix Catalunya. Ir. Aquests anarquistes hispans cipal de l'anarco-sindicalisme a tubre del 36, es convertia en un Crida. (...) ¿Sóc l'únic a creu- vénen aquests àcrates d'ara sembla que pretenen ignorar la l'Estat espanyol, el moviment ácra- Sobirà Absolut a les terres de l'A- re que cal una associació, una tos saber que ells són posició dels grans clàssics Iliberta- ta en conjunt fou sempre un instru- ragó oriental. Instal.lat a Bujaraloz, organització —digueu-ne com pures, incontaminades. ris sobre la qüestió nacional. Els ment espanyolista tant cultural- tots els poders sobre els homes i vulgueu— que faci carrer, que • a aquesta pretensió —ésser clàssics es declaren a favor dels ment com nacional. No hi va fer res hisendes passaren a les seves mans; contrapesi les crides que la na bella— es veuen obligats pobles oprimits, i no només de que hi hagués importants figures així fou, tot a l'hora, General en dreta espanyola va anar vtar-se com a espanyolas- boca. Qualcuns d'ells, com En Ilibertáries que no reneguessin de Cap, Cap de Govern de l'Aragó muntant —Cadeca, Asocia- cs (el discurs espanyolás Bakunin, varen prendre part molt la seva condició de nacionals cata- Est, Ministre de la Guerra, de l'A- ción por la Tolerancia, Aso- barroc i pretén ignorar el activa a les sublevacions dels lans. A partir del 1918, tots els gricultura i de la Indústria, Director ciación Miguel de Cervantes— de no-contradicció). Men- Pobles oprimi1 Pá'ríiEularment grans mítings anarco-sindicalistes de la Revolució anarco-sindicalista just després que els catalano- stes ànimes impól«lutes es aclaridor és aquest paràgraf d'En d'arreu de Catalunya (sencera) aragonesa, Jutge Suprem, etc. No parlants desmuntessin la n com a portantveus contra Bakunin, de 1871, ja obertament anaven en espanyol. Igualment els cal dir que per tot el Principat sor- seva? (...) ¿Caldrá que el PP risme i les gestes de gue- enfrontat a En Marx: "Com a eslau, principal órgans de premsa —v.b. tiren, com a bolets, aprenents de arribi al poder perquè a algú ira, de fet, objectivament, jo voldria l'emancipació de la raça Solidaridad Obrera— sempre foren Durruti, que volien fer la guerra i la se Ii acudi organitzar —amb el convergència amb els eslava del jou alemany, i com a en ¡lengua forastera. La raó d'a- revolució pel seu compte. Q nom que sigui— una crida?

O BAIXI A PALMA TENNIS ROTULOS z ELECTRtN1CA SON RIGO JOAN GARCIAS OLIVER Tennis Squash fiREPIEIL Futbol-sala Volei REPARACIONS RTV • VÍDEO Hándbol Mini-golf OLACIÓ I DISSENY PER ORDINADOR Petanca Tennis taula Reparacions electròniques en general Cir. footing Gimnás CARTELL MES SERVIL AL RÉTOL LLUMINÓS MES COMPLEX ...I A PREUS DE S'ARENAL! c/ Músic Francesc Frontera, 10 Final Avda. Son Rigo • Tel. 74 33 66 ILITAR, 242 (devora Correas) • S'ARENAL Tel. 26 43 35 (cont. aut.) Sometimes • Palma de Mallorca TEL. 74 32 62 Coll d'en Rabassa • Palma de Mallorca 4 15 DE GENER DE 1996 1 9 11211 de Mallorca

L'antifranquisme a Mallorca (1950-1970). 11 part HAN DIT... Pere Bonn ín. comentarista: ¿Qui no s'emociona davant el L'inici del procés autonòmic Pi de les tres branques, sím- a les illes (w) bol dels Països Catalans? Mateu i Francina Pizá (Queta i Teo): Als anys seixanta no MIQUEL LOPEZ CRESPI podíem actuar a la televisió perquè cantàvem en català. Param la "trampa" en nom de ponsal "acreditat" a Mallorca), nalista" d'UCD: "Todos, incluso Pacte], lo que es tanto como SU/12 la revista Saida ens reunírem el capvespre del 22 UCD, son autonomistas, defien- decir a los partidos mayoritarios, Saida era una revista de l'es- de febrer de 1978. den el Pacto, están dispuestos a a que lleven a cabo la convocato- PIMEM: L'Asociación Nacio- guerra revolucionària (especial- sacrificarlo todo por el autogo- ria en un plazo determinado que nal de Grandes Empresas de ment hi feien sentir la línia políti- La premsa oficial ja qualificava bierno de las Islas.., cuando están entienden como ultimátum". Distribución (grans superfícies) ca MC, OEC, LCR i PCT). Per els signants de "Autonomistas sentados en una mesa". En el retall grogós que guard ha maniobrat amb mala inten- tant, una vegada que en parlàrem de salón" al meu arxiu, veig que també hi ció i voluntat depredadora per amb en Miguel Romero (LCR), La reunió va esser un èxit. Per Justificació de la misèria d'u- són n'Antoni Serra, en Llorera; evitar que el Govern balear n'Andoni Hernández (del Comité fi sentíem les 'explicacions' d'al- nes "negociacions" amb el Go- Capellá i en Climent Garau. La tingués competències en matè- Central d'OEC), en Carlos Tuya gun parlamentari i sobretot les vern sense pressió popular reunió és molt tensa. Els sectors ria d'horaris comercials. (del PCT) i n'Eugenio del Río queixes dels membres de les Aquesta interessant i ¡Ilustra- més nacionalistes amenaçam 121111 (secretari general del MC) no hi Comissions Cultural, Económica tiva entrevista collectiva amb els amb passar a fer campanya pel hagué cap problema i, fins i tot, i Jurídica del Pacte (Josep M. signants del fantasmal Pacte nostre compte (en realitat ja ho Juan Riera, periodista: La for- ens reservaren un espai especial. Llompart, Azpiroz i Tomeu Co- Autónomic, la vaig publicar, com fèiem, per?) no era suficient per a ma com fou liquidat Cañellas La "trampa" anà a arree de lom, respectivament). he explicat una mica abans, a la tornar a mobilitzar el poble). El ha obert moltes consciències. El tradicional anticatalanis- n'Antoni Mir, en Mateu Ramis i A l'endemà, Joan Martorell, revista Saida (21 de mal-1 de mateix dia 5-V-78, Última Hora jo mateix que com a escriptor (les de Última Hora, a la seva secció 1978, págs. 33, 34 i 35). En el (Juan Martorell) escriu: "El Pac- me de bona part de la dreta circumstàncies, a poc a poc, d'en- "Crónica política", destacava, en mateix número, obrint la qüestió to Autonómico a punto de saltar illenca ha quedat bastant di- çà la meya estada a la presó amb lletres grosses: "Mesa redonda de l'Autonomia a les Illes hi hecho pedazos". fuminat. en Josep Capó i en Jaume sobre autonomía convocada por havia un documentat article Els nostres esforços (i els del Obrador, m'havien anat configu- la revista Saida: Autonomistas de d'Antoni Serra que criticava molt MCI, PTE o PSM) per a dinamit- rant com a l'home públic del par- salón". seriosament el procés autónomic zar el procés de finita en contra Cristòfol Soler, president de la tit) m'encarregaria de convocar la Joan Martorell escrivia: "Lo portat per la dreta de les Illes. de la reforma pactada o la lluita CAIB: No Ilegesc l'ABC. Ma- roda de premsa adient i, una que no han querido hacer los dos Aquest dia, varen caure mol- pels nostres drets nacionals, no drid no comprèn la realitat vegada enregistrada, fer-ne la 'grandes', UCD y PSOE, lo ha tes caretes. UCD ho tenia ciar. eren ben entesos per tothom. Els balear. transcripció. No sé d'on vàrem conseguido la revista Saida: reu- Gil Mendoza, candorosament, anarquistes continuaven essent treure una vella gravadora (no nir a los partidos firmantes del justificava la inoperáncia dels especialment crítics amb aquesta volíem que després els convidats Pacto Autonómico. parlamentaris per a dinamitzar la política —contradictòria, això sí poguessin desdir-se del que En la mesa redonda celebrada Milita en pro de l'autogovern que que s'ha de reconèixer— de voler haguessin afirmat públicament). ayer en la Fundación Dragán, I i retrèiem els revolucionaris: donar vida a un organisme (el Jo també em vaig encarregar de para publicar en esa revista, se "Para la UCD, no tendría sentido Pacte) que vivia ben d'esquena portar la meya vella máquina de sentaron representantes de PCE una movilización popular, dado de les aspiracions del sectors més fer fotos i, alhora que feia de [Ignasi Ribas], MCI [Miguel A. que no hay acuerdo en torno al combatius del nostre poble. periodista, feia igualment de Riera], PSOE !Ramón Aguiló], tipo de autonomía que se precisa A Última Hora (27-V-78), un militant de la CNT (després sabé- fotògraf d'aquell inusitat esdeve- OEC ]Antoni Mini, PSM [Damià para las islas, aparte de que falta 1211/1 niment. Si acceptaven la convida- Ferrà-Ponl], PSP [loan March], conciencia en el pueblo de su rem que era un membre de la da —i molts dels signats l'accepta- PTE [Tomeu Rodríguez], UCD necesidad" (Última Hora, 23-II- direcció d'aquesta organització Agnès Rotger, comentarista ren— per fi —i era el nostre propo- 'Gil Mendoza]... y miembros de 78). I, en referencia al Pacte, la sindical) que s'amagava sota el musical: S'han acabat els sit— s'hauria trencat el misteri que lo que, en su día, fue comisión posició era ben clara. Ja l'hem pseudònim de Buenaventura Dur- caganers i la botifarra amb envoltava aquella indiferencia que iba a redactar el anteproyecto subratllada al principi d'aquest ruti, escrivia: "¿A quién se le mongetes àcides dels primers vers els punts signats en el famós de Estatuto de Autonomía, antes capítol: "El Pacto tenía una fina- ocurre firmar un pacto con UCD discos recopilatoris de rock i cada vegada més fantasmal de que los parlamentarios la lidad claramente electoral. Que- que en cierta medida da sello de en català. Ara és l'hora del Pacte Autónomic. hicieran desaparecer, sin siquie- ríamos que no hubiera enfrenta- autonomista y demócrata a los fas- sexe i de l'independentisme, La Fundació Dragán va oferir ra comunicárselo" (el subratllat mientos entre autonomistas y no- cistas de ayer? ¿O es que incluso que sembla que és el que mou el seu local i, dit i fet, una vegada és nostre). El periodista de autonomistas. Para nosotros fue los 'extremistas' —PTE, OEC, els joves catalans. PSM, etc— están de acuerdo con la acceptada la convidada de la Última Hora, irònic, comenta, un 'pacto de honor', para no 121111 revista Saida (jo n'era el corres- fent referencia a l'esperit "nacio- insultarnos durante las eleccio- política de 'consenso' con el capi- nes" (Saida, 21-111-78). tal propugnada por el PCE? Gabriel Ferret: Entre altres `¿Por qué dieron con ese raons, no som monárquic El Pacte Autbnomic continua Pacto un cheque en blanco a los perquè ho trob molt compli- sense reunir-se partidos de la burguesía? ¿No cat. Em destremparia molt A una roda de premsa que hubiera sido mejor para conse- haver d'estar pendent d'a- publica el Baleares, el 5 de maig guir esa 'Autonomía' interclasis- questa muntanya de petites de 1978, els de sempre (PSM ta que predican dejar las cosas hipocresies Iligades a la tra- [PSI 1' OEC, MCI, PTE, carlins i claras, que el pueblo viera quién dició i a l'essència mateixa de carrillistes) vam fer un ultimátum era y quién no era autonomista? la monarquia. als "majoritaris" signants del 'En fin, todo eso son cosas de 121211 Pacte. La qüestió començava a los políticos, pero por lo que avorrir la població (potser aquest parece incluso los cenetistas Antoni Cirerol, ex president era l'objectiu dels parlamentaris podríamos enseñarles mucho a del Parlament Balear: L'Esta- elegits el 15-J!). El diari diu: esos sirvientes del capitalismo. tut diu que l'idioma oficial és "Todos los asistentes a la reu- Un espectáculo lamentable de el català propi de les illes nión, 'las fuerzas progresistas', servilismo, impotencia y marru- Balears. No sé per qué s'ha están de acuerdo en la necesidad llería ha sido el que nos han ofre- armat ara aquesta polémica Foto de la reunió convocada per la revista "Saida" (al centre, Damià Pons). de emplazar al secretariado [del cido los extraparlamentarios isle- entorn de la Ilengua. 1'11211 de Mallorca 15 DE GENER DE 1996 5

ños suplicando a los grandes la de classe, produït per la impossibi- jurídica de les necessitats d'acu- convocatoria del Pacto, que al fin litat, per part de la classe domi- mulació del capital. DE BONA FONT hemos visto que era un cuento nant, de mantenir el poder amb les L'objectiu de la classe domi- El periodista d'UH Germà chino como el Everest de grande. velles formes. La Constitució con- nant era, en aquelles circumstàn- Ventayol convindria que anás 'Lamentable y triste historia sensuada seria la llei que fona- cies polítiques, limitar al màxim a l'oculista a fer-se una revisió. de esclavos y serviles. mentaria les altres lleis, i tot plegat les llibertat de les classes domi- Amb motiu de la crónica sobre 'Esperando publique estas aniria delimitant jurídicament la nades, deixar el marge més ampli la Festa de l'Estendard va qua- reflexiones ácratas, reciba un cor- vida política de l'Estat. a l'arbitrarietat del poder i ppsar lificar de "reduidíssim grup" dial saludo de Buenaventura En el cas de l'Estat espanyol, els més grans obstacles a possi- els independentistes que van Durruti". la Constitució seria l'expressió bles mesures de transformació siular contra les forces d'ocu- 1978 va esser també l'any de jurídica del nou model d'Estat económica i social. És a dir, pació. Nosaltres també érem la lluita en contra de la Cons- capitalista que ens enflocaven les reforçar i consolidar el seu Estat. per allá podem donar testimoni titució pactada amb els hereus del classes dominants amb l'ajut de cedint solament allò que era que d'independentistes no no- franquisme d'esquena del poble. la pseudoesquerra que havia imprescindible, per tal de mante- més n'hi havia molts sinó que En els tres capítols anteriors hem abandonat tots els principis i rei- nir el poder. cada anys n'hi ha més. parlat àmpliament del paper cab- vindicacions històriques del dal del PSM (PSI), OEC, MCI, L'autor de l'article a l'inici del pro- poble pel plat de llenties de les Per als revolucionaris es tracta- 12120 PSAN, trotsquistes, anarquistes, cés autonòmic. poltrones institucionals. Aviat va de debilitar al màxim l'Estat A la manifestació de dia 31 de independents sense partit, etc, en la "economia de lliure mercat" començaria la nefasta política del burgès desembre va tornar a sortir en la tasca d'anar clarificant les (capitalisme); a consentir que pelotazo: l'enriquiment ràpid i Per a nosaltres (especialment escena el barco de rejilla, en mancances democràtiques del l'exèrcit franquista fos el garant sense escrúpols que hem vist en per a l'OEC), per a les classes aquesta ocasió dedicat als dia- projecte que havien pactat els de la mateixa Constitució; etc, etc. aquests dotze anys de regnat dominades, es tractava de garan- ris de Madrid, ABC i Diario 16. partits que acceptaven el mante- Fraga Iribarne, de AP i Solé "socialista", amb Mieses, Juan tir les llibertats fonamentals per a Aquells i aquelles que pensa- niment essencial del passat fran- Tura, servil del carrillisme, en Guerres, Roldans, Galindos, anar avançant ver el socialisme i ven que el barco s'havia enfon- quista (dins les nostres migrades foren els principals cappares. terrorisme d'estat EGAL1 amb el poder dels treballadors (la possibilitats, perquè la premsa Mentrestant, en Martín Villa joves trobats amb tret al clotell, federació de repúbliques socialis- sat s'hauran de pegar un toc als oficial marginava o silenciava anava enllestint el Pacte de la etc, etc. Els franquistes, reciclats tes ibèriques basades en els morros. El barco no tan sols va tant com podia les nostres posi- Moncloa per a fer recaure el pes o no, ja havien tingut quaranta Consells Obrers). Havíem de vent en popa sinó que al cions, fent d'altra banda, propa- de la crisi capitalista damunt l'es- anys per a dedicar-se a aqueixes posar els màxims límits a l'arbi- Principat el partit polític fundat ganda contínua d'un P"C"E que quena dels treballadors (la qual tasques. trarietat dels nous hereus del per Francesc Macià, Estat aplaudia les forces repressives a cosa acceptarien de seguida PCE Un text constitucional, per franquisme i limitar al màxim els Català, ha decidit incloure el totes les places i carrers de i PSOE, CC.00. i UGT, no sense tant, no és bàsicament ni decisi- possibles obstacles jurídics que famossíssim barco en una sèrie l'Estat). Els partits de la "unió fortes lluites internes per part dels vament el resultat de l'equilibri podrien impedir en un moment dels seus adhesius. sagrada" (AP. UCD, PSOE i revolucionaris que militaven en de les forces parlamentáries, sinó polític favorable l'adopció de 11Q12 PCE) estaven d'acord a salva- els dos sindicats). que és fonamentalment el resultat mesures de transformació econó- guardar tots els aparats d'estat d'un nou equilibri de forces entre mica i social radicals i anticapita- El botifarra Joaquín Cotoner repressius; a no demanar la depu- La Constitució de 1978 les classes dominants i les classes listes. Això, en definitiva, no era y de Goyeneche, figura a la ració d'assassins i torturadors fei- A aquelles alçades de la refor- dominades i entre les nacions de un secret per a ningú, i per això Relación de los señores prínci- xistes; en el manteniment de la ma era evident —a mesura que s'a- l'Estat, com a resultat d'una con- mateix burgesia i reformisme pes, nobles, ciudadanos e hi- sagrada unidad de España; a propava desembre— que l'aprova- frontació d'interessos oposats. tractaven de silenciar-nos i crimi- dalgos pertenecientes a la enterrar la lluita histórica dels ció d'aquella Constitució era un nalitzar-nos. Volíem, aquesta era unión de la nobleza del antiguo pobles de l'Estat en contra de la element clau en la culminació del La Constitució era, en definiti- la nostra lluita, debilitar al màxim monarquia borbónica; a acceptar canvi de les formes de dominació va, l'expressió jurídica de les l'Estat burgès. noves necessitats d'acumulació El que caracteritzava la de capital Constitució que els partits del El text constitucional respo- bloc dominant ens presentaven a nia a les necessitats d'organitza- l'aprovació era que havia estat la POESIA MALLORQUINA ció de l'aparat de l'Estat que mateixa classe dominant sorgida tenia la burgesia per a fer front a dels quaranta anys de dictadura CONTEMPORÀNIA la profunda crisi, no solament franquista la que dirigia i contro- económica, sinó global, de la lava la reforma (amb l'ajut inesti- Recital poètic de M. López Crespí societat capitalista, i a l'augment mable de PCE-PSOE). La pretesa reino de Mallorca publicat presentat per Mateu Morro previsible de la lluita de masses esquerra consensuant renunciava, l'any 1969, pág. 14. Aquest anticapitalista. de principi, a defensar i mantenir botifarra criat de Madrid ha SALÓ D'ACTES DE L'AJUNTAMENT A l'any 1978 —període histó- davant el capitalisme i els hereus merescut curiosos elogis pú- DE SANTA MAMA ric de crisi del model de desenvo- del franquisme una posició de blics per la seva tasca de xivato lupament capitalista— era també, classe conseqüent en el curs d'a- de l'ABC. Dia 2 de gener, Ra- Divendres, 19 de Gener a les 20,30 el text constitucional, expressió quell procés. món Rodríguez Viñals y fami- lia, li feia arribar nuestra soli- daridad, respeto y apoyo. Dies després, era el botifarro- net Casasayas Truyols el qui el Jani S.L. Masguait, S.L. felicitava. ASSESSORIA •Materials de Construcció 121111 SERVEIS DE NETEJA •Prefabricats Formigó • Transports Neteges d'obra nova • Vaixells •Lámperes i Decoració El periodista Juan Pedas Neteja de sinistres • Neteja en general D'EMPRESES Oficina: c/ Rápita, 43 d'El Día del Mundo sembla e/ Trasime, 64, baixos •Tel. i fax 26 87 15 Tel. (971) 65 01 23 / 65 24 32 / 65 04 12 07006 S'Arenal (Palma) Fax: 65 24 32 • 07630 CAMPOS que no té la seva agenda actua- ASSESSOR FISCAL litzada. L'altre dia relacionava Bartomeu Mestre amb ERC Joan Company Morey quan en realitat des de setem- Diplomat en Ciències Empresarials TALLERS CLADERA AIGUA POTABLE bre de l'any passat Mestre es Col.legiat núm. 526 A DOMICILI va donar de baixa d'ERC, ell i REPARACIONS ELÈCTRIQUES molts d'altres, en una roda de Cardenal Rossell, 75 • Coll d'en Rabassa DE L'AUTOMÒBIL Als termes de Ciutat, premsa al bar Diplomàtic a la Tel. 74 41 44 • Tel/fax 74 36 48 Cardenal Rossell, 160 Marratxí i Llucmajor qual, precisament, va assistir 07007 Palma de Mallorca Tel. 26 49 81 Juan Pericás. COLL D'EN RABASSA Telèfon 742768 6 15 DE GENER DE 1996 1911TM, de Mallorca

En Francesc Garcia, natural d'Astor- Des de fa deu anys és el director de En Miguel Gallego és l'amo d'El Coto, ga, ha obert una ferreteria just davant l'oficina de "la Caixa" al Coll d'en a la Ciutat Jardí. Despatxa el cabrit de L'home dels mostatxos és en Guillem Amengual des Molinar. Ha tret trenta qui- l'administració de loteria que ha des- Rabassa. El dia que hi anàrem, esta- la serra torrat, l'orada al forn i les los a Sa Grossa i ho celebra amb els seus amics. Fa de picapedrer, per?) el seu patxat Sa Grossa de Nadal. Ven fil de va tan atabalat amb ingressos milio- albergínies farcides de marisc. El entreteniment és criar canaris. Diu que ampliará les gàbies i en tendrá més. ferro i demés accessoris. naris de participacions a la loteria que preu mitjá a la carta és de 2.500 pes- no ens va voler dir el seu nom. setes. Ha tret 40 milions de Sa Grossa de Nadal i després de festes se'n va a França amb la seva dona, que és d'allà.

En Francesc Montmany és l'amo de En Joan Company és l'assessor fiscal N'Enrique Alarcon és des de fa dos Nou Signe, un taller de senyals per del Coll d'en Rabassa. Aquests dies anys l'amo del local anomenat El senyalitzar interiors d'hotels, clíni- té molta feina assessorant els nous És na Maria-Josep Tur de la joieria polluelo, a les Cases Noves del Coll. ques, instituts, etc. En català retola milionaris del poblé. Aconsella que es Maria Josep, del Coll. Ha tret 30 N'Antonio Fernández és de Lleó. Fa Rosteix pollastres i fa menjar per organismes oficials, perquè la Llei hi deixin els doblers en dipòsit perqué el milions amb els quals es vol comprar cinc anys que va obrir una botiga d'in- endur-se'n. Ha tret tres milions del obliga, però ben pocs particulars. banc els guardi. Una vegada sàpi- formática al Coll d'en Rabassa. premi de Sa Grossa. un àtic damunt la mar. guen que n'han de fer poden procedir a fer l'ingrés en la modalitat que es vulgui. No és el mateix ingressar i després repartir —dona, fills, etc—, que de Mallorca fer els ingressos una vegada repartits els diners. Si es fa malament hi pot haver imposts molts grossos, com és BOLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ ara: deu milions poden tenir un impost de dos. És important assessorar-se bé, diu en Joan Company. Nom

Adreça

Població C.I.F. Tel

N'Assumpció Perea d'Alacant fa 27 M'interessa una subscripció anys que té una botiga on ven llepo- És en Josep M. Ferrer del País lies, gelats i fruits secs al Molinar. Valencià. Feia molts d'anys que no ANUAL 3_000 PTS l'havíem vist i hem recordat vells temps quan érem delegats d'UGT. Fa Rebut domiciliat a un banc o caixa una vintena d'anys que en Josep va fundar la Cooperativa Tabyr, que va gestionar durant vuit anys els restau- Banc/Caixa rants i bars de l'aeroport de Mallorca. Adreça Una vegada dissolta la cooperativa va En Joan Barceló i Company, de Sant continuar com a director gerent dels Joan, és el rector del Coll d'en Núm. entitat Núm. sucursal restaurants i bars amb un parell de Rabassa des de fa cinc anys. La mit- Compte núm concessionaris: els escandinaus de la jana és d'una missa en català per SAS, els forasters Morales, que eren dues en castellà. Tanmateix, un dia Firma amics dels Guerra i que varen partir feiner, mentre esperàvem per salu- amb els doblers —els proveïdors no dar-lo, sentírem que resava el rosari cobraren—, i darrerament amb DRCA- en foraster, la qual cosa ens va sor- NEA, que són els Aeroports Espa- prendre perquè, a la sortida, les nyols. En Josep M. Ferrer, ha deixat parroquianes parlaven totes en els aeroports i ha obert el seu propi mallorquí. Aquesta parròquia té un restaurant: La Bitácora, a la Ciutat grup de teatre, Es Braser, amb cinc Ompliu aquesta tarja i enviau-la al Jardí, on despatxa el peix i el marisc anys d'història, el grup musical Cop Apartat de Correus 124 En José Muñoz és l'amo del restaurat a la planxa. La Bitácora és un lloc de d'Escodre, amb cint-i-tres anys, i el 07600 s'Arenal de Mallorca Admirall, a la Punta de Cala Estáncia. categoria on es menja a la carta a grup d'esplai Sa Gavina, que té cura Despatxa el peix, el marisc i la fideuá. partir de les 6.000 pessetes. d'una vuitantena d'al«lots. 1 9 11C, T11 de Mallorca 15 DE GENER DE 1996 7

IMPOSTS ESCANDALOSOS I PAGAMENTS A CANVI DE RES Això és el que té el poble mallorquí

Almanco a l'hivern, els tres- gua del riu, cal recordar que en el cents mil habitants de la Ciutat de territori continental de l'Estat Mallorca no hem de témer la espanyol avui en dia hi ha molts manca d'aigua. Una altra història d'exemples com el nostre, amb és a l'estiu. A l'estiu. i concen- l'excepció que, en cap cas, les trats en tres mesos, rebem més de obres d'infrastructura i, molt sis milions d'habitants —turistes—. manco l'aigua del riu, han estat que poblen el litoral de la badia pagats pels ciutadans de cap de Ciutat. Tan per a ells com per municipi. D'aquesta manera, tots a nosaltres, és possible que torni els municipis que es beneficien És n'Antoni Riera. Fa 27 anys que té És n'Antoni Morei de Biniali. Fa nou a mancar l'aigua. De fet, ja fa dels transvasaments del Tajo al una barberia al carrer del Cardenal mesos que va obrir Can Tiá, una boti- Rossell, al Coll d'en Rabassa. ga on ven ormeigs de pesca i esques anys que en l'estiu, per sobreex- Segura —amb obres d'infrastruc- de pescar al Portitxol. plotació, el pous es tornen salo- tura d'un valor astronòmic—, no bres amb un índex de salinitat paguen cap percentatge en el molt alt. rebut de l'aigua. Tampoc paguen "Afortunadament", aquesta les despeses de depuració d'ai- història la solucionàrem l'any gua i, als municipis turístics, passat important aigua de l'Ebre, durant l'estiu, se'ls incrementa el injectant-la a les canonades de subministrament d'aigua per subministrament per, d'aquesta atendre les necessitats dels visi- manera, cobrir les exigències de Pere Felip Buades. tants, tot això a expenses de les sis milions d'habitants "fantas- arques de l'estat, no de la butxa- mes" de Ciutat i comarca. I mai Històricament els ciutadans ca dels ciutadans. millor emprat el nom de "fantas- hem estat així, i si els darrers I ja está. No passa res. A mes", ja que ells, els sis milions, anys hem dilapidat la nostra Ciutat, capital del turisme de la no paguen l'aigua. No paguen riquesa ecológica, cultural i espe- Mediterránia, no mancará l'ai- cap dels encarits rebuts que sí que cialment costumista i lingüística, gua, ni a l'hivern ni a l'estiu. Si paguen els "afortunats" tres-cen- sense cap consideració, molt és necessari es construiran plan- tes mils habitants amb DNI i NIF, menys importat és defensar el tes dessaladores d'aigua de mar. i nostre patrimoni econòmic. podran venir els sis o set milions que som els encarregats del man- En Joan Cladera fa trenta anys que teniment dels guanys de la deca- És remarcable que el nostre de turistes, i els tres-cents mil regenta un taller de mecánica eléctrica N'Antònia Planells d'Eivissa fa 29 dent indústria hostalera. primer ciutadà, el batle Joan habitants ho pagarem tot —per de l'automòbil al Coll d'en Rabassa. anys que regenta una carnisseria al Així que no ens esverem. No Fageda, intentás defensar-lo mit- qualque cosa som mallorquins—. Coll d'en Rabassa. mancará l'aigua a Ciutat, ni a jançant la imposició d'alguna Pagarem la construcció de les l'hivern ni a l'estiu. No en man- taxa als turistes. Serriblant gosa- dessaladores i pagarem l'aigua cará per als sis milions d'habi- dia, en aquesta terra d'entreguis- dels turistes i la nostra. Només hi tants de fet, encara que la paguin, me, fou molt mal rebuda. ha un perill. Que l'aigua ens només els tres-cents mil de dret, Efectivament, fou desestimada resulti més cara que el quilovat (de dret a pagar). pels responsables polítics que, d'energia eléctrica. La cosa pot Així que ho som "afortunats", malgrat viure aquí i cobrar aquí, resultar perillosa, perquè en els habitant de Ciutat. Almanco són uns desarrelats, uns irrespon- aquest cas també ens faran pagar des de fora ens veuen com uns pri- sables i incoherents amb una terra la construcció de la central eléc- vilegiats capitalistes que ho i una gent que; de manera benei- trica, l'anterior i la nova. Però ho finançam tot, ho aguantan tot, ho ta, els ho estam donat tot i ens superarem. Un poble que ha regalam tot, i no ens queixam mai. estam quedant sense res: sense superat els atacs dels seus ene- Amb només tres-cents mil Ilengua, sense cultura, sense mics en els últims anys, d'uns habitants costejam els serveis patrimoni, sense desenvolupa- enemics que ens han robat la municipals d'una ciutat de sis ment, sense futur... identitat, la cultura, la ¡lengua, els mil ions, amb neteja, seguretat, Davant el cobrament per part diners... d'uns enemics que ens enllumenat, manteniment, etc. gde les distintql adminjmgcions a han fet perdre el sentit de la prò- ‘.tK Vertaderament som molt l'Ajuntament de Ciutat pel pia estimació. A continuació En Guillem Lladó i Sampol de Mon- tuiri fa 47 anys que va obrir l'Acadè- En Gabriel Mateu de Can Pastilla fa generosos i amb més mèrit per- "transvasament" de l'aigua de d'això vendrá que ens facin per- mia Pericia! Lladó, al Coll d'en 17 anys que té un magatzem on ven qué en realitat la situació de crisi l'Ebre i l' - amenaça" que en el dre el sentit de la vergonya. Això Rabassa. Ensenyen als infants fins a menjar per als animals, adobs, llenya económica ens ho posa més difí- futur es faci pagar a l'ajuntament pot resultar perillós. Pere Felip i vuitè d'EGB. FP-1 rama administratiu, i moltes coses més; és al Coll d'en cil, però. qué hi farem? (que som tots) el consum de l'ai- Buades, Santa Catalina SI BUB i COU. Rabassa.

Forn de pa i pastissos Yoieria • Rellotgeria 'T 1-1 0 1VI A S Hateria • Objectes regal Joan Antoni Fayos director comercial Especialitat mallorquina en panades, cocarrois Coques de trempó, prebes, verdura, arengada, albercoc, melicotó, guano i bescuit Co vas Gran varietat de pastisseria i reposteria Varietat en tartes i ensaïmades de primera qualitat REPORTATGES FOTO I VÍDEO Pastissos, braços, mousses, soufflées, etc FOTOS ESTUDI • VASES A MIDA Cardenal Hossell, 104 Servei de repartiment diari a domicili FOTOS CARNET • REVELATS EN 1 HORA Tel. 26 06 03 AL SERVEI DE LA RESTAURACIÓ I L'HOSTALERIA Coll d'en 1Ra bassa Cardenal Rossell, 80-A • Tel. 26 03 71 e/ Capità Ramonell Boix, 106 • Tel. 27 06 33 07007 Palma de Mallorca

15 DE GENER DE 1996 1911211 de Mallorca insubmissió

ment. no que Maximiliá sigui passat per Acta textual del martiri de sant — No moriré —li respongué l'espasa per haver-se negat amb Maximiliá—. El meu nom ja és esperit insubmís a fer el jurament Maximiliá, patró deis insubmissos amb el meu Senyor. No puc pres- de la milicia." tar el servei militar. Maximiliá respongué: —Dono gràcies a Déu. (DEDICAT A LA CONFERENCIA EPISCOPAL ESPANYOLA) —Repara en la teva joventut —insistí Dió—, i fes el servei; això Havia viscut en aquest món escau a un jove. vint-i-un anys, tres mesos i divuit dies. A Teveste, ciutat de Numínia El procónsol Dió va dir: Víctor respongué: —La meya milícia pertoca al Mentre el duien al lloc del Cirtense, actual Tebesa, Berberia, —Preneu-li la talla! —Ell s'ho sap, ja té prou sen- meu Senyor —contestà Maximi- suplici, va dir: Nord d'Africa, durant el consolat Un cop fet, l'oficial va procla- deri per saber el que li convé. liá—. No puc ser soldat d'aquest — Germans molt estimats! de Tuse i Anuli, el dia dotze de mar: Dió digué a Maximiliá: món. Ja ho he dit: sóc cristià. Afanyeu-vos àvidament amb totes març, havent comparegut al fò- —Fa cinc peus i dues polza- —Fes el servei i rep la marca. El procónsol Dió va dir: les forces per tenir la sort de veure rum Fabi Víctor juntament amb des.** —No rebo cap marca —respon- — En el sagrat seguici dels el Senyor; que ell us atorgui també Maximiliá i permesa l'assistència Dió va dir a l'oficial: gué—. Ja porto la senyal de Crist, nostres senyors Diocleciá i Ma- a vosaltres la mateixa corona. de l'advocat Pompeiá, aquest —Marqueu-lo.*** el meu Déu. ximiá, Constanci i Màxim, hi ha I amb cara ben alegre digué al començà dient: Resistint-s'hi, Maximiliá va Dió va dir: soldats cristians i fan el servei seu pare: —Fabi Víctor, temorari, s'ha respondre: — De seguida t'envio al teu Crist. militar. —Dóna a aquest botxí el ves- presentat amb Valerià Quintiá, — No. No puc fer el servei — Tant de bo que ho fessis ara — Ells sabran els que els tit nou que m'havies preparat per prefecte de Cesarea, juntament militar. mateix! —respongué—. Aquesta és convé —va respondre Maximiliá—. a la milícia. Tant de bo que et amb l'excel.lent recluta Maximi- Dió va dir: la meya glòria. Tanmateix, jo soc cristià i no puc pugui multiplicar el cent per u, liá, fill de Víctor: com que és apte, —Fes el servei militar si no Dió digué a l'oficial: fer cap mal. perquè així ens puguem gloriar demano que li sigui presa la talla. vols morir. —Marqueu-lo. —Quin mal fan els qui fan el tots dos en el Senyor! El procónsol Dió preguntà: Maximiliá va respondre: Oposant resistencia, Maximi- servei? —preguntà Dió. I així va sofrir immediata- —Com et dius? —No el faré pas. Talla'm el liá va respondre: —Tu saps prou el que fan ment el martiri. Maximiliá va respondre: coll; jo no sóc soldat d'aquest —Jo no accepto la marca d'a- —respongué Maximiliá. La matrona Pompeiana va —Per qué vols saber el meu món, sinó soldat del meu Déu. quest món; i, si me la poses, la El procónsol Dió va dir: reclamar el cadáver de Maximiliá nom? No m'és lícit de fer el ser- El procónsol Dió Ii preguntà: trencaré, perquè no té cap valor. —Fes el servei, no menyspreïs al jutge i, col-locant-lo a la seva vei militar, perquè sóc cristià.* —Qui t'ha entabanat així? Jo sóc cristià, no m'és lícit de la milícia si no vols començar a llitera, el traslladá a Cartago i el El procónsol Dió va dir: Maximiliá respongué: portar penjat al coll aquest tros de fer una mala fi. sepultá sota el pujol, al costat del —Pren-li la talla! —La meya ánima i aqueli qui plom des que porto el senyal sal- — Jo no moriré —respongué mártir Cebrià, prop del palau. I Mentre Ii prenien, Maximiliá m'ha cridat. vador del meu Senyor Jesucrist, Maximiliá—, i, si surto d'aquest quan la matrona va morir, pocs replicà: Dió digué a Víctor el seu fill del Déu viu, que tu no conei- món, la meya ánima viurà amb anys després, fou sepultada allí —No puc fer el servei militar; pare: xes, que va patir per la nostra sal- Crist, el meu Senyor. mateix. jo no puc fer mal; sóc cristià. . — Aconsella el teu fill. vació i que Déu va lliurar pels Dió va ordenar: El seu pare, Víctor, se'n tornà nostres pecats. A ell servim tots — Esborreu el seu nom. a casa seva, donant gràcies a Déu els cristians; a ell seguim com a Un cop esborrat, Dió va dir: perquè havia enviat per endavant capdavanter de la vida, promotor —Ja que amb esperit insubmís un tal regal al senyor, ell que CARTA OBERTA AL TRIBUNAL QUE JUTJARÀ L'INSUBMÍS VICENÇ SALVADOR de la salvació. has refusat el servei militar, l'hauria de seguir ben aviat. Fons Dió digué: rebràs la sentencia corresponent de Documentació Quina legitimitat té un estat de dret que —Fes el servei militar i pren la per a escarment dels altres. marca si no vols morir miserable- I va llegir la sentencia: "Orde- jutjar la insubmissió al servei militar? * Cal tenir en compte que en l'exèrcit l'emperador rebia culte com a déu. Era en temps de Diocleciá. Quan Constantí Un Estat que es vol democràtic i on el servei militar, i els suprimí l'obligació del culte, l'Església valors que defensa, no admeten réplica: no oblidem que l'objecció Els metges, nous insubmissos autoritzà el servei militar en el Concili de consciencia es planteja com un mal menor i no com un dret. d'Arle, l'any 314. Un servei militar obligatori on els soldats són un xec en blanc ** Ésa dir, un,Inetre setanta-vuit. La talla per a un govern aliat de l'OTAN. Avui són carn de canó a Bósnia, A la Rioja, Cáceres i Hosca, s'ha posatt lti'marxaMna pla nou: I mínima requerida per ser legionari era ahir ho eren al Golf Pèrsic, i demà? Qui ens assegura que no seran fruit de l'acord entre el Ministerio de Defensa i el de Sanitat, que d'un metre setanta-dos. utilitzats en conflictes dins l'Estat espanyol? més tard s'aplicarà a tot l'Estat espanyol, segons el qual el reco- *** La marca era una pliqueta de plom Els valors de l'ordre establert que s'inculquen a través de la neixement medie que es fa als joves per certificar que són aptes per que el soldat duia al coll com a signe d'i- mili: obediencia cega, decisions preses unilateralment, els càstigs al servei militar, passen a realitzar-lo els metges d'atenció primà- dentitat. —incloent la privació de llibertat— com a única resposta a faltes de ria, els anomenats metges de capçalera. disciplina o a discrepàncies amb la jerarquia. La resposta a aquest nou intent d'acostament de l'exercit a la Els valors que defensa en Vicenç Salvà en declarar-se insub- societat no s'ha fet esperar. D'un grup de metges ha sortit una cir- mís, res tenen a veure amb els anteriors. Per a nosaltres el respec- cular en la qual es criticava la mesura. La doctora del centre de L'ESTE'. te a la divergencia, la llibertat d'opinió, les decisions compartides, salut Rodríguez Paterna de Logronyo es va unir de forma práctica de Mallorca la defensa dels drets dels homes i de les dones, la lluita contra les a aquet manifest, demanant que fos eximida de realitzar aquesta injustícies i desigualtats i les seves causes són urgents. tasca per motius de consciencia. INFORMA'T I pensam que no és fent un servei a l'Estat com els garantirem Amb referencia a aquest nou pla, els metges critiquen que no INFORMA'T millor, ans defensant-los activament dins la societat, com fins ara es respecta el secret professional ja que l'informe de salut no es INFORMA'T ha fet en Vicenç. queda entre el pacient i el metge sinó que se'n fan vàries còpies i INFORMA'T Fent costat als nostre s . insubmissos contribuïm a la denúncia una d'elles va al centre de reclutament, la qual cosa anul-la el diet d'un servei militar "per nassos", a un servei que serveix per defen- a la intimitat de dades que surten del reconeixement medie. Un' INFOPVIA'T sar l'ordre establert que només beneficia els interessos dels qui altre motiu pel qual s'oposen és que va contra la independencia INFO VIA'T governen i els del gran capital. professional, ja que la manera com fer el reconeixement no está en NF 1 El dia 13 a les 19'30 tenim una cita a la plaça del rei En Jaume les seves mans sinó en les dels tribunals militars. També constaten de Ciutat de Mallorca. Dia 14 al matí, al seu judici. Montserrat l'empitjorament de l'atenció al pacient perquè el reconeixement Montagu1 Revolta. Telèfon 722258 Q militar es fa durant l'horari normal d'atenció al públic.

1° Elltli, de Mallorca 15 DE GENER DE 1996 9

iLIImÏiÓ

EL SENAT APROVA EL NOU CODI PENAL Els insubmissos a la milícia aniran a la presó i els qui es neguin a la prestació seran inhabilitats

Un dels debats més intensos produïts a la cambra alta, abans de Na Carme Ribes, d'Eivissa, que tenia l'aprovació dels sis cents trenta articles i disposicions comple- la perruqueria a la barriada de mentàries del Codi Penal, va plantejar el problema del tractament Blanquerna ha traslladat el negoci al N'Aina-Maria Fernández i na Mónica López han obert una perruqueria nova al penal de la insubmissió. La solució aprovada per la majoria castiga Coll d'en Rabassa. carrer Cardenal Rossell, al Coll d'en Rabassa. amb una pena de sis mesos a dos anys de presó en temps de pau i de dos a quatre anys en temps de guerra als qui es neguin a fer el ser- '. 1 vei militar. A més els cauran de deu a catorze anys d'inhabilitació. En canvi, desapareix la pena de presó per als objectors de cons- , . • ciència que no compleixin la prestació social substitutória, i se'ls 111 rebaixa la inhabilitació, que passa a ser entre vuit i dotze anys. Aquesta pena inclou "la incapacitat per a exercir qualsevol feina o càrrec al servei de qualsevol de les administracions, entitats o ,,, I tb, . empreses públiques o dels seus organismes autònoms, i per a obte- II 1111 :,,,, ,., ' ' ... ,.... nir subvencions, beques o ajudes públiques". ,...... , ...„. ..: El senador d'IU-IC Alvaro Antonio Martínez Sevilla qualificà .... . „ . .. ,i, aquesta inhabilitació de "mort civil" per als joves necessitats de ., beques i incentius. Va negar que l'oposició als exèrcits pugui ser ...... \ . criminalitzada. Joseba Zubia (PNV) tambe es va mostrar contrari ,, ...,, ., a la penalització de la insubmissió per tractar-se de "conductes no ,' . \ reprovables, que haurien de quedar fora d'un Codi Penal de la democràcia". És en Pere Golobarda, fa cinc anys Na Maribel Moreno fa dos anys que té Na Magdalena Beltran fa trenta anys En canvi, el senador del PNV va donar la seva conformitat per- que té un taller de xapa, pintura i un saló de bellesa al Coll d'en Ra- que regenta la botiga de queviures qué, entre les finalitats del delicte de rebel.lió, figuri el de "declarar mecánica al Coll d'en Rabassa. bassa. Fa depilacions, neteja de cutis, Can Castellet, al Coll. maquillatge, massatges, etc. la independència d'una part del territori nacional". La clau de l'a- cord fou l'exigència de violència perquè hi hagi rebel•ió. El text del Congrés deia: "Són reus del delicte de rebel.lió els qui s'alcin públi- cament per a qualsevol dels fins..." El Senat ho va canviar de la manera que segueix: "... Els qui s'alcin violentament i pública..." Aquest tema va aixecar una gran revolada dins el Congrés, on el senador del PP Esteban González Pons va assegurar que aquest delicte "pot esser comès sense violència, per astúcia". Va recordar que entre les finalitats de la rebel4ió figura destituir d'una part de les seves facultats el rei o substituir per un altre el Govern, i va assenyalar que aquestes coses es poden aconseguir sense violèn- cia: "Mitjançant un xantatge al Govern amb astúcia, guant blanc, gomina i coll dur." F.D. Q

N'Antoni Borràs va néixer ara fa cin- L'ANTIFRANQUISME A quanta anys al Bar Central del Coll d'en Rabassa. És el bar més popular del MALLORCA (1 950-1 970), (Izy,ART) poble, acull els tertulians i, a més de DE M. LÓPEZ CRESPÍ begudes, els ofereix berenars. Els mig- dies despatxa menús al preu de 700 En Bartomeu Cantallops d'Eivissa va En Santi Morales es va fer càrrec de CADA QUINZE DIES A 1 9 11t11 de Mallorca pessetes, també organitza dinars i obrir la Cerveseria Plaça, just davant l'estudi de fotografia del seu sogre sopars de noces, comunions, bateigs i l'església del Coll ara fa cinc anys. El Velázquez a la mort d'aquest ara fa (DE JULIOL DE 1995 FINS A JULIOL DE 1996) festes. La padrina de n'Antoni, que no- negoci va bé, sobretot quan hi ha cinc anys. El senyor Velázquez va (PER DEMANAR NÚMEROS ENDARRERITS TELEFONAU AL 265005) mia Maria-Antonia Burguera, ja regenta- moviment curial: bateigs, noces, fundar aquesta botiga l'any 1957 al va aquest bar a principis de segle. fu nerals... Coll d'en Rabassa.

ARTICLES EMBARCACIONS PATENTS • PINTURES LA BITACORA FERRAMENTES • DECORACIÓ r:›c›Fzmr>". TALLERS

vz_e_sta té r-cz Náutica • Pesca NIELL 1:* 12C 0 Si XICIL 43zi

LAS PALMERAS 1E-1- le S IC casa fundada el 1961 xapa pintura OBERT CADA DIA TOT PER AL PESCADOR Trafalgar, 23 • Tel. 26 34 10 Cardenal Rossell, 59 • Tel. 26 04 31 Tel./fax 27 38 63 • Passeig Barceló i Mir, 13-A Ciutat Jardí-Coll d'en Rabassa Coll d'en Rabassa • 07007 Palma de Mallorca Portitxol-EI Molinar • 07006 Palma de Mallorca 07007 Palma de Mallorca 10 15 DE GENER DE 1996 1911T11 de Mallorca

DE BONA FONT Estat Català: S'ESPANYA ESPANYA! El PP de Balears sembla que té Els catalans sabem problemes per omplir la llista de diputats a Madrid. Després de la Memòria histórica adobar rellotges humiliació que Aznar va fer a Gabriel Cañellas i del recent atac de l'ABC, ara costa trobar Amb motiu de la Diada de organitzar quatre columnes que MESTRE TOMEU persones significatives que vul- Mallorca, en la qual participaren lluitaren en tots els fronts. Aca- guin donar cara per anar a la ben activament i de la qual s'en- bada la guerra va muntar un ser- Meseta. Al respecte, Miguel Quan estudiava a Barcelona, i el verb no és cap eufemisme dugueren una molt bona impres- vei d'informació i d'ajuda als perquè estudiava... la manera de no estudiar, tothom feia apologia Segura ha escrit: Resulta cu- sió, vingueren a Mallorca i a la exiliats i s'integra dins la resis- riós: la major part deis polítics dels orígens. A la residència, bàsicament, hi havia catalans illencs odien Madrid, no hi (mallorquins, gironins, tortosins...), bascos i aragonesos. La bon- homonia dels bascos xocava amb el parlar fort i cantussejat dels volen anar, per allá endins. aragonesos. Els catalans fèiem colla apart. De tant en tant sorgien Ciar, han vist el que els hi ha conflictes "ètnics", gairebé sempre per "qüestió de so". Alguns passat a Gilet, Cotoner i tants volien jugar al parxís o al dominó i els comentaris molestaven les d'altres que un dia somiaren orelles fines dels qui preferien mirar la tele. Al menjador, també, una vida regalada, entre el sovint n'hi havia que exigien que tota una taula parlas espanyol "Palace" i el "Diplomàtic" i perquè no entenien el català ni l'euskera. Allá vaig esbrinar i avui no els coneix ni la dona. entendre la perversió que signi ficava allò tan sectari de la "discri-

12121-2 minación en positivo". Era l'any 1969 (bona anyada!). Entre d'altres personatges hi havia "el maño". No era, malgrat Darrera el llibre de Francisco el malnom, l'únic aragonés de la residència però sí el més braveja- , De CAP a Brokerval, dor, el més provocador i el més baralladís. En certa ocasió, va dejec- hi ha la ma de l'editor Basilio tar els mallorquins perquè "a los catalanes los entiendo un poco pero Baltasar que ha preferit no los mallorquines hablais como tontos". Vaig replicar-li que el més donar la cara ja que la seva beneit del meu poble sap fer rellotges. Es veu que s'ho apunta. empresa editorial fa la majoria Josep M. Vall i Jordi Casacuberta, d'Estat Català. Al cap d'un temps, un company de Ripoll, ens passà clandes- d'encàrrecs del Govern balear. tinament uns versos que, erròniament, algú reconeixia com els de Basilio Baltasar per res del La (prohibidíssima) Santa Espina: De la sang dels castellans en redacció de L'ESTEL en Jordi tència francesa, que aquesta ,farem tinta vermella per a pintar les quatre barres de l'escut de món no vol enemistar-se amb Casacuberta i en Josep M. Vall, vegada va guanyar la guerra als el PP. És per això nostra terra... "El maño" s'enfila per les parets (es devia sentir cas- que ha passat del Consell Polític d'Estat Català. nazis alemanys. el llibre al seu cunyat. tellà?) i va envestir contra els catalans de mala manera fins que algú Com que nosaltres, igual que la Ara fa cinc anys, un grup de el va qualificar de beneit amb amenaces de passar-li la ma per la majoria de gent de Mallorca, no joves ha anat recuperant la idea cara. Aleshores "el maño", procurant recobrar la dignitat perduda, sabíem massa bé què era Estat inicial d'Estat Català, la idea del va dir solemnament: En España el más tonto sabe hacer relojes. Basilio Baltasar ara fa un any Català, aprofitarem per demanar- lobby, a fi d'incidir dins la vida "Aquí t'esperava, monet" —vaig pensar— i, sense donar temps a que va deixar de dirigir El Día los-ho i els férem les preguntes política i social dels Països ningú, vaig enflocar-li la réplica que utilitzen al poble veïnat: A del Mundo. Això no obstant ara que segueixen. Catalans, amb Ferran Machado Catalunya, en canvi, el més beneit els adoba... perquè els espanyols s'ha demostrat que hi té cera del —Qué és Estat Català? com a president i amb Josep s'espanyen. Ja ho sabeu: Sant Pere era espanyol, espanyol era sant corpus vista la promoció que des —És un lobby que fou creat Planxard com a secretad general. Pere, i de tan espanyol que era se va espanyar ell tot sol! de les seves pagines s'ha fet del pel coronell Macià, l'escriptor i —Estat Català intenta recupe- llibre de Francisco Berga. polític , Batista i rar els símbols, les tradicions, les Roca, fundador del Moviment llegendes i tot allò que ens defi- Escolta a Catalunya, i molts d'al- neix com a poble. Fa feina de Joan Verger va amollar l'altre tres nacionalistes catalans. El conscienciació nacional, basant- vespre, en el sopar del Lobby de lobby, que va néixer per lluitar se en la recuperació de l'orgull i Dones, que després de dia 3 de contra la dictadura de Primo de l'honor de ser catalans. març, el PP de Balears, passi el Rivera, va anar visitant casals —Com heu vist la festa de la que passi a Madrid, es romprà i catalans d'arreu del món recap- Diada Nacional de Mallorca? que una vegada perdut el govern tant diners i creant consciència — L'hem vista molt institucio- del CIM ara perdran el Govern. independentista. Per cridar l'a- nal i manipulada pels qui coman- tenció internacional sobre el con- den: El PP, l'Església i l'Exèrcit flicte català, varen fer un intent d'ocupació. Tanmateix ens ha d'invasió de Catalunya per Prats agradar i molt el pregó d'en de Molló, que va fracassar. Estat Llorenç Capellà a l'igual que el Català va servir per radicalitzar sermó a l'ofici de la Seu, tots dos els partits polítics catalans que parlaments ben nacionalistes. A Són en Toni i n'Oscar, els quals juntament amb en Tito han obert la cafeteria Es havien baixat el cap davant la la manifestació de l'horabaixa Racó Antic, al Coll d'en Rabassa. Despatxen el pa amb oh, els variats, les carns i peix i marisc a la planxa. dictadura d'en Primo de Rivera. coneguérem la gent del "Lobby L'any 1931 el lobby va entrar per a la Independència", una gent en ple dins d'ERC, va guanyar seriosa i ferma que pot fer molt les eleccions i va proclamar la per Mallorca. Des d'Estat Català, República Catalana, que va tenim intenció de col«laborar ben En aquest mateix sopar, Se- durar tres dies. Durant la Guerra estretament amb el lobby mallor- bastiá Serra. .Joan Verger, dels Tres Anys, Estat Català va quí. Mateu .Joan i Florit 12 Antònia Munar, Antoni Tara- bini... van signar un document a favor del pacte UM-PSM. Un dels punts d'aquest document, NECESSITAM PROMOTORS I PROMOTORES DE que Tarabini va intentar publi- car a El Día del Mundo i que el 1__Wk Fr--* director, Luis F. Fidalgo, li va censurar, deia que Antonio a Mallorca i a la resta dels Països Catalans Alemany havia de parlar mala- ment del pacte, condició neces- _ 2 6 0 0 5 sària per assolir un èxit rotund. És n'Andreua Fernández amb els seus fills. Fa nou anys que tenen una botiga de fotos al Molinar.

L'113t11 de Mallorca 15 DE GENER DE 1996 11

SABÍEU QUE...?

... Diario 16 ha fet suspensió de pagaments per mirar de sortir dels 18.000 milions de pessetes que deu. Segons fonts dignes de crèdit Antonio Alemany va de cul cercant un parell de cents de milions per continuar impri- mint un pamflet quan hagi desaparegut D16. Com ja és públic, el Sr. Alemany está especialitzat en enfonsar mit- jans de comunicació: Sovint, Opinión, Diario de Barcelo- na... Pepò bé, que no es preocu- Els germans Gallardo ha obert una gelateria-croissanteria al carrer del Cardenal Rossell, al Coll, aquest mes passat. pi el botifarra Alemany. Si es Na Magdalena Llinàs i la seva família

queda sense feina sempre tro- És en Joan Niell de Sineu, fa 35 anys regenten des de fa 39 anys l'Adro-

barem un raconet a L'ESTEL, que té un taller de mecánica de l'au- gueria Nova, al Coll d'en Rabassa. La

on es podrá encarregar de les tomòbil al carrer del Cardenal Rossell, família Vaquer va obrir aquesta adro-

pagines d'esqueles mortuòries. al Coll d'en Rabassa. gueria ara fa 72 anys. Nació i autodeterminació

En el marc de la "Declaració Universal dels Drets Col•lectius dels Pobles" hom pot llegir: "Qualsevol poble té el dret d'autode- terminar-se d'una manera independent i sobirana" (art. 6), i 1212S2 "Qualsevol poble té el dret a expressar i a desenvolupar la seva cultura, la seva llengua i les seves normes d'organització i, per a el president de l'OCB, ... fer-ho, a dotar-se de les pròpies estructures polítiques, educatives, Antoni Mir, va accedir a reunir- de comunicació i d'administració pública, en el marc de la seva se amb el botifarra Joaquín sobirania" (art. 9). Cotoner per aclarir postures Heus ací com el dret de cada poble a autodeterminar-se i els sobre la polémica lingüítsica? En Miguel Coves va fundar la primera Na Margalida Homar ha comprat la drets que li són connexos: polítics, socials, econòmics i cívics, han 121212 joieria del Coll d'en Rabassa l'any merceria Elastic al carrer del estat reconeguts per diversos pactes internacionals de l'ONU. 1962. Cardenal Rossell del Coll. segon un estudi de la CAEB, Ateses aquestes premisses, el proppassat 30 d'octubre hem l'arribada de cicloturistes a --iii , ' --a-i estat testimonis d'un exemple d'exercici d'autodeterminació, el iii! iIIIIII11.1: leal del Quebec. Tot i que l'Estat canadenc ha caigut en la temptació Balears ha augmentat un 300% Asilé al" ' 111 -- en els últims cinc anys? Això, de recórrer al recurs anti- democràtic de la por i de la culpabilitza- illifile. toril!'" de fet, és gairebé un miracle ¡al*, . . , •ció psicológica, la nació quebequesa ha pogut manifestar-se 1 Ir '' , - - , perquè amb les carreteres ter- .. ' col.lectivament en una expressió de plena democracia, la qual cosa . , desconeixem totalment en aquestes latituds. cermundistes i africanes amb . què Madrid castiga Balears, ..‹ Per bé que no s'ha produït —encara— la separació de l'entitat sembla mentida que encara política central administradora, el fet qualitativament important és vinguin cicloturistes. que el poble quebequés ha disposat de l'oportunitat de determinar 121212 democràticament la seva voluntat col.lectiva de constituir-se en 01?„1''''''. ',- ., -...,./Z J ,t.,•.°'7' t estat sobirà independent. És a dir, s'ha autodeterminat, s'ha mani- .,,,..›,, , 1 ,... .4. ... Francisco Tous cobrava -• f U.1 festat lliurement, amb un accent veritablement democràtic. , cada mes 693.687 ptes brutes _00 Evidentment, açò ha estat possible perquè Quebec té un

-.e.--,:',',Y:,...,Z1t.' , - mensuals? I que en Berga en 4? ,.... ,,,-,k,,„ , „,,,,, ,.. - ,

121112 roba de dona al costat de l'adminis- MG., al costat de l'administració de de drets internacionals: de nació, de dret a l'autodeterminació, tració de loteries. Sa Grossa, al Coll. d'estat. Altrament ja hi pot haver una nació de tants milions d'ha- ... a Jaume Santandreu els bitants, amb una història nacional i un passat clar d'independència membres de S'Agrícola de política, una llengua i cultura pròpies amb figures de talla i fama Manacor li perdonen tot a l'ho- universals, una economia dinámica, etc, que, si no hi ha allò altre ra de fer un homenatge; bé tot (un moviment fort per a la independència), no hi ha res a fer en excepte una cosa: el seu inde- aquet sentit. pendentisme i que hagi estat un Breument: la lliçó clara i llampant que es desprèn de tot això dels fundadors d'ERC a Balears? Als ulls del búnker de és que la independència ens l'hem de guanyar. Cal esdevenir inde- Manacor la catalanitat i la inde- pendentistes (independentistes catalans, per dir-ho sense eufemis- pendència continua essent un mes) si volem significar qualque cosa al món, si volem ser tinguts estigma cent vegades pitjor que en consideració i amb respecte en el concert de les nacions. defensar els marginats. Per La independència suposaria assumir plenament la pròpia res- defensar els marginats sempre • ponsabilitat fiscal —que ja és ben hora que l'Estat central espanyol hi haurà les Marietas Salas que, ens deixi de xuclar l'anima— i mantenir un contacte amb Europa per rentar-se la imatge davant sense intermediaris. Després, amb els espanyols (i els francesos), l'opinió pública, faran almoi- servaríem, com a bons veïns, totes les relacions de solidaritat i na; per?) defensar la indepen- cooperació que calguessin. Però, això si, en un nivell d'absoluta

dència del país, això ja són En Joan Vega és des de fa dos anys En Ferran Almagro fa un any que té igualtat. Fóra la nostra contribució a la Concòrdia i a la Pau Uni-

figues d'un altre paner. l'amo de la Penya del Collerenc al un taller de motos i bicicletes al costat versal. Andreu Salom i Mir, Felanitx carrer de Vicente Tofiño del Coll. de l'administració de loteries del Coll. 12 15 DE GENER DE 1996 1 9 11t111.1 de Mallorca

CARTES AL DIRECTOR GALERIA DE FANTASMES Boicot a "Pocahontas" Luis M. Ansón Me vull adherir a la queixa gene- ralitzada per l'actitud de la producto- JOSEP PALOU ra Disney de negar-se a doblar al català uns dels seus últims èxits. Espero que el públic sabrá castigar Nazi, genocida, xenòfob, fatxa, lleteret de barriada, pinxo, amb la seva abstenció l'exhibició del bunyol, capbuit, tocacampanes, trullós, escurçó, rata de clavegue- film en espanyol al nostre país. Dit ra, ferestola, porc, animal, paparra, enculador de mandrils, arpe- això, vull recordar el treball que, des

llot, annerot, burotenc, tral•larel, beneitan -o, cap de faya amb ore- l'any 1997, duu a terme l'Associació Iles, baya de llimac, pamboli, betzol, baldat, bord, brossenc, gro- Cavall Fort, Drac Màgic i Rialles, pellut, gatarró, brivó, pardal de soca, cotorrer, Ilepaconys de la doblant al català films de qualitat, cussa de la reina, mala bestia, potenc, garameu, moc, sonat, gargall formatius i d'una gran atracció per En Lluís Asuncion i la seva filia de tuberculós, pellerofa, truja, nyarro, morena estufada, gadella de als infants; és un treball silenciós que Begonya, de Manisses (València), són els amos del restaurant All i Na Francinaina Soriano regenta des camell, aligot, foraster, bàmbol figa, estimbori, merda de ca bord, mereix un reconeixement públic i Pebre, al Coll d'en Rabassa. Fa cuina de fa 15 anys el restaurant Cavall aderg, cleca, gra purulent, tumor inguinal, pertafé, cagarro, boig més tractant-se d'una associació sen- valenciana: l'arròs a banda, les pae- Blanc, al Molinar. Fa cuina mallorqui- fermador, pastenaga, gorá, patata, buina d'hipopòtam, mosca viro- se afany de lucre, amb una finalitat lles, l'all i pebre (anguiles), esgarrat na casolana com els arrossos, les nera, moniato, perdonavides, torrat, borratxo, ase, farfant, bony, clara a favor de la normalització lin- abaetxo... A la carta s'hi menja per sopes mallorquines, els rostits de por- bujarró, carabassenc, gorá, aubercoc, cabró, caca, xaruc, putifeina, güística en el camp de l'espectacle unes 2.000 pessetes. El menú en val cella i de xot. Per 1.000 pessetes s'hi barrut, pocavergonya, carrossa, corc, monàrquic, carxofa, cercara- per a nois i noies, el millor premi que 850. Tenen en projecte la fundació menja bé a la carta. El menú val 650 ons, morrotós, guillat, capesflorat, pet merder, moneiot, porcas- se li pot atorgar és una assistència d'una Penya Valencianista. pessetes. trell, batusser, mata-setzes, porcell, grosser, pellerofa, fetus con- massiva a les projeccions de les pel.lí- trafet, mierdalenyo, verdolaga, cuca molla, xafarder, cuc, tampax cules que dobla a la nostra llengua. de mofeta, xaró, embullós, bart, frenell del pardal d'una rata ara- Confio que els pares seran sensi- nyera, manifasser, bollat, ximpanzé, mestressot, malcriat, fatxen- bles a aquesta crida i hi respondran da, degenerat oiós, bordissenc, gallet, xaper d'urinari del Santiago responsablement a Barcelona i arreu Bernabéu, gorrí, vagarro, orat, doiut, virollenc, pixum, escopinada, dels Països Catalans. Francesc Clua, boiet, cascarrulla, motlo de fer dimonis, cabotenc, estúpid, imbé- cil, excrement d'elefant, fanfarró, fantasma, xarxot, forúncul, trin- xeraire, polissardo, taca marró dels calçons blancs, aladroc, gan- dul, totxo, belitre, entabanat, clepa, baina, pesta cernuda, ronya, Ofenses a la gratella, rascla, llandós, eixorc, tutup, malsofrit, tros de banc, dropo, malfener, crostera gangrenosa, marranxó, godall, pellerin- identitat balear go Kan, idiota, mentider, lladre, foll, macarró, ximple, arganell, aliardo, alcatrás, tanoca, mala pécora, malcarat, torrapipes, yerro, La Joventut Nacionalista de Ilagoter, banastra, gamarús, cercabregues, menstruació de rata tra- Mallorca, nascuda de la fusió dels ginera, estornel I, mala peça, bajá, tocahores, merdós, tumor malig- Joves d'Unió Mallorquina i la ne, cervell d'ameba, esquit de diarrea, miserable, espurjalego, Joventut Nacionalista de les Illes, merdufai, cagalló, budellot, mosca d'ase, carabassot . Ilefardós, davant els atacs d'un diari madrileny aturat, colló integral, espanyol i director de l'ABC. d'ideologia próxima a l'extrema dreta, contra el president del Govern Balear i el seu Govern, vol recordar que ara i aquí són problemes com les greus deficiències en sanitat i carreteres no l'aplicació de la legalitat en matè- ria lingüística— el temes que preocu- pen realment la societat balear, a més de les enormes pèrdues que signifi- quen els imposts que any rera any patim els ciutadans d'aquest arxipèlag per subvencionar altres comunitats (entre les quals no hi ha precisament Catalunya ni València). Qué passaria si un diari de Bar- celona és ficás amb el nostre Govern? Ens sembla no tan sols inadmissible, sinó fins i tot impensable. Consideram per tant igualment intolerable que un És el matrimoni Roig-Vila. Regenten l'estanc 75 (ca sa Santa), que fa prop de cent anys que está obert al públic del Molinar. diari de Madrid pretengui dictar al Govern Balear la política que ha de seguir. Ja tenim majoria d'edat! A les Balears no hem de menester ingerèn- cies externes de la premsa de Madrid com si nosaltres fóssim incapaços de governar-nos. Són aquests atacs irra- cionals els que ofenen la identitat de les Balears. No el nostre Govern, que es limita a protegir-la, com mana la Llei. Ens sembla incomprensible i molt trista la poca decisió del PP bale- ar a l'hora de defensar el Govern Balear i encara més deplorable que un sector del mateix PP és vegi alineat

amb aquests atacs exteriors. És - que aquesta gent está contra una Mallorca mallorquina? Voldrien una Mallorca Les germanes Riera són les madones joyas de Piscines Art, d'en Pau Riera. Fa cada dia més castellana? Joventut CADA DIA AL TEATRE PRINCIPAL mig any que s'han establert al Molinar. Nacionalista de Mallorca I/

'11T111 de Mallorca 15 DE GENER DE 1996 13 L975-1995: Vint anys SABÍEU QUE...? ... l'escriptor Néstor Luján, mort recentment, els últims anys de la seva vida va arribar l'herència franquista (m) a la conclusió que Espanya no té remei i que el millor per Catalunya és la independència? Així, el poble, és el factor que en semejante poso de nada tanto ello. Pero el argumento es peligroso. comprenderse, hemos conseguido A un entrevista del diari A VUI, ys importa per a l'essència del heroísmo personal, tanto esfuerzo No hubo ruptura, es cierto. De terminar con una milenaria tradición va din "Amb una Europa :ionament de l'estat, però que si intelectual, tantas horas y tantas entrada porque Franco murió en la de ferocidad social y degollinas. com la que volem construir, orta per donar legalitat interna- novias perdidas. El antifranquismo cama y si hubo ley de reforma políti- Hubiéramos podido caer, como això d'Espanya i l'imperi al al que es diu democràcia i no no valió la pena. El antifranquismo ca fue porque las Cortes franquistas Yugoslavia, en un pozo de sangre y espanyol no té cap sentit. altra cosa que una monarquia sólo puede entenderse des de la pose- la aprobaron, dato a mi entender sufrimiento. Pero nos salvamos. Espanya és un fracàs històric árquica. Les coses importants si sión moral: porque hubo muy pocos esencial y pocas veces analizado. Por eso, porque tuvimos coraje, de cinc segles. Ara, jo no he han quedat "atadas y bien ata- poseedores. El antifranquismo con- Quienes hoy sienten nostalgia de la inteligencia y tino; porque el país de arribat a aquesta conclusió '. No en va un degà de la premsa sistió en llegar al año 1975, a la pri- ruptura deben recordar que, de haber- hoy es hijo del esfuerzo de millones y per passió o per un esperit de tnyola admirat i respectat com mavera de 1975, diciendo que el se producido ésta, se habría produci- millones de ciudadanos, es por lo que clan, sinó per un pur procés ,usto Assía en una entrevista al Borbón era hijo de su padre putativo. do, con toda probabilidad, en sentido acongoja aún más el destrozo que el de raciocini". La premsa es- i "El Pais" del 17 de setembre E inmediatamente después, cuando contrario, como casi ocurre el 23 de actual Gobierno socialista está infli- panyola ha anat ben alerta a tguany etziba: desde el otro lado los conspiradores, febrero. Y que si tenemos democra- giendo a ese logro común. Ahí están, recordar-ho. "Lo que ahora vivimos se parece Cabanillas, Miranda y hasta el cia hoy ésta se debe a las garantías de aferrados al poder, chantajeados por- ante al franquismo, pero sin corresponsal de la telvisión alemana, libertad, respeto a la vida y a la pro- que tienen delitos que ocultar, desen- ico, y en eso es peor, pues él ese tan amigo del rey, dieron la señal piedad de quienes, activa o pasiva- terrando peligrosos fantasmas y des- ,nos contuvo el comunismo. En de salida, decir sí, bueno, ejem, al mente, colaboraron con el antiguo truyendo la fe en las instituciones arlamento no hay debate ni autén- Borbón y a tantas otras cosas. Y régimen, es decir, de una gran mayo- democráticas que ellos mismos ayu- s contiendas ideológicas, ni menos mal que entonces los antifran- ría de los españoles "del interior". daron a edificar hace ya años. Qué iera oradores, al contrario que en quistas dejaron de hacer el héroe y le Pues en 1978 se trataba de firmar la sucedió, dónde se perdieron, por qué epública, que tenían en los esca- empezaron a encontrar gusto a la paz, no de rediscutir la victoria. Lo nos ensucian este aniversario." "-) auténticos intelectuales, gente conspiración (...) (Cada domingo, en contrario es, digámoslo claro, ser Totes aquestes cites, però, les .niosa y culta. Los discursos que TVE-2, sirven los frutos amargos del franquista pero en negativo; es decir, podem enmarcar en una tónica gene- >yen hoy son vagos, pegajosos, antifranquismo. Los han recolectado ser un nostálgico de la Guerra Civil ral de tot l'Estat. Però als catalans, per :nos y no producen efecto en severamente Elías Andrés y Victoria que se ganó. Muchos, creo que la ser fidels al nostre "fet diferencial" Il1212 e. ¿Es el PSOE verdaderamente Prego. La transición no fue más que mayoría de los españoles, somos nos- sempre hem de patir per partida doble, ... la versió en català de alista; es capitalista el PP? Y esta una guerra perdida y 40 años de fra- tálgicos de que hubo Guerra Civil. ja que a pan d'haver de suportar Windows 95 ha de sortir a prin- ble supeditación de la justicia a caso pertinaz. Duele, duele mucho)." Son posiciones muy distintas y con- aquest estat cleptocrátic, a més n'hein cipis d'aquest mes? olítica, en la que los jueces con- Declaracions d'aquest tipus viene no confundirse de bando." de patir la seva variant colonitzadora. in según sus propias opiniones poden ser respostes contradictòria- O la que ens dóna l'escriptora Perquè per als catalans, aquesta barra- ticas y otros les jalean porque tie- ment per altres com Emilio Lamo de Rosa Montero a "El Pais" del 3 d'oc- bassada neo-imperial de tints pretesa- ... el 20% dels escolars ha pen- las mismas." Espinosa que en el seu article tubre d'enguany: ment demòcrates té unes traïcions sat alguna vegada suicidar-se a Si, mediocres reformistes són els "Nostalgias de ruptura" publicat al "Puede apreciarse el colosal imperdonables que ningú sembla tenir conseqüència de la manca ens dirigeixen i ens han portat a diari "El Pais" del 24 d'abril d'en- esfuerzo que todo el país hizo para presents o es pretén que no es tinguin d'autoestima: fracàs escolar, ;alai cul-de- sac. No en va, i se- guany ens diu: saltar sobre el vacío y labrarse un presents. Alguna veu esporádica, i ben manca d'amistats i de suport a en la línia de l'anterior peno- "En las últimas semanas se perci- futuro de modernidad y convivencia. ferma, pero:), l'ha denunciat amb tots familiar, depressió, etc.? a, el periodista del diari "El Pais" be en ciertos ambientes de opinión Estos veinte vertiginosos arios de els ets i uts. Així en un anide intitulat adi Espada en un anide del 10 una cierta nostalgia de la ocasión per- libertad que ahora cumplimos nos "Catalunya, encallada" del periodista 121212 ;ost d'enguany titulat "La transi- dida (1978). Al parecer no se depuró han dado la perspectiva suficiente Joan Crexell i publicat per la revista ... la casa reial espanyola ha L" pot arribar a escriure un pu- adecuadamente la vieja administra- para analizar lo que hicimos, y el "Debat Nacionalista" (gener-febrer decidit castigar el personal que -u i valent article sobre el mateix: ción franquista que quedó enquistada porqué, y el cómo. De modo que hoy 1988) se'ns canten veritats com un serveix al palau de La Zarzuela "Lo único repugnante de la tran- en el aparato del estado y que sería se advierte, como nunca antes,e1 cui- temple: i deixar-lo sense cava nadalenc Sn fue de dónde venía: de ese responsable, no sólo del GAL, sino dado, la generosidad y la buena "Ara fa dotze anys que en una per culpa que es va filtrar a la Lento armado , atravesado a lo también de la actual corrupción de la voluntad que pusieron la gran mayo- publicació per força clandestina hi premsa que Jaime de Mari- no de flebitis, bilis y hemorra- democracia. Estaríamos pagando el ría de los españoles en el empeño de dèiem: "Es bo de creure que si chalar era conegut amb el mal- . Lo que repugna de la transición precio de la reforma, un precio que la entenderse. Y así, porque los fran- l'Assemblea de Catalunya fos l'ex- nom de Forrest Gump? lile fuera consecuencia del fallo ruptura nos habría ahorrado. Habría quistas se hicieros el hara-quiri, y la pressió veritable d'un país oprimit tiorgánico. Lo que repugna y que replantearse una (otra distinta) derecha se recicló, y la izquierda no nacionalment en una situació de dic- 1-21212 le de veras es que la transición segunda transición, ésta como ruptura pasó factura, y los sindicatos se apre- tadura feixista, les coses haurien anat ... els menors de 25 anys supo- de sobre todo esto: el fracaso del (que se suposa hauria d'encapçalar taron el cinturón, y unos y otros, en de diferent manera. Com a mínim sen el 38% de morts per acci- franquismo, el que fueran a parar l'Aznar del PP). Hay algo de cierto en fin, intentaron tolerarse e incluso s'hauria internacionalitzat el proble- dents de circulació?

Gelateria i croissanteria L' ESTEL PALMA S.L. de Mallorca INFORMA'T INFORMA'T Víctor Raduá INFORMAT i Subirá NFORMA -1 Fabricació pròpia NFORIVIATT Xocolata amb xurros INFORMA'T Tel. 26 44 18 Pa calent to lo dia r4 <1., A 24 h. al. ~I 908 636 438 Ci Cardenal Rossell, 63 c/ Bmeu. Riutort, 7 C/ lila de Xipre, 35-b • Ciutat Jardí 07007 Coll d'en Rabassa (Palma) Can Pastilla Tel. 49 19 78 • 07007 Palma Tel. 26 81 02 14 15 DE GENER DE 1996 /1291134a411 de Mallorca

ma català i, d'altra banda, en un ordre quedava com a organisme de mobilit- espanyola: el diputat base Leta- rebé sense reserves de la Reforma FORASTERADES de coses més pròxim, s'haurien esta- zació de masses. Es per això que al mendia, d'EE i després d'HB, va pre- dels postfranquistes i la dispersió que blert uns lligams ferms amb la resta Consell només hi foren admesos par- sentar una esmena proposant la intro- hi va haver davant les primeres elec- Fernando Savater: Los nacio- de Països Catalans. Finalment s'hau- tits polítics exclusivament i, a més, ducció d'un nou article —en realitat cions democràtiques del 15 de juny nalismos que tenemos en ria superat l'estret marc de la reivin- restringits als d'àmbit nacional de un nou títol— sobre el dret d'autode- de 1977, no ens ha d'estranyar que a España están reñidos con el dicació autonomista, válida per als Catalunya i/o els Països Catalans. terminació: "Al ser presentada y l'hora de la veritat no tinguéssim ni sentido común. anys trenta, per anar a quelcom de Entre els components hi tornem a tro- defendida la enmienda, se produjo en Estatut de 1932 o equivalent quan, a 1212S2 més realista i d'acord amb la realitat bar: CDC, ERC, PSC, PSUC i UDC. la Comisión Constitucional una ex- sostre autonòmic, ni dret a l'autode- (del món al 1975)". Aquestes fases En el primer punt del seu programa, traña situación. El representante de terminació. Fernando Morán: los naciona- les vàrem escriure conscients que la entre altres coses, es tornava a insis- Convergencia Democrática de Cata- Però hi ha més. No podem estar- listas tienen un proyecto bas- fi del franquisme s'acostava i tot pen- tir en la reivindicació de l'Estatut del luña, señor Miguel Roca Junyent, y nos de recordar la diferencia de con- tante avanzado que no es un los representantes del Partido de los tingut nacional entre els actuals proyecto independentista cla- sant en una etapa histórica semblant: 1932 "com a primer pas en l'exercici Estatuts d'Euskadi i de Catalunya. ro pero que, evidentemente, la que es va produir al llarg del 1930 concret del dret d'autodeterminació. Socialistas de Cataluña (PSC-PSOE), català, en tiene una tendencia a la sepa- i principis del 1931, després de la Hi ha, encara, d'altres fets signi- experimentaron súbitamente unas En efecte, mentre en el text ración, de definición autóno- retirada del dictador Primo de ficatius, aquest cop datats ja als prin- grandes urgencias fisiológicas que el Preámbul, s'hi pot llegir.: "El pre- ma y eventualmente tiene Rivera. En efecte, en aquella ocasió cipis de la democràcia. D'una banda, les obligaron a ausentarse y les impi- sente Estatuto es la expresión de la una corriente separatista. cap de les forces democràtiques de a l'hora de discutir en el ple del dieron tomar parte en la votación. A identidad colectiva de Cataluña y Esas tendencias van a depen- l'oposició posava com a objectiu el Congrés dels Diputats la constitució sugerencia de ellos, un ujier me define sus instituciones y relaciones der de si el PP sabe encajar restabliment provisional del decret espanyola del 1978, només un dipu- comunicó que yo también debía con el estado en un marco de libre ese fenómeno. (...) Los nacio- de 1914 de creació de la Manco- tat i dos senadors catalans (Heribert experimentar sin duda las mismas solidaridad con las restantes naciona- nalistas vascos y catalanes se munitat de Catalunya. Ningú no hi Barrera, d'ERC; el senador indepen- urgencias y que haría bien en satisfa- lidades y regiones. Esta solidaridad equivocan al confiar en el pensava, en la mancomunitat, sinó en dent Lluís M. Xirinacs i el d'ERC cerlas al instante. Pero lo cierto es es la garantía de la auténtica unidad desvanecimiento del Estado- quelcom que la superes: des de l'au- Rossend Audet) van votar favorable- que yo me encontraba perfectamente de todos los pueblos de España". En Nación dentro del proceso de tonomia a la independencia, passant ment a la inclusió del dret a l'autode- bien y no sentía la necesidad de canvi al text basc hi ha una unidad europea. (...) Cuando per un estat federal segons les terminació en el text constitucional. moverme". I continua: "Los miem- Disposición Addicional que fa: "La yo era ministro, le decía en opcions. Vet aquí, doncs, que al final Tot i que la composició de les bros de la Comisión Constitucional aceptación del régimen de autonomía muchas ocasiones a Felipe del franquisme amb l'Assemblea de "Cortes españolas" no era gens favo- que finalmente tomamos parte en la que se establece en el presente González que por qué no Catalunya es produïa un fenomen rable a la seva aprovació, semblava votación nos pronunciamos todos en Estatuto no implica renuncia del hacíamos una política más involucionista pel que fa a la reivin- que es tractava d'una qüestió no contra de la enmienda, con la excep- Pueblo Vasco a los derechos que fuerte en el Ministerio de dicació nacional catalana: en lloc negociable i que, per tant, malgrat ción del diputado del Partido Na- como tal le hubieran podido corres- Cultura. (...) Es absurdo que d'anar directament a l'exigència del tot, els representants de CDC, PSC i cionalista Vasco (ara d'Eusko ponder en virtud de su historia, que no se dedique más a la lengua dret d'autodeterminació, es reivindi- PSUC hi votarien a favor. La realitat, Alkartasuna), señor Marcos Vizcaya, podrán ser actualizados de acuerdo española cuando es uno de ca el restabliment provisional de però, ho desmentiria aclaparadora- que votó a favor. No hubo abstencio- con lo que establezca el ordenamien- los instrumentos de defini- l'Estatut de 1932 "com a via per arri- ment (ací les evidencies anecdòti- nes explícitas".) Aleshores, la pre- to jurídico". ción histórica colectiva. bar al ple exercici del dret d'autode- ques ho confirmen. Jordi Solé Tura, gunta és immediata: és que aquests (...) A la lentitud intrínseca (del terminació". Un cop mort el dictador, ponent constitucional pels comunis- diputats i senadors consideraven procés de consciencia nacional) cal quan s'obrien grans possibilitats de tes, en el seu llibre "Nacionalidades y paper mullat o cosa del passat els tex- sumar-hi els efectes de tres anys de Joaquín Yarza, catedràtic es- català — i base, nacionalismos en España" (Alianza tos programàtics de l'Assemblea i el guerra civil i revolució i sobretot els panyol d'Història de l'Art: futur per al poble Editorial, Madrid 1985 pág 138) Consell? O és que els havien signat al quaranta anys de la dictadura antica- Hay una especie de paletismo gallee, canari...—, es va constituir el seu moment com un compromís per a talana del general Franco. Ho hem de nacional que lleva a algunos Consell de Forces Polítiques de explica la següent anécdota ocorre- guda el juny de 1978 a la Comissió cobrir l'expedient i prou? Les coses reconèixer: als catalans el franquis- a la exaltación de la . Catalunya. La intenció era que es convertís en l'organisme de direcció i Constitucional, quan es discutia el així, tenint en compte a més els me ens ha afeblit, mentre que als bas- pactes polítics, mentre l'Assemblea títol VIII del Projecte de Constitució errors comesos amb l'acceptació gai- cos els ha endurit." Q Antonio Alemany, puput de cresta molla: Nada, en toda España, incluida Mallorca, se DES DE CORT parece a la sardana, este baile horizontal, colectivo, L'activitat política com a xarxa de serveis personals comedido y asexuado.

Javier Marías, escriptor espa- CECILI BUELE I RAMIS, regidor del PSM-Nacionalistes de Mallorca a l'Ajuntament de Palma nyol: Unos indios de no sé qué En començar aquest any nou pausada, per?) sempre orientada que no que no n'hi hagi cap". A estrets dels papers on ara roman tribu exigen al actual Rey de que acabam d'encetar, el grup de directament cap a la recerca del finals de l'any passat, des de la escrit, i arribi a fer-se ben visible España que presente sus dis- regidors del PS14-Nacionalistes major benestar possible per a les Regidoria d'Acció Social, va als carrers, a les places i als habi- culpas por lo que en nombre de de Mallorca, volem manifestar persones i els co•ectius que es esser presentat el PLA ESTRA- tatges de la nostra ciutat. un vago antepasado suyo hicie- públicament allò que ja hem belluguen i actuen dins el nostre TÉGIC D'ACCIÓ SOCIAL per Dins aquesta gran xarxa de ser- ron unos soldados (...). De- expressat sovint, de moltes i molt entorn més immediat. Primor- als anys 1996-1999. Al moment veis personals, que han estat pro- masiado a menudo se oyen o diverses maneres, des que som a dialment dels més desfavorits. de la seva presentació, va esser posats per l'actual equip de govern leen esas fórmulas tan jactan- l'Ajuntament de Palma: conti- La feina política esdevé, per a valorat com a molt positiu pel a Cort, hi han d'arribar a calar tots ciosas: "Yo, en tanto que cata- nuam essent una gent que creu nosaltres, l'art veritable d'anar grup municipal del PSM-Nacio- i cadascun dels individus i coblec- lán...", o "Yo, en mi calidad de fermament en la feina política. aixecant, entre tots, aquesta ciutat nalistes de Mallorca. Tot i que tius que pateixen les situacions mujer...", o "Yo, como repre- Com una de les eines d'actuació nostra, en la qual es vagi desple- hem lamentat que hagi estat ela- més agres de la nostra societat. sentante de la raza negra...". pública que ens permet treballar gant cada cop més enfortida la borat al marge d'oportunes i Si no fos així, l'hauríem d'a 121212 més activament en benefici del nostra existencia com a poble. La necessàries consultes prèvies a la rribar a considerar com a u conjunt de la ciutadania. Per a persona humana, i, d'entre totes, ciutadania. Així i tot, creim que, autèntic fracàs. No tan sols d Carlos Trías, escriptor espanyol nosaltres, fer política és això, més la més feble, és la que roman al almanco damunt dels papers, es l'equip que ara governa a Cort afincat a Catalunya: Parece que que qualsevol altra cosa. centre del nostre punt de mira tracta d'un bon pla d'acció social sinó també de les altres force, al fin el nacionalismo catalán La política, per damunt tot, és preferencial. Quan som als inicis per a la ciutat de Palma. I desitjam polítiques que hi som representa comienza a soltar presa y treballar afanyosament per ro- d'aquest any nou que comença, que els aspectes positius de l'apli- des. I, per qué no dir-ho? Com replegarse sobre sus pintores- mandre sempre al servei dels ciu- volem continuar romanent al ser- cació concreta d'aquest PLA un veritable fracàs de tot el con cos nidos montañeses (...). Yo tadans i ciutadanes d'aquest país vei de les persones, molt més comencin a ser percebuts i valo- junt de la societat mallorquina tengo buenos amigos de origen nostre. Sobretot mitjançant actua- intensament que al servei d'unes rats ben prest per la ciutadania. malament s'enforteix el brancat andaluz, aragonés y riojano en cions públiques concretes que idees o d'uns plantejaments o Som ben disposats a collabo- ge d'una societat enriquida, s la órbita del PSUC, pero que reflecteixin amb nitidesa allò que d'uns programes. rar-hi activament, reclamant-hi aquesta no arriba a trobar I deim amb els llavis els qui hi creim incansablement tots els recursos i manera de parar esment i atendr . no por vivir y trabajar en Qualcú ha dit que, en una ins- de tot cor. Es tracta d'una activitat, titució pública, "val més que hi les mesures que facin falta, per- amb cura les més soterrades peti Cataluña se sienten catalanes. a vegades intensa, a vegades més hagi un pla d'actuació dolent, qué arribi a sortir fora dels límits tes arrels que la nodreixen. V> IITM, de Mallorca 15 DE GENER DE 1996' 15

Restaurant BINICOMPRAT Banquets de negocis, noces i comunions Carretera de Manacor, km 21'70 • Tel. 12 54 11 Cta. de Manacor, km 28 • Tel. 64 65 04 • 07230 Montuïri

Automòbils Restaurant SES COVES PLA DE NA TESA Cuina catalana. Reservan taula. S GM Aprofitau per visitar les coves de Génova. Compra i venda de vehicles OPEL Cl Barranc, 45. Tel. 40 23 87 C/ weyier, 12 • Tel. i fax 60 04 45 Pla de na Tesa 07015 Génova. Ciutat de Mallorca SERVEI OFICIAL OPEL BAR CENTRAL Menjars• Tapes variades • Entrepans SER VIAUTO ARENAL S.A. Som especialistes en paelles Carretera Militar, 185 • Les Cadenes Tel. 26 81 11 Menú del dia a 600 píes. C/ Cardenal Rossell, 80 07006 S'Arenal-Palma (Mallorca) Fax 74 32 77 c/ Barranc, 20 • Tel. 40 18 58 • Gènova Tel. 26 10 39 • Coll d'en Rabassa

RESTAURANT S'HOSTALOT BAR-RESTAURANT Amodirom ESPECIALITAT EN Menú dies feiners: 650 ptas. Cuina Mallorquina Arròs brut • Paella • Cordon blue • Bistec al pebre • Sípia Porcella rostida • Escaldums • Carn Torrada Conill a l'allet • Escalopa • Llenguado Meunier • Carns i Peixos Camí Vell de Sineu, km 5 • Tel. 42 87 12 c/ Grua, 6 • La Ribera • Can Pastilla • Tel. 26 10 73 S'Flostalot Sortida 10 autopista (dimarts tancat)

Escola de cuina BAR RESTAURANT ALL 1 PEBRE artiversairi Menjar típic Menjars preparats a domicili • Servei a restaurants Servei de buffets • Catering service for yachts Direcció: Begoña Asunción Carretera Militar, 208 • 07600 S'Arenal (Mallorca) Rafaletes, 1, baixos. Tel. 70 02 27. Ciutat Canonge Tarongí, 8 • Tel. 26 51 48 • 07007 Coll d'en Rabassa Tel. 26 89 64 (2 línies) • Fax 26 65 09

REGALA UNA SUBSCRIPCIÓ DE ,oveco_ Menjars mallorquins CAN TITO RESTAURANT PEIXOS I MARISCS FRESCS rk/ 4/CM, de Mallorca atritíc Carns i mariscs a la planxa CUINA MALLORQUINA un bon regal per a tot l'any c/ Palmera, 6 • Tel. 27 10 16 • 07006 El Molinar (Palma) C/ Cardenal Rossell, 92 • Coll d'en Rabassa • Tel. 491471

És n'Àngela Griñan de Campos. Al seu restaurant El Cangrejo Loco, a Ciutat Jardí, despatxa el peix i el El matrimoni Faios-Flores, que tenia el forn al carrer de Bilbao del Molinar, s'han marisc. El preu mitjà a la carta és de traslladat al carrer Capita Ramonell Boix. 4.000 pessetes. És na Joana Cortés, que regenta el restaurant Can Tito, al Molinar. Ha tret En Jaume Rido, de Barcelona, és un 30 milions d'uns dècims que Ii va dur dels amos i el cuiner del restaurant La el lotero Nicolau Morales. Tanmateix Cuina, al Portitxot El cocido madrileño, continua fent feina i despatxa la grae- de Mallorca les alubias de Tolosa i el bacallà a dife- liada de peix i marisc, les calderetes 11"12 rents estils és el que més despatxa. El de lagosta i altres delícies de la cuina preu mitjà a la carta es de 4.500 pesse- marinera. El preu mitjà a la carta és tes. El plat del dia val 1.000 pessetes. de 4.000 pessetes. 16 15 DE GENER DE 1996 1 9 1e2111, de Mallorca

PETITS ANUNCIS

Bonic terreny a Llucmajor Venc telèfon «Forma» ne- Al.lota molt atractiva i culti- Senyora jove, atractiva i Senyor de 70 anys, cultura (camí d'Alicantí). Cantó 11 gre, nou de trinca. 5.000 vada desitja amistat amb simpática, vull conèixer superior, amb molt de béns BORSA metres, caseta dos compar- pessetes. Tel. 835131 (Bel). senyora de 18 a 43 anys senyor interessant i de i estalvis, ben conservat, timents, a reformar. Pou, per a compartir la vida. bona posició per a unes fort i sa. Vull conèixer se- IMMOBILIÀRIA possibilitat de Ilum i telèfon. Es venen 2.500 pel.lícules Crida'm prest i ens coneixe- relacions amb ajuda econó- nyora amorosa, culta i for- Tel. 450994. Preu per con- de vídeo noves amb estoig i rem. 719534. mica. Ho necessit. 719534. mal. 719534. venir. precintades. Preu 200 pes- Venc casa de dues plantes setes unitat. Tel. 410668. Alt càrrec militar separat, Oficinista de 32 anys. Me Viudo de 64 anys, xef pri- a carrer cèntric de Sant Avinguda Argentina. Llog molt simpàtic. Vol entaular vull casar amb al.lota amo- mer d'hotel, cotxe, pis, Joan. Tres dormitoris amb pis de 5 habitacions, mo- amistat amb senyora culta i rosa i simpática. 719534. terres, estalvis... Tot alió possibilitat de cinc i cuina blat, xemeneia, electrodo- amorosa entre els 30 i els que es necessita per fer amb xemeneia. 4.900.000 mèstics, telèfon, dos banys. 45 anys. 717354. Mallorquí de 58 anys. 300. feliç una companya de veri- ptes. Tel. 298720. 75.000 pessetes mensuals PERSONALS 000 pessetes mensuals. tat. 719534. comunitat inclosa. Tel. Senyora ben plantada i ben Necessit amor. Necessit Venc pis al carrer Tóquio de 792490. jove desitja conèixer senyor senyora amable, sense Cap d'empresa de 27 anys s'Arenal. Tel. 295820. Professora rossa i alta, molt per a relacions esporàdi- vicis entre els 50 i els 60 amb estudis superiors. Magalluf, venc 16 locals atractiva, sense problemes ques. 719534. anys. Crida'm prest perquè Fadrí, alt, agradós. Vull co- Venc solar de 505 m 2 a Be- comercials. Planta baixa i de cap casta. La soledat me em trob molt sol. 717354. nèixer senyoreta fins als 35 Ilavista de ses Cadenes. Sr. pis 70 m2 . més terrasses en- posa malalta. M'agradaria Fadrina de 56 anys, alta i anys per formar parella. Castellano. Tel. 261255. tre 50 i 145 m2. Tel. 726306. conèixer senyor formal entre atractiva. El meu problema Professor d'institut de 43 717354. els 50 i els 60 anys. 719534. és la soledat. Vull conèixer anys. Pis a Ciutat, vaixell al Gran oportunitat! Venc pen- Benestar Costa d'en Bla- senyor amb la vida resolta club. Separat sense fills. Senyor de 47 anys amb sió completament renovada nes, 22 cases primera fase, Professora molt atractiva per a relacions de parella. Vull refer la meya llar amb empresa pròpia, grans a la Ciutat de Mallorca. 15 cases amb piscina, jar- de 55 anys desitja entaular 540586. senyora de cultura mitjana, beneficis. M'agradaria tro- 864017. dins comunitaris. Entrega amistat amb senyor culte garrida i galatzona, femeni- bar la meya mitja taronja, en 18 mesos. Tel. 726306. entre els 50 i els 65 anys. Separada de 27 anys, alta i na i ordenada. Tel. 717354. que sia culta i atractiva, de Traspàs botiga de queviures 711754. prima, amorosa i amb una 25 a 43 anys. 540586. en ple rendiment. Lloguer, bona feina. Vull mantenir Enginyer tècnic, separat, 63 25.000 ptes.; traspàs, 1.200. Funcionària de 29 anys. relacions esporàdiques anys, 172 cm, 80 kg, culte, Senyor alemany de 46 000 ptes. Molt ben situada. Simpática i alta. Vull conei- amb senyor solvent que me intel.ligent, amorós, formal, anys, amb bons ingressos, Tel. 296817, vespres. xer al.lot bona persona, pugui ajudar. 717354. afectuós... Cerc senyora o divorciat, sense problemes sense vicis i feiner per a fins senyoreta d'edat indiferent, familiars, alt i plantós. Vull S'Arenal, venc pis, 3 hab., ANIMALS DE formals. Crida'm al 717354. Metgessa de 38 anys, accept hándicap físic. conèixer senyora simpáti- bany, cuina, dues terrasses. COMPANYIA guapa, divorciada i com és Escriure a: Apt. de Correus ca. 719534. A la zona de la plaça de les Fadrina de 24 anys. Alta, de suposar sense proble- 41-46240 Carlet (València). Verdures. Tel. 263674. ben plantada i simpática. mes econòmics. Vull formar Fadrí de 40 anys, agent co- Vull conèixer allot fins als una nova familia amb se- Fadrina de 34 anys. Som mercial amb negoci propi, Lloc per dies apartament a Clínica veterinària. Lda. A. 30 anys, que sia fadrí, edu- nyor culte i comprensiu que garrida, amable, i amorosa. bons ingressos. Vull amis- Palmanova. És ideal per Artigues. Horari: 11 , 00- cat i feiner, per a sortir amb sàpiga fer-me feliç. 717354. Tenc ganes de fer-te feliç. tat formar amb senyora o trobades amoroses. Tel. 1300, 1600-2000; dissab- fins seriosos. 717354. 717354. senyoreta de 20 a 40 anys, 469441. tes: 1030-1330. Servei Senyora jove i ben planta- garrida i neta. 717354. d'urgències. Plaça de l'Es- Fadrina de 34 anys, ben da. Som casada però visc Separat de 30 anys, atrac- Deixaria cambra doble a glésia, 2a. Tel. 743854. Coll garrida i amb estudis supe- vuit mesos cada any tota tiu, alt, relacions públiques Separat total de 40 anys, alt, casa compartida, jardí i hor- d'en Rabassa. riors. Vull contactar amb sola i vull conèixer senyor en diversos idiomes. Vull plantós i agradable. M'a- tet. Molt econòmic. Prefe- al lot fins als 45 anys. Fadrí, formal per a unes bones formalitzar amistat amb se- grada viatjar. Xef de restau- rentment gent jove. A Santa feiner i formal per una rela- relacions. 719534. nyora o senyoreta garrida, rant amb negoci propi. Ponça, urb. Galatzó. Tel. ció seriosa. Crida'm al formal i amorosa. 717354. M'agradaria conèixer senyo- 671419. 719534. Fadrina de 42 anys, guapa ra formal i neta. 719534. alta i elegant. Me vull rela- Fadrí de 27 anys, tècnic Som una professora viuda cionar amb senyor culte i electricista amb negoci Fadrí de 34 anys, 185 cm VENDES de 50 anys. Som rossa, solvent de 45 a 60 anys. No propi. Cerc la companya de d'alçada. Gran professional jovial, alta i molt simpática. vull formar parella, només la meya vida. 717354. de la mecánica, amb estalvis Vull conèixer senyor alt, culte amistat. 717354. i casa gran. Vull conèixer la Vull comprar iot de 14 i formal per a formar una Funcionari d'Iberia amb meya mitja taronja. 717354. metres d'eslora amb tres nova llar. Crida'm al 540586. Si ets una dona que vulgui càrrec superior, 63 anys, cabines, coberta espaiosa, entaular unes bones relacions cotxe, finques, xalet i tot Divorciada, 39 anys. Hos- dos motors Diesel i dos Vull conèixer senyora pèl- amb una amiga, crida'm, te allò necessari per fer feliç la tessa culta, amable, amoro- llocs de control. Tel. roig natural per mantenir vull conèixer. 717354. IL.LUMINAR meya companya. 540586. sa i molt formal. Voldria PER 9 120197. relacions formals periódica- refer la meya vida amb se- LA SEVA LLAR ment. Som senyor solvent. Metge de 43 anys amb Autònom amb empresa de nyor formal. 717354. Venc motor Mercuri, fora- 719534. negocis propis vol conèixer sanejament, Ilanterneria i ELÉCTRICA borda, de canya curta, 2.2 senyoreta culta i elegant altres. Bon esdevenidor. Viuda 59 anys, bon físic, én trein estat. Preuí PYloed'aviació de 48 anys, per a relacions amb ajuda. Vull formalitzar amistat culta, casolana i bona per- 35.000 ptes. Tel. 753033 i fadrí, alt, fort i ben plantat. 717354. sana amb senyora culta, sona. Tenc xalet, cotxe i un NYEGOS 755460. Voldria entaular amistat atractiva, amorosa. Entre bon nivell de vida. M'a- Jaume Balmes, 45 • Telèfon 29 56 18 amb senyora de 35 a 50 Estrangera atractiva i ele- 30 i 45 anys. 717354. gradaria trobar senyor sen- 07004 Ciutat de Mallorca Venc contestador automàtic anys, que sia culta i formal. gant sense problemes vol zill i bona persona. 717354. marca Sanyo. Tel. 264259. 717354. conèixer senyor alt, culte i Constructor amb grans em- amb futur, de 45-60 anys, preses, casat. Vull conèixer Viuda de 53 anys, visc tota per formar parella. 719534. senyoreta o senyora jove sola. Tenc casa, cotxe i per relacions contínues. La estalvis. Vull conèixer se- ANUNCIAU-VOS DE FRANC A 1 9 1tCTI1 de Mallorca Som joves de color que ens puc ajudar econòmicament. nyor de 55 a 65 anys que volem casar i tenir fills amb 717354. sia amant de la llar. senyoretes espanyoles. 549534. Nom DNI Som alts, cultes i atractius. Jove de 16 anys. M'agra- Cognoms Tel. 717354. daria conèixer al-lota per Fadrina francesa, 27 anys, mantenir una relació. Tele- alta i rosa. Guia intèrpret. • Escriviu un sol anunci per cupó Metge especialista de 42 fona els vespres al 820816. Cent mil pessetes al mes i • Usau lletres majúscules ATENCIÓ • Escriviu dins el requadre el text anys. Som casat i tenc un Miguel. cotxe. Cerca home bo amb parell de negocis. Vull desitjos de casar-se. 71 conèixer senyoreta elegant Fadrí de 25 anys amb la 9534. per a relacions periòdiques. carrera just acabada, alt i 717354. plantós. Vull fer amistat Fadrina, 36 anys, professo- amb senyoreta intel«ligent i ra d'EGB, bona presència, Vull contactar amb senyora formal. 719534. familiar i amorosa. Vull ca- entre els 25 i els 45 anys per sar-me amb home culte, mantenir una bona relació. sense problemes i sense Ompliu aquest cupó i enviau-lo a: Tenc una bona feina, només vicis de 36 a 43 anys. 1:6°1101r11111 de Mallorca. Apartat de Correus 124. 07600 S'Arenal de Mallorca me faltes tu. 719534. 717354. 15 DE GENER DE 1996 17 1 9 19n111 de Mallorca

PETITS ANUNCIS

Som una viuda de 61 anys, Guarda de seguretat fadrí Mallorquí de 39 anys, estu- Cerc feina per fer a ca me- l'Associació “Xavier Ro- no tenc problemes familiars de 36 anys, fort i amable. dis superiors, vull conèixer ya. Tipus cerámica, saba- meu». Apartat de correus, ni dels altres. Només tenc Vull amistat sincera amb al.lota de similars cir- tes o similar. Tel. 297067. Motos 36. 43480 La Pineda. Tar- el desig d'entaular amistat senyoreta intel.ligent de 20 cumstàncies. Escriure a l'a- ragona. amb un senyor formal per a a 40 anys. 717354. partat 211 (07080) Ciutat. Cerc feina de representant Salom d'arts gràfiques o comercial El Consell Nacional Català un futur que ens interessi a Jeroni Pou, 9 • Tel. 468136 tots dos. Estic ben conser- Casat de 36 anys cerca Voldria correspondència amb de publicitat. Tel. 297667. ofereix diversos llibres, Tomás Forteza, 24 • 462686 vada i som ben agradable. dona per a compartir deli- dones de 45 a 50 anys. Jo en gratuïtament, a tot aquell 540586. ciosos moments. Convit a tenc 50. Francisco España. Persona cerca feina per fer que els els demani, al vol- sopar dins un iot a alta mar. Alfonso el Sabio, 2A-2-1. a casa. Mecanografia, cerá- tant dels drets i història de Si per a tu el més important Trucau preferiblement els mica, !listes de correus... la comuna pàtria catalana. és l'amistat i no el físic de vespres, fins devers les Tel. 297067. Venc YAMAHA 400 PM Z. Podeu escriure a l'Apartat les persones, si t'agrada dotze. Preguntau discreta- Peces noves. Assegurada. 15.071 de Barcelona- anar al cinema i a concerts ment per Toni. Tel. 299903. Es confecciona o arregla Amb casc. 150.000 pesse- 08080. o simplement conversar, qualsevol peça de vestir, tes. Joan. 835131. vull que siguis el meu amic Ets una al.lota educada SERVEIS cortines, coixins, etc. Tel. Primer llibre de poesia o la meya amiga. Jo sóc entre els 18 i els 32 anys, PROFESSIONALS 771005. d'Aurora de Bindor, Ade- gai i tenc 29 anys. Apartat culta, formal i amb ganes siara murmura una fada. 892-07080 Ciutat de Ma- de fer feliç un espòs? Som Es passen treballs a máqui- ENSENYANCES El trobareu a la llibreria De llorca. alt, de color i ben curro. na i per ordinador. Netedat i Verd en Blau de Son 719534. Home jove cerca feina d'a- rapidesa. Tel. 771005. Ferriol. Fadrineta aficionada a la judant a malalts o minusvá- Vols aprendre a conduir música, al cinema i a les Fadrina de 54 anys amb lids que estiguin a ca seva. Televisors, vídeos, ràdio - sense esforç? Vine amb Mestre s'ofereix per fer aventures, desitja conèixer aparença de 40, alta i 297067. cassettes, els arreglam. nosaltres! T'ho passaràs classes de repàs. Demanau un al.lot de 25 a 30 anys que sense problemes econò- Electrónica J. Garcies. C/ molt bé. Auto Escola Chela. per Bartomeu al telèfon tengui les mateixes aficions. mics. Desig formalitzar S'ofereix pintor empapera- Francesc Frontera, 10. Tel. Carrer 31 de Desembre, 48. 467931. Fins seriosos. 717354. parella amb senyor agrada- dor, econòmic, seriós, ràpid 264335. Coll d'en Rabassa. Tel. 759438. Ciutat. ble, culte i amorós. Crida'm i net. desplaçament per tot Front d'independentistes Divorciada de 60 anys, al 719534. Mallorca. Tel. 203239 Senyora de 46 anys, s'ofe- Professora titulada fa clas- catalans, que creuen que estudis superiors, delegada reix per guardar ancians o ses de solfeig, piano i har- treballar per Catalunya está d'empresa amb bons in- Som el centre matrimonial i Home jove cerca feina de malalts. Tel. 263227. monia. Individuals i en grup. per sobre de tendències i gressos i sense problemes d'amistat que ajunta més conrador o de vigilant de Tel. 756114. Magdalena. partidismes, ofereix butlle- de cap classe; desitja refer parelles cada dia. No se- finca rústica prop de Ciutat. Gabinet de Psicologia. tins de propaganda nacio- la vida amb senyor culte. gueixis amb més proble- 297067. Neurosis, trastorns de ca- Universitària fa classes de nalista. Escriviu a l'Apartat 717354. mes de soledat. Telefona al rácter, psicoteràpia infantil, repàs d'EGB i català a la de Correus 5.531 - 08080 717354. Reparacions de Tv, vídeos, depressió. Tel. 427193. zona de Pere Garau de Barcelona. Si estás tot sol com jo, àudio, antenes Tv. Tel. Ciutat. Tel. 243383. vine a veure'm. Som more- Secretària d'alt càrrec, vida 753580. Si estau interessats per la na, molt guapa, amorosa i resolta, 32 anys, molt sim- Estudiant de Filologia cata- literatura en català, podeu de gran cor. Tenc 28 anys. pática, amorosa, garrida, Bugaderia Lliterma. Auto- lana fa classes particulars subscriure-vos de franc a la 719534. ben feta... vull conèixer servei, rentat en sec i en d'EGB i BUP a 500 ptes revista LA FOREST D'ARA- senyor formal i culte de 35 banyat, neteja de catifes, BORSA DEL /hora. Tel. 243742. NA, plaça Mossèn Sorell, 6- Fadrina de 42 anys amb a 50 anys. 719534. servei ràpid. C/ Virgili, 17. MOTOR 14, València 46003. Cal fer- estudis superiors, amant de Tel. 266331. Can Pastilla. Cursos d'expressió corpo- hi esment dels vostres nom la llar i de la natura. Desitja Si tens entre 18 i 40 anys, ral. Grups d'adults els di- i cognom, adreça, codi pos- conèixer senyor formal. ets garrida i amb problemes Tallers Vidal. Diessel i ga- lluns a les 18 hores. Grups tal i població. També hi po- 717354. econòmics, jo te puc ajudar. solina. Cra. de Son Fangos, Tallers Les Cadenes. Me- de joves els dimarts a les deu subscriure gratis amics Som un empresari casat 280. Tel. 262048. Es Pil-larí. cánica xapa i pintura de 18 hores. Carrer Menorca, i companys, i fer-hi arribar Fadrí de 37 anys, cuiner de insatisfet. 717354. l'automòbil. Carrer del 6. Per 5.500 ptes al mes. els vostres suggeriments. primera amb feina fixa des Modista. Tallar i emprovar. Marés, 3-A. Telèfon Tel. 750041-713262. de fa 16 anys. Vull formar Atenció amics! Uniu-vos al Faig tota casta d'arranja- 265551. Ses Cadenes de una família plena d'amor. nostre grup d'amistat. Feim ments: cremalleres, baixos, s'Arenal. Estudiant de Filologia cata- Crida'm al 717354. excursions, sortides i altres etc. Tel. 292920. Maria dels lana fa classes de repàs activitats. Si teniu entre 20 i Ángels. Venc motocicleta marca d'EGB i BUP, preferent- Fadrí de 22 anys, agradós, 45 anys, escriviu a l'apartat NSR 80. Molts pocs quilò- ment assignatures de Ile- amb carrera de de correus 1.792. 07080 Planxisteria, pintura, mecá- metres, quasi nova. Tel. tres. Demanau per na Ca- Psicologia. Faig feina a la Ciutat. Abstenir-se borinots. nica. Taller San Francisco. 511223. rolina al 299829. ràdio. M'agradaria formar Camí de Son Fangos. Tel. una família amb tu. 717354. Intercanviam adreces de 490314. Es Pil-larí. Venc cotxe Renault 5 GTL «Amics de Joan Ballester i Penyes del Barça. Voldríem PM-L, per 110.000 ptes. Canals» ofereix de franc Jove de 28 anys, tenc un publicar coses del Barça i Pneumàtics Son Ferriol. Tel. 741388. material imprès i cassettes taxi i terres al poble amb en català. M. Colom, Ra- Equilibrat de rodes, canvi de de propaganda nacionalis- gent que se'n cuida. M'a- mon Llull, 33-5-1. Castelló rodes i pegats, alineament Si vol un cotxe nou de la, ta. Podeu escriure a l'A- gradaria conèixer fadrina 12005. de direccions assistida per nostra gamma, véngui i en Pértat 5.069 déSarcelone- formal. 717354. ordinador. Avda. del Cid, parlarem. Agencia oficial 08080; o telefonar al 93 Al.lota de trenta anys desit- 73. Tel. 427553. son Ferriol. Renault. Tel. 413867. Son 2194746. Delineant de 40 anys, 174 ja amistat amb joves que Ferriol. cm d'alçada, agradós i lliure tenguin sensibilitat per la Estudiant universitària d'In- Si voleu intercanviar adhe- de tota càrrega, sense pro- cultura i l'art. Apartat de formática fa classes de Venc cotxe Renault 5 GTL, sius, revistes, informació, blemes econòmics. Vull correus 1107-07080 Ciutat repàs d'EGB, BUP i COU a M-4623-L per 125.000 ptes. etc, sobre el tema d'allibe- conèixer senyoreta. 717354. de Mallorca. la zona d'Inca. Tel. 503063. Tel. 741388. rament nacional, escriviu a

MALLORQUINS! NO EMPRENYIS NATALICI? ANNERSARI? MALLORQUINES! CASORI? NOCES D'ARGENT?

No us trenqueu les banyes pensant en regals o pere- COMPRAU PRODUCTES grinant per botigues de 20 duros, regaleu subscrip- DE MALLORCA!! cions de VICIU d'un any, de dos anys o de cinc anys als vostres essers estimats.

SÓN ELS MILLORS DEL MÓN! Feu país, família i amistat tot alhora. EL MEU POBLE Digau-los-ho amb 1,11,1USI PUGEN S'Altra Senalla: Qué opinau de les proves nuclears al Pacífic?

Bernat ReüIl. d'Els Valide- l'associació de botigues Hem de fer boicot als productes francesos? mossa. per fer 60 anys. solidàries a les illes 121212

L'humorista Bibi, del diari S'Altra Senalla és una associació de comerç just. Baleares. Si raltre dia el vá- sense afany de lucre, que va néixer a Ciutat el mes de rem posar a la columna de febrer de l'any 1994 amb la finalitat de promoure el comerç Davallen per antimallorquí, mundial just entre l'hemisferi nord (desenvolupat) i l'he- sabut rectificar i el 22 de misferi sud (pobre i espoliat). Que els països del sud tenen una economía precària que depèn sempre -cada vegada desembre va fer una conya més- del nord, no és nou. No és nou tampoc que aquesta contra l'ABC i el PP. Ara vas economia precària empobreix radicalment els pisos del bé, Bibi! Que duri! Tercer Món. Els països industrialitzats treuen matèries pri- 121212 meres del sud, paguen poc per elles, i Ilavors venen els pro- ductes elaborats a preus que els menys desenvolupats no Els ajuntaments de Manacor i poden pagar. d'Alcúdia, que han demanat Per assolir els nostres objectius, sis mesos després Caterina Fortesa (es Moli- Miguel Pasqual amb els seus fills Pau i Caries (Sant Juan). esser municipis pilot per a l'a- d'haver creat l'associació, vàrem obrir una botiga al carrer nar). Un desastre. No compra- Això és un desastre. Boicot al francés. plicació del reglament de de s'Oli numero 6 de Ciutat (ara hem celebrat el primer ré res de Franca, i ara que he Normalització Lingüística. aniversari: en un any, el comerç solidari a les illes ha tret 15 milions a Sa Grossa de mogut vuit milions de pessetes). A la tenda es vol donar Nadal... La me va dur al forn 121-2S2 informació sobre les desigualtats entre el nord i el sud, en Nicolau Morales, que ven sobre la situació i condicions de vida dels productors més loteria. La Fundació Teatre del Mar i desafavorits (petits artesans i camperols, cooperatives i la regidoria de Cultura de Cort, alguns grups organitzats), també sobre el procés de manu- que han presentat el Projecte factura i sobre la inversió que el col•ectiu productor fará Los ESTEL Alcover, un circuit d'actua- amb el sobrepreu que paguem. de Mallorca cions de companyies de teatre Aquests són els criteris que regeixen el comerç solida- dels Països Catalans. ri que ja fa 25 anys que existeixen a Europa; a l'Estat espanyol hi ha botigues obertes des de fa pocs més de sis INFORMA'T 12S2S2 anys i en aquest darrer any la iniciativa s'ha anat escampant INFORMA'T Crup de pollencins. Injust. No gens ens estimen aquests que per tota la península, fet que ha donat lloc a la creació La Higa anglesa de futbol, que INFORMA'T comanden. l'artits mallorquins hem de votar. d'una coordinadora estatal, de la qual S' Altra Senalla n'és ha estat la primera de permetre membre fundador. aliniar jugadors de la Unió La nostra associació té actualment cent trenta socis que Europea sense cap tipus de , collaboren amb una quota anual. A nivell organitzatiu hi ha < < , limitacions. una junta directiva i diferents comissions de trehall on parti- , cipen tots els socis que volen. i ,...., Comissió de sensibilització i educació: actualment tre- ,,. .. La Mancomunitat del Rai- balla en la recerca d'informació sobre els productes que ' que ha posat en marxa un tenim a la venda i en un projecte per dur a les escoles; guer, ,, „olmo, 11 també són els encarregats de treure el butlletí de l'associa- ,.. programa d'inserció professio- . ‘ " nal per a joves. ció. ' ádllIllk ... _ - , Comissió de gestió i venda: supervisen les comandes, el 121212 magatzem i s'encarreguen de la tresoreria. ...ataibili., ° Sebastià Oliver (s'Arenal). Comissió de relacions: estableix i mantén contactes Me tan molta de rabia els Sebastià Amengual (Son Els fabricants de la pepa Bar- amb altres organitzacions, associacions, premsa... Xisca Fuster (sa Torre). Molt trancesos. Boicot als seus pro- Ferriol). Molt mal Fe!. Boicot que parla en catalá. bie, Aquesta ens ha semblat una forma d'organització molt malament. Boicot al francés. dueles i entitats. al francés. 111212 participativa i ha resultat molt operativa. Una persona está encarregada de coordinar tot allò La revista Es Saig d'Algai- referent a la botiga i gràcies al voluntariat podem cubrir NO MÉS PROVES NUCLEARS da que va celebrar el passat l'horari comercial. mes de desembre el quinze Els productes que s'hi poden trobar són diversos: hi ha 1E11 0 711- ani versar i. alimentació (cate, té, xocolata, canya de sucre, nous de l'Amazónia, especies...) i artesania (motxilles i bosses, 1212S2 ALS PRODUCTES FRANCESOS tapisos, roba, cerámica, bijuteria...). Comprant a les Tendes Solidàries feis una opció de Pime comerç-Afedeco per im- consum responsable: sabeu que comprau, sabeu a qui afa- Davant una agressió d'aquesta mena que afecta tots els habitants del planeta, no hi ha cap més pulsar la campanya "Compra al voreix allò que comprau, sabeu com está fet el producte i alternativa que una resposta radical. És per això que et proposam donar suport al BOICOT als La diferencia és petit comerç. quin percentatge del preu se'n va als productors. productes, establiments i interessos francesos. En la teva mà hi ha la possibilitat d'estrènyer el nostra". Si voleu més informació telefonau al 715.915. Marta govern francés on més Ii farà mal; la seva butxaca. Aquesta acció ens pot ajudar, mentre l'ha- Pizarro 12 guem de mantenir, a potenciar el consum de productes nacionals. Ací et presentam una rela- ció dels interessos francesos més habituals:

Distribució. Continente, Pryca, Alcampo, Intermerca, Intermarché, Leroy Merlin, Leclerq, Dia, Carrefour. Automoció. Renault, Citroén, Peugeot-Talbot, Mobylette, Total, Fina, Elf, Michelin, Valeo. PERSoNATGE DE LA MANsicid Llet i derivats. Llet Parmalat, Liet Reny Picot, Llet President, Llet Vilcontal, Llet Bridel, Yoplait, Danone, Dan'up, Babydel, Delifru, Gelats Miko. Formatges. La vaca que rie, Caprice des Dieux, 3 Chamois d'Or, Presid'or, Petit Suisse, Camembert, Gruyere, Roquefort, Rondele, SoLlette, Brie, 2, Plaisir de , Poite de Brie, Syrtor. Alimentació. Achicoria Leroux, Chaumes, Productes Lu, Productes Gerblé. Galetes. Declaré, Grafitti, Sant Michel. Figues Casagrain, Saint Albrey. Xocolata Lind, Poulain, Gigante Verde, Bonduelle. Begudes. Rene Barbier, Moet, Armagnac, Bardinet, Benedictin, Conyac Martell, Cointreau, Courvoisier, Grand Marnier. Aigües Evian, Aigües de Viladrau, Aigües de Vichy, Aigües Perrier, Aigües Fontdor. Hennessy, Kronenbourg, Marie Brizard, Napoleon, Orangina, Patxaran Olatz, Patxaran Zoco, Pernot, Remy Martin, Ricard, Rom Negrita, Savinsa, vins i caves francesos. Adrogueria i Perfumería. L'Oreal, Garnier, Eugéne, Dodot, Cacharel, Valentine, Channel, Briseis, Fler a Fler, Guy Laroche, Hermes, Jacop Delafont, Rochas, Boyal Ambré, Poison. Cristalleria. Alcolor, Arcopal, Cristel, Crystal d'Arques, Cuisinox, Duralex, Rondo, Pyrex. Altres interessos. AEG, Air France, BNP, BIC, Cartier, Credit Lyonnais, Damart, Fiche!, Gan Assegurances, General Biscuits, Bicicletes Gitane, Gitanes Tabacs, Gaulois Tabacs, Golf Poalto, Hayas, Yves Rocher, Label Rouge, Legran, Lyonnaisse España, Mare Nostrum. Material Elèctric. Mavic, Metal Mazda, Moulinex, Paribas, La Paternal, Pechiney, La Previsión Hispalense, Pronda, la Reduelle, Rhone-Polenc, S.A. de Fibras Artificiales, Sacilor, Soc.Espa. del Oxígeno, Société Generale de Banque, Sonocolor TV, Tefal, Tubo Fabrega, Usinor, UAP Assegurances, Vinidor. 15 DE GENER DE 1996 112 /,n? l de Mallorca

La Direcció de la Joieria María José

des Coll d'en Rabassa

vos desitja tiri bon any 1996

í dóna. l'enhorabona a tots aquells que han tret Sa Grossa de Nadal

Molts d'anys a tot S

Continuara amb la Joieria oberta al carrer del Cardenal Rossell, Telèfon 262294

COLL D'EN RABASSA 20 15 DE GENER DE 1996 de Mallorca Continua la irritació de Mallorca contra els nazis de l'ABC

Els atacs de Diario 16 i de cavaller herald Cotoner, ¿molt màxim exponent periodístic Raphael Pherrer, resposta a la l'ABC contra Mallorca continuen noble o simple botifarronet?, d'aquesta filosofia dispara tota pregunta de Bartomeu Amen- provocant una allau de reaccions pretén ocupar una cátedra lin- la seva artilleria és perquè pel gual: —Bona l'ha armada l'ABC de protesta. Els insults de la prem- gual, més que de lingüística, a visor del seu armament hi veu amb Soler. —Cal acomboiar sa racista i neo-nazi de Madrid la UIB. (...) Jo pens -som un un enemic molt gros (UH 24. Cristòfol Soler perquè no se contra la política lingüística del plebeu i per les meves yenes, XII.95). senti totsol en aquestes tràgi- Govern balear i del seu president, més que sang blava, hi corr un ques circumstàncies. Fixa't, Cristòfol Soler, ha generat un roll binissalem reserva rojíssim- l'altre dia Ii vaig demanar un seguit d'articles i de declaracions, que el cavaller herald Cotoner Biel Mesquida, escriptor: El cro- autògraf damunt la portada de que ara transcrivim. Redacció de per devers Ciutat, que són es hauria de deixar en pau el seu nista no es pensava que hauria l'ABC, és un moment històric defensors des mallorquins. Pe- President, que és el meu també, d'acabar l'any amb aquesta per a la nostra comunitat. Ens Guillem Morro Veny, historia- rò, mira quines coses, entre ells i tornar a l'escola de pàrvuls defensa per escrit del seu presi- ataquen, això vol dir que exis- dor: L'envestida irascible i des- xerraven en foraster, que jo els (¿Cotoner o Cotorrer?, UH 23. dent, el verament Molt Ho- tim (DM 24.XII.95). raonada de l'ABC, s'inscriu en he sentit! XII.95). norable Cristòfol Soler. Defensa el marc estratègic que sectors No n'havia de menester contra els litres de tinta i imatge Gabriel Galmés, escriptor i co- de la dreta espanyolista més re- saber d'altra: en Cotoner i el Pere Morey i Servera, escriptor: grogues (literalment i en tots els mentarista: Alió més memora- accionària, promouen a través seu sicari fent mercat per Si- Carta oberta al Sr. Soler: vos sentits), que carregades de false- ble, això no obstant, será que de certs mitjans de comunica- neu. Tanta sort que no m'agla- faig arribar uns quants pro- dats, errors, calúmnies, inexac- gràcies a l'ABC tota la progres- ció. Guillem Morro responsabi- piren (Cotoner i "los corderitos" verbis xinesos que he anat ar- tituds, desbarats, baixeses, gue- sia del país s'haurà vist obliga- litza alguns botifarres mallor- UH 28.XII.95) relegant i que pens que vos rracivilismes, insults i mentides, da a tancar files en torn d'un quins del PP d'estar darrera l'atac seran útils en les circumstàn- li ha llançat un diari madrileta representant de la dreta tradi- Miguel Julià i Prohens, escriptor: cies actuals: que comença amb les tres lletres cional (Viriato Soler, DM 24. No és cap secret que la identitat "Un home es mesura tan de l'alfabet i que és un fenomen XII.95). de Mallorca está sovint ame- pels seus amics com pels seus de franquisme desfressat de naçada per determinats cena- enemics". democràcia. Són tan brutes i Josep Portella, diputat autonòmic cles de gonelles i neofranquis- "Fa més renou un ase que d'EU per Menorca: El diari ha tes, majoritàriament integrats brama que cents savis que estu- tret els seus canons i s'ha fet o per mallorquins que han adop- dien". fort dalt de tot l'Alcázar. Sense o tat conviccions nacionals bas- "La lloança del savi és or, pietat, ha començat el bombar- 2 tardes, cada dia més apropats a deig contra la població civil CD però la crítica del neci és argent". l'extrema dreta, promotors En conseqüència, tant l'edi- indefensa de les Illes Balears. de l'ABC contra Cristòfol Soler: d'unes Balears definitivament torial de l'ABC com els anònims Mai no m'hauria pensat que amb tot, la moguda que han sotmeses, sense autonomia ve- que té l'honor de rebre cada dia em faria de la Resistència per pretès alguns "aristòcrates" del ra, provincianes, sucursalistes, són un dels més grans homenat- defensar el teb "impuls lingüís- PP balear —el nom dels quals ges que home pot rebre. tic" del president Soler. (...) La fins avui ens era desconegut, Rebi la meya simpatia, res- brutals les maniobres informati- campanya continua amb el almenys a nivell públic— no pecte i felicitació. ves d'aquest diari abcedenc con- suport als collaboracionistes, a seria gens alié als seus objec- tra un Soler que defensa com alguna cosa que es diu "Plata- tius, el desgastament del presi- Raphael Pherrer, cantant: Ara pertoca l'Estatut d'Autonomia forma cívica en defensa del dent Soler; i recorda que ja fou més que mai és el moment de de les Illes Balears i la denomi- mallorquín y del castellano", la dreta més reaccionària de Ma- donar suport a fons al Pre- nació de llengua catalana en les una espècie de Govern de Vichy a l'ombra del garrover. (...) He drid qui donà la sempenta defini- sident Cristòfol Soler que s'ha seves modalitats mallorquina, Ilegit tota aquesta rondalla (ja tiva de Cuba cap a la independèn- atrevit a fer les primeres passes menorquina, eivissenca i for- veuen en ocasions com es fabri- cia aviat farà cent anys: Fou, perquè aquestes Illes puguin menterina, que només poden ser precisament, aquesta intran- colonitzades per Madrid i ene- optar a les legitimes aspiracions preses com un dissortat exemple quen i manipulen les realitats) i no m'ho creia. L'ABC, butlletí sigència en el reconeixement migues de Catalunya. Aquests que atorguen les lleis aprovades d'aquesta violencia verbal que reaccionària, del fet diferencial i del dret a cenacles han declarat una gue- al seu moment, pel Parlament sol estar, desgraciadament, a de la dreta més contra el president, contra el l'autogovern, un dels factors rra amb dos fronts: un contra balear. (...) El recent atac ten- una passa de la física (Per qué PP de balears, contra l'Estatut que accelerà l'emancipació de el President de l'actual govern denciós de la premsa d'ultra- els poetes en temps de penúria? d'Autonomia, la Constitució i les colònies americanes durant balear... (...); l'altre front con- dreta espanyola contra l'acti- (DM 28. XII.95). el que faci falta. L'ABC, amb la primera meitat del segle XIX tra el patrimoni i la mateixa tud complidora de la Llei de arguments que fan plorar, amb i la independència de Cuba a ánima de la societat mallorqui- Normalització pel president Ossifar: Es diari cómic ABC un extremisme, amb una radi- finals de l'esmentat segle (Polí- na, la llengua pròpia. (...) És Soler és una bona notícia... (...) s'ha dignat, per una vegada i calitat i un caramull d'impro- tica i lengua, UH 27.XII.95). ben evident que els esmentats Els popes del nacionalisme es- esperan( que sigui sa darrera, a dissidents recorren a la confu- xerrar de ca nostra. Sa setmana peris que només s'expliquen en un "ram de Locura"... s'alcen Antoni Serra, escriptor: Me fan sió de la gent, a la tergiversació passada podíem llegir, després contra un procés natural, és el pena els Cotoner. Me fan pena de les paraules i conceptes i a la que posassin es President Soler "alzamiento". (...) els nacionalcatólics mentals i destrucció de l'autoestima del com a paladí des pancatalanis- El problema, per l'ABC, és inquisitorials que abriven, per nostre poble, intentant fer-li me, sa següent opinió "con la que quan doni per acabada l'o- sistema, el fantasma del catala- creure que l'aigua per ser camisa nueva": "El castellano y el mallorquín son las lenguas fensiva haurá deixat la dreta nisme. (Que ve l'home del sac, bona, ha de venir del Manza- mayoritarias de las islas". Des sense partit a Balears. És el UH 26.XII.95). nares (Nadal, justícia i pau!, UH 28.XII.95). d'Ossifar Nius volem fer dues problema o l'objectiu? (La gue- rra freda de l'ABC, DdM 27. Miguel Segura, escriptor: Ha apreciacions: efectivament es XII.95). vengut una gentada, avui. Però Antoni Sena, escriptor: Ja no sé panyol xenòfob (que no admet castellà des de "el decreto de es rebombori l'ha mogut aquell —com a bon agnòstic civil— si les altres nacionalitats de l'Es- Nueva Planta", es sa llengua ja que Román Piña, catedràtic d'Història senyor alt i ros, que parlava en alió del "disputat" Cotoner és tat espanyol) estan tan alar- majoritària a ses illes, del Dret i militant del PP: Ara foraster i deia que volia tots "es cosa de noblesa antiga o només mats que fa poc dissenyaren tot tots ets illencs estam obligats a mateix anar contra el presiden( corderitos". (...) No sé que s'ha de pura botifarroneria. una insultant portada del diari sebre-ho: el que no sabíem és Soler me sembla suicida. Al con- embolicat, que havíem de sal- ¿I on ha estudiat lingüística ABC contra un President que que s'eivissenc, es formenterenc var fora vila de sa invasió cata- aquest molt noble, digne, eru- vol que es compleixi la "legisla- i es menorquí eren dialectes des grés regional ja farem el debat imprescindible en tot para( lana. (...) Després he sentit a dir dit, saberut herald cavaller ció lingüística" aprovada al seu mallorquí. Gràcies, Ansón, per El president ha de que eren dos senyorots grossos Cotoner? (...) Per ventura el dia democràticament. Si el il-luminar-nos (DM 24.XII.95). democràtic. 15 DE GENER DE 1996 21 1°11 41tMk de Mallorca governar i ha de sentir-se segur _41P• 4GIP L» DAVALLEN i nosaltres sense adublacions fer un front comú en defensa de El rei d'Espanya per pressio- valors que són molt superiors a nar l'Ajuntament de Ciutat per la falsa polémica montada, assu- tal que no es compleixi la sen- mint la normalització lingüística Botifarres tència del Tribunal Suprem que amb esperit liberal. "Fer país" mana esbucar les obres il•legals que els problemes no són pocs de la casa de la seva germana. (DdM 24. XII.95). JAUME SASTRE

L'altre dia es va morir tota una La companyia aèria espanyola senyorota botifarra de Ciutat amb lli- UN JUTGE Ibéria, que l'any passat va per- natges il-lustres plens de rovell i de dre 47.000 milions. verdet com Villalonga, Cotoner, D'UN Zaforteza i Verí. També es va morir un botifarra coronel d'infanteria reti- JUTJAT Francisco Berga, que després a: rat amb llinatges distingits com Gual d'enfonsar la CAP i de fer les de Torrella, Truyols i Villalonga, i en MENJA mil irregularitats a Brokerval, quina llengua pensau que van publi- ha tingut la barra de sortir a la premsa criticant el carácter José M Sarriegui, periodista: car les seves esqueles als diaris? Per FET6( dels mallorquins. Será poca- ¿Per ventura qualcú no ha que- ventura en el seu estimat i llepat vergonya!! dat estupefacte en llegir les mallorquí? Podeu pensar! Van es- informacions que ha anat criure l'esquela en foraster, això és, D'UN 121212 traient durant aquests set dies en espanyol! Perquè en castellà El jutge titular del jutjat d'ins- el diari ABC, com si a les Illes xerren i escriuen aquests botifarres trucció núm. 9 que va deixar en Balears s'estigués vivint una que sempre han odiat convulsivament PENJA 71 guerra civil pel nom de l'idio- el poble de Mallorca, amb la seva llibertat l'home que va tirar per ma propi de la comunitat? ¿Per llengua i els seus costums. Evident- la finestra la seva companya ventura el periodisme está pati- ment no tots els nobles mallorquins, des d'un segon pis del carrer de Ciutat. nant cap al libel pur i dur? Xim Gual de Torrella o Jordi Descal- PI,- ¿Per ventura som tan idiotes lar, per exemple, són botiflers-boti- que no sabem resoldre els nos- farres. D'aquest tema aviat en parlaré de tots els botifarres com Joaquín la primera vegada que me cag amb tres propis problemes dins ca més extensament. Els botifarres són Cotoner que els llepen el cul, repro- ETA per actuar dins el nostre territo- El batle de Ciutat, Joan Fa- nostra? ¿qué es pot esperar uns traïdors i uns collaboracionistes duiré un fragment d'un poema d'I. ri assassinat gent innocent com ha geda, per fer la pilota i llepar el dels qui permeten veure els que deuen els seus títols nobiliaris Raventós: passat ara fa poc a València o com ja cul d'una manera llastimosa a seus llinatges dessolats -Alomar precisament a l'enemic mes gros que va passar a Vic o a Hipercor de la germana del rei d'Espanya per Palomar, per exemple- ha tingut mai Mallorca, Felipe V, en - Maleït, sies per sempre Barcelona. Els bascos, amb cara en l'afer de la casa il.legal de sense que per aixe, se'ls senti honor del qual encara avui en dia els en tots néts i en tos renéts, tapada o sense, no tenen cap dret a Porto Pi. remugar? (Curso Acelerado de mallorquins quan anam a cagar o a com a rei i com a lladre. interferir la independéncia dels 121211 Mezquindad, DdM 24.XII.95) pixar deim: —Me'n vaig a can Felip: Tu podrás portar corona, Països Catalans. o també quan de l'excusat en deim el rei Felip, fill del francés, El servici de correus tercer- Mateu Morro, secretari general trono, tot això en honor de Felipe V, mes el cor de ma nissaga El colonitzador José M. Carbonero mundista que té 12.000 cartes del PSM: Em preocupen les acti- el canalla, el gran criminal que va no el tindreu ni tu ni els teus. El colonitzador espanyol José Ma sense repartir corresponents a tuds xenòfobes i la intolerància, esbucar la nostra nació amb el Crema, mata, bot.vineja; Carbonero du les sabates girades de les urbanitzacions de Llucma- que de vegades es maniesta en Decreto de Nueva Planta. Barcelona tens als peus; peu. L'altre dia aquest bergant va jor Badia Gran, Badia Blava i comportaments tan grotescs En honor de Felipe V, de tots els llanca arreu sang de ses yenes; escriure un article titulat El año del sa Torre. com el de l'ABC. borbons que li han vengut darrera i l'esperit quedará en ferm. barco en qué afirmava: Tal vez, la I vindran segles i segles figura del barco es la que mejor i en la tomba jauràs fred, ilustra una tendencia emergente Els dirigents del PSOE Joan i aquest poble que ara ensorres que, desgraciadamente, no ha March i Josep Alfonso, que 1-liverri de 1995: s'aleará jove i potent. hecho más que comenzar. Me deuen més de dos milions per El present per agonia, refiero al rechazo que de nuevo multes de trànsit, i Josep Moll, recitals de poesia de M. López l'avenir per venjament; provocan los forasteros -los foras- que aparca el seu cotxe particu- Crespí per tota Mallorca maleït sies per sempre teros pobres- (UH 4.1.96). El Sr. lar a la zona de vehicles ofi- en tos néts i en tos renéts. Carbonero no ha dit res, contra la cials de la placa de Cort.

campliya dels diaris de Mtidrid, S21-212 Dins del programa "Una de llibres!", que aquest hivern ha Cares tapades al 31 de Desembre l'ABC i Diario 16, contra Mallorca. El Ministerio de Justicia, que organitzat "la Caixa" i, convidat pels diversos Departaments de M'agradaria saber qué feien a la Ni el Sr. Carbonero ni el Sr. Eberhard encara no ha reparat un ascen- Cultura de bona part dels Ajuntament de Mallorca, el nostre manifestació de dia 31 de desembre, Grosske! Quan Julio Anguita, el pas- sor dels jutjats d'Eivissa ava- col-laborador M. López Crespí (Premi de Literatura de la Diada Nacional de Mallorca, mitja sat onze de setembre va insultar Jordi riat des de fa deu anys. de Catalunya 1993) ha realitzat una sèrie de recitals colla d'invidus amb les cares tapa- Pujol i el va tractar de "feixista", tot des, xerrant foraster, amb banderes Catalunya va tancar files entorn del poètics i conferències damunt la transició i el compromís cívic del 121-211 l'escriptor mallorquí. Els actes s'han fet a sa Pobla, Cala Ratjada, estrangeres com la soviética i dient seu president, incluït Rafel Ribó El govern genocida del PP al Villafranca, Lloseta, Campanet, Lloret, Llubí, etc, etc. L'autor de "goras a ETA"? Aquests tipus el pri- d'IC. Ara l'ABC ha insultat el presi- País Valencià, sa Pobla ha donat a conèixer d'aquesta manera, a un ampli públic mer que han d'aprendre, si és que dent de Balears, Cristòfol Soler, i ni que ha derogat l'ordre de convalidació dels popular allunyat dels circuits normals de la poesia, una acurada realment són bascos, i no infiltrats de Grosske ni Carbonero han piulat. títols de català. selecció de poemes que havien obtingut els més importants guar- la policia espanyola o membres del ¿Qué tenen en comú aquests dos GAL, és que cada terra fa la guerra i canalles amb l'ABC? Doncs el fana- dons de poesia que es convoquen als Països Catalans (Miguel 121-212 Martí i Pol, Salvador Espriu, Joan Salvat Papasseit, Mara que aquí són estrangers. Els indepen- tisme espanyolista, uns en versió Manuel Jaén Palacios, diputat Manent, Ventura Gassol, Grandalla (Principat d'Andorra), dentistes catalans mostram la cara d'esquerres i els altres en versió foraster del PP, nomenat Ciutat de Castelló, Alacant, Ausias March, Ciutat de València, perquè qui cara ven cara honora. d'extrema dreta, per() imperialistes "andaluz del año" per la Casa Ciutat de Perpinyà; (Festes Nacionals de Cultura Pompeu Fa- L'any vinent, si els propis organitza- espanyols al cap i a la fi. Sr. Car- de Andalucía de Menorca. bra 1988), etc, etc. Donam l'enhorabona al nostre col-laborador dors no són capaços de controlar bonero! El barco de rejilla no va per Després n'hi ha que es fan els per la important tasca que realitza per tota Mallorca en defensa de aquests quatre penjats que van d'ar- als forasters pobres! El barco va per ofesos si els diuen forasters! la nostra llengua, la nostra cultura i, evidentment, la poesia mallor- rogants en casa d'altri, será qüestió vostè, el Sr. Grosske, l'ABC i molts quina contemporània. Q que els propis manifestants els fotem d'altres que no tenen res de pobre, fora a les bones o a les males. No és sinó al contrari! 22 15 DE GENER DE 1996 1911tMl de Mallorca

El matrimoni Mansilla-Cárpio d'Extremadura fa set anys que regenta la taverna En Josep-Lluís Pinya és l'amo del En Miguel Riera és el delegat de "la El Gallo, al Coll d'en Rabassa. Bungalov, un restaurant de Ciutat Caixa" al Molinar. Aquesta sucursal Jardí especialitzat en arrossos i peix a fou oberta fa deu anys i aquests dies la planxa. 3.500 pessetes és el preu té molts d'ingressos d'aquests de Na Joana Martorell fa trenta-tres anys mitjà a la carta. trenta quilos. que té una perruqueria al Molinar.

En Joan i n'Antònia són els amos de la Marisqueria Ancla, a la Ciutat Jardí. Un lloc on es menja el peix i el marisc a la planxa. 4.500 pessetes és el preu mitjà a la carta. En Joan Cervera de Campos és el El matrimoni Gual-Coll regenta des de fa vint anys una botiga-carnisseria a la director de la Banca March del Coll placa de sa Font, del Molinar. d'en Rabassa. Una sucursal que va obrir ara fa 19 anys. Aquests dies han obert comptes milionaris.

En Pere Homar és el gerent de la En Mateu Fiol és l'amo, des de fa En Sebastià Forner fa 26 anys que té En Jaume és el director del banc Immobiliària Monto S.A. del Coll. Una trenta anys, del Bazar Les Palmeres, sastreria oberta al Molinar. Ara ha tret

Sanpaolo, una sucursal que va obrir immobiliària que té bons pisos venals al Portitxol. Ven ormeigs per als pes- 30 milions, per() no es retirará de la ara fa tres anys al Coll d'en Rabassa. al Coll d'en Rabassa. Na Maria-Teresa Ferrer de Barcelona cadors i ferramenta per a les barques. feina. Aquests dies molts de collers i alguns fa catorze anys que ven peix i marisc arenalers II han duit milions a guardar. congelat a Congelats Comes del Coll. ... ,,....,..,....„....„ 1~1

Ir' t „, ,- í . II . ,, > .. , , , -,:, . . ,.. - N.... , ...., ,, \ \ En Joan Martorell ha tret trenta milions a Sa Grossa. Diu que pagará quatre

En Joan Garcia fa setze anys que deutes i guardará els doblers per pas- En Josep Fernández fa quinze anys El matrimoni Martorell-Brossardt regenta des de fa vuit anys el restaurant del

arregla televisors, vídeos i equips de sar unes bones velleses. Continua que va obrir el Taller de Pneumàtics Club Marítim Llevant, al Molinar. Les paelles i el marisc a la planxa són l'espe- música al Coll d'en Rabassa. amb la floristeria oberta al Coll. Ferrer, al Coll d'en Rabassa. cialitat de la casa. 2.500 pessetes és el preu mitjà a la carta. L'IC.211 de Mallorca 15 DE GENER DE 1996 23

Clc• e Atas botifler Heu sentit la solfa esquerdada d'aquesta colla malparida de renegats Quinze anys de L'ESTEL i traïdors botiflers que no saben llegir més enfora CLIMENT GARAU DE LLUCMAJOR de les tres primeres lletres de l'ABC?

Quin paperet mes trist el seu Tothom té un esperit, En Mateu Joan ha estat Can Tronca fama ha cobrada diria aquell senyor pot dir molt diferent, un home de resistenci, per fer exquisit menjar, eixit de la pagesia nostrada an això tenim present ha tocat sa conseqüenci sa senyora sempre está que fou l'Antoni Maria Sbert, perque mos ha succeït. de molt burgès insultat. passetjant sa seva ombra. mort a terra mexicana. De Sant Joan en Florit Tothom ha desafiat És dona ben amorosa a s'Arenal se'n va anar, alçant ben alt sa bandera, alegre i divertida Jo en sent vergonya de tanta mala baya, un diari va crear des català duu quimera d'esperit ben deixondida, amic em consider de totes les races, amb esperit decidit. que es parli amb dignitat. del restaurant molt gelosa. mes sé quins són els meus llinatges, quines són les arrels de la meya gent. A dins el seu cor vertia Els quinze anys tenim en compte al català defensar, que el diari se funda, T-G1 Visca Mallorca, i visca el català. llengua que el rei va deixar ho hem volgut celebrar de Mallorca 4uan la illa conqueria. `nant a menjar a can Tronca; Joan Antoni Estades de Monteaire i Bisbal La gent distanciaria fan una feina gojosa, Cavaller del Sant Sepulcre, membre de la Unió de Je sa consigna deixada, a tothom sol agradar, la Noblesa de Mallorca. I N FO H ïV AHÍ Je sa lluita acarnissada ben content tothom se'n va, lile al sarralá oferia. es menjar bo se té en compte. INFORMA'T Dones sí senyors, i perquè així consti.

A L'ESTEL de Mallorca Temes italians dels anys seixanta

EN VICENÇ DE SON RAPINYA QUAN, QUAN, QUAN Que molts d'anys INCINERADO/01 OÍ SoN (guando, guiando, guando) pugueu complir PSOt Psm- uM Domen/ EL 1-PLA amb salut i alegria, En ritme xa xa xa envoltat pels qui c/CrAC,A rió! 0 N'o cAcwis tivc/NER4Do44 vos admiren: companys, CA 6.4 NoAt44 t./72,1c col•laboradors i amics. GVe es A4017 Atil144 Digue'm quan podrás tornar, digue'm quan podré abraçar-te Així mateix també vagi l'hora, el dia, quin será, la meya felicitació que et podré tornar a besar. a la gent que esta subscrita a tan formosa revista Digue'm quan podré mirar tan senzilla i populista. el somriure dels teus llavis als teus ulls, el dia clar Que d'avui en endavant que tu saps il•luminar. cada entrebanc nova motivació sia, Cada dia esperant nova font d'inspiració és un dia perdut a l'hora de fer anar i així mor cada instant la vostra sana follia. de la meya joventut. I poder seguir així Diguem quan podrás tornar. escampant an es vuit vents Diguem quan podré besar-te. el parlar de n'Alcover, Quan et besi, ja veuràs nostre formós català com mai més te n'aniràs. que a dins Mallorca encara Ji queda molt camí a fer. Per molts d'anys a L'ESTEL! Magatzems MOSSEGADES Ses Cadenes Pinsos, llavors, El nou llibre de Jaume Sastre cereals, adobs... 280 planes • 122 fotografies • 586 notes a peu de página • 600 persones citades amb noms i llinatges

El trobareu a les següents llibreries: Palma: Quart Creixent, Embat, Tótem, Libres Mallorca, Jovellanos, Jaume de Montsó i Aloma. Carrereta Militar, 117 (devora el bar Los Angeles) Inca: Espirafocs. Manacor: Leo. Demandes fora de Mallorca: contrarrembors a l'apt. de Correus núm. 124 (07600) Palma Tel. 26 76 64 24 ¡5 DE GENER DE 1996 1913?Sa, de Mallorca

Els peixos grossos del PP i del PSOE les autoritats militars espanyoles, Soldats espanyols amb les baionetes calades a la plaga de Cort. E estupefactes davant la cridòria dels mallorquins. 101' 11 PUYA E -„ A

Centenars de banderes quatribarrades a la manifestació del 31 de desembre. Col.laboradors i amics de L'ESTEL a la manifestació del 31 de desembre.

"i• 11111111111111 gil

RENAULT EL

NÚMERO 1

EN VENDES

I SERVICI

ALA

COMARCA

JOSEP VALLESPIR GOST. Servei Oficial Son Ferriol. Exposició i venda. Servei de mecánica: Avda. del Cid, 44 • Tel. 42 76 14 Carrosseria i pintura: San Juan de la Cruz, 65 • 42 75 86 • 07198 SON FERRIOL (Palma)

22'k1/21 de Mallorca. El diari deis Mallorquins • Editor i director: Mateu Joan i Florit • Col.laboradors: Jaume Sastre i Font, Mateu Sastre i Joan, Climent Garau i Salvit Miguel López i Crespí, Miguel Julia i Prohens, Joan Quetgles, Jaume Tallaferro, Tomen Mestre, Josep Palou • Dipòsit Legal: PM-473-80 • Maquetació: Documenta Balear • Impressió OMNI • Publicitat i subscripcions: Camí de les Pedreres, 30. Apartat de Correus 124. 07600 s'Arenal (Palma) • Telèfon, contestador i fax 26 994! • Telèfon, contestador: 26 50 05