Aproximación a La Realidad De Los Països Catalans
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Eines PAÏSOS CATALANS, RITMES D'un PROJECTE COMPARTIT
eines26 eines26 PORTAL FÒRUM EXPLORADOR La realitat que compartim Jordi Muñoz: Antecedents, realitats Enric Vilanova “la persecució de la llengua i conseqüències del Brexit mostra que cultura i política Xavier Ferrer CONNEXIONS són inseparables” Parlar dels Països Catalans Una conversa amb FINESTRA ara i aquí Joan Manuel Tresserras La història de l’acord de París Antoni Rico des de dins VARIABLES Christiana Figueres Entre els Països Catalans El ciutadà dual, i la independència de Catalunya mort o transformació? CLÀSSIC Marta Rovira Martínez Sílvia Claveria Manifest de la Unió de Dones de Catalunya El País Valencià en l’horitzó dels FULL DE CÀLCUL Països Catalans: il·lusions, realitats La sobreeducació en relació TRIBUT i possibilitats a l’ocupació: una forma Pierre Vilar Pau Viciano de precarietat laboral prèvia Montserrat Tura a la crisi El dret a decidir a les Illes Balears Queralt Capsada FILMOTECA Carme Gomila Game over ARXIU Marta Selva COMPARTIT RiTMes d’UN PROJECTE CATALANS, PAÏSOS NAVEGADOR Escriptors de l’exili de 1939: Una nació europea recuperar la memòria espoliada LLIBRERIA Bernat Joan Montserrat Corretger TARDOR 2016 TARDOR PAÏSOS CATALANS, RITMES D’UN PROJECTE COMPARTIT Jordi Muñoz 26 “ La persecució de la llengua mostra que cultura i política són inseparables” Una conversa amb Joan Manuel Tresserras eines eines26_coberta.indd 1 21/10/16 12:36 Calàbria, 166 entresòl PATRONAT EQUIP TÈCNIC 08015 Barcelona Telèfon 93 567 78 63 [email protected] PRESIDENT COORDINACIÓ Joan Manuel Tresserras Arnau Albert VICEPRESIDENT ADMINISTRACIÓ Josep Bargalló Joan Almacellas DIRECtor EXECUTIU TÈCNIC DE proJECTES Josep Vall Pere Sàbat TRESORER Jordi Roig SECRETARI Eduard López DIRECtor ACADÈMIC Lluís Pérez VOCALS Núria Cuenca Josep Huguet Georgina Linares Enric Marín Isabel Nonell Miquel Pueyo eines26_coberta.indd 2 21/10/16 12:36 eines26 El contingut dels articles PROJECTE GRÀFIC EDICIÓ és responsabilitat Suki Design Josep Vall dels seus autors i eines [email protected] no s’hi identifica necessàriament. -
Life-Writting JOURNAL of CATALAN INTELLECTUAL HISTORY, Issues 7&8, 2014 | Print ISSN 2014-1572 / Online ISSN 2014-1564 DOI: 10.2436/20.3001.02.91 | P
life-writting JOURNAL OF CATALAN INTELLECTUAL HISTORY, Issues 7&8, 2014 | Print ISSN 2014-1572 / Online ISSN 2014-1564 DOI: 10.2436/20.3001.02.91 | P. 117-158 Reception date: 8/10/2013 / Admission date: 12/12/2013 http://revistes.iec.cat/index.php/JOCIH Josep Ferrater Mora (1912-1991) Josep-Maria Terricabras Director Càtedra Ferrater Mora Universitat de Girona [email protected] Damià Bardera Becari de la Càtedra Ferrater Mora [email protected] Josep Ferrater Mora was born in Barcelona on 30th October, 1912. After studying Philosophy at the University of Barcelona, the defeat in the Spanish civil war brought him first to Paris, then to Cuba and Santiago de Chile. From 1949 onwards, he settled for good in the United States where he carried out a long task as a university teacher and researcher at Bryn Mawr College until his retirement, as professor emeritus, in 1981. He was a visiting professor at many American and European universities, and he was appointed Doctor Honoris Causa by several of those institutions. He is author of the famous Diccionario de filosofía, among many other philosophical works, noteworthy El ser y la muerte, Fundamentos de Filosofía, Cambio de marcha en filosofia and De la materia a la razón. He wrote also several novels. Ferrater Mora is considered to be the most internationally acknowledged Catalan philosopher in the XXth Century. In the course of a visit to Barcelona for the presentation of his last novel, Ferrater died of a heart attack on 30th January 1991. Bibliography I. Books (B) II. -
Consum Responsable ARMES
ElEl nounou locallocal socialsocial dede l'Ateneul'Ateneu sumari 28 pàgines PORTADA LA FULLA PELS NENS ACTUALITAT - Eleccions al parlament de Catalunya 2006 pàg. 17 A LA FULLA FA 20 ANYS - Nosaltres les dones pàg. 18 BIOGRAFIES VISCUDES - El ball de batons de santa Llúcia - Teresa de Calcuta pàg. 19 a 20 CONSUM RESPONSABLE - Armes pàg. 21 - El nou local social de l'Ateneu ELS CONTES DE L'ESPARVER pàg. 1 - Per una llar d'infants a Hamdallaye (Mali) - Els ratpenats del nostre entorn (I) EDITORIAL pàg. 22 pàg.a 23 11 a 12 - Una nova etapa PÀGINA DE L'ATENEU CULTURA - Pròleg pàg. 3 - El Nadal a Catalunya: el caganer TRIBUNA pàg. 24 a 25 - El conte de Nadal LA LLUFA - Reconeixer amb retard - Les 9 diferències - Missatge d'una persona gran - Felicitació pàg. 4 a 7 pàg. 26 a 27 ELS VIATGES DEL SOCI - Excursió a la Torra RACÓ DE POESIA - Visita ornitològica a l'estany - De Cornellà a Nordkapp d'Ivars-Vila-sana - Principis - Curs d'introducció a internet pàg. 8 a pàg.10 28 - Excursió a la serra del Tallat - Excursió per l'entorn - Cicle de cinema pàg. 13 a 16 ( )ACPC Número 105 Desembre 2006 Membre de l'Associació Catalana Època segona - Any XXIV de la Premsa Comarcal Edita: Premi Humbert Torres 1990 Amb la col·laboració de: Directora: Eva Pané Vidal Generalitat de Catalunya Redactors: Francesc Ricart Mercè Lluïsa Solsona Paüls Redacció i Administració: Impressió: Impre Art Departament de Cultura Pl. Ajuntament, s/n Dipòsit Legal: L-524-1982 Han col·laborat en aquest número: 25332 LA FULIOLA (Urgell) Tiratge: 400 exemplars INSTITUT Ramon Utgés Vila a/e: [email protected] D'ESTUDIS Carles Vila Duart ILERDENCS Arnau Sebé Pedrós Fundació Pública de la Diputació de Lleida Mila AMAR la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors. -
Benvinguts a Catalunya Un País I Una Llengua Per Descobrir
Benvinguts a Catalunya Un país i una llengua per descobrir cotxe fanal semàfor globus arbre petita Joan Mercè groc ulleres barret orella blanc cua samarreta www.plataforma-llengua.cat Benvinguts a Catalunya Andorra Andorra Un país i una llengua per descobrir Catalunya del Nord Northern Catalonia (France) Principat Els catalans som i ens sentim, des de sempre, part d’Europa i del món. Som un poble de Catalunya obert i acollidor amb les persones procedents d’altres cultures. Com a tots els pobles, Catalonia Franja de Ponent ens agrada preservar la nostra identitat i la nostra llengua, el català. Western Strip (Aragon) Mar Mediterrani Mediterranean Sea Si véns d’una altra part de l’Estat espanyol, o d’un altre indret, potser et sorprèn que els catalans donin tanta importància a la seva llengua. Però aquesta llengua és una País Valencià de les coses que ens fa únics. Potser sense apropar-te a la llengua i la cultura catala- Valencia Illes Balears nes t’estàs perdent una part molt important de la teva estada a Catalunya... llença’t a Balearic Islands descobrir-les observant, conversant amb la gent, informant-te a través de la lectura, El Carxe Carche participant de les nostres tradicions, etc. (Murcia) Alguer Alghero (Sardinia, Italy) Esperem que la teva estada entre nosaltres et resulti d’allò més enriquidora i plaent! El català, una llengua de milions d’europeus Catalan, the language of millions of Europeans • Llengua oficial d’una àrea demogràfica d’uns 11.500.000 habitants • Official language of a demographic area of some 11,500,000 inhabitants • Actualment té uns 9 milions de parlants • At the moment it is spoken by 9 million people • El nombre de parlants és superior o equiparable al danès, suec • The number of speakers is greater than or similar to Danish, Swedish o grec, per exemple or Greek, for example. -
De Mallorca 05# ANTIC S'arenal DE MALLORCA EL DIARI DELS MALLORQUINS ANY XV
de Mallorca 05# ANTIC S'ARENAL DE MALLORCA EL DIARI DELS MALLORQUINS ANY XV. NÚMERO 331 15 DE GENER DE 1996 PREU: 200 PTS anys Ileials a Mallorca La vesprada del dia 30 de desembre, dotzenes d'entitats mallorquines feren una ofrena floral al rei En Jaume a la plaga del Tren, a Ciutat. Na Guillermina Lladó amb les sayas nines ens va contar "La Colcada". Dínreu.cli-es dia 12 de gener a les 8:30 del vespre a Can Tronca (Sant Joan) /I de Mallorca Inici de la processó cívica que va des de la Seu a l'Ajuntament el dia 31 de desembre. fa a anys Farem un sopar per commemorar-ho Informau-vos al El Lobby independentista va donar barco al Diario 16 i a l'ABC pels seus 2i 5005 articles antimallorquins. SUMARI 2 Foc i Fum 3 L'esperit republicà 4 L'antifranquisme 8 Insubmissió 10 Estat Català Els soldats de l'exèrcit espanyol honoraren la bandera catalana amb una salva de fuselleria. 10 S'espanya Espanya 12 Galeria de fantasmes 13 1975-1995 Especial dedicat a igl) túlill c]fi nellbel~ i 20 Mallorca contra ABC Cgt MCIlifielT. Si vos ha agradat, telefonau al 21 Carn Capolada 26 50 05 i el vos enviarem cada quinze dies. El vespre de sant Silvestre. manifestació per la independència, des del 23 Gloses Born a la plaga del Tren. 2 15 DE GENER DE 1996 1911U411 de Mallorca HAN DIT... Antoni Garau, president d'El Foc i Fum Refugi: Hem seguit la táctica de posar-nos en contacte amb els familiars dels nostres • Un de cada 4 espanyols necessi- Els Països Catalans marginats i hem aconseguit ta atenció psiquiátrica. -
Renacimiento
¿DEL «RENACIMIENTO» LITERARIO AL NACIONALISMO POLÍTICO? UNA COMPARACIÓN ENTRE LOS TERRITORIOS DE LENGUA CATALANA Y LOS DE LENGUA VASCA (1850-1900)1 From literary “revival” to political nationalism? A comparison between the Catalan and Basque-speaking territories (1850-1900) XABIER ZABALTZA Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea [email protected] Cómo citar/Citation Zabaltza, X. (2018). ¿Del «renacimiento» literario al nacionalismo político? Una comparación entre los territorios de lengua catalana y los de lengua vasca (1850-1900). Historia y Política, 39, 141-170. doi: https://doi.org/10.18042/hp.39.06 (Recepción: 12/12/2016. Evaluación: 22/02/2017. Aceptación: 10/06/2017. Publicación: 17/04/2018) Resumen Con una perspectiva comparada, este artículo estudia el origen de los conceptos Renaixença y Pizkunde y mantiene dos tesis complementarias. En primer lugar, los «renacimientos» de las lenguas catalana y vasca se produjeron dentro del proceso de construcción de España (y Francia) como nación. El regionalismo (y sus variantes) es una de las posibles vías de nacionalización y catalanes y vascos no eran los únicos que, 1 Este trabajo forma parte del proyecto de investigación MINECOG14/P11, finan- ciado por el Ministerio de Economía y Competitividad. Agradezco a los profesores Joseba Agirreazkuenaga, Fernando Molina, Xosé-Manoel Núñez Seixas, August Rafanell y Rafael Roca sus aportaciones para mejorar el manuscrito. 142 XABIER ZABALTZA en la segunda mitad del xix, concebían a España como una nación plurilingüe. Y, en segundo lugar, el paso de las reivindicaciones culturales a las políticas es la excepción, no la regla. Entre los ejemplos analizados, solo en Cataluña puede vislumbrarse, con varias matizaciones, cierta continuidad entre «renacimiento» y nacionalismo. -
Josep Carner I Els Orígens Del Noucentisme
la inquietut.. 5-Diumenge, "Catalunya", num. 21 (15- XI-1903), p.401. 119- Eugeni ORS, Per a epi lech a uns articles d'en Ga- briel Alomar, núm.7 (15-IV-1903), ps,309-310. 120- Es riu, per exemple, dels poemes que hi publica a causa del seu rerafons decadentista (Actualitats, "Catalunya", num.20, 30-X-1903, 377): "L'OJRS AÑOSOS. Va en aqueix número una amorosa del jove advocat E. Ors. Amorosa! Y això que l'Ors és home de mals sentiments, un assessí nonchalant. Car travessa els cors ab glavls de sarcasme. Alxís, si veu a un barbut diu ab to sardo nlch; -Vostè té barba. 7 f a un geste. Y aquell home queda mort. Al dia se- güent els parents, els amlchs, l'aymada del barbut veuhen l'ombra de la víctima, la mera apariencia, ab la mateixa ermilla, el mateix bolet, el mateix lias de corbata. Amichs, parents, aymada, crehuen que allò és la rea- litat, y parlan a l'espectre. Mes l'espectre respon ab una veu vaga y llunyana. Y s'es- blayma, y, s fon lentament cual gota de agua que seca el ardor canicular." No és casualitat que el seu nom sigui un dels que el crític musical té en compte a l'hora d'enumerar la gent propera a la revista. 121- En total són set poemes i sis rondalles. Per a la l'atribució del pseudònim vid. Enric JARDÍ, Tres diguem-ne desarrelats, Barcelona, Ed. Selecta, 1966, p. 30. 122- Actualitats, "Catalunya", núm.8 (30-IV-1903), p.373, 123- En un moment determinat es parla de la participació de "la senyora Pepa" en unes jornades folklòriques al Centre Excursionista i de l'avenç del feminisme que aquest fet comporta (yü- Informació, "Catalu- nya", núm.35-36, novembre-desembre 1904, p.121). -
Pi De Les Tres Branques Pel Castell De Terçà
PI DE LES TRES BRANQUES PEL CASTELL DE TERÇÀ Introducció: El Pi de les Tres Branques es un arbre emblemàtic degut al simbolisme que te per la cultura catalana, per que al voltant del mateix es celebra, cada any, un popular aplec nacionalista (tercer diumenge de cada juliol). El pi tres besses (pi roig Pinus sylvestris), de 25 metres d'alçària i un perímetre a la base del tronc d'uns 5 metres. És considerat com a un símbol de la unitat dels Països Catalans: Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Tres branques que surten simètricament d'una soca única. La present excursió es, potser, la millor manera de conèixer el Pi de les Tres Branques des d’ Aiguadora. Es tracta d’una amable excursió amb un curt tram de pujada al principi i després bonics passejos per pistes bastant horitzontals. Temps: 1 hora i 30 minuts per l’anada i un temps similar per la tornada. Desnivell: Entre l’anada i la tornada sumem un total de 309 metres de desnivell en sentit ascendent i l’equivalent en sentit descendent. Dificultat: Baixa – Mitja. Punts d’aigua: A les proximitats de la bifurcació situada en el punt més enlairat de l’excursió es localitza la Font de la Tossa, si be el millor es dur l’aigua necessària des del punt de partida. Punts de referència: * Revolt punt quilomètric 15 de la carretera BV-4241 * Portell del Llop * mas de Terçà * castell de Terçà * Plans de Terçà * Baga de Terçà * Pla de Campllong * Pi de les Tres Branques Accés al punt de partida: Des de l’alberg de Torre de Baró, baixem a Sant Llorenç i prendrem la carretera BV-4241 en direcció Berga fins al punt quilomètric 15. -
1.7 Translation and Political Struggle in Exile
Journal of Catalan Intellectual History (JOCIH) Online ISSN 2014-1564 DOI: 10.1515/jocih-2016-0007 https://www.degruyter.com/view/j/jocih Received 15/04/2017/Accepted 20/06/2017 Translation and Political Struggle in Exile: The Chile Group Montserrat Bacardí* (Facultat de Traducció i Interpretació, Universitat Autònoma de Barcelona) [email protected] http://orcid.org/0000-0001-9593-7928 Abstract. One of the consequences of the 1939 exile was the widespread emergence, or re-emergence, of cultural community centres, periodicals and magazines, brief treatises and books that gave priority to local events over outside influences. Xavier Benguerel, Domènec Guansé, C. A. Jordana, Joan Oliver and Francesc Trabal, who formed the Chile group, held translation as their weapon of choice in the political and cultural struggle. Here, we look at the most remarkable achievements, collective strategies and ways of thinking about language and translation. Keywords: exile, Catalan translation, Catalan literature, Xavier Benguerel, Domènec Guansé, C. A. Jordana, Joan Oliver, Francesc Trabal 1 Background and prolegomena Towards the end of January 1939, with the “nationals” hot on their heels, the population committed to the government of the Republic sought to flee Catalonia however they could. The institutional initiative of the Council for Culture assembled a good number of writers who left in two turns on 23 and 24 January: some of them formed what was known as the Andean Group1, which included Xavier Benguerel, Domènec Guansé, Cèsar-August Jordana, Joan Oliver and Francesc Trabal. After spending some time in Toulouse and a further period in Roissy-en-Brie (on the outskirts of Paris), they arrived in Chile on 9 January 1940 aboard the Florida, with the help of Pablo Neruda, the Chilean consul in Paris who, on paper, made them industrial or agricultural “experts”, which was an essential requirement for gaining entry. -
El Pi De Les Tres Branques I Mn. Cinto Verdaguer
DOSSIER RAMON FELlPÓ El Pi de les Tres Branques i Mn. Cinto Verdaguer EL PI DE LES TR ES BRANQUES panicular ubi((/I/d(l Ul/O sucrip-ciólI és un deis sílllbols de l ca tala ni s (s ic) a la que lIadie dejo ría de co l1lri me, i les diades i e ls aplecs que s' h i /J I/ ir. .. Que visifllllle o IiIris ta al CO II han celebra t ha n servit per vindi templarle ha dejado desf/ltir la pro ca r la unitat deis Pa 'isos Ca ta la ns. f Ull da ill1presiólI que((/usa el ext rafia A n ualmcnt. i dcs del 1980, se ce ml/nI/ull(l del aire que j ime entre las lebren actes sota la seva vell a i per espa rrallladas m il /os de aql/el árb(ll desg racia ja mo rt a soca. Pe ró la il11p(lllfl1te pM Sil colosal mag llitud, tradició i la lIegendJ ve d'a nti c; por I(lS reC/lerdos que I'\'(lca , por su sempre s'ha venera t com un a r situ aciólI y sohrClOdo por lal!Jualdad l/re sagrat : l 'Es g l ~s i a ca u')lica ha de sus ramas que arrllll((/ J1 do de UII a lorga t indulgi.'ncies a les prega solo IrOI1 CO 11 0.1 /¡ ace ll pellsar iJ1 vo ries fctes dava nt seu, i I'a rbre ha IU IIWriall1 et1le ell el más sa llto de los esdevin gut un mite per a ls cat o misterios de IlIlestro!?elzqiólI . -
El Pi De Les Tres Branques El Pi De Les Tres Branques
➔ RESTAURACIÓ ➔ CULTURA ➔ COMERÇ ➔ TURISME L’ENTREVISTA ➔ tasta 7 EL BERGUEDÀ núm 3 estiu 2008 Oriol Rovira ENTITATS ➔ 13 Polifònica de Puig-reig El Pi de les TRADICIONS ➔ 31 Tres Branques La Baronia de Pinós estiu 2008 2 ➔ CONTINGUT OPINIÓ l 05 ENTITATS l 13 PORTADA l 23 EMPRESES l 36 LLEURE l 42 El Baix Berguedà, La Polifònica El Pi de les Tres Grup Graus & Passejar a cavall passat i present de Puig-reig Branques Paracolls CULTURA l 06 TRADICIONS l 21 L’APUNT l 28 REPORTATGE l 37 HISTÒRIA l 44 Passejades Musicals Festa dels Elois Un símbol viu El Berguedà Picasso a Gósol a la fresca ENTREVISTA l 07 FESTES D’ESTIU l 22 TRADICIONS l 31 BARS l 41 SERVEIS l 46 Oriol Rovira Concurs gossos d’atura Festes de la Baronia Cafè de la Plaça Festes d’estiu de Castellar de n’Hug de Pinós estiu 2008 3 ➔ ➔ STAFF PRESENTACIÓ Tasta el Berguedà ® És una realització de: areagraficadigital Copyright d’aquesta edició: Adeugreb, S.L. Pl. St. Pere, 6 08600 Berga (BCN) Una oportunitat perduda Tel. 938 221 800 [email protected] Idea i disseny original: Claudi Boix atalunya és una gran potència turística nals que cerquen a hores d’ara un turisme diferencia- [email protected] –aquest any s’esperen més de setze milions dor, amb propostes innovadores. Maquetació: de turistes provinents dels cinc continents– Hi vam poder veure algunes novetats interessants Pilar Cerrillo C però, no obstant això, no hi ha gaires salons que pro- però, sobretot, una voluntat d’exposar l’enorme quan- Coordinació editorial: Pep Masana mocionin la riquesa patrimonial del país. -
Pla De Campllong Castellar Del Riu
Pla de Campllong Castellar del Riu Ubicació Comarca: Berguedà Lloc/Adreça: A la zona de Castellar del Riu Emplaçament: Al costat de la masia de Campllong, al voltant del Pi de les Tres Branques. Coordenades: Latitud: 42.11124 Longitud: 1.78012 UTM Est (X): 399148 UTM Nord (Y): 4662847 Classificació Número de fitxa: 08050-119 Àmbit: Patrimoni natural Tipologia: Zona d'interès Estat de conservació: Bo Protecció: Legal Tipus de protecció > Europea > Atributs Inspire: Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació Observacions protecció: PEIN, Llei 12/1985 i Decret 328/1992, de 14 de desembre. Data aprovació: dt., 05/09/2006 - 12:00 Accés: Fàcil Ús actual: Social Titularitat: Privada Titular: 08049A005000630000OB Fitxes associades: Masia Campllong Camí de Berga a Castellar del Riu Aplec del Pi de les Tres Branques Espai Natural Serra de Queralt Pàgina 1 Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga Data de registre de la fitxa: dt., 24/01/2012 - 01:00 Descripció El Pla de Campllong és una una extensa àrea planera que s'obre a l'entorn del Pi de les Tres Branques, trobant-se presidit per aquest monument. El pla està definit per prats de pastura i camps de conreu, alguns dels quals es troben ocupats per massa forestal. La delimitació de l'extensió del pla no és precisa, no podent aportar uns límits concrets a la descripció de la zona d'interès. Al nord del Pla, quedant lleugerament enlairada hi ha la masia de Campllong. L'indret del Pla de Campllong ha estat lloc de pas tradicional per anar de Berga a Sant Llorenç dels Piteus, i més concretament dins del municipi, entre Espinalbet i Llinars.