DOCSLIB.ORG

Consum Responsable ARMES

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Consum Responsable ARMES ElEl nounou locallocal socialsocial dede l'Ateneul'Ateneu sumari 28 pàgines PORTADA LA FULLA PELS NENS ACTUALITAT - Eleccions al parlament de Catalunya 2006 pàg. 17 A LA FULLA FA 20 ANYS - Nosaltres les dones pàg. 18 BIOGRAFIES VISCUDES - El ball de batons de santa Llúcia - Teresa de Calcuta pàg. 19 a 20 CONSUM RESPONSABLE - Armes pàg. 21 - El nou local social de l'Ateneu ELS CONTES DE L'ESPARVER pàg. 1 - Per una llar d'infants a Hamdallaye (Mali) - Els ratpenats del nostre entorn (I) EDITORIAL pàg. 22 pàg.a 23 11 a 12 - Una nova etapa PÀGINA DE L'ATENEU CULTURA - Pròleg pàg. 3 - El Nadal a Catalunya: el caganer TRIBUNA pàg. 24 a 25 - El conte de Nadal LA LLUFA - Reconeixer amb retard - Les 9 diferències - Missatge d'una persona gran - Felicitació pàg. 4 a 7 pàg. 26 a 27 ELS VIATGES DEL SOCI - Excursió a la Torra RACÓ DE POESIA - Visita ornitològica a l'estany - De Cornellà a Nordkapp d'Ivars-Vila-sana - Principis - Curs d'introducció a internet pàg. 8 a pàg.10 28 - Excursió a la serra del Tallat - Excursió per l'entorn - Cicle de cinema pàg. 13 a 16 ( )ACPC Número 105 Desembre 2006 Membre de l'Associació Catalana Època segona - Any XXIV de la Premsa Comarcal Edita: Premi Humbert Torres 1990 Amb la col·laboració de: Directora: Eva Pané Vidal Generalitat de Catalunya Redactors: Francesc Ricart Mercè Lluïsa Solsona Paüls Redacció i Administració: Impressió: Impre Art Departament de Cultura Pl. Ajuntament, s/n Dipòsit Legal: L-524-1982 Han col·laborat en aquest número: 25332 LA FULIOLA (Urgell) Tiratge: 400 exemplars INSTITUT Ramon Utgés Vila a/e: [email protected] D'ESTUDIS Carles Vila Duart ILERDENCS Arnau Sebé Pedrós Fundació Pública de la Diputació de Lleida Mila AMAR la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors. La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen. Pàgina 2 editorial UNA NOVA ETAPA El passat dos de desembre es va celebrar l’assemblea extraordinària que havia de servir per tirar endavant o no el projecte proposat per la Junta d’adquirir un nou local social. La votació fou en positiu i de forma unànime. En aquesta assemblea es va donar un salt endavant molt important: el futur de l’Ateneu passa per tenir un local en condicions. Però a més aquesta vegada es plantejava com un pas més enllà: no només un local on desenvolupar les activitats habituals del tipus cursets diversos sinó plantejar-lo com un veritable local social. Un local on el soci hi pugui anar a qualsevol hora, o bé sabent que a unes hores determinades estarà obert per a que un pugui passar l’estona. Aquesta és la nostra voluntat, perquè no admetre-ho ambiciosa. A més, les possibles activitats que s’hi puguin portar a terme es redimensionen: no cal esforçar-s’hi gaire per imaginar- se un cineclub, una escola de música, una biblioteca, una ludoteca, un lloc de reunió al voltant d’una cafeteria, un escenari de teatre, una redacció de La Fulla com déu mana, una sala d’ordinadors, etc… Les possibilitats son molt engrescadores. Però anem encara més enllà, entenem que el poble guanya un equipament cultural. Actualment no hi ha locals d’aquesta tipologia al poble, o bé tenim el local poliesportiu que es massa gran i en mal estat o bé la sala petita del local que és massa justa . És per això que la nostra voluntat és que el poble com a poble consideri que també ha guanyat un espai, doncs la nostra intenció és cedir-lo a aquella entitat que ens ho demani per a portar a terme activitats o manifestacions culturals. És per tot això, i si ens hi posem encara ens sortiran més motius si tots hi pesem una estona. Creiem que val la pena fer aquesta aposta, l’Ateneu s’ho val. Fa quatre anys us anunciàvem que buscàvem pis; ja l’hem trobat. Ara l’hem de reformar, comença una nova etapa en què la vostra col·laboració com a soci tindrà més valor; i si de passada algun no soci està llegint aquesta editorial i vol participar-hi, les portes les tindrà ofertes, com sempre. Us hi esperem a tots! Podeu enviar-nos comentaris a: [email protected] PRÒLEG per Mila ... ¿Cómo se llama eso? ¿Cómo llaman al que quisiera darle un beso al deshollinador? Un santo – dijo el padre Brown Creo – dijo sir Leopold con una sonrisa de importancia – que Ruby quiere decir “un socialista” Pero radical no quiere decir hombre que sólo se alimenta con raíces – observó Crook con cierta impaciencia- , así como conservador no significa hombre que conserva o preserva el jamón. Tampoco socialista , se lo aseguro a ustedes, significa hombre que desea pasarse una noche de tertulia con un deshollinador. Un socialista es un hombre que desea que todas las chimeneas sean deshollinadas, y todos los deshollinadores recompensados por su trabajo. Pero – completó el sacerdote en voz baja-- que no consiente a uno ser dueño siquiera de su propio hollín. ... G.K. Chesterton, “El candor del padre Brown” Núm. 105 Pàgina 3 tribuna EL CONTE DEL NADAL Pels vols de l’inici hivernal es celebra el Nadal. De fa qui no ho rep te la possibilitat de participar en qualsevulla anys estic en la tasca, entusiasta i reflexiva de fer arribar de les nombroses rifes nadalenques que bars, empreses a les meves amistats una nadala carregada de poesia, i comerços duen a terme. bones intencions i els anhels mes vehements per que el nou any ens sigui favorable. A la vegada, tinc per costum Una qüestió de fe? Què va. Herències paganes reciclades fer arribar un conte nadalenc, més íntim i personal, pel cristianisme i fins i tot millorades, doncs incideixen adreçat a poques o moltes de les persones amb les que en excés en la innocència dels infants com a déus. Els un es va relacionant al llarg dels anys. nens, la historia del pessebre amb el Nen Jesús i els bous son el reclam necessari per que tot sia en bé de la nostra De fet, com cada any, per Nadal ens expliquem un conte humanitat. sobre nosaltres mateixos. I més que explicar-lo, el representem davant una mena de mirall interior, que en Si ens remuntem als nostres paleolítics avantpassats, aquestes dates se’ns fa visible i ens demana una imatge tots ells ficats en el paganisme inicial de la civilització, menys inquietant que la que projectem la resta de l’any. el Nadal actual seria per a ells, la fi de les feines del Ens tornem mes tendres, i fins i tot els nostres adversaris camp i la seva preparació per hivernar amb les menors no ho son tant, i fins sembla que l’enveja i certes privacions possibles. En coincidència amb l’allargament, animadversions se n’anessin de vacances per uns dies. per mor del solstici, de les hores de llum, el dia renaix Fins i tot, felicitem les Festes a qui potser no hauríem quan el fred entra en la seva etapa mes rigorosa, amb el de felicitar. Com si el Nadal fos una mena de pessigolleig que l’anunci de les estacions de la vida, primavera i emocional que rebaixa tensions, com si establíssim una estiu, ve a ser una mena de consol dins l’impenetrable treva fins el dia de Reis. tenebra de l’època de l’any en la que estem ficats. Es comença el curs amb les il·luminacions de carrers i El binomi del Nadal i el traspàs al nou any que ens avingudes comercials, per continuar amb la tramesa de espera es com un presagi de salvació segura, i per això nadales, massa recarregades dels mateixos eslògans les bombetes i neons llueixen arreu imitant les fogueres desitjosos de felicitat. Arriben els primers regals, qui no amb les que els nostres avantpassats, homo sapiens tal desitja li arribi una caixa de vi, una cistella plena vegada, combatien les llargues i gèlides nits d’hivern. d’aliments i begudes, una capsa amb un pernil dins... i Guarnim amb arbres i tota mena d’encenalls llampants les nostres llars, carrers, llocs de treball i tot el que hi hagi pel mig. Ens regalem la entusiasta arribada de Santa Claus o el Pare Noel, fem que un tronc de fusta, el tió, ens cagui obsequis a cops de bastó desprès d’haver-lo engreixat durant setmanes. I envien la carta als Reis d’Orient perquè ens inundin la llar de regals i una mica de carbó. En quasibé tot, el Nadal es més antic que la nostra Pàgina 4 tribuna memòria. Seguim emmagatzemant provisions com els manera de començar, amb nous i vells projectes i ganes nostres avantpassats, si bé sota un desig irrefrenable de de fer coses pel davant, que convé gaudir-les abans que consumir. Acumulació i generositat es donen la mà, no res. Per acabar d’arrodonir-ho, ens entendrim amb la pas com resultat d’adoctrinaments, creences o ideologies millor il·lusió, la dels infants, a la màgica nit de Reis si no pel desitjat afany de solidaritat per sobreviure. on tot imaginari es possible fer-se realitat. L’egoisme es tan fill de l’abundor com de la mútua ajuda imprescindible en l’adversitat. Per això som més caritatius Sempre les mateixes constants, menjar lo millor, quanta i comprensius amb l’arribada del Nadal. Canvien les més quantitat millor, durant moltes hores i amb la millor costums, però en lo mes íntim, en el conte que companyia.
Load more

Recommended publications
  • Benvinguts a Catalunya Un País I Una Llengua Per Descobrir
    Benvinguts a Catalunya Un país i una llengua per descobrir cotxe fanal semàfor globus arbre petita Joan Mercè groc ulleres barret orella blanc cua samarreta www.plataforma-llengua.cat Benvinguts a Catalunya Andorra Andorra Un país i una llengua per descobrir Catalunya del Nord Northern Catalonia (France) Principat Els catalans som i ens sentim, des de sempre, part d’Europa i del món. Som un poble de Catalunya obert i acollidor amb les persones procedents d’altres cultures. Com a tots els pobles, Catalonia Franja de Ponent ens agrada preservar la nostra identitat i la nostra llengua, el català. Western Strip (Aragon) Mar Mediterrani Mediterranean Sea Si véns d’una altra part de l’Estat espanyol, o d’un altre indret, potser et sorprèn que els catalans donin tanta importància a la seva llengua. Però aquesta llengua és una País Valencià de les coses que ens fa únics. Potser sense apropar-te a la llengua i la cultura catala- Valencia Illes Balears nes t’estàs perdent una part molt important de la teva estada a Catalunya... llença’t a Balearic Islands descobrir-les observant, conversant amb la gent, informant-te a través de la lectura, El Carxe Carche participant de les nostres tradicions, etc. (Murcia) Alguer Alghero (Sardinia, Italy) Esperem que la teva estada entre nosaltres et resulti d’allò més enriquidora i plaent! El català, una llengua de milions d’europeus Catalan, the language of millions of Europeans • Llengua oficial d’una àrea demogràfica d’uns 11.500.000 habitants • Official language of a demographic area of some 11,500,000 inhabitants • Actualment té uns 9 milions de parlants • At the moment it is spoken by 9 million people • El nombre de parlants és superior o equiparable al danès, suec • The number of speakers is greater than or similar to Danish, Swedish o grec, per exemple or Greek, for example.
    [Show full text]
  • Josep Carner I Els Orígens Del Noucentisme
    la inquietut.. 5-Diumenge, "Catalunya", num. 21 (15- XI-1903), p.401. 119- Eugeni ORS, Per a epi lech a uns articles d'en Ga- briel Alomar, núm.7 (15-IV-1903), ps,309-310. 120- Es riu, per exemple, dels poemes que hi publica a causa del seu rerafons decadentista (Actualitats, "Catalunya", num.20, 30-X-1903, 377): "L'OJRS AÑOSOS. Va en aqueix número una amorosa del jove advocat E. Ors. Amorosa! Y això que l'Ors és home de mals sentiments, un assessí nonchalant. Car travessa els cors ab glavls de sarcasme. Alxís, si veu a un barbut diu ab to sardo nlch; -Vostè té barba. 7 f a un geste. Y aquell home queda mort. Al dia se- güent els parents, els amlchs, l'aymada del barbut veuhen l'ombra de la víctima, la mera apariencia, ab la mateixa ermilla, el mateix bolet, el mateix lias de corbata. Amichs, parents, aymada, crehuen que allò és la rea- litat, y parlan a l'espectre. Mes l'espectre respon ab una veu vaga y llunyana. Y s'es- blayma, y, s fon lentament cual gota de agua que seca el ardor canicular." No és casualitat que el seu nom sigui un dels que el crític musical té en compte a l'hora d'enumerar la gent propera a la revista. 121- En total són set poemes i sis rondalles. Per a la l'atribució del pseudònim vid. Enric JARDÍ, Tres diguem-ne desarrelats, Barcelona, Ed. Selecta, 1966, p. 30. 122- Actualitats, "Catalunya", núm.8 (30-IV-1903), p.373, 123- En un moment determinat es parla de la participació de "la senyora Pepa" en unes jornades folklòriques al Centre Excursionista i de l'avenç del feminisme que aquest fet comporta (yü- Informació, "Catalu- nya", núm.35-36, novembre-desembre 1904, p.121).
    [Show full text]
  • Aproximación a La Realidad De Los Països Catalans
    APROXIMACIÓN A LA REALIDAD DE LOS PAÏSOS CATALANS Mapa histórico del Reino de València, Catalunya y las Illes Balears i Pitiüses de 1770 Pere Rus Gómez1 2018 1 Adaptado de Endavant (OSAN). (2004). Aproximación a la realidad de los Països Catalans. 1 ÍNDICE 1. ¿Qué son los Països Catalans?................................................................................3 2. Territorialidad de los Països Catalans......................................................................4 3. Lengua catalana........................................................................................................7 4. Bandera catalana....................................................................................................14 5. Himnos de los Països Catalans..............................................................................15 6. Diades, fiestas, tradiciones y costumbres populares de los Països Catalans........17 7. Otros símbolos de los Països Catalans..................................................................23 8. Estructura económica de los Països Catalans........................................................24 9. Historia de los Països Catalans..............................................................................25 9.1. La formación. De la Marca Hispánica a los “Comtats catalans”.................25 9.2. La expansión medieval................................................................................26 9.3. La crisis de la Edad Moderna......................................................................26
    [Show full text]
  • La Identidad Étnica En Las Zonas Fronterizas: Reflexiones Sobre La Construcción Substancial Del Extraño
    LA IDENTIDAD ÉTNICA EN LAS ZONAS FRONTERIZAS: REFLEXIONES SOBRE LA CONSTRUCCIÓN SUBSTANCIAL DEL EXTRAÑO He afirmado en otro lugar -retomando el ideario de LISON (Cf. 1983), aunque empleando una expresión de PÉREZ-AGOTE(Cf. 1986)- que la identidad colectiva puede ser concebida como "la imagen que los actores se forman de la realidad social en términos de una comunidad de rasgos pretendidamente objetivos" o, dicho de otra manera, como la definición que los actores sociales hacen del propio grupo en términos de un conjunto de rasgos que supuestamente comparten todos sus miembros, algunos de los cuales se erigen incluso en símbolos culturales. Debido a que un aspecto básico de la identidad colectiva estriba en que se constituye y se expresa en contraposición a otros grupos', tales rasgos se presentan como distintivos. En un artículo publicado en 1.991, Dolors COMAS y Juan José PUJADAS señalan, como símbolos de la identidad catalana, la sen-vera, la lengua, la sardana, los castells, Sant Jordi, la Virgen de Montserrat, el himno de Els Segadors o determinados acontecimientos históricos como el conmemorado en la fiesta del Onze de Setembrez. La senyera es la ban- dera rojigualda que, según una leyenda, debe sus cuatro barras rojas a la sangre de Wilfredo el Velloso, cuya muerte "lleva como contrapartida la posterior expansión políti- 1 G.H. MEAD mostró que hasta el conocimiento del self'es adquirido desde la primera infancia a través del conocimiento de los otros. 2 Estos simbolos han sido igualmente indicados por otros estudiosos de la identidad catalana (FRIGOLÉ. 1980; BARRERA, 1985; JOCILES, 1988..).
    [Show full text]
  • Gender in Catalan. Structure, Asymmetries and Changes
    Gender in Catalan. Structure, asymmetries and changes I wrote this paper on 2013 for a collective book that dealt with the developments and achievements of two things: on one hand, analyze and, on the other, modify the stamp of sexism in different languages. My article was about Catalan, which is my native tongue. The publication was in English. As it was addressed to an audience unaccustomed or even unaware of the existence of the Catalan language, the Introduction was used to explain the minimal and basic rudiments of this language. Once written, the article did not comply with the requirements of publication and therefore remained unpublished. I leave it here should it be of any use to anybody. Introduction 1. Gender and grammar 1.1 The grammatical gender in Catalan 1.2 Agreements 1.3 Main types of nouns and agreements 1.3.1 Nouns with two endings 1.3.2 Invariable nouns 1.3.3 Strong personal pronouns 1.4 Epicenes 2. Word Formation 2.1 Derivation 2.1.1 Words with two endings 2.1.2 Invariable words 2.1.3 Noteworthy aspects and some asymmetries in the formation of feminine and masculine words 2.2 Compounding 3. Form versus content 3.1 The concept of sexism 3.1.1 Proverbs as an example of sexist content 3.1.2 Main sexist uses 3.2 The concept of androcentrism 3.2.1 Text books as an example of androcentric content 4. Representation of women and men in text 4.1 Induced changes and spontaneous changes 4.2 Guides 4.3 Dictionaries 4.4 The press Conclusion References 1 Introduction Catalan (Català) is a Romance language spoken by more than eleven million people in a territory located in Western Mediterranean Europe which covers a surface of 59.905 km2 (96.2% of which is inside Spain) and which has almost 13,000,000 inhabitants.
    [Show full text]
  • Review Reviewed by Carmen Pena
    Sociolinguistic ISSN: 1750-8649 (print) Studies ISSN: 1750-8657 (online) Review Llengua i identitat. Ángels Massip (ed.) (2008) Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona ISBN 978---84---475---3329---9 Reviewed by Carmen Pena This book is the outcome of selected papers from a set of conferences on language identity delivered at the Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació at the University of Barcelona in Spain. The purpose of these con- ferences was, on the one hand, to reflect on the relationship between language and identity and, on the other, to revise the sociolinguistic context in the Catalan territory as well as in other regions where more than one official languages coexist. Llengua i identitat is divided into four sections which deal respectively with general issues about language and identity, these same issues in territories where Catalan is spoken, language and identity in other regions such as Galician, Friuli and Occitane and language and identity in Europe. The commencing article from the first section is written by Ángels Massip, the editor of the volume. She analyses the multidimensional relations between language and identity from a very interesting top-down perspective, ecology. For the author, the ecological framework is pertinent to the study of language and identity due to our human condition and our relation to the planet we live in and due to this same planet being organised into social systems which define us. Language is the tool we use to communicate with our equals and is based on symbols from the world, expressing our individual and group identity.
    [Show full text]
  • Catalan to English with Notes for English Speakers
    DACCO : The Open Source English-Catalan Dictionary - DACCO Catalan to English for English Speakers 2012-01 Catalan-English dictionary: 16540 entries, 24504 translations, 1592 examples 557 usage notes Attribution-ShareAlike 2.5 You are free: • to copy, distribute, display, and perform the work • to make derivative works • to make commercial use of the work Under the following conditions: Attribution. You must attribute the work in the manner specified by the author or licensor. Share Alike. If you alter, transform, or build upon this work, you may distribute the resulting work only under a license identical to this one. • For any reuse or distribution, you must make clear to others the license terms of this work. • Any of these conditions can be waived if you get permission from the copyright holder. Your fair use and other rights are in no way affected by the above. This is a human-readable summary of the Legal Code (full license). To view a copy of the full license, visit http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/ or send a letter to Creative Commons, 543 Howard Street, 5th Floor, San Francisco, California, 94105, USA. This PDF document was created using Prince. Prince. Prince is a powerful formatter that converts XML into PDF documents. Prince can read many XML formats, including XHTML and SVG. Prince formats documents according to style sheets written in CSS. Prince has been used to publish books, brochures, posters, letters and academic papers. Prince is also suitable for generating reports, invoices and other dynamic documents on demand. The DACCO team would like to thank Prince for the kind donation of a license to use their extremely powerful software which made this PDF possible.
    [Show full text]
  • Comparing Student Perspectives of the Politics of Language and Identity in Catalonia and the Valencian Community
    Linguistic authority and authoritative texts: Comparing student perspectives of the politics of language and identity in Catalonia and the Valencian Community by Andrew Frank Bradley Thesis submitted in partial fulfilment of the requirements for the degree of Doctor of Philosophy The University of Sheffield Faculty of Arts and Humanities School of Languages and Cultures October 2020 Table of Contents Abstract ................................................................................................................................... viii Declaration ................................................................................................................................. x Acknowledgements ................................................................................................................... xi Table of Figures ....................................................................................................................... xii List of abbreviations ............................................................................................................... xiii Note on terminology ............................................................................................................... xiv Chapter 1: Introduction .......................................................................................................... 1 1.1 Contemporary Spain: a case of (dis)unity and conflict .................................................... 2 1.1.1 Allegations of indoctrination in Catalonia and the politicisation
    [Show full text]
  • Commentary: the Roots of Catalan Identity and Ethno-Nationalism Alan
    Journal on Ethnopolitics and Minority Issues in Europe Vol 16, No 3, 2017, 55-63. Copyright © ECMI 2017 This article is located at: http://www.ecmi.de/fileadmin/downloads/publications/JEMIE/201 7/Anderson3.pdf Commentary: The Roots of Catalan Identity and Ethno-Nationalism Alan B. Anderson* University of Saskatchewan For decades, ample attention has been devoted by international social scientists and humanists to documenting and analyzing Catalan ethno-nationalism. Yet relatively few of these scholarly sources have delved into the long history of Catalonia. Indeed, an appreciation of the complex history of Catalonia is vital in understanding how deep-rooted have been the Catalan search for identity, the uniqueness of Catalan language and culture, and the development of Catalan politicization. One particularly useful, recently re-published and updated source is The History of Catalonia, written by F. Xavier Hernandez, Professor of Didactic Social Sciences at the University of Barcelona. The first edition in English was initially published in 2007, with a second edition published in 2014, available (in English as well as other languages) from the Museu d’Historia de Catalunya in Barcelona. There are seven (unnumbered) chapters in this concise yet detailed book. The first chapter, titled ‘Prehistory and Old World’, takes us a very long way back into the history of the region which eventually became Catalonia – in fact, an astonishing 450,000 years into the first evidence of pre-Neanderthal remains and Palaeolithic tools. Accompanying maps indicate the locations of * Alan B. Anderson is Professor Emeritus of Sociology and a former Chair of the International Studies Program at the University of Saskatchewan (Canada).
    [Show full text]
  • Linguistic Advergence and Divergence in North-Western Catalan: a Dialectometric Investigation of Dialect Leveling and Border Effects
    Literary and Linguistic Computing Advance Access published January 15, 2013 Linguistic advergence and divergence in north-western Catalan: A dialectometric investigation of dialect leveling and border effects ............................................................................................................................................................ Esteve Valls University of Barcelona, Spain Martijn Wieling and John Nerbonne University of Groningen, The Netherlands ....................................................................................................................................... Abstract This article investigates several linguistic changes which are ongoing in north-western Catalan using a contemporary corpus. We take advantage of a range of dialectometric methods that allow us to calculate and analyse the lin- guistic distance between varieties in apparent time from an aggregate perspective. Specifically, we pay attention to the process of structural dialect loss due to linguistic advergence to standard and eastern Catalan in many north-western Catalan dialects located in Catalonia (Spain) and Andorra. We also provide evi- dence that the dialect leveling taking place in these two areas strongly contrasts with the relative stability of the Catalan dialects on the other side of the Catalan– Aragonese border in Spain, where Catalan is not an official language. These opposite sociolinguistic situations (Catalonia and Andorra have strong language policies to support Catalan, whereas Aragon does not) have
    [Show full text]
  • Contents PROOF
    PROOF Contents List of Figures viii List of Tables ix Acknowledgements x Notes on the Contributors xi 1 Introduction 1 Miquel Strubell and Emili Boix-Fuster Notes 15 References 15 2 La Catalanofonia. A Community in Search of Linguistic Normality 17 Miquel Àngel Pradilla Cardona 2.1 Introduction 17 2.2 The Catalan-speaking community 17 2.3 Corpus planning 30 2.4 Status planning 39 2.5 Conclusions 50 Notes 53 References 55 3 The Legal Systems of the Catalan Language 57 Jaume Vernet and Eva Pons 3.1 General characteristics of the legal system for languages 57 3.2 The legal systems of the Catalan language in the various regions 60 3.3 Final considerations 73 Notes 76 References 82 4 Policies Governing the Use of Languages in Relations between the Authorities and the Public 84 Isidor Marí Mayans 4.1 Introduction 84 4.2 Territories in which Catalan is not an official language 84 v April 4, 2011 9:41 MAC/TRUB Page-v 9780230_285125_01_prexiv PROOF vi Contents 4.3 Territories in which both Catalan and Castilian are official languages 89 4.4 Catalan as the sole official language: the case of Andorra 99 4.5 Relations with Spanish state institutions 102 4.6 Supranational institutions 109 4.7 Some conclusions 112 Notes 114 References 118 5 Language-in-Education Policy 119 F. Xavier Vila i Moreno 5.1 A large field with many players 119 5.2 Policies with a long history behind them 120 5.3 Language policy in education since 1978 125 5.4 Language-in-education policies in Catalan-speaking territories: a summary 143 Notes 144 References 147 6 Policies Promoting
    [Show full text]
  • Temps De Franja 35 15/3/04 16:53 Página 2
    1 Josep A. Carrégalo A soca d’orella 2 José Miguel Gràcia Davall d’una olivera Quaderns3 Jesús Moncada Cabòries estivals Premi 4 Marià Lòpez Lacasa Elements Amanda de les Llebot 5 David Albesa Quin món més bèstia El medievalista fragatí Joaquim Cadolles6 Artur Quintana La Vall de Balat Salleras ens Restauració a Roda d’Isàvena Carnistoltes a Calaceit 7 Esteve Betrià Circumloquis i remostrons explica les seues El Govern d’Aragó invertirà 210.000 Un any més la població matarranyenca darreres euros en la restauració de la Iglésia de participa masivament en la celebració 8 Lluís Rajadell A la vora del riu investigacions Sant Vicent carnavalesca EN PREMSA 9 Ramon Sistac De la llengua a les dents 10 Susana Barquín Deliri d’amor Quaderns de les Cadolles és una col·lecció editada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’Associació Cultural del Matarranya que pretén donar a conèixer textos literaris en català (reculls de contes i poesia, novel·la curta, assaig, teatre, etc.) d’autors originaris o relacionats amb qualsevol localitat de l’Aragó catalanòfon. Des d’ací fem una crida als escriptors de les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya perquè facen arribar les seues obres al consell editor de Quaderns de les Cadolles a través de les seus de les dues entitats culturals esmentades, per tal de programar, fins la tardor de 2003, els dotze volums que han de constituir la col·lecció. Les obres, un cop examinades pel consell editor –format per membres de les dues associacions que donen suport al projecte editorial– es publicaran, amb una Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó CC mm periodicitat de dos mesos, en edició C m de butxaca amb un tiratge de yy kk 2,30 € Any 5 • núm.
    [Show full text]