ElEl nounou locallocal socialsocial dede l'Ateneul'Ateneu sumari 28 pàgines

PORTADA LA FULLA PELS NENS ACTUALITAT

- Eleccions al parlament de Catalunya 2006 pàg. 17

A LA FULLA FA 20 ANYS

- Nosaltres les dones pàg. 18

BIOGRAFIES VISCUDES - El ball de batons de santa Llúcia - Teresa de Calcuta pàg. 19 a 20

CONSUM RESPONSABLE

- Armes pàg. 21

- El nou local social de l'Ateneu ELS CONTES DE L'ESPARVER pàg. 1 - Per una llar d'infants a Hamdallaye (Mali) - Els ratpenats del nostre entorn (I) EDITORIAL pàg. 22 pàg.a 23 11 a 12 - Una nova etapa PÀGINA DE L'ATENEU CULTURA - Pròleg pàg. 3 - El Nadal a Catalunya: el TRIBUNA pàg. 24 a 25

- El conte de Nadal LA LLUFA - Reconeixer amb retard - Les 9 diferències - Missatge d'una persona gran - Felicitació pàg. 4 a 7 pàg. 26 a 27

ELS VIATGES DEL SOCI - Excursió a la Torra RACÓ DE POESIA - Visita ornitològica a l'estany - De Cornellà a Nordkapp d'Ivars-Vila-sana - Principis - Curs d'introducció a internet pàg. 8 a pàg.10 28 - Excursió a la serra del Tallat - Excursió per l'entorn - Cicle de cinema pàg. 13 a 16 ( )ACPC Número 105 Desembre 2006 Membre de l'Associació Catalana época segona - Any XXIV de la Premsa Comarcal Edita:

Premi Humbert Torres 1990 Amb la colálaboració de: Directora: Eva Pané Vidal Redactors: Francesc Ricart Mercè Lluïsa Solsona Paüls Redacció i Administració: Impressió: Impre Art Departament de Cultura Pl. Ajuntament, s/n Dipòsit Legal: L-524-1982 Han col·laborat en aquest número: 25332 LA FULIOLA (Urgell) Tiratge: 400 exemplars INSTITUT Ramon Utgés Vila a/e: [email protected] D'ESTUDIS Carles Vila Duart ILERDENCS Arnau Sebé Pedrós Fundació Pública de la Diputació de Mila AMAR la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors. La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.

Pàgina 2 editorial

UNA NOVA ETAPA

El passat dos de desembre es va celebrar l’assemblea extraordinària que havia de servir per tirar endavant o no el projecte proposat per la Junta d’adquirir un nou local social. La votació fou en positiu i de forma unànime.

En aquesta assemblea es va donar un salt endavant molt important: el futur de l’Ateneu passa per tenir un local en condicions. Però a més aquesta vegada es plantejava com un pas més enllà: no només un local on desenvolupar les activitats habituals del tipus cursets diversos sinó plantejar-lo com un veritable local social. Un local on el soci hi pugui anar a qualsevol hora, o bé sabent que a unes hores determinades estarà obert per a que un pugui passar l’estona. Aquesta és la nostra voluntat, perquè no admetre-ho ambiciosa.

A més, les possibles activitats que s’hi puguin portar a terme es redimensionen: no cal esforçar-s’hi gaire per imaginar- se un cineclub, una escola de música, una biblioteca, una ludoteca, un lloc de reunió al voltant d’una cafeteria, un escenari de teatre, una redacció de La Fulla com déu mana, una sala d’ordinadors, etc… Les possibilitats son molt engrescadores.

Però anem encara més enllà, entenem que el poble guanya un equipament cultural. Actualment no hi ha locals d’aquesta tipologia al poble, o bé tenim el local poliesportiu que es massa gran i en mal estat o bé la sala petita del local que és massa justa . És per això que la nostra voluntat és que el poble com a poble consideri que també ha guanyat un espai, doncs la nostra intenció és cedir-lo a aquella entitat que ens ho demani per a portar a terme activitats o manifestacions culturals.

És per tot això, i si ens hi posem encara ens sortiran més motius si tots hi pesem una estona. Creiem que val la pena fer aquesta aposta, l’Ateneu s’ho val.

Fa quatre anys us anunciàvem que buscàvem pis; ja l’hem trobat. Ara l’hem de reformar, comença una nova etapa en què la vostra col·laboració com a soci tindrà més valor; i si de passada algun no soci està llegint aquesta editorial i vol participar-hi, les portes les tindrà ofertes, com sempre. Us hi esperem a tots!

Podeu enviar-nos comentaris a: [email protected]

PRÒLEG per Mila

... ¿Cómo se llama eso? ¿Cómo llaman al que quisiera darle un beso al deshollinador? Un santo Ð dijo el padre Brown Creo – dijo sir Leopold con una sonrisa de importancia – que Ruby quiere decir “un socialista” Pero radical no quiere decir hombre que sólo se alimenta con raíces – observó Crook con cierta impaciencia- , así como conservador no significa hombre que conserva o preserva el jamón. Tampoco socialista , se lo aseguro a ustedes, significa hombre que desea pasarse una noche de tertulia con un deshollinador. Un socialista es un hombre que desea que todas las chimeneas sean deshollinadas, y todos los deshollinadores recompensados por su trabajo. Pero – completó el sacerdote en voz baja-- que no consiente a uno ser dueño siquiera de su propio hollín. ...

G.K. Chesterton, “El candor del padre Brown”

Núm. 105 Pàgina 3 tribuna

EL CONTE DEL NADAL

Pels vols de l’inici hivernal es celebra el Nadal. De fa qui no ho rep te la possibilitat de participar en qualsevulla anys estic en la tasca, entusiasta i reflexiva de fer arribar de les nombroses rifes nadalenques que bars, empreses a les meves amistats una nadala carregada de poesia, i comerços duen a terme. bones intencions i els anhels mes vehements per que el nou any ens sigui favorable. A la vegada, tinc per costum Una qüestió de fe? Què va. Herències paganes reciclades fer arribar un conte nadalenc, més íntim i personal, pel cristianisme i fins i tot millorades, doncs incideixen adreçat a poques o moltes de les persones amb les que en excés en la innocència dels infants com a déus. Els un es va relacionant al llarg dels anys. nens, la historia del pessebre amb el Nen Jesús i els bous son el reclam necessari per que tot sia en bé de la nostra De fet, com cada any, per Nadal ens expliquem un conte humanitat. sobre nosaltres mateixos. I més que explicar-lo, el representem davant una mena de mirall interior, que en Si ens remuntem als nostres paleolítics avantpassats, aquestes dates se’ns fa visible i ens demana una imatge tots ells ficats en el paganisme inicial de la civilització, menys inquietant que la que projectem la resta de l’any. el Nadal actual seria per a ells, la fi de les feines del Ens tornem mes tendres, i fins i tot els nostres adversaris camp i la seva preparació per hivernar amb les menors no ho son tant, i fins sembla que l’enveja i certes privacions possibles. En coincidència amb l’allargament, animadversions se n’anessin de vacances per uns dies. per mor del solstici, de les hores de llum, el dia renaix Fins i tot, felicitem les Festes a qui potser no hauríem quan el fred entra en la seva etapa mes rigorosa, amb el de felicitar. Com si el Nadal fos una mena de pessigolleig que l’anunci de les estacions de la vida, primavera i emocional que rebaixa tensions, com si establíssim una estiu, ve a ser una mena de consol dins l’impenetrable treva fins el dia de Reis. tenebra de l’època de l’any en la que estem ficats.

Es comença el curs amb les il·luminacions de carrers i El binomi del Nadal i el traspàs al nou any que ens avingudes comercials, per continuar amb la tramesa de espera es com un presagi de salvació segura, i per això nadales, massa recarregades dels mateixos eslògans les bombetes i neons llueixen arreu imitant les fogueres desitjosos de felicitat. Arriben els primers regals, qui no amb les que els nostres avantpassats, homo sapiens tal desitja li arribi una caixa de vi, una cistella plena vegada, combatien les llargues i gèlides nits d’hivern. d’aliments i begudes, una capsa amb un pernil dins... i Guarnim amb arbres i tota mena d’encenalls llampants les nostres llars, carrers, llocs de treball i tot el que hi hagi pel mig. Ens regalem la entusiasta arribada de Santa Claus o el Pare Noel, fem que un tronc de fusta, el tió, ens cagui obsequis a cops de bastó desprès d’haver-lo engreixat durant setmanes. I envien la carta als Reis d’Orient perquè ens inundin la llar de regals i una mica de carbó.

En quasibé tot, el Nadal es més antic que la nostra

Pàgina 4 tribuna memòria. Seguim emmagatzemant provisions com els manera de començar, amb nous i vells projectes i ganes nostres avantpassats, si bé sota un desig irrefrenable de de fer coses pel davant, que convé gaudir-les abans que consumir. Acumulació i generositat es donen la mà, no res. Per acabar d’arrodonir-ho, ens entendrim amb la pas com resultat d’adoctrinaments, creences o ideologies millor il·lusió, la dels infants, a la màgica nit de Reis si no pel desitjat afany de solidaritat per sobreviure. on tot imaginari es possible fer-se realitat. L’egoisme es tan fill de l’abundor com de la mútua ajuda imprescindible en l’adversitat. Per això som més caritatius Sempre les mateixes constants, menjar lo millor, quanta i comprensius amb l’arribada del Nadal. Canvien les més quantitat millor, durant moltes hores i amb la millor costums, però en lo mes íntim, en el conte que companyia. Obsequis, presents, desigs, sorpreses, il·lusió representem, seguim obeint ordres tan insondables com nadalenca, repetida i conscientment alimentada. Es un arcanes. Si els nostres avis asseien un pobre a taula per donar i acumular per fer front l’adversitat amb la plena Nadal, ja fos parent o conegut, la societat actual canalitza seguretat de superar-la. Ens prometem dies feliços de les mateixes ànsies participant en maratons benefics, felicitat i els visquem per avançat. I tot això, tot, essent colálaborant amb les ONGS, fent donacions com és, tant o més vell del que som capaços d’imaginar. econòmiques... Amb els temps s’ha guanyat en asèpsia i higiene formal en perjudici del contacte humà, però el Si no, a que obeeix l’atabalaria febre de la rifa de Nadal? fogonet del conte es el de sempre. Els a més hi Segurament que no té res a veure amb la més petita afegim un dia més i ens recollim per Sant Esteve per casualitat del càlcul racional de probabilitats, i és clar menjar els canelons fets amb les restes del dinar de que si, que hi deu tenir molt a veure un conte universal Nadal. que ens expliquem cada 22 de desembre, el dia de la grossa, gairebé sense gosar a viure’l, sobre el mite de Si ens hi endinsem amb ganes veurem que es conjuguen l’abundància. Estem més predisposats que mai a creure dos factors contraposats, recolliment i festa. D’entrada en els favors de l’atzar, en els signes positius dels astres, la festa es expansió i obertura, mentre el recolliment es en les meravelles, en els miracles... sense donar refugi. Un refugi d’hivern amb una festa abundosa de importància a que no s’acabi complint, doncs el fet que queviures com un anunci assegurant que vindran dies la vareta màgica toqui a altres fa esclatar les bombolles millors, en quan el sol, ja renascut avanci dia a dia en daurades. Brinda tothom, afortunats i no afortunats, i la seva ascensió per l’horitzó. Per Nadal, un pas de això ens reconforta de sobres de la despesa feta. pardal ! Al nostre Nadal no hi ha gairebé diferencies entre creients Així doncs, fruïm d’allò més be, del recolliment festiu, i agnòstics, de tant com ens agermana celebrar bons que un cop tastat no sabrem ni podrem esquivar. I ho sentiments compartits. Tanmateix, el nostre conte de seguin repetint...Ens reunim amb la família que hi afegeix Nadal es breu i un cop escoltat, gairebé tot torna a ser calor humà al del foc a la llar contra el fred de fora. Ens com abans. S’imposa llavors una bona raó, de pes i asseiem a la taula, amb els amics, amb els companys de transcendent, per tornar a ser protagonistes, un cop més, la feina, en dinars o sopars que enceten el nostre en el proper solstici d’hivern. compromís ja des de primers de desembre com a preludi Bon Any ! de les del caliu familiar. I fet el dinar de Nadal i Sant Esteve arribarà la rauxa de Cap d’Any, com una bona Jordi Escolà

FISCAL ¥ COMPTABLE LABORAL ¥ ASSEGURANCES

Av. de Catalunya, 37 Tel. 973 570 670 Fax 973 570 090 ASSESSORIA 25332 LA FULIOLA (Lleida)

Núm. 105 Pàgina 5 tribuna

RECONEIXER AMB RETARD

Els meus amics Jaume i Josep ja no hi són. El Jaume va morir més aviat, però també ha estat reconeguda recentment la barbarie a la que va estar Ells ja fa uns quans anys varen demanar al Govern de sotmès i mai se li va poder oblidar marcat ja per sempre. la Generalitat que se'ls reconegués un tros de joventut perduda, un xic de dignitat. Josep... Jaume...

Avui després dels anys els hi ha estat reconegut un dret Sigueu on sigueu, han reconegut al menys que vosaltres que ells no han pogut veure; però siguin on siguin, espero vareu sofrir injustament, que mai pot ser resarcit que al menys sàpiguen que els esforços no han estat suficientment econòmicament ni moralment per ningú, endebades. No són els diners, és quelcom que va marcar però al menys varen constar els vostres noms en uns les seves vides per sempre. arxius ja quasi desapareguts i oblidats.

Al Josep, cada vegada que el trobava passejant amb la El Joan, resta reclòs en un poble d'Alacant cuidant de seva mangala per Boldú, em deia que ell ja no tenia la seva esposa i recordant temps passats, ens cartegem, esperances de rebre cap reconeixement i jo li contestava ens telefonem i ell amb la seva memòria privilegiada amb total incertesa, paciència que segur diran alguna em recita els seus poemes o em dóna els seus bons cosa. consells, mentre pensa amb enyorament amb el seu poble, La Fuliola. Al menys, ell ha pogut veure com El dia que el Josep va morir, vaig pensar amb aquell arribava la paga de la Guerra. No solament és el Joan passeig de Boldú, de les xerrades que teníem de la Guerra qui ho ha pogut gaudir sinó també altres que dins del Civil i del sofriment que els seus ulls cansats i sense seu anonimat es mereixen tot el seu reconeixement per veure-hi gens denotaven. En el fons crec que mai va haver sofert injustament. perdre les esperances de veure reconegut el seu holocaust particular del seu sofriment als camps de concentració. Aquest escrit va dedicat a tants i tan joves que van patir durant el període comprés entre 1936 fins al 1939 i que Ell sempre deia a la seva filla: “Si mai arriba alguna sempre varen portar a les seves esquenes el pes de la paga de Guerra i jo ja no hi sóc en aquest mon, vine a Guerra. dir-m'ho al Cementiri”, i la seva filla així ho ha fet tal com ell ho va dir de paraula. Ramon Utgés i Vila.

Pàgina 6 tribuna

MISSATGE D'UNA PERSONA GRAN

Estimat, estimada: El dia que em vegis vell i ja no sigui jo, tingues paciència i intenta entendre’m. Quan, tot menjant, m’embruti i quan no pugui vestir-me, tingues paciència. Recorda les hores que vaig passar ensenyant-t’ho. Si, quan parlo amb tu, repeteixo les mateixes coses mil vegades, no m’interrompis i escolta’m. Quan eres petit, a l’hora de dormir, et vaig haver d’explicar mil vegades el mateix conte fins que et venia la son.

No m’avergonyeixis quan no vulgui dutxar-me, ni em renyis. Recorda quan t’havia de perseguir i les mil excuses que inventava per tal que volguessis banyar-te. Quan vegis la meva ignorància davant les noves tecnologies, et demano que em donis tot el temps necessari i no em fereixis amb el somriure burleta. Jo et vaig ensenyar a fer tantes coses…. Menjar bé, vestir-te…. I com afrontar la vida.

Quan en algun moment perdi la memòria o el fil de la nostra conversa, dóna’m el temps necessari per a recordar. I si no puc fer-ho no et posis nerviós, segurament el més important no era la conversa sinó que l’únic que volia era estar amb tu i que m’escoltessis.

Si alguna vegada no vull menjar, no m’hi obliguis. Sé quan se’m posa bé i quan no. Quan les meves cames cansades no em deixin caminar, dóna’m la teva mà amiga, de la mateixa manera que jo vaig fer quan tu vas donar els teus primers passos. Algun dia descobriràs que, malgrat tots els meus errors, sempre vaig voler el millor per tu i vaig intentar preparar el camí que tu havies de fer. No t’has de sentir trist, enfadat o impotent per veure’m d’aquesta manera. Estigues al meu costat, intenta comprendre’m i ajuda’m com jo ho vaig fer per tu quan vas començar a viure.

Ara et toca a tu acompanyar-me en el meu feixuc caminar. Ajuda’m a acabar el meu camí, amb amor i paciència. Jo et pagaré amb un somriure i amb l’immens amor que sempre t’he tingut. El teu pare…… La teva mare……. Els teus avis……

Es possible que no tinguem el que desitgem, però Deu sempre ens dona el que més necessitem. Els nostres millors desitjos d’un bon Nadal i feliç 2007. Mobles C Carulla Av. de Catalunya, 42 á Tel./Fax 973 57 00 55 á 25332 LA FULIOLA (Lleida)

Núm. 105 Pàgina 7 els viatges del soci

DE CORNELLÀ A NORDKAPP (I) Agost del 2006 68.818 Km. Per ara som fidels al horari que havíem previst. Sobre les dues, i després del primer tram de ruta, parem a diner a una Ërea de servei de Montpelier. Bocata de casa l’Auri, truita de patates tamany XXL de la mare de la Diana i tomates amanides.

Parem a una àrea de servei vora Orange. Per ara està fent un vent impressionant i ens hem adonat que les autocaravanes no tenen massa estabilitat. Així que hem disminuït la marxa. Confiant amb la Marta (la veu femenina del TomTomGo) anem a la busqueda i captura de un càmping a Premaux. Ens perdem, però trobem un altre càmping a Moulin de Prissey.

Dissabte 5 Va ser una proposta de la Diana i el Dani que ens van Arrenquem amb: 69.486 km llançar a L’Auri i a mi una nit que vam sortir junts de Ens aixequem a les 07:30h per començar ruta via Dijon. festa. No vam tardar ni cinc minuts a contestar que si. Condueix la Diana feat. Dani. La Marta comença a fer I així van començar els preparatius pel viatge a Cap el tonto. Nord (Nordkapp) des de Barcelona, en vint dies i en 14:30h. Dinar per Luxemburg. autocaravana. 17:20h. + diessel a Köln acompanyat de pixadero lunar (segons les senyoretes de la expedició) a 0,50¤ el servei, Aniré directament al gra, al diari que vam escriure durant això si, et donen un descompte per les compres que el viatge. I els preparatius i preliminars ja els explicaré realitzis a les seves àrees de servei. al final. Només un comentari; si teniu pensat llogar alguna En algún lugar entre autocaravana per l’agost de l’any Köln i Bremen un zumo que be; més val que us doneu de melocotón y uva (el pressa. Vam suar sang buscant zumo de la expedición) una autocaravana lliure que al final vam trobar a Empúries. 20:30h. parada tècnica. Hem descobert Divendres 4 que es pot jugar, Hem quedat a Cornellà, a casa perfectament, al Rummi de la Diana, a les 06:30h del dintre de l’autocaravana matí!! Això ha suposat aixecar- en marxa. Definiti- me a les 05:00h... comencem be!! vament s’ha aixecat la veda per menjar A les 09:00h en punt estem a la guarrerries varies dins porta de AmpuriaCar. Lloguer, la R4. explicació i Col·locació de material (maletes, menjar, Diana: “20:51h. Anem caxarros per a la cuina i coses camí del càmping que varies que creiem necessàries per està a les afores la supervivència autocaravanil) d’Hamburg, segons el a la Autoroller R4. Tontongo l’hora A les 11:30h en punt comencem prevista d’arribada son el camí a Nordkapp amb el les 22:20h, ja veurem comptador de quilometres a: perquè les autopistes

Pàgina 8 els viatges del soci alemanyes estan plenes d’obres! (P.D. aquesta tarda l’Auri i jo hem pagat 0,50¤ per anar al lavabo però era de Lujazo!!!).”

23:45h. Com era de esperar la Marta ens ha fallat al moment més inoportú i així ens hem tornat a perdre durant la búsqueda del càmping. Després de 1h de voltes per Hanover i rodalies, hem localitzat un càmping però ple, o això es el que ens ha intentat fer entendre en alemany el segurata xungo de l’entrada. De pura potra hem trobat un mini càmping amb una sola plaça lliure i la recepció tancada. Després de una breu valoració de si ens podem quedar o no, uns dels freak-inquilins fixes del càmping ens diuen (millor ens intenten fer entendre amb senyals) que ens podem quedar i que ja pagarem demà. Pos no s’en parla més, cap a dins que es tard vol A la tornada dinarem al càmping i a la tarda, per fi, ploure i estem molt cansats. veurem la city: sirenita, centre històric, shopping? I a comprovar si es veritat que hi ha ambientillo nocturn Diumenge 6 tots els dies (res millor que un dilluns com a prova de Comptador de la R4: 70.465 Km foc!). Ah! I per arribar a Cophenaguen pillarem el nostre Valoració del càmping de Hamburg: Molt freak (habitants primer tren danès...” inclosos), però molt net i també molt confiats; podíem haver marxat perfectament sense pagar… però som de 12:45h. ja hem visitat Roskilde i hem fet la primera bona pasta. compra de pa: un de motlle amb sèsam i quatre panets tipus Viena amb pipes que ens menjarem al arribar al Diana: “14:59h. Estem a dins l’auto a punt de càmping. Hem fet 64km per anar i tornar de Roskilde. desembarcar a Dinamarca. Volíem anar a Roskilde però Avui l’autocaravana descansa al càmping Absalon. Ens no ens dona temps així que hi anirem demà i ara anirem espera una tranquil·la tarda turística per Copenhaguen. a Copenaguen.” 15:24h. Dinamarca a l’agost, al igual que alemanya, Primera parada obligatòria “Den lille Havfrue” (la també està d’obres civils. sirenita). Pos no està mal la sirenita aquesta, potser ens 17:490h. Dinar: espàrrecs, macarrons amb salsa de la imaginàvem més petita; però lo que està millor es la tomàquet i formatge. Hem parat a una àrea de servei massa de guiris (inclosos nosaltres) que la visitem. Amb passat el ferri que ens ha creuat a Dinamarca. Els les seves (i nostres) càmares de fotos i vídeo, com si mosquits i bitxos varis comencen a donar senyals de busquessin la foto que mai no ha fet ningú. vida (poc que dinarem a l’aire lliure). "Acto seguido" cap al Centrum. La ciutat (o el centrum Diana: “22:30h. Hem sopat salsitxes, patates amb ceba en si) no és molt gran i no tardem massa a localitzar la i després hem anat tots a rentar els plats amb Fairy i el zona comercial (un altre portal de l’angel). Ipod i els altaveus d’aquest (la feina bruta amb música passa millor). Hi havia uns italians que han flipat bastant... Valoració del càmping Absalon: molt net, molta gespa, gent amable (sobretot la recepcionista Vikinga) però la cuina es bastant sosa, no hi ha gens d’ambient.”

Dilluns 7 Comencem amb 70.794 km.

Auri: “Anem camí de Roskilde a veure el museu Viking on hi ha 5 vaixells de “los susodichos”. La catedral també la veurem, per que segons diuen les guies és molt important per que hi enterren els reis danesos, ja que abans (fins el S.XV) Roskilde era la capital de Dinamarca. Núm. 105 Pàgina 9 els viatges del soci

Cansats de caminar i ja adaptats als horaris del nord, Dimecres 9 ens entaulem a una terrassa a punt per sopar. Entre Avui ens hem oblidat de mirar els km. Ens aixequem a "pecho i espalda": una bona cervesa (l’Auri aigua), un les 7:30h per a poder estar d’hora al centre d’Estocolm peazo amanida a compartir entre dos i una chiken i fer compres varies (que ahir ens vàrem descuidar), però hamburguer amb patates (també a compartir), tot boníssim abans la Diana vol veure les cases de fusta i colors que i tot “molt típic Danès”. La veritat es que abans de entrar va veure ahir des de el centre… cases de colors…? De a Copenhaguen vam preguntar a la fantàstica fusta…? Pos va a ser que no. Complim el horari recepcionista Vikinga del càmping: on es podia menjar autoimposat de permanència i compres i a les 13:30h alguna cosa típica del país; ens va dir un munt de sortim del càmping per fer camí cap a casa del pare nöel. restaurants de cuina internacional (índia, xinesa, Aquesta tarda-vespre apurarem carretera, autocaravana americana, grega, mexicana, italiana, espanyola) però i humor dels conductors, per demà estar lo més d’hora que de típica no hi havia cap restaurant a Copenhaguen. possible a “Romanieri”. Abans de tornar al càmping una passejada pel parc Diana: 21:30h: “encara es de dia i conduint va el Dani, d’atraccions Tivoli. el Francesc de copiloto i l’Auri i jo al saloncito jugant a cartes, domino, etc. Fins que ens hem cansat.” (JA!! Diana: “visita nocturna: quan es feia fosc vam entrar S’han tirat un rato llarg jugant a cartes d’esquena a la al Tivoli (pagant la entrada més econòmica, que només carretera i en marxa, així que realment s’han marejat et permet mirar però no pujar a les atraccions). com a sopes). Nota: a veure si demà algú recorda de mirar els quilòmetres!!!.

Auri: 22:45h “acabem d’arribar a un càmping de “cuyo nombre no puedo acordarme”, com la majoria de llocs de per aquí dalt. Estem a mig camí entre Estocolm i Rovaniemi. El lloc es supertranquil, al costat d’un llac o mar o no se que…

Només arribar a la porta vam trobar el típic grup d’espanyolitos-borregueros fent cua i seguint a dues guies malcarades. Quin horror! Com pot anar la gent Així? I a sobre una de les guies anava cridant: Las fotos luego, ahora no!!!!! Però qui es ella per dir quan es pot o no fer fotos?! En fi, vam evitar el grup de borreguitos i vam fer una bona passejada per allà dins, fins i tot ens vam menjar uns super gelat i el Dani un granissat tricolor-trisabor!” Son gairebé les 23h i encara no és fosc del tot. A recepció Dimarts 8 “nobody”, només una nota dient que si arribes i no hi Comencem amb 70.860 km. Ruta de Copenhaguen a ha ningú acampis, i si el dia següent marxes i segueix Stokolm. Hem creuat a Suècia pel nou i llarg pont. sense haver-hi ningú… tu mateix et registris i deixis els Durant el camí truquem al càmping que hem triat per diners corresponents a la bústia. Això es gent confiada! fer nit (el més cèntric) i al arribar la sorpresa es general. Anem a fer el sopar. Unes llenties amb xoriço i ceba Resulta que el càmping es un camp d’esports; on a la ens vindran be per la rasca que ja es comenta a sentir. primavera i tardor fan futbol, a l’hivern hokey o algo Nota: a fora, tot i els pocs veïns del càmping, es senten sobre gel i a l’estiu es càmping. Tot molt ben equipat i sorolls “estranys” quina mena de bitxos ens estan correctíssim (apreneu-ne a Barcelona d’aprofitar espais). esperant assetjants fora?” Tarda per Stokholm. Sopar: revoltillo de espárragos trigueros. F.R.M. UNO i a dormir. Pàgina 10 la Fulla pels nens

EL BALL DE BASTONS DE SANTA LLÚCIA

Aquesta dansa es va ballar per primera vegada l’any 1.983 ,ara fa més de vint anys, dins dels actes de la Festa Major de Santa Llúcia, amb motiu de la celebració del bicentenari de les obres de la façana del temple i del cobriment del campanar.

A començaments de novembre (un mes abans de la diada) els alumnes preparen els seus bastons. Els acostumen a fer amb pals d’escombra que després guarneixen amb cinta aïllant de colors diferents per a donar més vistositat a la dansa el dia que aquesta es realitza. També a casa comencen a preparar els vestits de catalans imprescindibles per a la ballada.

Durant el mes de novembre cada dia a l’hora de l’esbarjo els alumnes i els mestres van a fer un assaig del ball al gimnàs. Allí es reparteixen en tres grups de vuit (quatre nens i quatre nenes a cada grup). També hi ha tres o quatre alumnes que no ballen els quals amb el timbal i la pandereta dirigeixen els moviments dels altres.Ê

Quan el gran dia ha arribat, primer els alumnes (tots i totes ben vestits deÊcatalans), ens preparem per a fer el galop d'entrada. Quan la gent va sortint de la Missa Major, es va formant una rotllana a tota la plaça. Tothom està espertant la nostra actuació. En el moment que són a la plaça fem la cantada en honor de la patrona. A partir d’aquest moment, dirigits pel alumnes que toquen el timbal i les panderetes, es fa, per dues vegades,la ballada davant dels nombrosos vilatans que vénen a veure la ballada i de les autoritats municipals i eclesiàstiques.

Quan el ball s’ha acabat tornem, a ritmes de cop de bastons i de timbal al lloc on havien sortit. Allí ens fem una foto tots els participants i sovint l’Ajuntament, ens convida a una bossa de llaminadures o a un vermut per la nostra dedicació.

La novetat d'aquest any ha estat que l'orquestra contractada per als actes de La Festa Major, la SELVATANA, ens vaÊ acompanyar amb la seva música mentre ballàvem.

Núm. 105 Pàgina 11 la Fulla pels nens

PER UNA LLAR D'INFANTS A HAMDALLAYE (MALI) Com ja és habitual al centre quan alguna associació de la vila ens demana si podem col·laborar, sempre ho intentem fer. En aquesta ocasió encara amb més raó de ser pel fet que es tractava de realitzar murals per a la festa que organitzava Mans Unides per a recaptar diners per a la construcció d'una llar d'infants al barri de Hamdallaye a Bamako, capital de Mali, amb la qual es solventaria a més el problema de l'absentisme dels nens i nenes grans que han de tenir cura i de les germanes i dels germans més petits.

Pàgina 12 pàgina de l'ateneu

OCTUBRE

EXCURSIÓ A LA TORRA El segon diumenge d’octubre és la festa Major del que popularment es diu la Torra, fent referència al del Remei, l’Ateneu durant molts anys va assistir-hi però ja en portàvem uns quants sense anar-hi , motiu pel qual aquest any es va voler recuperar. Així doncs, seguint la tradició, es va anar caminant des de la Fuliola fins el Castell del Remei fent via pel camí de les Creus. A l’arribar ens va donar temps d’anar a veure els cellers del Castell del Remei amb una visita guiada. Després, sota l’ombra d’uns xops, ens vam entaular per menjar cassola de caragols que després vam pair tot baixant una altra vegada caminant cap a la Fuliola.

VISITA ORNITOLÒGICA A L’ESTANY D’IVARS- VILA-SANA De la mà de l’Arnau Sebé, col·laborador permanent a La Fulla en matèria de medi ambient, el 15 de juny vam visitar l’Estany d’Ivars amb la intenció d’observar-hi la fauna que normalment volta per allí i que als ulls dels no experts en la matèria se’ns passa per alt. Binocles en mà, es van poder observar corbs marins, esplugabous, ànecs del coll verd,... En definitiva, tot un món davant dels nostres ulls que normalment roman ocult, simplement per no fixar-s’hi prou.

CURS D’INTRODUCCIÓ A INTERNET A l’octubre es va iniciar el curs d’Introducció a Internet, en la seva segona edició, de durada fins a finals de novembre. El curs ha estat subvencionat per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de la llar dels Jubilats, que ens ha cedit els ordinadors amb l’equipament necessari i la col·laboració de l’Ajuntament, doncs la sala on estan ubicats els equips informàtics és de titularitat municipal. El professor fou el Ramon Mañero que, cada dimarts i dijous va explicar des de com es crea un compte de correu fins a la creació d’un postal de Nadal. Esperem amb la vostra assistència i interès a possibles properes edicions per poder repetir aquest curs que s’està ja consolidant.

Vols participar en fer Cultura pel Poble?

Doncs fes-te soci de l’ATENEU POPULAR

Pots comunicar-ho a qualsevol membre de la Junta o bé enviant un mail a [email protected]

Núm. 105 Pàgina 13 pàgina de l'ateneu

NOVEMBRE

EXCURSIÓ A LA SERRA DEL TALLAT

El fred no fa que l’activitat frenètica de la Secció Esportiva de l’Ateneu disminueixi, al contrari, doncs per fer marxar el fred del cos res millor que una bona caminada.

Aquesta vegada, el diumenge 12 de novembre, ens vam desplaçar amb cotxes fins al poble de Rocallaura, i des d’allí fer camí fins el Santuari del Tallat, continuar per Montblanquet fins arribar finalment a Vallbona de les Monges, la imatge de la qual us mostrem al costat d’aquestes línies, al cap de tres hores de camí, parada per esmorzar inclosa.

A Vallbona, es va dinar a un restaurant per compensar els esforços realitzats, però no patiu que els esportistes de l’Ateneu estem en plena forma i a punt per a qualsevol caminada que es presenti.

EXCURSIÓ PER L’ENTORN

Aquesta vegada es sortia des de la Plaça del Portal el 26 de novembre per a fer una sortida pels voltants de la Fuliola. La ruta fou la següent: el Bullidor, els ulls de l’Ondara (on es va esmorzar), el canalet, cap al camí de Barbens tornant a passar pel Bullidor i tornant cap a la Fuliola. Una excursió per estirar les cames i escampar la boira, per de passada poder gaudir del paisatge de l’entorn, que no per menys lluny és menys atractiu.

CICLE DE CINEMA

Sota el títol de “Amb humor també es poden dir moltes coses” durant tot el mes de novembre i amb la col·laboració ja habitual de la Llar dels Jubilats es van programar una sèrie de pel·lícules amb el nexe comú de les situacions vitals sofertes pels seus protagonistes però encarades amb dosis d’humor.

Així doncs, les pel·lícules projectades foren “Agnes Brown” sobre els problemes d’una vídua amb set fills, “Entre copas” un viatge interior i al món dels vins; “A mi madre le gustan las mujeres” o com reaccionen les tres filles quan ho descobreixen i “Atun y chocolate” sobre les peripècies d’un home per a que la família pugui estar en gràcia de Déu. Amb totes es va passar una bona estona i alhora van donar per parlar de temes més transcendentals.

Pàgina 14 pàgina de l'ateneu

NOTÍCIES DES DE L’ATENEU.

-Assemblea extraordinària. El dissabte dos de desembre i emmarcat dins un sopar del soci per fer passar l’estona d’una manera menys pesada, es produí l’assemblea extraordinària de socis per discutir ni més ni menys que que l’adquisició d’un nou local social per portar a terme totes les activitats organitzades per l’Ateneu i que portem uns quants anys amb moltes limitacions. Aquí rau la importància de la convocatòria doncs la decisió en positiu de l’assemblea de portar endavant el projecte presentat per la Junta Directiva implica a cadascun dels socis amb l’aportació a partir d’ara del famós euro mensual. En una comunicació a part la Junta es passarà (si es que no s’ha fet ja) tots els detalls de la transacció i dels acords aprovats.

-A l’octubre van començar els cursos de ioga i gimnàstica altre tema relacionat amb la revista encara tenim el mail de manteniment, ja sabeu que malgrat hagin començat, [email protected]. us hi podeu apuntar en qualsevol moment a qualsevol dels membres de la Junta. -Heu perdut el paper on hi ha les activitats d’aquest mes? Ets un soci de fora i vols estar al dia de les activitats -L’Ateneu té un nou correu electrònic per atendre als organitzades per l’Ateneu? Doncs t’ho posem molt fàcil: seus associats en per a qualsevol gestió o dubte que li només has de connectar-te a la web de la Federació sigui plantejat. Preneu nota: [email protected]. I no d’Ateneus de Catalunya per no perdre pistonada. T’ho oblideu que per remetre escrits per La Fulla o qualsevol expliquem detalladament a les següents instruccions:

Opina, suggereix, queixa’t, explica, proposa, expressa’t!

Sàpigues que ara ho tens més fàcil, La Fulla té un nou mail on podràs fer-nos arribar les teves opinions per a que les publiquem. Apunta-te’l:

[email protected]

Núm. 105 Pàgina 15 pàgina de l'ateneu

1) Connecta’t a www.ateneus.cat

2) Un cop a la web, clica dues vegades sobre l’agenda.

3) Et demanarà que filtris per població, escull la Fuliola (s’entèn inclòs Boldú)

4) T’apareixerà en pantalla l’agenda de tot el mes en curs. Ara ja no valen excuses.

Flors Expenedoria núm. 1 ulita M. Carmen Alarcon Alarcon J Estanc · Tabacs Art Floral C/ Dr. Rius i Tarroja, 3 Objectes de regals 25332 La Fuliola Bodes - Corones Tel. 973 57 00 75 Plantes - Ceràmica Mòbil 659 11 74 02 Objectes de Regal Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA

Pàgina 16 actualitat

ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2006

El dia 1 de novembre, a part d’anar al cementiri també es podia anar a votar.Del cens total a la Fuliola de 998 persones, en van anar a votar 683, que representa una participació del 68,44%, la qual cosa representa una abstenció concretada en 315 persones, equivalent al 31,56%, en qualsevol cas inferior que en qualsevol de les circumscripcions ressenyades i a la de Catalunya que fou del 43,96%.

Nom del partit La Fuliola L’Urgell Lleida Catalunya Vots % % % % Convergencia i Unió 301 44,33 42,23 39,99 31,52 Partit dels Socialistes de Catalunya 147 21,65 18,09 21,99 26,82 Esquerra Republicana de Catalunya 113 16,64 21,97 17,72 14,03 Partit Popular 63 9,28 7,10 9,11 10,65 Iniciativa per Catalunya-EUiA 48 7,07 6,32 6,59 9,52 Ciutadans-Partido de la Ciudadania 2 0,29 0,45 0,97 3,03

Muntura i lents monofocals 68 e

Lents progressives incolores 130 e

Muntura i lents progressives 169 e i de regal unes altres ulleres monofocals amb elnts de graduació de prop. TRULLOLS ÒPTIQUES Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal) Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA

Av. de Catalunya, 42 Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA

Núm. 105 Pàgina 17 + de 20 anys de la fulla

Al 1983, i al número 2 de La Fulla, apareixia per primer cop un article amb l'encapçalament NOSALTRES LES DONES. Era el començament d'una nova secció, de la qual aquell primer article en feia bo el seu propòsit.

Pàgina 18 biografies viscudes

TERESA DE CALCUTA

Qui li havia de dir al jove Nikoll, pròsper Al maig de 1937, va fer comerciant de materials la professió perpètua de de construcció albanés i castedat, obediència i compromés amb la unió pobresa. A partir d'aquella de la seva pàtria època va començar a Macedònia, que en el si ensenyar també en el de la seva família hi Col.legi Entally, destinat naixeria la ?Reina dels als fills de les famílies pobres?, quan la va pobres de Calcuta, i qualificar molts anys l'extrema misèria que la després el Mohandas rodejava va torturar la Gandhi. seva consciència.

Agnes Gonxha Bojaxhiu, Llavors, quan ja havia va néixer el 27 d'agost de estat nomenada directora 1910 dins d'una família de la Saint Mary's High de comerciants, a la ciutat School, va començar a de Skopje. Aquesta ciutat va pertànyer a desenvolupaven la seva activitat dedicar-se a les anomenades Filles de diferents països en poc temps, va ser de missionera a l'India, país que exercia sobre Santa Anna, una rama de les monges de l'Imperi Turc, Sèrbia, Grècia i Bulgària. ella una profunda atracció. La jove Loreto que integraven germanes índies Van existir cruentes guerres als Balcans. postulant insistia a les seves superiores de Bengala i que complien al peu de la Precisament aquests conflictes ètnics van que l'enviessin a aquest pais, llavors lletra la regla redactada per la mare poder estar en l'origen de la mort del seu colonitzat pels britànics. fundadora. Les Filles de Santa Anna, amb pare i de la fi de la prosperitat familiar, les seves costums inspirades en la tradició fets que van marcar molt la personalitat La seva petició es va fer realitat aviat, ja bengalí, van influir sens dubte en el perfil, de la futura Santa. Parlo amb aquest terme que al 1929 va arribar a Bengala després inclòs exterior, que la mare Teresa de ?Santa?, perquè si hi ha alguna persona de 37 dies de navegació. Va passar la imprimiria a la seva pròpia ordre. També que es mereix aquest títol en el nostre primera setmana a Calcuta, des d'on va es vestia el Sari? indi teixit amb cotó de món contemporani, sens dubte és ella. Fa viatjar durant 51 dies fins a Darjeeling, baixa qualitat; es menjaria al terra i amb uns anys tinc certa inquietud per conèixer el seu últim destí. Allí es trobava el les mans, es resaria amb silenci damunt la seva vida, i crec que encara que noviciat de l'ordre fundada per la de la terra. s'escrigués pàgines i pàgines senceres de missionera irlandesa Mary Ward. la seva existència no s'esgotarien mai les Aviat se li va encarregar la missió de paraules. L'any 1931 va agafar els hàbits de dirigir la formació espiritual de les Filles religiosa adoptant el nom de Teresa, de Santa Anna, per això va tenir que Intentaré ser objectiu i no deixar-me portar inspirat en la Santa d'Ëvila, per la que viatjar. En aquestes circumstàncies es va per l'admiració. sentia profunda admiració, encara que el presentar el moment crucial que la seu model de devoció era la de Teresa de convertiria, segons ella mateixa ha relatat, La mare d'Agnes, Drana, catòlica Lisieux, semblant-li un espill més humil. en mare Teresa de Calcuta, el 10 de convençuda, va despertar dins ella, la Setembre de 1946, durant un viatge en vocació religiosa. Durant la seva etapa de formació havia tren que la portaria a Davjeeling, mentre seguit els estudis propis de les monges estava meditant ?vaig escoltar una crida Quan va fer els divuit anys, va escoltar que es dedicaven a l'ensenyament. Va ser dins la crida. El missatge era molt clar, una crida interior que li demanava, segons destinada a donar classes d'història i havia de deixar el convent i entregar-me les seves pròpies paraules, ?Servir a Deu geografia en un dels colálegis amb major completament al servei dels pobres, vivint propagant el missatge de Crist per tot el renom de Calcuta, la Saint Mary«s High entre ells?. món?. School, reservat a les famílies més riques de la ciutat, però l'entorn de la qual estava Per deixar l'ordre necessitava el permís L'any 1928 va abandonar per sempre rodejat de misèria. Fins allí arribaven les de l'arquebisbe de Calcuta, Ferdinand Skopje amb destinació a Ratharnham, a proclames de Gandhi, que reivindicava Periers, qui no era precisament un prop de Dublín, a Irlanda, on va ingressar la independència de l'India des d'una entusiasta de la diminuta monja. A ell se a l'Institut de la Congregació de Loreto, posició de la no violència, que ella mateixa li atribueixen aquestes paraules, les monges de la qual eren conegudes adoptaria en les seves demandes d'ajuda pronunciades quan Teresa encara no havia com les Dames Irlandeses, que humanitària. professat: Conec a aquesta dona. Es una

Núm. 105 Pàgina 19 biografies viscudes novícia que no sabria ni encendre concedir un passaport diplomàtic amb confessar que, si hagués viscut en temps correctament un ciri amb una capella. motiu d'una mediació humanitària que la de Galileu, hauria donat la raó a l'Església Però, a principis de 1948, amb el permís mare Teresa va realitzar al Pakistan. Joan front als postulats científics, i es va de Pius XII, va ser autoritzada a abandonar Pau II va seguir anys després amb atenció declarar frontalment oposada a tota forma les seves obligacions amb l'ordre i a el seu treball missioner i humanitari, i va d'eutanàsia i, sobretot, de contracepció. dedicar-se de ple amb el que ella creia confiar a la seva ordre la casa Do de I a qui li retreia que feia un perillós servei que era la seva vocació superior. Va Maria, oberta al Vaticà junt al palau del als responsables de la misèria social, els començar per portar als moribunds dels Sant Ofici, i destinada, segons petició de hi va respondre: A mi no m'interessen les carrers a una llar on poguessin morir en la monja, a l'assistència dels més pobres estructures socials. La missió de la nostra pau i amb dignitat. i moribunds d'Itàlia. ordre es l'home individual que ens necessita ara?. Al 1949, nacionalitzada índia, va obrir Amb el pas dels anys van augmentar les també un orfenat i va fundar la seva pròpia cases de les Missioneres de la Caritat en Quasi no descansava i s'alimentava ordre, les Missioneres de la Caritat. Poc tot el món. Totes les nacions, incloses somerament. La seva salut va empitjorar a poc, altres dones es van unir a la seva Xina, Cuba i la desapareguda Unió bruscament a finals dels anys vuitanta, causa, de manera que quan al 1950 la Soviètica, van obrir les seves portes amb quan ja havia ampliat el concepte de Santa Seu va reconèixer la seva aquella monja intrèpida, mentre ella, sense pobre, que no solament aplicava a qui congregació, Teresa de Calcuta ja pretendre-ho, tenia renom internacional. careixen de lo materialment comptava amb simpatitzants per tot el Van començar a ploure-li els imprescindible, sinó també als marginats món. reconeixements. Al 1972 va rebre el Premi per motius culturals, de raça o polítics, i Fundació Kennedy, i al 1978 el president als malalts de la sida. Al 1989 se li va Per als que agonitzaven als carrers va italià, Sandro Pertini, li va donar el Premi implantar un marcapassos, al 1993 se li obrir aviat la Nirmal Hriday, o? Casa dels Balzan. La culminació de tots aquests va manifestar la malària, agreujada per Moribunds?, en uns coberts ubicats a prop honors va ser el Premi Nobel de la Pau, nous problemes coronaris, i al novembre d'un temple dedicat a Kali, la devesa de que li va ser atorgat al 1979. A Oslo, de 1996 va ser operada per desbloquejar- la mort pels hindús. En aquesta casa les durant la cerimònia d'entrega, va afirmar: li les arteries coronaries. Davant aquesta Missioneres de la Caritat atendrien, en ?Personalment, no ho mereixo. Solament evident decrepitud, va donar mostres de vida de la mare Teresa, a més de 30.000 he procurat ser una gota d'esperança amb la seva responsabilitat i el dia 31 de maig persones: ?Han viscut com animals; al un oceà de sofriment. Però si aquesta gota de 1997 va cedir el seu lloc de superiora menys, que morin com a persones?, deia no existís, el mar la trobaria a faltar?. I a la monja a qui havia nombrat la seva referint-se a elles amb certa amargura i va concloure el seu discurs recordant una successora al 1993, la germana Nirmala, ràbia interior. Poc a poc les cases filials frase de l'evangeli: Sant Joan diu que som de setanta-tres anys, una india llicenciada es van estendre per tota l'India. Així va mentides si afirmem que estimem a Deu en dret. A ella li va encomanar la direcció néixer Sishu Bhavan, residència que si no estimem al nostre pròxim. Es molt de les més de quatre mil Germanes de la acolliria permanentment a cents d'orfes, important donar-se compte de que l'amor, Caritat repartides en unes cinc-centes després adoptats majoritàriament per per a que sigui autèntic, ha de fer mal?. cases establertes en més de cent països matrimonis estrangers, i Shantinagar, la dels cinc continents, mig miler d'orfenats, primera leproseria, a la que seguirien Convertida en una estrella de la societat leproseries, asils i refugis per a miseriosos altres moltes. Mentre, els mitjans de mediàtica, agassajada per reis i banquers, i moribunds. comunicació començaven a fer-se ressò papes i governants, es va convertir amb de la feina que desenvolupava aquella una espècie de santa ambulant, en el El seu final va ser difícil, no solament estranya monja amb el rostre ple de símbol d'una santa viva davant la que es pels extrems sofriments que segons els profondes arrugues, d'aspecte menut i va postrar el mateix Joan Pau II en un metges va tenir que suportar i que mai va fràgil, eternament enfundada en el seu viatge a l'Índia al 1986. Però al mateix exterioritzar, sinó pel seu rebuig a una sarí blanc amb les ratlles blaves. temps, des de els sectors progressistes de pel·lícula sobre la seva vida realitzada per la Església van començar a ploure les a la televisió amb guió de l'escriptor Amb el papa Joan XXIII va tenir poca crítiques a la seva feina, acusant-la de Dominique Lapierre, de contingut però intensa relació. La mare Teresa dedicar-se simplement a fer caritat, sense ensalçador fins extrems insospitats. Va sempre se les enginyava per arrancar lluitar, com altres representants del morir el 5 de setembre de 1997 i, diners de qui el podia donar. Al 1959 va catolicisme, per a implantar la justícia, contrariant la seva última voluntat, les demanar a Joan XXIII, amb el seu per a canviar les estructures responsables seves restes mortals van ser acomiadades descarament habitual, que li donés algun de la misèria i la marginació de la majoria. pels carrers de Calcuta per cents de mils objecte valuós de la propietat papal per Al mateix temps, se la va acusar de de persones i va rebre sepultura amb a poder-lo dedicar als pobres. El papa li fonamentalista en l'àmbit moral i de poc honors de cap d'Estat. va regalar llavors el seu Rolls Royce, amb conseqüent per haver acceptat les ajudes el que la monja va organitzar una subhasta que li van oferir personatges de poc fiar. Ramon Utgés i Vila. en la que va obtenir més del triple del seu preu de mercat. Pau VI li va manifestar Ella mai va amagar el respecte pels valors també el seu profund respecte, i li va tradicionals de l'Església de Roma. Va

Pàgina 20 consum responsable

ARMES A l'Estat espanyol hi ha unes quantes empreses fabricants d'armament i equipament militar, que produeixen tant per a l'exèrcit espanyol com per a l'exportació. I hi ha algunes altres empreses que tenen interessos accionarials o productius en la indústria militar.

L'entrada d'Espanya a l'OTAN l'any 1982 va iniciar un procés de creixement de la indústria espanyola d'armaments que suposadament havia de modernitzar els dispositius de les forces armades de l'Estat per tal que fossin homologables amb les dels nous socis. Per a la consecució d'aquest objectiu s'hi assignaren ajuts públics, compres estatals, pressupostos de recerca, plans electrònics i informàtics i facilitats exportadores, sense fer constar, però, quines eren les amenaces que obligaven a tals arsenals. Amb el pas dels anys el resultat del procés ha estat espectacular: pèrdues globals constants, ocupació mínima, absorció de més d'un terç de la despesa pública espanyola destinada a la investigació científica, exportacions agressives a països en guerra, i com a cloenda sanejament a càrrec dels impostos ciutadans, venda a preus de saldo a empreses estrangeres, i compromisos d'importants compres per part del Ministeri de Defensa a aquestes companyies.

La majoria d'exportacions d'armament espanyol van a països en guerra civil o amb règims opressius

Una part important de les vendes es dirigeixen a països del Sud, sovint implicats en guerres civils o veïnals, violència estructural i manca de respecte pels drets humans. Aquestes vendes es salten sense cap escrúpol el codi de conducta aprovat pel Consell de Ministres de la Unió Europea que limita la venda d'armes en casos com els esmentats. Quines són les nostres possibilitats davant de tanta hipocresia, doble llenguatge i falsa defensa dels ciutadans? Evidentment la denúncia, les accions dels moviments per la pau, la pressió política i l'educació per la noviolència hi tenen molt a fer, però no podem oblidar el nostre comportament com a consumidors i usuaris de totes aquelles empreses que tenen interessos en el negoci de la mort. A la dreta n'hi ha una llista.

Principals empreses productores d'armament espanyoles Principals empreses amb interessos accionarials i/o productius en les empreses CASA (Construcciones Aeronáuticas S.A.), Madrid espanyoles d'armament: Integrada dins el consorci EADS (European Aeronautic Defence and Space Company) i amb participació de DaimlerChrysler Aerospace (Alemanya) i Alcatel Aérospatiale Matra (França) Amper Avions de transport militar, de combat i d'entrenament. Satèl·lits Banco de Bilbao Vizcaya Argentaria Banco Zaragozano Izar Construcciones Navales S.A., Madrid Caja de Ahorros Provincial de San Fernando, Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI) Sevilla y Jerez Construccions navals militars Caja Madrid Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles Indra S.A., Alcobendas (Madrid) Daimler-Chrysler Accionistes privats El Corte Inglés Simuladors per a avions, carros de combat i helicòpters, equips electrònics per a El Monte la guerra i sistemes de comunicacions Ericsson Iberia, Líneas Aéreas de España General Dynamics-Santa Bárbara Sistemas, Madrid IBM General Dynamics (Estats Units) Nissan Motor Ibérica Armes lleugeres, vehicles blindats, explosius i peces de míssils Rolls Royce SA Española de la Dinamita y de Productos Industria de Turbo Propulsores, Zamudio (Bizkaia) Químicos (Privilegios A.Nobel) Accionistes privats Sainco Motors i turbines d'aviació Santana Motor Siemens Gamesa Industrial S.A., Álaba-Araba Sociedad Española del Acumulador Accionistes privats Tudor Components i subconjunts en materials compostos per a avions militars Telefónica Zodiac Española Explosivos Alaveses S.A., Madrid Accionistes privats De “Indústria i cadàvers. La producció i Projectils, bombes, espoletes l'exportació d'armes a Espanya.” Arcadi Oliveres Iveco-Pegaso S.L., Madrid Iveco Vehicles militars Núm. 105 Pàgina 21 els contes de l'esparver medi ambient

ELS RATPENATS DEL NOSTRE ENTORN (I) Ratpenats, muricecs, esbuliacs, rates-pinyades... de ben tot el que els envolta. El principi de funcionament segur tots n’heu sentit mil històries i molts de vosaltres d’aquest sistema és igual que el dels radars, tot i que és n’haureu vist, i malgrat tot el coneixement popular, és infinitament més fi i precís (pensem que han d’arribar un dels grups de mamífers menys coneguts a nivell a detectar insectes diminuts volant a gran velocitat i científic, degut a la dificultat de les tècniques d’estudi enxampar-los d’una mossegada). Cada espècie emeten (bàsicament detecció d’ultrasons, col·locació i estudi de uns ultrasons diferents; gravant-los (amb un detector caixes niu i captura per a l’estudi en mà amb xarxes d’ultrasons, que permet fer-los audibles a la nostra orella, d’anellament) i als seus particulars hàbits. adaptada a freqüències més baixes) i analitzant-los podem detectar les diferents espècies. Els ratpenats (família dels quiròpters) són mamífers voladors (han adaptat la seva mà, amb llargs dits Una altre característica peculiar dels ratpenats és la seva connectats per membranes epitelials) nocturns que hibernació, sobretot en zones fredes. Per això, acumulen s’orienten gràcies a un sistema d’ultrasons, l’anomenada durant la tardor gran quantitat de greix a la zona ecolocalització: emeten xiscles d’alta freqüència (la abdominal i disminueixen molt el seu metabolisme, freqüència varia entre les espècies i fins i tot una mateixa conservant només les funcions vitals necessàries per espècie produeix diferents tipus de sons; en ocasions, sobreviure. de nit, podreu sentir algun xiscle molt agut, que De la quantitat de greix acumulat i de la idoneïtat del correspon a algun so de refugi que trobin per passar l’hivern en dependrà la seva baixa freqüència) a través supervivència. En zones més càlides, com el sud de la de la boca i el nas i recullen, mitjançant una oïda extremadament sensible, l’ona sonora rebotada als objectes.

El seu cervell analitza a l’instant la diferència entre la longitud d’ona enviada i la rebuda, que varia en funció de la distància a la qual es troba l’objecte; així construeixen una “imatge” tridimensional sonora de

Detector d’ultrasons. Exemple d’un sonograma.

¥ ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA ¥ INSTALáLACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS ¥ PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LêQUIDS PETROLêFERS ¥ EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS ¥ INSTALáLACIONS PETROLêFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI

Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida) Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: [email protected]

Pàgina 22 els contes de l'esparver medi ambient península o el litoral mediterrani s’observen ratpenats actius tot l’any, però el màxim d’activitat i de nombre sempre és a l’hivern.

Tot i que poc conegudes, se sap que algunes espècies de ratpenats migren de les zones de cria a les zones d’hivernada; més que per fugir del fred (com fan els ocells) sembla que busquen zones idònies per criar (amb gran abundància d’insectes) i, a l’hivern, zones adequades per a l’hivernada (amb bons amagatalls: coves, forats d’arbres, escletxes a la roca...). Per exemple, se sap que alguns dels ratpenats que crien al Delta de l’Ebre (zona important de cria, degut a l’abundància de mosquits) migren en direcció est per passar l’hivern a zones muntanyoses de l’Europa oriental.

A banda d’aquestes grans migracions (de centenars de morfològicament, fins i tot en mà. A la fotografia quilòmetres i que sovint fan associats a ocells, molts s’observa bé el tragus de l’orella dreta del ratpenat). dels quals migren de nit), hi ha també petits moviments locals (en la línia del mateix exemple, molts ratpenats Habitant de la major part de nuclis urbans, conreus i del Delta de l’Ebre hivernen en coves i avencs dels Ports àrees obertes, el ratpenat comú és el quiròpter més de Tortosa-Beseit). abundant i difós de Catalunya i també el més petit de tots. Passen en dia en cases i granges (a les golfes o L’últim element sorprenent de la seva biologia és el seu entre les teules), de ben segur n’haureu vist algun. Són peculiar cicle reproductiu: tenen l’època de zel i la còpula fàcils de veure volant a l’estiu a primera hora de la nit, a la tardor, però no té lloc aleshores la fecundació, sinó sobretot atrets pels insectes que volen prop dels fanals. que les femelles retenen l’esperma tot l’hivern i a la primavera, quan millora el temps, fecunden l’òvul Ratpenat de vores clares (Pipistrellus kuhli) (acostumen a tenir només 1 cria); és una manera Molt similar a l’anterior. El seu nom prové de la franja d’aprofitar al màxim el bon temps, ja que eviten perdre clara que té al marge intern del a membrana alar (s’aprecia temps amb el corteig i la còpula, dues activitats que no a la foto). És una espècie poc coneguda, però s’està requereixen del bon temps. descobrint que és més comú del que es creia (p. ex. a l’estany d’Ivars és molt abundant). Les cries de ratpenats són les que neixen més grans de tots els mamífers (fins a 1/3 del pes de la mare) i romanen unides al cos de la mare durant uns dies, però ben aviat es poden aferrar a les parets del refugi.

Després d’aquest breu repàs a la biologia dels ratpenats, descriuré (en aquest número i el següent) les espècies de ratpenats del nostre entorn. De fet, aquestes espècies s’han determinat arran dels estudis realitzats per EGRELL a l’Estany d’Ivars, ja que abans no existia cap estudi de ratpenats a la plana de Lleida. En contra del que podria semblar, hi ha un elevat nombre d’espècies, amb hàbitats i costums molt diferents.

Ratpenat comú (Pipistrellus pipistrellus) El ratpenats del gènere Pipistrellus tenen orelles molt separades i curtes, el morro i les membranes alars foscos En el proper número tractarem les 7 espècies més que i el tragus (la prominència cartilaginosa de l’interior de s’han trobat a la nostra zona. l’orella; és molt important per a la detecció dels ultrasons i és un caràcter molt emprat per identificar els diferents Arnau Sebé ratpenats, uns animals molt difícils de diferenciar Núm. 105 Pàgina 23 cultura

EL NADAL A CATALUNYA: EL CAGANER

Podem definir el "caganer" com un És aleshores que les condicions de treball i les escenes element de la imatgeria popular que casolanes i a l’aire lliure foren tingudes en compte com representa un individu, ajupit i amb les a temàtica artística. D’aquesta manera, es dignificaven natges al descobert , satisfent les seves aspectes de la realitat quotidiana que, fins aquell necessitats fisiològiques a l’aire lliure. moment havien estat menyspreats. La versió més coneguda d’aquest personatge és, sens dubte, la genuïna Dins de l’impuls del barroc i d’acostament i singular figura que trobem formant costumista a la realitat, el caganer pren part dels nostres pessebres casolans i tot el seu significat, cru, irònic i que també rep el nom de "cagador", escatològic alhora, conseqüent amb "home que caga", o "home que fa ses la condició humana i amb les feines". servituts de la seva naturalesa. Es tracta d’una figura molt adient i Acompanyat a vegades d’un porquet identificada del tot amb el medi que l’ensuma encuriosit i col·locat rural d’on procedia. tradicionalment sota d’un pont, darrera d’un paller o en un altre indret ocult Malgrat que Catalunya és el lloc on Ðja que seria una manca de respecte té més tradició, popularitat i arrelament, que aquesta figura estigués situada el caganer del pessebre no és pas una en un lloc del paisatge pessebrístic figura exclusiva de la nostra terra. Així, que fos visible des de la cova del doncs, en trobem també als pessebres de Naixament o pels qui van a adorar Múrcia, Portugal, Nàpols, etc., on són Jesús-, és costum que quan la coneguts amb els noms de "cagones", mainada contempla el pessebre se "cagöes" i "cacone" o "pastore che caca". li digui: "On és el caganer?", a fi que s’entretingui buscant-lo. Però, quin és el significat de la figura del caganer? Per que va ser introduït en el pessebre i què El caganer no apareix d’una manera exclusiva en els simbolitza? Encara que l’interrogant resti obert i per pessebres, sinó que també és present en altres formes resoldre, oferim tot seguit algunes interpretacions i de la imatgeria popular. consideracions que ha suscitat aquest controvertit personatge: Durant els segles XVI, XVII i XVIII, època de preponderància dels gremis, estil9olivia -Figura obligada dels pessebres el trobem com a motiu en les vuitcentistes, car la gent deia que amb anomenades "rajoles del oficis". Hi la seva deposició femava la terra del ha també romanços del segle XIX, en pessebre, que esdevenia fecunda i castella i en català, que glosen el assegurava el pessebre per a l’any personatge del caganer i les accions següent i amb ell la salut i la biològiques que escenifica. tranquil·itat de cos i d’ànima que cal per fer el pessebre, amb el goig i És possible que la incorporació del l’alegria que comporta el Nadal vora caganer al pessebre tingués lloc durant de la llar. Fer figurar aquest homenet el període del barroc –al final del segle en el pessebre portava sort i alegria XVII o al començament del segle i no fer-ho comportava desventura. XVIII-, moviment que es (Joan Amades)Ê caracteritzava per l’extremat realisme home que abocà, sobre tot, en les natures dona -El caganer simbolitza una estilista·tractament capilar·extensions mortesÊi en les escenes costumistes, estètica·maquillatge·depilació indiferència còsmica que contrasta totes elles molt relacionades amb la Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93 amb la motivació espiritual descripció de la vida del poble. LA FULIOLA despertada pel misteri més gran de

Pàgina 24 cultura la humanitat, el naixement del -El caganer és una figura amagada i tanmateix sempre Redemptor. (Xavier Fàbregas) buscada com l’anella perduda entre la transcendència i la contingència. Sense el caganer no hi -El caganer s’identifica amb el hauria pessebre sinó litúrgia, no hi hauria caràcter català, ja que, malgrat país real sinó paisatge de maqueta. (Joan transcendentals esdeveniments que Barril) ocorren en aquells moments, el personatge no perd el temps i ha d’estalviar en Ê-El caganer fa en el model microsocial adobs.(Joan de Déu Domènech) del pessebre domèstic el mateix que moltíssims catalans: retre culte a les -La figura del caganer està relacionada amb coses santes alhora que despenen gran les grans festes i menjades paganes amb què part del seu temps cagant-s’hi. (Manel se celebrava el solstici d’hivern, essent Delgado) la personificació dels excessos comesos. (Isidre Vallès) -El caganer sembla posar un contrapunt a tanta galindaina -L’acció del caganer és la ressonància ornamental, a tan ensucrement orgànica de l’esverament experimentat per un dels emotiu, a tanta bellesa postissa. (Josep MurgadesÊ) pastors davant de l’aparició de l’àngel anunciador.(Jordi Bassas)Ê -La figura del caganer fumant la pipa és una imatge d’una gran serenitat, estat d’ànim molt necessari per -La figura del caganer realitza amb la seva deposició afrontar els infortunis de la vida. (Josep Pernau) una labor prèvia a la vinguda del Redemptor a la terra, purificant-la de la xusma dels déus pagans.(Norbert -El caganer és, com tantes altres coses que han sofert Mantl) el filtratge de moltíssimes generacions, objecte d’un culte: culte lúdic, estètic i superficial que retem a totes -El caganer és una de les figurotes que el mal gust ha les foteses que en el fons ens apassionen. (Jordi SolerÊ) estès disortadament pel mercat, de posicions indecoroses i que tota persona de bons sentiments i de mitjana -El caganer és un element de mal gust, incompaginable educació ha de rebutjar. (J.M. Puig i Roca) no sols amb els cànons de la religió, sinó també amb els de les belles arts i l’esteticisme. (Pere Basili de Rubí) -El caganer és la figura més popular del pessebre.(Jaume Boix) -L’entrenyable figura del caganer encarna la debilitat humana en l’escenari sagrat del -El caganer és la figura més pessebre. (Eugenio Madueño) establerta de la mitologia popular catalana.(Doctor Escòrpius) -El caganer (o caganera), amb el seu estat de constrenyiment, es a dir, en -El caganer era el personatge més La Placeta estat de vulnerabilitat física i fusió RESTAURANT ¥ SALA POLIVALENT trepella o el més inadaptat en el amb la natura, tant interna con paisatge idíl·lic del pessebre, era Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola externa, es reconcilia amb tot l’univers "l’altre", amb totes les conseqüències, viu, del qual és part, deixant anar allò i com a "altre" era acceptat, en signe que al cos ja no serveix però que la de liberalitat, sempre que no terra pot aprofitar.(Francesc Torres)Ê pretengués ocupar un primer pla. -El caganer som tots.(Mossèn Josep El caganer representava M. Ballarín) l’esgarriafestes que tots portem dins i per això no ha d’estranyar que fos Text i imatges extretes de: la figureta preferida delspetits de la www.amicsdelcaganer.org casa i, sobretot, dels adolescents i dels que ja començaven a semtir-se al marge de la celebració familiar. (Agustí Pons) Núm. 105 Pàgina 25 ENTRETENIMENTS FULIOLENCS LES 9 DIFERéNCIES

Una altra vegada les 9 diferències per posar a prova la vostra perícia visual. Ja sabeu que ens podeu enviar les respostes a [email protected] i potser us cau un regalet però no us emocioneu, que si us ho ha de regalar La LLufa com a molt us podem donar uns pares noels de paper-matxé per penjar al balcó. Apa, a esforçar-s'hi!

agrounió AGROUNIÓ I SECCIÓ DE CRÈDIT, SCCL

Departament d'Assegurances

PINSOS • ADOBS • INSECTICIDES • CEREALS • ALFALS FRUITA • SECCIÓ DE CRÈDIT • MAQUINÀRIA AGRÍCOLA C/ de l'Om, s/n. • Tel. 973 57 00 44 • Fax 973 57 06 73 • 25332 LA FULIOLA (Lleida) Tel. 973 61 00 47 • Fax 973 61 03 99 • 25334 CASTELLSERÀ (Lleida) e-mail: [email protected] • Pàgina web: www.coop.lafuliola.com

Pàgina 26 Bones Festes i Feliç 2007 de part de la llufa

Núm. 105 Pàgina 27 racó de poesia Principis He endreçat el calaix; ja l’hi tenia però no se sap mai què pot passar si ve que, fet i fet, em globalitzen. Amb l’endreça defenso una misèrrima quota de poder: la pensar lliurement el que vulgui i comportar-me discretament d’acord amb el que pensi. Funambulesc, faig tràgics equilibris entre el silenci i la procacitat i menjo poc bec encara menys per si tornen el dies de penúria. No passaré de vell, però confio que sempre hi haurà algú per recordar que el sol surt per tothom, i cada dia. Miquel Martí i Pol (Després de tot, 2002) AMAR Desembre 2006 Ramon Uson Foto: Vista des del Pilar d'Almenara.