ElEl nounou locallocal socialsocial dede l'Ateneul'Ateneu sumari 28 pàgines PORTADA LA FULLA PELS NENS ACTUALITAT - Eleccions al parlament de Catalunya 2006 pàg. 17 A LA FULLA FA 20 ANYS - Nosaltres les dones pàg. 18 BIOGRAFIES VISCUDES - El ball de batons de santa Llúcia - Teresa de Calcuta pàg. 19 a 20 CONSUM RESPONSABLE - Armes pàg. 21 - El nou local social de l'Ateneu ELS CONTES DE L'ESPARVER pàg. 1 - Per una llar d'infants a Hamdallaye (Mali) - Els ratpenats del nostre entorn (I) EDITORIAL pàg. 22 pàg.a 23 11 a 12 - Una nova etapa PÀGINA DE L'ATENEU CULTURA - Pròleg pàg. 3 - El Nadal a Catalunya: el caganer TRIBUNA pàg. 24 a 25 - El conte de Nadal LA LLUFA - Reconeixer amb retard - Les 9 diferències - Missatge d'una persona gran - Felicitació pàg. 4 a 7 pàg. 26 a 27 ELS VIATGES DEL SOCI - Excursió a la Torra RACÓ DE POESIA - Visita ornitològica a l'estany - De Cornellà a Nordkapp d'Ivars-Vila-sana - Principis - Curs d'introducció a internet pàg. 8 a pàg.10 28 - Excursió a la serra del Tallat - Excursió per l'entorn - Cicle de cinema pàg. 13 a 16 ( )ACPC Número 105 Desembre 2006 Membre de l'Associació Catalana Època segona - Any XXIV de la Premsa Comarcal Edita: Premi Humbert Torres 1990 Amb la col·laboració de: Directora: Eva Pané Vidal Generalitat de Catalunya Redactors: Francesc Ricart Mercè Lluïsa Solsona Paüls Redacció i Administració: Impressió: Impre Art Departament de Cultura Pl. Ajuntament, s/n Dipòsit Legal: L-524-1982 Han col·laborat en aquest número: 25332 LA FULIOLA (Urgell) Tiratge: 400 exemplars INSTITUT Ramon Utgés Vila a/e: [email protected] D'ESTUDIS Carles Vila Duart ILERDENCS Arnau Sebé Pedrós Fundació Pública de la Diputació de Lleida Mila AMAR la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors. La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen. Pàgina 2 editorial UNA NOVA ETAPA El passat dos de desembre es va celebrar l’assemblea extraordinària que havia de servir per tirar endavant o no el projecte proposat per la Junta d’adquirir un nou local social. La votació fou en positiu i de forma unànime. En aquesta assemblea es va donar un salt endavant molt important: el futur de l’Ateneu passa per tenir un local en condicions. Però a més aquesta vegada es plantejava com un pas més enllà: no només un local on desenvolupar les activitats habituals del tipus cursets diversos sinó plantejar-lo com un veritable local social. Un local on el soci hi pugui anar a qualsevol hora, o bé sabent que a unes hores determinades estarà obert per a que un pugui passar l’estona. Aquesta és la nostra voluntat, perquè no admetre-ho ambiciosa. A més, les possibles activitats que s’hi puguin portar a terme es redimensionen: no cal esforçar-s’hi gaire per imaginar- se un cineclub, una escola de música, una biblioteca, una ludoteca, un lloc de reunió al voltant d’una cafeteria, un escenari de teatre, una redacció de La Fulla com déu mana, una sala d’ordinadors, etc… Les possibilitats son molt engrescadores. Però anem encara més enllà, entenem que el poble guanya un equipament cultural. Actualment no hi ha locals d’aquesta tipologia al poble, o bé tenim el local poliesportiu que es massa gran i en mal estat o bé la sala petita del local que és massa justa . És per això que la nostra voluntat és que el poble com a poble consideri que també ha guanyat un espai, doncs la nostra intenció és cedir-lo a aquella entitat que ens ho demani per a portar a terme activitats o manifestacions culturals. És per tot això, i si ens hi posem encara ens sortiran més motius si tots hi pesem una estona. Creiem que val la pena fer aquesta aposta, l’Ateneu s’ho val. Fa quatre anys us anunciàvem que buscàvem pis; ja l’hem trobat. Ara l’hem de reformar, comença una nova etapa en què la vostra col·laboració com a soci tindrà més valor; i si de passada algun no soci està llegint aquesta editorial i vol participar-hi, les portes les tindrà ofertes, com sempre. Us hi esperem a tots! Podeu enviar-nos comentaris a: [email protected] PRÒLEG per Mila ... ¿Cómo se llama eso? ¿Cómo llaman al que quisiera darle un beso al deshollinador? Un santo – dijo el padre Brown Creo – dijo sir Leopold con una sonrisa de importancia – que Ruby quiere decir “un socialista” Pero radical no quiere decir hombre que sólo se alimenta con raíces – observó Crook con cierta impaciencia- , así como conservador no significa hombre que conserva o preserva el jamón. Tampoco socialista , se lo aseguro a ustedes, significa hombre que desea pasarse una noche de tertulia con un deshollinador. Un socialista es un hombre que desea que todas las chimeneas sean deshollinadas, y todos los deshollinadores recompensados por su trabajo. Pero – completó el sacerdote en voz baja-- que no consiente a uno ser dueño siquiera de su propio hollín. ... G.K. Chesterton, “El candor del padre Brown” Núm. 105 Pàgina 3 tribuna EL CONTE DEL NADAL Pels vols de l’inici hivernal es celebra el Nadal. De fa qui no ho rep te la possibilitat de participar en qualsevulla anys estic en la tasca, entusiasta i reflexiva de fer arribar de les nombroses rifes nadalenques que bars, empreses a les meves amistats una nadala carregada de poesia, i comerços duen a terme. bones intencions i els anhels mes vehements per que el nou any ens sigui favorable. A la vegada, tinc per costum Una qüestió de fe? Què va. Herències paganes reciclades fer arribar un conte nadalenc, més íntim i personal, pel cristianisme i fins i tot millorades, doncs incideixen adreçat a poques o moltes de les persones amb les que en excés en la innocència dels infants com a déus. Els un es va relacionant al llarg dels anys. nens, la historia del pessebre amb el Nen Jesús i els bous son el reclam necessari per que tot sia en bé de la nostra De fet, com cada any, per Nadal ens expliquem un conte humanitat. sobre nosaltres mateixos. I més que explicar-lo, el representem davant una mena de mirall interior, que en Si ens remuntem als nostres paleolítics avantpassats, aquestes dates se’ns fa visible i ens demana una imatge tots ells ficats en el paganisme inicial de la civilització, menys inquietant que la que projectem la resta de l’any. el Nadal actual seria per a ells, la fi de les feines del Ens tornem mes tendres, i fins i tot els nostres adversaris camp i la seva preparació per hivernar amb les menors no ho son tant, i fins sembla que l’enveja i certes privacions possibles. En coincidència amb l’allargament, animadversions se n’anessin de vacances per uns dies. per mor del solstici, de les hores de llum, el dia renaix Fins i tot, felicitem les Festes a qui potser no hauríem quan el fred entra en la seva etapa mes rigorosa, amb el de felicitar. Com si el Nadal fos una mena de pessigolleig que l’anunci de les estacions de la vida, primavera i emocional que rebaixa tensions, com si establíssim una estiu, ve a ser una mena de consol dins l’impenetrable treva fins el dia de Reis. tenebra de l’època de l’any en la que estem ficats. Es comença el curs amb les il·luminacions de carrers i El binomi del Nadal i el traspàs al nou any que ens avingudes comercials, per continuar amb la tramesa de espera es com un presagi de salvació segura, i per això nadales, massa recarregades dels mateixos eslògans les bombetes i neons llueixen arreu imitant les fogueres desitjosos de felicitat. Arriben els primers regals, qui no amb les que els nostres avantpassats, homo sapiens tal desitja li arribi una caixa de vi, una cistella plena vegada, combatien les llargues i gèlides nits d’hivern. d’aliments i begudes, una capsa amb un pernil dins... i Guarnim amb arbres i tota mena d’encenalls llampants les nostres llars, carrers, llocs de treball i tot el que hi hagi pel mig. Ens regalem la entusiasta arribada de Santa Claus o el Pare Noel, fem que un tronc de fusta, el tió, ens cagui obsequis a cops de bastó desprès d’haver-lo engreixat durant setmanes. I envien la carta als Reis d’Orient perquè ens inundin la llar de regals i una mica de carbó. En quasibé tot, el Nadal es més antic que la nostra Pàgina 4 tribuna memòria. Seguim emmagatzemant provisions com els manera de començar, amb nous i vells projectes i ganes nostres avantpassats, si bé sota un desig irrefrenable de de fer coses pel davant, que convé gaudir-les abans que consumir. Acumulació i generositat es donen la mà, no res. Per acabar d’arrodonir-ho, ens entendrim amb la pas com resultat d’adoctrinaments, creences o ideologies millor il·lusió, la dels infants, a la màgica nit de Reis si no pel desitjat afany de solidaritat per sobreviure. on tot imaginari es possible fer-se realitat. L’egoisme es tan fill de l’abundor com de la mútua ajuda imprescindible en l’adversitat. Per això som més caritatius Sempre les mateixes constants, menjar lo millor, quanta i comprensius amb l’arribada del Nadal. Canvien les més quantitat millor, durant moltes hores i amb la millor costums, però en lo mes íntim, en el conte que companyia.