DOCSLIB.ORG

Diversity and the Minority Nation: a Case Study of Catalonia's “National

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Diversity and the Minority Nation: a Case Study of Catalonia's “National Diversity and the minority nation: A case study of Catalonia’s “National Agreement on Immigration” by Alexander Gunn B.A. (Hons), University of Winnipeg, 2008 M.A., University of Victoria, 2010 A Dissertation Submitted in Partial Fulfillment of the Requirements for the Degree of DOCTOR OF PHILOSOPHY in the Department of Political Science Alexander Gunn, 2016 University of Victoria All rights reserved. This dissertation may not be reproduced in whole or in part, by photocopy or other means, without the permission of the author. ii Diversity and the minority nation: A case study of Catalonia’s “National Agreement on Immigration” by Alexander Gunn B.A. (Hons), University of Winnipeg, 2008 M.A., University of Victoria, 2010 Supervisory Committee Oliver Schmidtke (Department of Political Science) Supervisor Avigail Eisenberg (Department of Political Science) Departmental Member Jeremy Webber (Faculty of Law) Outside Member iii Abstract This dissertation explores the relationship between immigration, diversity and minority nationalism. Through a study of Catalonia and its relationship with the Spanish state, the dissertation assesses how immigration and the growing social diversity that accompanies it, can challenge, undermine, or reinforce the political claims and objectives of minority nationalists, in particular, their goal of promoting a distinct and self-determining national community. It focuses on an effort by Catalan political and civil society leaders to construct a “national consensus” on immigration, the 2008 National Agreement on Immigration, which provided a 20-year plan for adapting Catalan government services and Catalan society to the pressures and demands of its increasingly diverse population, while at the same time providing mechanisms for the integration of newcomers into the Catalan language and national community. The analysis centres on the text of the National Agreement on Immigration as well as recent Catalan immigration plans and policy documents, in addition to the broader debate surrounding the National Agreement among Catalonia’s major political parties. The dissertation reveals that the National Agreement on Immigration represented both a significant re-framing of Catalan national identity and an attempt to expand the power and autonomy of the Catalan government by the various signatories to the accord. It concludes that the National Agreement represented an important component of a pivotal era in Catalan politics, one that has the potential to radically redefine the region’s relationship with both Spain and Europe, and in which questions surrounding immigration and diversity are increasingly intersecting with broader debates surrounding economic instability and the prospect of Catalan independence. iv Table of Contents Abstract .................................................................................................................................... iii Table of Contents ...................................................................................................................... iv List of Abbreviations................................................................................................................. vi List of Figures .......................................................................................................................... vii Acknowledgments ................................................................................................................... viii Introduction ................................................................................................................................1 Studying the National Agreement and major research questions ..........................................5 Catalonia as an example of an immigrant-receiving minority nation ....................................7 Research approach ............................................................................................................. 12 Selection of material, NVivo coding, language and translation .......................................... 15 Structure of the dissertation ............................................................................................... 18 Chapter One – Immigration and minority nationalism: Concepts and challenges ....................... 22 Nations, minority nations and multinational states ............................................................. 23 Relationship between minority nationalism and immigration ............................................. 31 Growing role of minority nations and regions in immigration matters ................................ 40 Immigration as a point of politicization in minority national contexts ................................ 43 Conclusion ........................................................................................................................ 46 Chapter Two – Catalonia’s national self-determination struggle within Spain and Europe ......... 49 The Spanish multinational context and history of Catalan nationalism ............................... 50 The 1978 Constitution: Spain’s ambiguous multinationalism ............................................. 52 Catalan self-government within the State of Autonomies ................................................... 59 Catalan nationalist demands and the Spanish reaction ........................................................ 60 European integration: Opportunities and challenges for Catalan nationalism ..................... 62 Conclusion ........................................................................................................................ 68 Chapter Three – Immigration, nationalism and self-government in Catalonia ............................ 73 Immigration in Catalonia: A multi-level system ................................................................. 74 Catalonia’s history as an immigrant-receiving region of Spain ........................................... 78 1980s to the early-1990s: “Internal immigration” from the rest of Spain ............................ 79 1990s to late-2000s: “External immigration” from the EU and Global South ..................... 82 Conclusion ........................................................................................................................ 88 Chapter Four – Frame analysis of the National Agreement on Immigration ............................... 91 Diagnosis and Consultation Phases .................................................................................... 92 v Foundation Document of the National Agreement on Immigration .................................... 94 Participatory Phase ............................................................................................................ 95 Final Negotiation Phase ..................................................................................................... 96 An Agreement to Live Together: National Agreement on Immigration ............................... 96 Framing the National Agreement on Immigration and its goals .......................................... 99 Framing of “immigration” ............................................................................................... 104 Framing of “identity”, “cultural diversity”, and “common public culture” ....................... 109 Framing of “integration”.................................................................................................. 111 Framing of the different levels of government (Catalonia, Spain and Europe) .................. 119 Vision and plans for the future ......................................................................................... 121 Conclusion ...................................................................................................................... 122 Chapter Five – Fulfilling the National Agreement and adapting it to a changed environment .. 128 Citizenship and Immigration Plan 2009-2012 .................................................................. 129 2012 Monitoring Commission Review ............................................................................ 131 Citizenship and Migration Plan: Horizon 2016 ............................................................... 134 Framing the National Agreement on Immigration and its goals ........................................ 137 Framing of “immigration” and the new phenomenon of “emigration” .............................. 140 Framing of “identity”, “cultural diversity”, and “common public culture” ....................... 152 Framing of “integration”.................................................................................................. 156 Framing of the different levels of government (Catalonia, Spain and Europe) .................. 160 Conclusion ...................................................................................................................... 163 Chapter Six – Political discourse regarding the National Agreement on Immigration .............. 169 Overview of the Catalan party system.............................................................................. 171 The Catalan party system and the politics of immigration and integration ........................ 185 Initial proposals for a National Agreement on Immigration.............................................. 186 Negotiations surrounding the National Agreement ........................................................... 191 Signing of the National Agreement on Immigration ......................................................... 198 Conclusion
Load more

Recommended publications
  • Boletín Oficial Del Estado
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 281 Martes 24 de noviembre de 2015 Sec. III. Pág. 110643 JUNTA ELECTORAL DE BARCELONA La Junta Electoral Provincial de Barcelona, en su reunión del día de la fecha, ha acordado proclamar las candidaturas concurrentes a las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado convocadas por Real Decreto 977/2015, de 26 de octubre, presentadas en el ámbito territorial de esta Junta, y ordena su publicación en el «Boletín Oficial del Estado», de conformidad con lo establecido en el artículo 47.5 en relación con el 169.4, de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General. Barcelona, 23 de noviembre de 2015.–El Presidente, Joan Cremades Morant. CONGRESO DE LOS DIPUTADOS 1. UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA (unio.cat) 1. Josep A. Duran i Lleida. 2. Josep Sanchez i Llibre. 3. Rosaura Ferriz i Pacheco. 4. Antoni Picó i Azanza. 5. M. Carme Castellano i Fernández. 6. Queralt Puig i Gual. 7. Pol de Lamo i Pla. 8. Joan Contijoch i Costa. 9. Noemi Cano i Berbegal. 10. Salvador Ferran i Pérez-Portabella. 11. Víctor Gonzalo i Pérez. 12. Jesús Serrano i Martínez. 13. Albert Peris i Miras. 14. M. Mercè Blanco i Ribas. 15. Sílvia Garcia i Pacheco. 16. Anaïs Sánchez i Figueras. 17. Maria del Carme Ballesta i Galiana. 18. Oriol Lázaro i Llovera. 19. Joan March i Naspleda. 20. Elena Medina i Rodríguez. 21. Enric-Ernest Munt i Gutierrez. 22. M. Jesús Cucurull i Farré. 23. Jordi Lluís Bailach i Aspa. 24. Eva Cordobés i Millán.
    [Show full text]
  • Independentism and the European Union
    POLICY BRIEF 7 May 2014 Independentism and the European Union Graham Avery Independentism1 is a live issue in Europe today. In the European Union separatist parties have gained votes in Scotland, Catalonia, Flanders and elsewhere2, and referendums are in prospect. In Eastern Europe Crimea's referendum has led to an international crisis. This note addresses some basic questions raised by these developments: • What is the European Union's policy on independentism? • Is the division of a member state into two states bad for the EU? • How is the organisational structure of the EU relevant to independentism? BACKGROUND The situation on the ground in the EU today may be summarised as follows: Scotland: a referendum on independence will take place in Scotland on 18 September 2014. The Scottish National Party, which won a majority of seats in the Scottish elections of 2011 and formed a government, is campaigning for 'yes'. Although the British parliament agreed to the referendum, the main political parties in London are campaigning for 'no'. Opinion polls show that 'no' has more supporters than 'yes', but the gap has diminished, many voters are undecided, and the result may be close.3 Catalonia: in regional elections in 2012 the alliance Convergence and Union (Convergència i Unió) won 31% of the vote and formed a coalition government, which has announced a referendum on independence for 9 November 2014. Since Spain's Parliament has declared it unconstitutional, the referendum may not take place. But the next regional elections may effectively become a substitute for a referendum. Belgium: the New Flemish Alliance (Nieuw-Vlaamse Alliantie) gained ground in national elections in 2010 on a platform of independence for Flanders.
    [Show full text]
  • National Self-Determination in Times of Shared Sovereignty: Goals and Principles from Catalonia to Europe in the 21St Century
    Informe National Self-determination in Times of Shared Sovereignty: Goals and Principles from Catalonia to Europe in the 21st Century AUTHOR: Simon Toubeau PEER REVIEWER: Pere Almeda Aquest informe forma part del programa Llegat Pasqual Maragall que rep el suport de: Contents Part I. The Sources of Deadlock 1. The Ambiguity of Sovereignty 2. Conflicting Claims to National Sovereignty 3. National Minorities have no Right to Self-determination 4. The Persistence of Claims to National Self-Determination 5. The Difficulties of Accommodating Multiple Identities 6. National Self-Determination is equated with Secession 7. Domestic Consent as the Condition for Recognition 8. Protecting the Constitutional Identity of EU Member-States Part II. Scenarios, Proposals and Pathways to Reform 1. An Ambitious Hope: Internal Enlargement in the EU 2. A Bad Alternative: External Secession 3. The Cost of the Status Quo: Informal Politics 4. Dis-Aggregating Sovereignty and Statehood 5. The European Framework: Differentiated Integration 6. A Realistic Proposal (I): Domestic Recognition and Tri-Partite Federalism 7. A Realistic Proposal (II): Functional and Relational Sovereignty in the EU 8. The International Autonomy and Recognition of Non-State Groups Conclusion Bibliography I. The Sources of Deadlock - There is right to national self-determination under international law - collective rights of nation- territorial cultural community (ethnic, linguistic, religious) to choose its own state - not exclusively belonging to nations that form states (e.g decolonization), can be about forging your own state. - about giving consent to form of government - democratic choice via referendum, exercising popular sovereignty - it is about a claim to a collective right about forms of government that are exercised through democratic mechanisms (elections, referendums).
    [Show full text]
  • Consum Responsable ARMES
    ElEl nounou locallocal socialsocial dede l'Ateneul'Ateneu sumari 28 pàgines PORTADA LA FULLA PELS NENS ACTUALITAT - Eleccions al parlament de Catalunya 2006 pàg. 17 A LA FULLA FA 20 ANYS - Nosaltres les dones pàg. 18 BIOGRAFIES VISCUDES - El ball de batons de santa Llúcia - Teresa de Calcuta pàg. 19 a 20 CONSUM RESPONSABLE - Armes pàg. 21 - El nou local social de l'Ateneu ELS CONTES DE L'ESPARVER pàg. 1 - Per una llar d'infants a Hamdallaye (Mali) - Els ratpenats del nostre entorn (I) EDITORIAL pàg. 22 pàg.a 23 11 a 12 - Una nova etapa PÀGINA DE L'ATENEU CULTURA - Pròleg pàg. 3 - El Nadal a Catalunya: el caganer TRIBUNA pàg. 24 a 25 - El conte de Nadal LA LLUFA - Reconeixer amb retard - Les 9 diferències - Missatge d'una persona gran - Felicitació pàg. 4 a 7 pàg. 26 a 27 ELS VIATGES DEL SOCI - Excursió a la Torra RACÓ DE POESIA - Visita ornitològica a l'estany - De Cornellà a Nordkapp d'Ivars-Vila-sana - Principis - Curs d'introducció a internet pàg. 8 a pàg.10 28 - Excursió a la serra del Tallat - Excursió per l'entorn - Cicle de cinema pàg. 13 a 16 ( )ACPC Número 105 Desembre 2006 Membre de l'Associació Catalana Època segona - Any XXIV de la Premsa Comarcal Edita: Premi Humbert Torres 1990 Amb la col·laboració de: Directora: Eva Pané Vidal Generalitat de Catalunya Redactors: Francesc Ricart Mercè Lluïsa Solsona Paüls Redacció i Administració: Impressió: Impre Art Departament de Cultura Pl. Ajuntament, s/n Dipòsit Legal: L-524-1982 Han col·laborat en aquest número: 25332 LA FULIOLA (Urgell) Tiratge: 400 exemplars INSTITUT Ramon Utgés Vila a/e: [email protected] D'ESTUDIS Carles Vila Duart ILERDENCS Arnau Sebé Pedrós Fundació Pública de la Diputació de Lleida Mila AMAR la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors.
    [Show full text]
  • Benvinguts a Catalunya Un País I Una Llengua Per Descobrir
    Benvinguts a Catalunya Un país i una llengua per descobrir cotxe fanal semàfor globus arbre petita Joan Mercè groc ulleres barret orella blanc cua samarreta www.plataforma-llengua.cat Benvinguts a Catalunya Andorra Andorra Un país i una llengua per descobrir Catalunya del Nord Northern Catalonia (France) Principat Els catalans som i ens sentim, des de sempre, part d’Europa i del món. Som un poble de Catalunya obert i acollidor amb les persones procedents d’altres cultures. Com a tots els pobles, Catalonia Franja de Ponent ens agrada preservar la nostra identitat i la nostra llengua, el català. Western Strip (Aragon) Mar Mediterrani Mediterranean Sea Si véns d’una altra part de l’Estat espanyol, o d’un altre indret, potser et sorprèn que els catalans donin tanta importància a la seva llengua. Però aquesta llengua és una País Valencià de les coses que ens fa únics. Potser sense apropar-te a la llengua i la cultura catala- Valencia Illes Balears nes t’estàs perdent una part molt important de la teva estada a Catalunya... llença’t a Balearic Islands descobrir-les observant, conversant amb la gent, informant-te a través de la lectura, El Carxe Carche participant de les nostres tradicions, etc. (Murcia) Alguer Alghero (Sardinia, Italy) Esperem que la teva estada entre nosaltres et resulti d’allò més enriquidora i plaent! El català, una llengua de milions d’europeus Catalan, the language of millions of Europeans • Llengua oficial d’una àrea demogràfica d’uns 11.500.000 habitants • Official language of a demographic area of some 11,500,000 inhabitants • Actualment té uns 9 milions de parlants • At the moment it is spoken by 9 million people • El nombre de parlants és superior o equiparable al danès, suec • The number of speakers is greater than or similar to Danish, Swedish o grec, per exemple or Greek, for example.
    [Show full text]
  • Europa L’Entrevista Ja Som a L’Estiu I Moltes De De La Nostra Voluntat
    La Veu Butlletí de Reagrupament Independentista Europa L’entrevista Ja som a l’estiu i moltes de de la nostra voluntat. Europa les esperances de la primavera ens espera com un estat més i Dr. Moisès Broggi: ja no les tenim... només depèn de nosaltres de Una esperança: que el voler-ne ser protagonistes. “Cada vegada hi ha Parlament Europeu fos El company Jordi Gomis ho menys arguments competent per regular el tenia molt clar, i com ell va dret de ciutadania de la UE; deixar escrit: «És una obvietat per continuar sent una altra: que la situació que si Catalunya fos un Estat, part d’un estat que econòmica no ens endinsés no tindríem espoli fiscal, i en un pou de la mà de la per tant, els recursos dels que ens ofega” incompetència espanyola. disposem es multiplicarien PÀGINA 4 La Comissió Europea ens automàticament. Més enllà de ha dit que el Parlament no desempallegar-nos d’un Estat és competent per regular que xucla els nostres recursos Recordem Jordi Gomis sobre la ciutadania europea, i ens ofega econòmicament, Un altre Franco però ens ha indicat dos fets les dades també demostren molt importants: admet la que els estats petits de la UE Dèficits i balances possibilitat de secessió d’una han crescut molt per sobre fiscals part d’un Estat membre i que els grans, prenent les considera la solució en la dades que van des del 1979 /&(- negociació dins l’ordenament fins els nostres dies... En jurídic internacional. definitiva, tenim dues opcions: D’aquesta forma la Comissió esperar que després de 23 Resultats de 30 anys Europea desmenteix les anys
    [Show full text]
  • Cal Seguir Endavant
    Sumari La Veu Internacional Butlletí de Reagrupament Independentista Afers exteriors: el Diplocat per Josep Sort Cal seguir endavant PÀGINA 2 Municipalisme Segons l’acord de legislatura polítics de Catalunya ens pot Homilies contra entre CIU i ERC, el dia 30 de abocar a una gran decepció Lapao juny d’enguany caldria haver ciutadana. El President demanat l’autorització al Mas va entrar a la ratera el per Carles Bonaventura govern espanyol per a dur a 25N i, cada dia que passa, PÀGINA 3 terme la “consulta”. Qualsevol està més atrapat en la seva persona amb un sentit mínim solitud. El cap de l’oposició/ Cultura de la lògica interpreta que soci de govern està encantat això vol dir haver aprovat veient com es dessagna el Qui decideix? una pregunta clara i una govern, amb la pretensió per Montserrat Tudela data. És una obvietat que a única i exclusiva de fer el mig mes de juny no hi ha sorpasso i, es suposa, liderar PÀGINA 4 aprovada ni una pregunta una comunitat autònoma ni una data. Sembla que el arruïnada i exhausta. Cal Territorials President de la Generalitat una feina conjunta dels dóna per fet el tràmit de partits que volen la llibertat Encara cal picar petició al govern espanyol del poble de Catalunya molta pedra d’autorització de la realització i deixar per a d’altres per Xavier Todó del procés de consultar al temps els seus interessos poble de Catalunya quina és partidistes. Cal unitat d’acció PÀGINA 5 la seva voluntat de futur. És, i generositat. Vull recordar, amb perdó, President, una un cop més, que cap govern La ploma convidada broma de molt mal gust.
    [Show full text]
  • Manifest Sobre El Reagrupament Familiar
    MANIFEST Davant les reiterades notícies i declaracions respecte a possibles modificacions de la Llei sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social i el Reglament que la desenvolupa, pel que fa a les condicions pel Reagrupament Familiar, la Comissió Permanent del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona, vol manifestar: 1. El dret al reagrupament familiar està recollit en l’ordenament jurídic de la Unió Europea Aquest dret està emparat en la directiva 2003/86/CE del Consell del Unió Europea de 22 de setembre de 2003 sobre el dret al reagrupament familiar. Així mateix el dret a la família esta reconegut en el nostre ordenament jurídic, pels articles 18 i 32 de la Constitució Espanyola, per l’article 16 de la Llei sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social; També és un dret reconegut per la Carta dels Drets Humans i per la Convenció de Roma. 2. La possibilitat de restringir el reagrupament dels ascendents de les persones immigrades és una mesura que no afavorirà l’arrelament i la cohesió social i que, per altra banda, tindrà poca incidència real en el conjunt de la població. El reagrupament familiar d’ascendents ve a fer una funció necessària per la cohesió social, ajuda a l’arrelament i permet consolidar els nuclis familiars. Actualment el reagrupament d’ascendents ja és molt minoritari – al voltant del 9% del total de sol·licituds – a més a la ciutat de Barcelona afecta especialment a persones de nacionalitat espanyola. Els actuals requisits ja limiten el reagrupament d’ascendents a persones, en general, de més de 65 anys sempre i quan es demostri que l’ascendent reagrupat té una dependència econòmica absoluta respecte al reagrupant.
    [Show full text]
  • CATALONIA BACKGROUND INFORMATION [SERIES E / 2013 / 6.1 / EN] Date: 02/07/2013 Author: Michael Keating*
    CATALONIA BACKGROUND INFORMATION [SERIES E / 2013 / 6.1 / EN] Date: 02/07/2013 Author: Michael Keating* IS CATALONIA HEADING TOWARDS INDEPENDENCE? Catalonia is one of Spain´s historic nationalities, with a population of some seven and a half million people and located on the border with France. It has its own language, part of the Romance family along with French, Spanish and Italian. Catalan is understood by all and spoken by most people, and is used in the education system and public administration; all Catalans also speak Castilian Spanish. Historically, Catalonia was part of the Kingdom of Aragon, which was united with Castile in the early sixteenth century, but, within the union of the crowns, Catalonia kept its own governing institutions (the Generalitat) and legal system. Only in 1714, after Catalans sided with the losing side in the War of Spanish Succession, were these abolished. The broad movement known as Catalanism, like other European national movements, is a product of the late nineteenth century, the product of a cultural revival and the industrial take-off that made Catalonia one of the most dynamic territories in Spain. Historically, Catalanism has sought the transformation of Spain into a plurinational state, with Catalonia playing a full part in Spanish politics, although from the early twentieth century there has also been a movement in favour of an independent state of Catalonia. Early Catalanists called themselves regionalists but gradually the term nation came to be preferred, coming into conflict with Spanish nationalists, for whom the only possible nation is Spain. Catalan nationalism is the stronger version of Catalanism, prioritizing Catalonia over Spain.
    [Show full text]
  • If Not Us, Who?
    Dario Azzellini (Editor) If Not Us, Who? Workers worldwide against authoritarianism, fascism and dictatorship VSA: Dario Azzellini (ed.) If Not Us, Who? Global workers against authoritarianism, fascism, and dictatorships The Editor Dario Azzellini is Professor of Development Studies at the Universidad Autónoma de Zacatecas in Mexico, and visiting scholar at Cornell University in the USA. He has conducted research into social transformation processes for more than 25 years. His primary research interests are industrial sociol- ogy and the sociology of labour, local and workers’ self-management, and so- cial movements and protest, with a focus on South America and Europe. He has published more than 20 books, 11 films, and a multitude of academic ar- ticles, many of which have been translated into a variety of languages. Among them are Vom Protest zum sozialen Prozess: Betriebsbesetzungen und Arbei­ ten in Selbstverwaltung (VSA 2018) and The Class Strikes Back: Self­Organised Workers’ Struggles in the Twenty­First Century (Haymarket 2019). Further in- formation can be found at www.azzellini.net. Dario Azzellini (ed.) If Not Us, Who? Global workers against authoritarianism, fascism, and dictatorships A publication by the Rosa-Luxemburg-Stiftung VSA: Verlag Hamburg www.vsa-verlag.de www.rosalux.de This publication was financially supported by the Rosa-Luxemburg-Stiftung with funds from the Ministry for Economic Cooperation and Development (BMZ) of the Federal Republic of Germany. The publishers are solely respon- sible for the content of this publication; the opinions presented here do not reflect the position of the funders. Translations into English: Adrian Wilding (chapter 2) Translations by Gegensatz Translation Collective: Markus Fiebig (chapter 30), Louise Pain (chapter 1/4/21/28/29, CVs, cover text) Translation copy editing: Marty Hiatt English copy editing: Marty Hiatt Proofreading and editing: Dario Azzellini This work is licensed under a Creative Commons Attribution–Non- Commercial–NoDerivs 3.0 Germany License.
    [Show full text]
  • Per a Renovació De Residència En Virtut De Reagrupament Familiar)
    Proposta d'Informe municipal d’adequació de l’habitatge (per a renovació de residència en virtut de reagrupament familiar) Proposta d'Informe emès per l'ajuntament per acompanyar al tràmit de sol·licitud de l'Informe d'adequació de l'habitatge per a renovació de les autoritzacions de residència en virtut del reagrupament familiar de la Generalitat de Catalunya (Procediment regulat al Reial Decret 557/2011, de 20 d'abril). El document proposta d'Informe d'adequació de l'habitatge per a renovació de l'autorització de residencia de familiars reagrupats, és el que serveix per a renovar les autoritzacions de residencia dels familiars reagrupats si hi ha hagut un canvi de domicili des de la darrera renovació Només cal una sol·licitud per habitatge i s'ha d'especificar quantes persones han de renovar l'autorització de residència en virtud del reagrupament familiar. QUI EL POT DEMANAR Persona estrangera no comunitària que va reagrupar als seus familiars, que renova les TIE, que està empadronada a L’Hospitalet i que ha canviat de domicili des de la darrera renovació. Qualsevol altra persona amb autorització expressa de la persona titular. COM ES POT TRAMITAR Per tramitar per internet heu de disposar d′un sistema d′identificació acceptat pel servei VÀLid. 1. Cliqueu sobre el botó Tramitar. 2. Identifiqueu-vos amb qualsevol dels sistemes acceptats pel servei VÀLid. 3. Empleneu el formulari que s'obrirà. 4. Adjunteu, si cal, els arxius o fitxers de la documentació necessària per al tràmit. 5. Cliqueu enviar. En aquest moment estareu signant la sol·licitud per presentar-la al registre electrònic de l'ajuntament Finalitzat el tràmit rebreu un correu electrònic amb el justificant de la seva presentació.
    [Show full text]
  • Josep Carner I Els Orígens Del Noucentisme
    la inquietut.. 5-Diumenge, "Catalunya", num. 21 (15- XI-1903), p.401. 119- Eugeni ORS, Per a epi lech a uns articles d'en Ga- briel Alomar, núm.7 (15-IV-1903), ps,309-310. 120- Es riu, per exemple, dels poemes que hi publica a causa del seu rerafons decadentista (Actualitats, "Catalunya", num.20, 30-X-1903, 377): "L'OJRS AÑOSOS. Va en aqueix número una amorosa del jove advocat E. Ors. Amorosa! Y això que l'Ors és home de mals sentiments, un assessí nonchalant. Car travessa els cors ab glavls de sarcasme. Alxís, si veu a un barbut diu ab to sardo nlch; -Vostè té barba. 7 f a un geste. Y aquell home queda mort. Al dia se- güent els parents, els amlchs, l'aymada del barbut veuhen l'ombra de la víctima, la mera apariencia, ab la mateixa ermilla, el mateix bolet, el mateix lias de corbata. Amichs, parents, aymada, crehuen que allò és la rea- litat, y parlan a l'espectre. Mes l'espectre respon ab una veu vaga y llunyana. Y s'es- blayma, y, s fon lentament cual gota de agua que seca el ardor canicular." No és casualitat que el seu nom sigui un dels que el crític musical té en compte a l'hora d'enumerar la gent propera a la revista. 121- En total són set poemes i sis rondalles. Per a la l'atribució del pseudònim vid. Enric JARDÍ, Tres diguem-ne desarrelats, Barcelona, Ed. Selecta, 1966, p. 30. 122- Actualitats, "Catalunya", núm.8 (30-IV-1903), p.373, 123- En un moment determinat es parla de la participació de "la senyora Pepa" en unes jornades folklòriques al Centre Excursionista i de l'avenç del feminisme que aquest fet comporta (yü- Informació, "Catalu- nya", núm.35-36, novembre-desembre 1904, p.121).
    [Show full text]