Nous Lideratges En Moments De Canvi Reflexions Sobre Lideratge I Transformació Social Marc Parés Carola Castellà Joan Subirats (Coordinadors)
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Nous lideratges en moments de canvi Reflexions sobre lideratge i transformació social Marc Parés Carola Castellà Joan Subirats (coordinadors) Informes breus #52 Nous lideratges en moments de canvi. Reflexions sobre lideratge i transformació social Marc Parés (coord.), Carola Castellà (coord.), Joan Subirats (coord.), Helena Cruz, Marc Grau-Solés i Gemma Sánchez Nous lideratges en moments de canvi Reflexions sobre lideratge i transformació social Marc Parés Carola Castellà Joan Subirats (coordinadors) Informes breus 52 EDUCACIÓ Informes breus és una col·lecció de la Marc Parés (coord.) és investigador de Fundació Jaume Bofill en què s’hi publiquen l’Institut de Govern i Polítiques Públiques els resums i les conclusions principals (UAB). d’investigacions i seminaris promoguts per la Fundació. També inclou alguns documents Carola Castellà (coord.) és investigadora de inèdits en llengua catalana. Les opinions l’Institut de Govern i Polítiques Públiques que s’hi expressen corresponen als autors. (UAB). Els Informes breus de la Fundació Jaume Bofill Joan Subirats (coord.) és investigador de estan disponibles per a descàrrega al web l’Institut de Govern i Polítiques Públiques www.fbofill.cat. (UAB). Primera edició: juliol de 2014 Helena Cruz és consultora a Sòcol Tecnolo- gia Social. © Fundació Jaume Bofill, 2014 Provença, 324 Marc Grau-Solés és consultor a Sòcol Tec- 08037 Barcelona nologia Social. [email protected] http://www.fbofill.cat Gemma Sánchez és consultora a Sòcol Tecnologia Social. Aquest treball està subjecte a la llicència Creative Commons de Reconeixement- NoComercial-SenseObraDerivada (by-nc- nd): No es permet l’ús comercial de l’obra ni la generació d’obres derivades. Autoria: Marc Parés, Carola Castellà, Joan Subirats, Helena Cruz, Marc Grau-Solés i Gemma Sánchez Edició: Edicions Els Llums SL Coordinació de continguts: Fathia Benhammou Disseny: Amador Garrell ISBN: 978-84-15526-52-0 DL: B.15411-2014 Impressió: DC Plus Índex Resum 9 Introducció 11 Algunes nocions sobre lideratge i crisi 15 Objectius i estructura de la publicació 21 Biografies i reflexions seleccionades 23 1. Nous lideratges a Catalunya: el cas del programa Ordit 27 Característiques dels joves del nostre estudi 30 Entre la nova i la vella política 37 Trajectòries de vida 40 Formes de lideratge 47 Perfils de lideratge 53 2. Narracions vitals i reflexions vàries 65 Narració d’Elisenda Alamany, regidora de l’Altraveu a Castellar del Vallès 67 Reflexió de Pol Guardis, activista ecologista 79 Un entre tants, per David Fernández 82 Narració de Marta Pascal, presidenta de la JNC i diputada de CiU 89 Reflexió de Nacho Corredor, analista polític 99 Lideratges en un canvi d’època, per Carles Campuzano 103 Narració de David Cid, secretari de Moviments Socials d’ICV 107 Reflexió de Salvador Grané, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya 115 Ens cal un lideratge públic, conversa amb Dolors Camats 119 Narració d’Héctor Colunga, director de Mar de Niebla 127 Reflexió d’Aina Vidal, coordinadora nacional d’Acció Jove de CCOO 137 Lideratges: quan un sol plural integra molts singulars, per Ester Bonal 141 Narració de Mostafà Shaimi, activista antiracista 146 Reflexió d’Arnau Monterde, Ateneu Candela de Terrassa 157 Ada Colau ens parla de lideratge 162 8 3. Lideratges i canvi social: idees i conclusions 173 D’on venim? El lideratge a la Catalunya precrisi 177 Però què és el que està canviant? 179 Qui ha de liderar el canvi social? 188 A tall de síntesi: l’ecologia social del lideratge 197 Bibliografia 199 9 Resum Els nous lideratges socials i polítics de Catalunya no estan sorgint del no-res per «adaptar-se» a la nova època. Són el resultat de trajectòries vitals que han experimen- tat i patit els canvis recents de la nostra societat i que volen actuar per transformar-la. Però quins són els àmbits, formals o no formals, en els quals els joves adquireixen aprenentatges, habilitats i valors que els fan subjectes crítics i compromesos amb la realitat social que els envolta? Al llarg de les trajectòries biogràfiques dels joves que apareixen en aquesta publicació, emergeixen espais socioeducatius i referents claus que influencien en la seva manera d'exercir el lideratge. És en aquest context que ens interroguem sobre quins tipus de lideratges socials i polítics són més adequats per fer front al canvi d’època que estem vivint. Ho fem des d’una òptica volgudament generacional, partint de la base que són les noves generacions les que hauran de liderar aquest procés. Entenem que no hi ha una única forma d’entendre el lideratge en l’actual context de canvi. És per això que el que ens proposem en aquesta publicació és mostrar aques- ta pluralitat de visions mitjançant un text coral articulat a partir dels resultats de la nostra recerca, algunes biografies narrades de joves activistes i diverses reflexions, tant d’aquests activistes com d’alguns dels seus referents. Concloem que la forma d’entendre el lideratge avui té ben poc a veure amb el lideratge heroic i carismàtic propi de temps passats. El lideratge autoritari perd adeptes, igual que el lideratge individual, en favor de conceptes com lideratge col·lectiu, lideratge col·laboratiu o lideratge facilitador. Introducció 13 Cada cop es fa més evident que els canvis que les societats contemporànies estem vivint i patint en els darrers anys no són canvis passatgers. Han vingut per quedar- se i seran el punt de partida d’una nova societat. No estem ni davant d’una crisi transitòria ni tan sols davant d’una atapeïda època de canvis; estem vivint un canvi d’època. De la convulsa situació actual no en sortirem tornant com si res hagués passat a la societat del benestar. Allò nou i allò vell conviuran, però cada cop és més clar que haurem d’anar construint una nova societat —i en el cas català potser fins i tot un nou Estat— basada en nous paràmetres, nous valors i noves formes de fer, de relacionar-se i de governar-se. El món actual està marcat per múltiples fenòmens globals (la crisi financera, l’econo- mia de lliure mercat, el canvi climàtic, internet) que, al mateix temps, tenen enormes conseqüències de caràcter local (atur, desnonaments, exclusió social, catàstrofes naturals, convulsions tecnològiques). La globalització econòmica, social i cultural, lluny d’homogeneïtzar-nos com a societat, ens ha diversificat. Ens ha individualitzat, ens ha fet més connectats, però al mateix temps més heterogenis. Amb ella han aparegut nous problemes, de naturalesa global, però que es manifesten a través de múltiples especificitats regionals, locals i fins i tot personals. Sembla lògic pensar que, si les societats estan canviant, les formes de governar aquestes societats també haurien de canviar. Si tenim problemes nous, molt més complexos que els que teníem fins ara, haurem de pensar també en noves respostes. Unes noves respostes que, necessàriament, hauran d’anar més enllà de les simples 14 Nous lideratges en moments de canvi. Reflexions sobre lideratge i transformació social «solucions» tècniques ja conegudes. S’haurà de produir, també, un canvi en la for- ma d’elaborar i implementar les polítiques públiques i un canvi en els agents que han de protagonitzar, catalitzar i, per tant, liderar la producció i implementació de solucions alternatives. No hi ha dubte que la nova societat que sorgirà com a resultat d’aquest període de canvi, convuls i conflictiu, serà també el resultat de la nostra capacitat com a societat, de liderar aquest procés. Si assumim que vivim en una nova època, amb uns nous problemes que no es poden resoldre amb les receptes tradicionals que hem anat aplicant fins ara, aleshores també hem d’entendre que calen noves formes d’abor- dar els afers col·lectius. En altres paraules, si volem que la nova societat sigui el resultat de la nostra voluntat col·lectiva, aleshores caldrà activar la nostra capacitat d’agència social i política per tal de liderar, segurament amb noves maneres i nous estils, aquest procés de canvi. Hi ha qui continua creient que els partits polítics, al marge de la societat civil organit- zada, han de tenir tota la responsabilitat en la resolució dels problemes col·lectius; però també hi ha qui creu que la societat civil organitzada, de manera més autòno- ma, ha de ser el principal agent de canvi per a la resolució d’aquests problemes. S’evidencien d’aquesta manera dues formes d’entendre el lideratge polític i social necessari per a un moment com l’actual, entre les quals podríem trobar múltiples matisos, grisos i combinacions intermèdies. Arribem així a les qüestions centrals que volem abordar en aquesta publicació: qui hauria de liderar els processos de canvi i innovació social que s’estan produint? Com ho hauria de fer i amb quin objectiu? Es parla molt de la necessitat de recuperar lideratges potents per sortir de la situació actual, però quins tipus de lideratges són més adequats per fer front a aquest canvi d’època? En la recerca que aquí us presentem ens formulem aquesta pregunta tot centrant-nos en l’anàlisi d’aquells lideratges que tenen a veure amb la res publica, entenent que l’esfera pública va més enllà dels poders públics i té a veure amb la col·lectivitat, amb una voluntat d’incidir sobre el bé comú. Parlarem, per tant, de lideratges publicopolítics i de lideratges socials. D’altra banda, pretenem donar resposta a aquesta pregunta des d’una òptica volgudament generacional. Partim de la base que són les noves generacions, les Introducció 15 nascudes entre finals dels setanta i principis dels noranta, les que hauran de liderar aquest procés. Com veurem, no hi ha una única forma d’entendre el lideratge en l’actual context de canvi i l’objectiu d’aquest treball, justament, és mostrar aquesta pluralitat de visions.