El Pedagog Que Va Idear Un Projecte Socialdemòcrata Per a Catalunya

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

El Pedagog Que Va Idear Un Projecte Socialdemòcrata Per a Catalunya arxiu El 1977, quan les primeres eleccions català que no acceptava la disciplina militància juvenil i aposta per una vi- lliures després de 41 anys de dicta- de Moscou i que el 1936 es fusio- sió socialista. En una de les trobades dura franquista començaven a ser naria amb l’Esquerra Comunista clandestines, tornarà a ser detingut i El pedagog que va idear un projecte plausibles, moria a l’edat de 56 anys per formar el POUM. Testimoni de posteriorment interrogat sota tortura una ment preclara del pensament primera fi la de la persecució per i empresonat a Figueres i Girona. socialdemòcrata per a Catalunya. socialista: Josep Pallach (1920- «dissidents» en el món comunista D’aquesta darrera presó aconse- 1977). Pallach havia cavat trinxeres fi ns a la «desaparició» del propi guirà fugir-ne, convertint-se en una Josep Pallach els darrers mesos de la Guerra Civil, Andreu Nin (1892-1937) a mans de referència per a tots els republicans havia viscut la retirada republicana, la policia estalinista. Podem afi rmar perseguits. Aquest fet el tornà a els camps de concentració a França i que aquesta empremta el va con- portar al camí de l’exili. Durant els vista prèvia > l’exili; i formava part d’aquella mena vertir en anticomunista i que no va seus més de 20 anys d’exili a França, Què hagués passat si Josep Pallach no hagués mort de pensadors que fan aproximacions deixar de ser-ho al llarg de la seva Pallach es va llicenciar a la Univer- prematurament? És una pregunta sense resposta. intel·lectuals a les diverses doctrines vida. L’atac recíproc entre comunis- sitat de la Sorbona en pedagogia i El que sí que sabem, però, és la trajectòria des de la polítiques però que, alhora, reconei- tes i socialistes marcaria la política psicologia i va treballar en diferents seva militància juvenil en el comunisme del POUM xen una empremta profunda de la de la resistència durant les dècades escoles i instituts com a professor. fi ns a lluitar per liderar l’espai socialista després de seva pròpia experiència en temps de 1950 i 1960. la dictadura. Pallach va ser un avançat al seu temps, convulsos. ja que les idees que ell defensava van acabar fent-se Després de combatre al front, on es L’aposta hegemòniques dins l’espai socialista. La seva vida és va allistar com a voluntari, i un cop per la socialdemocràcia europea la crònica d’un temps convuls i d’una esperança que, Arrels passada la frontera, estigué poques per desgràcia, ell amb prou feines va poder veure setmanes als camps de concentració Després de la seva fuga de la presó realitzada. Josep Pallach va néixer a Figueres, del sud de França on uns coneguts de Girona i durant l’exili francès, una ciutat de tradició federalis- aconseguiren portar-lo a Montpeller; no deixa l’activitat política. Milita al ta i amb organitzacions sindicals allà va cursar estudis de Filosofi a i Moviment Socialista de Catalunya autogestionades reeixides des de Lletres a la Residència de la Fun- (MSC) i assisteix al seu Congrés de Montserrat Tura l’inici del segle XX. Fill d’una família dació Ramon Llull, impulsada per Tolosa del Llenguadoc. El partit, però, Exconsellera d’interior i justícia, i metgessa humil, la mare es dedicava a vendre la Generalitat. Acabats els estudis, s’escindirà entre els ortodoxos del @montserrat_tura bestiar al mercat i el pare va ser amb una França ocupada pels nazis, marxisme dogmàtic i els que miren ferroviari i gallinaire, a més de ser decideix tornar a Catalunya per cap a la socialdemocràcia alema- regidor d’ERC durant la II República. reimpulsar el moviment des d’una nya. Pallach es troba en aquest Com a jove rebel, va militar precoç- visió socialista. En aquesta refunda- segon grup. En la revista l’Endavant ment a les joventuts del Bloc Obrer ció Pallach ja opta per deixar enrere hi escriu sobre les conseqüències i Camperol (BOC), partit comunista els postulats comunistes de la seva de la divisió d’Europa des del fi nal El 1977, quan les primeres eleccions català que no acceptava la disciplina militància juvenil i aposta per una vi- lliures després de 41 anys de dicta- de Moscou i que el 1936 es fusio- sió socialista. En una de les trobades dura franquista començaven a ser naria amb l’Esquerra Comunista clandestines, tornarà a ser detingut i plausibles, moria a l’edat de 56 anys per formar el POUM. Testimoni de posteriorment interrogat sota tortura una ment preclara del pensament primera fi la de la persecució per i empresonat a Figueres i Girona. socialista: Josep Pallach (1920- «dissidents» en el món comunista D’aquesta darrera presó aconse- 1977). Pallach havia cavat trinxeres fi ns a la «desaparició» del propi guirà fugir-ne, convertint-se en una els darrers mesos de la Guerra Civil, Andreu Nin (1892-1937) a mans de referència per a tots els republicans havia viscut la retirada republicana, la policia estalinista. Podem afi rmar perseguits. Aquest fet el tornà a els camps de concentració a França i que aquesta empremta el va con- portar al camí de l’exili. Durant els l’exili; i formava part d’aquella mena vertir en anticomunista i que no va seus més de 20 anys d’exili a França, de pensadors que fan aproximacions deixar de ser-ho al llarg de la seva Pallach es va llicenciar a la Univer- intel·lectuals a les diverses doctrines vida. L’atac recíproc entre comunis- sitat de la Sorbona en pedagogia i polítiques però que, alhora, reconei- tes i socialistes marcaria la política psicologia i va treballar en diferents xen una empremta profunda de la de la resistència durant les dècades escoles i instituts com a professor. seva pròpia experiència en temps de 1950 i 1960. convulsos. Després de combatre al front, on es L’aposta va allistar com a voluntari, i un cop per la socialdemocràcia europea Arrels passada la frontera, estigué poques setmanes als camps de concentració Després de la seva fuga de la presó Josep Pallach va néixer a Figueres, del sud de França on uns coneguts de Girona i durant l’exili francès, una ciutat de tradició federalis- aconseguiren portar-lo a Montpeller; no deixa l’activitat política. Milita al ta i amb organitzacions sindicals allà va cursar estudis de Filosofi a i Moviment Socialista de Catalunya autogestionades reeixides des de Lletres a la Residència de la Fun- (MSC) i assisteix al seu Congrés de l’inici del segle XX. Fill d’una família dació Ramon Llull, impulsada per Tolosa del Llenguadoc. El partit, però, humil, la mare es dedicava a vendre la Generalitat. Acabats els estudis, s’escindirà entre els ortodoxos del bestiar al mercat i el pare va ser amb una França ocupada pels nazis, marxisme dogmàtic i els que miren ferroviari i gallinaire, a més de ser decideix tornar a Catalunya per cap a la socialdemocràcia alema- regidor d’ERC durant la II República. reimpulsar el moviment des d’una nya. Pallach es troba en aquest Com a jove rebel, va militar precoç- visió socialista. En aquesta refunda- segon grup. En la revista l’Endavant ment a les joventuts del Bloc Obrer ció Pallach ja opta per deixar enrere hi escriu sobre les conseqüències i Camperol (BOC), partit comunista els postulats comunistes de la seva de la divisió d’Europa des del fi nal setembre 2020 | eines 38 | 107 En constatar les diferències amb altres formacions socialistes El líder socialdemòcrata intentava demostrar que estava preparat el 1974 decideix disputar-los l’espai polític formalitzant el seu partit: per a encapçalar la nova etapa, i sobretot, per a liderar la branca de Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya pensament socialista de l’oposició antifranquista de la II Guerra Mundial i l’aparició Matthöfer (1925-2009), així com tam- Catalunya i la seva entrada a la Uni- creixent; els pagesos creaven el seu clot». Resseguir els seus articles és Reagrupament Socialista i Democrà- del bloc de l’Est: «sense eleccions, bé amb els altres principals líders versitat, no deixa la política al marge. sindicat, Unió de Pagesos; i el règim un estudi de recerca de l’anàlisi dels tic; Joan Raventós per Convergència sense control de garantia dels drets europeus des del suec Olof Palme Després de recórrer Catalunya per continuava amb la repressió contra canvis que s’anaven produint en uns Socialista de Catalunya; Ramon Trias humans, amb un sistema econòmic (1927-1986), el francès François carreteres en mal estat, en horari l’oposició democràtica. Un atemptat temps decisius. Fargas (1922-1989) per Esquerra inefi cient, sense llibertats sindicals Mitterrand (1916-1996) o l’anglès nocturn, de reunions i reunions a d’ETA acabava amb la vida de l’almi- Democràtica i Jordi Pujol (1930) per reals, pitjors condicions, menys Harold Wilson (1916-1995). cases particulars, de constatar les rall i president del govern franquista Convergència Democràtica. desenvolupament...» per aquest tipus diferències amb altres formacions Luis Carrero Blanco (1903-1973). Defi nició de declaracions, fou titllat d’agent de socialistes el 1974 decideix dispu- A Portugal els militars afavorien la dels esp ais polítics a Catalunya A l’hora d’escollir el tema que volia la CIA, de burgès i vividor, per una Retorn i Reagrupament tar-los l’espai polític formalitzant la revolució dels clavells acabant així posar a consideració dels ciutadans part dels partits antifranquistes —i creació del seu partit: Reagrupament amb la dictadura salazarista (1889- Sempre que parlem dels líders cata- de Catalunya, Josep Pallach va triar marxistes— d’aquella època. Amarat de la política que l’esquerra Socialista i Democràtic de Catalunya 1970).
Recommended publications
  • Boletín Oficial Del Estado
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 281 Martes 24 de noviembre de 2015 Sec. III. Pág. 110643 JUNTA ELECTORAL DE BARCELONA La Junta Electoral Provincial de Barcelona, en su reunión del día de la fecha, ha acordado proclamar las candidaturas concurrentes a las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado convocadas por Real Decreto 977/2015, de 26 de octubre, presentadas en el ámbito territorial de esta Junta, y ordena su publicación en el «Boletín Oficial del Estado», de conformidad con lo establecido en el artículo 47.5 en relación con el 169.4, de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General. Barcelona, 23 de noviembre de 2015.–El Presidente, Joan Cremades Morant. CONGRESO DE LOS DIPUTADOS 1. UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA (unio.cat) 1. Josep A. Duran i Lleida. 2. Josep Sanchez i Llibre. 3. Rosaura Ferriz i Pacheco. 4. Antoni Picó i Azanza. 5. M. Carme Castellano i Fernández. 6. Queralt Puig i Gual. 7. Pol de Lamo i Pla. 8. Joan Contijoch i Costa. 9. Noemi Cano i Berbegal. 10. Salvador Ferran i Pérez-Portabella. 11. Víctor Gonzalo i Pérez. 12. Jesús Serrano i Martínez. 13. Albert Peris i Miras. 14. M. Mercè Blanco i Ribas. 15. Sílvia Garcia i Pacheco. 16. Anaïs Sánchez i Figueras. 17. Maria del Carme Ballesta i Galiana. 18. Oriol Lázaro i Llovera. 19. Joan March i Naspleda. 20. Elena Medina i Rodríguez. 21. Enric-Ernest Munt i Gutierrez. 22. M. Jesús Cucurull i Farré. 23. Jordi Lluís Bailach i Aspa. 24. Eva Cordobés i Millán.
    [Show full text]
  • Europa L’Entrevista Ja Som a L’Estiu I Moltes De De La Nostra Voluntat
    La Veu Butlletí de Reagrupament Independentista Europa L’entrevista Ja som a l’estiu i moltes de de la nostra voluntat. Europa les esperances de la primavera ens espera com un estat més i Dr. Moisès Broggi: ja no les tenim... només depèn de nosaltres de Una esperança: que el voler-ne ser protagonistes. “Cada vegada hi ha Parlament Europeu fos El company Jordi Gomis ho menys arguments competent per regular el tenia molt clar, i com ell va dret de ciutadania de la UE; deixar escrit: «És una obvietat per continuar sent una altra: que la situació que si Catalunya fos un Estat, part d’un estat que econòmica no ens endinsés no tindríem espoli fiscal, i en un pou de la mà de la per tant, els recursos dels que ens ofega” incompetència espanyola. disposem es multiplicarien PÀGINA 4 La Comissió Europea ens automàticament. Més enllà de ha dit que el Parlament no desempallegar-nos d’un Estat és competent per regular que xucla els nostres recursos Recordem Jordi Gomis sobre la ciutadania europea, i ens ofega econòmicament, Un altre Franco però ens ha indicat dos fets les dades també demostren molt importants: admet la que els estats petits de la UE Dèficits i balances possibilitat de secessió d’una han crescut molt per sobre fiscals part d’un Estat membre i que els grans, prenent les considera la solució en la dades que van des del 1979 /&(- negociació dins l’ordenament fins els nostres dies... En jurídic internacional. definitiva, tenim dues opcions: D’aquesta forma la Comissió esperar que després de 23 Resultats de 30 anys Europea desmenteix les anys
    [Show full text]
  • Cal Seguir Endavant
    Sumari La Veu Internacional Butlletí de Reagrupament Independentista Afers exteriors: el Diplocat per Josep Sort Cal seguir endavant PÀGINA 2 Municipalisme Segons l’acord de legislatura polítics de Catalunya ens pot Homilies contra entre CIU i ERC, el dia 30 de abocar a una gran decepció Lapao juny d’enguany caldria haver ciutadana. El President demanat l’autorització al Mas va entrar a la ratera el per Carles Bonaventura govern espanyol per a dur a 25N i, cada dia que passa, PÀGINA 3 terme la “consulta”. Qualsevol està més atrapat en la seva persona amb un sentit mínim solitud. El cap de l’oposició/ Cultura de la lògica interpreta que soci de govern està encantat això vol dir haver aprovat veient com es dessagna el Qui decideix? una pregunta clara i una govern, amb la pretensió per Montserrat Tudela data. És una obvietat que a única i exclusiva de fer el mig mes de juny no hi ha sorpasso i, es suposa, liderar PÀGINA 4 aprovada ni una pregunta una comunitat autònoma ni una data. Sembla que el arruïnada i exhausta. Cal Territorials President de la Generalitat una feina conjunta dels dóna per fet el tràmit de partits que volen la llibertat Encara cal picar petició al govern espanyol del poble de Catalunya molta pedra d’autorització de la realització i deixar per a d’altres per Xavier Todó del procés de consultar al temps els seus interessos poble de Catalunya quina és partidistes. Cal unitat d’acció PÀGINA 5 la seva voluntat de futur. És, i generositat. Vull recordar, amb perdó, President, una un cop més, que cap govern La ploma convidada broma de molt mal gust.
    [Show full text]
  • Manifest Sobre El Reagrupament Familiar
    MANIFEST Davant les reiterades notícies i declaracions respecte a possibles modificacions de la Llei sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social i el Reglament que la desenvolupa, pel que fa a les condicions pel Reagrupament Familiar, la Comissió Permanent del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona, vol manifestar: 1. El dret al reagrupament familiar està recollit en l’ordenament jurídic de la Unió Europea Aquest dret està emparat en la directiva 2003/86/CE del Consell del Unió Europea de 22 de setembre de 2003 sobre el dret al reagrupament familiar. Així mateix el dret a la família esta reconegut en el nostre ordenament jurídic, pels articles 18 i 32 de la Constitució Espanyola, per l’article 16 de la Llei sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social; També és un dret reconegut per la Carta dels Drets Humans i per la Convenció de Roma. 2. La possibilitat de restringir el reagrupament dels ascendents de les persones immigrades és una mesura que no afavorirà l’arrelament i la cohesió social i que, per altra banda, tindrà poca incidència real en el conjunt de la població. El reagrupament familiar d’ascendents ve a fer una funció necessària per la cohesió social, ajuda a l’arrelament i permet consolidar els nuclis familiars. Actualment el reagrupament d’ascendents ja és molt minoritari – al voltant del 9% del total de sol·licituds – a més a la ciutat de Barcelona afecta especialment a persones de nacionalitat espanyola. Els actuals requisits ja limiten el reagrupament d’ascendents a persones, en general, de més de 65 anys sempre i quan es demostri que l’ascendent reagrupat té una dependència econòmica absoluta respecte al reagrupant.
    [Show full text]
  • Per a Renovació De Residència En Virtut De Reagrupament Familiar)
    Proposta d'Informe municipal d’adequació de l’habitatge (per a renovació de residència en virtut de reagrupament familiar) Proposta d'Informe emès per l'ajuntament per acompanyar al tràmit de sol·licitud de l'Informe d'adequació de l'habitatge per a renovació de les autoritzacions de residència en virtut del reagrupament familiar de la Generalitat de Catalunya (Procediment regulat al Reial Decret 557/2011, de 20 d'abril). El document proposta d'Informe d'adequació de l'habitatge per a renovació de l'autorització de residencia de familiars reagrupats, és el que serveix per a renovar les autoritzacions de residencia dels familiars reagrupats si hi ha hagut un canvi de domicili des de la darrera renovació Només cal una sol·licitud per habitatge i s'ha d'especificar quantes persones han de renovar l'autorització de residència en virtud del reagrupament familiar. QUI EL POT DEMANAR Persona estrangera no comunitària que va reagrupar als seus familiars, que renova les TIE, que està empadronada a L’Hospitalet i que ha canviat de domicili des de la darrera renovació. Qualsevol altra persona amb autorització expressa de la persona titular. COM ES POT TRAMITAR Per tramitar per internet heu de disposar d′un sistema d′identificació acceptat pel servei VÀLid. 1. Cliqueu sobre el botó Tramitar. 2. Identifiqueu-vos amb qualsevol dels sistemes acceptats pel servei VÀLid. 3. Empleneu el formulari que s'obrirà. 4. Adjunteu, si cal, els arxius o fitxers de la documentació necessària per al tràmit. 5. Cliqueu enviar. En aquest moment estareu signant la sol·licitud per presentar-la al registre electrònic de l'ajuntament Finalitzat el tràmit rebreu un correu electrònic amb el justificant de la seva presentació.
    [Show full text]
  • L'exalcalde De Cerdanyola Toni Morral, Escollit Secretari General De La Crida
    Política | NacióDigital | Actualitzat el 26/01/2019 a les 18:44 L'exalcalde de Cerdanyola Toni Morral, escollit secretari general de la Crida L'expresident de l'ANC Jordi Sànchez assumeix la presidència al capdavant d'una cúpula amb Artadi, Mascarell, Calvet, Borràs i Pep Andreu com a principals reclams Els membres de la direcció de la Crida, durant el congrés constituent | Julio Díaz / Crida Nacional per la República La Crida Nacional per la República ja té direcció política. L'encapçalen Jordi Sànchez com a president i l'exalcalde de Cerdanyola del Vallès Toni Morral com a secretari general, que es posen al capdavant d'un equip en el qual destaquen els consellers Elsa Artadi, Damià Calvet i Laura Borràs (https://www.naciodigital.cat/noticia/171965/equip/sanchez/es/proposa/implantar/crida/al/territori/c ulminar/mandat/1-o) , implicats des del primer moment en la fundació del nou moviment. La llista, per descomptat, comptava amb l'aval de Carles Puigdemont des de Waterloo i Quim Torra des de Palau. El suport a Sànchez i Morral ha estat de 2.417 vots, mentre que Jordi Ferrés i Oriol Izquierdo han sumat 115 sufragis. Rosario Palomino i Gerard Sesé, que no eren a la llista oficialista, han conseguit entrar a la cúpula gràcies al vot dels congressistes. La candidatura dels dos màxims dirigents del nou projecte compta amb la presència de Josep Andreu, dirigent d'ERC i alcalde de Montblanc, i de persones que formaven part del secretariat nacional en etapes anteriors. Les més votades han estat Laura Borràs i Elsa Artadi, amb més de https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/22449/exalcalde-cerdanyola-toni-morral-escollit-secretari-general-crida Pagina 1 de 23 2.000 vots.
    [Show full text]
  • Nous Lideratges En Moments De Canvi Reflexions Sobre Lideratge I Transformació Social Marc Parés Carola Castellà Joan Subirats (Coordinadors)
    Nous lideratges en moments de canvi Reflexions sobre lideratge i transformació social Marc Parés Carola Castellà Joan Subirats (coordinadors) Informes breus #52 Nous lideratges en moments de canvi. Reflexions sobre lideratge i transformació social Marc Parés (coord.), Carola Castellà (coord.), Joan Subirats (coord.), Helena Cruz, Marc Grau-Solés i Gemma Sánchez Nous lideratges en moments de canvi Reflexions sobre lideratge i transformació social Marc Parés Carola Castellà Joan Subirats (coordinadors) Informes breus 52 EDUCACIÓ Informes breus és una col·lecció de la Marc Parés (coord.) és investigador de Fundació Jaume Bofill en què s’hi publiquen l’Institut de Govern i Polítiques Públiques els resums i les conclusions principals (UAB). d’investigacions i seminaris promoguts per la Fundació. També inclou alguns documents Carola Castellà (coord.) és investigadora de inèdits en llengua catalana. Les opinions l’Institut de Govern i Polítiques Públiques que s’hi expressen corresponen als autors. (UAB). Els Informes breus de la Fundació Jaume Bofill Joan Subirats (coord.) és investigador de estan disponibles per a descàrrega al web l’Institut de Govern i Polítiques Públiques www.fbofill.cat. (UAB). Primera edició: juliol de 2014 Helena Cruz és consultora a Sòcol Tecnolo- gia Social. © Fundació Jaume Bofill, 2014 Provença, 324 Marc Grau-Solés és consultor a Sòcol Tec- 08037 Barcelona nologia Social. [email protected] http://www.fbofill.cat Gemma Sánchez és consultora a Sòcol Tecnologia Social. Aquest treball està subjecte a la llicència Creative
    [Show full text]
  • Compromesos Amb Les Persones!
    15 i 16 març 2014 compromesos CENTRE DE amb les persones! CONVENCIONS convenció nacional INTERNACIONAL DE BARCELONA PROGRAMA DISSABTE 15 DE MARÇ MATÍ 09:30h Acreditacions 10:00h Benvinguda Pep Solé, Director de la Convenció Nacional Meritxell Borràs, Presidenta de la Comissió Nacional de Política Sectorial 10:15h ÀMBIT SOCIAL Presentació document Compromesos amb l’Estat del benestar Introducció: Carles Campuzano, Relator de la Convenció Nacional i Diputat de CiU al Congrés Presenten: Anna Figueras, Sectorial de Política Social i Família; Francesc Sancho, Sectorial de Sanitat; Jordi Roig, Sectorial d’Ensenyament Taula d’experts “Un país amb cohesió i justícia social” Rita Marzoa, Periodista; Enric Canet, Director de Relacions ciutadanes del Casal dels Infants - Acció social als barris; Salvador Busquets, Coordinador de les entitats socials de la Companyia de Jesús a Catalunya Moderadora: Esther Padró, Relatora de la Convenció Nacional i Directora del Servei de tutel·les de la Fundació Bellaterra Torn obert de paraules 11:30h a 12:00h Pausa 12:00h Intervencions: Josep Lluís Cleries, President de la Convenció Nacional Lluís Corominas, Vicesecretari general de Coordinació Institucional Josep Rull, Secretari d’Organització 12:30h ÀMBIT EUROPA Presentació document Compromesos amb Europa Introducció: Mireia Canals, Sectorial de Política Europea i Internacional Presenten: Marc Guerrero, Vicepresident de l’ALDE Party; Víctor Terradellas, Secretari de Relacions Internacionals de CDC Taula d’experts “Catalunya en una Europa millor” Martí Anglada,
    [Show full text]
  • The Multifaceted Origin of Separatist Sentiment in Catalonia: the Interdependence of Culture, Economy, and Politics
    The Multifaceted Origin of Separatist Sentiment in Catalonia: The Interdependence of Culture, Economy, and Politics Master’s Thesis Presented to The Faculty of the Graduate School of Arts and Sciences Brandeis University Graduate Program in Global Studies Richard Parmentier, Advisor In Partial Fulfillment of the Requirements for Master’s Degree by Phaedra Mangan August 2014 Copyright by Phaedra Mangan © 2014 ABSTRACT The Multifaceted Origin of Separatist Sentiment in Catalonia: The Interdependence of Culture, Economy, and Politics A thesis presented to the Graduate Program in Global Studies Graduate School of Arts and Sciences Brandeis University Waltham, Massachusetts By Phaedra Mangan On September 11, 2012, over one million demonstrators took to the streets of Barcelona, the capital of Catalonia, Spain. Being Catalonia’s “National Day,” many were expected to be waving the Catalan red and yellow-striped flag, the Senyera. However, a new flag had replaced it: a separatist-inspired Catalan flag that included a white star on a blue background, signifying an independent Catalonia. Although there are several reasons for the rise of separatist fervor, many claim it is a direct result of the economic recession in Spain combined with a history based on the cultural unity of a people, with language playing a large role. This thesis argues that it is impossible to hold accountable only the weakened economy or a common identity as a reason for increased separatist sentiment. While each is important in its justification, a third aspect of Catalonia plays a significant role: Catalan politics. Catalan regional parties have been historically strong and have become an indicator of the strength of separatist sentiment in Catalonia.
    [Show full text]
  • Memòria D'activitats 2010-2011
    PROGRAMES I ACTIVITATS 2010-2011 FINALITATS MISSIÓ: Assistir a les persones d’acord amb el principi d’imparcialitat pel que fa al seu origen, ètnia, sexe, nacionalitat, condició social i religió ens els aspectes mèdics, psicològics, interculturals, socials i, en el seu cas, jurídics en les diverses vessants relacionades amb la salut sexual i reproductiva com la planificació familiar i la interrupció voluntària de l’embaràs, així com les relacions familiars i les necessitats JUNTA DIRECTIVA bàsiques de salut, suport social i assentament. Presidenta: Sra. JUDITH IBAÑEZ VIVES Vicepresident: Sr. EDUARD SAGARRA TRIAS FAMÍLIES Secretari Executiu: Sr. VICENTE ORTÚN RUBIO Tresorera: Sra. ÀNGELS MARTÍNEZ DE CASTILLA Les famílies objecte de la finalitat de l’Associació Salut i Família són totes Vocals: aquelles estructures primàries de suport per a la vida que cristal·litzen en formes Sra. ASSUMPTA BAIG TORRES plurals de convivència i, en conseqüència, inclouen, entre d’altres: Sra. Mª EUGÈNIA ANDREU VENDRELL Sr. CARLES CAMPUZANO CANADES a) Diversitat d’origen, ètnia i nacionalitat: famílies natives, famílies immigrants, Sra. DOLORS FOLCH FORNESA famílies de minories ètniques, famílies transnacionals. Sr. JAUME FUNES ARTIAGA Sra. MERCÈ GASCÓ CANO b) Diversitat de composició sexual i generacional: famílies heterosexuals, Sr. MIGUEL INGLÉS PEDRERO famílies monoparentals, famílies reconstituïdes, famílies homosexuals, famílies Sra. MERCÈ PIGEM PALMÉS reagrupades. Sra. ROSA REGÀS PAGÉS Sr. NOLASC ACARÍN TUSSELL Directora General: Sra. ELVIRA MÉNDEZ MÉNDEZ MATERNITAT LLIURE I RESPONSABLE Activitat 2010-2011 Número total de casos atesos: 12.938 Percentatge de IVES ateses: 64,7% OFEREIX Número de casos atesos al Consell Test d’embaràs immediat, fiable i gratuït.
    [Show full text]
  • 1. L'empresonament Dels Consellers De La
    1. L’EMPRESONAMENT DELS CONSELLERS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2. ENLLAC DE L’AUTO D’EMPRESONAMENT DELS CONSELLERS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (pdf) 1.1. La jutge envia a presó mig Govern i veu el Procés com un pla delictiu La repressió de l’Estat va superar ahir un nou límit. El govern de la Generalitat escollit a les eleccions del 27 de setembre del 2015 ha passat aquesta nit entre reixes o a l’exili. Mentre el president, Carles Puigdemont, i quatre consellers més són a Brussel·les, la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va decretar ahir presó incondicional per al vicepresident, Oriol Junqueras, i per als set consellers que ahir van acudir a la cita: Carles Mundó, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Meritxell Borràs L’únic que en podrà sortir aviat és qui fins fa una setmana va ser titular d’Empresa, Santi Vila, a qui la magistrada diferencia per haver dimitit just abans de la declaració d’independència: avui recuperarà la llibertat amb una fiança de 50.000 euros. Els consellers havien arribat a l’Audiència escridassats per grups hostils i aclamats -excepte Vila- per representants del PDECat i ERC que els esperaven a la llunyania, sense poder avançar més pel dispositiu policial. Tots ells van passar per davant de la jutge Lamela, que els havia citat menys de 24 hores abans i que va rebutjar ajornar les declaracions. Molt diferent va ser l’actitud del magistrat Pablo Llarena, que uns metres més enllà, a la seu del Suprem, jutjava els membres de la mesa, als quals sí que va donar una setmana més perquè considerava que citant-los amb només un dia d’antelació es vulnerava el dret de defensa.
    [Show full text]
  • Memòria Salut I
    PROGRAMES I ACTIVITATS 2009-2010 FINALITATS MISSIÓ: Assistir a les persones d’acord amb el principi d’imparcialitat pel que fa al seu origen, ètnia, sexe, nacionalitat, condició social i religió ens els aspectes mèdics, psicològics, interculturals, socials i, en el seu cas, jurídics en les diverses vessants relacionades amb la salut sexual i reproductiva com la planificació familiar i la interrupció voluntària de l’embaràs, així com les relacions familiars i les necessitats JUNTA DIRECTIVA bàsiques de salut, suport social i assentament. Presidenta: Sra. JUDITH IBAÑEZ VIVES Vicepresident: Sr. NOLASC ACARÍN TUSSELL FAMÍLIES Secretari Executiu: Sr. VICENTE ORTÚN RUBIO Tresorera: Sra. ÀNGELS MARTÍNEZ DE CASTILLA Les famílies objecte de la finalitat de l’Associació Salut i Família són totes Vocals: aquelles estructures primàries de suport per a la vida que cristal·litzen en formes Sra. Mª EUGÈNIA ANDREU VENDRELL plurals de convivència i, en conseqüència, inclouen, entre d’altres: Sra. ASSUMPTA BAIG TORRES Sr. CARLES CAMPUZANO CANADES a) Diversitat d’origen, ètnia i nacionalitat: famílies natives, famílies immigrants, Sra. DOLORS FOLCH FORNESA famílies de minories ètniques, famílies transnacionals. Sr. JAUME FUNES ARTIAGA Sra. MERCÈ GASCÓ CANO b) Diversitat de composició sexual i generacional: famílies heterosexuals, Sr. MIGUEL INGLÉS PEDRERO famílies monoparentals, famílies reconstituïdes, famílies homosexuals, famílies Sra. MERCÈ PIGEM PALMÉS reagrupades. Sra. ROSA REGÀS PAGÉS Sr. EDUARD SAGARRA TRIAS Directora General: Sra. ELVIRA MÉNDEZ MÉNDEZ MATERNITAT LLIURE I RESPONSABLE Activitat 2009-2010 Número total de dones ateses: 13.042 Percentatge de IVES realitzades: 77,6% Número de dones ateses en Consell Familiar: 427 OFEREIX Número de dones amb DIUS implantats: 4.062 Informació sobre interrupció de la gestació, facilitant la decisió lliure Cobertura de DIUS respecte IVES i responsable de les dones procedents de grups vulnerables.
    [Show full text]