Contents PROOF
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Consum Responsable ARMES
ElEl nounou locallocal socialsocial dede l'Ateneul'Ateneu sumari 28 pàgines PORTADA LA FULLA PELS NENS ACTUALITAT - Eleccions al parlament de Catalunya 2006 pàg. 17 A LA FULLA FA 20 ANYS - Nosaltres les dones pàg. 18 BIOGRAFIES VISCUDES - El ball de batons de santa Llúcia - Teresa de Calcuta pàg. 19 a 20 CONSUM RESPONSABLE - Armes pàg. 21 - El nou local social de l'Ateneu ELS CONTES DE L'ESPARVER pàg. 1 - Per una llar d'infants a Hamdallaye (Mali) - Els ratpenats del nostre entorn (I) EDITORIAL pàg. 22 pàg.a 23 11 a 12 - Una nova etapa PÀGINA DE L'ATENEU CULTURA - Pròleg pàg. 3 - El Nadal a Catalunya: el caganer TRIBUNA pàg. 24 a 25 - El conte de Nadal LA LLUFA - Reconeixer amb retard - Les 9 diferències - Missatge d'una persona gran - Felicitació pàg. 4 a 7 pàg. 26 a 27 ELS VIATGES DEL SOCI - Excursió a la Torra RACÓ DE POESIA - Visita ornitològica a l'estany - De Cornellà a Nordkapp d'Ivars-Vila-sana - Principis - Curs d'introducció a internet pàg. 8 a pàg.10 28 - Excursió a la serra del Tallat - Excursió per l'entorn - Cicle de cinema pàg. 13 a 16 ( )ACPC Número 105 Desembre 2006 Membre de l'Associació Catalana Època segona - Any XXIV de la Premsa Comarcal Edita: Premi Humbert Torres 1990 Amb la col·laboració de: Directora: Eva Pané Vidal Generalitat de Catalunya Redactors: Francesc Ricart Mercè Lluïsa Solsona Paüls Redacció i Administració: Impressió: Impre Art Departament de Cultura Pl. Ajuntament, s/n Dipòsit Legal: L-524-1982 Han col·laborat en aquest número: 25332 LA FULIOLA (Urgell) Tiratge: 400 exemplars INSTITUT Ramon Utgés Vila a/e: [email protected] D'ESTUDIS Carles Vila Duart ILERDENCS Arnau Sebé Pedrós Fundació Pública de la Diputació de Lleida Mila AMAR la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors. -
Benvinguts a Catalunya Un País I Una Llengua Per Descobrir
Benvinguts a Catalunya Un país i una llengua per descobrir cotxe fanal semàfor globus arbre petita Joan Mercè groc ulleres barret orella blanc cua samarreta www.plataforma-llengua.cat Benvinguts a Catalunya Andorra Andorra Un país i una llengua per descobrir Catalunya del Nord Northern Catalonia (France) Principat Els catalans som i ens sentim, des de sempre, part d’Europa i del món. Som un poble de Catalunya obert i acollidor amb les persones procedents d’altres cultures. Com a tots els pobles, Catalonia Franja de Ponent ens agrada preservar la nostra identitat i la nostra llengua, el català. Western Strip (Aragon) Mar Mediterrani Mediterranean Sea Si véns d’una altra part de l’Estat espanyol, o d’un altre indret, potser et sorprèn que els catalans donin tanta importància a la seva llengua. Però aquesta llengua és una País Valencià de les coses que ens fa únics. Potser sense apropar-te a la llengua i la cultura catala- Valencia Illes Balears nes t’estàs perdent una part molt important de la teva estada a Catalunya... llença’t a Balearic Islands descobrir-les observant, conversant amb la gent, informant-te a través de la lectura, El Carxe Carche participant de les nostres tradicions, etc. (Murcia) Alguer Alghero (Sardinia, Italy) Esperem que la teva estada entre nosaltres et resulti d’allò més enriquidora i plaent! El català, una llengua de milions d’europeus Catalan, the language of millions of Europeans • Llengua oficial d’una àrea demogràfica d’uns 11.500.000 habitants • Official language of a demographic area of some 11,500,000 inhabitants • Actualment té uns 9 milions de parlants • At the moment it is spoken by 9 million people • El nombre de parlants és superior o equiparable al danès, suec • The number of speakers is greater than or similar to Danish, Swedish o grec, per exemple or Greek, for example. -
Josep Carner I Els Orígens Del Noucentisme
la inquietut.. 5-Diumenge, "Catalunya", num. 21 (15- XI-1903), p.401. 119- Eugeni ORS, Per a epi lech a uns articles d'en Ga- briel Alomar, núm.7 (15-IV-1903), ps,309-310. 120- Es riu, per exemple, dels poemes que hi publica a causa del seu rerafons decadentista (Actualitats, "Catalunya", num.20, 30-X-1903, 377): "L'OJRS AÑOSOS. Va en aqueix número una amorosa del jove advocat E. Ors. Amorosa! Y això que l'Ors és home de mals sentiments, un assessí nonchalant. Car travessa els cors ab glavls de sarcasme. Alxís, si veu a un barbut diu ab to sardo nlch; -Vostè té barba. 7 f a un geste. Y aquell home queda mort. Al dia se- güent els parents, els amlchs, l'aymada del barbut veuhen l'ombra de la víctima, la mera apariencia, ab la mateixa ermilla, el mateix bolet, el mateix lias de corbata. Amichs, parents, aymada, crehuen que allò és la rea- litat, y parlan a l'espectre. Mes l'espectre respon ab una veu vaga y llunyana. Y s'es- blayma, y, s fon lentament cual gota de agua que seca el ardor canicular." No és casualitat que el seu nom sigui un dels que el crític musical té en compte a l'hora d'enumerar la gent propera a la revista. 121- En total són set poemes i sis rondalles. Per a la l'atribució del pseudònim vid. Enric JARDÍ, Tres diguem-ne desarrelats, Barcelona, Ed. Selecta, 1966, p. 30. 122- Actualitats, "Catalunya", núm.8 (30-IV-1903), p.373, 123- En un moment determinat es parla de la participació de "la senyora Pepa" en unes jornades folklòriques al Centre Excursionista i de l'avenç del feminisme que aquest fet comporta (yü- Informació, "Catalu- nya", núm.35-36, novembre-desembre 1904, p.121). -
Maria Del Mar Bonet I La Nova Cançó
La veu del mar Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó IES Antoni Cumella 2n Batxillerat Granollers 2010/2011 IES Antoni Cumella 2 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó A ma mare per la seva estima i pel seu suport. A la Maria del Mar per ser l’ànima d’aquest treball, pel seu bon fer en tots aquests anys, per gaudir tant als seus concerts aquí i arreu i per què segueixi molts anys més fent el que li agrada i ens agrada. A la Maria Mercè i en Ramon que són els culpables possiblement, de que hagi fet aquest treball. Pels nostres viatges, les nostres rialles i els quefers de la vida. A Lautaro Rosas, Juan Miguel Morales, i Miguel Gorostiza, per la seva gentilesa, dis- posició i les nostres xerrades a Palma. A Ivette Nadal, Jay Ansill, Biel Mesquida, Toni Catany i Sebastià Alzamora per la seva amabilitat. A la Lola, qui va ser la primera en veure-m’hi espurnes de músic. També als meus professors de música de l’Escola Ponent de Granollers. A tots els meus amics del Conservatori de Granollers i de l’IES Antoni Cumella. A tots els mestres i amics de la Societat Coral Amics de la Unió qui m’han convertit en la persona que sóc avui. En especial als germans Vila. A la meva tutora del treball, per la seva paciència i la seva implicació personal. A totes aquelles persones que d’alguna manera o altre m’han ajudat a que aquest treball anés agafant forma. -
Class, Culture and Conflict in Barcelona 1898–1937
Class, Culture and Conflict in Barcelona 1898–1937 This is a study of social protest and repression in one of the twentieth century’s most important revolutionary hotspots. It explains why Barcelona became the undisputed capital of the European anarchist movement and explores the sources of anarchist power in the city. It also places Barcelona at the centre of Spain’s economic, social, cultural and political life between 1898 and 1937. During this period, a range of social groups, movements and institutions competed with one another to impose their own political and urban projects on the city: the central authorities struggled to retain control of Spain’s most unruly city; nationalist groups hoped to create the capital of Catalonia; local industrialists attempted to erect a modern industrial city; the urban middle classes planned to democratise the city; and meanwhile, the anarchists sought to liberate the city’s workers from oppression and exploitation. This resulted in a myriad of frequently violent conflicts for control of the city, both before and during the civil war. This is a work of great importance in the field of contemporary Spanish history and fills a significant gap in the current literature. Chris Ealham is Senior Lecturer in the Department of History, Lancaster University. He is co-editor of The Splintering of Spain: Historical Perspectives on the Spanish Civil War. His work focuses on labour and social protest in Spain, and he is currently working on a history of urban conflict in 1930s Spain. Routledge/Cañada Blanch Studies -
Aproximación a La Realidad De Los Països Catalans
APROXIMACIÓN A LA REALIDAD DE LOS PAÏSOS CATALANS Mapa histórico del Reino de València, Catalunya y las Illes Balears i Pitiüses de 1770 Pere Rus Gómez1 2018 1 Adaptado de Endavant (OSAN). (2004). Aproximación a la realidad de los Països Catalans. 1 ÍNDICE 1. ¿Qué son los Països Catalans?................................................................................3 2. Territorialidad de los Països Catalans......................................................................4 3. Lengua catalana........................................................................................................7 4. Bandera catalana....................................................................................................14 5. Himnos de los Països Catalans..............................................................................15 6. Diades, fiestas, tradiciones y costumbres populares de los Països Catalans........17 7. Otros símbolos de los Països Catalans..................................................................23 8. Estructura económica de los Països Catalans........................................................24 9. Historia de los Països Catalans..............................................................................25 9.1. La formación. De la Marca Hispánica a los “Comtats catalans”.................25 9.2. La expansión medieval................................................................................26 9.3. La crisis de la Edad Moderna......................................................................26 -
La Identidad Étnica En Las Zonas Fronterizas: Reflexiones Sobre La Construcción Substancial Del Extraño
LA IDENTIDAD ÉTNICA EN LAS ZONAS FRONTERIZAS: REFLEXIONES SOBRE LA CONSTRUCCIÓN SUBSTANCIAL DEL EXTRAÑO He afirmado en otro lugar -retomando el ideario de LISON (Cf. 1983), aunque empleando una expresión de PÉREZ-AGOTE(Cf. 1986)- que la identidad colectiva puede ser concebida como "la imagen que los actores se forman de la realidad social en términos de una comunidad de rasgos pretendidamente objetivos" o, dicho de otra manera, como la definición que los actores sociales hacen del propio grupo en términos de un conjunto de rasgos que supuestamente comparten todos sus miembros, algunos de los cuales se erigen incluso en símbolos culturales. Debido a que un aspecto básico de la identidad colectiva estriba en que se constituye y se expresa en contraposición a otros grupos', tales rasgos se presentan como distintivos. En un artículo publicado en 1.991, Dolors COMAS y Juan José PUJADAS señalan, como símbolos de la identidad catalana, la sen-vera, la lengua, la sardana, los castells, Sant Jordi, la Virgen de Montserrat, el himno de Els Segadors o determinados acontecimientos históricos como el conmemorado en la fiesta del Onze de Setembrez. La senyera es la ban- dera rojigualda que, según una leyenda, debe sus cuatro barras rojas a la sangre de Wilfredo el Velloso, cuya muerte "lleva como contrapartida la posterior expansión políti- 1 G.H. MEAD mostró que hasta el conocimiento del self'es adquirido desde la primera infancia a través del conocimiento de los otros. 2 Estos simbolos han sido igualmente indicados por otros estudiosos de la identidad catalana (FRIGOLÉ. 1980; BARRERA, 1985; JOCILES, 1988..). -
Aproximació a La Nova Cançó
Aproximació a la Nova Cançó Apunts extrets, principalment, de l’entrada de la Viquipèdia dedicada a la Nova Cançó: https://ca.wikipedia.org/wiki/Nova_Cançó LA NOVA CANÇÓ La Nova Cançó va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans. Va ser un gènere nou, diferenciat del cant coral, del cuplet o de les cançons de muntanya i de clares arrels franceses —Brassens, Jacques Brel, etc.— i articulat com a moviment entorn de la reivindicació idiomàtica i d'uns pressupòsits ètics de caràcter democràtic. De forma paral·lela el Grup de Folk va reivindicar i difondre en català la música popular d'arrels anglosaxones. Context històric Per ubicar la importància històrica de la Nova Cançó cal recordar que només feia vint anys de l’ocupació franquista de Catalunya i "la repressió posterior contra la cultura catalana es pot definir sense pal·liatius com un genocidi cultural”. Van ser anys de misèria cultural, en què les iniciatives per a la recuperació cultural es produïen a l’exili o, en tot cas, de manera individual i sense massa transcendència pública. El 1957, Josep M. Espinàs va fer alguna conferència sobre "Georges Brassens, el trobador del nostre temps", del qual havia traduït les primeres cançons. El 1958 apareixen dos Eps que amb el temps seran considerats els primers de música moderna en català: Hermanas Serrano: Cantan en catalán los éxitos internacionales (La Voz de su Amo) i José Guardiola: Canta en catalán los éxitos internacionales (Regal). Aquests intèrprets, juntament amb altres com Font Sellabona i Rudy Ventura formen la prehistòria de la Nova Cançó. -
The Catalan Nova Cançó and Its Social Movement
Trinity College Trinity College Digital Repository Senior Theses and Projects Student Scholarship Spring 2015 Songs with Political Purpose: The Catalan Nova Cançó and its Social Movement Brooke Moschetto Trinity College, [email protected] Follow this and additional works at: https://digitalrepository.trincoll.edu/theses Part of the Fine Arts Commons, Musicology Commons, Performance Studies Commons, Radio Commons, and the Spanish Linguistics Commons Recommended Citation Moschetto, Brooke, "Songs with Political Purpose: The Catalan Nova Cançó and its Social Movement". Senior Theses, Trinity College, Hartford, CT 2015. Trinity College Digital Repository, https://digitalrepository.trincoll.edu/theses/443 Canciones con propósito político: La Nova cançó catalana y su movimiento social Songs with Political Purpose: The Catalan Nova Cançó and its Social Movement Brooke Moschetto Trinity College Clase de 2015 Profesor van Ginhoven Rey y Profesora Lambright Primavera 2015 Moschetto 1 Abstract This thesis is a study of the interaction of music and politics during the social movement in Catalonia, Spain, the nova cançó. This interaction demonstrates the importance of a cultural identity, imagined communities, and cultural planning for a nation. In the case of Catalonia, the nova cançó played an immediate crucial role in the transformation of society during the last years of the extremely repressive dictatorship of Francisco Franco (1939-1975). Franco controlled Spain ideologically through censorships and power over the media in order to spread his values of a unified, homogenous, nationalist fatherland. In this way, he destroyed the Catalan cultural identity to make them vulnerable and their cultural artifacts insignificant. As a result, the youth of Catalonia expressed their frustration through anti-Francoist songs and the revival of everyday use of the Catalan language in music in order to recreate their cultural identity. -
Anarchism and the City
on the streets and liberate the bourgeoisie from the threat of the unions.119 The support offered by the Lliga to Primo de Rivera high- lighted the contradictions of the bourgeois catalaniste project, compressed as it was between a militant working class and a Anarchism and the City central state that, while distant and backward, nevertheless re- Revolution and Counter-revolution in Barcelona, mained the ultimate guarantor of order. It also reveals how 1898–1937 the ‘social question’ always came well ahead of the ‘national question’ in the priorities of the Lliga. Yet the loyalty of Barcelona’s industrialists towards the Chris Ealham Madrid-based state was always conditional and, during the Primo de Rivera dictatorship, as occurred during the Restora- tion, leading groups within the Barcelona bourgeoisie moved from a position of support to a stance of controlled opposition towards their erstwhile knight protector. This estrangement can in part be attributed to the gulf between the catalaniste sentiments of a fraction of the bourgeoisie and Primo de Rivera’s centralising tendencies, as well as the failure of the dictator’s monetary policies to guarantee economic growth. Yet what is often ignored is the extent to which the bourgeois ‘men of order’ reacted against what they perceived as the failure of the dictatorship to satisfy their everyday security requirements.120 For all the efforts of both the bourgeoisie and the authorities to assert their control over the cityscape in the 1920s (witness the drive to dominate space symbolically via the architectural monumentalism of the dictatorship), the urban elite repudiated a regime that, it believed, had failed to preserve public order within the city. -
Gender in Catalan. Structure, Asymmetries and Changes
Gender in Catalan. Structure, asymmetries and changes I wrote this paper on 2013 for a collective book that dealt with the developments and achievements of two things: on one hand, analyze and, on the other, modify the stamp of sexism in different languages. My article was about Catalan, which is my native tongue. The publication was in English. As it was addressed to an audience unaccustomed or even unaware of the existence of the Catalan language, the Introduction was used to explain the minimal and basic rudiments of this language. Once written, the article did not comply with the requirements of publication and therefore remained unpublished. I leave it here should it be of any use to anybody. Introduction 1. Gender and grammar 1.1 The grammatical gender in Catalan 1.2 Agreements 1.3 Main types of nouns and agreements 1.3.1 Nouns with two endings 1.3.2 Invariable nouns 1.3.3 Strong personal pronouns 1.4 Epicenes 2. Word Formation 2.1 Derivation 2.1.1 Words with two endings 2.1.2 Invariable words 2.1.3 Noteworthy aspects and some asymmetries in the formation of feminine and masculine words 2.2 Compounding 3. Form versus content 3.1 The concept of sexism 3.1.1 Proverbs as an example of sexist content 3.1.2 Main sexist uses 3.2 The concept of androcentrism 3.2.1 Text books as an example of androcentric content 4. Representation of women and men in text 4.1 Induced changes and spontaneous changes 4.2 Guides 4.3 Dictionaries 4.4 The press Conclusion References 1 Introduction Catalan (Català) is a Romance language spoken by more than eleven million people in a territory located in Western Mediterranean Europe which covers a surface of 59.905 km2 (96.2% of which is inside Spain) and which has almost 13,000,000 inhabitants. -
Mandie Iveson Thesis
DOCTORAL THESIS What the women have to say women’s perspectives on language, identity and nation in Catalonia Iveson, Mandie Award date: 2017 General rights Copyright and moral rights for the publications made accessible in the public portal are retained by the authors and/or other copyright owners and it is a condition of accessing publications that users recognise and abide by the legal requirements associated with these rights. • Users may download and print one copy of any publication from the public portal for the purpose of private study or research. • You may not further distribute the material or use it for any profit-making activity or commercial gain • You may freely distribute the URL identifying the publication in the public portal ? Take down policy If you believe that this document breaches copyright please contact us providing details, and we will remove access to the work immediately and investigate your claim. Download date: 04. Oct. 2021 What the women have to say: women’s perspectives on language, identity and nation in Catalonia by Mandie Iveson BA, MSc A thesis submitted in partial fulfilment of the requirements for the degree of PhD Department of Media, Culture & Language University of Roehampton 2017 Parlen les dones, la seva poesia tendra i forta. Ben pocs s’aturen a escoltar aquestes veus, que, trasbalsades, un nou llenguatge diuen nascut al fons dels segles. The women speak, their poetry tender and strong. Very few stop to listen to these voices that have stirred up a new language; born, they say, since the beginning of time. (Montserrat Abelló, Dins l’esfera del temps, 1998).