Maria Del Mar Bonet I La Nova Cançó

Home , Castell, Els Setze Jutges, Maria del Mar Bonet, Picap

La veu del mar Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

IES Antoni Cumella

2n Batxillerat

Granollers 2010/2011 IES Antoni Cumella 2 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

A ma mare per la seva estima i pel seu suport.

A la Maria del Mar per ser l’ànima d’aquest treball, pel seu bon fer en tots aquests anys, per gaudir tant als seus concerts aquí i arreu i per què segueixi molts anys més fent el que li agrada i ens agrada.

A la Maria Mercè i en Ramon que són els culpables possiblement, de que hagi fet aquest treball. Pels nostres viatges, les nostres rialles i els quefers de la vida. A Lautaro Rosas, Juan Miguel Morales, i Miguel Gorostiza, per la seva gentilesa, dis- posició i les nostres xerrades a Palma. A Ivette Nadal, Jay Ansill, Biel Mesquida, Toni Catany i Sebastià Alzamora per la seva amabilitat.

A la Lola, qui va ser la primera en veure-m’hi espurnes de músic. També als meus professors de música de l’Escola Ponent de Granollers. A tots els meus amics del Conservatori de Granollers i de l’IES Antoni Cumella. A tots els mestres i amics de la Societat Coral Amics de la Unió qui m’han convertit en la persona que sóc avui. En especial als germans Vila.

A la meva tutora del treball, per la seva paciència i la seva implicació personal. A totes aquelles persones que d’alguna manera o altre m’han ajudat a que aquest treball anés agafant forma. A tots ells i sobretot a totes aquelles persones que anònimes o no, van participar de qualsevol manera en el moviment de la Nova Cançó i a aquells que avui dia ho re- corden: Gràcies.

IES Antoni Cumella 3 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Índex

Introducció ...... 6

1. La Nova Cançó ...... 7

1.1 Sentiment d’autoafirmació ...... 7

1.2 Antecedents i inicis del moviment ...... 8

1.3 Els Setze Jutges ...... 10

1.3.1 Inicis i desenvolupament del grup ...... 10

1.4. Cançó protesta i censura ...... 13

1.4.1 Raimon ...... 13

1.4.2 Pi de la Serra ...... 15

1.4.3 La Nova Cançó com a lluita antifranquista ...... 16+

1.5 Dissolució dels Setze Jutges i final de la Nova Cançó ...... 18

1.6 Al voltant de la Nova Cançó ...... 20

1.6.1 Grup de Folk ...... 20

1.6.2 Pau Riba i Jaume Sisa ...... 21

1.6.3 Teresa Rebull, Ovidi Montllor i Lluís Llach ...... 22

1.6.4 Núria Feliu i Guillem d’Efak ...... 24

1.6.5 Temples de la Nova Cançó ...... 25

1.6.6 Canet Rock ...... 26

1.6.7 Veus de la transició ...... 26

1.6.8 50 anys de la Nova Cançó ...... 28

IES Antoni Cumella 4 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

2. Maria del Mar Bonet: la veu del mar ...... 29

2.1 Partint de Bellver ...... 30

2.2 Què volen aquesta gent? 1968-1970 ...... 32

2.3 L’èxit de l’Àguila negra i les seves conseqüències: 1971-1975 ...... 34

2.4 La consolidació: 1976-1987 ...... 37

2.5 20 anys sobre els escenaris: 1987-1992 ...... 39

2.6 25 anys de música: 1992-1997 ...... 40

2.7 30 anys de cançons: de la música folk a la World music ...... 42

2.8 De l’èxit de Raixa a la seva Terra secreta ...... 44

2.9 Tornant a Bellver ...... 48

3. Maria del Mar Bonet: sinergies ...... 53

3.1 La poesia i la dansa ...... 53

3.2 El Mediterrani i les col·laboracions ...... 56

3.3 “Converses amb...” ...... 58

Conclusió ...... 68

Annex 1: documents adjunts ...... 72

Annex 2: discografia ...... 95

Annex 3: premis i distincions ...... 97

Annex 4: tria de poemes ...... 99

Bibliografia i pàgines consultades a Internet ...... 101

IES Antoni Cumella 5 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Diria que no tinc por, que, d'ella, en vaig encenalls. Tot crema i jo ho miro, mut, sense escarafalls: els blats i les palleres de la meva joventut. Calla, dolor: sóc ja de mi sols una resta,

però encar és íntima festa sentir, de lluny, la veu del mar.

La veu del mar Joan Vinyoli

IES Antoni Cumella 6 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

INTRODUCCIÓ

stem en democràcia. I malgrat alguns cops no ho sembla, la veritat és que tenim certs pri- vilegis que en altres temps no s’han tingut. Segurament, ara la societat no ho valora, però E a l’època de la dictadura franquista, amb molts menys instruments a l’abast dels que tenim ara, el nostre poble, que estava privat d’unes llibertats essencials, va fer una admirable tasca per lluitar contra allò que malmetia al poble i a la cultura catalana. Les generacions posteriors no hem aprofitat aquella feina que va dur a terme a nivell cultural la Nova Cançó. No cal lluitar contra un règim dictatorial per mantenir, potenciar i/o mantenir viva la nostra cultura. Durant els anys 50, 60 i 70, tota aquella gent que feia país en contra de la privació de les llibertats tenia un motiu per lluitar. Sembla ser que actualment no tenim cap motiu greu pel qual haguem de lluitar. Per tant, ens hem de preguntar si estem fent les coses bé. Aprofitem doncs, tots els mitjans que abans no es tenien per seguir defensant la nostra cultura.

He volgut plasmar en aquest treball la vessant musical, també històrica, de la Nova Cançó i Maria del Mar Bonet. La primera part del treball és una recerca sobre la Nova Cançó. He cregut essencial tractar aquest tema d’una manera àmplia. Per mi, la Nova Cançó és el moviment cultural i de país més important a Catalunya del s.XX. Un moviment que encara deixa rastre i que les seves petjades, malgrat no veure-les, estan presents en el nostre dia a dia. No seria exagerat dir que a ells els devem que actualment hi hagin molts grups de música i cantants en català.

La segona i tercera ocupa l’eix principal del treball: la cantant Maria del Mar Bonet. Una artista que un cop acaba la Nova Cançó com a fenomen, i seguint en la seva manera de fer pel seu camí traçat, es converteix sense pretendre-ho, ja què ho fa per què li agrada i creu en això, en pionera en la recerca de noves possibilitats musicals a l’entorn de la Mediterrània, qui busca crear uns diàlegs musicals per les riberes d’aquest mar, convertint-lo en un fet d’absoluta normalitat. Amb tot això però, mai ha deixat de banda els seus principis i les seves conviccions personals. Finalment hi ha una part on es destaquen diversos aspectes fonamentals a la trajectòria professional de la cantant, a més d’una sèrie de converses amb diversos personatges.

IES Antoni Cumella 7 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

1. LA NOVA CANÇÓ

1.1 SENTIMENT D'AUTOAFIRMACIÓ

urant els anys del franquisme es va dur a terme no solament una dura repressió política i D social, sinó també una repressió lingüística i cultural.

Pel que fa als Països Catalans, sobretot a la primera meitat del franquisme, es va prohibir l'ús públic del català tant escrit com parlat en els mitjans de comunicació i a l'ensenyament, així com també a qualsevol organisme o institució pública o privada. Tot símbol de catalanitat va ser durament perseguit. Aquesta repressió contra la cultura catalana es pot definir com a un autèntic crim contra les arrels del país. Un país que aleshores patia a part de l'esmentat anteriorment, una situació econòmica precària; van ser anys de misèria i precarietat on qualsevol iniciativa per intentar treure a la llum part del patrimoni cultural, per ínfima que sigués, quedava en el no-res. Per tant, el poble català necessitava fer-se notar, reivindicar que formava part de la seva història, de les seves arrels. El català era menyspreat i tot plegat començava a crear un desig d'autoafirmació del poble.

Tot just iniciar la dècada dels 60, la recuperació econòmica i una certa disminució de la repressió política i cultural de la catalanitat va permetre que les coses canviessin. Poc. Molt poc, però de mica en mica aniran canviant. El català va anar introduint-se lentament a la presència pública. Als anys 50 es tornen a reeditar llibres en català, a la ràdio hi ha una minsa presència del català... A partir de 1960 s'inicien nous projectes culturals que seran l'empenta definitiva per l'inici de la recuperació cultural, política i identitària del país. Aquests seran per exemple:  Revista Serra d'Or (1959)  Discogràfica Edigsa (1961)  L’entitat Òmnium Cultural (1961  Revista infantil Cavall Fort (1961)  Edicions 62 (1962)

IES Antoni Cumella 8 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

I una revista: Germinàbit, embrió de la posterior Serra d'Or, una revista en català publicada per la Unió Escolania de Montserrat. Una publicació que no serà censurada, malgrat ser escrita en català, ja que al ser d'una difusió molt limitada, al règim franquista no li preocupava. I serà aquí, a la revista Germinàbit, que un jove advocat, Lluís Serrahima, suggerit per l’ historiador Josep Benet, publicarà l'article al gener de 1959 “Ens calen cançons d'ara”1. Aquest es considerarà per a la posteritat com el manifest fundacional de la Nova Cançó.

1.2. ANTECEDENTS I INICIS DEL MOVIMENT

rança: La Chanson. Hom tenia la vista posada en aquell moviment de cantautors i trobadors F francesos nascut a principis dels anys 50 que tenia els seus orígens al món trobadoresc. No és casualitat doncs, que molts cantants de la Chanson eren occitans: Brassens, Trenet, Perret, Nougaro, Lapointe, Bécaud... Sobretot tenien la vista posada a França aquells intel·lectuals, estudiants universitaris, professionals etc, aquells d'una classe social acomodada, no de grans luxes però tampoc de misèries qui volien adaptar i portar a Catalunya allò que a França estava en plena efervescència. Un moviment cultural i musical que havia nascut al país veí sense la necessitat d'haver tingut cap règim dictatorial pel qual s'hauria de protestar a través de la cultura. Allò era modèlic, i allò es volia portar aquí. Agafar la idea general sobre un moviment de tals característiques, de quina era la funció d'un anomenat “cantautor”, i forjar-ho a la nostra terra. Cantautors i cantants com Jacques Brel, Léo Ferré, Georges Brassens, Charles Trenet o Brel, Ferré, Brassens. Juliette Gréco... A ells es fixava la vista d'aquells qui creien que Catalunya necessitava un aire fresc musicalment parlant. Més endavant es veurà les similituds entre aquests cantants francesos i els de la Nova Cançó; els tipus d’interpretació que

1 SERRAHIMA, Lluís: Ens calen cançons d’ara. Revista Germinabit, núm 58, Gener 1959

IES Antoni Cumella 9 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó utilitzaven per seduir el públic, com per exemple Raimon que utilitzarà el crit com ho feia Ferré; la Trinca, que oferirà una teatralitat escenificada i podria tenir alguna semblança amb Brel, o Brassens qui pretenia que el públic captés bé tots els matisos del text.

A casa nostra però, la situació era radicalment diferent. No hi havia cap moviment musical definit, això si es que hem d'etiquetar sempre els tipus de música. Com diria en Serrahima en el seu famós article Ens calen caçons d'ara: “Podem atribuir-ho a les circumstàncies, però de cançons se'n poden fer de moltes menes i maneres; a més, aquestes circumstàncies no poden per elles mateixes privar un poble de les seves cançons”. Unes paraules amb clares referències al franquisme, de qui no podia privar al poble català les seves cançons. Tot i així a finals del anys 50 començava a florir la cançó melòdica que posteriorment es convertiria en l'anomenada música lleugera.

Segurament trobaríem les espurnes embrionàries de no la Nova Cançó però sí de l'inici d'un moviment musical català amb algunes influències franceses, en personatges i formacions ja gairebé oblidades, que aleshores varen tenir el seu moment de glòria però que ara mateix poc se’n sap d'ells o millor dit, no se’n recorda molt d'ells. Gent que va fer sense pretendre-ho el primer esglaó, petit però a la vegada essencial, per aconseguir l'inici d'un moviment. Parlem per exemple de les germanes Serrano i de Josep Guardiola que al 1958 amb els EPs Hermanas Serrano: Cantan en catalán los éxitos internacionales i José Guardiola: Canta en catalán los éxitos internacionales foren considerats posteriorment com els pioners a la música moderna en català. Altres persones que van tenir una important popularitat a finals dels anys 50 i principis dels 60 i que formaven part com els citats anteriorment de l'anomenada cançó melòdica i que també cantaven en català, van ser el cantant i trompetista Rudy Ventura i els cantants Ramon Calduch, Grau Carol i Emili Vendrell, entre d'altres, que a més van fomentar la música popular catalana. També Josep Font Sellabona, conegut com el trobador de Catalunya, va ser un dels pioners en cantar en català durant els anys 50, que difonia les seves cançons a la ràdio en un programa de ràdio del conegut presentador Joaquín Soler Serrano.

IES Antoni Cumella 10 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

1.3. ELS SETZE JUTGES

ls Setze Jutges, englobat en el moviment de la Nova Cançó, va ser un grup fundat l’any 1961 E per joves intel·lectuals, amb la intenció de fer país a través de la música. La seva intenció no era esdevenir un grup professional, i per tant tots estaven estudiant o tenien una professió paral·lela a la de cantar. Aquest grup volia ser una plataforma de reivindicació de la cultura catalana, tant malmesa en aquells anys. Però també volia ser plataforma per formar nous cantants. Cantants que a través de la cançó en català poguessin fer difusió de la cultura catalana, ara ja si de forma professional.

1.3.1 Inicis i desenvolupament del grup

Cap a mitjans dels anys 50, alguns joves interessats en l’estat de la llengua catalana i també per la cultura -tots ells, recordem-ho, de la petita burgesia catalana- decideixen establir reunions periòdiques per tal d’analitzar la situació i debatre sobre aquests temes. Dos d’ells són Miquel Porter i Eulàlia Amorós qui es reuneixen a la Facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona. Ja al 1958 en aquestes trobades, ara a casa de Josep Porter, es canten cançons, es fan lletres, traduccions i adaptacions de poemes i cançons internacionals, d’ entre les quals tenien força presència les franceses dels autors citats en pàgines anteriors. En aquestes reunions participaven entre d’altres, Lluís Serrahima, Miquel Porter, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs. Precisament Serrahima deia que si molts pobles d’arreu havien fet les millors cançons quan el moment social i polític era el pitjor, com els negres amb les cançons espirituals, gospels... per què no podia passar el mateix amb les nostres cançons. Els pares dels Setze Jutges però seran Remei Margarit, Lluís Serrahima, Miquel Porter i Josep Maria Espinàs. Serrahima però, no formarà part dels jutges.

Ja a l’any 1961 comencen les primeres actuacions del grup en recitals al Centre Comarcal Lleidatà, al Centre d’Influència Catòlica Femenina... L’any 1962 el grup es presenta oficialment com “Els Setze Jutges” a un recital organitzat per la Penya Barcelonista de Premià de Mar. En aquest temps

IES Antoni Cumella 11 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó es feien recitals a moltes facultats, ja que el moviment estudiantil era molt important.

Tanmateix, en aquest any s’utilitza ja l’expressió Nova Cançó per denominar a tot aquest nou moviment musical. Aleshores el grup anirà incrementant-se fins arribar casualment als 16 integrants. Casualment ja que l’ intenció no era arribar a aquesta xifra, sinó que simplement Josep Maria Espinàs va escollir el nom del grup basant-se en el joc de paraules Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat. Aquest embarbussament era ideal per denominar a aquest grup, ja que simplement els mots ja mostraven una catalanitat severa, i això era idoni de cara a la reivindicació de cantar en català.

Els jutges, per ordre cronològic d’integració al grup, foren: 1. Miquel Porter i Moix (1962) 2. Remei Margarit (1962) 3. Josep Maria Espinàs (1962) 4. Delfí Abella (1962) 5. Francesc Pi de la Serra (1962) 6. Enric Barbat (1963) 7. Xavier Elies (1963) 8. Guillermina Motta (1964) 9. Maria del Carme Girau (1964) 10. Martí Llauradó (1965) 11. Joan Ramon Bonet (1965) 12. Maria Amèlia Pedrerol (1965) 13. Joan Manuel Serrat (1965) 14. Maria del Mar Bonet (1967) 15. Rafael Subirachs (1967) 16. Lluís Llach (1967) Els primers integrants dels 16 jutges eren nascuts abans de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Gent activa i catalanista, i cap d’ells tenia intenció de dedicar-se a la música. Més tard, quan van creure que seva feina havia estat complida, van deixar pas a altres artistes que aquest ja si, tenien si més no, la vocació de ser músic. Els inicis foren complicats ja que fins i tot havien d’anar tocant pels pobles els caps de setmana de

IES Antoni Cumella 12 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

franc, alguns cops els cantants sortien perdent diner i tot. Programes radiofònics com Radioscope conduït per Salvador Escamilla van donar una difusió encara més gran a aquests cantants. A mesura que els jutges anaven augmentant es van seguir una sèrie de criteris alhora d’escollir als nous jutges. Sobretot quan va entrar Serrat, que aleshores molta gent volia entrar als Setze Jutges. Per exemple Pau Riba, el qui es convertirà en un dels cantants més transgressors de l’escena musical catalana, va fer la prova però en Serrahima digué que cantava com “una regadora”, i no va superar la prova. En Raimon per exemple, mai va demanar entrar al grup, i el grup mai va demanar al cantant de Xàtiva la seva integració. Actualment han estat 3 els jutges que ens han deixat: Miquel Porter, Delfí Abella i Xavier Elies. Els jutges que han tingut una repercussió més gran han estat Guillermina Motta, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Quico Pi de la Serra. De tots els jutges només segueixen en actiu Pi de la Serra, Serrat i Maria del Mar Bonet. L’any 2007 Els Setze Jutges van rebre la Medalla del Parlament de Catalunya. Es tracta de la màxima distinció de la cambra catalana, que es concedeix a l'històric col·lectiu musical català per la seva decisiva contribució al coneixement de la cultura catalana i pel seu impuls al moviment de la Nova Cançó i a la normalització de l'ús del català en els anys de la clandestinitat. Guillermina Motta la va refusar al·legant que ja era massa tard aquesta distinció ja què havien mort 2 jutges. A l’acte, en representació dels jutges, Maria del Mar Bonet digué “Preguntin-se si vostès mateixos han sabut recollir la nostra inquietud, si de debò se’n fan ressò”.

Primer cartell dels Setze Jutges

Primers nou integrants dels Setze Jutges

Guillermina Motta, Xavier Elies, Quico Pi de la Serra IES Antoni Cumella 13 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

1.4. CANÇÓ PROTESTA I CENSURA

aimon i Pi de la Serra: l’inici de la cançó protesta. A partir d’en Raimon i Pi de la Serra R s’introdueix l’anomenada cançó protesta. Després alguns cantants ho aniran afegint al reu repertori i d’altres no.

1.4.1 Raimon Podria ser un altre antecedent de la Nova Cançó. Si es que ho podem anomenar així, ja que l’aparició de Raimon a part de ser una de les causes de la “formació” de la Nova Cançó, fomenta encara més la projecció d’aquest nou moviment i la fa més extensa. Serà una de les persones clau en tot el moviment de la Nova Cançó, des dels inicis fins a l’actualitat. A més, Raimon representava l’altre cara de la moneda de la Nova Cançó, ell provenia de les classes treballadores valencianes i no de la petita burgesia.

Raimon (1940). Un jove de Xàtiva (País Valencià) gairebé aliè totalment al que s'estava coent a Barcelona, i amb una vaga coneixença sobre els chansonniers al 1962 amb 21 anys, un viatge en moto des de Xàtiva fins a València incita la seva primera composició Al vent, que serà una de les cançons més importants i amb més ressò des d'aleshores fins a dia d'avui. Als 21 anys es traslladà a València on fa les primeres lectures d'Ausiàs March, Salvador Espriu, Joan Fuster o Josep Pla.

Fa la primera actuació pública l'any 1962 i poc després a l'acabar un recital dels Setze Jutges a Castelló va cantar per a ells en una taverna. Va ser tant l’ impressió, que Josep Maria Espinàs el convidà a participar en un concert al Fòrum Vergés de Barcelona. Raimon tingué un èxit immediat. La seva manera de cantar i interpretar s'allunyava de bon tros del vist fins aleshores. Raimon

IES Antoni Cumella 14 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó oferia un cant tirant a dramàtic, amb una força increïble, amb lletres de gran transcendència política i crítica. Això no era pas la cançó melòdica, irònica, etc dels Setze Jutges, que era el que feien fins al moment. Per tant Raimon dugué l'altre cara de la moneda de la Nova Cançó. A partir d'ara entrà en joc la cançó protesta i Raimon seguirà un camí en paral·lel als Setze Jutges, on conformaran el nucli central de la Nova Cançó catalana.

La seva petjada es comença a veure ja de manera molt notòria als seus inicis. L’any 1963 publica amb Edigsa el seu primer EP, amb quatre cançons, inclosa Al vent, que aconsegueix un èxit de vendes inesperat. Amb aquest èxit Raimon és cridat a participar al Festival de la Cançó Mediterrània el mateix any amb la cançó Se’n va anar amb lletra de Josep Maria Andreu i música de Lleó Borrell. Va ser una elecció difícil acceptar participar al festival però finalment ho va fer per “voluntat de servei al país i a la llengua”. Al fet de que la cançó sigués en català i per si fos poc, es retransmetia una cançó en català per primera vegada a TVE, Manuel Fraga, aleshores ministre d’informació i turisme, digué que “No pasa nada porque haya una canción en catalán”. La va cantar amb la Salomé i van guanyar contra pronòstic. Que una cançó en català l’any 1963 guanyés el primer premi en aquest festival tant important, i a més que la votació era a càrrec del públic espanyol, va ser un fet importantíssim. El fet va agafar per sorpresa fins i tot al locutor de l’acte qui va dir que havia guanyat una cançó en català que era un dialecte de l’espanyol. Cal dir que els documents sonors i gràfics de l'actuació de Raimon (la cançó s'havia d'interpretar en dues versions per un intèrpret de sexe diferent) van desaparèixer dels arxius del NO-DO i de TVE, tot i conservar- se els de Salomé. Arrel del Se’n va anar, la Nova Cançó va fer el pas definitiu a l’estat espanyol, ja que fins ara aquest fenomen encara no ben assentat passava desapercebut. També a partir d’aleshores el franquisme va posar totes les seves mirades en aquest moviment. Serà aquí quan el règim del dictador comenci a aplicar la censura d’una manera severa.

Històric recital a la Universidad Complutense de Madrid el 18 de maig de 1968 IES Antoni Cumella 15 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

1.4.2. Pi de la Serra Quico Pi de la Serra (1942). Va ser el primer cantant professional dels Setze Jutges. És un músic interessat en el món del jazz i del blues, un gran guitarrista. Aquí podem observar les variables tendències dels jutges i dels cantants englobats en la Nova Cançó. Forma i s'incorpora al grup Els 4 Gats. Amb ells grava quatre EPs entre 1963 i 1965, amb adaptacions de clàssics americans. Aquest grup el podem considerar com el primer grup de rock en català. D’aquest grup en podem destactar el “Cla i cat” amb lletra de Lluís Serrahima, que pretenia ser un gènere ballable en català, és a dir, volien crear un ritme que es diferencies i s’identifiqués com a català. Com per exemple el ritme de la sardana: una negre, dues corxeres. L’home del carrer (1964), gravat amb René Thomas, serà el seu segon EP i representarà un canvi qualitatiu important, i es destaca per la cançó L'home del Carrer, que aconsegueix el Gran Premio del Disco Español. Seguidament fa alguns àlbums més i col·labora en d’altres. Els anys setanta, després de la dissolució d’els Seteze Jutges, són els anys de la seva consolidació: recitals al Palau de la Música, arreu d’Europa i Amèrica..., els discs Fills de Buda (1974) i No és possible el que visc (1974). El primer representa allò que no li deixen dir i veu obligat a gravar-lo a França, cosa que faran altres artistes –també Raimon- per publicar coses que l’estat espanyol els hi negaven. El segón serà una de les seves joies discogràfiques. Seguidament publica tres àlbums consecutius en directe: A l’Olymipa (1975); Palau d’esports; Barcelona 27-2-76, (1976) i A Madrid, (1977). Un dels discs més importants i celebrats de la seva discografia és Quico-Maria del Mar (1979), de l’espectacle Per Corpus al Romea on compartia escenari amb Maria del Mar Bonet en una sèrie de recitals del 8 al 17 de juny del 1979 al Teatre Romea de Barcelona. A partir dels ’80 a causa del declivi en picat dels artistes de la Nova Cançó, Pi de la Serra compagina la seva carrera musical, amb altres àmbits de la cultura com la col·laboració als mitjans en programes musicals, com actualment ho fa al programa d’ICat Fm T’agrada el blues?. Durant la seva carrera ha cantat amb diversos artistes com Joan Isaac, Joan Manuel Serrat, Paolo Conte, Joaquín Sabina, Ana Belén, Lluís Llach, Loquillo...

IES Antoni Cumella 16 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

1.4.3 La Nova Cançó com a lluita antifranquista Els cantants utilitzaven jocs de paraules, metàfores etc... per passar la censura. La censura era allò que feia el règim franquista per suprimir tot allò que anés en contra les idees del règim. S’havia d’eliminar tot allò que pogués posar en perill, ni que fos mínimament, el sistema polític instaurat. Molts cantants de la Nova Cançó es van afegir a utilitzar la seva música i lletra per posar de relleu la situació de repressió de les llibertats que es vivia aleshores. Però no només els cantants van ser els damnificats; també ho van ser poetes, periodistes, polítics, integrants d’associacions no autoritzades pel règim franquista... Aleshores els cantants havien de fer mans i mànigues per poder passar la censura: abans de cada recital, havien de passar les lletres traduïdes al castellà al censor del poble on es celebrava el concert. Aquest funcionari acceptava o no les cançons que s’havien d’interpretar. I com a cada poble hi havia censors diferents, en un poble deixaven cantar una certa cançó i al poble del costat no. Un cop aconseguit el vist i plau corresponent, s’havia de sol·licitar el permís al governador civil de la província per celebrar l’acte. Les explicacions del règim de vegades eren irrisòries.

Situacions i exemples diversos de la censura d’aquella època:  A Raimon a principis del 1970 se li van prohibir una sèrie de recitals al Palau d’Esports de Barcelona per ser un espai pensat per fer esport, quan uns dies abans havien deixat cantar sense problemes a María Dolores Pradera.  Pi de la Serra en un dels seus recitals va veure prohibit la major part del seu repertori i va repetir diverses vegades la mateixa cançó davant el desconcert del públic. També en moltes ocasions es va trobar en que la policia secreta, que gairebé sempre es trobava entre el públic, no li deixava cantar les cançons que no l’havien autoritzat cantar i el públic només demanava que cantés les cançons censurades. Algun cop una persona entre bambolines li va dir que cantés una cançó censurada que ja pagaria ell la multa. També va jugar amb la fonètica, on en la seva cançó Verda passava la censura ja que traduïda al castellà era Verde, però als concerts es cridava Merda, paraula que no hagués passat la censura. Igualment va fer el mateix amb Fills de Buda en comptes de dir una paraula malsonant. Un Pi de la Serra que va estar detingut moltes vegades i fins i tot va ser amenaçat a punta de pistola pels homes del règim.  Metàfores on per exemple Lluís Llach utilitza els vaixells com a sinònim de col·lectivitats, i les seves albades no representen simplement la sortida del sol, o quan Pi de la Serra parla

IES Antoni Cumella 17 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

de La matança del porc o de la mort d' El burro i l'àguila reial. Tot té un rerefons al significat.  Retirades del mercat de moltíssims discos com el Què volen aquesta gent? amb lletra de Lluís Serrahima i música de Maria del Mar Bonet. Inicialment va ser autoritzada amb el títol De matinada, però quan el disc estava en circulació, la Delegació d'Informació i Turisme veient la perillositat del seu contingut, va exigir la seva retirada del mercat.

L’estaca de Lluís Llach, Diguem no de Raimon i el Què volen aquesta gent? de Maria del Mar Bonet van ser unes de les cançons més populars.

"Si estirem fort, ella caurà, i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja...” L’estaca2, Lluís Llach

"No. Diguem no, jo dic no, nosaltres no som d’eixe món" Diguem no3, Raimon

“Encara no ben despert ja sent viva la trucada, i es llença pel finestral, a l'asfalt d'una volada. Què volen aquesta gent que truquen de matinada?” Què volen aquesta gent?45 Maria del Mar Bonet

2 LLACH, Lluís: L’estaca. Concèntric. 1968 3 RAIMON: Diguem no. Edigsa. 1963 4 BONET, Maria del Mar; SERRAHIMA Lluís: Què volen aquesta gent? Concèntric. 1968 5 Vegeu document adjunt a l’annex 1: Document 0

IES Antoni Cumella 18 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Molts d’aquests artistes enregistraran els èxits antifranquistes a França o altres països per així deixar constància de les cançons. Andorra per exemple vendrà infinitat de discos d’aquests artistes.

1.5. DISOLUCIÓ DELS SETZE JUTGES I FINAL DE LA NOVA CANÇÓ

s podria dir que l’anomenada Nova Cançó es pot deixar d’anomenar-se així –a partir d’ara s’anomenarà simplement Cançó- a l’any 1968 a causa de dos factors principals: E Per una banda, l’any 1967 quan s’integren els tres últims jutges6: Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach, ja els presenten com a Novíssima Cançó. Per tant, l’etiqueta Nova Cançó comença a estar obsoleta. Per l’altre banda, la decisió de Joan Manuel Serrat a cantar en castellà. En Serrat era el primer dels jutges que provenia d'un origen culturalment mixt, pare català i mare aragonesa, fet que va despertar les primeres espurnes de conflicte, ja que ell composava també cançons en castellà. Quan Serrat decideix enregistrar en castellà s’obre una escletxa a l’epicentre dels Setze Jutges i en general a la Nova Cançó. Per començar el cantant al·legava que malgrat tot el castellà també era la seva llengua materna. Immediatament Raimon i Pi de la Serra trenquen amb Edigsa. El públic que seguia la Nova Cançó comença per primera vegada a dividir-se en dos grans sectors, Serrat representava la cançó melòdica i amorosa, amb la majoria de públic femení, i Raimon que seria un cantautor compromès culturalment i ideològicament. Malgrat tot, Guillermina Motta diu que la Cançó ja estava dividida ja que hi havia gent dels Setze Jutges que no entenia com un cantant que cantava cançons del dia a dia i d’amor (Serrat), podia tenir tant d’èxit.

El 1966 Núria Feliu decideix cantar en castellà, fet que Serrat aprofita per sumar-se a cantar en llengua castellana l'any següent, aconsellat pel seu mànager Lasso de la Vega que veu clares les possibilitats d'un èxit internacional sobre tot a Amèrica Llatina. D'immediat TVE pren la decisió de convertir-lo en el representant de l'estat espanyol a Eurovisió amb la cançó La, la, la (composada

6 Vegeu document adjunt a l’ annex 1: Document 1

IES Antoni Cumella 19 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó pel Duo Dinámico). Després d'una forta promoció per ràdio i televisió arreu d'Europa, Serrat sorprèn decidint no cantar a Eurovisió si no és en català. Serrat s'acull a que té un compromís moral amb “la seva gent”. Finalment Serrat és aïllat fulminantment i és substituït per Massiel, qui guanyarà el Festival (es diu que pactat, però). A partir d'aquest fet Serrat serà censurat als mitjans radiofònics una temporada no gaire llarga, ja que Serrat ja era massa popular, però sí pel que fa a la televisió on no apareixerà a TVE fins al 1974.

Tornant als Setze Jutges i la Nova Cançó, es presentarà un panorama dividit en dos sectors: els que canten en català que en aquells temps eren representats per Núria Batalla i Joan Molas (Bonet, Llach, Pi de la Serra...), i els que ho fan en les dues llengües (Núria Feliu, Serrat, Guillermina Motta...). Fins i tot el sector que canta només en català no compartirà escenari amb els que mantenen el bilingüisme. Passaran anys i anys fins que les relacions entre cantants tornin a la normalitat.

A més, la dissolució dels Setze Jutges va ser una decisió molt encertada ja que va significar que les grans discogràfiques i editores estatals i internacionals de l’època acceptessin els cantants sorgits del moviment de la Nova Cançó: aquests cantants passen de les petites discogràfiques a les grans.

La mort de Franco al novembre de 1975 va suposar un sentiment d’alliberació de llibertats i de la identitat del país. Un cop acabada la dictadura franquista, en contra del que es podria imaginar, l’ interès per tots aquests cantants i en general de tot aquest moviment, va esdevenir en el no res. Els nous representants polítics elegits democràticament, no els hi van donar gairebé cap mena de suport, ni institucional ni social. Aquests mateixos eren els que abans de la mort del dictador, cantaven i s’afermaven amb aquests cantants a la lluita contra la dictadura, a través de la lletra i la música. Possiblement van utilitzar la Cançó com a projecció seva. Segurament doncs, des del poder, es sentiren incòmodes o simplement els hi feia nosa donar suport a un col·lectiu que va fer una tasca social i cultural molt important.

IES Antoni Cumella 20 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

1.6. AL VOLTANT DE LA NOVA CANÇÓ

part de tots els cantants citats anteriorment hi van haver molts més que van participar en aquest moviment. Per una banda tenim els cantants que van fer costat a la Nova A Cançó a partir de l’any 68 que creien més que mai en aportar quelcom seu a la Nova Cançó pel seu significat cultural i de país. Per altre banda tenim els cantants que van fer el relleu als cantants de la Nova Cançó i que a partir d’aleshores seran ja cantants professionals. Aquests començaren la seva carrera artística un cop acabada la dictadura franquista. 1.6.1 Grup de Folk A més, es va formar el Grup de Folk, que va aparèixer com a alternativa festiva al grup dels Setze Jutges. Mentre els jutges seguien el model francès, seriositat i bon veure, el Grup de Folk es fixava en el folk nord-americà, en Pete Seeger, Bob Dylan... Volien recuperar les cançons tradicionals catalanes i

Maria del Mar Bonet, Jaume Sisa, Eduard Estivill, entre d’altres. 1968 també n’adaptaven tradicionals d’altres indrets, sobretot de nord-americà, d’una manera més alegre i festiva. El grup, format l’any 1968, va estar format per conjunts, cantants, animadors musicals diversos ja que la seva composició variava segons els concerts: Falsterbo-3/Marí, Jaume Arnella, Xesco Boix, Falsterbo, Eduard Estivill, Pau Riba, Jordi Pujol i Cortès, Albert i Jordi Batiste, Jaume Sisa, Oriol Tramvia, Consol i Ramon Casajoana, Gabriel Jaraba, Josep Maria Camarasa, Jaume Vallcorba o Josep Molí. També van ser membres però no apareixen a cap gravació Maria del Mar Bonet, introduïda per Pau Riba en contraprestació per les gestions infructuoses que ella va fer per tractar que aquest fos un dels membres de Els Setze Jutges, i Ovidi Montllor introduït per Montserrat Roig, no va ser acceptat en un primer intent però si en un segon. Van fer molts concerts i festivals arreu, però el concert més recordat és el del maig de 1968 al Parc de la Ciutadella de Barcelona amb més de 9.000 persones. El grup es va tornar a reunir l’any 2000 i van fer diversos discos amb cançons actualitzades.

IES Antoni Cumella 21 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

1.6.2 Pau Riba i Jaume Sisa Aquests dos cantants representen la cara més rebel de la Nova Cançó. Mentre Pau Riba, anarquista i hippie, és notícia sempre per tot el que fa, Jaume Sisa, també hippi, és el cantant galàctic. Pau Riba (Ciutat de Palma 1948). És descendent d'una família burgesa, nét fundador d'Unió Democràtica de Catalunya Pau i del poeta Carles Riba i de la poetessa Clementina Arderiu, el cantant va néixer dins un ambient purità, cristià, culte i catalanista; en canvi, ha estat un referent cultural alternatiu: iconoclasta i inclassificable, transgressor i heterodox, escriptor, rocker, periodista, hippie, dissenyador... Els seu Dioptria (1970) està considerat com el Jordi Pujol, Maria del Mar Bonet i Pau Riba. primer àlbum de rock català i considerat per la revista Parc de la Ciutadella 1968 Enderrock com el millor àlbum del s.XX. Aquest disc és una crítica a la societaburgesa i cristianoprogressista de la societat de l’època, amb cançons com Noia de porcellana. Possiblement l’últim gran hippie, Pau Riba va ser protagonista pels seus espectacles als festivals de Canet Rock. Jaume Sisa (Barcelona, 1948). Veu marcada la seva infantesa pels jocs al carrer, la lectura dels populars còmics de l'època (Capitan Trueno, Jabato...), la companyia imprescindible de la ràdio i la proximitat del món de la faràndula i les "varietés" del Paral·lel. Possiblement això serà el que el motivi a fer la seva Qualsevol nit pot sortir el sol. Sisa comença a fer recitals amb gent de la Nova Cançó com Guillermina Motta, Xavier Ribalta... i s’incorpora al Grup de Folk. Sisa i Riba van proposar de fer un recital al

Palau de la Música de Barcelona, símbol modernista i burgès Jaume Sisa i Pau Riba però els hi van refusar la petició. Al llarg de la seva carrera tindran èxits els seus espectacles amb Dagoll Dagom com La nit de Sant Joan, les seves aparicions a Madrid com a Ricardo Solfa, però sense dubte Qualsevol nit pot sortir el sol és el seu gran èxit.

IES Antoni Cumella 22 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

1.6.3. Teresa Rebull, Ovidi Montllor i Lluís Llach Teresa Rebull (Teresa Soler i Pi, Sabadell 1919). Militant del POUM i de la CNT, i amb una vida duríssima lluitant com infermera a la Guerra Civil espanyola i a la Resistència contra l’ocupació nazi al Roselló, és coneguda com l’avia de la Nova Cançó. Després de la guerra contactà amb l'esquerra de París i conegué Jean-Paul Sartre, Juliette Gréco, Brassens, Albert Camus... A partir del 68 comença a participar activament al moviment de la Nova Cançó participant a recitals amb la companyia de l’Ovidi Montllor, Lluís Llach i Pi de la Serra. Les seves cançons més destacades són Paisatge de l’Ebre, El meu país i Vint bales. L’any 2006 el món de la Cançó li retia un concert- homenatge al Palau de la Música amb la presència de Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Josep Tero, Joan Isaac... D’aquest concert se’n va editar un dvd+cd.7

Ovidi Montllor (Alcoi 1942, Barcelona 1995). Va ser un cantant i actor que va participar en més de 50 pel·lícules i va enregistrar una vintena de discos. L’Ovidi oferia una imatge diferent als altres cantant de la Cançó ja que tenia una teatralització en la seva música quan pujava a l’escenari. Va debutar al 1962 amb el grup teatral La Cassola, d'Alcoi. Als 24 anys es va anar a Barcelona, on va actuar amb grups de teatre independents, com el del CICF, i més tard amb les companyies de Núria Espert i Adrià Gual. Al 1968 va iniciar una carrera destacada com a cantant, sovint acompanyat de Toti Soler, músic inseparable, amb música pròpia sobre textos de Salvador Espriu, Vicent Andrés i Estellés, Pere Quart i d'ell mateix. Les seves cançons més conegudes són: La fera ferotge, Per què vull i Homenatge a Teresa.

7 Vegeu link: http://www.tv3.cat/videos/1583419 Interesantísima entrevista a Teresa Rebull a TV3 (2009)

IES Antoni Cumella 23 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Lluís Llach (Verges 1948). Integrant dels Setze Jutges un cop ja és un indiscutible cantant de masses, l’'any 1975 publica el seu tercer treball, Viatge a Ítaca, que es converteix en el seu disc més venut amb 150.000 còpies. Després de la mort de Franco, torna a Catalunya i celebra tres recitals davant les noves forces sociopolítiques catalanes, que són editats en el disc Barcelona, gener de 1976. Al 1985 realitza un concert en l'estadi del Futbol Club Barcelona davant 100.000 persones, amb el recordat Cant de l’enyor amb Marina Rossell i Maria del Mar Bonet, que es convertiria en la convocatòria musical més gran realitzada per un únic cantant en tota Europa. Al 1992 celebra els seus 25 anys de carrera amb una sèrie de recitals que recull en un doble disc gravat en directe. En 1993 presenta el seu disc Un pont de mar blava, una celebració del mestissatge i el respecte a les minories en el qual intervenen els cantants Amina Aloui i Nena Venetsanou, oferint un concert a París amb motiu del 50 aniversari de la UNESCO. Creador incansable, produeix nous espectacles i discos amb els quals realitza gires per Catalunya, Espanya, França i Mèxic. Al llarg de la seva trajectòria, Lluís Llach ha rebut nombrosos premis i guardons, com el d'Artista per la Pau, de la UNESCO (1999), el premi al millor compositor de l'any de l'Acadèmia Francesa del Disc (1984), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1982) i el premi Luigi Tenco al millor cantant estranger en el Festival de Sant Remo (1979). En els seus gairebé 40 anys de carrera artística, Lluís Llach s'ha reinventat a si mateix en nombroses ocasions. És per sobre de tot, un artista que creu en la utopia, que estima la llibertat i que segueix buscant a través de la seva música noves formes de sentir i de viure.

Lluís Llach al seu últim recital a Verges. 2007

IES Antoni Cumella 24 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

1.6.4 Núria Feliu i Guillem d’Efak Núria Feliu (Barcelona, 1941). La seva vida artística està relacionada amb el teatre, el jazz, la cançó, el cinema, la ràdio i la televisió. Va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, que atorga la Generalitat de Catalunya. Pasa a omplir un vuit en la Cançó. Interpretarà en català temes internacionals. Viure a Barcelona és un exemple del que podria arribar a ser una Cançó normalitzada en què escriptors i compositors treballessin colze a colze amb els intèrprets. Va debutar al 1965 i ha destacat pels seus discos de cançons populars catalanes, jazz, boleros i cuplés. Al 1966 canta al Hotel Waldorf Astoria de Nova York, davant de personalitats Núria Feliu de la política, la cultura i els negocis de Barcelona y Nueva York. Ha popularitzat estandars nord-americans, country en català, versions de jazz destacant especialment la seva col·laboració amb el pianista Tete Montoliu, també ha interpretat cançons de bandes sonores del cinema en català, sent pionera com a intèrpret en la introducció del català en alguns d'aquests estils, un dels seus grans lletristes i adaptadors de textos va ser el poeta Josep Maria Andreu. En els últims anys de la seva carrera ha estat acompanyada pel pianista Lucky Guri.

Guillem d’Efak (Guinea Ecuatorial 1929 - Mallorca 1995). Fill d'un funcionari colonial, als 3 anys es va establir a Manacor (Mallorca), i al 1964 va anar a viure a Barcelona fins al 1980, any en què va tornar a instal·lar-se a Palma de Mallorca, on va treballar com a guia turístic. Durant la seva etapa a Barcelona va obrir diversos cafès teatre (Cova del Drac, La Cucafera) dedicats a la cançó en català. Joan Manuel Serrat i Maria del Mar Bonet han gravat posteriorment alguna cançó de la seva autoria, i Núria Feliu va gravar un disc íntegre Guillem d’Efak amb lletres de d’Efak i música d'Antoni Parera Fons: Viure a Barcelona. La seva obra es nodreix de la música popular mallorquina, el blues i el jazz.

IES Antoni Cumella 25 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

1.6.5. Temples de la Nova Cançó Durant els primers anys del moviment les facultats i les esglésies eren els llocs on més recitals es feien ja que aquests llocs eren els únics que el règim franquista no tenia el control, ja que eren els rectors o els capellans qui decidia si es feia o no un recital a les seves instal·lacions. Per altre banda la Cova del Drac inaugurada el novembre de 1965 a l'entorn del nou segell Concèntric, promogut per Ermengol Passola, es va crear La Cova del Drac, un local del carrer Tuset de Barcelona que aviat es va convertir en el punt de trobada del públic interessat en la Nova Cançó per motius artístics o polítics al soterrani de la cafeteria Drac Drug-Store va ser el suport dels Setze Jutges, d'altres cantants catalans de la Nova Cançó i de cantants i grups de pop i rock. També tenim el Palau d’Esports de Barcelona que va ser seu dels multitudinaris concerts de Raimon, Pi de la Serra i Lluís Llach pels volts de 1975. Un altre edifici molt important al moviment és el Palau de la Música de Barcelona on s’han fet i es segueixen fent infinitats de concerts dels cantautors i els grups de l’època així com també les noves generacions de música en català. Fer un palau era la prova de la consolidació de l’artista. El Teatre Romea també es va convertir en seu de molts recitals. Marxant a l’exterior trobem l’Olympia de París i el Theatre de la Ville de París la seu en excel·lència de la cançó d’autor. Els cantants en llengua catalana que han ofert recitals són Maria del Mar Bonet, Raimon, Pi de la Serra, Ovidi Montllor i Marina Rossell.

Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Rafael Subirachs a la Cova del Drac. 1967

Remei Margarit, Maria Amèlia Pedrerol, Pau Riba i un amic a la Cova del Drac. 1967 IES Antoni Cumella 26 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

1.6.6. Canet Rock Festival Canet Rock és un gran concert a l'aire lliure inspirat en el de Woodstock que es va celebrar per primera vegada el juliol de 1975 i al que van succeir tres sessions més, sempre a Canet de Mar La primera edició es va fer encara sota la dictadura de Franco i sense el permís del govern (estava expressament prohibit). Prometia "dotze hores de música i follia". Els cantants i grups convidats (Maria del Mar Bonet, Pau Riba, Sisa, Companyia Elèctrica Dharma, l'Orquestra Plateria, etc.) tenien en comú la transgressió o, com començava a anomenar-se, contracultura, manifestada bàsicament en el contingut de les lletres de les cançons, l'ús de l'estil rock i d'altres estils no del gust del govern ni de l'Església, i l'ús del català (nova cançó, rock laietà, etc). Va ser l'edició més multitudinària de totes, hi van assistir unes 40.000 persones.

1.6.7. Veus de la transició Un cop mort el dictador, van sorgir noves veus provinents de la descendència de la Cançó. El més importants varen ser Marina Rossell, Joan Isaac, Ramon Muntaner i Josep Tero. De Marina Rossell podem dir que es coneix com “la veu

Canet Rock exquisida”. Va començar la seva trajectòria al 1974 obrint els concert de Llach, Bonet i ha editat més de 20 discos amb premis com el Fotogramas de plata, un disc d’or, i un llarg etc. Ha cantat amb Montserrat Caballé, Moustaki, Manzanita, Carlos Cano, Aute... Les seves cançons més coneguda són La gavina i Mare de Déu del Món. En els últims anys s’ha dedicat a la recuperació d’havaneres i sobretot a la recuperació de clàssics catalans de la renaixença posant colofó amb el seu famós concert al Marina Rossell Gran Teatre del Liceu l’any 2008 del qual se’n va editar un cd i dvd. Per aquest treball guanya el 2009 el Premio de la Música al mejor álbum tradicional. També recentment participa als actes dels 50 anys de la Nova Cançó cantant amb els Mishima.

IES Antoni Cumella 27 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Pel que fa a Joan Isaac podem dir que és un defensor de la cançó d'autor, exerceix l'ofici de cantautor, imprimint-li a les seves composicions una extraordinària bellesa i sensibilitat. En elles es parla de l'amor, del desamor, de la vida, reflectint i denunciant, alhora, la incomunicació i la solitud de les persones en una societat cada

Joan Isaac vegada més deshumanitzada. Entre els anys 1969 i 1972 forma part del grup musical Nosaltres, aconseguint ser el segon classificat darrere de Ramon Muntaner en el II Certamen Promoció de Noves Veus de la Cova del Drac de Barcelona. Adquireix importància en la seva obra artística l'experiència d'actuar a Lisboa, a mitjans dels anys 70, poc després de la revolució dels clavells, al costat de José Afonso i altres artistes portuguesos. Al 1975 publica el seu primer LP a Edigsa, que es titula És tard, amb arranjaments de Manel Camp. Aquest disc coincideix l'any de publicació amb el d'altres autors joves: Marina Rossell i Ramon Muntaner, la qual cosa dóna lloc al naixement d'una nova generació de creadors, que seguint els passos de Els Setze Jutges li dóna un nou aire a la Cançó. Al 1977 es publica el seu segon LP, que inclou A Margalida, que s'ha convertit en una cançó popular a Catalunya i ha arribat a ser tot un himne contra la pena de mort, per estar inspirada en l'execució del jove anarquista català Salvador Puig Antich. Joan Isaac ha publicat més de 15 discos i encara segueix en actiu.

Ramon Muntaner però, es va retirar dels escenaris i ara és Director de la SGAE a la zona mediterrània. Després de composar música per a teatre, al 1972 gana el concurs de Promoció de Noves Veus. Es dóna a conèixer al 1974 obrint els concerts de Lluís Llach. És un intèrpret amb força i sensibilitat. A principis dels anys 80 la seva música deixa de ser molt popular i paulatinament es retira dels escenaris per dirigir la SGAE.

En Josep Tero va debutar davant el gran públic en 1982, en un concert amb Lluís Llach i Marina Rossell. Des d'aquell moment, ha actuat al llarg dels territoris de llengua i cultura catalana (Països Catalans) i altres llocs d'Europa i d'Estats Units d'Amèrica. La seva obra destaca per la divulgació de la poesia catalana i la cançó tradicional, així com per les cançons compromeses amb la defensa del medi ambient i les llibertats individuals i col·lectives, sempre amb una gran qualitat musical.

IES Antoni Cumella 28 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

1.6.8 50 anys de la Nova Cançó. L’any 2009 es complien 50 anys de la composició de Raimon Al vent, considerada la primera cançó moderna en català i també 50 anys de l’article Ens calen cançons d’ara de Lluís Serrahima. Per celebrar-ho, durant l’any 2009 i 2010 es van celebrar diversos concerts, actes, públicacions... Podem destacar el següent:  50 anys de la cançó. Els 16 jutges, Raimon i els seus contemporanis, de Joaquim Vilarnau. Llibre  AL VENT - Crònica d’una nova cançó, de Carles Gámez. Llibre  50 anys de la Nova Cançó: CD homenatge de Marc Parrot cantant cançons de la Cançó.  50+: “De la Nova Cançó a les Cançons més noves”: Concerts a Cornellà, Granollers i Barcelona al maig de 2010 amb la participiació de Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Roger Mas, Mishima, Sanjosex, Pi de la Serra, Mazoni, Jaume Arnella, Núria Feliu, Carles Belda, Sílvia Pérez Cruz, Joan Isaac, Jaume Sisa, Joan Garriga, de la Troba Kung-fu.  Audiència pública, reedició de l’únic cd col·lectiu dels Setze Jutges afegint cançons dels tres últims jutges.  Exposició: La Nova Cançó. La veu d’un poble. Al Museu d’Història de Catalunya.

Presentació de la reedició al Palau de la Música del cd dels Setze Jutges. 2009

Reedicio del cd col·lectiu dels Setze Jutges Cartell dels concerts 50+ al maig del 2010 IES Antoni Cumella 29 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

2 MARIA DEL MAR BONET

La veu del mar

IES Antoni Cumella 30 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

2 Maria del Mar Bonet: la veu del mar

2.1 PARTINT DE BELLVER: 1947-1967

aria del Mar Bonet neix a Ciutat de Palma el 27 d'abril de 1947. Estudia batxillerat i a l'Escola d'Arts i Oficis. Des de petita va a solfeig i rep classes de guitarra, que també M tocava el seu germà Joan Ramon, tres anys més gran que ella. Als onze anys entra a la coral Stella Maris, dirigit pel mestre Llorenç Galmés, on comença a conèixer cançons populars de Mallorca i Menorca. En Joan Bonet, el seu pare era periodista i escriptor i se mare, la Mercè Verdaguer, es dedicava al món de la dietètica, la bellesa... Al fet de que el seu pare s’envoltés de gent culta i amb un nivell cultural alt, Maria del Mar Bonet i el seu germà agafen un caliu cultural ja des de petits. Ella recorda estar a l’aguait de tertúlies als cafès de Palma i passar per casa seva a gent com Robert Graves, Miguel Delibes, Camilo J. Cela, Núria Espert... Anava a l’institut Joan Alcover, on recorda que mai els hi explicaven qui era aquest personatge, així com tampoc altres com Ramon Llull etc... A casa seva sempre havien seguit una educació igualitària tant per ella com pel seu germà i els duien a escoles públiques. Maria del Mar Bonet sempre ha sentit una estima especial pel seu germà Joan Ramon, qui com el seu pare, els hi portava discos de cantants sobretot francesos. Tot plegat va ser el que a la Maria del Mar Bonet li despertés l’interès per cantar. L’any 1965 quan el seu germà Joan Ramon entra als Setze Jutges, comença a cantar a algun festival de Mallorca i arriba el que serà el seu primer gran concert. Serà al castell de Bellver de Palma, en solitari. Tot i l`èxit del concert encara no sap si es dedicarà a l’ofici de cantant i decideix marxar a viure a Barcelona per estudiar ceràmica a l’Escola Massana de Barcelona. Allà però, s’allotjarà a casa de Remei Margarit i Lluís Serrahima; l’una és la segona jutge i l’altre escriptor del famós article Ens calen cançons d’ara. Serà així gràcies a Joan Ramon qui ja està dins els Setze Jutges i ja n’ha fet molts recitals. Parlem de l’any 1967. També durant aquest temps coneix Toni Catany qui comença amb la fotografia i que farà moltíssimes portades i cartells de les publicacions de la cantant durant molts anys, i amb el qual comença una amistat molt propera i encara duradora.

En aquest ambient a casa dels Serrahima-Margarit, s’envoltarà de tota la gent de la Nova Cançó i sobretot dels jutges que estaran dia si dia també a aquella casa. A més, viure a Barcelona li facilita

IES Antoni Cumella 31 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

tenir més recitals i posar-se en contacte amb activitats culturals que ha Mallorca no tindria. Així, al 1967 treu el seu primer enregistrament, amb cançons populars de Menorca que havia après a la coral. Aquest mateix any entrà als Setze Jutges com la número 14, ja que no hi havia cap persona que cantés cançons tradicionals i això li donava un nou caire als Setze Jutges. Són temps de compaginar la feina a l’Escola Massana on va arribar a decoradora, amb els recitals i concerts que es feien arreu i també el temps de les seves aparicions amb el Grup de Folk.

Maria del Mar Bonet a la seva primera actuació al Castell de Bellver

Maria del Mar Bonet als inicis dels ‘70

IES Antoni Cumella 32 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

2.2. QUÈ VOLEN AQUESTA GENT? 1968-1970

l 1968 surt un nou disc amb cançons seves, com Me n’aniré de casa, que la va fer recordant el seu trasllat de Palma a Barcelona. Les seves composicions les fa agafant A l’essència de les cançons tradicionals i les fa seves. Una, Què volen aquesta gent?, amb lletra de Lluís Serrahima, serà una de les cançons més importants de la seva carrera. La lletra, basada en fets reals, explica la mort d’un estudiant a Madrid, Rafael Guijarro Moreno l’any 1967 en que fou detingut per militar en un grup comunista i en ser detingut i registrar casa seva, li van donar una pallissa i el deixaren mig mort. Aleshores van decidir tirar-lo per la finestra per simular que havia estat un suïcidi. Poc després de la publicació de la cançó, ocorregué una història similar al 1969. Un altre estudiant, de la Universitat Complutense de Madrid, Enrique Ruano, va morir al cauré des d’un balcó. La versió oficial diu que Ruano va ser traslladat a un edifici del carrer General Mola a fi de recollir-hi proves per a desarticular el Partido Comunista Revolucionario, i un cop allí es suïcidà tirant-se daltabaix d'un celobert. Es diu però que va morir d’un tret o que havia estat llançat pel balcó per encobrir tortures policials. Per tant la cançó es relaciona amb aquests dos casos. L’any 2009 es van celebrar els actes de commemoració del 40è aniversari de la mort d’Enrique Ruano, destacant l’acte principal celebrat a la Universidad Complutense de Madrid8 on Maria del Mar Bonet va cantar aquesta cançó.

Maria deCantant Què volen aquesta gent? a l’homenatge a Enrique Ruano. (En segon terme les autoritats polítiques: José Bono, Javier Rojo, Mariano F. Bermejo i Alfredo P. Rubalcaba). Paranimf de la Universitat Complutense de Madrid, gener 2009

8 Vegeu document adjunt a l’annex1. Document 2

IES Antoni Cumella 33 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Aquell mateix 1968 s’estrena com a actriu a l’obra Vent de Garbí i una mica de por de Maria Aurèlia Capmany, a la que seguirà la obra La nau de Josep Maria Benet i Jornet. L’any següent publica un EP amb dues cançons i pública Maria del Mar Bonet que és un repte important ja que la és el primer enregistrament de llarga durada i la discogràfica no es troba en un moment bo econòmicament parlant. Els arranjaments van a càrrec de l’actual i prestigiós director d’orquestra Antoni Ros-Marbà. Aquest àlbum presenta tretze cançons sis de les quals són composades en lletra i música per Maria del Mar Bonet i les altres sis són cançons populars majoritàriament de Mallorca, però també de Menorca, i una cançó obra de Bartolomé Mir. Toni Catany reflexa a la portada9 una doble cara de la cantant, que representa la dualitat de la seva capacitat interpretativa fins aleshores, les cançons pròpies i les cançons tradicionals. L’àlbum serà reeditat l’any 1974 per la discogràfica Ariola. A partir d’aquest LP les seves actuacions es multipliquen.

Al 1970 actua per primera vegada al Palau de Música Catalana i fa recitals a a Bristol i al Teatre Principal d’ Estocolm. Concerts que serviran per obrir camins i demostrar que el fet de cantar en català no és cap frontera. Deixa la discogràfica Concèntric i passa a Bocaccio Records. Aquell any, actuant a Madrid coneix a Oriol Regàs i Alain Milhaud que preparen una nova discogràfica. Concèntric era un gra de sorra comparat amb aquesta nova gran empresa. Hi ha tanta distància, entre Concèntric i la nova editora, que potser Maria del Mar no ho resistirà.10

Oriol Regàs en primer terme i Maria del Mar Bonet en segon. Presentació a Barcelona de les memòries d’Oriol Regàs, on Bonet cantà l’Àguila negra. Maig del 2010

9 Tota la discografía i caratules a l’anexe 2. 10 MANERSA, JOAN: Maria del Mar Bonet: Una dona marinera, Ed. La Magrana. 1994 p. 33

IES Antoni Cumella 34 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

2.3. L’ ÈXIT DE L’ ÀGUILA NEGRA I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES 1971-1975

l 1971 apareix el primer disc amb Bocaccio Records amb les cançons No voldria res més ara (lletra i música d’ella) i l’Àguila Negra (de la cantant francesa Bárbara, adaptada per E Delfí Abella) amb la direcció musical de Jacques Denjean. Aquest disc serà disc d’or i aconsegueix que Maria del Mar Bonet pugi a les llistes dels més venuts a l’estat espanyol. El fet de que una cançó en català estigués durant moltes setmanes al Top 10 de discos a l’estat espanyol11 era un fet insòlit. La cantant aleshores va esdevenir en un èxit inesperat a tot l’estat i es considerava una de les millors veus femenines, si no la millor, que hi havia a Espanya12 i en concret la crítica esdevenia solsment en alabances per aquesta publicació que anys després encara es recordarà com un dels millors. El mateix any es presenta a Madrid i fa dues actuacions al Palau de la Música: una amb Georges Moustaki i l’altre amb Ovidi Montllor. Els següents anys seran temps de gires i recitals arreu d’Espanya i a televisions de Portugal i Suïssa, entre d’altres. L’any 1971 però, enregistra a França el seu primer LP amb Bocaccio Records. Aquest serà el primer cop, tret de la composició del poema Jo em donaria a qui em volgués, de Palau i Fabre, on Maria del Mar Bonet començarà el seu idil·li en musicar els poetes que més li agraden. També però hi ha composicions d’ella com la dedicada a la seva mare, Mercè.

La discogràfica però té altres projectes per ella. L’editora posa uns mitjans immensos per a la promoció de l’artista, que fins ara no havia tingut a tants l’abast. Ella no refusa ampliar la difusió arreu del seu treball sempre i quan no hagués de renunciar ni al seu camí professional ja traçat ni a les seves conviccions personals. Per ella tot el fet fins ara ha estat completament vàlid per complir les seves expectatives com a cantant. L’editora la volia convertir en una mena de Nana Mouskori o Julio Iglesias, cantant èxits en altres idiomes, etc... Ella no vol ser la cantant internacional que canta en molts idiomes que Milhaud veu en ella. Tenen problemes i discussions internes. I serà en aquest moment quan se n’adona veritablement no del que vol, sinó del que no vol i no està disposada a fer. A tot això, proposen en diverses ocasions a la cantant anar al Festival d’Eurovisió, cosa que ella ho rebutja al no voler competir en cap mena de concursos. No és el seu camí.

11 Vegeu document adjunt a l’annex 1: Document 3 12 Vegeu document adjunt a l’annex 1: Document4

IES Antoni Cumella 35 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Maria del Mar Bonet decideix trencar amb Bocaccio Records. I no serà feina fàcil, al revés, serà un dels moments més delicats de la seva carrera. En primer lloc la discogràfica li demanava molts diners per rescindir el contracte i no tenia una llibertat absoluta pel que inicialment s’havia signat. Estava ben lligada. I per tant, si volia marxar havia de pagar. Ens trobem a l’any 1972 i s’acaba la gira estatal de promoció de l’LP de Bocaccio a l’Auditòrium de Palma amb bona part de l’actuació dedicada a les seves cançons de poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, que els de l’editora creuen poc comercial. Aleshores en aquell concert estava el pintor Joan Miró i la seva dona, a qui Maria del Mar Bonet coneix un Maria del Mar Bonet amb Joan Miró cop acabat el recital, de la mà de Pep Pinya, un home de negocis de la ciutat que havia portat als més importants de la pintura del moment a la seva Sala Pelaires. El pintor i la cantant parlen dels poemes de Rosselló-Pòrcel que bé coneix Miró, i la cantant l’explica els problemes que té amb la discogràfica i les poques possibilitats de que aquelles cançons és publiquin en disc. Miró s’ofereix a fer-li la portada d’aquell disc si això pot salvar la situació. I la va salvar ja que Pep Pinya li avalà amb aquell quadre que es va quedar durant un temps. Es el temps en què comença a fer estudis de piano, i cant amb la soprano Maria del Carmen Bustamante que farà durant molts anys, i on treballa amb Hilario Camacho fent les noves cançons pel nou disc. En tot això el tàndem Núria Batalla i Joan Molas, que duran artistes com Serrat, la Trinca, Lluís Llach, Ovidi Montllor... es faran càrrec del management de la cantant. Pelaires torna el Miró a la cantant i després de repensar- s’ho varies vegades, signa contracte amb Ariola una multinacional de prestigi que li deixa llibertat amb el que vulgui publicar. Gràcies a aquest contracte Maria del Mar Bonet pagà a Bocaccio. I per fi, sortia a la llum el nou disc Maria del Mar Bonet amb Salvador Espriu

IES Antoni Cumella 36 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó l’any 197413, dedicat majorment a la poesia de Rosselló-Pòrcel, a més d’una de Joan Alcover i tres d’ella mateixa, amb una presentació de Salvador Espriu. Una nit, aquell mateix any, quan estava a punt de pujar al vaixell que la duria a Mallorca, uns policies la vingueren a cercar ja que deien que guardava arxius de tipus polític a casa seva14. Ella, és cert, guardava algun document d’alguns amics seus que treballaven a la clandestinitat. Aquells homes la volien convèncer de que aquell material eren escrits seus de puny i lletra. Es va espantar, però ja l’havien detingut una vegada a Saragossa, que al ser menor d’edat la deixaren anar de seguida, i per tant ja tenia una mica d’experiència. El dia següent la van deixar lliure.

Amb tot, pública un senzill molt brasiler amb Drama de Caetano Veloso i Dintre teu, que escriu dedicat a Maria Bethania. Deixa definitivament la ceràmica i comença a pintar en els seus temps lliures.

Al 1975 és l’any de l’actuació al Teatre Olympia de Paris on es grava el directe i se’n treu un disc. Aquest mateix any intervé a les sis hores de Canet Rock amb l’Orquestra Mirasol i també actua a Veneçuela i Mèxic.

Maria del Mar Bonet en una edició de Canet Rock

13 Vegeu document adjunt a l’annex: Document 5 14 Vegeu document adjunt a l’annex 1: Document 6

IES Antoni Cumella 37 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

2.4. LA CONSOLIDACIÓ : 1976-1987

videntment que ja Maria del Mar Bonet és una cantant reconeguda. Però serà en aquest període on trobarà el seu camí d’actuació i sabrà cada cop millor el que vol fer. E Segueix amb les seves gires i canta entre molts d’altres llocs al Teatro Monumental, Alcalá i el Lópe de Vega de Madrid, al Palazzo Ducale de Venècia o a la sala Zeleste de Barcelona i visita Polònia, Itàlia, Iugoslàvia, Marsella... Publica Cançons de festa, amb temes populars de Mallorca. Com veiem Maria del Mar Bonet segueix mantenint la seva aposta personal per la cançó popular i tradicional. Aquest mateix any es grava la pel·lícula Nova Cançó de Francesc Bellmunt on Maria del Mar Bonet fa una intervenció. Però potser el més important de l’any 1976 serà l’inici de la sèrie de recitals que la portaran any rere any a la Plaça del Rei de Barcelona fins l’any 2001, quan es compleixen 25 anys dels recitals en aquesta plaça. Ja al 1977 enregistra Alenar, un disc cap dalt a la seva carrera on conflueixen les seves cançons de poetes com Vicent Andrés Estellés i Joan Vinyoli, les cançons populars i les adaptacions de cançons d’altres autors com Es fa llarg esperar de Pau Riba, cançó que actualment és una de les més aplaudides al repertori de la Maria del Mar Bonet. Però la cançó estrella del disc és Alenar, una composició de la cantautora, acompanyada pel guitarrista Paco Cepero, on es veuen clarament unes arrels flamenques. Aquest any comença la seva relació professional amb el músic Lautaro Rosas que dura fins l’actualitat. Al 1978 canta cada vespre durant dues setmanes al Teatre Lliure de Barcelona i fa el mateix durant dues setmanes al Teatre Quart de València. Actua al famós festival de Le Printemps de Bourges, a França, Alemanya, Portugal i Suècia. També fa una gira per l’estat espanyol. L’any següent publica Saba de terrer, tot temes populars de Mallorca que dedica a la seva amiga i professora de cant Maria del Carme Bustamante, i on comença a treballar amb els cants de treball que es feien al camp. També és la primera gravació del Cant de la Sibil·la. I també és publica Quico-Maria del Mar, sobre l’espectacle conjunt Per Corpus al Romea presentat al Teatre Romea de Barcelona en una sèrie de multitudinaris recitals. Aquest disc s’allunya de la Maria del Mar de les cançons populars i ens mostra una cantant capaç d’abordar tot tipus de repertori, atrevint-se amb Jim, una de les seves cançons més conegudes, una versió de Stevie Wonder: l’Amor tot s’ho val i on recupera Es fa llarg esperar. Un cd que s’acosta al pop en català i a l’ interpretació de balades.

IES Antoni Cumella 38 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Els propers anys són anys de recitals amb el guitarrista Manolo Sanlúcar i d’ actuacions a TVE, a l’estat espanyol a Frankfurt, Colònia i a la UNESCO de París. El 1981 serà un any mogut discogràficament parlant. Es reedita l’àlbum Maria del Mar Bonet de 1971 incloent la cançó L’Àguila negra que posa com a títol del disc. També enregistra Jardí tancat, un disc dedicat a la poesia mallorquina d’autors com Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera. Enregistra per primer cop dues de les cançons més conegudes del seu repertori, La Balanguera –que molts anys més tard serà oficialitzat com a himne de Mallorca- i el Pi de Formentor. La direcció musical va a càrrec de Lautaro Rosas i és destacable la participació al disc del músic Alan Stivell, arpista i màxim exponent de la música celta. Tanmateix surt a la venda Sempre, un disc amb les millors cançons ja enregistrades de Maria del Mar Bonet. És l’any que coneix a Fethi Zghonda director de l’Ensemble Traditionelle de Tunis i amb qui anys després farà un disc i una gira. L’any següent al 1982 surt al mercat Cançons de la nostra Mediterrània, fet amb Al Tall, que recull cançons populars dels Països Catalans. També, en solitari presenta el disc Breviari d’amor, amb cançons de trobadors reelaborades per Toni Moreno amb música de Jordi Sabatés amb la direcció orquestral d’Antoni Ros-Marbà. L’any 1983 Auvidis, de França, publica un àlbum recopilació dels seus millors temes. Comença a prendre classes amb la Yiya Diaz, del Mètode Cos-Art (consciència corporal per la tècnica vocal) que han de durar fins l’any 90. Segueix amb els seus recitals per Grècia, Itàlia i Espanya. Al 1984 actua al Teatre de la Ville de París i rep el Premi de l’Académie Charles Cross al millor disc estranger publicat a França. També rep la màxima distinció de la Generalitat de Catalunya, la Creu de Sant Jordi15. Al 1985 apareix el disc Anells d’aigua, amb la col·laboració de l'Ensemble de Musique Traditionelle de Tunis. Un disc on es veu clarament el mestissatge musical entre la cantant i la música del nord d’Àfrica. I la gira la porta per Tunísia, Alemanya i Bèlgica. El 6 de juliol canta amb Marina Rossell i Lluís Llach, el Cant de l’enyor al mític concert del cantautor de Verges al Camp Nou. L’any 1986 serà un any de recitals multitudinaris, un a Palma amb la presència també de Lluís Llach i Marina Rossell que fan gaudir a 15.000 persones, i l’altre a Barcelona a la plaça de la Sagrada Família juntament Milton Nascimiento amb Lluís Llach i Ovidi Montllor amb 60.000 persones. Aquest any es recordarà per uns recitals juntament amb el brasiler Milton Nascimiento.

15 Llistat de premis i guardons a l’annex 3.

IES Antoni Cumella 39 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

2.5. 20 ANYS SOBRE ELS ESCENARIS: 1987-1992

uan es compleixen 20 anys de dedicació a la música, enregistra Gavines i dragons. Amb arranjaments del pianista Manel Camp, i adaptacions de cançons de Milton Nascimiento i Q Chico Buarque, autors que malgrat no són del mediterrani potser Maria del Mar Bonet troba que tenen coses en comú. Aquest mateix any presenta Secreta veu, un llibre de poemes i pintures seves. També fa tècnica vocal amb la cantant d’òpera Maya Maiska. Un any després, al 1988, al Teatre Lliure de Barcelona presenta Ben a prop, un espectacle realitzat conjuntament amb Manel Camp i la collaboració d'Horacio Fumero i Xavier Figuerola. L’any següent s’editarà el disc donat el gran èxit de l’espectacle, que encara avui dia Maria del Mar Bonet i Manel Camp segueixen portant als escenaris d’arreu de l’estat espanyol. Segurament el es disc més romàntic i amb una força interpretativa i una tècnica vocal difícil de superar, que la cantant ha fet mai. És un disc que s’allunya de les cançons tradicionals i mediterrànies i ens porta a la Maria del Mar en la seva faceta més jazzística i de balades, amb cançons com En algun lloc del meu cor (Someone to watch over me) de George Gershwin o Dolça remor de cada tarda (As tears go by) de Mick Jagger i Keith Richards. Aquell 1988 es presenta al Teatro Albéniz de Madrid i té diverses actuacions a Holanda. Canta al programa de TV a Antenne 2 de França, a la RAI amb un show fet a Nàpols, i recitals a Grècia entre d’altres.

Ja al 1990 es presenta Bon viatge faci la cadernera, un monogràfic de rondalles mallorquines posades en vers per Gabriel Janer Manila i musicades per diversos compositors. Treballa amb Luis Delgado, Joan Bibiloni i Antoni Parera Fons. Apareix la pel·lícula El mar d’Agustí Villaronga, interpretant el paper d’una campesina mallorquina. El 1991 fa molts recitals als Països Catalans, a Suïssa, Holanda, Tunísia i a la resta d’Espanya.

IES Antoni Cumella 40 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

2.6 25 ANYS DE MÚSICA: 1992-1997

aria del Mar Bonet ja fa temps que se sentia atreta per la música grega. De fet, en alguns dels seus discos havia anat incorporant cançons gregues d’autors d’aquell país. M Serà doncs al 1992 que es decidirà a dedicar un espectacle a un dels seus preferits: Mikis Theodorakis. La Grècia de Theodorakis serà el nom de l’espectacle. Tot va començar quan el mític compositor Theodorakis va fer unes estades a Barcelona aquell any ja que els Jocs Olímpics de Barcelona li havia encarregat algunes músiques. Aprofitant, Maria del Mar Bonet es reuneix en un hotel de Barcelona amb el músic grec i tot explicant-li les seves idees i els seus projectes d’adaptar cançons d’ell al català, Theodorakis s’ofereix a prestar el seu músic de confiança Christian Boissel, per ajudar als arranjaments i dirigir el conjunt musical. Per aquell estiu, l’ajuntament de Barcelona havia encarregat a la Maria del Mar un espectacle diferent per fer a la Plaça del Rei, com cada estiu. Així doncs, aquest espectacle es va dur a la Plaça del Rei amb un gran èxit de públic. En un d’aquells recitals hi havia la mezzo Agnes Baltsa qui va felicitar la cantant efusivament. L’any 1993 es treu el disc El·las, amb les cançons de l’espectacle dedicat a Theodorakis. Un nou projecte, al Festival Internacional de Música de Perelada s’estrena el Cant de benvinguda, de Feliu Gasull, interpretat conjuntament per Maria del Mar Bonet, l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure i el cor Ars Nova de Budapest. També va fer un magnífic concert aquell any a les escales de la Catedral de Barcelona amb el nom de Mallorca es presenta, amb l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, la Coral Universitària de les Balears i la col·laboració de Lluís Llach. També participa a programes de TVE, Antena 3, Canal 9, ZDF (TV Alemanya) i TVE que li dedica un especial a la figura de la cantant, i rep el Premi Nacional de Música per la difusió de la música dels Països Catalans. L’any 1993 resulta candidata juntament amb altres cantants al Premio Príncipe de Astúrias de las Artes.

Al 1994 es publica la seva biografia pel periodista i escriptor Joan Manresa: Maria del Mar Bonet, una dona marinera. Edicions La Magrana. Aquell any canta en un recital a Santiago de Compostela amb la famosa cantant portuguesa

Maria del Mar Bonet i Ovidi Montllor el dia del Amalia Rodríguez i Uxía. També participa a l’homenatge a seu homenatge a Alcoi Guillem d’Efak a l’Auditori de Palma, i al d’Ovidi Montllor a Alcoi i a la Plaça del Rei presenta l’espectacle Merhaba convidant al cantant turc Zülfu Livanelli. També canta al Gran Teatro de Córdoba amb l’orquestra de la mateixa ciutat.

IES Antoni Cumella 41 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

El 22 de juliol estrena a Palma Les Balears es presenten amb la Orquestra Simfònica de Palma, amb el baríton Joan Pons, Toti Soler, Uc de Eivissa i la Coral Universitària al Moll de la Catedral de Palma, davant 7.000 persones i fa el Pregó de les Festes de Sant Sebastià de la ciutat de Palma de Mallorca.

El 1995 surt a la venda Salmaia, un disc purament mediterrani amb cançons napolitanes, gregues i turques i amb presència de cançons del turc Zülfu Livanelli.

Al 1996 es publica la seva monografia per la periodista Magda Bonet, amb el títol Maria del Mar Bonet, coeditat per SGAE i Luca Editorial. Es fa una exposició de les seves pintures juntament amb el fotògraf Toni Catany a la Fundació Caixa de Manresa i té diversos concerts internacionals al Quebec, al Festival Internacional de Jazz de Montreal i a Istambul juntament amb Zülfu Livanelli en un concert organitzat per Nacions Unides

Maria del Mar Bonet amb el cantant turc Zülfu Livanelli

IES Antoni Cumella 42 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

2.7. 30 ANYS DE CANÇONS: de la música folk a la World Music

’any 1997 es compleixen 30 anys de dedicació a la música i Maria del Mar Bonet celebra el 23 d’abril al Palau Sant Jordi els seus 30 anys de carrera16. Davant 14.000 persones, Maria del L Mar Bonet ofereix un recital acompanyada per molts amics com Joan Manuel Serrat, Martirio, Ensemble de Musique Traditionelle de Tunis, Nena Venetsanou, Paco Cepero, Catherine Allard, Manel Camp, Joan Ramon Bonet i Lluís Llach, dirigit escènicament Iago Pericot. D’aquest recital s’edita el disc El cor del temps, en directe. L’espectacle va ser retransmès per LA 2 de TVE i pel Canal 33 en directe.

El mateix any es reediten els seus primers discos en un cd que els reuneix, amb el nom de Primeres Cançons i rep la Medalla de la Ciutat de Palma de Mallorca. Pel Casal d’Infants del Raval de Barcelona canta el Cant de la Sibil·la a l’Església de Santa Mònica. Aquesta col·laboració desinteressada es convertirà en una cita anual que dura fins l’actualitat, ara però a l’Església de la Bonanova de Barcelona.

També és un any de cinema, ja que es presenta, amb Ventura Pons, al Festival de Cine de San Sebastian com a protagonista de Quadern de Memòria dins la sèrie Autor por autor.

L’any 1998 és l’any de travessar l’Atlàntic amb una gira que la porta a Buenos Aires, Rio de la Plata i Paraná, a més de cantar a l’homenatge Con Allende Siempre a Santiago de Chile davant de més de 60.000 persones a l’Estadio Nacional de Chile. També fa recitals pel Marroc a les ciutats de Rabat, Casablanca, Fes , Tetuan i Tànger. Al 1999 surt el seu nou disc Cavall de Maria del Mar Bonet amb Amancio Prada al I Festival del Mil·lenni 2009 Foc, de cançons populars dels Països Catalans. També comparteix un recital amb Amancio Prada a l’Auditori de Barcelona dins el Festival del Mil·lenni. Rep diversos guardons com Premio de la Música (SGAE), compartit amb Javier Mas, un dels seus guitarristes durant 20 anys, i a la millor cançó en català Com un Mirall de Cavall de Foc i rep el

16 Vegeu document adjunt a l’annex 1: Document 7

IES Antoni Cumella 43 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Premi Ramon Llull del Govern deles Illes Balears a tota una trajectòria.

Al 2000 canta al Festival Midem Cannes 2000 dins de la Nit de Cançó Mediterrània amb Marina Rossell i Lluís Llach. També ho fa l’Auditori de Barcelona dins el Festival del Mil·lenni en un concert conjunt amb la grega Maria Farantouri, que anirà també al Gran Teatro de Córdoba, Salamanca i Pamplona. Canta a Munich al homenatge a Mikis Theodorakis juntament amb Maria Farantouri, Zulfu Livanelli, Milva etc. davant 14.000 persones.

Maria del Mar Bonet amb la cantant grega Maria Farantouri

Des del seu concert al Palau Sant Jordi de Barcelona, crec que la moda de les etiquetes li ha portat, a partir d’aquell moment (segurament molt abans, però), a ser classificada com a cantant de la World Music, i això ha suposat un canvi en la direcció internacional de la cantant qui, malgrat ella segueix el camí traçat i fa tot allò que vol, la simple etiqueta l’ha portat a tenir uns èxits internacionals molt notoris, que encara que sigui sorprenent, els seus últims anys de carrera seran els més importants pel que fa a número de vendes, de concerts i en definitiva dels èxits internacionals.

IES Antoni Cumella 44 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

2.8. DE L’ÈXIT DE RAIXA A LA SEVA TERRA SECRETA

’any 2001 es publica Cants d’Abelone, amb música per a veu i piano: Maria del Mar Bonet i Rafael Subirachs, enregistrat anys enrere però que per diferències entre els jutges no va veure L a la llum fins aquest any. Els Cant d’Abelone van ser escrits per Joan Vinyoli pensats per la Maria del Mar Bonet, ja què creu que en seria l’intèrpret ideal. Ella, molt agraïda li ho dóna durant el 1984 a Rafael Subirachs per què en fes la música. La fa però per problemes entre els dos posposen l’estrena i la publicació del cd.

La fita important del 2001 és que es compleixen 25 anys dels seus recitals anuals a la Plaça del Rei de Barcelona. Per celebrar-ho, la cantant presenta l’espectacle Raixa juntament amb Joan

Maria del Mar Bonet a l’Espai Mallorca recitant entre d’altres, Joan Vinyoli. 2008

Valent i l’Ars Ensemble. Dels cinc recitals, amb la direcció escènica de la cineasta Rosa Vergés, se’n fa un directe que queda en un fabulós cd presentat al Palau de la Música Catalana. Diuen que és segurament el millor cd de la cantant i no és per menys, ja què aquest cd suposa un nou revulsiu per la cantant, que la porta a viure un dels moments més importants de Maria del Mar Bonet presentant Raixa a Madrid la seva carrera artística. Mai havia tingut tants èxits, ni aquí ni a l’estranger. És potser la culminació a la feina feta durant molts anys, però és només un punt i a part, que què els èxits seguiran. Per la publicació del directe, Maria del Mar Bonet canvia de discogràfica. De la catalana Picap marxa a Madrid a WorldMuxxic, del grupo Prisa, al·legant que aquesta discogràfica podrà posar Raixa a l’abast de tot l’estat espanyol. Aquest canvi provoca un malestar al mon discogràfic català qui alguns la titllen de traïdora17.

17 Veure document adjunt a l’annex 1: Document 8

IES Antoni Cumella 45 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

El nom de Raixa prové de la finca Raixa situada a Bunyola (Mallorca). És una finca molt gran amb grans jardins i una mostra de l’arquitectura rural mallorquina. Aquesta finca la volia comprar una dissenyador alemanya però el poble no ho volia, ja que l’illa s’està convertint, si no ho és ja, en una possessió d’Alemanya. Finalment amb l’esforç de molta gent, plataformes etc... el govern balear va comprar la finca.

Aquest Raixa va tenir un èxit sense precedents. La gira va durar dos anys i va voltar mig món amb concerts a Philadelphia, Alemanya (Rudolstadt), Portugal (Coïmbra i Lisboa), Itàlia (Torí), Tunísia, Romania, Istambul, Atenes (Womad Festival, Londres (Barbican Theatre, Mediterranean Festival), Nova York, Boston, Montreal, Amsterdam (Concertgebow), Bèlgica, Tokio i Damasc, a més de tota la gira per Catalunya i la resta de l’estat espanyol. Va aconseguir nombrosos premis com dos Premios de la Música (SGAE) al Mejor Álbum de Música tradicional-folk i al Mejor Álbum en Catalán.

Després de l’èxit de Raixa, llança al mercat Collita Pròpia, un CD doble recopilatori, amb cançons escollides per ella mateixa i un DVD del directe de Raixa al Palau de la Música de Barcelona.

Concerts al TNC. Caloma: Des de Mallorca a l’Alguer. 2003

IES Antoni Cumella 46 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

També publica Lluna de Pau, amb la Coral Cantiga, un disc amb 3 cançons en benefici de la organització Catalunya per Iraq, enregistrat en directe durant les nits del 27 al 30 de març de 2003 al Teatre Nacional de Catalunya durant la presentació de l’espectacle Caloma: Des de Mallorca a l’Alguer18. Aquest mateix any li donen a Itàlia el Premio Tenco, un del guardons més importants en l’àmbit de la música popular i d’autor.

Al 2004 torna a treure cd. Ara serà Amic, Amat amb la col·laboració del Cham Ensemble de Damasc, la Coral Cantiga, i la supervisió del músic Luis Delgado. Amic, Amat és un cd completament difrent a Raixa. És potser un dels seus treballs més arriscats fins aleshores, i es que Amic, Amat, que es basa en l’obra d’Amic e Amat de Ramon Llull, ens mostra les arrels comunes de les diverses cultures de la Mediterrània. Sons jueus, àrabs i cristians basats en la poesia mística que va fer Verdaguer sobre l’Amic e Amat de Ramon Llull. També trobem tonades del camp, i fins i tot una magnífica versió de Worlds apart, de Bruce Springsteen. Per cloure el cd, Maria del Mar Bonet recupera el Cant de la Sibil·la en una versió fascinant. TV3 en fa un documental d’aquest projecte, gravat a diversos indrets com el concert que va fer al Palau Azem de Damasc. La gira internacional

Concert Amic, Amat a les escales de la Catedral de Girona. Estiu 2010. d’Amic, Amat visita les ciutats nord- americanes de Chicago, Napa Valley, San Rafael, Standford i Santa Cruz i també actua a Guadalajara (Mèxic). Per aquest cd li donen la Medalla d’Or de Mallorca i el Premi de Música de la ciutat de Barcelona. La gira es repren i torna a USA: Los Angeles, Seattle, Boston, Nova York i Providence, on l’Ajuntament d’aquesta ciutat declara el dia 5 d’agost com el Dia de Maria del Mar Bonet, per la seva carrera artística, la seva col·laboració amb músics de la Mediterrània i la seva lluita contra la injustícia social i econòmica de tot el mon, servint-se de la música.

18 Veure document adjunt a l’annex 1: Document 9

IES Antoni Cumella 47 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

El mateix any fa d’amfitriona al concert de la Cimera Euro-Mediterrània a Barcelona celebrat al Barcelona Teatre Musical i que aglutina artistes mediterranis com Eugenio Bennato, David Broza, Dulce Pontes o Omar Faruk,... on comparteix moments musicals amb els convidats.

Maria del Mar Bonet amb Dulce Pontes. Concert de la Cimera Euro-Mediterrània. Barcelona 2005

Ens trobem ja al 2006 quan rep la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, per la seva aportació cultural i cívica al mon de la cançó i per difondre i potenciar les arrels comunes del Mediterrani. Encara al 2006 té 15 recitals arreu, d’Amic, Amat que la porten al Teatro Español de Madrid amb direcció escènica de Mario Gas, a Malaga o a l’Auditori de Barcelona, com també a Ammám a Jordània o a Alemanya. Hi havia un concert programat a Alep (Síria) però les tensions al Líban i el conflicte Israel-Palestina, van fer suspendre el concert a última hora per evitar mals majors, ja què hi havia un perill real19.

Estrena a la Plaça del Rei de Barcelona durant 4 dies el nou espectacle Terra Secreta i exposa les seves pintures a la Fundació Palau i Fabre de Caldes d’Estrac, amb el títol La Veu a la Mà.Al 2007 surt el cd Terra Secreta, un disc càlid i íntim amb versions de cançons d’amics de Maria del Mar Bonet, com Serrat, Toti Soler, Guillem d’Efak, Joan Bibiloni... Obre aquest cd el País secret, basat en el poema Secret land de Robert Graves i traduït per la seva filla Lucia Graves al català, amb música del músic americà Jay Ansill. Tanmateix es publica el llibre amb una entrevista novel·lada d’ Emilio Garrido a Maria del Mar Bonet, Veu de Mar. Ed. Efecto Violeta, 2007.

19 Veure document adjunt a l’annex 1: Document 10

IES Antoni Cumella 48 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

2.9. TORNANT A BELLVER

007 és l’any en que Maria del Mar Bonet celebra 40 anys dedicats a la música. Serà un any on s’iniciaran un munt de projectes molt interessants. Per començar ella i el cantant de flamenc 2 Miguel Poveda presenten el concert Els Treballs i els Dies al Metropolitan Museum de Nova York, una producció per l’Institut Ramon Llull, posteriorment ho fan al Teatre Grec de Barcelona i al Mercat de Musica Viva de Vic, concert que s’enregistra per TV3. A l’octubre es presenta a la Fira del Llibre Frankfurt que té a Catalunya com a país convidat. També els dos canten als actes de l’Onze de Setembre al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Canten al Teatre Principal de Palma i a Vilanova i la Geltrú. Uns recitals molt aplaudits i valorats per la crítica, on es veu el diàleg entre les cançons tradicionals i les tonades de

Maria del Mar Bonet amb Miguel Poveda a la Diada del’Onze de diversos indrets Setembre. Barcelona, 2007 de la península i la posada en comú de cançons que semblen molt properes al flamenc per part dels dos artistes.

Per altre banda el projecte iniciat feia poc temps amb l’escriptor i poeta Biel Mesquida anomenat: Maria del Mar Bonet i Biel Mesquida diuen Ovidi Montllor i Guillem d’Efak, els porta per les Illes Balears (Manacor, Capdepera, Artà, Lloseta i Alcúdia) a més d’algun concert per Catalunya.

Aquest 2007 és especial per moltes coses, entre d’altres que té l’oportunitat de cantar amb l’acompanyament musical de Lautaro Maria del Mar Bonet amb Biel Mesquida Rosas, davant del Dalai Lama a la conferència que fa al Palau Sant Jordi de Barcelona. També és especial per què rep la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya, com a integrant dels Setze Jutges20.

20 Vegeu document adjunt a l’annex 1: Document 11

IES Antoni Cumella 49 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

L’any 2008 es reedita Raixa (Harmonia Mundi.2008) al mercat internacional i segueix exposant arreu de l’estat espanyol les seves pintures. Aquell mateix any canta al Palau de la Música amb la cantant grega Haris Alexiou, Per una cançó, una cançó d’autoria de la grega que Maria del Mar Bonet va incloure a Terra Secreta21. També ho fa a Bilbao amb Kepa Junkera amb qui ha gravat una cançó pel disc Etxea del basc. És un any, juntament amb el 2009 i 2010, que continua amb la gira de Terra Secreta, que la porta a Lugo, Pontevedra, País Basc, Osca i arreu de Catalunya i País Valencià. De la mà del Casal dels Infants del Raval canta al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

El 2009 fa el pregó que obre les Festes de Sant Sebastià de Palma de Mallorca i dona un concert al Teatre Principal. També actua a l’Òpera de El Caire amb la Cham Ensemble de Damasc i amb Mohamed Munir, un molt popular cantant egipci, dins la primera trobada de la Unió Europea i la Lliga de Països Àrabs, organitzat per Anna Lindh Euro-

Pintura de Maria del Mar Bonet. Sa Dragonera 1997 Mediterranean Foundation. El concert es retransmet per la televisió egipcia i la cadena Al-Jazeera. Els últims dies de l’any celebra en dues nits a Barcelona 20 anys Ben a prop un espectacle amb Manel Camp cantant algunes cançons de les que varen oferir a l’espectacle Ben a prop l’any 1989 i també en van estrenar de noves. L’any 2011 veurà a la llum un cd.

Estrena també un nou espectacle dedicat als poetes mallorquins amb Dani Espasa al piano. Participa a l’homenatge a Joan Baptista Humet a Navarrès i a Barcelona. Obre el concert Visions de la Mediterrània, cantant amb la Orquestra del Segle XXI dirigida per Joan Albert Amargós al Festival de Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, commemorant l’aniversari de la Costa Brava. Segueix exposant les seves pintures aquest Maria del Mar Bonet, Doctora Honoris Causa per la Universitat de Lleida. 2009 cop a Centelles. Aquest mateix 2009 és nomenada Doctora Honoris Causa per la Universitat de Lleida.

21 Vegeu document adjunt a l’annex 1: Document 12

IES Antoni Cumella 50 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Maria del Mar Bonet i el músic Lautaro Rosas al Palau Sant Jordi on van interpretar el Cant de la Sibil·la a la conferencia del Dalai Lama a Barcelona. 2007

Maria del Mar Bonet cantant amb la grega Haris Alexiou Per una cançó al Palau de la Música. 2008

Maria del Mar Bonet amb Mohamed Mounir a l’Òpera de El Caire. 2009 IES Antoni Cumella 51 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

L’any 2010 presenta en format no orquestral al Palau de la Música Catala- na el nou cd Bellver2223, amb l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears. Partici- pa a l’espectacle 50+: De la Nova Cançó a les cançons més noves, uns concerts amb la participació de cantants joves i cantants de la Cançó que per parelles,

Maria del Mar Bonet amb Manel Camp. Barcelona 2010 feren dues cançons. Maria del Mar Bonet va cantar amb Roger Mas l’Àguila negra i Preludi. També recupera l’Amic, Amat en una actuació a les escales de la Catedral de Girona, amb un èxit multitudinari i canta a Jerusalem i a Istanbul. A principis de 2011 omple la Catedral de Palma amb gairebé 5.000 persones, i va oferir el Cant de la Sibil·la.

Maria del Mar Bonet ofereix el Cant de la Sibil·la a la Catedral de Mallorca. Gener 2011

22 Vegeu document adjunt a l’annex 1: Document 13 23 Vegeu document adjunt a l’annex 1: Document 14

IES Antoni Cumella 52 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Abans d’això però, com a gran projecte per celebrar els 40 anys de dedicació professional a la música, el 2007 estrena en 3 recitals al Palau de la Música, el seu repertori simfònic amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, que foren gravats per TV3. Aquesta gira simfònica s’estén fins al dia d’avui i ja a trepitjat llocs com Granada, Torrent, a Chicago amb la Grand Park Orchestra de Chicago conduïda pel director Carlos Kalmar dins el Grand Park Music Festival, al Jay Pritzer Pavilion davant de més de 9.000 persones24. I al Castell de Bellver amb l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears. D’aquest concert en surt la idea de enregistrar un cd. I serà l’any 2010 que aquest cd veurà a la llum. Un cd amb cançons ja enregistrades per Maria del Mar Bonet però revestides de nou amb un format simfònic. Els arranjaments van a càrrec de Toni Cuenca i cal felicitar-lo per la gran tasca feta en aquest cd, ja que defineix bé en quin moment de les cançons ha de destacar un determinat instrument i sap envoltar de màgia unes cançons amb un equilibri precís entre la veu i l’orquestra. Cada cop que escoltes el cd descobreixes nous colors i nous detalls, però sempre sents un perfum immensament mediterrani en cada cançó. . Un treball perfecte per celebrar els 40 anys de trajectòria musical, que ja al 2010 són 43.

Maria del Mar Bonet amb l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música. 2007

24 Vegeu document adjunt a l’annex 1: Document 15

IES Antoni Cumella 53 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

3. Maria del Mar Bonet: sinergies

3.1 LA POESIA I LA DANSA

na de les tantes coses que li devem a Maria del Mar Bonet és que hagi apropat la poesia al públic en general. Sense pretendre-ho inicialment, ha fet una tasca importantíssima U musicant poemes, així com també cantant poemes musicats per altres. Com no podria ser d’altra manera, la poesia mallorquina és el seu epicentre de treball. Si hi ha un poeta que podem relacionar ràpidament amb la cantant, aquest és Bartomeu Rosselló-Pòrcel, nascut a Palma l’any 1913 i que morint només amb 25 anys, va deixar una obra molt important. A Mallorca, durant la guerra civil, En la meva mort, Història d'un soldat, Inici de campana, Ronda amb fantasmes, Sóller i Sonet, són els poemes que ha musicat d’ell, Maria del Mar Bonet la majoria inclosos al llibre Imitació del foc25. Malgrat musicar poesia d’altres autors, ella mai ha deixat d’escriure les seves pròpies lletres i com a anècdota, l’escriptor Vázquez Montalbán digué que Cançó per una bona mort era una de les cançons fetes de Maria del Mar Bonet sobre poemes de Rosselló-Pòrcel. En realitat aquesta cançó és lletra i música de la mallorquina, inclosa en un dels seus primers discos. Malgrat l’equivocació, Maria del Mar Bonet se’n va alegrar ja que si Vázquez Montalbán ho considerava un poema de Rosselló-Pòrcel, volia dir que el poema era de gran qualitat. A més l’any 1981 va dedicar Jardí tancat als poetes mallorquins com Maria Antònia Salvà, Cosa i Llobera, Joan Alcover o Gabriel Alomar. Ha musicat i cantat poemes d’autors de tots els temps com Gabriel Janer Manila, Joan Vinyoli, , Miquel Àngel Riera, Anselm Tumeda, Antoni Maria Alcover, Ramon Llull, Jacint Verdaguer, Maria Mercè Marçal, Maria Aurèlia Capmany, Miquel Martí i Pol... També va cantar al disc Breviari d’amor al 1982, poemes de trobadors com la Comtessa de Dia, Guillem de Berguedà o Cerverí de Girona. Tot i així, igualment ha cantat els poemes d’autors no catalanoparlants, com Edith Södergran, Robert Graves, Nikos Kadsantdsaki o Iorgos Seferis, entre d’altres.

Per l’adaptació d’aquestes lletres escrites en altres idiomes, Maria del Mar Bonet compta des de fa molts anys, entre d’altres, amb Albert García amb qui segueix un procés creatiu treballant la lletra i la poesia. Segons Maria del Mar Bonet, la màgia està en trobar els accents en les lletres d’origen i posar- los correctament als text de les adaptacions. Amb les traduccions no hi està massa d’acord. A ella el

25 ROSSELLÒ-PÒRCEL, Bartomeu. Imitació del foc. Barcelona: Edicions de la Residència d'Estudiants, 1938.

IES Antoni Cumella 54 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó que li agrada és adaptar i interpretar-ho transmetent l’emoció que creu que hi ha al text original.

Pel que fa a la dansa, per Maria del Mar Bonet que Nacho Duato hagi fet diversos ballets amb coreografies per a moltes de les seves cançons, ha estat un dels millors regals que li ha donat la seva trajectòria.

Jardí tancat. L’any 1983 Nacho Duato, el qui avui és el màxim representant de la dansa contemporània arreu del món i qui ha dirigit de 1990 al 2010 la Compañia Nacional de Danza, aleshores ballarí del Nederlands Dans Theater, fa la seva primera coreografia, Jardí tancat, amb cançons cantades per Maria del Mar Bonet. Es tracta de textos populars centenaris als quals la cantant ha posat música. Són cants de feina de la terra i cançons pròpies de la mallorquina a les quals la veu cantant pregona tant la duresa del treball al camp com les lletres per exemple de Costa i Llobera. Aquesta coreografia va guanyar el Primer Premi al Concurs Internacional de Coreografia de Colònia.

“A Jardí tancat hi ha una cosa que em té realment fascinada, i és el tractament de les cançons de treball de Mallorca que jo cant “a capella”: són cants que formen part de la nostra tradició mallorquina més antiga, però que ja ha canviat molt. Queden pocs racons al camp de Mallorca als quals es conservin les tasques de l'àmbit dels pagesos com eren no fa més de quaranta o cinquanta anys.” 26Maria del Mar Bonet.

Arenal. Nacho Duato havia treballat ja amb Maria del Mar Bonet a Jardí Tancat. "La seva música és una gran font d'inspiració per al meu treball” -diu el coreògraf. “Posteriorment vaig escoltar Gavines i Dragons i immediatament se'm va ocórrer Arenal. De seguida vaig pensar en la possibilitat de tenir amb nosaltres a Maria del Mar cantant en directe les seves cançons". Arenal és per Duato una extensió del seu primer treball, Jardí Tancat, però més vital, més alegre, més fidel al ritme intern de les cançons, sense deixar el món popular i del treball. Inclou les cançons Tonada de Segar, Carta a l’exili, Tonada de collir olives, Dansa de la primavera, Cançó de bressol, Des de Mallorca a L’Alguer i Den Itan Nisi. Va ser estrenada al 1988 pel Nederlands Dans Theater a Amsterdam. Un any després Nacho Duato regala per l’aniversari de Maria del Mar Bonet Cor perdut, una coreografia de la cançó Bir Demet Yassemen.

26 Escrit de Maria del Mar Bonet per agraïr a Nacho Duato la seva feina. Programa de mà del ballet Arenal.

IES Antoni Cumella 55 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Al 1988 Maria del Mar Bonet canta en directe per primera vegada, Arenal a Holanda amb el Nederlands Dans Theater. L’any següent fan representacions a Alemanya, París, Barcelona, Sevilla i Holanda de nou. Ja al 1990, ara amb el Ballet Lírico Nacional, dirigit per Nacho Duato, presenten Arenal en una gira per la URSS, que es repetirà a Madrid. L’any 1990 amb la mateix companyia visiten Mallorca, València, Sevilla, Sant Sebastià i

Maria del Mar Bonet amb Nacho Duato Madrid. Al 1992 visiten Granada i fan una gira pel Japó. Al 1993 visiten Cannes i al 1995 París. Sempre amb el Ballet Lírico Nacional i ella amb els seus músics. Ja al 2008 canta durant 10 dies Jardí Tancat amb IT Dansa a Barcelona, al 2009 amb la CND (Compañia Nacional de Danza, antic Ballet Lírico Nacional) fan una gira per diverses ciutats d’Holanda. L’última col·laboració de Maria del Mar Bonet amb Nacho Duato va ser amb la CND al Teatro de la Zarzuela de Madrid durant dues setmanes celebrant el 20è aniversari de Nacho Duato com a director de la CND27. Actualment però, va rescindir el contracte i dirigeix el Ballet Mijáilovski a Sant Petersburg.

Aquests ballets han i estan encara avui dia voltant per tot el món i segons Nacho Duato, no hi ha dia de l’any en què les cançons de Maria del Mar Bonet a Arenal o Jardí Tancat no s’escoltin en algun teatre del món.

Ballet Arenal 27 Vegeu document adjunt a l’annex 1: Document 16

IES Antoni Cumella 56 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

3.2 El MEDITERRANI I LES COL·LABORACIONS

aria del Mar Bonet és sense dubte pionera pel tot el que fa relacionat amb la Mediterrània com a un dels eixos de la seva carrera. Per ella, la Mediterrània és com M una mare, que no pots viure sense ella. És com un país en el qual hi habiten moltes cultures i formes de veure la vida.

Encara que ens separa el mar amb els altres països, precisament és això el que ens uneix i per tant per això tenim moltes coses en comú, malgrat hi hagin religions o formes de viure diferent a les nostres. És per això que Maria del Mar Bonet es troba com a casa quan va a Grècia o a Tunísia a cantar o quan canta amb artistes d’altres indrets. Quan ella canta a Síria, per exemple veu que la gent entén les cançons malgrat no saber l’idioma en què canta. O quan un cop va anar a Itàlia, li digueren que aquelles cançons de treball que havia cantat també les cantaven allà al camp. Ella, coneguda com la veu de la Mediterrània, no se sent cap ambaixadora del Mediterrani, per ella la Mediterrània és ambaixadora de sí mateixa. Fins que ella no ho va fer, per exemple hagués estat gairebé impossible pensar en un intercanvi o diàleg cultural entre àrabs i gent de la península de la manera que ella ho ha fet, però ho ha fet i totes dues parts s’han enriquit molt, culturalment parlant. Amic, Amat n’és un clar exemple. Sempre però, el propòsit de Maria del Mar Bonet ha estat, partint de les cançons populars que ella sabia i amb Mallorca com a centre, anar ampliant aquests coneixements de música tradicional, popular i d’autor d’arreu de la Mediterrània, tornant sempre als orígens.

Així doncs, Maria del Mar Bonet ha col·laborat amb infinitat d’artistes i grups d’aquest indret però també amb d’altres ja que encara que no siguin de la Mediterrània, han pogut intercanviar aspectes comuns dels seus llocs de procedència. Cal dir que sempre s’ha envoltat de músics d’alt nivell com Javier Mas, Lautaro Rosas, Feliu Gasull, Dimitri Psonis o Dani Espasa, entre molts d’altres.

Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Quico Pi de la Serra, Rafael Subirachs, Martirio, Marina Rossell, Nena Venetsanou, Miquel Abras, Georges Moustaki, Milton Nascimiento, Alan Stivell, L'Ensemble de Musique Traditionelle de Tunis, Manel Camp, Zülfu Livanelli, Amancio Prada, Mohamed Mounir, Jackson Browne, Lucilla Galeazzi, Maria Farantouri, Loquillo, Joan Pons, María Dolores Pradera, Uxia, Kepa Junkera, Haris Alexiou, Mikis Theodorakis, Elena Ledda, Roger Mas, Adrià Puntí i molts altres més artistes han col·laborat amb Maria del Mar Bonet.

IES Antoni Cumella 57 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Maria del Mar Bonet amb Adrià Puntí. 1999

Maria del Mar Bonet, Joan A. Amargós, Noa, J.M Serrat, Franca Masu, Gino Paoli i Savina Yannatou a Sant Feliu de Guíxols. 2009

Maria del Mar Bonet, Georges Moustaki, Paco Ibáñez i Rafael Maria del Mar Boner amb Miquel Abras. 2007 Alberti a Granollers. 1992

IES Antoni Cumella 58 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

3.3 CONVERSES AMB...

er aquest treball he volgut comptar amb una sèrie de persones d’àmbits diversos, que molt amablement n’han volgut ser partícips. De manera o altre tots tenen alguna cosa a veure al P voltant de la figura de Maria del Mar Bonet. He volgut doncs, que aquestes 8 persones deixin constància en aquest treball d’allò que pensen sobre la Nova Cançó i Maria del Mar Bonet. Al voltant de 5 eixos temàtics parlen:

Toni Catany (Llucmajor, 1942). És un dels fotògrafs més importants de l’estat espanyol. Reconegut amb el Premi Nacional de Fotografia del Ministeri de Cultura l’any 2003, ha portat les seves fotografies per mig món. És autor de moltes portades i reportatges fotogràfics de Maria del Mar Bonet

Juan Miguel Morales (Almería, 1967). Des de que va arribar a Barcelona s’ha convertit un expert del retrat. És el fotògraf per excel·lència dels cantants i grups catalans actuals i també d’artistes d’altres indrets. Ha publicat llibres i ha realitzat diverses exposicions arreu. Es podria dir que ha agafat el relleu de Toni Catany com a fotògraf de referència de Maria del Mar Bonet.

Lautaro Rosas. Músic xilè resident a Barcelona. És un expert de la guitarra, bouzouki, i instruments semblant. La seva relació professional amb Maria del Mar Bonet començà l’any 1976. Coneix molt bé la música de la mallorquina. Malgrat no ser ja un músic habitual al grup de Maria del Mar Bonet, encara l’acompanya en alguns recitals concrets.

Jay Ansill. (Filadèlfia, 1962). És un reconegut músic interessat per la música celta. Toca el violí, l’arpa i la mandolina. Coneix a Maria del Mar Bonet al 2001 en un concert que fa ella a Filadèlfia. A partir de llavors han col·laborat, malgrat la distància, diversos cops. Tota la conversa s’ha traduït de l’anglès al català.

Biel Mesquida. (Castelló 1947). És escriptor, poeta i professor universitari. Guardonat amb la Creu de Sant Jordi al 2005 i el Premi Nacional de Literatua de la Generalitat de Catalunya, ha publicat una vintena de llibres.

Sebastià Alzamora. (Llucmajor, 1972). Llicenciat en Filologia Catalana, és poeta i escriptor. A més, col·labora als diaris Avui i Ara.

IES Antoni Cumella 59 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Maria Mercè Piazuelo. (Barcelona, 1948). És professora de primària. Fa uns anys, juntament amb altres seguidors de Maria del Mar Bonet, posà en marxa una associació d’amics, per crear un lloc de trobada entre els fans de la cantant, i fer-li un suport més notori. També organitzen activitats culturals.

Ivette Nadal. (Granollers 1989). És cantant i malgrat la seva joventut, la seva maduresa com a artista l’ha fet un lloc al panorama musical català i ja té al mercat el seu segon disc A l’esquena d’un elefant.

1- Parlant dels Setze Jutges i la Nova Cançó...

Toni Catany: “La feina d’aquest moviment tant important no s’ha reconegut. A més, els polítics es van aprofitar del moviment per fer-se créixer com a personalitats. A més, hagués estat bé crear algun teatre on es fessin recitals seguits de cançó o músiques d’aquest tipus. En la meva opinió, com a resultat de tot ara queden totes les gravacions d’aquells artistes i uns artistes de talla internacional com Raimon, Serrat o la mateixa Maria del Mar Bonet.”

Juan Miguel Morales: “Els Setze Jutges va ser l'inici, que és molt dir... Sempre es parla del valor històric d'aquest grup, de la seva aportació al país, però jo ressaltaria també la bellesa del seu treball amb els mitjans dels quals disposaven i en el buit cultural que existia. El reconeixement que han tingut ha estat mínim potser perquè els polítics han tingut (volgut) que rebaixar la importància de la cultura en la lluita per les llibertats a partir dels anys 60 per assumir un paper lliure d’exigències i crítiques de rellevància. Mai és tard (encara que ho sigui) per reivindicar models com el de Els Setze Jutges: crear tenint tot en contra. Encara és necessari tenir aquella actitud.”

Lautaro Rosas: “Va ser un moviment clau per la cultura catalana en general.”

Jay Ansill: “Una de les coses que no admiro dels EE.UU, és la manera en què aquest país es veu com l’única cultura realment important al món, pel que tendeixen a saber molt poc saber el que està passant a altres llocs. Quan vaig escoltar per primer cop a Maria del Mar Bonet, estava interessat en la música tradicional de la regió, pel que no estava al corrent del que estava passant culturalment a Catalunya. Simplement sabia una mica que hi havia una diferència entre la cultura catalana y espanyola. No sabia que cantar en català tenia un significat complex culturalment i política parlant.”

IES Antoni Cumella 60 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

“One of the things about the US that I don't admire is the way this country sees itself as the only really important culture in the world, so we tend to know very little about what's happening anywhere else. When I first heard Maria del Mar, I was interested in traditional music from the region, so I was unaware of what was happening culturally in Catalunya and I was only vaguely aware that there was a difference between Catalan and Castellano cultures. And I had no idea that singing in Catalan had any complicated cultural or political significance.”

Biel Mesquida: “Han estat molt poc reconeguts i publicitats en el temps de la transició. Han deixat una obra memorable, immensa i molts d’ells segueixen creant en actiu!”

Sebastià Alzamora: “Qualsevol forma de cultura té sempre (sempre, sempre) com a condició indispensable la noció de continuïtat: en aquest sentit, és obvi que la música popular actual en català probablement no hauria arribat a existir sense un precedent potent i decisiu com el de la Nova Cançó. Per altra banda, el llegat artístic i social d'aquest moviment és enorme, però el reconeixement (mediàtic, institucional) que ha obtingut és molt minso. Malauradament, encara que ho sembli això no és cap paradoxa”

Maria Mercè Piazuelo: “Per a mi els inicis van ser més de moviment que de cançó; va ser la manera com la nostra generació va canalitzar els seus anhels socials, polítics, lingüístics, de llibertat... No oblidem que el moviment comença en temps de la dictadura. Més endavant es va començar a valorar la cançó com a fenomen musical i cultural i a reconèixer la tasca artística dels seus representants.

Totes les generacions busquen un canvi i la música ajuda a vehicular aquests canvis; en aquest cas, però, calia recuperar les tradicions, salvar els mots, com en una segona Renaixença i la Nova Cançó hi va col·laborar a bastament.

Als cantants d’avui els toca participar en el seu canvi, el canvi dels temps que corren ara, amb idees noves adients als problemes actuals dels país i de crisi severa, amb l’ajut i les maneres de les noves tecnologies, perquè són part de la nova energia de què disposa el món per continuar girant.

No fa gaire es va fer el concert “50+, de la nova cançó a les cançons més noves” que a mi em va agradar particularment. La Nova Cançó estenia les mans als músics joves oferint-los la seva expe-

IES Antoni Cumella 61 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó riència, el seu model de treball i el seu reconeixement i els músics nous, recollint el testimoni, els oferien a l’ensems gratitud, reconeixement i nous projectes. Potser amb això quedaria plasmada la connexió dels uns amb els altres en la lluita per al país. La música, amb tot, ha de seguir els seus camins.”

Ivette Nadal: “Crec que mai és prou el reconeixement davant de tasques i materials artístics i intel·lectuals com els que van crear tots els membres dels 16 jutges, al mateix temps crec que si que alguns d’aquests personatges són populars per la societat catalana per tant alguna cosa ha arribat com ara: Lluís llach, Serrat i la mateixa Maria del Mar Bonet. A nivell de les persones que ens dediquem al món de la cultura tots els hi tenim consideració i respecte.” “Evidentment que actualment cantar temes polítics a favor de la llengua catalana és purament per aquells qui se senten encara amb ganes de reivindicar tota aquella lluita”

2- Parlant de MMB i la llengua catalana...

Toni Catany: “Per aquest tema ha renunciat a temptacions molt bones i no ha caigut. Tenia clar el què volia fer i no a tingut problemes.”

Juan Miguel Morales: “Maria del Mar Bonet s'ha desenvolupat en el seu idioma amb una normalitat incontestable... Crec que li ha mogut a això qüestions polítiques, però sobretot estètiques. Probablement això li ha tancat portes, però també li ha donat identitat.

Lautaro Rosas: “Maria del Mar Bonet ha exportat la seva llengua materna arreu del món sense cap prejudici.”

Jay Ansill: “De petit, em va animar pensar en els EE.UU. com una barreja de cultures. La idea era que la gent venia de tot el món i assimilant-se a la cultura americana, es barrejaven les tradicions de les seves cultures. Clar que no s’ha treballat d’aquesta forma! En el meu cas, vinc d’una família jueva i encara que vaig créixer a una zona on hi havia molts jueus, hi una sensació de ser minoria en aquest país. Per tant, em puc identificar amb la sensació d’estar marginat per utilitzar una llengua o cultura pròpia.

“When I was growing up, I was encouraged to think of the US as a "melting pot". The idea was that people

IES Antoni Cumella 62 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó came from around the world and assimilated into American culture, mixing the traditions of their cultures. Of course it hasn't quite worked out that way! Speaking for me, I come from a Jewish background, and, although I grew up in an area where there were lots of Jews, there is a sense of being the minority in this country. I can identify with feeling marginalized to use their own languge or culture.”

Biel Mesquida: “Maria del Mar Bonet ha estat una cantant fidel a la seva llengua i cultura catalanes en temps de la dictadura i de la democràcia. És modèlica i admirable. Tot un exemple. No s’ha venut mai!”

Sebastià Alzamora: “L'actitud de Maria del Mar Bonet en aquest aspecte ha estat un exemple de coherència i tenacitat, fins al punt que les portes que se li han tancat han servit posteriorment perquè se n'obrissin d'altres als artistes que han aparegut posteriorment. És allò que dèiem de la imprescindible continuïtat.”

Maria Mercè Piazuelo: “Quan comença la Nova Cançó, la llengua és en la gènesi del moviment. Serà més tard quan alguns dels nostres cantants utilitzin altres llengües per expressar-se. O sigui que més endavant alguns trien una opció que en principi no estava contemplada, no entrava dins de l’imaginari. Si raones no pots cantar en altres llengües però davant el fet de poder viure de la cançó n’hi ha alguns que opten per banalitzar el tema. Sense voler-hi donar més voltes podem opinar, com diu la Maria del Mar Bonet, “canto en català perquè és el fet més natural, perquè és la meva llengua”. Quan la Maria del Mar canta en basc, en àrab, en gallec, etc., ho fa sempre dins d’un context, allà on s’escau perquè els parlants de tal o tal país ho fan d’aquella manera, no per l’afany comercial sinó per gentilesa. I perquè qui valora la pròpia llengua és capaç de valorar totes les altres, com a patrimoni de la humanitat, com a riquesa cultural. Em sembla perfecta l’actitud de la Maria del Mar, admirable per tal com m’adono que les persones es rendeixen davant dels diners, i la hi agraeixo profundament.

Ivette Nadal: “És un peix que es mossega la cua, si cantes només en català, la teva música possiblement travessera poques fronteres més que Catalunya, i si ets català, i cantes en més llengües, els catalans se senten ofesos i no entén que a vegades és igual la llengua, l’important és el missatge, el contingut.”

IES Antoni Cumella 63 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

3- Parlant de MMB com a dona del Mediterrani...

Toni Catany: “És pionera. Ha experimentat amb altres musiques i manifestacions artístiques i a més es fa seva les músiques de altres indrets de la Mediterrània. Te prou personalitat i prou força per donar-li la volta a les cançons. És el segell. És ella.”

Juan Miguel Morales: “La seva música és mediterrània encara que ella no ho vulgui... Però, si escau, ella ha estimat els sons del Mediterrani, que sempre han circulat besant-se i entrellaçant-se, els ha conegut bé..., i ella els ha interpretat com a artista mediterrània, donant-los una altra dimensió, la de la seva personalitat brillant... Ella s'ha apropat a la barreja abans que es convertís en alguna cosa usual. Però ho ha fet, repeteixo, des del seu coneixement i amor a uns sons que ha anat descobrint...

Lautaro Rosas: “Vaig proposar a Javier Mas -ara músic de Leonard Cohen-, per ampliar el grup de músics de Maria del Mar Bonet -aquells anys érem ella i jo- , qui va aportar la bandúrria i la seva guitarra de 12 cordes. Quan vam fer el disc amb Al Tall (1982), Javier va conèixer l’arxillaüt d'ells, li va agradar i no s'ha separat més d'aquest instrument. Un any enrere en anar a gravar l’LP Jardi Tancat no havíem trobat cap percussionista ètnic. Quan vaig trobar Jordi Rallo, que venia de l'Índia on va aprendre taula, li vaig oferir immediatament treballar amb la Maria del Mar. Així que vam ser tres músics bastant temps. Vull dir amb això que sempre hem intentat tenir músics experts en música ètnica, que aportessin uns colors particulars a la música de Maria del Mar Bonet.”

Jay Ansill: “El primer contacte amb la Maria del Mar va venir per un interès a Mallorca de la poesia de Robert Graves. Quan vaig començar a interessar-me per la música de Mallorca, ella m’explicà la seva idea de convertir Mallorca en el centre d’una espiral que va als països que la rodegen. Això tenis sentit per a mi. Crec que és admirable!

“My first exposure to Maria del Mar came from an interest in Mallorca of poetry by Robert Graves. When I became interested in the music of Mallorca, Maria del mar we explained to me her idea of Mallorca sort of being the center of a spiral the went out to the countries surrounding it. This made sense to me. There are clearly elements of Spanish, North African, Arabic and other surrounding countries in this music. I think it's admirable.”

Biel Mesquida: “És pionera de la cultura mediterrània literalment i en tots els sentits, avançada,

IES Antoni Cumella 64 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó creadora de lligams, denunciadora d’injustícies, lluitadora contra la guerra, la fam i la incultura tan abundant en la Mediterrània sud!”

Sebastià Alzamora: “Ara, en un món globalitzat, és cada dia més obvi que els pobles de la Mediterrània formen una comunitat cultural de primer ordre, però quan Maria del Mar Bonet va començar a dir-ho i a predicar-ho amb l'exemple, això no estava tan clar ni molt menys.”

Maria Mercè Piazuelo: “Jo no he viatjat gaire, però he estat a Escòcia, a l’Alguer, a Grècia... Realment he vist molt més propera la gent mediterrània que la gent del Nord, el país, la manera de viure. Però no tinc gaires elements de judici. De totes maneres quan penso en el meu mar, aquell on passava els estius infantils i que un bon dia vaig reconèixer en un mapa i vaig veure que banyava tantes terres, em sembla part de mi i penso que tantes i tantes persones a la seva riba el deuen sentir tan propi que això ens fa com pertanyents a la mateixa comunitat. Amb tot, dissortadament, les diferències són tan grans... M’agradaria que el nostre mar ens pogués amarar de pau! Sí que la Maria del Mar és pionera d’aquest pensament i m’agradaria que s’estengués i sobretot que servís per fer-nos més tolerants i més amics.

Ivette Nadal: “Veig molt bé que vulgui ser tal i com ella pensa. De fet les seves músiques la tonada de les melodies que composa són melodies que es podrien cantar amb tots els idiomes, és per això que la seva veu sona tan universal.

4- Parlant de MMB i la poesia...

Toni Catany: “És uns dels elements característics de la seva trajectòria.”

Juan Miguel Morales: “No s'ha perdut la relació entre cantant-poeta... La seva generació va ser fonamental perquè descobríssim el talent de tants poetes que escrivien i escriuen en català i avui dia és fàcil trobar a joves que posen música a diferents poetes. Seria un llegat més dels molts que li devem a la generació de Els Setze Jutges.”

Lautaro Rosas: “A part de cantar poemes d’altres autors, ella és una gran poeta. Per exemple, a la cançó Bir Demet Yasemen, Maria del Mar Bonet utilitza només el títol com si fos un nom propi. La lletra en català no té res a veure amb la lletra de la cançó en turc. Ella només va agafar la música i

IES Antoni Cumella 65 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó canta les seves vivències autobiogràfiques.”

Jay Ansill: “Al 1995 vaig assistir a una conferència sobre Robert Graves a Anglaterra. Allà vaig conèixer a la família Graves i dos del seus fills, William i Tomas, m’enviaren gravacions de Maria del Mar Bonet com a font de la música tradicional de Mallorca. La primera cançó que vaig escoltar va ser la Tonada de treure aigo, del disc Saba de terrer. Al 2001 em vaig assabentar que ella feia un concert a Filadèlfia. Per una sèrie de raons vaig acabar fent a Maria del Mar Bonet i companyia una visita per Filadèlfia. Per la meva sorpresa, Bonet i companyia van venir uns dies després a escoltar-me tocar en un restaurant. A Maria del Mar Bonet li va agradar com tocava i em va convidar a tocar al seu concert. No m’ho podia creure! Aquells setmana, la cantant em va demanar escriure la música per al poema El País secret de Robert Graves. Al 2004 a Barcelona la vaig gravar per al cd Terra secreta i vaig tocar-la amb ella, el seu grup i la coral Cantiga al Teatre Grec.”

“In 1995 I went to England to attend a conference on Robert Graves.. I met Graves' family there and two of his sons, William and Tomás, sent me recordings of Maria del Mar as a source of traditional music from Mallorca. The first song I heard by MMB was the Tonada de Treure Aigo, from the Saba de Terrer album. One day in 2001, I found that she was playing a concert in Philadelphia. By a numer of reasons, I was showing Maria del Mar and company around the city of Philadelphia. Surprisingly, a few days later Maria del Mar Bonet came to hear me play at a restaurant. Maria del Mar liked my playing enough that she invited me to play in the concert with her! During this week she asked me for write music for the El País secret. In 2004 I recorded this song with harp in Barcelona for the album Terra secreta and later I got to perform it with her and her band along with Coral Cantiga at Teatre Grec.”

Biel Mesquida: “Maria del Mar Bonet ha fet que la poesia de molts autors hagi arribat per primera vegada a públics majoritaris. Hi ha una pèrdua molt gran d’aquesta feina tan necessària.”

Sebastià Alzamora: “Afortunadament, la relació entre música i poesia és tan antiga com la història d'aquests dos llenguatges artístics, i no sembla que dugui camí d'esgotar-se. Si de cas, de Maria del Mar Bonet en podem dir que és una de les intèrprets que en les últimes dècades ha fet que aquesta relació fos més particularment fecunda, rica i brillant.”

Maria Mercè Piazuelo: “Desconec si actualment els cantants fan o no fan cançons a partir de poemes dels grans poetes de la nostra literatura. En tot cas penso que, si ara no es fa, tard o

IES Antoni Cumella 66 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó d’hora es farà de nou. Una de les tasques dels cantants com a transmissors de cultura és aquesta, donar a conèixer els propis poetes i això em penso que passa a tot el món. Ja hi tornaran i els ho haurem d’agrair.”

Ivette Nadal: “Em sembla magnífica la tasca de la Maria del Mar Bonet. No és una tasca gens fàcil la de musicar versos que ja tenen veu pròpia, i que aquesta no és la teva. Per tant apropar-te uns versos i fer-te’ls teus i fins tot fer-ho dels altres és un èxit, un èxit difícil d’aconseguir. Desprès amb el moviment del rock en català es va perdre molt aquesta iniciativa de musicar poetes. Ara sembla que torna en alguns casos, però sincerament jo no noto que hi hagi cap interès per ajudar a difondre aquests projectes, i és una llàstima, perquè actualment s’estan musicant poetes vius, que passaran a la història.”

5- Parlant de MMB com a dona polifacètica...

Toni Catany: “Un exemple és el treball fet amb la Compañia Nacional de Danza. Això ha ajudat a que la Maria del Mar s’escolti a tot el món en un àmbit no estrictament musical, i també ha portat a la CND ha créixer gràcies a la veu i música de la Maria del Mar.”

Juan Miguel Morales: “Crec que Maria del Mar Bonet és artista amb majúscules. La seva obra és coherent, quan pinta i quan canta demostra la mateixa energia. No hi ha esquizofrènia. Hi ha un discurs que evoluciona dins d'una recerca coherent.”

Lautaro Rosas: “Nacho Duato era al començament dels vuitanta, un ballarí que treballava al Nederlands Dans Theater d'Holanda. Prenent musiques que ja havíem gravat, ell creà la seva primera coreografia "Jardí Tancat" i la va muntar amb els Junioren, és a dir els ballarins joves, diguem aprenents del Nederlands. Els va agradar tant als seus caps que ràpidament van passar a ballar la coreografia els grans d'aquesta companyia. Així començà la seva carrera de coreògraf Nacho Duato. Maria del Mar Bonet no li deu molt a Nacho sinó al reves. Era un desconegut a Holanda i gràcies al seu encert en coreografiar aquestes cançons va guanyar en prestigi, la qual cosa li portà a ser contractat durant 20 anys com a director de la CND a Madrid.

Jay Ansill: “Admiro que Maria del Mar Bonet segueix assumint riscos i provant coses noves. Molts artistes troben el seu lloc i es queden allà, però es necessita un veritable talent especial per buscar

IES Antoni Cumella 67 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó noves idees.”

“I admire that she continues to take risks and try new things. Many artists find their niche and stay there, but it takes a real special talent to seek out new ideas.”

Biel Mesquida: “Maria del Mar Bonet és una artista molt completa: canta, pinta, recerca, col·labora amb poetes, músics, coreògrafs, teatrers, etc.”

Sebastià Alzamora: “Tot plegat són mostres de l'abast i la importància d'un projecte artístic realitzat sota les consignes del rigor i l'excel·lència. Joan Miró solia dir que cal partir d'una profunda consciència local per tal d'assolir una projecció realment universal. Això és fàcil de dir, i molt difícil de dur a terme. Miró és un dels pocs artistes del nostre temps que ho ha aconseguit. I sens dubte, Maria del Mar Bonet n'és una altra.”

Maria Mercè Piazuelo: “La Maria del Mar té la gran sort de tenir una veu preciosa. Ella, a més, n’ha tingut cura, l’ha treballada, l’ha forjada, la manté. Això li permet enfrontar-se a qualsevol repte amb èxit. No és estrany que hagi reeixit en tots els estils que ha provat. També té una altra virtut: la tenacitat. Però jo també li valoro moltíssim el seu dramatisme, la manera d’interpretar cada cançó segons el text i segons la melodia. Tot això rau en el fet que la Maria del Mar és una artista, també en altres facetes com són la música i la pintura. Penso que veu les coses a través de l’art i per això també l’admiro.”

Ivette Nadal: “Això és el que la caracteritza, és una artista que toca moltes vessants. I això és nota, per això la seva veu avarca molts registres, perquè és una persona intel·lectualment molt complerta.”

IES Antoni Cumella 68 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

CONCLUSIÓ

s estranya la meva admiració per aquesta cantant. De fet, a casa meva mai abans s’havia escoltat música d’autor. Suposo que el fet de ser músic i moure’m en àmbits culturals m’hi va É portar d’alguna o altra manera. No recordo el perquè, però la primera cosa que vaig saber de la Maria del Mar Bonet va ser que tenia una cançó que es deia l’Àguila negra. Estic parlant de l’any 2006. Mai abans havia sentit parlar d’ella ni del moviment de la Nova Cançó. Tot i així em sabia algunes cançons (o si més no em sonaven) d’artistes com Llach: el seu Que tinguem sort, l’estrofa del si vols pots fer el viatge cap a Ítaca, o el segur que tomba, tomba, tomba. També n’havia sentit el Mediterráneo d’en Serrat, i fins i tot i curiosament, recordo amb entusiasme les estades musicals que fèiem els amics de l’escola de música, on amb la guitarra cantàvem Oh, gavina voladora.., popularitzada per la Marina Rossell i acabàvem, i encara ho fem, entonant Al vent de Raimon. Segurament els meus amics no sabien aleshores (potser ara tampoc) el significat que té aquesta cançó. Jo en tenia una mínima idea. Però tot i que només ho cantàvem i ho cantem per diversió de cantar amb uns crits: Al vent, la cara al vent..!, m’omple de satisfacció haver portat aquesta i d’altres cançons de fa 30, 40 i 50 anys als meus amics.

(A més, tota aquesta música pot convergir perfectament amb d’altres. No per què m’agrada escoltar aquesta música en rebutjo d’altres. Tinc la sort de què m’agraden molts tipus de música: des de Sting, fins als Amics de les Arts o els Antònia Font, passant per Montserrat Caballé, Elton John, Vetusta Morla o Mercedes Sosa.)

Aleshores, durant un parell d’anys vaig anar cercant sobre el què cantava i el què feia Maria del Mar Bonet d’una manera molt superficial. No sé per què, però des del primer segon, aquesta dona em cridava l’atenció. La seva veu, la seva tècnica vocal, la seva música... M’agradava. Cada dia anava trobant coses noves que em sorprenien, de com podia cantar avui amb l’Adrià Puntí i demà fer-ho amb l’Ensemble de Musique Traditionelle de Tunis, per exemple.

No va ser fins al 2007 que em vaig decidir a anar a un concert seu. Era el concert ideal, ja que confluïen diverses coses molt especials per a mi: primer, que seria el primer concert que escoltaria a Maria del Mar Bonet en directe; segon, que aquest concert el feia amb l’Orquestra Simfònica del Vallès (orquestra que tampoc havia escoltat mai). Per tant aquí s’ajuntaven, la música orquestral (jo,

IES Antoni Cumella 69 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó com a violinista, una de les meves aficions) i la veu de Maria del Mar Bonet. A més, el concert era al Palau de la Música i justament aquell 17 de juny, dia del concert, faltava 1 dia per què que es complís un any des de que vaig trepitjar per primer cop l’escenari del Palau com a violinista, en un concert.

Des d’aleshores no he deixat d’anar als seus concerts sempre que puc. Això m’ha permès anar a ciutats que no havia visitat abans, com València o Palma de Mallorca. Fins i tot l’he vista cantar a Holanda amb la Compañia Nacional de Danza. És una llàstima que la major part del públic en general, vegi encara la Maria del Mar Bonet com algú de la Nova Cançó. Us convido doncs, a veure-la en directe!

També, Maria del Mar Bonet m’ha descobert la música grega, de la qual sento admiració: artistes com Manos Loizos, Maria Farandouri, Haris Alexiou, Georges Dalaras, Alkistis Protopsalti, Dimitra Galani, Eleni Vitali, Eleftheria Arvanitaki o cantants més joves com Michalis Hatzigiannis o Giannis Polutarhos, que fusionen la música tradicional grega amb el pop actual. És admirable.

Aquest treball m’ha servit per fer una síntesi de totes les meves vivències durant els últims anys envers la música de Maria del Mar Bonet. El fet de ser músic, m’ha permès captar un significat diferent més enllà d’escoltar aquesta cantant com a una històrica de la Nova Cançó. Poder observar els matisos de la seva veu actualment i comparar-los amb els enregistraments més antics, em permeten veure una evolució lineal, sense cap contratemps, on veig una veu molt i molt cuidada que captiva molta gent als seus concerts d’avui dia. És una veu càlida que amb el pas del temps ha anat agafant uns greus potents, però a la mateixa vegada molt macos, que li donen una identitat molt personal. És molt difícil mantenir-se tants anys cantant i que actualment es segueixi tenint una veu excepcional. Maria del Mar Bonet ho ha aconseguit i per això avui dia segueix cantant arreu.

Segurament el seu primer concert important va ser a Bellver. El seu projecte de celebració dels 40 anys a la música té com a nom Bellver, precisament per això, per què és un lloc molt estimat per Maria del Mar Bonet. He pogut constatar que com tot el que ha fet a la seva trajectòria, tot torna d’allà on ha sortit. Ella ha cantat amb artistes que no tenen molt a veure amb el mon mediterrani, però sempre torna a allò que és el seu camí. Ha cantat en estils molt diversos, des de el flamenc fins al rock, però sempre torna a les arrels de la música popular i mediterrània. Ha cantant en altres idiomes, però sempre torna al seu. Ha viscut més a Barcelona que a les Illes i ha viatjat arreu del món, però sempre, sempre, té com a centre Mallorca.

IES Antoni Cumella 70 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Una de les coses que he pogut constatar és que Maria del Mar Bonet va apostar per un camí en el que ella creia i que malgrat tot, ha aconseguit uns reconeixements indirectes importantíssims (a part dels reconeixements personals). Parlo per exemple la Finca Raixa a Mallorca, a qui la cantant va dedicar el seu disc. Ella, a través de la música, va lluitar contra que aquesta meravellosa finca passés a mans privades. No seria exagerat dir que ella té part de culpa de que el Govern estatal i mallorquí compressin Raixa, per a l’ús de tots els ciutadans. Si més no, fer un disc titulat així va causar un rebombori general, i més tenint l’èxit que aquest àlbum va tenir. També parlo del recent nomenament del Cant de la Sibil·la com a Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO. Ella ho canta des de l’any 1977 i va fer el primer enregistrament d’aquest cant l’any 1979. Ho ha cantat arreu, quan ningú o gairebé ningú sabia que era aquest cant, ja que estava pràcticament oblidat. A les Illes però, per sort es conservava. També, no seria exagerat dir que ella té part de culpa d’aquest reconeixement al Cant de la Sibil·la. I tampoc ho seria si diem que a causa de cantar allà on va, La Balanguera (de Joan Alcover i Amadeu Vives), el Consell de Mallorca la va oficialitzar com a Himne de Mallorca el 1996.

Molta gent m’ha preguntat, sorpresa, com és què no feia una entrevista a Maria del Mar Bonet. Bé, per mi és massa fàcil posar al treball una entrevista amb ella. He tingut l’ocasió, però no ho he volgut fer pensant que ella no em diria res de nou que no hagi dit al llarg d’aquests més de quaranta anys de carrera. Per això ja hi ha quantitats d’entrevistes circulant pels arxius i per Internet. Així doncs, he volgut posar de relleu les opinions de diverses persones que m’han mostrat la seva idea de la Nova Cançó i Maria del Mar Bonet. Una manera diferent d’endinsar-me en el món de Maria del Mar Bonet sense que sigui ella personalment qui em digui el que pensa de la seva feina. Jo sé la meva opinió sobre ella, però sempre he volgut saber què opina la gent que no pertany al meu entorn sobre Maria del Mar Bonet: quina visió té gent entesa de diversos àmbits i diverses edats, sobre la Maria del Mar Bonet. M’ha permès tot plegat tenir una concepció de la visió d’aquesta gent sobre aquest tema. No podia fer aquest treball només plasmant la meva visió de la Nova Cançó i Maria del Mar Bonet, ja que penso que li dona una consistència important per què a més, aquesta gent prové dels EE.UU., de Mallorca, de Barcelona, de Xile... En general tots coincideixen en la gran feina que ha fet en tots aquests anys per la llengua, la poesia i la cultura en general, per crear lligams entre diverses cultures i músiques,... Però sobretot queda mostrada la visió general de la gent de que Maria del Mar Bonet és una cantant que sempre ha fet allò que li agradava, seguint unes conviccions on mai s’ha venut.

IES Antoni Cumella 71 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Cal dir també que he posat al treball tot allò que creia segons criteris personals. Per exemple, no he incidit en la trajectòria de personatges i grups com J.M. Serrat, malgrat ser una figura importantíssima a la Nova Cançó, o la Trinca.

En resum, aquest treball és el centre el qual està envoltat per una sèrie d’elements, que ens apropa de diverses maneres, com parlant de la poesia, de la dansa, de la mediterraneïtat..., a la figura de Maria del Mar Bonet, qui un cop acabat el moment àlgid de la Nova Cançó va seguir per la seva línia marcada en les coses que simplement, a ella li agraden.

Ha estat una feina molt enriquidora. He fet aquest treball amb una gran il·lusió de fer un petit homenatge a una persona clau per la cultura de la nostra terra.

IES Antoni Cumella 72 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Documents adjunts

IES Antoni Cumella 73 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Document 0 Autorització del Què volen aquesta gent? 20/05/1969

IES Antoni Cumella 74 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

IES Antoni Cumella 75 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

IES Antoni Cumella 76 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Document 1 La Vanguardia 09/07/1967

IES Antoni Cumella 77 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Document 2 El País 21/01/2009

IES Antoni Cumella 78 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Document 3 ABC 09/01/1972

IES Antoni Cumella 79 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Document 4 La Vanguardia 05/09/1971

IES Antoni Cumella 80 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Document 5 ABC 12/05/1974

IES Antoni Cumella 81 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Document 6 La Vanguardia 09/11/1974

IES Antoni Cumella 82 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Document 7 La Vanguardia 24/04/1997

IES Antoni Cumella 83 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Document 8 La Vanguardia 25/11/2001

IES Antoni Cumella 84 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Document 9 La Vanguardia 23/03/2003

IES Antoni Cumella 85 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Document 10

Avui

22/07/2006

IES Antoni Cumella 86 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Document 11 El País 14/04/2007

IES Antoni Cumella 87 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Document 12 Avui 21/09/2007

IES Antoni Cumella 88 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Document 13 El Punt 18/03/2010

Cultura Bonet: «Una Mediterrània més unida comercialment afavoriria una unió cultural més natural» La cantant es presenta en format simfònic en un nou disc

18/03/10 02:00 - BARCELONA - G. VIDAL

Maria del Mar Bonet, ahir a l'Espai Mallorca de Barcelona.Foto: QUIM PUIG.

Maria del Mar Bonet trasllada el seu repertori al terreny simfònic en un disc, Bellver, gravat amb l'Orquestra de Balears Ciutat de Palma. «L'orquestra dóna a les meves cançons una dimensió més grandiosa que, en altres mitjans, normalment no pots expressar, tot i que també els dóna matisos íntims, dúctils i expressius», assegurava ahir a Barcelona. La unió de Maria del Mar Bonet amb l'Orquestra Simfònica del Vallès, incentivada amb la voluntat de commemorar els 40 anys de la cantant mallorquina en el món de la música, va significar ara fa tres anys el primer capítol d'una història que ha acabat desenvolupant-se en Bellver, un disc amb el nom

IES Antoni Cumella 89 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó d'aquesta «meravella gòtica de contorns arrodonits que presideix la ciutat de Palma des de la muntan- ya» com a títol i que, finalment, després d'un primer encontre el juliol de l'any passat, ha estat enregistrat amb l'Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma. Arranjaments poètics El treball, vestit amb un llibret de 68 pàgines que inclou la transcripció al català, el castellà i l'anglès del repertori així com un comentari de la cantant de cadascuna de les cançons, conté adaptacions simfò- niques de clàssics pertanyents a diferents moments de la trajectòria de l'artista, com araDansa de la primavera, Des de Mallorca a l'Alguer, La Balanguera, Merhaba, El salt de la bella dona, La dama d'A- ragó i nou cançons més que, amb vestit simfònic, «es pot dir que són noves». «Tot plegat va començar a gestar-se quan l'Orquestra del Vallès va demanar-me que escollís els temes més mediterranis del meu repertori», recordava ahir Bonet, qui va posar el repertori en mans de Toni Cuenca i Joan Bibiloni, responsable d'uns arranjaments que la cantant adjectiva com a «lluminosos, poètics i mediterranis». Després d'actuar en tres ocasions, la primavera del 2007, al Palau de la Música i de fer-ho l'any se- güent, davant 12.000 espectadors al Millenium Park de Chicago, amb la Grant Park Orchestra d'aquesta ciutat, Bonet es va acabar trobant amb l'orquestra balear l'estiu passat dins del cicle de concerts de l'Orquestra Simfònica al castell de Bellver, on va sorgir el projecte de gravar el disc amb la direcció de Salvador Brotons. «Les orquestres cada vegada estan més interessades a fer repertoris populars, ja que això els permet arribar a una altra mena de públic –subratllava la cantant, que en anteriors projectes discogràfics ja havia tastat l'experiència simfònica–. Per a una orquestra, la improvisació i certs preludis en els quals es poden lluir molt són molt gratificants.» Una Mediterrani més unit Bellver, publicat tant en format físic com a iTunes (botiga digital en la qual la cantant va aconseguir, ara fa tres anys, situar Terra secreta al capdavant de la llista d'àlbums de world music més venuts a l'Estat espanyol), evoca en el seu nom el castell on Maria del Mar Bonet «havia viscut moments molt feliços de petita, jugant i passejant pel seu bosquet, i més tard», en començar la seva carrera en solitari amb la guitarra, al mateix pati d'armes, i destil·la, amb mostres del cançoner popular mallorquí, poemes de Kazantzakis o composicions del turc Zülfü Livaneli i el grec Mikis Theodorakis, entre altres influències, la mateixa mediterraneïtat de cadascun dels esforços artístics realitzats durant 40 anys. «Treballar amb artistes de la Mediterrània m'ha enriquit profundament –reiterava una vegada més l'artista mallorquina– . El que faig en la meva música és buscar Mallorca arreu de la Mediterrània, i sempre la trobo.» «La Mediterrània, com que sempre estem mirant cap al nord, és encara un món molt desconegut, tot i que el capital cultural és immens i des de Barcelona s'estan fent coses per obrir-nos-hi –afegia–. Una Medi- terrània més unida comercialment afavoriria una unió cultural més natural. Mica en mica podríem tornar a ser un país molt important de la Mediterrània.»

IES Antoni Cumella 90 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Document 14 Avui 8/04/2010

AVUI +Dijous, 8 d'abril del 2010

LaCrònicaCançó

Purificar el temple

PERE PONS

Mai un concert de Maria del Mar Bonet havia tingut conseqüències tan balsàmiques i purificadores com les que es van poder percebre la nit de dimarts al Palau de la Música. La mateixa cantautora no es va estar de llegir un petit manifest on va fer públic el seu especial afecte per un escenari que tantes vegades ha trepitjat al llarg dels seus més de 40 anys de carrera i que en els darrers temps ha vist sacsejats els seus fonaments per la cobdícia i l'estultícia humanes. Una vegada foragitats els profanadors del temple -la viva imatge d'aquells mercaders que van convertir el santuari en el seu negociat-, res millor que obrir les seves portes als vents de la mediterrània perquè s'airegi el recinte amb les aromes de la ginesta i la farigola, la rosella i l'atzavara.

La cantant mallorquina va arribar conduïda pels falcons del cor descrits en els versos de Joan Vinyoli i va deixar com a primera empremta a la sorra les ressonàncies homèriques de Merhaba, una glosa marina del turc Zulfu Livanelli en record dels viatges d'Ulisses. Després, del sostre van desaparèixer els núvols de tempesta i el cel es va obrir per fer net el camí (Sempre hi ha vent). En el trajecte vam visitar ports de la seva terra secreta (Epitalami) i estuaris d'aromàtica vegetació (Camí florit). No van faltar les velles històries de condemnable vigència (Salt de la bella dona) i els necessaris moments de repòs que ens congraciaven amb

IES Antoni Cumella 91 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó l'evocació del paisatge (A la platja). Una vegada introduïts a Grècia de la mà de Theodorakis, el marc sonor va continuar per terres hel·lèniques amb el vistiplau d'Hares Alexiou (Per una cançó) per desembarcar finalment a Salònica amb la cançó de títol homònim.

Són moltes les mediterrànies que s'allotgen en el cor i en la veu de Maria del Mar Bonet. Totes emergeixen en el seu darrer treball, Bellver, enregistrat amb l'Orquestra de Simfònica de Balears sota la direcció de Salvador Brotons. Pel directe, no obstant, es fa acompanyar d'una tripulació més reduïda formada per autèntics llops de mar com poden ser Dani Espasa (piano, acordió i direcció musical), Vicenç Solsona (guitarra), Jordi Gaspar (contrabaix) i Aleix Tobias (percussions). Una companyia experta i bregada que li permet canviar de rumb tantes vegades com li vingui de gust sense que això afecti gens ni mica el curs serè i ferm de la navegació. Amb ells el concert va encetar un segon tram sobre aigües més profundes i pròpies, una sort de viatge interior que va arrencar amb la revisita de la Dama d'Aragó i va seguir amb una successió de càntics que invoquen la seva adhesió a un imaginari baleàric tan proper i tan llunyà alhora (Tots dos ens equivocarem, Dansa de la primavera, Per Hipòcrates, Dansa d'amor). Unes cançons que en certa manera van tornar a desprendre aromes purificadores sobre un territori que ha estat víctima de l'ultratge i la violació d'aquells que han cregut tenir-lo en possessió. En clara reafirmació a les arrels d'aquesta terra també profanada, la Bonet va lluir en la seva àncora dos autèntics símbols d'identitat pròpia com són la Jota marinera i La balanguera. I el públic, a peu dret, va agrair la renovació de l'aire que suposa la resdescoberta de la tradició.

FOTO: MARTÍ E. BERENGUER

IES Antoni Cumella 92 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Document 15 El Mundo 13/06/2008

IES Antoni Cumella 93 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Document 16 El Mundo 25/06/2010

MÚSICA | Deja la Compañía Nacional de Danza

Adiós a lo grande de Duato

La cantante interpreta en directo la música de 'Arenal' en La Zarzuela. Rafael Esteban | Madrid La despedida española de Nacho Duato al frente de la Compañía Nacional de Danza va a ser por todo lo alto. El artista, que dejará la formación que dirige desde su fundación en 1990, ha escogido para las actuaciones que comienzan esta noche en el Teatro de La Zarzuela de Madrid un programa que cuenta con María del Mar Bonet como invitada de lujo. La artista mallorquina interpretará en directo las canciones de las que Duato se sirvió en 1988 para coreografiar 'Arenal', pieza que junto a 'Remansos' y 'Aksak', un estreno absoluto del albanés Gentian Doda, componen el programa de la despedida española. 'Arenal' es el segundo trabajó para el que Duato utilizó un disco de Bonet, que desconocía el interés del entonces joven coreógrafo por su música."Siempre había dicho que mis canciones se pueden bailar, que tienen el ritmo para hacerlo. Pero cuando vi a Nacho bailar 'Jardí tancat' en Berlín, me sor- prendió y emocionó, porque les había dado una nueva vida, tenían un pálpito distinto que yo no hab- ía imaginado", recuerda ahora la cantante. Tanto que le regaló su nuevo disco, como hace desde entonces, para "ver si se animaba y hacía otra maravilla". La devolución del regalo llegó a finales de esa década. De 'Gavines y dragons' el coreógrafo extrajo varias canciones para crear 'Arenal'. La nueva obra es, en cierto modo, una continuación de la primera, pero mucho más vital y alegre que se apoya en unas melodías populares y de trabajo que interpre- tan los bailarines en grupos de dos, tres o cuatro personas. Cerca de ellas se encuentra una mujer, al margen y solitaria, una mujer se lanza a bailar un ramillete de canciones interpretadas a capella que hipnotizan al público. "Es que Nacho es muy bueno", justifica Bonet, "te atrapa porque las devuelve ese papel de piezas únicas, de piedras preciosas que están ahí para disfrutarlas sin importar lo que pase alrededor". Y mucho más cuando la mallorquina las canta desde el escenario como en esta ocasión.

Más aprecio en el extranjero

"A mí me gustaría hacerlo más veces, pero es difícil...De todas formas lo hacemos más veces de lo que parece, pero como es fuera de España, en Holanda no hace mucho, Alemania y otros sitios, aquí nadie se entera", puntualiza mientras protesta por la situación en general de lo que ocurre.

"Es una vergüenza lo que pasa. Lo único que interesa son el corazón, los sucesos y porquerías así, pero a la música, y las otras artes, no se le hace caso, a pesar de la riqueza musical que tene- mos". Sobre todo en un momento como el actual en el que parece que la música tradicional ha vuelto a encontrar un sitio propio, tras muchos años de vuelo casi solitario.

IES Antoni Cumella 94 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

"Hay un resurgimiento de la música popular gracias a jóvenes y grupos muy buenos. Con nuevos sonidos, nuevos ritmos y una nueva forma de presentarla que hay que aprovechar. Pero no, no ocu- rrirá porque las administraciones, todas, se vuelcan con lo de fuera, sea lo que sea, bueno o malo, en vez de impulsar lo bueno que hay en casa". Como ejemplo a seguir 'cita Arte', el canal francoalemán que programa todo tipo de músicas, desde ópera a folk, pero siempre de calidad y con una realización espléndida. Mientras eso ocurra Bonet sigue con su trayectoria musical. Acaba de publicar 'Bellver', un disco que recoge una quincena de sus canciones más queridas interpretadas con la Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma, mientras ya tiene otros tres en la cabeza, aunque no sabe cuándo los edi- tará porque ahora necesita "un poco de calma y tranquilidad", rota por el compromiso con la Compañía Nacional de Danza que dirige Duato.

Sobre la marcha del director a final de julio Bonet prefiere no pronunciarse de momento. "Todavía no he podido hablar con Nacho, pero lo que sí creo es que lo que funciona, lo que marcha tan bien y yo lo he comprobado en el extranjero, con los teatros llenísimos y la gente en pie, aplaudiendo, gritan- do no se debe cambiar", concluye rotunda.

IES Antoni Cumella 95 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Discografia

Discografia en solitari de Maria del Mar Bonet

Maria del Mar Bonet (Maria del Mar Bonet) [1969] Maria del Mar Bonet (Maria del Mar Bonet) [1971] Maria del Mar Bonet (Maria del Mar Bonet) [1974] A l'Olympia (Maria del Mar Bonet) [1975] Cançons de festa (Maria del Mar Bonet) [1976] Alenar (Maria del Mar Bonet) [1977] Saba de terrer (Maria del Mar Bonet) [1979] Quico-Maria del Mar (Maria del Mar Bonet + Francesc Pi de la Serra) [1979] Sempre (Maria del Mar Bonet) [1981] L'àguila negra (Maria del Mar Bonet) [1981] Jardí tancat (Maria del Mar Bonet) [1981] Breviari d'amor (Maria del Mar Bonet) [1982] Cançons de la nostra mediterrània (Maria del Mar Bonet + Al Tall) [1982] Anells d'aigua (Maria del Mar Bonet) [1985] Gavines i dragons (Maria del Mar Bonet) [1987]

IES Antoni Cumella 96 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Ben a prop (Maria del Mar Bonet + Manel Camp) [1989] Bon viatge faci la cadernera (Maria del Mar Bonet) [1990] Coreografies (Maria del Mar Bonet) [1990] El·las (Maria del Mar Bonet) [1993] Salmaia (Maria del Mar Bonet) [1995] El cor del temps (Maria del Mar Bonet) [1997] Primeres cançons (Maria del Mar Bonet) [1997] Cavall de foc (Maria del Mar Bonet) [1999] Raixa (Maria del Mar Bonet) [2001] Cants d'Abelone (Maria del Mar Bonet + Rafael Subirachs) [2001] Collita pròpia (Maria del Mar Bonet) [2003] Amic, amat (Maria del Mar Bonet) [2004] Terra secreta (Maria del Mar Bonet) [2007] Bellver (Maria del Mar Bonet) [2010]

SINGLES i EP Cançons de Menorca (Maria del Mar Bonet) [1967] Què volen aquesta gent (Maria del Mar Bonet) [1968] Maria del Mar Bonet (Maria del Mar Bonet) [1969] L'àguila negra (Maria del Mar Bonet) [1971] Maria del Mar Bonet (Maria del Mar Bonet) [1975] Ull x ull (Adrià Puntí + Maria del Mar Bonet) [1999] Lluna de pau (Maria del Mar Bonet + Coral Cantiga) [2003]

A més, entre obres col·lectives i col·laboracions amb altres artistes Maria del Mar Bonet compta amb una referència musical d’uns 150 títols.

IES Antoni Cumella 97 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Premis i distincions

• 1971: Disc d'or pel senzill amb L'àguila negra i No voldria res més ara. • 1972: Premi I Gavina de la Costa Daurada. • 1974: Siurell de Plata, “Ultima Hora” de Mallorca. • 1974: Premio Long Play de Oro 1974. • 1978: Premi Fotogramas de Plata. • 1984: Premi de l'Académie Charles Cross al millor disc estranger publicat a França. • 1984: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. • 1990: Premi Gabriel Alomar dels Premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear. • 1992: Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya. • 1995: Premi Arts Magna de la Casa Catalana de Mallorca. • 1996: Premi al millor treball discogràfic Salmaia, revista L’Espectacle. • 1997: Medalla de la Ciutat de l’Ajuntament de Palma de Mallorca. • 1999: Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears. •1999: Premi Alzina del GOB . • 2000: Mejor Canción en Catalán per "Com un mirall" de la IV Edición de los Premios de la Música. • 2002: Mejor Álbum de Música Tradicional-Folk por "Raixa" de la VI Edición de los Premios de la Música. • 2002: Mejor Álbum en Catalán por "Raixa" de la VI Edición de los Premios de la Música. • 2002: Premi Enderrock de la critica al millor Àlbum Folk-Noves Musiques per Raixa. • 2002: Guardó Altaveu 2002 per Raixa. • 2003. Premi Tenco a la ciutat italiana de San Remo.

IES Antoni Cumella 98 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

• 2003: Premi ARC a la Trajectòria Artística. • 2004: Medalla d’Or de Mallorca per Amic, Amat. • 2005: Premi de Música Ciutat de Barcelona per Amic, Amat . • 2005. Es proclama Dia 5 d’agost, dia de Maria del Mar Bonet a Providence (RI, USA). • 2006: Premi Bartomeu Ensenyat. • 2006: Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona . • 2007: Medalla d’Or del Parlament de Catalunya als Setze Jutges. • 2008: Premi Maria Carta de Sardenya. • 2009: Doctora Honoris Causa per la Universitat de Lleida. • 2010: Premi Socarrada Major 2010 de Vila-Real. • 2010: Premi Internacional Terenci Moix. •2010: Ametlla de plata de Vilagrassa.

IES Antoni Cumella 99 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

ANNEX 4

Tria de poemes

“Vella remor de la mar: “Febrer m'ha duït la carta tan precisa: les illes s'hi van gronxant, vol que els lilàs s'obrin pels dits i, en el cor, m'hi creixi una palmera. i avui s'agafen les mans Què exigent que ve la primavera! des de Mallorca a l'Alguer. Què exigent que ve la primavera, Els mots que canta la gent: i el meu cor tan malaltís, vives paraules que entenc, tenc por que es cremi dins de la foguera, que tots parlam es mateix.” no puc desfer-me del seu encís.”

Des de Mallorca a l’Alguer La dansa de la primavera Albert García Maria del Mar Bonet

Les filles del silenci present i vigilant Jo seré nígul qualque dia em porten sempre la perversa llunyania, i el vent em portarà a qualsevol lloc saben el meu espant, jo seré terra un dia el meu instant d'espant, i de mi naixerà el xiprer. d'isolament, malenconia i agonia. I per la finestra del jardí Oh ciutat dels terrors, entre les avingudes l'heura entrarà a poc a poc estèrils arbres lívids de la tardor, i abraçarà els meus vestits viuré l'hora impura de les aspres angúnies mudes, i els omplirà de flors. amb la por de morir tot sol en el carrer. I els gats faran l'amor sota el meu llit que jo dormiré el somni de la mort. Terror entre les sales buides, Reposaré damunt teixit d'aranyes quan veig el llit amb el mort els cabells se m'esbullaran amb l'heura viu entre els llençols i serenades a la plaça i hi faran niu les cuques de llum, i remor de gavinets enfora, els ocells sabran que és el seu lloc. més terrible per tantes coses I dragons hi sortiran de nit, endevinades durant la fuga per fi la pols s'arrossegarà als llibres per les fosques allà on plora i vendrà a viure amb mi el mussol. l'esquelet mossegat pels gossos de la nit. Jo seré nígul qualque dia, i el vent em portarà a qualsevol lloc. Ronda amb fantasmes Bartomeu Rosselló-Pòrcel Cançó per una bona mort Maria del Mar Bonet

IES Antoni Cumella 100 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

Nosaltres les dones som molt a prop de la terra Per altres sé de tu, i molt poques vegades preguntem als ocells que esperen la primavera. cau aquell tel que tot ho fa confús. Acollim al pi despullat dins els nostres braços. On ets? On ets? Per què no em truques? Cerquem en la posta de sol senyals i consells. Voldria veure't i parlar amb tu.

Vaig estimar un cop un homo T'envio missatges per ones invisibles, ell no creia en res. per camins sonors que tu només entens. Arribà un dia gelat amb els ulls buits. Aquestes paraules també van insegures Se n'anà un dia feixuc amb l'oblit sobre el front. dins una ampolla de nàufrag, a mercè dels corrents. Si el meu fill neix mort, és seu. T'has oblidat de mi potser per sempre Tu cercaves una flor i vares trobar un fruit. i crec que així de mi també m'oblido. Cercaves una font i vares trobar un riu. No em facis mal, torna'm aquella imatge; Volies una dona i trobares una persona, és l'única que jo de mi estimo. i et sents desenganyat. Per quins camins entossudits t'allunyes pobres motius per als penediments... Si tu volguessis em trobaries on em deixares, amic, fa tant de temps...

Nosaltres les dones-Vi kvinnor Carta a un amic Edith Södergran Maria del Mar Bonet Jo em donaria a qui em volgués, Si véns prest, com si ni jo me n'adonés, encara trobaràs festa al carrer, d'aquest donar-me: com si ho fes si véns prest, un jo de mi que m'ignorés. i un tros de sol ataronjat, un sol darrer, si véns prest, Jo em donaria a qui es donés no em cridis pel meu nom, ja et sentiré; a canvi meu per sempre més: la porta estarà oberta, el camí franc, que res de mi no me'n quedés la casa és la darrera, arran del camp. en el no-meu que jo en rebés. No em cridis pel meu nom, ja et sentiré; Jo em donaria per un bes, t'esper amb el capvespre, per un de sol, però que besés dins el carrer. i del besat em desbesés. Si véns tard, Jo em donaria a qui em volgués, la festa del carrer s'haurà acabat, com si ni jo me n'adonés: si véns tard, com una almoina que se'm fes. amb la nit per company al teu costat, si véns tard, les flors restaran closes fins al matí, si véns tard, quantes paraules que no s'hauran dit, si véns tard, pitjor per a mi...

Jo em donaria a qui em volgués Si véns prest Josep Palau i Fabre Maria del Mar Bonet

IES Antoni Cumella 101 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

BIBLIOGRAFIA

CIRICI, Enric. Cançons per a un temps de silenci: [el fenòmen social de la Nova cançó] El Prat de Llobregat: Rúbrica, 2002.

GÁMEZ, Carles. Al vent : crònica d'una nova cançó : 50 anys. València: Universitat de València, cop. 2009.

GARRIDO, Emilio. Voz de mar/Veu de mar : Maria del Mar Bonet. València : Efecto Violeta, 2007.

MANRESA, Joan. Maria del Mar Bonet : una dona marinera. Barcelona: La Magrana, 1994.

PUJADÓ, Miquel. Diccionari de la Cançó : d'Els Setze Jutges al rock català. Barcelona: Enciclopèdia catalana, 2000.

SOLDEVILA, Llorenç. La Nova cançó : 1958-1987 : balanç d'una acció cultural. Argentona: L'Aixernador, 1993.

VILARNAU, Joaquim. Trencant el silenci : els recitals de la Transició. Barcelona: Mina, 2006.

VILARNAU, Joaquim. 50 anys de la cançó : els Setze Jutges, Raimon i els seus contemporanis. Valls: Cossetània, 2009.

IES Antoni Cumella 102 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó

PÀGINES CONSULTADES A INTERNET

http://www.cancioneros.com/co/1496/2/la-censura-y-los-permisos-de-edicion-por-fermi-puig http://www.cancioneros.com/co.php?NM=1563&ID=2 http://www.cancioneros.com/cc.php?NM=19 http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?item=wcc_postit&idint=16746 http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?item=wcc_postit&idint=16727 http://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Tero http://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Isaac http://www.marinarossell.com http://es.wikipedia.org/wiki/Guillem_d'Efak