DOCSLIB.ORG

Maria Del Mar Bonet I La Nova Cançó

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Maria Del Mar Bonet I La Nova Cançó La veu del mar Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó IES Antoni Cumella 2n Batxillerat Granollers 2010/2011 IES Antoni Cumella 2 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó A ma mare per la seva estima i pel seu suport. A la Maria del Mar per ser l’ànima d’aquest treball, pel seu bon fer en tots aquests anys, per gaudir tant als seus concerts aquí i arreu i per què segueixi molts anys més fent el que li agrada i ens agrada. A la Maria Mercè i en Ramon que són els culpables possiblement, de que hagi fet aquest treball. Pels nostres viatges, les nostres rialles i els quefers de la vida. A Lautaro Rosas, Juan Miguel Morales, i Miguel Gorostiza, per la seva gentilesa, dis- posició i les nostres xerrades a Palma. A Ivette Nadal, Jay Ansill, Biel Mesquida, Toni Catany i Sebastià Alzamora per la seva amabilitat. A la Lola, qui va ser la primera en veure-m’hi espurnes de músic. També als meus professors de música de l’Escola Ponent de Granollers. A tots els meus amics del Conservatori de Granollers i de l’IES Antoni Cumella. A tots els mestres i amics de la Societat Coral Amics de la Unió qui m’han convertit en la persona que sóc avui. En especial als germans Vila. A la meva tutora del treball, per la seva paciència i la seva implicació personal. A totes aquelles persones que d’alguna manera o altre m’han ajudat a que aquest treball anés agafant forma. A tots ells i sobretot a totes aquelles persones que anònimes o no, van participar de qualsevol manera en el moviment de la Nova Cançó i a aquells que avui dia ho re- corden: Gràcies. IES Antoni Cumella 3 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó Índex Introducció ............................................................................................................................................... 6 1. La Nova Cançó ........................................................................................................................... 7 1.1 Sentiment d’autoafirmació ......................................................................................................... 7 1.2 Antecedents i inicis del moviment .......................................................................................... 8 1.3 Els Setze Jutges ............................................................................................................................... 10 1.3.1 Inicis i desenvolupament del grup .............................................................................. 10 1.4. Cançó protesta i censura ........................................................................................................... 13 1.4.1 Raimon .................................................................................................................................... 13 1.4.2 Pi de la Serra ......................................................................................................................... 15 1.4.3 La Nova Cançó com a lluita antifranquista ........................................................... 16+ 1.5 Dissolució dels Setze Jutges i final de la Nova Cançó .................................................... 18 1.6 Al voltant de la Nova Cançó ...................................................................................................... 20 1.6.1 Grup de Folk ......................................................................................................................... 20 1.6.2 Pau Riba i Jaume Sisa ........................................................................................................ 21 1.6.3 Teresa Rebull, Ovidi Montllor i Lluís Llach ............................................................... 22 1.6.4 Núria Feliu i Guillem d’Efak ............................................................................................ 24 1.6.5 Temples de la Nova Cançó .............................................................................................. 25 1.6.6 Canet Rock ............................................................................................................................. 26 1.6.7 Veus de la transició ............................................................................................................ 26 1.6.8 50 anys de la Nova Cançó ............................................................................................... 28 IES Antoni Cumella 4 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó 2. Maria del Mar Bonet: la veu del mar .............................................................. 29 2.1 Partint de Bellver ........................................................................................................................... 30 2.2 Què volen aquesta gent? 1968-1970 ..................................................................................... 32 2.3 L’èxit de l’Àguila negra i les seves conseqüències: 1971-1975 .................................. 34 2.4 La consolidació: 1976-1987 ........................................................................................................ 37 2.5 20 anys sobre els escenaris: 1987-1992 ............................................................................... 39 2.6 25 anys de música: 1992-1997 .................................................................................................. 40 2.7 30 anys de cançons: de la música folk a la World music ............................................... 42 2.8 De l’èxit de Raixa a la seva Terra secreta ........................................................................... 44 2.9 Tornant a Bellver ........................................................................................................................... 48 3. Maria del Mar Bonet: sinergies ............................................................................ 53 3.1 La poesia i la dansa ........................................................................................................................ 53 3.2 El Mediterrani i les col·laboracions ......................................................................................... 56 3.3 “Converses amb...” ........................................................................................................................ 58 Conclusió ................................................................................................................................................... 68 Annex 1: documents adjunts ............................................................................................................ 72 Annex 2: discografia ............................................................................................................................. 95 Annex 3: premis i distincions ............................................................................................................ 97 Annex 4: tria de poemes ..................................................................................................................... 99 Bibliografia i pàgines consultades a Internet ........................................................................... 101 IES Antoni Cumella 5 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó Diria que no tinc por, que, d'ella, en vaig encenalls. Tot crema i jo ho miro, mut, sense escarafalls: els blats i les palleres de la meva joventut. Calla, dolor: sóc ja de mi sols una resta, però encar és íntima festa sentir, de lluny, la veu del mar. La veu del mar Joan Vinyoli IES Antoni Cumella 6 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó INTRODUCCIÓ stem en democràcia. I malgrat alguns cops no ho sembla, la veritat és que tenim certs pri- vilegis que en altres temps no s’han tingut. Segurament, ara la societat no ho valora, però E a l’època de la dictadura franquista, amb molts menys instruments a l’abast dels que tenim ara, el nostre poble, que estava privat d’unes llibertats essencials, va fer una admirable tasca per lluitar contra allò que malmetia al poble i a la cultura catalana. Les generacions posteriors no hem aprofitat aquella feina que va dur a terme a nivell cultural la Nova Cançó. No cal lluitar contra un règim dictatorial per mantenir, potenciar i/o mantenir viva la nostra cultura. Durant els anys 50, 60 i 70, tota aquella gent que feia país en contra de la privació de les llibertats tenia un motiu per lluitar. Sembla ser que actualment no tenim cap motiu greu pel qual haguem de lluitar. Per tant, ens hem de preguntar si estem fent les coses bé. Aprofitem doncs, tots els mitjans que abans no es tenien per seguir defensant la nostra cultura. He volgut plasmar en aquest treball la vessant musical, també històrica, de la Nova Cançó i Maria del Mar Bonet. La primera part del treball és una recerca sobre la Nova Cançó. He cregut essencial tractar aquest tema d’una manera àmplia. Per mi, la Nova Cançó és el moviment cultural i de país més important a Catalunya del s.XX. Un moviment que encara deixa rastre i que les seves petjades, malgrat no veure-les, estan presents en el nostre dia a dia. No seria exagerat dir que a ells els devem que ac- tualment hi hagin molts grups de música i cantants en català. La segona i tercera ocupa l’eix principal del treball: la cantant Maria del Mar Bonet. Una artista que un cop acaba la Nova Cançó com a fenomen, i seguint en la seva manera de fer pel seu camí traçat, es converteix sense pretendre-ho, ja què ho fa per què li agrada i creu en això, en pionera en la recerca de noves possibilitats musicals a l’entorn de la Mediterrània, qui busca crear uns diàlegs musicals per les riberes d’aquest mar, convertint-lo en un fet d’absoluta
Load more

Recommended publications
  • THE VIVA GUIDE Barcelona Welcome To
    THE VIVA GUIDE Barcelona Welcome to_ This guide was produced for you by the Viva Barcelona team. Graphic Design by Carmen Galán [carmengalan.com] BARCELONA Barcelona is the 10th most visited city in the world and the third most visited in Europe after London and Paris, with several million tourists every year. With its ‘Rambles’, Barcelona is ranked the most popular city to visit in Spain and it now attracts some 7.5 million tourists per year. Barcelona has a typical Mediterranean climate. The winter is relatively mild and the summer is hot and humid. The rainy seasons are the once in between autumn and spring. There are very few days of extreme temperature, heat or cold. Every 24th September, Barcelona celebrates it’s annual festival, La Mercè – corresponding to the day of its patron saint. It comprises of some 600 events, from concerts and all kinds of local, cultural attractions including the human tower building, els Castellers, erected by groups of women, men and children, representing values such as solidarity, effort and the act of achievement. Children are the real stars of this tradition, they climb to the very top of the human castell expressing strength over fragility. 4 5 Since 1987, the city has been Passeig de Gràcia being the most Districts divided into 10 administrative important avenue that connects the districts: Ciutat Vella, Eixample, central Plaça Catalunya to the old Sants- Montjuic, Les Corts, town of Gràcia, while Avinguda Sarriá-Sant Gervasi, Gràcia, Diagonal cuts across the grid Horta-Guinardò, Nou Barris, diagonally and Gran Via de les Corts Sant Andreu, Sant Martì.
    [Show full text]
  • The Activities of the Institut Ramon Llull in the Con- Text of Multicultural Collaboration Between Spain and Russia
    THE ACTIVITIES OF THE INSTITUT RAMON LLULL IN THE CON- TEXT OF MULTICULTURAL COLLABORATION BETWEEN SPAIN AND RUSSIA M. Moseykina, Y. Moseykin, E. Kargovskaia, V. Kuznetsova Peoples' Friendship University of Russia (RUDN University) (RUSSIAN FEDERATION) Abstract Language is the main means of communication between people. It allows us to express thoughts and emotions, helps us learn and teach. Language is a basic way of culture and traditions transmitting, as well as solving many other vital tasks. The official motto of the European Union is "United in diversity". This means that the multitude of cul- tures, traditions and languages in Europe is a positive capital for the continent. Undoubtedly European countries are a prime example of linguistic and cultural diversity. In Spain along with Spanish (Castilian) there are four co-official languages: Catalan, Galician, Basque and Aranese. It has not been an easy task to conserve multilingualism in Spain. This is the result of a complex process of deliberate saving of cultural and linguistic identity both between different regions and peoples of Spain and in the international scene. In the European Union, Catalan is the 14th language by the number of speakers, in the other words, it is spoken much more often than languages such as Slovakian, Lithuanian or Danish. Catalan is co- official language in the Spanish autonomous regions of Catalonia, Valencia and the Balearic Islands. Also, it is the only official language of the independent state of Andorra. Moreover, Catalan is spoken in the French department of Pyrénées Orientales and in the Italian city of Alghero in Sardinia. Today, the main instrument for popularizing Catalan culture and conducting activities to the spread of Catalan language abroad is the Institut Ramon Llull.
    [Show full text]
  • Peru's Musical Heritage of the Viceroyalty: the Creation of a National Identity
    Western Washington University Western CEDAR WWU Graduate School Collection WWU Graduate and Undergraduate Scholarship Spring 2019 Peru's Musical Heritage of the Viceroyalty: The Creation of a National Identity Fabiola Yupari Western Washington University, [email protected] Follow this and additional works at: https://cedar.wwu.edu/wwuet Part of the Music Commons Recommended Citation Yupari, Fabiola, "Peru's Musical Heritage of the Viceroyalty: The Creation of a National Identity" (2019). WWU Graduate School Collection. 887. https://cedar.wwu.edu/wwuet/887 This Masters Thesis is brought to you for free and open access by the WWU Graduate and Undergraduate Scholarship at Western CEDAR. It has been accepted for inclusion in WWU Graduate School Collection by an authorized administrator of Western CEDAR. For more information, please contact [email protected]. Peru’s Musical Heritage of the Viceroyalty: The Creation of a National Identity By Fabiola Yupari Accepted in Partial Completion of the Requirements for the Degree Master of Music ADVISORY COMMITTEE Chair, Dr. Bertil Van Boer Dr. Ryan Dudenbostel Dr. Patrick Roulet GRADUATE SCHOOL Kathleen L. Kitto, Acting Dean Master’s Thesis In presenting this thesis in partial fulfillment of the requirements for a master’s degree at Western Washington University, I grant to Western Washington University the non-exclusive royalty-free right to archive, reproduce, distribute, and display the thesis in any and all forms, including electronic format, via any digital library mechanisms maintained by WWU. I represent and warrant this is my original work, and does not infringe or violate any rights of others. I warrant that I have obtained written permissions from the owner of any third party copyrighted material included in these files.
    [Show full text]
  • Catalonia Gastronomic Experiences INDEX
    Catalonia Gastronomic experiences INDEX Catalonia, gastronomic tourism destination 3 Map of wine and food tourism 4 We are what we eat 7 What will you find in this publication? 7 Catalonia, European region of gastronomy 2016 9 Catalan gastronomy 10 Ten ways to experience Catalan gastronomy 12 Brief history of Catalan gastronomy 14 Scenery, product, cuisine 16 Scenery to feast on 18 Catalan products with distinction 20 A food for every moment of the year 22 Try seasonal dishes 24 The kingdoms of good food 26 Cuina Catalana Brand 27 The galaxy of the Michelin stars 28 Going back to the essence with Slow Food 29 Gastronomic proposals 30 The markets: the cradle of gastronomy 32 Learning to cook, the other side of the apron 36 The favourite dishes of Catalonia 38 Oil tourism, three thousand years of oil 40 Fish tourism, farmers of the sea 42 Wine tourism, the secrets of wine 44 Other craft drinks 48 Hotels for licking your fingers 50 The museums, the showcase of our culture 54 Events, fairs and gastronomic festivals 58 Welcome to my farm, the origins 62 The most sustainable gastronomic tourism 64 © Photographs by order of pages: ACT 2, 6, 8, 10-11, 12, 13, 16-17, 18,19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 30-31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 59, 61, 62, 63, 64, 65, 66-67, 68, 69, 70, 71, 73, 74, 75, 76, 77, 81, 82, 83, 85, 86, 87.
    [Show full text]
  • Quaranta Anys De Cançons
    Número 1854. Del 7 al 13 de setembre del 2007. Any XLII. 0,50 € Quaranta anys de R E T cançons BA SA MARIA DEL MAR BONET. AN O La cantant celebra quaranta / J a. anys en el món de la cançó ci èn amb un nou disc i amb recitals es r P amb Miguel Poveda i amb l’Orquestra Simfònica del a st i v Vallès. / 2 a 9 e r ent ’ l ant r du , t e n o B r Ma del a i ELS EXÈRCITS CATALANS DEL 1714 / 14 VALLBONA DE LES MONGES / 18 VINT-I-CINC ANYS SENSE GRACE KELLY / 22 ON ANEM? / 29 Mar 2 S DOSSIER presència · Del 7 al 13 de setembre del 2007 presència · Del 7 al 13 de setembre del 2007 DOSSIER / MARIA DEL MAR BONET S 3 QUARANTA ANYS DE CARRERA. Maria del Mar Bonet viu intensament aquest 2007. Ha complert seixanta anys i celebra amb el disc Terra secreta i amb recitals amb Miguel Poveda i l’Orquestra Simfònica del Vallès quaranta anys de dedicació a l’ofici de cantar. XEVI PLANAS cap pista sobre les seves rela- ser mare si les circumstàncies G El periodista valencià Emi- cions sentimentals. Malgrat li haguessin permès oferir a un lio Garrido acaba de publicar que manté la seva intenció de possible fill l’escalf d’un pare a l’editorial Efecto Violeta el mostrar-se reservada en rela- amb qui ella hagués tingut llibre Voz de Mar/Veu de Mar, ció amb els seus amors, no li fa una relació perdurable.
    [Show full text]
  • Catalonia Vs Spain: a Desire for More Autonomy Has Led to a Surge of Independentism and a Divided Catalan Society
    Department of Political Science Chair of Political Sociology Catalonia vs Spain: A desire for more autonomy has led to a surge of independentism and a divided Catalan society SUPERVISOR CANDIDATE Noé Meiler Prof. Michele Sorice Matr. 0792 ACADEMIC YEAR 2017-2018 Table of Contents 1 Introduction ......................................................................................................................................... 3 2 History .......................................................................................................................................................... 3 2.1 Early History of Catalan Institutions: ........................................................................................................... 3 The Generalities .......................................................................................................................................................................... 3 2.2 The rise of “Catalanism” ............................................................................................................................. 4 Republicanism and Federalism.................................................................................................................................................... 5 2.3 The Franco Regime ..................................................................................................................................... 6 Primo De Rivera ..........................................................................................................................................................................
    [Show full text]
  • ROCKCOL.20* (Page 1)
    LLUÍS LLACH VIATGE A LA UTOPIA . ] ROCKCOL LECCIÓREVISTA DE BIOGRAFIES IL·LUSTRADES • NÚM. 20 • ANY V • TRIMESTRAL • 2,40 ¤ 20 Lluís Llach en una imatge que va ser portada de la revista ENDERROCK 10, el gener-febrer de l’any 1995. (Foto: Juan Miguel Morales). LLUÍS LLACH LA VEU DEL COMPROMÍS Girona (el Gironès), 1948 necessitats que se li han anat presentant obra transcendís més enllà dels límits La seva infantesa va transcórrer en un a cada moment. Compromès del tot amb naturals de l’idioma, com ho demostren poble del Baix Empordà, Verges, on el les idees nacionalistes i d’esquerres (va les més de cinquanta versions de seu pare feia de metge i del qual va arribar a formar part de les llistes “L’estaca” que s’han realitzat (veure arribar a ser alcalde. El gust per la electorals de Nacionalistes d’Esquerres), EDR 79, maig del 2002), algunes en música li ve de la banda de la seva també s’ha distingit per la seva lluita llengües com ara el polonès, l’occità, mare, i el fet de tenir un piano a casa contra el militarisme, per la insubmissió el basc, l’anglès o el francès. A més va marcar definitivament la seva vida. i a favor dels okupes, entre moltes altres. d’aquesta, altres cançons seves també Amb una extraordinària capacitat per Hi ha qui diu que, si hagués nascut als han estat versionades, en anglès, a la composició, Lluís Llach ha Estats Units, avui Llach seria un dels castellà o portuguès, per exemple. Des sabut ser en cada moment un cantant compositors més il·lustres de Hollywood.
    [Show full text]
  • Representative List
    Representative List Original: English and French CONVENTION FOR THE SAFEGUARDING OF THE INTANGIBLE CULTURAL HERITAGE INTERGOVERNMENTAL COMMITTEE FOR THE SAFEGUARDING OF THE INTANGIBLE CULTURAL HERITAGE Fifth session Nairobi, Kenya November 2010 NOMINATION FILE NO. 00364 FOR INSCRIPTION ON THE REPRESENTATIVE LIST OF THE INTANGIBLE CULTURAL HERITAGE IN 2010 A. STATE(S) PARTY(IES) For multi-national nominations, States Parties should be listed in the order on which they have mutually agreed. Spain B. NAME OF THE ELEMENT B.1. Name of the element in English or French This is the official name of the element that will appear in published material about the Representative List. It should be concise. Please do not exceed 200 characters, including spaces and punctuation. The name should be transcribed in Latin Unicode characters (Basic Latin, Latin-1 Supplement, Latin Extended-A or Latin Extended Additional). Human towers B.2. Name of the element in the language and script of the community concerned, if applicable This is the official name of the element in the vernacular language corresponding to the official name in English or French (point B.1.). It should be concise. Please do not exceed 200 characters in Unicode (Latin or others), including spaces and punctuation. Castells LR10 – No. 00364 – page 1 B.3. Other name(s) of the element, if any In addition to the official name(s) of the element (B.1.) please mention alternate name(s), if any, by which the element is known, in Unicode characters (Latin or others). — C. CHARACTERISTIC OF THE ELEMENT C.1. Identification of the communities, groups or, if applicable, individuals concerned According to the 2003 Convention, intangible heritage can only be identified with reference to communities, groups or individuals that recognize it as part of their cultural heritage.
    [Show full text]
  • Ritual and Contemporary Catalan Theater: the Work of La Fura Dels Baus
    Journal of Catalan Studies 2015/2016 Ritual and contemporary Catalan theater: the work of La Fura dels Baus Duri Long Goergia Institute of Technology Introduction One only has to witness a few hours of La Mercè in Barcelona to experience the inherent theatricality involved in traditional Catalan rituals. From the pyrotechnics and demonic costumes in the correfoc to the enormous papier-mâché masks in the xambanga de gegants, performance is central to many Catalan festivities. Although there is a well-developed body of literature discussing contemporary Catalan theater (George & London 1996; Feldman 2009) as well as literature discussing traditional Catalan rituals (Hernández 2005; Noyes 2003) there is little that explores more than a surface level relationship between these two genres of performance. This essay will investigate this connection by identifying key thematic and symbolic elements that are present in Catalan rituals and examining how these elements have influenced theater in the period following the end of Franco’s regime. Focusing on elements such as non-verbal theatrical devices, motifs of teamwork and social union, and the use of theatrical catharsis, this essay will look at the work of Catalan theater company La Fura dels Baus in order to explore the presence of Catalan ritual in their work and investigate some of the possible implications of this presence on Catalan cultural identity. Catalan Identity From a theatrical point of view – and from the narrow perspective allowed by this focus – the main concern in this area relates not exclusively to history or politics but to the notion of civic or cultural national consciousness.
    [Show full text]
  • Al Tall : 35 Anys De Música Mediterrània Des Del País Valencià
    MUSEU DE LA UNIVERSITAT D’ALACANT. MUA Rector de la Universitat d’Alacant IGNASI JIMÉNEZ RANEDA Vicerectora d’Extensió Universitària de la Universitat d’Alacant JOSEFINA BUENO ALONSO Director del Museu de la Universitat d’Alacant MAURO HERNÁNDEZ PÉREZ AL TALL, 35 anys IMATGE DE PORTADA Víctor Mansanet Boïgues Manuel Boix Exposició: AL TALL, DVD 35 anys de música mediterrània des del País Valencià Daniel Martín MUA, MUSEU DE LA UNIVERSITAT D’ALACANT Esguards.com octubre 2010 AGRAÏMENTS DISSENY I MAQUETACIÓ Manuel Boix Stefano Beltrán Bonella. MUA Soledad Desfilis COORDINACIÓ CATÀLEG I EXPOSICIÓ ISBN: 978-84-95990-74-7 Josep Forcadell Saport (SPV) Dipòsit legal: A-768-2010 Imprimeix: Quinta Impresión, S.L. ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC Màrius Gomis (SPV) © De l’edició, Museu de la Universitat d’Alacant. MUA © Dels textos, l’autor FOTOS © De les imatges i fotos, l’autor Soledad Desfilis L’Arxiu d’Al Tall Al Tall, contacte: [email protected] AL TALL 35 anys de música mediterrània des del País Valencià 3 Al Tall, una música oberta al món Els darrers 35 anys han canviat moltes coses al País Valencià, a Europa i al món. A Espanya, l’any 75 encara hi havia una dictadura, era un país d’emigració i encara no formàvem part de la Unió Europea. Europa estava dividida en dos blocs i sobre tot el món surava l’amenaça de la guerra freda. Però era també un temps de canvis i d’il·lusions. Era un moment en què eixia al carrer la realitat amagada durant el franquisme, i els pobles de l’estat descobrien que tenien una cultura, una llengua o unes realitats socials i econòmiques pròpies.
    [Show full text]
  • Aproximació a La Nova Cançó
    Aproximació a la Nova Cançó Apunts extrets, principalment, de l’entrada de la Viquipèdia dedicada a la Nova Cançó: https://ca.wikipedia.org/wiki/Nova_Cançó LA NOVA CANÇÓ La Nova Cançó va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans. Va ser un gènere nou, diferenciat del cant coral, del cuplet o de les cançons de muntanya i de clares arrels franceses —Brassens, Jacques Brel, etc.— i articulat com a moviment entorn de la reivindicació idiomàtica i d'uns pressupòsits ètics de caràcter democràtic. De forma paral·lela el Grup de Folk va reivindicar i difondre en català la música popular d'arrels anglosaxones. Context històric Per ubicar la importància històrica de la Nova Cançó cal recordar que només feia vint anys de l’ocupació franquista de Catalunya i "la repressió posterior contra la cultura catalana es pot definir sense pal·liatius com un genocidi cultural”. Van ser anys de misèria cultural, en què les iniciatives per a la recuperació cultural es produïen a l’exili o, en tot cas, de manera individual i sense massa transcendència pública. El 1957, Josep M. Espinàs va fer alguna conferència sobre "Georges Brassens, el trobador del nostre temps", del qual havia traduït les primeres cançons. El 1958 apareixen dos Eps que amb el temps seran considerats els primers de música moderna en català: Hermanas Serrano: Cantan en catalán los éxitos internacionales (La Voz de su Amo) i José Guardiola: Canta en catalán los éxitos internacionales (Regal). Aquests intèrprets, juntament amb altres com Font Sellabona i Rudy Ventura formen la prehistòria de la Nova Cançó.
    [Show full text]
  • Iutoruj'u H J
    UNIVERSITY OF ILLINOIS ... May.....7 ............. 19.8.Z... THIS IS TO CERTIFY THAT THE THESIS PREPARED UNDER MY SUPERVISION BY ....................................................... J.ulie...£aw.c.e.1;:t;........................................................ ENTITLED...HUto9.r....&.0.4..£ex.*^Manifestation3^ IS APPROVED BY ME AS FULFILLING THIS PART OF THE REQUIREMENTS FOR THE DEGREE OF..... ................................................................................................................................................ ALbar.t.. .P.oq.ueras mMayc Instructor in Charge A pproved:.. iUtoruJ'U h j HEAD OF DEPARTMENT OF...J.Yft9...?.®.^yi®.?B. 0*1364 HUMOR AND SEX MANIFESTATIONS OF CONFLICT IN THE URBAN WORLD OF QUIM MONZO BY JULIE FAWCETT THESIS for the DEGREE OF BACHELOR OF ARTS IN SPANISH College of Liberal Arts and Sciences University of Illinois Urbana, Illinois 1987 This work is dedicated to Carme Rey-Granger, who first inspired me to learn about her homeland, Catalonia. Moltes Grades! Special thanks to Albert Porqueras-Mayo, for your infinite patience and guidance. J.F. Urbana, April ’87. TABLE OF CONTENTS A brief history of Catalonia and the Catalan language. General information on the writers of Mthe generation of the seventies". Biographical information on Ouim Monzd. An analysis of the role of sex and humor in the short stories of Quim Monzo. 1 Catalonia is a region in northeastern Spain but a traveller in the countr\ must look beyond this area in order to enjoy a taste of Spanish culture because Catalcnia is
    [Show full text]