LLUÍS LLACH VIATGE A LA UTOPIA . ] ROCKCOL LECCIÓREVISTA DE BIOGRAFIES IL·LUSTRADES • NÚM. 20 • ANY V • TRIMESTRAL • 2,40 ¤ 20 Lluís Llach en una imatge que va ser portada de la revista ENDERROCK 10, el gener-febrer de l’any 1995. (Foto: Juan Miguel Morales). LLUÍS LLACH LA VEU DEL COMPROMÍS Girona (el Gironès), 1948 necessitats que se li han anat presentant obra transcendís més enllà dels límits La seva infantesa va transcórrer en un a cada moment. Compromès del tot amb naturals de l’idioma, com ho demostren poble del Baix Empordà, Verges, on el les idees nacionalistes i d’esquerres (va les més de cinquanta versions de seu pare feia de metge i del qual va arribar a formar part de les llistes “L’estaca” que s’han realitzat (veure arribar a ser alcalde. El gust per la electorals de Nacionalistes d’Esquerres), EDR 79, maig del 2002), algunes en música li ve de la banda de la seva també s’ha distingit per la seva lluita llengües com ara el polonès, l’occità, mare, i el fet de tenir un piano a casa contra el militarisme, per la insubmissió el basc, l’anglès o el francès. A més va marcar definitivament la seva vida. i a favor dels okupes, entre moltes altres. d’aquesta, altres cançons seves també Amb una extraordinària capacitat per Hi ha qui diu que, si hagués nascut als han estat versionades, en anglès, a la composició, Lluís Llach ha Estats Units, avui Llach seria un dels castellà o portuguès, per exemple. Des sabut ser en cada moment un cantant compositors més il·lustres de Hollywood. d’un petit poble de l’Empordà –o del del seu temps. Va jugar-se-la cantant És possible. Però tot i haver nascut en Priorat (Porrera)–, Llach ha fet música contra el feixisme en temps de la un país petit sense reconeixement per a tothom, per a tot el món. I se n’ha dictadura, i ha sabut respondre a les internacional ha aconseguit que la seva sortit amb nota. JOAQUIM VILARNAU A l’esquerra, temps d’escola de no gaire bons records. Lluís Llach va estudiar internat a La Salle de Figueres; en aquesta foto tot just tenia nou anys. (Foto: arxiu ENDERROCK). A baix, una imatge inèdita d’en Lluís amb pantalons curts i camisa i gorra marineres al port de Roses (l’Alt Empordà) amb la seva mare, Maria Grande. (Foto: arxiu Lluís Llach / Andréas Claus). onestedat, compromís, entrega, Foscor. Una sala enorme del Mas Pi, una masia coherència… Quatre paraules, entre situada al poblet de Verges (el Baix Empordà). moltes altres, que es repeteixen a Un piano i un nen d’uns deu anys. Els dits del l’hora de descriure Lluís Llach, nen recorren les tecles del piano, enèrgics unes el noi de Verges, l’empordanès, el vegades, suaus altres, creant melodies. El nen músic que el 6 de juliol del 1985 va encara no sap que repetirà infinitat de vegades aconseguir un rècord al camp del aquell mateix moviment en el futur. De fet, Barça: celebrar la convocatòria musical ni tan sols imagina que un piano serà el seu Hmés gran realitzada mai a Europa per un únic company inseparable, i que la veu de tots dos, cantant, en reunir cent mil espectadors en un la del piano i la del nen, passaran a formar part concert avui mític. Gairebé vint anys després de la banda sonora d’un país, petit, i de milers d’aquell recital, Llach segueix omplint recintes, i milers de persones que es faran pròpies les des de petits teatres fins a grans estadis, i la seves paraules. El nen tampoc sap que serà el TEXT OMAR JURADO seva veu segueix sent la de milers de persones. creador d’una de les cançons de lluita més importants de tots els temps, la qual titularà “L’estaca”, una cançó tan important, que hi haurà països que ignoraran que té un autor i la incorporaran al seu cançoner popular. Sense LLUÍS LLACH saber tot el que l’espera, el nen acaba de tocar, abaixa la tapa del piano i surt de l’habitació, a buscar els seus amics: en Josep Maria, CANÇÓ D’AMOR en Poncio, en Ramon i la Conxa, la filla dels propietaris de la Masia. Tota la colla, fent guirigall, se’n van cap a fora a jugar, amb A LA LLIBERTAT les bicicletes. És un dia d’estiu de 1957 i la jornada encara és llarga. LES PRIMERES PASSES Al nen li diuen Lluís Llach i Grande. Va néixer el 7 de maig de 1948 a Girona, fruit del matrimoni entre una dona molt bonica, la Maria, mestra d’escola, amb els orígens familiars a Porrera (el Priorat) i criada a la Barcelona burgesa dels anys trenta, i un metge, en Josep Maria, fill de terratinents, que arribarà a ser alcalde de Verges. Cinc anys després del naixement del seu germà Josep Maria arriba al món el petit Lluís, un nen de grans ulls melancòlics i especialment dotat per a la natació i, com descobrirà molt aviat la seva mare, per a la música, art en què és instruït des dels sis anys. “Vaig conèixer Lluís Llach quan ell tenia uns tretze anys, i jo setze. Acabava d’arribar amb la meva família a viure a Verges (l’Alt Empordà), i ell era fill ROCKCOL·LECCIÓ 4 El 1967 Lluís Llach va començar a fer els seus primers concerts com a integrant dels històrics Els Setze Jutges. (Foto: arxiu <www.lluisllach.com>) Dos anys després d’haver entrat a enginyeria abandona la carrera per matricular-se a econòmiques, uns estudis una mica més adequats a les seves aptituds i interessos, ja que durant els primers anys s’hi impartien cursos de filosofia o sociologia, entre altres assignatures. Immers en l’ambient universitari de mitjans dels seixanta, Lluís Llach pren plena consciència lingüística i nacional: “En Lluís i jo coincidim al primer curs d’econòmiques, envoltats d’un ambient en plena convulsió, molt polititzat i amb una gran importància del moviment estudiantil, on tots dos vam participar molt activament, militant en una organització que s’anomenava Unió d’Estudiants Revolucionaris. Una de les tasques que tenia encomanades en Lluís era traslladar la gent amb el seu cotxe, crec recordar que era un 600 vermell, per repartir octavetes o assistir a reunions”, rememora Antoni Castells, actual conseller d’Economia de la Generalitat A dalt a l’esquerra, encara que Llach era extremadament de Catalunya. tímid, la seva personalitat creixia a sobre d’un escenari, com el d’aquesta fotografia de finals dels anys seixanta. A dalt a la dreta, imatge inèdita de la seva joventut. Ja des EL JUTGE NÚMERO 16 de jove, Llach tenia unes conviccions polítiques sòlides. Aquesta etapa és clau a la vida de Lluís Llach, A la dreta, avui en dia costa de creure, però a finals dels anys seixanta els cantautors de la Nova Cançó eren venuts des del punt de vista personal i també artístic, també com un producte del pop, com es pot comprovar ja que continua component cançons i alimentant en aquesta portada d’un dels seus cançoners del 1968. la seva vocació musical. A la seva presa de (Fotos: arxiu <www.lluisllach.com>) consciència política/crítica definitiva s’hi afegeix el fet, coherent i natural en aquell moment, que el 1967 entra en contacte amb el grup intel·lectual Els Setze Jutges, exemple de posicionament polític i defensa de la cultura i la llengua catalanes; un autèntic grup de resistència contra la de l’alcalde. Ens vèiem sobretot els caps de dictadura, antecedent del que es començava setmana i durant les vacances, perquè ell a anomenar Nova Cançó, on molt aviat estava intern al col·legi de La Salle, a Figueres, destacarà. Josep Maria Espinàs, un dels un centre religiós on, segons explicava, no fundadors d’Els Setze Jutges, recorda “la seva ho passava gaire bé. Sempre se’l veia una veu extraordinària i el seu alt nivell artístic. mica turmentat, inquiet, amb un punt de Tenia tres cançons compostes i una d’elles rebel·lia respecte a la seva família, que era era “Que feliç era, mare”, que va fer amb el conservadora. Ja aleshores era un gran seu germà Josep Maria. A més, posseïa un apassionat, molt intel·ligent però molt poc excepcional equilibri entre timidesa i seguretat, analític. Sempre era el que més aguantava sota cosa que el feia molt atractiu sobre l’escenari”. l’aigua. És clar, aleshores no sabíem que ja D’aquesta manera, Lluís Llach passa a ser el tenia pulmons de cantant!”, comenta Ponç LA CONSCIÈNCIA POLÍTICA jutge número 16, l’últim, precedit per uns Feliu, amic de Lluís Llach i nét del popular El 1963, als quinze anys i un cop enllestit el joveníssims Joan Manuel Serrat, Maria del avi Siset de “L’estaca”, el responsable que batxillerat, Lluís Llach abandona definitivament Mar Bonet i Rafael Subirachs. Recolzat pels es despertés un primerenc sentiment l’internat de Figueres i es trasllada a Barcelona seus companys universitaris, debuta com a nacionalista en aquell adolescent: “El meu avi per estudiar enginyeria, deixant enrere l’univers cantant el 22 de març d’aquell mateix any, uns Narcís passava la setantena, però tenia molta tranquil i acollidor de Verges. A la ciutat comtal mesos abans de fer els dinou anys, a Terrassa, consciència i era molt fervorós. Moltes vegades s’està durant uns mesos a casa de la seva àvia en un concert amb Els Setze Jutges on, segons amb els amics jugàvem a casa meva, i el meu materna, però aviat se’n va a una pensió del barri ell mateix ha confessat més d’una vegada, es avi ens explicava les seves històries, així que de Collblanc, on conviu amb uns amics de Verges va passar tota l’estona “amb els ulls tancats i les en Lluís li va anar agafant afecte.