LLUÍS LLACH VIATGE A LA UTOPIA
. ] ROCKCOL LECCIÓREVISTA DE BIOGRAFIES IL·LUSTRADES • NÚM. 20 • ANY V • TRIMESTRAL • 2,40 ¤
20
Lluís Llach en una imatge que va ser portada de la revista ENDERROCK 10, el gener-febrer de l’any 1995. (Foto: Juan Miguel Morales).
LLUÍS LLACH LA VEU DEL COMPROMÍS Girona (el Gironès), 1948 necessitats que se li han anat presentant obra transcendís més enllà dels límits La seva infantesa va transcórrer en un a cada moment. Compromès del tot amb naturals de l’idioma, com ho demostren poble del Baix Empordà, Verges, on el les idees nacionalistes i d’esquerres (va les més de cinquanta versions de seu pare feia de metge i del qual va arribar a formar part de les llistes “L’estaca” que s’han realitzat (veure arribar a ser alcalde. El gust per la electorals de Nacionalistes d’Esquerres), EDR 79, maig del 2002), algunes en música li ve de la banda de la seva també s’ha distingit per la seva lluita llengües com ara el polonès, l’occità, mare, i el fet de tenir un piano a casa contra el militarisme, per la insubmissió el basc, l’anglès o el francès. A més va marcar definitivament la seva vida. i a favor dels okupes, entre moltes altres. d’aquesta, altres cançons seves també Amb una extraordinària capacitat per Hi ha qui diu que, si hagués nascut als han estat versionades, en anglès, a la composició, Lluís Llach ha Estats Units, avui Llach seria un dels castellà o portuguès, per exemple. Des sabut ser en cada moment un cantant compositors més il·lustres de Hollywood. d’un petit poble de l’Empordà –o del del seu temps. Va jugar-se-la cantant És possible. Però tot i haver nascut en Priorat (Porrera)–, Llach ha fet música contra el feixisme en temps de la un país petit sense reconeixement per a tothom, per a tot el món. I se n’ha dictadura, i ha sabut respondre a les internacional ha aconseguit que la seva sortit amb nota. JOAQUIM VILARNAU A l’esquerra, temps d’escola de no gaire bons records. Lluís Llach va estudiar internat a La Salle de Figueres; en aquesta foto tot just tenia nou anys. (Foto: arxiu ENDERROCK). A baix, una imatge inèdita d’en Lluís amb pantalons curts i camisa i gorra marineres al port de Roses (l’Alt Empordà) amb la seva mare, Maria Grande. (Foto: arxiu Lluís Llach / Andréas Claus).
onestedat, compromís, entrega, Foscor. Una sala enorme del Mas Pi, una masia coherència… Quatre paraules, entre situada al poblet de Verges (el Baix Empordà). moltes altres, que es repeteixen a Un piano i un nen d’uns deu anys. Els dits del l’hora de descriure Lluís Llach, nen recorren les tecles del piano, enèrgics unes el noi de Verges, l’empordanès, el vegades, suaus altres, creant melodies. El nen músic que el 6 de juliol del 1985 va encara no sap que repetirà infinitat de vegades aconseguir un rècord al camp del aquell mateix moviment en el futur. De fet, Barça: celebrar la convocatòria musical ni tan sols imagina que un piano serà el seu Hmés gran realitzada mai a Europa per un únic company inseparable, i que la veu de tots dos, cantant, en reunir cent mil espectadors en un la del piano i la del nen, passaran a formar part concert avui mític. Gairebé vint anys després de la banda sonora d’un país, petit, i de milers d’aquell recital, Llach segueix omplint recintes, i milers de persones que es faran pròpies les des de petits teatres fins a grans estadis, i la seves paraules. El nen tampoc sap que serà el TEXT OMAR JURADO seva veu segueix sent la de milers de persones. creador d’una de les cançons de lluita més importants de tots els temps, la qual titularà “L’estaca”, una cançó tan important, que hi haurà països que ignoraran que té un autor i la incorporaran al seu cançoner popular. Sense LLUÍS LLACH saber tot el que l’espera, el nen acaba de tocar, abaixa la tapa del piano i surt de l’habitació, a buscar els seus amics: en Josep Maria, CANÇÓ D’AMOR en Poncio, en Ramon i la Conxa, la filla dels propietaris de la Masia. Tota la colla, fent guirigall, se’n van cap a fora a jugar, amb A LA LLIBERTAT les bicicletes. És un dia d’estiu de 1957 i la jornada encara és llarga.
LES PRIMERES PASSES Al nen li diuen Lluís Llach i Grande. Va néixer el 7 de maig de 1948 a Girona, fruit del matrimoni entre una dona molt bonica, la Maria, mestra d’escola, amb els orígens familiars a Porrera (el Priorat) i criada a la Barcelona burgesa dels anys trenta, i un metge, en Josep Maria, fill de terratinents, que arribarà a ser alcalde de Verges. Cinc anys després del naixement del seu germà Josep Maria arriba al món el petit Lluís, un nen de grans ulls melancòlics i especialment dotat per a la natació i, com descobrirà molt aviat la seva mare, per a la música, art en què és instruït des dels sis anys. “Vaig conèixer Lluís Llach quan ell tenia uns tretze anys, i jo setze. Acabava d’arribar amb la meva família a viure a Verges (l’Alt Empordà), i ell era fill
ROCKCOL·LECCIÓ 4 El 1967 Lluís Llach va començar a fer els seus primers concerts com a integrant dels històrics Els Setze Jutges. (Foto: arxiu
ROCKCOL·LECCIÓ 6 El 1970 Lluís Llach va abandonar la discogràfica Concèntric per anar a “TINC UNA DATA Movieplay i aconseguir que la seva obra PENSADA PER PLEGAR. cantada en català tingués més difusió. EL FUTUR NO EL (Foto: arxiu
ROCKCOL·LECCIÓ 7 A l’esquerra i a dalt, en concert l’any 1971 acompanyat per Laura Almerich. Des de l’any 1969, la guitarrista no ha deixat d’acompanyar Llach als escenaris. (Foto: arxiu
primeres cançons, una mica sentimentals, no LA LLUITA PER presagien en absolut el Lluís combatiu del futur. LES LLIBERTATS El seu primer LP, Els èxits de Lluís Llach, editat L’any 1969 acaba per a Lluís Llach amb la seva el 1968, conté ja alguns dels seus temes clàssics. presentació oficial al Palau de la Música Acaba de néixer un dels personatges més Catalana, el 12 de desembre, amb les localitats incòmodes per al règim i es comença a forjar el exhaurides i davant la plana major de la crítica mite Lluís Llach. En aquestes circumstàncies, especialitzada, que el consagren com a un Concèntric i Els Setze Jutges queden petits per intèrpret de grandíssima qualitat. D’aquell al cantant, i és llavors quan passen per la seva recital, en sorgeixen dues fites importants: vida dues persones que seran definitives en per una banda, la gravació del disc Ara i aquí, la seva trajectòria artística, i també personal: i per l’altra, la trobada amb la guitarrista Laura Joan Molas i Núria Batalla, dos joves que Almerich, que havia anat a sentir-lo entre treballaven a Concèntric i que passen a ser els el públic. Avui, continua sent la seva eterna seus mànagers personals: “Amb en Lluís vam acompanyant musical i, més que això, la seva tenir una connexió immediata, ja que vam amiga, la seva còmplice; la seva germana. pensar que la Cançó havia d’autogestionar-se L’any 1970 porta Lluís Llach al seu debut a i no dependre de mecenes. S’havia de crear Madrid, al Teatro Español, amb els ecos del una infraestructura que funcionés i que no Procés de Burgos ressonant a l’ambient. A partir existia fins aleshores. Tots tres vam recórrer d’aquest moment comencen els autèntics personalment els barris i els pobles oferint els problemes per al cantautor, que ha de suportar recitals d’en Lluís, amb el seu cotxe. Era tot l’opressió franquista fins a límits tan absurds molt casolà, i els ajuntaments no posaven cap com que li prohibissin els recitals perquè facilitat, però la gent participava molt i fins i “solivianta al público con la mirada”. La prohibició tot ens ajudaven a enganxar cartells i repartir s’allarga durant quatre anys, en què decideix publicitat dels concerts. A més, hi havia el exiliar-se a París amb Joan Molas. A l’Estat problema de la censura. Recordo que “L’estaca” francès entra en contacte amb la resta d’exiliats va ser una de les cançons que al començament polítics de la dictadura, com la cantant Teresa la va passar. Quan la van prohibir ja era massa Rebull, i també amb artistes tan interessants tard, perquè tothom se la sabia de memòria. I com Pascal Comelade, a qui va conèixer a prohibint-la la van convertir en un clàssic, perquè Montpeller –on vivia el músic, que en aquell el públic la cantava als recitals a plena veu”, moment era un adolescent. Encara que el recorda Joan Molas, avui retirat de la professió. 1974 torna a actuar al Palau de la Música de
ROCKCOL·LECCIÓ 8 A l’esquerra, una imatge de Lluís Llach a París l’any 1973, on teatres tan importants com l’Olympia li van obrir les portes. A la dreta, Llach en un dels seus concerts més mítics, els dies 15 i 16 de gener del 1976 al Palau d’Esports de Barcelona. (Fotos: arxiu
Barcelona, després de quatre anys d’absència, en el seu cas, perquè fins aquell moment “HE ANAT COM UNA per presentar els temes del seu nou disc, I si s’havia atorgat a grans figures de la cançó ja MÀQUINA DE TREN canto trist, la data clau del seu retorn és el consagrades, com Léo Ferré o Leonard Cohen. DES QUE TENIA DINOU 1976. En aquell moment, el dictador Franco Llach va ser el primer cantant de poc més de ja ha mort i Lluís Llach inicia la seva nova trenta anys que va rebre el guardó. ANYS, I ENCARA etapa amb tres recitals al Palau d’Esports de La resta de la dècada està plena de discos ja NO HE PARAT” Barcelona, amb les noves forces polítiques i clàssics, i també marcada per un fet personal socials de Catalunya a primera fila del públic. molt dolorós, la mort de la seva mare a finals Aquest recital es plasma al disc Barcelona, del 1983, després d’un període llarg de gener de 1976 i per primera vegada totes malaltia. En el pla professional, el gran triomf les seves cançons passen la censura. de Lluís Llach durant aquests anys és el El compromís de Llach amb la lluita per la concert ofert el 6 de juliol del 1985 al mític llibertat torna a fer-se palès al seu treball camp del Barça (sobretot per al mateix Llach, discogràfic del 1977, Campanades a morts, un culé de tota la vida), on el van acompanyar inspirat pel dolor de l’assassinat de cinc joves dues veus significatives de la Cançó, Maria del obrers a Vitòria el 3 de març del 1976, així Mar Bonet i Marina Rossell. Aquell dia d’estiu, com als nous treballs que va presentar a finals Llach demostra que la Cançó, i sobretot ell d’aquesta dècada, on el cantautor denuncia les mateix, es troba en el seu millor moment, i curtes aspiracions de la nova classe política, que la lluita continua tenint sentit. Cal recordar més interessada a assumir llocs de poder que a que l’any següent, el 1986, Lluís Llach engega portar a bon port les reivindicacions populars. un procés judicial contra el president del govern espanyol, Felipe González, per violació GRANS OBRES, de promeses electorals, arran de l’entrada a PETITES CANÇONS l’OTAN. I el 1989 participa en el tancament de Els artificiosos i superficials vuitanta són anys dos dies organitzat per l’Associació de Cantants de compromís i lluita per a Lluís Llach, que i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana comencen amb tota una declaració d’intencions: (ACIC), a les dependències del Departament participant en un Festival Contra Eurovisió de Cultura de la Generalitat, juntament amb celebrat a Brussel·les, i editant el Verges 50, altres representants històrics de la Nova Cançó, una tendra mirada a la seva infantesa. Va ser en contra del tracte discriminatori que reben just un any després de rebre el prestigiós premi per part de les emissores públiques de la Luigi Tenco, a Sanremo (Itàlia), el 1979, com a Generalitat, Catalunya Ràdio i Televisió de millor cantant estranger; un premi excepcional Catalunya, TV3.
ROCKCOL·LECCIÓ 9 Lluís Llach va poder cantar l’any 1976 per primera vegada en molts anys a Barcelona sense que les seves cançons fossin prohibides per la censura franquista. Dels seus concerts al Palau d’Esports se’n va publicar l’històric disc Barcelona. Gener de 1976. (Foto: Colita) “JO NO VISC PER LA MÚSICA. LA CONVERSA, L’OBSERVACIÓ, M’INTERESSEN MOLT”
A finals del 1990, el trio Molas-Llach-Batalla i la solidaritat amb textos escrits a dues mans arriba a la seva fi per motius estrictament entre el poeta i el cantautor, i interpretat amb personals: “Per nosaltres el Camp del Barça va la participació de l’algeriana Amina Alaoui i ser l’últim concert que vam organitzar amb la grega Nena Venetsanou. Potser hauria estat il·lusió, perquè les coses estaven començant una bona idea estrenar-la el 1992, enmig de a canviar ràpidament, i va significar també l’especulació que va patir Barcelona en aquell l’acompliment d’un somni. Feia vint-i-quatre moment i els actes que se celebraven entorn anys que treballàvem amb en Lluís, van ser del vergonyós Quinto Centenario, però aquella anys de treball dur i de lluita, i estàvem molt cantata també va servir també per emocionar cansats. La veritat és que ell s’ho va prendre i conscienciar sobre la guerra de Bòsnia del molt bé i ens va arribar dir que no sabia com 1993. Fidel a la seva coherència i la seva línia l’havíem aguantat tant de temps”, confessa de pensament, Lluís Llach rebutja el 1993 la Núria Batalla. nominació al premi Príncipe de Asturias i el 1994 participa a Dublín en el Festival Les veus A dalt, a l’esquerra, el 1979 Lluís Llach va ser RECICLAR-SE O MORIR dels desapareguts, organizat per Amnistia guardonat al Festival Tenco de Sanremo (Itàlia) Sense que els reconeixements li pesin a les Internacional. Aquell mateix any es trasllada A baix, a l’esquerra, per obrir una nova dècada, butxaques, i estrenant una nova etapa, que a viure al poble de la família de la seva mare, Llach va compondre una de les seves millors inclou nou mànager (l’actual, Andréas Claus, Porrera, al qual dedicarà tot un disc l’any i més trencadores obres conceptuals, Verges 50. el seu organitzador habitual de concerts a següent, escrit també en col·laboració amb A la dreta, Lluís Llach en una actuació a Sant França i Alemanya), Lluís Llach continua Martí i Pol. Martí de Tous (l’Anoia), amb la formació habitual, treballant i el 1992 celebra els seus vint-i-cinc El final de la dècada dels noranta torna a ser l’any 1979. (Fotos: arxiu
ROCKCOL·LECCIÓ 11 A la dreta, dues imatges d’un Lluís Llach en la seva plenitud, a mitjans dels anys vuitanta. (Foto: arxiu
“SER VELL ÉS UN EL NOU MIL·LENNI cantautor: “En Lluís era l’únic amic d’en Miquel L’any 2000 assisteix al naixement d’una nova a qui aquest podia dir-li tot allò que pensava, OFICI COMPLICAT QUE declaració d’intencions de Lluís Llach en forma sense por d’ofendre’l. Les seves col·laboracions M’AGRADARIA FER de disc, la que és la tercera i serà (sense musicals amb en Lluís l’ajudaven a viure, saber-ho encara) l’última col·laboració realment, perquè el feien sentir útil. A en DES DE LA professional amb el seu amic Miquel Martí i Pol. Miquel li agradaven molt les presentacions, i SERENITAT” Es tracta de l’àlbum Temps de revoltes, compost estar davant del públic, encara que mai oblidava per a la cantata Germanies 2007 (on col·labora de qui era l’èxit”. Martí i Pol en l’elaboració dels textos) i quatre Actualment Lluís Llach segueix vivint a Porrera, temes més, entre ells els dos himnes que va i és possible veure’l passejant el seu gos Bitxo compondre per recaptar fons a favor del poble pels carrers del poble, o jugant al futbolí al de Kosovo. Com es veu, una reiterada aposta Cafè Antic, o supervisant la producció de vi per la solidaritat, l’amor, el diàleg, l’esperança, als seus cellers, Vall Llach, situats al centre la pau; en definitiva, la vida. de Porrera, una nova aventura a la qual dedica L’any 2003, Lluís Llach torna a fer una mirada molt de temps i energia, tot i ser un abstemi enrere i recupera tres de les seves grans obres convençut, i que ha revifat l’economia de per unir-les en un espectacle que anomena Porrera després dels terribles aiguats que Tríada: Viatge a Itaca, Verges 50 i Un pont de la van assolar el 1994. Salus Álvarez, exalcalde mar blava, tres peces capitals i significatives de Porrera i gerent dels cellers Vall Llach, ho del seu repertori que es presenten amb una resumeix així: “Quan en Lluís va arribar a espectacular posada en escena i amb dinou Porrera es va trobar amb un poble destruït, músics a l’escenari acompanyant el cantant al però ell ens va fer redescobrir el nostre propi Teatre Nacional de Catalunya. Contrastant amb espai. És una persona que exigeix perquè aquesta celebració, uns mesos més tard pateix s’autoexigeix, i sap que és important ser rigorós la pèrdua, compartida per tot el país, de l’amic en els projectes, tant en els personals com en Miquel Martí i Pol, que mor als 74 anys. els professionals. Té una capacitat immensa La vídua del poeta, Montserrat Sans, recorda de seduir companys perquè l’acompanyin en emocionada l’amistat de Martí i Pol amb el els seus projectes més interessants”.
ROCKCOL·LECCIÓ 12 El dia 3 d’octubre de 1981, a la Plaça de Bous de “ALS ANYS SETANTA VAIG DECIDIR QUE FARIA València es va fer un homenatge a l’escriptor i pensador TOTES LES CANÇONS D’AMOR EN NEUTRE” Joan Fuster, que havia patit un atemptat feixista el dia 11 de setembre. Davant de vint mil persones, van actuar Lluís Llach, Al Tall i Ovidi Montllor, entre altres músics, polítics, artistes i intel·lectuals. Llach va saludar Fuster en nom dels que “venim dels Països Valencians del nord”. (Foto: arxiu
ROCKCOL·LECCIÓ 13
Lluís Llach l’any 2002. (Foto: Juan Miguel Morales).
LLUÍS LLACH ROCKCOL.LECCIÓ] LLUÍS LLACH Mirant l’horitzó
TEXT JOAQUIM VILARNAU ROCKCOL·LECCIÓ: Ara estàs preparant la música algú compon, per molt malament que ho faci, de d’una pel·lícula sobre Salvador Puig Antich. És cop i volta arriba un moment en què se sent Déu, fent aquests temes instrumentals que obtens perquè és un creador. Et sents Déu en el sentit que He quedat amb Lluís Llach al Port Olímpic, davant més bons resultats davant de tu mateix? decideixes com vols que soni. Això provoca un d’un establiment de gelats. Arribo deu minuts LLUÍS LLACH: Jo faria una distinció entre la plaer magnífic. Ara, el plaer de la comunicació el abans de l’hora però ell ja hi és, parlant per satisfacció de la composició i la satisfacció una tens amb el públic. Diferenciaria molt el que és el telèfon. Quan penja em demana permís per fer vegada s’ha acabat l’obra. On sóc molt feliç és en plaer del desfogament creatiu i el que és la una altra trucada: “és que m’acaben de fotre el la composició, perquè no té la coacció terrible que possiblitat de comunicar-te amb la gent, que és cotxe”, aclareix. Li ha pres la grua municipal sempre implica la racionalització a través de les una altra història. però “fa la mateixa ràbia”, com diu ell mateix. paraules. La possibilitat de posar-me davant del RKL: En aquest cas hi ha un tercer element, que és Entrem a l’establiment que tenim al davant piano i començar a fer melodies i ambients i el públic. I, en principi, tu no el pots controlar. però el soroll no fa viable l’entrevista. Pensa posar-me al servei d’imatges és un plaer magnífic. L.L: No, però és per qui estàs controlant tot el una mica i pregunta si hi haurà fotografies. Li No haver de pensar què diré, de quin tema tractaré procés de composició, d’arranjaments i dic que no i em diu que anirem al seu vaixell i des de quin angle… En canvi pel que fa a l’obra d’interpretació. El públic és la finalitat. En tot això però que comencem a xerrar tot passejant pel acabada, no. Jo no estic més content de La forja hi ha una norma d’or, que és que quan compons port. Veiem el principi de la posta de sol des del final del port i, quan comença a fer una de un rebelde que de qualsevol altre disc meu. no has de pensar en la gent. Ara, una vegada has mica de fred, em convida a pujar a l’embarcació. En absolut. Precisament per la dificultat que té acabat de compondre, el destinatari ja no ets tu “Ara ja no tinc pis a Barcelona, i quan vinc fer les lletres, valoro molt els discos on hi ha text. mateix, és el públic. dormo aquí”. En acabar confessa que és la Per mi, el temps de fruïció és quan estic fent la RKL: Mentre compons demanes opinions de fora? primera entrevista que ha fet dalt del vaixell. música. Després, quan he de posar les paraules, és L.L: Quan estic component, mai. Quan he acabat, el temps de la reflexió, de patir, d’insistir, de refer… comença el procés de producció, i des de fa molts RKL: I ja posats a saber: ¿Quan gaudeixes de la anys he estat amb gent que considero que em fan màxima expressió, amb la composició i a l’estudi, una mirada especial des de fora que em sembla o sobre un escenari fent concerts? molt necessària. Fa molts anys, amb en Francesc L.L: M’ho passo bé en totes les ocasions. El que Burrull, però sobretot des de l’entrada d’en Manel passa és que són dos sentiments diferents. Quan Camp, que és molt transcendent per mi. Després
ROCKCOL·LECCIÓ 16 A l’altra pàgina i a l’esquerra, el compromís de Llach amb els moviments socials va quedar palès en l’enregistrament de la cançó “Insubmís”, del disc Torna aviat, el 1991, quan va convidar a cantar un grup d’insubmisos a l’exèrcit. (Foto: arxiu
ROCKCOL·LECCIÓ 17 RKL: Quina? L.L: Ni pensar-ho. Ja ho diré quan toqui. M’agrada ser sincer quan parlem d’aquestes coses. El futur no el plantejo gaire llarg, però no voldria fer-ne matèria d’especulació. RKL: Alguna altra vegada havies pensat una data i quan després ha arribat no ho has deixat? L.L: Fa molts anys hi va haver un moment en què vaig voler plegar. RKL: Va ser més o menys el 1979? L.L: Exacte, quan em van donar el premi Tenco. Vaig anar a buscar el Tenco sense saber què faria. Vaig fer un viatge molt llarg i després vaig anar al despatx dels meus representants, en Joan Molas i la Núria Batalla, i els vaig dir que plegava. I els he d’agrair moltíssim el fet que respectessin profundament la meva voluntat. RKL: Per quin motiu ho volies deixar, aleshores? L.L: Era completament diferent d’ara. Estàvem en plena transició, i la qüestió simbòlica i de compromís havia adquirit tanta importància que tenia una mena d’enyorança del que se’n pot dir la feina artística. Pensava ¿mai més podré sortir RKL: Aquestes reflexions sobre el que has viscut A dalt, fotografia de la sessió per al disc 9, a cantar i tot serà només ‘llibertat, amnistia i i has fet poden tenir forma de llibre? Has anat publicat el 1998. Una imatge dura per al Estatut d’Autonomia’? Era la feina que en aquell prenent notes del que has fet? seu disc més pop. (Foto: Peter Godry). moment havia de fer i n’estic molt orgullós però, L.L: No! A més a més tinc una memòria fatal. Em seria A baix, una imatge curiosa de Llach, adient artísticament, em deixava una mica frustrat. Vaig més fàcil escriure una novel·la! No ho he pensat mai. per a un disc com Rar, editat el 1994. reaccionar dient que plegava. Al cap d’uns mesos No em plantejo absolutament res. Vull començar (Foto: Peter Godry) me’n vaig penedir profundament i vaig demanar una nova aventura. A veure com accepto el fet evident perdó a tothom a qui havia dit adéu. de ser un vell, encara jove però vell, i com gestiono RKL: Com veus el teu futur fora de la cançó? els deu o quinze anys, si és que hi ha salut i molta Què faràs? sort, de vida que em queden. Ho vull viure profundament L.L: És molt difícil de saber, perquè serà una situació i no tinc gens de ganes de condicionar-ho dient totalment nova. He anat com una màquina de tren que compondré o escriuré. Ja ho veurem. des que tenia dinou anys i encara no he parat. No RKL: T’agradaria ordenar una mica l’obra que has fet? sé què em passarà quan pari. Primer, m’agradaria L.L: Ui, no, no no! Res, home, res! No fotis! N’estic plantejar-me la vida d’una altra manera, encara que fart, d’en Lluís Llach! No dono cap importància a només sigui per tenir dret a una certa serenitat, l’obra. Només en té perquè la gent m’ha estimat a que crec que em farà feliç. La pregunta és fins a través d’ella. No tinc ni retalls de diaris, ni revistes, quin punt enyoraré la comunicació. Potser hauré ni premis… No tinc ni els meus discos. Sort que de deixar oberta alguna vàlvula d’escapament per van fer aquell ‘rotllo’ espantós que és tota la poder anar a fer quatre crits de tant en tant. col·lecció completa… sinó no tindria res. RKL: Suposo que no deixaràs de compondre… RKL: Abans parlàvem dels poetes. Al darrer disc L.L: No ho sé. Sempre dic, i la gent se n’estranya, t’has deixat un poeta dels que vas musicar: Lorca. que jo no visc per la música. La música m’ajuda L.L: Ah, sí. És que tinc molts remordiments. La meva moltíssim a viure i és evident que m’ha marcat educació, que evidentment va ser per qüestions la vida, però no visc per la música. La conversa, polítiques sempre en castellà, un dels privilegis que l’observació, m’interessen molt. Hi ha una cosa em va donar va ser conèixer l’obra de gent com que no he fet mai, que és el repàs de les coses que Lorca o Machado. Per mi, Lorca va ser un poeta de he viscut i l’aprenentatge que s’en pot treure. No capçalera. Traduir-lo va ser un pecat mortal que ho sé. M’agradaria plantejar-me la vida d’una altra encara no m’he perdonat. Ho vaig fer en un moment manera. Admiro moltíssim Léo Ferré i Atahualpa molt determinat per a un disc en concret. M’agradava Yupanqui, que van morir a l’hotel abans d’anar a ser-hi perquè hi havia gent que admiro moltíssim, cantar o sortint d’un recital però, sincerament, trobo com Theodorakis, Moustaki, Chico Buarque…, i que ser vell és un ofici complicat que m’agradaria sobretot perquè pensava que era molt important fer des de la serenitat. He tingut la sort de que en un disc que CBS distribuiria per tot el món compondre molt i d’estar motivat, però arriba un hi hagués una cançó en català. Vaig agafar Lorca i cert moment de la vida en què un ho ha de deixar. el vaig traduir. Déu meu, espero que quan me’n vagi Per prudència, per bon gust, per respecte al ridícul… cap allà dalt o allà baix no m’ho tingui en compte!
ROCKCOL·LECCIÓ 18 “AL SISTEMA CAPITALISTA, LA TEVA PLUSVÀLUA CORRESPON A LA POBRESA DE MOLTA GENT”
RKL: Quan es parla de Llach sempre es treuen a la llum les relacions amb els altres membres de la Cançó. Es diu ‘en Llach i en Serrat no es parlen’, o ‘en Llach i en Raimon no es poden veure’. Què hi ha de cert i què hi ha de mite en això? L.L: Hi ha molt de mite. És una qüestió de bones vibracions, coincideixes més amb unes persones que amb unes altres. Hi va haver una època en què jo era cul i merda amb en Quico, després cadascú va anar pel seu costat; amb la Maria del Mar Bonet… Hi ha hagut gent que he apreciat i admirat molt però que en canvi no hem estat mai amics, com l’Ovidi o el mateix Raimon. Però els tinc un respecte absolut perquè crec que la Cançó no es podria explicar sense ells. Hi ha molta mitologia, i en el meu cas n’hi ha molta per una suposada competència amb en Serrat que no té gaire explicació. Crec que no és un problema artístic sinó ideològic. No d’ideologia social sinó respecte al nacionalisme. Jo era monolingüista recalcitrant, pensava que la nostra cultura necessitava una militància activa… I ho segueixo pensant, o sigui que ens tornaríem a barallar. Ell va preferir cantar en castellà i en català pels motius que fossin. Això ens va enfrontar i és evident que, mentre hi ha hagut aquest enfrontament i sobretot en aquell temps, procuràvem no cantar junts. En aquella època era molt difícil explicar el perquè de les coses. No podies explicar per què cantaves només en català d’una manera clara, perquè et censuraven o et fotien a la garjola. Per tant, havies de mantenir aquestes conviccions amb actituds molt maximalistes. Però vaja, les segueixo mantenint. RKL: En tot cas és difícil veure una fotografia recent teva amb en Raimon o en Serrat. L.L: Amb en Raimon en trobaries centenars. El que passa és que quan ell fa el concert al Palau Sant Jordi no ens convida ni a mi ni a la Maria del Mar, pel motiu que sigui. Però amb en Raimon, sincerament, totes les fotos, abraçades i complicitats que facin falta. Ideològicament no tenim cap problema i em sembla una persona absolutament coherent. A nivell personal és diferent. En Raimon ve d’un altre món, té el seu àmbit. Procedim de móns musicals molt diversos. Hi ha una relació de complicitat i de respecte per la feina i per tot el que ell representa. RKL: Fa un moment parlaves de la censura. Hi vas tenir problemes seriosos. L.L: I tant. Van durar des del 67 fins al 76, tocant el 77. Franco s’havia mort però aquestes coses seguien funcionant. La censura ocupava un paper molt important, era un mecanisme que ens perseguia tant, que ha condicionat totalment la meva manera d’escriure lletres. O sigui, que jo avui en dia encara escric lletres que són la conseqüència de tot allò; els sobreentesos, les metàfores… T’habitues a fer unes formulacions que, curiosament, crec que van ser molt positives. Per exemple, havies de defugir el pamflet, havies d’entrar al món dels segons Les portes del Gran Teatre de Liceu s’han obert dues vegades per a la música de Lluís Llach. La primera va ser en dos concerts del 1979 a les festes de la Mercè, i la segona, el 3 de novembre del 2002, per presentar el disc Jocs, amb una escenografia del seu col·laborador Lluís Danés, que després va ser utilitzada en un dels escenaris del Fòrum 2004. (Foto: Xavier Mercadé). ROCKCOL·LECCIÓ 19 A dalt a l’esquerra, fotografia corresponent a la sessió per a l’especial d’ENDERROCK dedicat al disc Temps de revoltes, l’any 2000. (Foto: Juan Miguel Morales). A dalt a la dreta, aquell àlbum incloia Germanies 2007, un cant als Països Catalans que seria la seva darrera col·laboració amb el poeta Miquel Martí i Pol, amb la veu de la cantant cubana Lucrecia. Aquesta cantata es va presentar a València el 6 de maig del 2000 i a Barcelona el fatídic 11 de setembre del 2001. (Foto: Xavier Mercadé). A baix a l’esquerra, Llach va participar a l’espectacle Quinze altres veus del 15è festival Altaveu, el 13 de setembre del 2003, on va interpretar al piano una adaptació al català de la cançó “Perlimpinpin” de la francesa Barbara. (Foto: Xavier Mercadé)
ben remunerada perquè he guanyat els diners que RKL: Et molesta la teva dimensió de personatge la gent m’ha donat venint-me a veure. Em sembla públic? que no he explotat ningú, que els he guanyat d’una L.L: Mira, recordo un dia amb en Miquel Martí i manera original, però és igual, això no em neteja Pol. Vaig anar a casa seva i ell tenia una visita de de res. Al sistema capitalista, la teva plusvàlua dues fans. En contra del que molta gent es pensa, correspon a la pobresa de molta gent. Ho sé, ell ja era arxiconegut abans que treballéssim m’he habituat a viure bé, però al mateix temps plegats. Una d’elles, que estava molt impressionada he intentat que la pell no se’m fes dura ni freda. de veure’ns tots dos junts, de cop i volta, ens va Ho vaig entendre als vint anys, després d’omplir dir: “Però què sentiu vosaltres? Un és un poeta el meu primer Palau de la Música. En lloc de cobrar immens, el més llegit, i l’altre és un cantant molt les 800 pessetes que cobraven Els Setze Jutges conegut i estimat per la gent. Què sentiu?” Com significats, de les metàfores, de les referències… vaig passar a cobrar-ne 2.500, i en aquells temps que jo tenia més facilitat per parlar, vull dir facilitat crear un món propi. D’això, la Cançó n’està plena d’estudiant jo vivia amb 5.000 pessetes al mes. mecànica, vaig respondre: “Senyora, sentim la d’exemples. Raimon diu la ‘nit’ però no era la nit, Passar a cobrar-ne quinze o vint mil eren molts mesura exacta de la nostra mediocritat”. En era una altra cosa. Jo feia servir molt la paraula diners. Des dels vint anys, el que he fet per Miquel em va fer la mirada més maca que li ‘vaixell’ i no em referia a un vaixell sinó al país. intentar mantenir una certa coherència és dedicar recordo. A partir d’aquell dia ens vam entendre Tot això ens ha quedat marcat. En aquest aspecte molts i molts recitals a causes en les quals crec. perfectament. estic agraït… [riu], però eren uns fills de puta i que RKL: Per exemple amb la teva vinculació al Casal RKL: Com és Lluís Llach a casa seva? se’n vagin a parir panteres. Per això hi havia una d’Infants del Raval. L.L: Sóc el cul d’en Jaumet. Em costa molt parar. interpretació tan oberta de les cançons. Per exemple, L.L: Sí, i amb infinitat de coses més… Si em M’agrada passejar entre les vinyes, anar amb la a mi que em feia gràcia definir-me com anarcomarxista, desgravessin tots els recitals benèfics que he fet, Gertrudis –un dos cavalls– a dalt d’una muntanya… o sigui d’esquerres i nacionalista molt radical, aquesta societat em deuria… [riu] El gran problema Sóc molt neguitós, molt més del que sembla. i quan em cantaven “Cal que neixin flors a cada no és el confort en si mateix. Tant de bo tothom Darrere aquesta persona abúlica no hi ha cap instant” a les esglésies, d’una banda m’afalagava, pogués viure amb comoditats. El problema és el virilitat sobredimensionada però sí que hi ha un però de l’altra em posava molt nerviós. A la llarga, confort en situació de privilegi, que provoca un cert nervi. Tot això és molt contradictori perquè la nostra manera de fer lletres va tenir molta canvi d’estructura mental cap a l’aburgesament. també m’agrada molt l’observació. M’agrada importància, perquè ens va fer reflexionar moltíssim. M’emprenyaria haver caigut en tot això. Ara, asseure’m davant de la finestra de Porrera i veure Per exemple, als anys setanta vaig decidir que faria privilegis econòmics? Amb vint-i-dos o vint-i-tres passar els núvols. ‘Passen els núvols per la totes les cançons d’amor en neutre. Això em va anys era un dels cantants més coneguts del país Sentiu…’, comença la cançó “Porrera”, i és perquè posar davant de problemes immensos. Si alguna i em venien a veure dues mil o tres mil persones la vaig fer així. També m’agrada l’observació de vegada arribo a ser un gran lletrista, que no hi a cada concert. Jo no cobrava ni catxet, sinó que l’ésser humà. N’estic enamorat. I no perquè pensi aspiro, serà gràcies a tot això. anava a percentatge per evitar tots aquests que és un cúmul de virtuts, sinó que el que RKL: Sempre es critica la gent d’esquerres que viu problemes. De diners en efectiu no en tinc, però m’enamora és precisament el munt de contradiccions confortablement. Tens un vaixell, una empresa que tinc un vaixell, he tingut cases a l’Empordà, a que té. Em puc estar una hora mirant una velleta, fa vi… Es pot cridar la revolució des del confort? Barcelona, he viatjat… És una contradicció? Sí. mirant tots els seus gestos. Crec que sóc molt L.L: És molt difícil, realment. He fet una feina molt Amb això es pot cridar la revolució? Sí. intranquil però dintre d’una serenitat.
ROCKCOL·LECCIÓ 20 Lluís Llach l’any 2002 mirant sempre endavant, mai enrere. (Foto: Juan Miguel Morales). RKL: Cuines tu mateix? L.L: Sí. Ho faig perquè, en un moment determinat de la meva vida, vaig córrer perill si no seguia una dieta molt estricta. Em vaig acostumar a fer-ho jo, i això ha resultat molt pràctic, perquè em dóna independència. Quan he conviscut amb algú altre, sovint la parella no cuina i he seguit fen-ho jo. RKL: Quin és el plat que et queda més bé? L.L: El que faig molt bé són els arrossos i les ‘fideuàs’. A més els faig només amb vegetals. Treballo molt amb l’all i la ceba, però sobretot amb l’all. La gent queda molt satisfeta. RKL: I el vi? En proves, del teu? L.L: Sí, encara que a mi el vi no m’agrada gaire. He après molt a tastar-lo, perquè vaig haver d’entendre què era fer vi i què volia dir un gran vi. Tastant-ne un puc saber si és de qualitat o no i què li passa. RKL: Això és, simplement, una qüestió d’educació? L.L: Sí, molt d’educació. Vaig estar dos anys aprenent-ne i després va ser amb la pràctica. A una terra com el Priorat el most és extraordinari. Després, vinificar es pot fer més bé o més malament, però el gran privilegi del Priorat és que la seva qualitat és molt alta. No és una qüestió de tecnologia ni d’enologia ni res d’això, encara que això també hi intervé; és una qüestió de la terra. Però en realitat jo sóc un abstemi. Mai no havia pensat de fer vi. Estic fent vi perquè hi havia hagut unes inundacions a Porrera. Ara estic emmerdat i empenyorat fins al coll. I amb una sort fantàstica, perquè el nostre vi ha tingut molt de reconeixement. Només un 25 o un 30 per cent del que fem es queda a l’Estat espanyol; la majoria se’n va als Estats Units, a Alemanya… Se’ns considera un dels vint-i-cinc millors cellers del món; alguna vegada ens han triat un vi com el millor d’Europa… RKL: I, és clar, no hi té res a veure que tu siguis un reputat cantautor. L.L: Al revés. Al món dels vins de gran èxit això ha estat un fet desfavorable. RKL: T’impliques en el procés? Vigiles la vinya, tastes el raïm… L.L: Sí, sí. Aquesta feina la fem jo i el gerent. Som, segurament, el celler d’Europa que verema més tard. Avui [11 de novembre] encara tenim el cabernet al cep. No hi ha ningú més al Priorat que encara no hagi veremat, i aquesta és, normalment, la darrera regió europea a veremar. Porrera és l’últim poble a fer-ho i el Celler Vall Llach, l’últim de Porrera. RKL: Per quin motiu? L.L: Així s’aconsegueix una maduresa estructural que hi dóna una qualitat extraordinària. RKL: No t’he preguntat temes de política com la “EL PROBLEMA ÉS EL CONFORT EN SITUACIÓ polèmica del català i el valencià… DE PRIVILEGI, QUE PROVOCA UN CANVI L.L: És que és una discussió per a gent inculta o retardada. Des de la cultura no s’ha de perdre ni D’ESTRUCTURA MENTAL CAP A L’ABURGESAMENT. un moment en això. Es veu que des de la política M’EMPRENYARIA HAVER CAIGUT EN TOT AIXÒ” sí que s’ha de fer.
ROCKCOL·LECCIÓ 21 DISC A DISC
TEXT JOAQUIM VILARNAU Viatge a Itaca (Movieplay, 1975) I amb el somriure, la revolta (Ariola, 1982) Llach consolida el seu prestigi com Un altre cop la primera cara del disc a compositor amb la presentació està tota dedicada a un sol tema. d’aquest disc. La cara A conté una En aquest cas és el llibre de poemes sola cançó, per bé que dividida en de Miquel Martí i Pol L’àmbit de tots tres fragments. El primer és una els àmbits. És la primera vegada que adaptació del poema “Ítaca” de Kavafis traduït per Carles musica versos del poeta de Roda de Ter. A la segona Riba. L’excepcionalitat de l’obra, però, no amaga altres cara presenta una cançó contra els horrors de la guerra temes importants, com “Abril 74”, dedicat a la Revolució (“Infant de Beirut”), una contra el feixisme (“Ells són dels Clavells que van fer els militars portuguesos. aquí”), un poema amorós (“Som tu i jo”) i un particular crit de revolta (“I amb el somriure, la revolta”). Els èxits de Lluís Llach (Concèntric, 1968) Barcelona. Gener de 1976 El debut discogràfic de Lluís Llach (Movieplay, 1976) T’estimo (Ariola, 1984) va ser a través dels petits discos de El retrobament de Llach amb el públic Un disc amb cançons que refermen 45 rpm. El primer LP és un recull català després de nou mesos de el compromís de Llach. El títol del d’aquests senzills, i ens mostra un prohibicions. La mort del dictador treball està extret de la cançó “Amor Llach que encara no ha acabat de permet aquest concert, però la particular”, una declaració d’amor definir del tot el seu camí. Al costat de grans peces tensió encara es palpa a l’ambient. Els crits de “Llibertat, i d’agraïment al públic. Hi ha un com “Cal que neixin flors a cada instant” o “L’estaca”, amnistia i Estatut d’Autonomia” s’alternen amb les poema de Pere Quart (“Corrandes d’exili”) i un n’hi ha d’altres de més vacil·lants. Reeditat per Edigsa cançons. Hi ha moments d’especial emoció, durant ambiciós tema, “I ara de nou”, sobre la fraternitat amb un canvi de portada. la interpretació d’“Abril 74” i sobretot de “Silenci”. feta des de la identificació nacional.
Ara i aquí (Movieplay, 1970) Campanades a morts (Movieplay, 1977) Maremar (Ariola, 1985) Un disc amb dues parts ben La policia metralla una assemblea La mort de la mare del cantant és el diferenciades: el repàs d’alguns dels laboral al País Basc i moren tres motiu a l’entorn del qual gira el disc. seus èxits i la presentació de noves persones. La indignació pels fets fa Cançons com “Cant de l’enyor”, “Un cançons. L’edició original conté una que Llach es proposi un altre gran núvol blanc”, “Nin non” o la mateixa versió instrumental de “L’estaca” repte: un rèquiem. Igual que amb “Maremar” hi fan referència de –estava prohibit cantar-la però no tocar-la–, i entre les Viatge a Itaca, la primera cara del disc es dedica per manera més o menys directa. Un dels moments cançons noves hi ha “Irene”. La reedició que se’n va complet a la cançó que li dóna títol, i que també màgics del disc és la intervenció de Marina Rossell fer ja no conté aquestes dues cançons, que han estat s’estructura en diverses parts. La cara B presenta un i Maria del Mar Bonet al “Cant de l’enyor”. substituides. Totes les edicions posteriors, inclòs el altre dels temes més estimats pel públic, “Laura”, CD, presenten aquesta segona versió. un homenatge a la guitarrista de Llach, així com un Camp del Barça. 6 de juliol de 1985 poema de Josep Maria de Sagarra i una adaptació (Ariola 1985) Com un arbre nu (Movieplay, 1972) lliure de Kavafis aquí titulada “A la taverna del mar”. Un concert irrepetible com el que Un bon treball de Lluís Llach que el cantant va fer al camp del Barça l’ajuda a completar la seva personalitat El meu amic, el mar (Ariola, 1978) havia de tenir traducció en disc. Els artística. Hi trobem temes emblemàtics, La Mediterrània és present a la directes a l’Olympia i el Gener del 76 com “Cançoneta (La gallineta)” o la majoria de temes del disc. Les lletres eren més carnals; el Camp del Barça és més cerebral. cançó que dóna nom al disc. També hi del mateix Llach i el poema de Serveix per posar al dia algunes cançons antigues ha un tema instrumental dedicat a Ernesto Che Guevara Sagarra “Cançó de rem i de vela XII” (“El jorn dels miserables”, “Que tinguem sort”…). (“Comandante”), i al final hi trobem “Bon senyor”, dedicat ajuden a crear aquesta atmosfera a la censura, que originalment portava per títol “Bon censor”. marítima. La instrumental “Salpar” és un assaig de Astres (CBS, 1986) música descriptiva que més tard completarà al disc Un nou trencament en l’obra de Lluís Llach a l’Olympia (Movieplay, 1973) Verges 50. Entre els indispensables hi ha “Venim del Llach. Astres és un disc conceptual, El Teatre Olympia de París és el lloc nord, venim del sud” i “Companys, no és això”. amb només cinc cançons (“Astres”, mític de pelegrinatge per a tots els “Sol”, “Lluna”, “Terra” i “Alè”), grans intèrprets de cançó d’autor del Somniem (Ariola, 1979) que donen coherència al treball. moment. El concert de Llach –com Un disc que descol·loca els seguidors En realitat, però, el canvi és només formal, i Llach el d’altres intèrprets catalans (Ovidi, habituals del cantant. D’una banda, continua refermant els seus compromisos adquirits: Maria del Mar Bonet)– queda enregistrat. A l’Estat conté temes tendres com el poema la lluita per la pau, contra la pobresa… francès en surt un disc doble (amb el nom de L’estaca), de Joan Fuster “Criatura dolcíssima” mentre que al sud de les Alberes l’àlbum és d’un sol i d’altres amb alguns tocs biogràfics, Geografia (CBS, 1988) disc. Un àlbum que documenta un moment màgic. com “Darrere les muntanyes” i “Vida”. Però de l’altra Un disc de transició. Encara que experimenta, amb “Encara”, “La mula sàvia” i sobretot hi ha moments de gran nivell I si canto trist… (Movieplay, 1974) amb “Somniem”. Un disc en què preparava el comiat. (“Palestina” i la nova versió de Un dels àlbums essencials de la “Com un arbre nu”), apostes com discografia de Llach. Conté la musicació Verges 50 (Ariola, 1980) “Amor que m’ets amic” (dedicada de poemes de Joan Salvat-Papasseit Un nou repte ambiciós, del qual a Salvador Allende) o “La vella Winnie” (dedicada a (“La casa que vull”) i de Màrius Llach se’n surt amb nota. La primera l’esposa de Nelson Mandela) no acaben de funcionar. Torres (“Cançó a Mahalta”), i entre cara del disc és tota instrumental, Fins i tot un gran tema com “Bambolines” haurà d’esperar els temes propis cal destacar “I si canto trist”, “Vaixell i ens ajuda a reviure l’ambient de abans de ser interpretat amb tota la seva bellesa. de Grècia”, “Que tinguem sort” o “Si arribeu”. Verges (Baix Empordà) a principis dels anys cinquanta. Cançons com “Tema del vent”, “Tema del mercat a la plaça” o “Tema de la processó” ROCKCOL·LECCIÓ 22 són veritables exemples de la música descriptiva. ALTRES ENREGISTRAMENTS: “La barca” i “El parc”, al senzill La barca (Concèntric, 1967). “Nit de somni”, al senzill Damunt d’una terra (Concèntric, 1968). “Res no ha acabat”, al senzill Irene (Movieplay, 1969). “Una il·lusió (tot sovint… escolto històries que em parlen d’esclaus)”, La forja de un rebelde (CBS, 1990) Nu (Picap, 1997) al senzill Una il·lusió (Movieplay, 1969). Banda sonora de la sèrie de Per celebrar els trenta anys dedicats a “Somni” i “Cels trencats”, al senzill Somni (Movieplay, 1970). “Els negres (norma i paradís)”, a Poetas en Nueva York (CBS, 1986). Televisió Espanyola amb el mateix la cançó, Llach presenta l’espectacle “Alba lluminosa”, a Tu frialdad. Homenaje a Jesús de la Rosa nom, dirigida per Mario Camus. És Nu, que, gravat en directe, es converteix (Fonomusic, 2000). “És Nadal” (amb Gossos), a Altres cançons de Nadal II (Música Global, 2002). l’únic disc de Lluís Llach que no es en aquest disc. Es tracta d’un recull troba en format de CD. de cançons significatives de l’autor, que surt a l’escenari sense l’acompanyament de cap COL·LABORACIONS: Torna aviat (CBS, 1991) músic. El piano –i ocasionalment la guitarra– tocat pel Els Xipis (Concèntric, 1971): lletra, música i arranjaments d’“El padrí Aquest disc és ben diferent d’altres mateix Llach és l’únic instrument que embolcalla la seva s’adorm”. Reinald Dedies (Gr. Cabestany, 1971): arranjaments. Hamster veu. Cal destacar la inclusió d’un tema inèdit: “Al teatre”. (Movieplay, 1972): arranjaments de dos senzills. Teresa Rebull treballs del cantautor. Un tema (Productora, 1973): col·laboració als arranjaments. Ramon Muntaner dedicat a l’amistat de Miquel Martí (Edigsa, 1974): arranjaments i piano a “No convé que diguem el i Pol (“Roda”) marca la personalitat 9 (Picap, 1998) nom”. Pi de la Serra a l’Olympia, de Francesc Pi de la Serra (Basf, 1975): piano a “Homenatge a Big Bill Broonzy” (disc en directe). de l’àlbum, que també inclou una És un disc on Llach torna a mostrar Hello Dolors!, de Dolors Laffitte (Edigsa/Pebrots, 1975): lletra i interessant cançó d’enyorança, “Torna aviat”. A més, diferents cares. Hi ha cançons de música de “Somni d’alba”. Si volíeu escoltar, de Marina Rossell (CBS, 1977): arranjaments, direcció musical, clavicèmbal, guitarra, hi ha dues cançons que Llach manlleva d’altres autors gran força i sensibilitat, com “Un efectes especials, percussió i segones veus. Barca del temps, de (“La idea podria enamorar-te”, de Joan Amèric) i cinema paradís, si us plau”, “Una Marina Rossell (CBS, 1985): arranjaments a “Pirates i bandolers” i “Enamorar enamora”, arranjaments i col·laboració a la veu a “Quan (“Dona’m sa mà”, de Maria del Mar Bonet). finestra al mar”, “Novembre” o tothom viurà d’amor” i arranjaments i clavicèmbal a “Campanes a “Tendresa”, i a l’altre extrem hi trobem un nou intent l’ermita”. Batecs d’ocells, de Josep Tero (Picap, 1986): arranjaments Ara, 25 anys en directe (Picap, 1992) d’acostament a la cançó humorística (com ja havia fet a “Batecs d’ocells” i sintetitzador i arranjaments a “Cançó de remar”. Gavines i dragons, de Maria del Mar Bonet (Ariola, 1987): música Un disc doble que recull algunes de abans amb “La mula sàvia” o “Esquizo-club”). i veu a “La casa de l’amic”. Tornar a l’aigua, de Joan Amèric (CBS, les seves peces més populars. Entre 1989): arranjaments, piano, sintetizadors, sàmplers i producció. Despertaferro, de Carles Cases (Audiovisuals de Sarrià, 1990): les novetats hi ha dues cançons, Temps de revoltes (Picap, 2000) col·laboració a la composició d’“Onades” i “Cançó Despertaferro”. “Vaig i vinc” i “Valset per a innocents”, i La primera part del disc és la cantata Orchestre Symphonique d’Europe, d’Orchestre Symphonique d’Europe (Media Music, 1991): veu a “Campanades a morts”. El sentit de la raó, la darrera estrofa que afegeix a Germanies 2007, una reflexió sobre el de Dígit Arts (Uràntia Records, 1994): veu a “Diennanmen”. Contes “Madame (ningú no sabia el seu nom)”, on el cantant futur dels Països Catalans que Llach i llegendes, de Sangtraït (Picap, 1996): veu a “Freddie Memorium”. Ses millors cançons, d’Ocults (Al·leluia Records, 1996): veu a “País demana perdó a la protagonista de la cançó per haver- va estrenar a València. Hi intervenen petit”. Curagiu, d’I Muvrini (AGFB/Sony Music, 1996): veu a “Vo lu la responsabilitzat de la pervivència del franquisme. el contratenor Xavier Torra i la cubana mondu”. I Muvrini à Bercy, d’I Muvrini (AGFB/Sony Music , 1996): Lucrecia. Per completar el disc, el cantant recupera les veu a “Vo lu mondu” (disc en directe). El cor del temps, de Maria del Mar Bonet (Picap, 1997): veu a “Dóna’m sa mà” (disc en directe). Un pont de mar blava (Picap, 1993) dues cançons del single solidari Kósóvo (Picap, 1999) Nosaltres som part de la terra, de la Coral Primavera per la Pau (La La gran referència de la producció i hi afegeix dos temes nous. Col Records, 1997): veu a “Vaixell de Grècia” i “Cançó sense nom”. Taverna de poetes, de Santi Arisa (Columna Música, 1997): veu a de Lluís Llach als anys noranta. Un “Bombolla florida”. Pasa, de Pedro Guerra (BMG Ariola, 1997): pont de mar blava és un cant a la Jocs (BMG-Ariola, 2002) veu a “Que tinguem sort” i “Siete puertas”. Viatges, de Pep Poblet (Musica Global, 1999): veu a “Com un arbre nu”. Cançons i amics, convivència. La lletra està feta amb Vint anys després, Llach torna a de Joan Pons (Blau/DiscMedi, 2000): veu a “Amor particular”. Concert la col·laboració de Miquel Martí i musicar l’“Ara mateix” de Miquel d’homenatge a Carles Sabater (Fanàtic / Blanco y Negro, 2000): veu Pol i a la interpretació hi participen les cantants Nena Martí i Pol. A la segona part del disc a “Cançó de Nadal”. Mono, de Papa:Noes (Música Global, 2002): veu a “Dins el llit”. Venetsanou i Amina Alaoui, en grec i àrab. hi trobem temes dedicats a amics desapareguts (“Fabià” o “Ens veiem A Bigi, perquè el ballis (Picap, 1993) a Folegandros”), i altres cançons interessants, com “Vell BIBLIOGRAFIA: Banda sonora de la pel·lícula Le és tan bell”. Però la sotragada del disc és “Neofatxes Cançoner modern (Ediciones Este, Barcelona, 1968). voleur d’enfants. En principi, el disc globals”, una cançó que el mateix Llach defineix com Lluís Llach / Francisco Candel de J. Moya Argeler (Edicions Don no es ven sol, sinó que es distribueix a ‘pamfletària’ i que carrega contra el partit de dretes Bosco, Barcelona, 1979). Lluís Llach. Poemes i cançons de Lluís Llach (Edicions 3 i 4, amb el llibre Lluís Llach, de Carles (PP) aleshores al poder a l’Estat espanyol. València, 1979). Gàmez (Edicions 3 i 4, València, 1993) Lluís Llach. Catalogne vivre de Jacques Erwan i Marc Legras (Editions Jean Claude Lattès, París, 1979). Junts (Dindi Records, 2003) Lluís Llach, un trobador per a un poble de Josep-Miquel Servià Rar (Picap, 1994) Llach no considera aquest disc part (Puntual Edicions, Barcelona, 1982). Un disc en què el cantant presenta de la seva discografia oficial. Es Col·lecció de partitures (Edicions Quiroga (Seemsa) - Gráficas Agenjo, Madrid, 1983). Hi ha les cançons “Cançó de Nadal per a ningú”, unes quantes gravacions que tenia tracta de l’enregistrament en directe “Cançó sense fi”, “Cop de destral”, “El Bandoler”, “El parc”, “En desades al calaix. Hi ha temes fets del concert que el cantautor Quitero”, “Irene”, “L’estaca”, “La barca”, “La meva terra”, “Per un tros del teu cos”, “Se’n va content” i “Una il·lusió”, una per volum. amb la col·laboració de l’Orchestre empordanès va fer conjuntament Vocabulaire et themes des chansons de Lluís Llach de Veronique Symphonique d’Europe, com amb el tenor Josep Carreras al Palau Sant Jordi de Aubert (Facultat de Lletres de la Universitat de Perpinyà, 1984). Lluís Llach. Història de les seves cançons de Josep Maria Espinàs “Bambolines” o “Campanades a morts”, i un nou tema Barcelona el 29 de desembre del 2002. El repertori (Edicions de la Campana, Barcelona, 1986). dedicat a Laura Almerich, “Roses blanques”, aquesta està format per temes del mateix Llach i per cançons Lluís Llach, la geografia del cor d’Ytak de Cathy Morandeau (Alter Pirene, Barcelona, 1992). vegada amb lletra de Miquel Martí i Pol. tradicionals i d’autors catalans (per exemple de Mompou). Lluís Llach de Carles Gàmez (Edicions 3 i 4, València, 1993). Inclou CD. Lluís Llach de Pep Blay (SGAE, Barcelona, 1995). Porrera (Picap, 1995) Poetes (BMG-Ariola, 2004) Lluís Llach. Un desig d’amor, un poble i una barca de Brigitte Baudriller (Editions Tiresias, París, 1997). Un nou treball que parteix de Recull de la majoria dels poemes que Lluís Llach: Alè de revolta de Víctor Mansanet (Editorial La Máscara, l’arrelament del cantant a un poble ha musicat Lluís Llach al llarg de la València, 1998) Totes les cançons de Lluís Llach (Edicions 3 i 4, València, 1999) (en aquesta ocasió és Porrera). En carrera, amb l’afegitó d’uns temes Lluís Llach: 9 de Lluís Llach (L’Empordà Edicions Musicals, BCN, 2000). aquest cas el que vol és contraposar escrits per ell mateix que serveixen de Lluís Llach. Companys no és això d’Ignasi Riera (Rosa dels Vents, Barcelona, 2002). la vida tranquil·la del seu poble amb reconeixement a les persones que l’han Lluís Llach. El noi de Cal Vall de Cinta Bellmunt i Josep R. Grau els esdeveniments convulsos que viu el món. Hi trobem ajudat en l’escriptura (Espinàs, Capmany, Solà). Amb la (Cossetània Edicions, Valls, 2004). referències, per exemple, al conflicte dels Balcans. I un mort de Miquel Martí i Pol de rerefons, el disc conté En preparació: Lluís Llach. La veu d’un poble d’Omar Jurado i Juan Miguel Morales (Txalaparta, Tafalla, 2005); i nou un recull amb totes altre cop hi ha la col·laboració literària de Martí i Pol. versions interessants, algunes de les quals superen l’original. les cançons, a càrrec de Carles Gàmez (Edicions 3 i 4, València, 2004).
ROCKCOL·LECCIÓ 23 LES OPINIONS
LLACH, EL TENCO I PAOLO CONTE POTSER JO CANTO TAMBÉ UNA MICA TRIST L’EMOCIÓ DEL CAMP DEL BARÇA
Lluís Llach va ser convidat al Tenco de 1978, però per experiències Vaig conèixer Lluís Llach com molta gent, sentint-lo a la ràdio, en És molt difícil parlar d’una persona quan la coneixes tant. precedents no li va ser possible de participar-hi, si més no els mítics primers anys setanta. Jo, que vaig començar a cantar el Estic molt contenta de tocar amb en Lluís, som molt amics segons la versió oficial. La veritat probablement és diferent: febrer del 1971 a Vitòria, amb un bon amic a qui li deien ‘Pertur’, i ens estimem molt. Si em pregunteu per les seves qualitats i ja havia estat a Itàlia dues vegades, a Torí pel Festival Víctor que em feia de guitarrista. El que mai m’hagués pogut imaginar defectes no us sabria què dir. En Lluís és com tothom, amb dies Jara i a Bolonya pel Concert de la Llibertat, el 25 d’abril; dues és que un dia estaríem tots dos junts a dalt d’un escenari... baixos i dies alts. El que segur que ha estat és una persona experiències en palaus d’esports amb instal·lacions d’àudio I això va passar, el setembre del 1976, a Donibane Lohizune fonamental a la meva vida. desastroses. Tant, que la segona vegada va interrompre (País Basc Nord), en un festival organitzat per gent de l’exili. Si m’he de quedar amb un moment, el primer que em ve al cap l’espectacle. A Itàlia, en definitiva, no hi volia venir més. Però Acabava d’estrenar el meu passaport, anul·lat sistemàticament és el concert al camp del Barça. Quan hi penso, crec que els el seu mànager, Joan Molas, era una persona massa hàbil per fins aleshores. Va ser una nit màgica. Vaig ser el primer a cantar, que eren a baix es van perdre el veritable espectacle. Va ser un deixar passar del tot la proposta. Va aconseguir convèncer amb el meu germà Jon a la guitarra i Asier Loroño a l’acordió. privilegi ser a dalt. Quan en Lluís va sortir a l’escenari es va Amilcare Rambaldi, el patró de la manifestació, de substituir-lo Vaig interpretar les cançons que acostumava a cantar, llevat ennuegar i a en Joan Molas i a mi ens van caure les llàgrimes. per Pi de la Serra. Això li va permetre venir a Sanremo i veure d’una. Perquè en aquell temps cantava la versió en basc de Era tot tan emocionant! I això que quan en Molas havia dit de en persona què era el Club Tenco. Va tornar a Catalunya del “L’estaca” d’en Lluís Llach, i em va semblar que era ell qui l’havia fer el camp del Barça em pensava que s’havia tornat boig. tot persuadit: es tractava de fer arribar a Lluís Llach aquest de cantar, més que no pas jo, que només l’havia versionada. I tot Pensava que en un lloc tan gran i amb més de vuitanta mil convenciment. Ens va convidar a Amilcare i a mi a Barcelona, i que em van demanar de cantar-la, al final no ho vaig fer. persones no hi podia haver la comunicació que hi ha als petits a les Festes de la Mercè, perquè aquells dies Llach cantava al Després va cantar ell. Ja us podeu imaginar l’ambient, el setembre teatres, que és on a mi m’agrada tocar. Però em vaig equivocar. Teatre Romea. Aquella nit vam sortir del teatre amb la certesa del 76, en plena transició democràtica, envoltats d’un munt El silenci, les llumetes, la gent cantant… Va ser una emoció molt que un artista amb tant de talent no es mereixia només ser d’ikurriñes i senyeres, en un moment en què la bandera del gran. Tota la vida he agraït poder ser en aquell concert. convidat a la nostra manifestació, sinó el Premi Tenco País Basc encara estava prohibida. L’ambient es va escalfar Per mi, el moment més emotiu va ser quan vam tocar “Laura”. (reconeixement que mai s’havia donat a un cantant tan jove). definitivament quan en Lluís va cantar “Campanades a morts”, No estava prevista i jo em pensava que sortíem a saludar. Amb ell, el premi deixa de ser un guardó virtual: des d’aquell dedicat als treballadors que havia matat la policia arran d’una Suposo que en Lluís la va voler cantar perquè és una cançó moment sempre es lliura personalment al Teatro Ariston. No manifestació a Vitòria. Quan ho recordo, encara se’m posen els d’amistat, i volia dir que tots els que aquell dia érem allà érem sempre havia estat així: només els primers dos anys Léo Ferré pèls de punta. Jo també havia interpretat durant la meva actuació amics. Per un moment tots érem ‘Laures’. Tot això m’ho sembla i Vinicius de Moraes l’havien recollit en persona, després ni una cançó dedicada als mateixos esdeveniments, “Gasteiz Martxoak a mi, no n’he parlat amb en Lluís. Quan vam començar a tocar Brassens, ni Cohen, ni el malalt Brel van venir a Sanremo. Hiru” (Vitòria, 3 de març). Quan en Lluís va acabar, li van demanar jo tremolava, i sabia que no podria acabar la cançó, però vaig Lluís Llach és l’únic cantant estranger que ha participat en un bis, i un altre, i un altre… i llavors la gent va començar a tirar endavant mentre vaig poder. quatre edicions de la Rassegna. Sense haver entrat en els demanar “Agure Zaharra” (“L’avi vell”), és a dir, la versió de També va ser emocionant el dia de l’estrena de “Laura”. En mecanismes del mercat (només amb un disc publicat), a Itàlia “L’estaca” en basc. Vàrem parlar i, finalment, vaig sortir amb la Lluís i la resta dels músics em van enganyar. Em sembla que és un nom d’absolut prestigi. Quan fa uns anys, durant un meva guitarra, acompanyat pel conjunt d’en Lluís Llach, mentre era a Ribes de Freser. Jo vaig sortir a saludar i em van tocar la acte del Festival de Sanremo (l’altre festival, el més famós), ell tocava el piano. Va ser molt emocionant. cançó. I el dia de l’estrena de “Roses blanques”… Per mi, tenir es va preguntar a Inés Sastre el seu parer sobre el seu Després he seguit de la seva carrera. El vaig veure cantar al frontó una cançó dedicada amb lletra de Miquel Martí i Pol és un compatriota Enrique Iglesias i la cèlebre model va respondre de Bermeo, a Biscaia, l’any passat, i vàrem parlar, sobretot de privilegi absolut. Quan estudiava al conservatori no m’ho van que preferia escoltar Lluís Llach, la sala va esclatar en un política, i del meu processament com a membre de la Mesa del dir, que podien passar aquestes coses. llarguíssim aplaudiment. Parlament Basc. I em vaig emocionar molt escoltant-lo, aquesta Fa trenta-cinc anys que toquem junts, en Lluís i jo. El meu En Lluís ha passat a ser part del cercle dels amics més íntims vegada amagat entre els espectadors. Ara que estic gravant un debut va ser el 26 de desembre del 1969. Avui, tot el que puc del Club Tenco, i ha tornat a Sanremo en d’altres ocasions. disc en què m’he atrevit a interpretar algunes cançons en català, fer és donar gràcies perquè encara ara, quan surto a l’escenari Va donar suport a la candidatura d’Atahualpa Yupanqui com no n’he volgut incloure cap d’en Lluís. Per mi és un tio tan especial, gaudeixo molt. a Premi Tenco 1980 (a la pràctica, el seu successor) i gràcies que no vull espatllar cap de les seves obres d’art, tot i que us a ell es va produir la descoberta internacional de Paolo Conte. confessaré que ho vaig intentar, cantant amb la meva germana Laura Almerich Fulminat el mateix 1979 pel cantautor-advocat, ho va fer tot “Sé”, una cançó que sempre m’ha emocionat per la senzillesa. GUITARRISTA DE LLUÍS LLACH perquè el món, i no només una èlit italiana, es recordés d’ell. Però, no he volgut fer-ne malbé cap, ni aquesta ni cap altra. Va convocar a Sanremo Jacques Erwan, director artístic del En Lluís ha dit alguna vegada és de l’època en què Sartre Theatre de la Ville de París, i Philippe Gavardin, director de s’enfilava en un bidó i repartia pamflets, i manté que la cançó 3 Chant du Monde, i va donar així sortida a una extraordinària és una eina de comunicació. Jo, que tenia divuit anys el 1968, carrera d’èxits. acostumo a dir que, mentre era un estudiant a Barcelona, El 2005, el Club Tenco organitzarà la trentena Rassegna (per militant de la revolta, vàrem fer de la cançó una eina urgent de celebrar el trentè any d’activitat). Si la manifestació és l’ocasió comunicació política –més tard, una eina de creació d’emocions per retrobar vells amics escampats pel món, el primer convidat diverses–, i vàrem fer de la música un leimotiv de la nostra no pot ser altre que Lluís Llach. vida, ja que aquella generació del 68 no podíem fer cap altra cosa, si volíem estar a l’alçada de la dignitat que reivindicàvem. Sergio Secondiano Sacchi Diuen que sóc un cantant transmudat a polític. Però no he PRESIDENT CLUB TENCO deixat mai de ser, en el fons, un cantant que ha volgut ser, en certa manera, com en Lluís. Sé que és impossible, però m’han dit durant molts anys al País Basc, que el meu estil i la meva 1 veu s’hi assemblen. Sempre he estat una mica melancòlic… alguns diuen que una mica trist. I potser sí que jo canto trist, com diu en Lluís en una de les seves cançons, perquè, malauradament, encara hi ha moltes coses que no podrem esborrar mai dels nostres ulls. 4
Gorka Knörr CANTAUTOR I DIPUTAT D’EUSKO ALKARTASUNA
2 EL PRIMER DISC TEMPS I TEMPS… DE COMPROMÍS MUSICANT LES HORES
Vaig conèixer Lluís Llach en un dels aplecs que Acció Cultural Joan Fuster deia que qualsevol idea de llibertat ha d’encaminar No és gaire difícil singularitzar en Lluís Llach. Sobre ell s’ha del País Valencià va fer a la Plaça de Bous de València. l’ésser humà almenys cap a “la salvació del cos, dels seus cinc escrit, s’ha parlat i s’ha cantat milions de vegades. N’organitzava dos cada any, un cap al 9 d’octubre i l’altre pels sentits, de la seva instintiva alegria llibertina”. I afegia que en Quan jo vaig nàixer, a casa ja hi havia discos d’en Llach. Recorde volts del 25 d’abril. No recorde exactament si va ser en un o en bona mesura, segons el seu parer, les cançons, la poesia i la molt aquella portada negra on apareixia amb una samarreta l’altre, però el cas és que Joan Valls (un cantautor novell a qui música de Lluís Llach van per aquest camí. groga sota el títol Els èxits de Lluís Llach. A partir d’ací podria coneixia dels concursos de cantautors) i jo hi vam anar decidits Certament és aquesta concepció, que la lluita per les llibertats percudir unes quantes tecles i deixar anar expressions del tipus a presentar-nos com a nous cantautors. no pot convertir-se en una pràctica ensopida i tediosa, un dels “he crescut amb ell” o “és un referent”, o avorrir el personal Vam parlar amb Lluís Llach, i es va mostrar molt interessat i ens aspectes que jo també destacaria de Lluís Llach. “És ben amb indigeribles panegírics de sintaxi fecunda. va demanar si teníem alguna cosa enregistrada. En Joan li va descoratjador, veure un militant avorrit”, ha comentat en més Per a mi Lluís Llach és una d’aquelles persones que d’una donar una maqueta, però jo no en portava cap. Em va agradar d’una ocasió. espenta es troben enmig d’un escenari i –afortunadament– que un dels cantautors que jo més admirava mostrés tant I voldria assenyalar, així mateix, la importància que la ja no en poden baixar. Un artista que, renovant-se, renova el d’interès per la nostra obra. Vam quedar que dos mesos trajectòria professional i personal d’en Lluís ha tingut, i té gènere, un cantant pulcríssimament coherent i un compositor després, quan ell actués a Alzira, jo li donaria la maqueta. Ho avui, més enllà de l’àmbit estrictament artístic. Em refereixo que es deixa suggerir pels sons i les paraules. Un treballador vam fer així i em va enviar una carta dient que li havia agradat. a l’ètica del compromís, un compromís insubornable, que l’ha de la música que controla fins la darrera freqüència d’un Jo no sabia fins a quin punt era cert o només cortesia. fet esdevenir altaveu del pensament i de l’acció de molts univers que l’emmiralla i un tímid que es presenta nu davant Al cap d’uns mesos, la Conselleria de Cultura va organitzar moviments socials alternatius, d’associacions i de persones del món, amb el misteri dels senzills. una campanya sobre la cançó, i van tenir la pensada de posar-nos que treballen per la consecució d’una plena justícia social Gran part de les nostres cançons particulars són obra dels seus a quatre o cinc nous intèrprets fent les primeres parts dels i política, individual i col·lectiva. La seva estreta vinculació al dits. Conec poca gent que no haja après a tocar la guitarra amb concerts d’artistes de renom. Jo vaig fer concerts amb en Lluís moviment antimilitarista i per la insubmissió, per exemple, els seus acords sota els estels o que no haja llaurat els solcs Llach, la Maria del Mar Bonet i l’Ovidi Montllor. procés que he viscut de prop, n’és un exponent prou conegut. dels seus vinils amb l’agulla esmolada de l’emoció. Quan vaig acabar la meva actuació amb Lluís Llach, ell, que En aquest context prenen especial significació les paraules del Censurat, elogiat, exiliat o versionat són alguns dels participis m’havia vist des de darrere l’escenari, em va preguntar si les poeta Josep M. Andreu a “Temps i temps” que en Lluís va musicar: que li podem aplicar, però fem curt si ho deixem així. És una cançons estaven gravades i li vaig dir que no. En aquell ‘I no em sap pas greu, / així, vora teu, / cremar tanta vida, / persona que arrela als llocs i en les persones amb un adob moment, quan ell encara havia de sortir a cantar, em va dir que si és que amb aquest foc / alcem altre cop / la terra adormida’. especial; no és el típic artista allunyat i distant, perquè coneix si al cap d’un any ningú no m’havia gravat el disc, me’l produiria. Així doncs, el meu desig de temps i temps per endavant d’aquest la realitat i el moment de la societat que l’envolta, i té un ull I així va ser. Al cap d’un any, jo era un cantautor amb un petit compromís vital impregnat d’alegria. preparat per les misèries del món. volum d’actuacions però encara sense disc, i en Lluís em va ajudar De prop, Lluís conserva en la mirada la vivor dels que musiquen a fer el primer. Em va dir que era molt injust que la gent no tingués Jordi Muñoz les hores i la jove il·lusió de qui sempre comença, capaç encara l’oportunitat de conèixer les meves cançons, de poder decidir PERIODISTA I AMIC d’incitar a la rebel·lió el públic o els que l’acompanyen al voltant si li agradaven o si no, i em va deixar molt clar que ell només d’una taula, rebel per vocació i amb la fina mordacitat dels que em produiria el primer disc i que després ja seria cosa meva. saben. Molt s’ha escrit i molt s’escriurà encara sobre Llach, però Al cap d’un temps, un dia em va demanar permís per poder 7 les millors paraules ens vindran d’aquella dolça veu de tacte cantar una cançó meva. Per mi va ser una paradoxa. Jo, que generós que ens acompanya en aquest fragment d’història que havia estat cantant cançons d’ell tota la vida i mai no li havia ens pertoca i en el minúscul territori que habitem. demanat permís… El normal és que artistes d’arreu del món cantin cançons de Llach, no que Llach canti les cançons d’un Feliu Ventura altre. Va ser un gran privilegi. CANTAUTOR
Joan Amèric CANTAUTOR 10
5
8
D’esquerra a dreta i de dalt a baix: (1) Lluís Llach amb Pascal Comelade al teatre El Jardí de Figueres, el mes de 6 març del 2004 (Foto: Eudald Picas / El Punt). (2) L’any 1980, acompanyat per Manel Camp i Santi Arisa (Foto: arxiu ENDERROCK). (3) Lluís Llach amb la cantant grega Nena Venetsanou, l’any 1995 (Foto: arxiu
ROCKCOL·LECCIÓ 25 ELS CARTELLS
5
2
6 3 4 1
89 11 12
7 10
13
16 17 18 15
1. Postal publicitària editada l’any 1970 per la discogràfica Movieplay. 2. Pòster d’una actuació a Madrid a principis dels anys setanta. 3. Cartell d’una actuació a La Pobla de Segur (el Pallars Jussà), l’any 1973. 4. Cartell promocional editat pel segell Movieplay l’any 1973. 5. Entrada per a un concert a Canet de Mar (el Maresme), l’any 1974. 6. Cartell de la Festa Major de Puig-reig (el Berguedà) del 1977. 19 7. Cartell promocional del disc Campanades a morts, editat el 1977. 8. Pòster publicat a la revista El Gran Musical a finals dels setanta. 14 9. Cartell de les actuacions de Lluís Llach al Liceu, el setembre de 1979. 10. Programa del club Tenco (Sanremo), l’any 1981. 11. Cartell de la presentació al Brasil el maig del 1982. 12. Cartell d’una actuació a favor de la sortida de l’OTAN, a Mataró, el 15 de desembre del 1985. 13. Entrada del concert al Camp Nou del dia 6 de juliol del 1985. 14. Cartell de les actuacions de Mikel Laboa i Lluís Llach a Euskal Herria a finals dels anys setanta. 16. Programa de la gira Geografia al Teatro María Guerrero de Madrid l’any 1988. 16. Programa de l’espectacle Un núvol blanc, amb la ballaria Kilina Crémona al Mercat de les Flors, a Barcelona, l’any 1990. 17. Cartell de la presentació del disc Porrera a Girona l’any 1996. 18. Cartell de la gira de presentació de Nu (1997). 19. Programa de mà de l’espectacle Tríada al Teatre Nacional de Catalunya, el juny del 2003.
ROCKCOL·LECCIÓ 20 Redacció Assessorament lingüístic Distribució Edita ROCKCOL·LECCIÓ és una Omar Jurado (biografia) i Joaquim Vilarnau Coloma Moreno S.A. DISTRIBUIDORA DE EDICIONES GRUP ENDERROCK revista associada a l’APPEC, c/ Enric Granados 111, 1r (perfil, entrevista i disc a disc) Secretaria de redacció SABATÉ (BARCELONA) President Associació de Publicacions 08008 BARCELONA Col·laboradors / articles d’opinió i subscripcions CATALUNYA 2 (GIRONA) Lluís Gendrau Periòdiques en Català. Tel. 93 237 08 05 Laura Almerich, Joan Amèric, Gorka Knörr, Laura Moreno DISTRIBUCIONS RUEDA Gerència i informàtica Fax: 93 237 03 64 Jordi Muñoz, Sergio Secondiano Sachi (TARRAGONA) Jordi Novell ROCKCOL·LECCIÓ no es fa A/e: [email protected] i Feliu Ventura Fotomecànica DISTRIBUIDORA LERIDANA Nous projectes i Internet responsable de les opinions Impressió DE EDICIONES (LLEIDA) Joaquim Vilarnau expressades en els articles Caps de fotografia Grup 4 / Anerol DISTRIBUCIONS ROTGER Publicitat i producció signats. Juan Miguel Morales i Xavier Mercadé (MALLORCA), Rosa E. Massaguer Director editorial Arxius de Lluís Llach, Andréas Claus, Dipòsit Legal DISTRIBUÏDORA MENORQUINA Administració Lluís Gendrau
0. SAU • 1. SOPA DE CABRA • 2. SANGTRAÏT • 3. ELS PETS • 4. DR. CALYPSO • 5. LAX’N’BUSTO • 6. COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA 7. GOSSOS • 8. MARIA DEL MAR BONET • 9. BRAMS • 10. PASCAL COMELADE • 11. SISA 12. TOTI SOLER • 13. JOAN BIBILONI 14. MARINA ROSSELL • 15. TOMEU PENYA • 16. JOAN MANUEL SERRAT 17. JAT’HO DIRÉ • 18. JOAN ISAAC • 19. QUIMI PORTET • 20. LLUíS LLACH
En preparació… DALÍ - EL DISCÒBOL, OVIDI MONTLLOR, PAU RIBA, KITSCH…
La biografia, una entrevista en profunditat, la discografia completa, el perfil de l’artista o la formació, els acords de les cançons més populars, els cartells, les entrades dels concerts… Biografies il·lustrades dels artistes més emblemàtics de l’escena musical catalana.
Cada exemplar per només 2,40 ¤ • 4 números l’any NÚMEROS ENDARRERITS: BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Demaneu-los contra reembors de 2,40 ¤ (+ despeses de tramesa). Em vull subscriure per 4 números a la revista Faig efectiu l’import mitjançant: ROCKCOL·LECCIÓ amb la quota de: DOMICILIACIÓ BANCÀRIA 00. SAU 7,20 ¤ - Països Catalans i Estat espanyol TALÓ BANCARI 01. SOPA DE CABRA 15 ¤ - Estranger CONTRAREEMBORS 02. SANGTRAÏT 03. ELS PETS 04. DR. CALYPSO A partir de la revista núm. DOMICILIACIÓ BANCÀRIA: 05. LAX’N’BUSTO Sr. director, 06. COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA Prego que fins a nou avís faci efectius a CATALUNYA ROCK els rebuts que presentin amb càrrec al compte núm. 07. GOSSOS nom i cognoms 08. MARIA DEL MAR BONET ENTITAT ...... |...... |...... |...... | 09. BRAMS 10. PASCAL COMELADE adreça OFICINA NÚM...... |...... |...... |...... | 11. SISA DC ...... |...... | 11. TOTI SOLER població c/c ...... |...... |...... |...... |...... |...... |...... |...... |...... |...... | 13. JOAN BIBILONI codi postal 14. MARINA ROSSELL telèfon 15. TOMEU PENYA a/e 16. JOAN MANUEL SERRAT
edat Signatura: 17. JA T’HO DIRÉ 18. JOAN ISAAC 19. QUIMI PORTET Una cordial salutació, ...... de ...... del ......
Us hi podeu subscriure per correu, telèfon o a/e: ROCKCOL·LECCIÓ. Enric Granados 111, 1r. 08008 Barcelona. Tel. 93 237 08 05 · Fax: 93 237 03 64. [email protected]