Maria del Mar Bonet, durant l’entrevista amb Presència. / JOAN SABATER V l’Orquestra Simfònicadel amb MiguelPovedai amb unnoudiscirecitals anys enelmóndelacançó La cantantcelebraquaranta MARIA DELMARBONET cançons anys de Quaranta a l l ès. /2a9 E L S E X ÈRCITS Número 1854.Del7al13desete CA T A L A NS DE . L 17 14 /1 4 V A LLBONA DELE mbre del2007.AnyXLII S MONGES / 18 . 0,50€ VINT -I-CINC A N YS SENSE GRACE KELL Y /22 ONANEM ? /29 2 S DOSSIER presència · Del 7 al 13 de setembre del 2007 presència · Del 7 al 13 de setembre del 2007 DOSSIER / S 3

QUARANTA ANYS DE CARRERA. Maria del Mar Bonet viu intensament aquest 2007. Ha complert seixanta anys i celebra amb el disc Terra secreta i amb recitals amb Miguel Poveda i l’Orquestra Simfònica del Vallès quaranta anys de dedicació a l’ofici de cantar.

XEVI PLANAS cap pista sobre les seves rela- ser mare si les circumstàncies G El periodista valencià Emi- cions sentimentals. Malgrat li haguessin permès oferir a un lio Garrido acaba de publicar que manté la seva intenció de possible fill l’escalf d’un pare a l’editorial Efecto Violeta el mostrar-se reservada en rela- amb qui ella hagués tingut llibre Voz de Mar/Veu de Mar, ció amb els seus amors, no li fa una relació perdurable. en què acosta al lector molts res respondre a preguntes so- — Fa quaranta anys que aspectes de Maria del Mar Bo- bre altres aspectes bastant per- viu a . Enyora la se- net fins ara desconeguts per al sonals. En aquesta entrevista va Palma natal? públic que la segueix. Qui el parla de les dificultats que ha — «Ara Palma em fa molta llegeixi hi descobrirà algunes hagut de superar per dedicar- pena, perquè és en mans de les intimitats de la cantant ma- se professionalment durant immobiliàries. Vaig passar la in- llorquina. Però no hi podrà quaranta anys a cantar en ca- fantesa a la part vella de la ciutat, trobar cap mena d’informació talà i confessa que en una oca- al barri de sa Calatrava, al sector sobre els amors que l’han sió va estar a punt d’abando- comprès entre la basílica de Sant acompanyada al llarg de la vi- nar l’ofici de cantant. També Francesc i l’edifici de la Miseri- da. Sempre reàcia a parlar de hi parla del disc que acaba de còrdia, fins on comença el barri l’esfera més personal de la se- publicar a , Terra secre- xinès. Porto dins meu el call de va vida privada, Maria del ta, de la seva passió per la pin- Palma i tinc molt present l’am- Mar Bonet no ha volgut donar tura i de com li hauria agradat bient que s’hi respirava. Era ple 4 S DOSSIER / MARIA DEL MAR BONET presència · Del 7 al 13 de setembre del 2007

G «Ara l’única de gent senzilla que hi vivia i hi vida que hi ha al i el medi ambient hi està — El seu nou disc, Terra sent de vegades és que, a part del treballava en oficis artesanals. barri de Palma greument amenaçat. Són absurds secreta, s’obre amb una cançó de parella, hi ha molts tipus Aquest paisatge de la meva infan- els abusos que hi ha hagut en la composta sobre un poema de d’amor: el de fill, el de germà, el tesa conserva la seva bellesa, de la meva construcció d’autopistes perquè Robert Graves, El país secret. de pare, el d’amic, el que sentim comparable a la del barri gòtic de infantesa és la els cotxes puguin arribar com a L’autor de Jo, Claudi va reti- cap a la pàtria...» Barcelona, que també és molt a dels turistes que molt deu minuts abans al lloc de rar-se a viure a Mallorca. Creu — En alguna ocasió ha co- prop del mar. Però ara quasi totes s’hi passegen destinació. Gairebé tota l’illa és que va saber entendre prou bé mentat que li hauria agradat les cases són buides i la major part per veure’n la en mans de l’especulació més els signes més profunds de la ser mare. Hi pensa més ara de la gent que hi vivia durant la riquesa desaforada i grotesca. Les immo- identitat de l’illa? que algunes amigues de la se- meva infantesa n’ha marxat per- monumental. biliàries actuen sense cap mira- — «Robert Graves vivia a va edat ja són àvies? què l’especulació ha deixat les És com un ment i no es mouen per cap altre Deià i era molt sensible a la lluita — «M’he perdut la vivència cases en mans de forasters que propòsit que el de guanyar mol- per la defensa de la identitat de de la maternitat, però tal com només hi van un mes a l’any. Ara Poble Espanyol tíssims diners traient el màxim l’illa. Va ser d’una manera enèr- m’ha anat la vida no em penedei- l’única vida que hi ha al barri de la concebut només profit de totes les riqueses natu- gica capdavanter en les accions xo de no haver tingut fills, perquè meva infantesa és la dels turistes per atraure-hi rals de l’illa. La decisió de supri- contra l’especulació urbanística a mai no he viscut les circumstàn- que s’hi passegen per veure’n la els visitants.» mir l’ecotaxa turística va ser una Mallorca. Havia viscut dues cies propícies per tenir-ne. No ha riquesa monumental. És com un G barbaritat, perquè era una bona guerres i va triar Mallorca per estat prou forta en mi la necessitat Poble Espanyol concebut només «Són absurds iniciativa. Suprimint-la es va do- viure-hi d’una manera tranquil- de ser mare per arribar a tenir fills per atraure-hi els visitants. Quan els abusos que nar crèdit als qui hi estaven en la. Estimava molt l’illa. N’és una a qualsevol preu. Segons la meva hi penso em ve una sensació de contra.» prova el fet que moltes seqüèn- visió del que és indispensable per hi ha hagut en la desolació.» — Veu alguna solució per cies de les recreacions del món als fills, tenir un pare vivint amb — Algunes cançons del seu construcció evitar que l’illa es vagi degra- antic que apareixen als seus tex- ells és essencial. Si no el tenen, repertori parlen de patis. Fins d’autopistes a dant cada cop més? tos les situava a Mallorca.» considero que els falta una cosa a quin punt la van marcar els Mallorca — «Observo tots aquests de- — El periodista Emilio molt i molt important, de la qual patis preciosos dels carrers on perquè els sastres i faig el que puc, des de fir- Garrido ha escrit per a l’edito- no se’ls pot privar. Com que tal va créixer? cotxes puguin mar manifestos fins a anar a ma- rial Efecto Violeta el llibre Voz com m’ha anat la vida no he tin- — «Aquests patis són part de arribar deu nifestacions, encara que això de Mar/Veu de Mar, en què a gut un home al meu costat d’una mi. Veure’ls i jugar-hi era un acte minuts abans al m’hagi dut enemistats i hagi pro- partir de diverses converses manera molt perdurable, he pre- tan natural per a mi com el de res- vocat que no pugui cantar en po- amb vostè acosta al lector al- ferit no tenir fills, tot i que m’hau- pirar. Estic molt contenta d’haver lloc de blacions de Mallorca controlades guns dels trets més caracterís- ria agradat molt tenir-ne si les me- nascut on vaig néixer. Em sento destinació.» per ajuntaments governats pel PP. tics de la persona que hi ha ves circumstàncies ho haguessin privilegiada pel fet d’haver cres- G M’agrada pensar que ara s’obre darrere la cantant pública. afavorit. Adoptar-los no hauria cut en un entorn tan meravellós i «Viure de una nova etapa en què hi haurà S’hi ha sentit despullada? estat cap solució, segons la meva fascinant.» cantar en més sentit comú i es podran frenar — «L’autor d’aquest llibre hi opinió. La qüestió no és parir-ne o — En general, la resta de català és molt les iniciatives dels qui només exposa la seva visió del meu món adoptar-ne, sinó tenir-ne només l’illa de Mallorca ha tingut en- dur. No estàs veuen la terra com un bé per fer-hi personal a través d’un relat una en el cas que puguin disposar cara menys sort que Palma pel mai consolidat, comerç. Tant de bo les lluites que mica novel·lat. Mai no he parlat d’un pare i d’una mare que con- que fa a l’especulació de les impulsen els col·lectius en defen- públicament dels meus amors i visquin en una relació estable.» immobiliàries? encara que sa de Mallorca aturin l’enfonsa- mai no ho faré, perquè considero — L’exercici del seu ofici li — «Mallorca viu en una si- tinguis un nom i ment de l’illa... Estic esperança- que és una qüestió totalment pri- ha comportat moltes renún- tuació de desesperació constant faci quaranta da.» vada, de la qual no m’agrada par- cies? des de fa molts anys. El desastre anys que — Ha pensat tornar algun lar. Tampoc no n’he parlat, doncs, — «Viure de cantar en català va començar quan Manuel Fraga cantes. Sempre dia a Mallorca per quedar-s’hi en aquest llibre. Sí que, en canvi, és molt dur. No estàs mai consoli- Iribarne era ministre del govern has d’estar a viure? hi parlo de l’amor. L’amor és el dat, encara que tinguis un nom i espanyol i va obrir la porta a la donant — «No me n’he anat mai de que mou l’ésser humà des que faci quaranta anys que cantes. disbauxa urbanística de cap a cap explicacions de Mallorca. Hi passo molts dies a neix fins que es mor. Sense Sempre has d’estar donant expli- de l’illa afavorint el caos i la des- l’any. No em sento una desarrela- l’amor, que és una manera de do- cacions de tot. És una lluita que trucció. Des de llavors s’està de- tot» da. Potser algun dia m’hi establi- nar-se i de rebre, no existiríem. no s’acaba mai. En aquest país no gradant la bellesa del paisatge de G ré d’una manera definitiva.» Potser el que no tenim prou pre- hi ha sales disponibles per als

DISCOGRAFIA

PRIMERES CANÇONS MARIA DEL MAR BONET MARIA DEL MAR BONET MARIA DEL MAR BONET A L’OLYMPIA CANÇONS DE FESTA (Discmedi, 1997) (Concèntric, 1970) (Bocaccio, 1971) (Ariola, 1974) (Ariola, 1975) (Ariola, 1976) Aquest compacte recull les No trobaràs la mar i Dóna’m El disc més comercial de la Portada de Joan Miró per a Gravat en un recital a París Cançons tradicionals onze primeres cançons que sa mà sobresurten en aquest seva carrera. Inclou Em dius un disc amb la col·laboració compartit amb Ovidi mallorquines gravades amb va publicar, en quatre discos primer elapé, arranjat per que el nostre amor, Mercè, d’Hilario Camacho. La cara A Montllor. Conté Abril, en la col·laboració de músics de senzills editats entre el 1967 i Antoni Ros-Marbà. No voldria res més ara i Jo és dedicada a poemes de homenatge a la Revolució l’Orquestra Mirasol i Biel el 1969 per Concèntric. em donaria a qui em volgués. Bartomeu Rosselló-Pòrcel. dels Clavells i José Afonso. Majoral. presència · Del 7 al 13 de setembre del 2007 DOSSIER / MARIA DEL MAR BONET S 5

vors almenys hi havia la Cova del Drac a Barcelona i molts centres parroquials arreu del país que muntaven recitals d’una manera regular. Ara tot és més complex. També és veritat que els profes- sionals de la cançó hem estat en aquest país un gremi molt menys unit que el del teatre o el de la dan- sa. Cadascú s’ha espavilat pel seu compte i no hem fet un front co- mú que hagi obligat les adminis- tracions públiques a veure’ns com un interlocutor únic del sec- tor. Llavors el que ha passat és que quan ens hem queixat als mit- jans de comunicació de la falta de política en matèria de cançó i de l’absència d’unes estructures bà- siques per a la pràctica del nostre ofici ha semblat que demanàvem la lluna. Això ha passat quan han parlat de nosaltres. El més fre- qüent, però, és que no parlin de nosaltres.» — Ha tingut en alguna ocasió la temptació de deixar Maria del Mar Bonet de cantar? confessa que es va — «Una vegada vaig estar a cantants per tal que hi puguin ac- de fora. Tot això cansa molt i és dible electoralment per als equips dedicar a la cançó per punt de plegar. No vull dir quan, tuar molts dies seguits, com els molt dolorós, perquè no trobes polítics que els governen.» influència del seu però era en un moment en què es germà Joan Ramon, que actors ho poden fer amb les obres cap mena de factor d’estabilitat — Promoure l’organització va ser l’onzè component programaven molt pocs recitals de teatre o com ho feia Georges que t’ajudi a moure’t amb un cert de recitals de cançó en català d’. Un de cançó en català. Una persona Brassens a París cantant a la sala ordre per programar la teva feina i no és rendible electoralment... fill del seu germà, en em va convèncer que continués. Bobino. Per poder sobreviure en donar-la a conèixer amb un mí- — «No ho deu ser, però tam- David, ha heretat la Tampoc no vull dir qui va ser. Li aquest ofici cantant en català has nim de previsió. No hi ha circuits poc no s’ha pogut comprovar, passió familiar per l’art i agraeixo molt que m’animés en es dedica al cinema. / de mirar de tenir un mercat prou de programació de cançó, ni polí- perquè no hi ha hagut administra- JOAN SABATER. aquell moment difícil, perquè em ampli a fora, perquè sovint l’úni- tiques culturals orientades a fo- cions públiques que ho hagin pro- va convèncer i gràcies a aquesta ca manera que tens d’aconseguir mentar-los. Hi ha unes poques vat... Bromes a part, els cantants persona ara continuo cantant. De que aquí et facin cas és aconse- programacions generals d’espec- catalans no demanem ser uns pri- tota manera, més que els cantants guint prèviament que a fora parlin tacles on sovint la cançó no entra vilegiats. No volem que ens rega- que hi som des de fa tants anys, els de tu.» com a gènere. Quan és un any lin res. El que volem és poder en- qui ho tenen realment difícil són — Aquesta realitat té a d’eleccions municipals, tot és senyar les nostres cançons en tea- els cantants que ara comencen. veure amb la falta d’autoesti- molt més complicat encara, per- tres i en altres espais que també No sé com poden obrir-se ca- ma col·lectiva dels catalans, què els ajuntaments s’ho han gas- programin recitals nostres. En as- mí...» que no valoren prou tot el que tat gairebé tot i fins que no es pectes com aquest, segons com, — Sempre ha tingut una és propi? constitueixen els nous ajunta- els cantants joves ho haurien tin- sensibilitat artística, com ho — «Sí. Aquí sempre és priori- ments no queden diners per con- gut menys difícil quaranta anys prova el fet que quaranta anys tari el que ens arriba imposat des tractar res que no sigui molt ren- enrere que no pas ara, perquè lla- enrere es va establir a Barcelo-

DISCOGRAFIA

ALENAR SABA DE TERRER QUICO-MARIA DEL MAR JARDÍ TANCAT CANÇONS DE LA NOSTRA BREVIARI D’AMOR (Ariola, 1977) (Ariola, 1979) (Ariola, 1979) (Ariola, 1981) MEDITERRÀNIA (Ariola, 1982) El seu millor disc, fruit de Segona immersió Un disc excel·lent amb Pi de Homenatge a l’Escola (Ariola, 1982) Versions modernes de Toni l’etapa més creativa amb el monogràfica en les cançons la Serra. Amb versions Mallorquina. Hi canta La Cançons amb música Moreno de cançons de xilè Lautaro Rosas. Inclou tradicionals de Mallorca. esplèndides de Jim, Petita balanguera, El pi de tradicional dels Països trobadors. Amb música i Les Illes, Petita estança i Conté El cant de la sibil·la. festa, L’amor tot s’ho val i Es Formentor i Cançó de na Catalans. En col·laboració arranjaments de Jordi Alenar, entre altres joies. fa llarg, es fa llarg esperar. Ruixa Mantells. amb Al Tall. Sabatés. 6 S DOSSIER / MARIA DEL MAR BONET presència · Del 7 al 13 de setembre del 2007

G «Per poder na per estudiar-hi ceràmica. Si sobreviure en simple espectadora. Després vaig gràfica a escala mundial, sinó gut cantar. Veig que en aquests re- hagués abandonat la cançó, aquest ofici anar a Barcelona a estudiar cerà- perquè aquí els condicionaments citals sempre hi ha un públic que s’hauria dedicat professional- mica i vaig anar a viure a casa de polítics no ens van a favor, ja que em segueix poc o molt, tot i que ment a la ceràmica? cantant en la Remei Margarit i en Lluís Ser- ni els mitjans de comunicació pú- alguna vegada, com em va passar — «Treballar la ceràmica és català has de rahima, dos dels impulsors d’Els blics es preocupen de divulgar la en un concert a Texas, he compro- una mica complicat, perquè has mirar de tenir Setze Jutges. Aquesta circums- música que no és molt i molt co- vat que el públic no coneixia la de tenir fang, forns, torns... Potser un mercat prou tància em va posar en contacte mercial. A més, depenem d’una meva obra.» algun dia aniré a casa d’algun ampli a fora, amb la Nova Cançó d’una manera estructura política estatal que no — Ara publica el seu nou amic que en té i tornaré a treballar perquè sovint molt directa i familiar. Tot això valora com a riquesa la realitat de compacte, Terra secreta. Té la ceràmica, però de moment l’única manera ho dec al meu germà. Sempre he les tres llengües que hi conviuen intenció de recollir en disc quan no canto prefereixo pintar, que tens mantingut un vincle molt estret que no són la castellana. El nacio- també els seus espectacles amb perquè el que necessito per pintar, amb ell, malgrat la distància geo- nalisme madrileny defensa la se- l’Orquestra Simfònica del Va- a diferència del que necessito per d’aconseguir gràfica que ens separa, perquè viu va lògica espanyola. El naciona- llès i amb Miguel Poveda? treballar la ceràmica, m’hi cap en que aquí et a Mallorca i no hi puc anar tan so- lisme català, en canvi, no actua — «M’agradaria que aquests una maleta i ho puc transportar a facin cas és vint com voldria.» defensant autènticament la se- dos espectacles es recollissin en l’equipatge quan viatjo a fora per aconseguint — El seu germà té algun va.» un disc, perquè són dos treballs cantar a l’estranger. M’agraden prèviament que fill que hagi heretat l’afició a — Amb tot i això, en els úl- que ens han exigit moltes hores de les pintures petites i íntimes. La a fora parlin de cantar del seu pare i de la seva tims anys ha actuat a fora més preparació i d’assaigs. Seria una pintura és un braç més de la meva tu.» tia? que mai... llàstima que no quedés constàn- inquietud artística. Sempre em — «En David, el fill del meu — «Els artistes que ens dedi- cia d’aquests muntatges en un en- queda l’interrogant de si algun G germà, té també una sensibilitat quem a la cançó amb arrels tradi- registrament. La feina amb l’Or- dia hi dedicaré més temps que no «El artística, però orientada al cine- cionals ens hem trobat en els úl- questra Simfònica del Vallès va pas ara. Si deixés de cantar, segur nacionalisme ma, en comptes de la cançó. Ha tims anys que al mercat musical ser molt estimulant. És una sort que continuaria pintant. He fet al- madrileny treballat en pel·lícules com a il·lu- hi ha una certa moda per seguir de poder treballar amb una formació gunes exposicions i estic molt defensa la seva minador i ha dirigit alguns curt- més a prop les músiques anome- d’aquestes característiques. La contenta dels resultats, sobretot lògica metratges.» nades ètniques i el mestissatge trobada amb en Miguel Poveda, d’una que vaig fer l’any passat a espanyola. El — Té la percepció d’haver entre cultures. Aquesta realitat té magnífica, va ser una mica ca- la Fundació Palau de Caldes nacionalisme arribat al quarantè aniversari un inconvenient: les modes són sual, no buscada, però sí molt de- d’Estrac, de la qual va ser comis- del seu debut com a cantant passatgeres i poden desaparèixer sitjada. Hem tingut l’ajut bàsic de sari l’artista Perejaume.» català, en en un moment personal artís- d’una manera ràpida. Però té uns l’Emilio Manzano, que ha facili- — Ara fa quaranta anys va canvi, no actua ticament bo, malgrat que la avantatges. En el meu cas, m’ha tat la nostra connexió. El preu que triar dedicar-se a la cançó, pe- defensant crisi discogràfica no ajuda el permès donar-me a conèixer en el has de pagar per preparar un mun- rò en realitat volia ser cera- autènticament treball dels cantants? context d’un aparador que tatge d’aquest tipus és que sovint mista... la seva lògica.» — «Arribo a aquest aniversa- m’agermana amb altres artistes et costa molt d’esforç i no n’ob- — «Vaig entrar en el món de ri tranquil·la, en un any bonic de que segueixen tendències musi- tens cap mena de benefici comer- G la cançó pel meu germà, en Joan « És una celebracions sense presses. En els cals com la meva. Des que hi ha cial. Malgrat tot, sempre m’ha Ramon. Ell cantava a Els Setze llàstima que no últims mesos he presentat un con- aquesta moda m’han vist en con- atret tirar-me a la piscina en Jutges. Jo l’admirava des que era cert amb l’Orquestra Simfònica cert i han escoltat discos meus aquests casos. Estic contentíssi- ben petita. Només té tres anys aprofitem prou del Vallès i un altre amb Miguel productors d’arreu del món. Ar- ma, perquè aprenc molt d’aques- més que jo i potser els meus pares el suc que a Poveda. Ara publico un nou disc, ran d’un recital que vam oferir tes experiències. Només he refu- li van donar massa responsabili- través del Terra secreta. És bonic poder amb en Lluís Llach i la Marina sat participar en algunes propos- tat com a germà gran. Em va ense- flamenc es pot complir quaranta anys de carrera Rossell al Midem de Canes, que tes quan el que m’oferien no lliga- nyar a caminar, a riure, a ser. Per a treure de la amb tres celebracions i no una de és el certamen de músiques del va amb la meva sensibilitat.» ell jo devia ser una rèmora feixu- fusió cultural sola... Sempre tinc molts projec- món més important que hi ha a — El seu interès per acos- ga, però per a mi ell va ser un refe- entre Andalusia tes musicals entre mans. No em Europa, em va sortir l’oportunitat tar-se al flamenc ja ve de llu- rent fantàstic i importantíssim, i Catalunya.» falten ni idees ni ganes. El que em d’actuar i vendre discos a llocs on ny. Trenta anys enrere, el perquè era el meu ídol. Ell porta- resulta més complicat és lluitar mai no havia cantat, com el Japó. 1977, va convidar un dels mi- va els seus amics cantants a casa i G per promoure les cançons, no tan En els últims anys he cantat en llors guitarristes de flamenc, jo n’aprenia moltes coses com a sols perquè hi ha una crisi disco- molts països on mai no havia po- Paco Cepero, a col·laborar

DISCOGRAFIA

ANELLS D’AIGUA GAVINES I DRAGONS BEN A PROP BON VIATGE FACI LA EL·LAS SALMAIA (Ariola, 1985) (Ariola, 1987) (Ariola, 1989) CADERNERA (Ariola, 1993) (Ariola, 1995) Dansa de la primavera, Carta Lluís Llach col·labora en El pianista Manel Camp és (Ariola, 1990) El disc de gust més grec de Viatge pel Mediterrani a un amic i Viure sense tu aquest disc, un dels millors en aquest compacte el Rondalles mallorquines la seva carrera, dedicat inspirat per la idea de Zülfü destaquen en aquest disc, en dels anys vuitanta, cantant La còmplice de la cantant posades en vers per Gabriel monogràficament a versions Livaneli que els països què Rafael Subirachs casa de l’amic. mallorquina en la seva Janer Manila. Disc doble en de cançons de Mikis banyats per aquest mar col·labora a Ànima morta. aventura més jazzística. format d’elapé. Theodorakis. formen el sisè continent. presència · Del 7 al 13 de setembre del 2007 DOSSIER / MARIA DEL MAR BONET S 7 amb vostè en l’enregistrament Un disc amb de la cançó Alenar... — «El flamenc m’atrau. Hi cançons poc ha un planter molt potent de conegudes cantants de flamenc a Catalu- nya. És una llàstima que no d’amics aprofitem prou el suc que es pot G Terra secreta, el nou compacte treure de la fusió cultural entre de Maria del Mar Bonet que Picap Andalusia, la terra d’on prove- llança aquest mes al mercat, aple- nen les famílies d’aquests artis- ga versions personals de cançons tes, i Catalunya, el lloc on ells relativament poc conegudes dels han nascut. No podem girar repertoris de cantants i músics l’esquena a en Miguel Poveda, amics de l’artista mallorquina. la Mayte Martín i tants altres Anteriorment Maria del Mar cantants d’aquí als quals hem Bonet ja havia interpretat ver- d’obrir un ventall de possibili- sions de temes de gairebé tots els tats prou gran perquè mostrin el artistes dels quals ara canta algu- seu art i puguin créixer artística- na peça en aquest disc. ment. Tenim l’exemple enlluer- De , ha es- nador de la Carmen Amaya, que collit Cançó de l’amor petit i La tenia una dimensió extraordinà- rosa de l’adéu. De Guillem ria, a la qual Catalunya no va de- d’Efak, Blues en sol i Tant com te dicar l’atenció que es mereixia. cerc. De Joan Bibiloni, Mai donis No pot tornar a passar que no per finit, sobre un poema de Mi- afavorim el desenvolupament quel Àngel Riera, i Epitalami, so- de propostes molt interessants bre un poema de mossèn Alcover. com ho va ser la de la Carmen D’Ovidi Montllor, Dos anònims, Amaya.» sobre dos textos tradicionals. — Ha triat el títol Terra se- Un exèrcit és la composició creta per al seu nou compacte. que ha triat de Jordi Guardans. Quina és la seva terra secreta? Salònica és la peça que ha versio- — «La meva terra secreta és nat de Gabriel Sopeña. Del reper- la que em lliga més a mi mateixa, tori de ha revisat La com si fos una nació molt i molt dansa de l’amor, del rei Dionís I íntima. El meu centre és Mallor- de Portugal. ca. Des de Mallorca faig excur- També ha volgut incloure a sions a tots els llocs on em noto Terra secreta una adaptació al ca- realment a gust. Sóc una catalana talà d’una composició de la can- de Mallorca. Em sento a casa me- tant grega Haris Alexiou, Per una va quan sóc a qualsevol indret cançó, i una peça amb música del dels Països Catalans, encara que guitarrista Javier Mas sobre un sigui a l’Alguer. Això no m’im- poema de Robert Graves, El país pedeix considerar-me una ciuta- secret. dana del món. Tinc el privilegi «Són cançons que tenia al d’haver nascut en un territori es- meu costat des de fa temps. M’ha plèndid, que és on es van formar vingut de gust ajuntar-les en els primers pobles a prop del mar i aquest disc, en què hi ha una certa oberts al món. La Mediterrània és unitat pel clima d’intimitat que el meu horitzó.» Maria del Mar Bonet explica que potser algun dia tornarà a treballar la ceràmica. / JOAN SABATER. desprenen», explica la cantant.

DISCOGRAFIA

EL COR DEL TEMPS CAVALL DE FOC CANTS D’ABELONE RAIXA AMIC, AMAT TERRA SECRETA (Picap, 1997) (Picap, 1998) (Picap, 2001) (World Muxxic, 2001) (Picap, 2004) (Picap, 2007) Compacte doble amb el Nova immersió en la cançó Una difícil incursió, Divuit cançons tractades amb La poesia mística de Jacint Versions de composicions recital al Palau Sant Jordi del tradicional dels Països compartida amb Rafael música de cambra per Ars Verdaguer inspira aquest dels repertoris de diversos trentè aniversari del seu Catalans. Inclou un text Subirachs, en la Ensemble sota la direcció de compacte, que neix de la cantants amics per celebrar el debut. La millor síntesi en propi, Com un mirall. impressionant poesia de Joan Valent. col·laboració amb el Cham quarantè aniversari del seu disc de la seva carrera. Joan Vinyoli . Ensemble de Damasc. debut artístic. 8 S DOSSIER / MARIA DEL MAR BONET presència · Del 7 al 13 de setembre del 2007

Catorzena membre d’Els 16 Jutges

XEVI PLANAS Maria del Mar incorporar el 1967 al col·lectiu de pals línies de treball: la divulga- com a actriu en dues obres de tea- G Maria del Mar Bonet i Verda- Bonet va ser cantautors Els Setze Jutges com a ció de cançons populars dels Pa- tre: Vent de garbí i una mica de guer va néixer el 27 d’abril del l’única cantant catorzena membre. Hi va entrar ïsos Catalans, especialment de les por, de Maria Aurèlia Capmany, i 1947 a Palma, al número 14 del que va formar en el mateix moment que Rafael illes Balears. La nau, de Josep Maria Benet i carrer de sa Pelleteria, del barri de Subirachs i Lluís Llach, amb els El 1968 va enregistrar un altre Jornet. sa Calatrava. part alhora d’Els quals va ser llançada per Joan disc senzill, que incloïa una com- El 1970 va iniciar la seva pro- Va heretar el gust per l’art del Setze Jutges i Molas en una campanya de pro- posició sobre un poema de Lluís jecció a l’estranger, on des de lla- seu pare, el periodista i pintor ma- d’El Grup de moció sota el nom de la Novíssi- Serrahima, Què volen aquesta vors ha actuat d’una manera regu- llorquí Joan Bonet, i de la seva Folk ma Cançó. gent, la cançó que el franquisme li lar i ha triomfat com una de les mare, Mercè Verdaguer, que en la Aquell any es va instal·lar a va prohibir durant més temps, per grans veus femenines de l’àrea seva joventut a Barcelona havia Barcelona, on havia viatjat per es- les referències a la persecució del mediterrània, especialment en els treballat amb el doctor Wender, tudiar ceràmica, a casa de Remei règim dictatorial de la lluita polí- últims deu anys. mític en els ambients naturistes, i Margarit i Lluís Serrahima, dos tica clandestina. El 1971 va obtenir un impor- havia jugat a tennis amb Mary dels pioners de la Nova Cançó. Va ser també el 1968 que va tant èxit en el mercat espanyol Santpere. També el 1967 va publicar el entrar a El Grup de Folk, amb el amb un disc que contenia L’àgui- Animada pel seu germà Joan seu primer disc, amb quatre te- qual va prendre part en un llegen- la negra, adaptació de Delfí Abe- Ramon, que n’era l’onzè inte- mes tradicionals de Menorca, que dari festival a Barcelona al parc lla al català d’una coneguda can- grant, Maria del Mar Bonet es va van obrir una de les seves princi- de la Ciutadella, i va participar çó de Barbara. presència · Del 7 al 13 de setembre del 2007 DOSSIER / MARIA DEL MAR BONET S 9 Bibliografia

SECRETA VEU Autora: Maria del Mar Bonet. Editorial: Empúries. Any d’edició: 1987. Primer recull de textos de cançons escrits per Maria del Mar Bonet. Amb il·lustracions de l’autora.

MARIA DEL MAR BONET Autor: Joan Manresa. Editorial: La Magrana. Any d’edició: 1994. La biografia de referència de la cantant, escrita per un periodista que n’ha seguit la trajectòria des de l’inici.

MARIA DEL MAR BONET Autora: Magda Bonet. Editorial: Luca-SGAE. Any d’edició: 1995. Brevíssima biografia de la cantant en edició bilingüe castellà-català, pensada per al públic espanyol.

QUADERN DE VIATGE Autora: Maria del Mar Bonet. Editorial: Columna-L’Albí. Any d’edició: 1998. Nova edició dels textos de cançons que ha escrit. Amb il·lustracions de l’autora i pròleg de Biel Mesquida.

CUADERNO DE VIAJE Autora: Maria del Mar Bonet. Editorial: Universidad Popular de San Sebastián de los Reyes. Any d’edició: 2004. Edició bilingüe del llibre anterior, amb una interessant cronologia de la cantant.

VOZ DE MAR/VEU DE MAR Autor: Emilio Garrido. Editorial: Efecto Violeta. Any d’edició: 2007. A l’esquerra, en unes imatges dels anys setanta, seixanta i vuitanta. Sobre aquestes ratlles, amb Lautaro El llibre més interessant Rosas en un recital al començament dels vuitanta, i al concert del 1997 al Palau Sant Jordi. sobre la cantant, escrit a partir de converses.

Vídeos i catàlegs El 1972 va cantar per primera participació d’Om, Hilario Cama- Valent i Kepa Junkera, entre altres. vegada a la plaça del Rei de Barce- cho, Biel Majoral, Paco Cepero, Pi Ha treballat amb Nacho Duato i G La videografia de Maria del Mar Bonet lona, on des de llavors ha ofert di- de la Serra, , Al Tall, Catherine Allard en espectacles de inclou dos DVD. El primer, editat el 2003 versos concerts gairebé cada estiu Jordi Sabatés, l’Orquestra de Jo- dansa que han posat en escena can- per Ariola com a complement als dos dins el festival Grec. ventuts Musicals de Tunis, Manel çons del seu repertori. Ha col·labo- compactes recopilatoris Collita pròpia, El 23 d’abril del 1997 va cele- Camp, Rafael Subirachs, Lluís rat amb Milton Nascimento, Zülfü inclou tretze cançons del recital de brar trenta anys de vida professio- Llach, Ars Ensemble, Coral Canti- Livaneli i Mikis Theodorakis, entre presentació de Raixa al Palau de la nal amb un recital al Palau Sant Jor- ga i Cham Ensemble de Damasc, altres artistes de prestigi internacio- Musica Catalana de Barcelona, el 18 de di de Barcelona, en el qual van in- entre d’altres. nal. gener del 2002. El segon, publicat el 2004 tervenir com a convidats Manel Ha col·laborat en discos d’Enric Atreta per estils musicals molt per Picap, recull divuit cançons del concert Camp, Joan Manuel Serrat, Cathe- Barbat, Marina Rossell, Lluís diversos, del jazz al rock, ha conso- del 22 de juliol del 2004 al Teatre Grec de rine Allard, Joan Ramon Bonet, Llach, Manel Camp, María Dolores lidat una proposta molt eclèctica en Barcelona amb el Cham Ensemble de Nena Venetsanou, Paco Cepero, Pradera, Josep Tero, Trullars, Feliu què musicalment es pot reconèixer Damasc i la Coral Cantiga. Lautaro Rosas, Ensemble de Musi- Gasull, Companyia Elèctrica Dhar- fàcilment la seva arrel balear. Maria del Mar Bonet ha exposat la que Traditionnelle de Tunis, Marti- ma, Hèctor Vila, Ia & Batiste, Ha exposat en algunes ocasions seva pintura a Manresa, Palma, Lleida, rio, Lluís Llach i la Coral Universi- Amancio Prada, Loquillo, Adrià una mostra dels seus dibuixos i les Onda i Caldes d’Estrac, entre altres llocs. tària de les Illes Balears. Puntí, Uxía, Joan Pons, Mikis seves pintures, fruit de la seva for- D’algunes d’aquestes exposicions s’han Ha enregistrat discos amb la Theodorakis, Luis Delgado, Joan mació en arts plàstiques. editat catàlegs.