Quaranta Anys De Cançons
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Número 1854. Del 7 al 13 de setembre del 2007. Any XLII. 0,50 € Quaranta anys de R E T cançons BA SA MARIA DEL MAR BONET. AN O La cantant celebra quaranta / J a. anys en el món de la cançó ci èn amb un nou disc i amb recitals es r P amb Miguel Poveda i amb l’Orquestra Simfònica del a st i v Vallès. / 2 a 9 e r ent ’ l ant r du , t e n o B r Ma del a i ELS EXÈRCITS CATALANS DEL 1714 / 14 VALLBONA DE LES MONGES / 18 VINT-I-CINC ANYS SENSE GRACE KELLY / 22 ON ANEM? / 29 Mar 2 S DOSSIER presència · Del 7 al 13 de setembre del 2007 presència · Del 7 al 13 de setembre del 2007 DOSSIER / MARIA DEL MAR BONET S 3 QUARANTA ANYS DE CARRERA. Maria del Mar Bonet viu intensament aquest 2007. Ha complert seixanta anys i celebra amb el disc Terra secreta i amb recitals amb Miguel Poveda i l’Orquestra Simfònica del Vallès quaranta anys de dedicació a l’ofici de cantar. XEVI PLANAS cap pista sobre les seves rela- ser mare si les circumstàncies G El periodista valencià Emi- cions sentimentals. Malgrat li haguessin permès oferir a un lio Garrido acaba de publicar que manté la seva intenció de possible fill l’escalf d’un pare a l’editorial Efecto Violeta el mostrar-se reservada en rela- amb qui ella hagués tingut llibre Voz de Mar/Veu de Mar, ció amb els seus amors, no li fa una relació perdurable. en què acosta al lector molts res respondre a preguntes so- — Fa quaranta anys que aspectes de Maria del Mar Bo- bre altres aspectes bastant per- viu a Barcelona. Enyora la se- net fins ara desconeguts per al sonals. En aquesta entrevista va Palma natal? públic que la segueix. Qui el parla de les dificultats que ha — «Ara Palma em fa molta llegeixi hi descobrirà algunes hagut de superar per dedicar- pena, perquè és en mans de les intimitats de la cantant ma- se professionalment durant immobiliàries. Vaig passar la in- llorquina. Però no hi podrà quaranta anys a cantar en ca- fantesa a la part vella de la ciutat, trobar cap mena d’informació talà i confessa que en una oca- al barri de sa Calatrava, al sector sobre els amors que l’han sió va estar a punt d’abando- comprès entre la basílica de Sant acompanyada al llarg de la vi- nar l’ofici de cantant. També Francesc i l’edifici de la Miseri- da. Sempre reàcia a parlar de hi parla del disc que acaba de còrdia, fins on comença el barri l’esfera més personal de la se- publicar a Picap, Terra secre- xinès. Porto dins meu el call de va vida privada, Maria del ta, de la seva passió per la pin- Palma i tinc molt present l’am- Mar Bonet no ha volgut donar tura i de com li hauria agradat bient que s’hi respirava. Era ple 4 S DOSSIER / MARIA DEL MAR BONET presència · Del 7 al 13 de setembre del 2007 G «Ara l’única de gent senzilla que hi vivia i hi vida que hi ha al Mallorca i el medi ambient hi està — El seu nou disc, Terra sent de vegades és que, a part del treballava en oficis artesanals. barri de Palma greument amenaçat. Són absurds secreta, s’obre amb una cançó de parella, hi ha molts tipus Aquest paisatge de la meva infan- els abusos que hi ha hagut en la composta sobre un poema de d’amor: el de fill, el de germà, el tesa conserva la seva bellesa, de la meva construcció d’autopistes perquè Robert Graves, El país secret. de pare, el d’amic, el que sentim comparable a la del barri gòtic de infantesa és la els cotxes puguin arribar com a L’autor de Jo, Claudi va reti- cap a la pàtria...» Barcelona, que també és molt a dels turistes que molt deu minuts abans al lloc de rar-se a viure a Mallorca. Creu — En alguna ocasió ha co- prop del mar. Però ara quasi totes s’hi passegen destinació. Gairebé tota l’illa és que va saber entendre prou bé mentat que li hauria agradat les cases són buides i la major part per veure’n la en mans de l’especulació més els signes més profunds de la ser mare. Hi pensa més ara de la gent que hi vivia durant la riquesa desaforada i grotesca. Les immo- identitat de l’illa? que algunes amigues de la se- meva infantesa n’ha marxat per- monumental. biliàries actuen sense cap mira- — «Robert Graves vivia a va edat ja són àvies? què l’especulació ha deixat les És com un ment i no es mouen per cap altre Deià i era molt sensible a la lluita — «M’he perdut la vivència cases en mans de forasters que propòsit que el de guanyar mol- per la defensa de la identitat de de la maternitat, però tal com només hi van un mes a l’any. Ara Poble Espanyol tíssims diners traient el màxim l’illa. Va ser d’una manera enèr- m’ha anat la vida no em penedei- l’única vida que hi ha al barri de la concebut només profit de totes les riqueses natu- gica capdavanter en les accions xo de no haver tingut fills, perquè meva infantesa és la dels turistes per atraure-hi rals de l’illa. La decisió de supri- contra l’especulació urbanística a mai no he viscut les circumstàn- que s’hi passegen per veure’n la els visitants.» mir l’ecotaxa turística va ser una Mallorca. Havia viscut dues cies propícies per tenir-ne. No ha riquesa monumental. És com un G barbaritat, perquè era una bona guerres i va triar Mallorca per estat prou forta en mi la necessitat Poble Espanyol concebut només «Són absurds iniciativa. Suprimint-la es va do- viure-hi d’una manera tranquil- de ser mare per arribar a tenir fills per atraure-hi els visitants. Quan els abusos que nar crèdit als qui hi estaven en la. Estimava molt l’illa. N’és una a qualsevol preu. Segons la meva hi penso em ve una sensació de contra.» prova el fet que moltes seqüèn- visió del que és indispensable per hi ha hagut en la desolació.» — Veu alguna solució per cies de les recreacions del món als fills, tenir un pare vivint amb — Algunes cançons del seu construcció evitar que l’illa es vagi degra- antic que apareixen als seus tex- ells és essencial. Si no el tenen, repertori parlen de patis. Fins d’autopistes a dant cada cop més? tos les situava a Mallorca.» considero que els falta una cosa a quin punt la van marcar els Mallorca — «Observo tots aquests de- — El periodista Emilio molt i molt important, de la qual patis preciosos dels carrers on perquè els sastres i faig el que puc, des de fir- Garrido ha escrit per a l’edito- no se’ls pot privar. Com que tal va créixer? cotxes puguin mar manifestos fins a anar a ma- rial Efecto Violeta el llibre Voz com m’ha anat la vida no he tin- — «Aquests patis són part de arribar deu nifestacions, encara que això de Mar/Veu de Mar, en què a gut un home al meu costat d’una mi. Veure’ls i jugar-hi era un acte minuts abans al m’hagi dut enemistats i hagi pro- partir de diverses converses manera molt perdurable, he pre- tan natural per a mi com el de res- vocat que no pugui cantar en po- amb vostè acosta al lector al- ferit no tenir fills, tot i que m’hau- pirar. Estic molt contenta d’haver lloc de blacions de Mallorca controlades guns dels trets més caracterís- ria agradat molt tenir-ne si les me- nascut on vaig néixer. Em sento destinació.» per ajuntaments governats pel PP. tics de la persona que hi ha ves circumstàncies ho haguessin privilegiada pel fet d’haver cres- G M’agrada pensar que ara s’obre darrere la cantant pública. afavorit. Adoptar-los no hauria cut en un entorn tan meravellós i «Viure de una nova etapa en què hi haurà S’hi ha sentit despullada? estat cap solució, segons la meva fascinant.» cantar en més sentit comú i es podran frenar — «L’autor d’aquest llibre hi opinió. La qüestió no és parir-ne o — En general, la resta de català és molt les iniciatives dels qui només exposa la seva visió del meu món adoptar-ne, sinó tenir-ne només l’illa de Mallorca ha tingut en- dur. No estàs veuen la terra com un bé per fer-hi personal a través d’un relat una en el cas que puguin disposar cara menys sort que Palma pel mai consolidat, comerç. Tant de bo les lluites que mica novel·lat. Mai no he parlat d’un pare i d’una mare que con- que fa a l’especulació de les impulsen els col·lectius en defen- públicament dels meus amors i visquin en una relació estable.» immobiliàries? encara que sa de Mallorca aturin l’enfonsa- mai no ho faré, perquè considero — L’exercici del seu ofici li — «Mallorca viu en una si- tinguis un nom i ment de l’illa... Estic esperança- que és una qüestió totalment pri- ha comportat moltes renún- tuació de desesperació constant faci quaranta da.» vada, de la qual no m’agrada par- cies? des de fa molts anys.