La Idea De La Necessitat D'una Renovació En La Cançó Catalana S

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

La idea de la necessitat d’una renovació en la cançó catalana s’havia gestat a casa de Miquel Porter i Moix, a Sarrià, entre els anys 1958 i 1959, en el decurs d’unes vetllades amb Lluís Serrahima i altres amics, enmig de cançons que sorgien espontàniament i reflexions sobre el panorama musical cultural i polític del moment. Inspirat per Josep Benet, i fruit també de les reunions musicals a casa d’en Miquel Porter, Serrahima va publicar el gener de 1959 l’article «Ens calen cançons d’ara» a la revista Germinabit , que es considera una mena de manifest programàtic que animà la creació del grup de cantautors anomenat Els Setze Jutges. Emmirallats en la cançó francesa, autors com Georges Brassens, Jacques Brel, Édith Piaf o Léo Ferré van inspirar cançons d’aquest embrió format per Porter i Serrahima com a impulsors, al qual aviat s’afegiren Remei Margarit, Josep Maria Espinàs, Delfí Abella i Francesc Pi de la Serra. De mica en mica el grup s’anà consolidant amb els noms d’Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Guirau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Maria Aurèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach, que s’hi incorporaren més tard. Després de les primeres sessions en cases particulars com la del mateix Miquel Porter, la primera actuació pública tingué lloc el dia 19 de desembre de 1961 al Centro de Influencia Católica Femenina (CICF) de Barcelona, i ja es va anunciar com a recital de Nova Cançó. A partir del 1962, Els Setze Jutges començaren a fer enregistraments discogràfics de 45 rpm, sempre individuals però on apareixia el nom d’Els Setze Jutges. El primer fou Josep Maria Espinàs canta Brassens , i el segon el de Miquel Porter canta les noves cançons . El mateix any seguiren altres enregistraments com els d’Espinàs cantant cançons tradicionals catalanes, i els de Remei Margarit i Delfí Abella amb cançons pròpies, tots per al segell Edigsa. Aquest fou l’únic enregistrament fet per Miquel Porter. Edigsa (Editora General, SA) es va fundar el 29 de maig de 1961 com a empresa independitzada de la discogràfica donostiarra Ediphone. Els fundadors foren Josep Espar i Ticó, Claudi Martí, Ermengol Passola i Badia i Enric Cirici. Es va dedicar principalment a l’enregistrament i la promoció de cantants i música catalans, però també tingué seccions dedicades a la música clàssica i la música tradicional internacional, amb l’edició de discos provinents d’editores internacionals com ara Le Chant du Monde, Harmonia Mundi i Folkways Records. Un dels projectes més ambiciosos fou l’Antologia Històrica de la Música Catalana, que dirigí Oriol Martorell. El 1983 tancà les portes i els seus fons passaren a la discogràfica PDI i, posteriorment, juntament amb els de PDI, a Picap. (JCG) Bibliografia CUBELES , Albert; RUIZ , Isabel (coords.). La Nova Cançó. La veu d’un poble . Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2010. GARCÍA -SOLER , Jordi. La Nova Cançó . Barcelona: Edicions 62, 1976. GARCÍA -SOLER , Jordi. Crònica apassionada de la Nova Cançó . Barcelona: Flor de Vent, 1996. PORTER I MOIX , Josep. Una història de la Nova Cançó . Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987. VILARNAU , Joaquim. 50 anys de la Cançó: Els Setze Jutges, Raimon i els seus contemporanis . Valls: Cossetània, 2009. .

Copy Link

Recommended publications

Quaranta Anys De Cançons
Número 1854. Del 7 al 13 de setembre del 2007. Any XLII. 0,50 € Quaranta anys de R E T cançons BA SA MARIA DEL MAR BONET. AN O La cantant celebra quaranta / J a. anys en el món de la cançó ci èn amb un nou disc i amb recitals es r P amb Miguel Poveda i amb l’Orquestra Simfònica del a st i v Vallès. / 2 a 9 e r ent ’ l ant r du , t e n o B r Ma del a i ELS EXÈRCITS CATALANS DEL 1714 / 14 VALLBONA DE LES MONGES / 18 VINT-I-CINC ANYS SENSE GRACE KELLY / 22 ON ANEM? / 29 Mar 2 S DOSSIER presència · Del 7 al 13 de setembre del 2007 presència · Del 7 al 13 de setembre del 2007 DOSSIER / MARIA DEL MAR BONET S 3 QUARANTA ANYS DE CARRERA. Maria del Mar Bonet viu intensament aquest 2007. Ha complert seixanta anys i celebra amb el disc Terra secreta i amb recitals amb Miguel Poveda i l’Orquestra Simfònica del Vallès quaranta anys de dedicació a l’ofici de cantar. XEVI PLANAS cap pista sobre les seves rela- ser mare si les circumstàncies G El periodista valencià Emi- cions sentimentals. Malgrat li haguessin permès oferir a un lio Garrido acaba de publicar que manté la seva intenció de possible fill l’escalf d’un pare a l’editorial Efecto Violeta el mostrar-se reservada en rela- amb qui ella hagués tingut llibre Voz de Mar/Veu de Mar, ció amb els seus amors, no li fa una relació perdurable.
[Show full text]
Maria Del Mar Bonet I La Nova Cançó
La veu del mar Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó IES Antoni Cumella 2n Batxillerat Granollers 2010/2011 IES Antoni Cumella 2 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó A ma mare per la seva estima i pel seu suport. A la Maria del Mar per ser l’ànima d’aquest treball, pel seu bon fer en tots aquests anys, per gaudir tant als seus concerts aquí i arreu i per què segueixi molts anys més fent el que li agrada i ens agrada. A la Maria Mercè i en Ramon que són els culpables possiblement, de que hagi fet aquest treball. Pels nostres viatges, les nostres rialles i els quefers de la vida. A Lautaro Rosas, Juan Miguel Morales, i Miguel Gorostiza, per la seva gentilesa, dis- posició i les nostres xerrades a Palma. A Ivette Nadal, Jay Ansill, Biel Mesquida, Toni Catany i Sebastià Alzamora per la seva amabilitat. A la Lola, qui va ser la primera en veure-m’hi espurnes de músic. També als meus professors de música de l’Escola Ponent de Granollers. A tots els meus amics del Conservatori de Granollers i de l’IES Antoni Cumella. A tots els mestres i amics de la Societat Coral Amics de la Unió qui m’han convertit en la persona que sóc avui. En especial als germans Vila. A la meva tutora del treball, per la seva paciència i la seva implicació personal. A totes aquelles persones que d’alguna manera o altre m’han ajudat a que aquest treball anés agafant forma.
[Show full text]
ROCKCOL.20* (Page 1)
LLUÍS LLACH VIATGE A LA UTOPIA . ] ROCKCOL LECCIÓREVISTA DE BIOGRAFIES IL·LUSTRADES • NÚM. 20 • ANY V • TRIMESTRAL • 2,40 ¤ 20 Lluís Llach en una imatge que va ser portada de la revista ENDERROCK 10, el gener-febrer de l’any 1995. (Foto: Juan Miguel Morales). LLUÍS LLACH LA VEU DEL COMPROMÍS Girona (el Gironès), 1948 necessitats que se li han anat presentant obra transcendís més enllà dels límits La seva infantesa va transcórrer en un a cada moment. Compromès del tot amb naturals de l’idioma, com ho demostren poble del Baix Empordà, Verges, on el les idees nacionalistes i d’esquerres (va les més de cinquanta versions de seu pare feia de metge i del qual va arribar a formar part de les llistes “L’estaca” que s’han realitzat (veure arribar a ser alcalde. El gust per la electorals de Nacionalistes d’Esquerres), EDR 79, maig del 2002), algunes en música li ve de la banda de la seva també s’ha distingit per la seva lluita llengües com ara el polonès, l’occità, mare, i el fet de tenir un piano a casa contra el militarisme, per la insubmissió el basc, l’anglès o el francès. A més va marcar definitivament la seva vida. i a favor dels okupes, entre moltes altres. d’aquesta, altres cançons seves també Amb una extraordinària capacitat per Hi ha qui diu que, si hagués nascut als han estat versionades, en anglès, a la composició, Lluís Llach ha Estats Units, avui Llach seria un dels castellà o portuguès, per exemple. Des sabut ser en cada moment un cantant compositors més il·lustres de Hollywood.
[Show full text]
Al Tall : 35 Anys De Música Mediterrània Des Del País Valencià
MUSEU DE LA UNIVERSITAT D’ALACANT. MUA Rector de la Universitat d’Alacant IGNASI JIMÉNEZ RANEDA Vicerectora d’Extensió Universitària de la Universitat d’Alacant JOSEFINA BUENO ALONSO Director del Museu de la Universitat d’Alacant MAURO HERNÁNDEZ PÉREZ AL TALL, 35 anys IMATGE DE PORTADA Víctor Mansanet Boïgues Manuel Boix Exposició: AL TALL, DVD 35 anys de música mediterrània des del País Valencià Daniel Martín MUA, MUSEU DE LA UNIVERSITAT D’ALACANT Esguards.com octubre 2010 AGRAÏMENTS DISSENY I MAQUETACIÓ Manuel Boix Stefano Beltrán Bonella. MUA Soledad Desfilis COORDINACIÓ CATÀLEG I EXPOSICIÓ ISBN: 978-84-95990-74-7 Josep Forcadell Saport (SPV) Dipòsit legal: A-768-2010 Imprimeix: Quinta Impresión, S.L. ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC Màrius Gomis (SPV) © De l’edició, Museu de la Universitat d’Alacant. MUA © Dels textos, l’autor FOTOS © De les imatges i fotos, l’autor Soledad Desfilis L’Arxiu d’Al Tall Al Tall, contacte: [email protected] AL TALL 35 anys de música mediterrània des del País Valencià 3 Al Tall, una música oberta al món Els darrers 35 anys han canviat moltes coses al País Valencià, a Europa i al món. A Espanya, l’any 75 encara hi havia una dictadura, era un país d’emigració i encara no formàvem part de la Unió Europea. Europa estava dividida en dos blocs i sobre tot el món surava l’amenaça de la guerra freda. Però era també un temps de canvis i d’il·lusions. Era un moment en què eixia al carrer la realitat amagada durant el franquisme, i els pobles de l’estat descobrien que tenien una cultura, una llengua o unes realitats socials i econòmiques pròpies.
[Show full text]
Aproximació a La Nova Cançó
Aproximació a la Nova Cançó Apunts extrets, principalment, de l’entrada de la Viquipèdia dedicada a la Nova Cançó: https://ca.wikipedia.org/wiki/Nova_Cançó LA NOVA CANÇÓ La Nova Cançó va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans. Va ser un gènere nou, diferenciat del cant coral, del cuplet o de les cançons de muntanya i de clares arrels franceses —Brassens, Jacques Brel, etc.— i articulat com a moviment entorn de la reivindicació idiomàtica i d'uns pressupòsits ètics de caràcter democràtic. De forma paral·lela el Grup de Folk va reivindicar i difondre en català la música popular d'arrels anglosaxones. Context històric Per ubicar la importància històrica de la Nova Cançó cal recordar que només feia vint anys de l’ocupació franquista de Catalunya i "la repressió posterior contra la cultura catalana es pot definir sense pal·liatius com un genocidi cultural”. Van ser anys de misèria cultural, en què les iniciatives per a la recuperació cultural es produïen a l’exili o, en tot cas, de manera individual i sense massa transcendència pública. El 1957, Josep M. Espinàs va fer alguna conferència sobre "Georges Brassens, el trobador del nostre temps", del qual havia traduït les primeres cançons. El 1958 apareixen dos Eps que amb el temps seran considerats els primers de música moderna en català: Hermanas Serrano: Cantan en catalán los éxitos internacionales (La Voz de su Amo) i José Guardiola: Canta en catalán los éxitos internacionales (Regal). Aquests intèrprets, juntament amb altres com Font Sellabona i Rudy Ventura formen la prehistòria de la Nova Cançó.
[Show full text]
The Catalan Nova Cançó and Its Social Movement
Trinity College Trinity College Digital Repository Senior Theses and Projects Student Scholarship Spring 2015 Songs with Political Purpose: The Catalan Nova Cançó and its Social Movement Brooke Moschetto Trinity College, [email protected] Follow this and additional works at: https://digitalrepository.trincoll.edu/theses Part of the Fine Arts Commons, Musicology Commons, Performance Studies Commons, Radio Commons, and the Spanish Linguistics Commons Recommended Citation Moschetto, Brooke, "Songs with Political Purpose: The Catalan Nova Cançó and its Social Movement". Senior Theses, Trinity College, Hartford, CT 2015. Trinity College Digital Repository, https://digitalrepository.trincoll.edu/theses/443 Canciones con propósito político: La Nova cançó catalana y su movimiento social Songs with Political Purpose: The Catalan Nova Cançó and its Social Movement Brooke Moschetto Trinity College Clase de 2015 Profesor van Ginhoven Rey y Profesora Lambright Primavera 2015 Moschetto 1 Abstract This thesis is a study of the interaction of music and politics during the social movement in Catalonia, Spain, the nova cançó. This interaction demonstrates the importance of a cultural identity, imagined communities, and cultural planning for a nation. In the case of Catalonia, the nova cançó played an immediate crucial role in the transformation of society during the last years of the extremely repressive dictatorship of Francisco Franco (1939-1975). Franco controlled Spain ideologically through censorships and power over the media in order to spread his values of a unified, homogenous, nationalist fatherland. In this way, he destroyed the Catalan cultural identity to make them vulnerable and their cultural artifacts insignificant. As a result, the youth of Catalonia expressed their frustration through anti-Francoist songs and the revival of everyday use of the Catalan language in music in order to recreate their cultural identity.
[Show full text]
Mandie Iveson Thesis
DOCTORAL THESIS What the women have to say women’s perspectives on language, identity and nation in Catalonia Iveson, Mandie Award date: 2017 General rights Copyright and moral rights for the publications made accessible in the public portal are retained by the authors and/or other copyright owners and it is a condition of accessing publications that users recognise and abide by the legal requirements associated with these rights. • Users may download and print one copy of any publication from the public portal for the purpose of private study or research. • You may not further distribute the material or use it for any profit-making activity or commercial gain • You may freely distribute the URL identifying the publication in the public portal ? Take down policy If you believe that this document breaches copyright please contact us providing details, and we will remove access to the work immediately and investigate your claim. Download date: 04. Oct. 2021 What the women have to say: women’s perspectives on language, identity and nation in Catalonia by Mandie Iveson BA, MSc A thesis submitted in partial fulfilment of the requirements for the degree of PhD Department of Media, Culture & Language University of Roehampton 2017 Parlen les dones, la seva poesia tendra i forta. Ben pocs s’aturen a escoltar aquestes veus, que, trasbalsades, un nou llenguatge diuen nascut al fons dels segles. The women speak, their poetry tender and strong. Very few stop to listen to these voices that have stirred up a new language; born, they say, since the beginning of time. (Montserrat Abelló, Dins l’esfera del temps, 1998).
[Show full text]
Aproximació a La Nova Cançó
Activitats didàctiques Correllengua Aproximació a la Nova Cançó Apunts extrets, principalment, de l’entrada de la Viquipèdia dedicada a la Nova Cançó: https://ca.wikipedia.org/wiki/Nova_Cançó 1 Activitats didàctiques Correllengua LA NOVA CANÇÓ La Nova Cançó va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans. Va ser un gènere nou, diferenciat del cant coral, del cuplet o de les cançons de muntanya i de clares arrels franceses —Brassens, Jacques Brel, etc.— i articulat com a moviment entorn de la reivindicació idiomàtica i d'uns pressupòsits ètics de caràcter democràtic. De forma paral·lela el Grup de Folk va reivindicar i difondre en català la música popular d'arrels anglosaxones. Context històric Per ubicar la importància històrica de la Nova Cançó cal recordar que només feia vint anys de l’ocupació franquista de Catalunya i "la repressió posterior contra la cultura catalana es pot definir sense pal·liatius com un genocidi cultural”. Van ser anys de misèria cultural, en què les iniciatives per a la recuperació cultural es produïen a l’exili o, en tot cas, de manera individual i sense massa transcendència pública. El 1957, Josep M. Espinàs va fer alguna conferència sobre "Georges Brassens, el trobador del nostre temps", del qual havia traduït les primeres cançons. El 1958 apareixen dos Eps que amb el temps seran considerats els primers de música moderna en català: Hermanas Serrano: Cantan en catalán los éxitos internacionales (La Voz de su Amo) i José Guardiola: Canta en catalán los éxitos internacionales (Regal). Aquests intèrprets, juntament amb altres com Font Sellabona i Rudy Ventura formen la prehistòria de la Nova Cançó.
[Show full text]
Contents PROOF
PROOF Contents List of Figures viii List of Tables ix Acknowledgements x Notes on the Contributors xi 1 Introduction 1 Miquel Strubell and Emili Boix-Fuster Notes 15 References 15 2 La Catalanofonia. A Community in Search of Linguistic Normality 17 Miquel Àngel Pradilla Cardona 2.1 Introduction 17 2.2 The Catalan-speaking community 17 2.3 Corpus planning 30 2.4 Status planning 39 2.5 Conclusions 50 Notes 53 References 55 3 The Legal Systems of the Catalan Language 57 Jaume Vernet and Eva Pons 3.1 General characteristics of the legal system for languages 57 3.2 The legal systems of the Catalan language in the various regions 60 3.3 Final considerations 73 Notes 76 References 82 4 Policies Governing the Use of Languages in Relations between the Authorities and the Public 84 Isidor Marí Mayans 4.1 Introduction 84 4.2 Territories in which Catalan is not an official language 84 v April 4, 2011 9:41 MAC/TRUB Page-v 9780230_285125_01_prexiv PROOF vi Contents 4.3 Territories in which both Catalan and Castilian are official languages 89 4.4 Catalan as the sole official language: the case of Andorra 99 4.5 Relations with Spanish state institutions 102 4.6 Supranational institutions 109 4.7 Some conclusions 112 Notes 114 References 118 5 Language-in-Education Policy 119 F. Xavier Vila i Moreno 5.1 A large field with many players 119 5.2 Policies with a long history behind them 120 5.3 Language policy in education since 1978 125 5.4 Language-in-education policies in Catalan-speaking territories: a summary 143 Notes 144 References 147 6 Policies Promoting
[Show full text]
Juan Antonio Castell Serra Francesc Esteve Rodríguez Vicenç Fuertes Jaime Teresa Herrero Sales Adelina Jiménez Lara
Juan Antonio Castell Serra Francesc Esteve Rodríguez Vicenç Fuertes Jaime Teresa Herrero Sales Adelina Jiménez Lara Treball d’investigació – Participació Cultural Activa Graduat Universitari Sènior Segon Curs, Curs 2019-2020 APROXIMACIÓ A LA NOVA CANÇÓ No, jo dic no, diguem no. Nosaltres no som d’eixe món. (Raimon) 1 Índex 1. Introducció. 3 2. Inici de la nova cançó a Catalunya. Els Setze Jutges. 5 3. Context històric. 24 a. La nova cançó castellana. 30 b. Cant a la llibertat a través del teatre i la música. 31 4. La nova cançó al País Valencià. Cantautors. 36 5. La nova cançó a la resta d’Espanya. 55 6. Conclusió. 69 7. Annex. 72 8. Bibliografia. 79 2 Introducció “Hem de cantar cançons, però nostres i fetes ara. Ens calen cançons que tinguin una actualitat per a nosaltres[...] És precisament en moments difícils que han nascut gran nombre de cançons, de les més boniques, aquelles que els pobles han transformat en una mena d'oració col·lectiva. Es tracta, doncs, que surtin cançons d'aquest moment nostre [...] Què fan els músics que ara són joves? [...] Fixem- nos a França, què passa: de qualsevol tema, de qualsevol fet, important o no -això és igual- sorgeix una cançó: i quines cançons! [...]Hi ha poetes i bé en surten de nous! També tenim músics. Què passa? [...] De moment, per què no intentem de fer les nostres pròpies cançons i cantar-les? “ Lluís Serrahima, 1959. La publicació d’aquest article “Ens calen cançons d’ara”, en que Serrahima veu la necessitat de fer cançons pròpies que definissin el poble català i relatessin la seua història, i fer-les en català, per difícil que fos, ja que en eixos anys cantar en català estava prohibit, va marcar l’inici d’un nou moviment cultural, en que la cançó es convertiria en una arma de reivindicació cultural i lingüística.
[Show full text]
Et Va La Marxa?
16 | Del 27 d’octubre al 2 de novembre del 2006 La Setmana țBallem i fem música en català L’esperit mariner el pentagrama | J.B.B. M. JOSÉ RODRÍGUEZ ț Volia ser ceramista, de La predilecció de Maria del Mar Bonet per la música gran assegura que prendrà popular l’ha fet solcar tots els sons de la Mediterrània força la seva faceta de pin- tora, com el seu pare, com el seu avi, com sempre ha fet entre cançó i cançó. Pe- rò la realitat és que fa 40 anys Maria del Mar Bonet (Mallorca, 1947) va topar amb la música. El 1967 s’instal·la a Barcelona i en- tra a formar part d’Els Set- ze Jutges. Va ser de les últi- Cimarron mes a sumar-s’hi però, amb el temps, s’ha fet un El conjunt va debutar a Tortosa l’any 1971. nom entre els més grans de Estan preparant un CD amb molta marxa la cançó catalana i de tot el Mediterrani. Va incorporar ț Sovint es poden sentir i escoltar per tot Catalunya, i a la Nova Cançó cants tra- també actuen per València i les seves rodalies, on fan dicionals de les illes Ba- palesa la seva música amb temes ballables de sempre: lears, al costat de versions tangos, pasdobles, valsos, boleros... però també la mú- catalanes d’autors france- sica actual, per a la gent jove, forma part del seu ampli sos i obres pròpies sobre repertori. Per això, el conjunt Cimarron és una formació lletres de coneguts poetes musical amb molta marxa que pot fer ballar tots els pú- (B.
[Show full text]
Catalan Sounds CATALAN SOUNDS CATALAN SOUNDS
CATALAN SOUNDS CATALAN SOUNDS CATALAN SOUNDS Catalonia has close historical links with the finest music Catalunya tiene un vínculo histórico con la música being made today. This relationship is apparent in the vigente en la actualidad. Esta relación se da en la majority of musical genres. It is no exaggeration to say mayoría de los géneros musicales. Podemos decir sin that the level of creativity and production and of regular equivocarnos que el nivel de creatividad, producción y live venues all over the Catalan territory is of the very exhibición estable por todo el territorio catalán es de highest quality; indeed, in folk and classical music the una altísima calidad siendo nuestro país, además, un country is an international point of reference. There is no referente internacional en la música folclórica y clásica. doubt that the variety of festivals, concert seasons and Podemos afirmar también que la variedad de oferta de original productions featuring Catalan orchestras, soloists, festivales, ciclos y producciones propias con orquestas, groups and ensembles is among the richest in Europe. solistas, grupos y ensambles es de primer nivel europeo. At the same time, Catalonia can boast a jazz scene that is one Igualmente, Catalunya cuenta actualmente con una of the most vibrant in Europe today, thanks to the intense escena del jazz, que es de las más ricas de Europa activity of the country’s clubs and established promoters; in gracias a la ebullición de sus clubes y programaciones the towns and cities, urban fusions, new languages, cross-
[Show full text]