DOCSLIB.ORG

Cuadernos De Etnomusicología Nº2

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

Cuadernos de Etnomusicología nº2 Cuadernos de Etnomusicología nº2 Abril, 2012 ISSN: 2014-4660 1 Cuadernos de Etnomusicología nº2 © “Poetar cantando nel Mediterráneo ”. Paolo Scarnecchia © “Música Mediterránea. Una realidad imaginada ”. Rubén G ómez Muns © “La Cançó C atalana y el Mare Nostrum . La gran metáfora del mar”. Belén Murillo Martínez © “La uni versalización del flamenco. De M úsica Mediterránea a Música Trasnacional”. Miguel Ángel Berlanga © “Andalusian Music, Cultures of Tolerance and the Negotiation of Collective Memories: Deep Listening in the Mediterranean ”. Jonathan H. Shannon © “La Música andalusí y su destino en Marruecos”. Amin Chaachoo © “La musique kabyle actuelle: entre influ ences orientales et occidentales “. Djamel Benbraham . © “Le chant folklorique au Liban. Composantes et Caractéristiques“. Youssef Tannous © “Los instrumentos en la música de Creta”. Jordi Alsina Iglesias © “ The Musical Role of Turkish Women in Perspectives from t he Mediterranean Music Scene“. Sehvar Besiroglu © “ Anatolian folk songs for soldiers who died in Yemen”. Songü l Karahasano ğlu © Imagen: Juan Eduardo Sara Zaror. Licencia Atribución-NoComercial - SinDerivadas 2.0 Genérica (http://creativecommons.org/licenses/by -nc- sa/2.0/deed.es) © Edición Cuadernos de Etnomusicología . SIBE-Sociedad de Etnomusicología Coordinador Nº2: Rubén Gómez Muns Equipo Editorial Rubén Gómez Muns (Universitat Rovira i Virgili) Teresa Fraile Prieto (Universidad de Extremadura) Maria Salicrú-Maltas (Universitat Autònoma de Barcelona) Eduardo Viñuela Suárez (Universidad de Oviedo) Edita: Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento -NoComercial- SinObraDerivada 3.0 Unported . 2 SIBE-Sociedad de Etnomusicología Índice Presentación 4 1. Poetar cantando nel Mediterráneo. Paolo Scarnecchia 5 2. Música Mediterránea. Una realidad imaginada. Rubén Gómez Muns 17 3. La Cançó Catalana y el Mare Nostrum . La gran metáfora del mar. Belén Murillo Martínez 38 4. La universalización del flamenco. De Música Mediterránea a Música Trasnacional. Miguel Ángel Berlanga 80 5. Andalusian Music, Cultures of Tolerance and the Negotiation of Collective Memories: Deep Listening in the Mediterranean. Jonathan H. Shannon 101 6. La Música andalusí y su destino en Marruecos. Amin Chaachoo 117 7. La musique kabyle actuelle: entre influences orientales et occidentales. Djamel Benbraham. 144 8. Le chant folklorique au Liban. Composantes et Caractéristiques. Youssef Tannous 164 9. Los instrumentos en la música de Creta. Jordi Alsina Iglesias 190 10. The Musical Role of Turkish Women in Perspectives from the Mediterranean Music Scene. Sehvar Besiroglu 214 11. Anatolian folk songs for soldiers who died in Yemen. Songül Karahasano ğlu 248 Autores 266 3 Cuadernos de Etnomusicología nº2 Presentación stimados lectores, el segundo número de Cuadernos de Etnomusicología Ees un monográfico dedicado en exclusiva a la música en el Mediterráneo con la participación de investigadores procedentes de diferentes partes del área Mediterránea, ofreciéndonos una amplia diversidad de puntos de vista y temáticas, reflejo mismo de la complejidad que podemos encontrar dentro de esta área. l número abre con un artículo de Paolo Scarnecchia, quien aborda las Ediferentes formas de cantar poesía que podemos encontrar en el Mediterráneo. Seguidamente encontramos dos textos que tienen en común la noción de Mediterráneo como elemento identitario. El artículo de Belén Murillo se centra en la relación entre el Mediterráneo y la Cançó Catalana . En cambio, Rubén Gómez se centra en la noción imaginaria del término Mediterráneo. A continuación encontramos el artículo de Miguel Ángel Berlanga centrado en el flamenco y en su transnacionalización. Todo seguido podemos leer la contribución de Jonathan H. Shannon sobre las nociones de tolerancia y de memoria colectiva que a su juicio implica la música andalusí. En cambio, Amin Chaachoo, quien también trata el tema de la música andalusí, se centra sobre su situación en Marruecos tras realizar una introducción histórica y teórico- musical de la misma. Siguiendo por el Magreb llegamos a la música de la Kabylia argelina, tratada por Djamel Benbraham, quien analiza el debate interno entre influencias occidentales y orientales. Por el contrario, Youssef Tannous nos transporta al Mashreq al explicarnos los elementos y características principales del canto folklórico libanés. Desde las costas libanesas viajamos a la isla de Creta, desde donde Jordi Alsina nos habla del papel de diferentes instrumentos musicales en esta isla y de la importancia ideológica de la ta kritiká (música tradicional griega). De Creta nos trasladamos a Turquía donde Sehvar Besiroglu nos habla del rol de la mujer turca en la música y Songül Karahasano ğlu nos habla de la música turca y su relación con el Yemen. speramos que la lectura de estos once artículos sea de vuestro agrado y Eos ayude a conocer y comprender mejor la complejidad músico-cultural del Mediterráneo. El equipo editorial 4 SIBE-Sociedad de Etnomusicología 1 POETAR CANTANDO NEL MEDITERRANEO Paolo Scarnecchia Astratto Un'arte socialmente utile che vive nel presente - parlando del passato - e guarda al futuro immaginando anche l'impossibile. Questa è la poesia a braccio che assume diversi nomi a seconda dei paesi e dei contesti: cantoria , chjama e rispondi , glosa , mandinadha , ottava rima , spirtu pront , trovo ,zajal , e altri ancora. Nelle sue radici scorre la linfa storica delle lingue materne, ma è soprattutto dall'humus del quotidiano che fioriscono le invenzioni verbali. Cantata in forma di contrasto in buona parte del Mediterraneo, si è adattata ad un mondo in trasformazione, cercando nuovi spazi di trasmissione e di pratica. I suoi cantori, ieri contadini o pastori analfabeti, e oggi studenti universitari o professionisti, la praticano prima di tutto per puro piacere. E chi l'ascolta non può fare a meno di stupirsi... Parola chiave: poesia cantata, trasmissiones, practica Abstract One social artistic manifestation is very useful when at the same time she is living in contemporary time –speaking about the past- and looking to the future with imagination. This is the poetry that assumes different names according to the countries and contextual situations: cantoria, chjama and rispondi, glosa, mandinadha, ottava rima, spiritu protn, trovo, zajal , etc. In their roots flows the historical influence of their tongue languages. All they are sung around the Mediterranean region and they have been adapted to new spaces of transmission and practice as consequence as of one world in continuous transformation. In the past, the poetry was sung for rural and illiterate persons, nowadays, the poetry is sung for university students or professional musicians. All they sang in the past and sing in the present time for pure pleasure. Key words: poetry and music, transmission, practice Una pratica culturale che resiste nel tempo A cavallo tra due secoli - e due millenni - la poesia estemporanea cantata manifesta la sua vitalità e si adatta a nuovi contesti di trasmissione e di esecuzione in modo sorprendente. Questa almeno è l’impressione che si prova facendo un giro d’orizzonte euro-mediterraneo: incontri, rassegne, convegni, feste, laboratori, atelier, spettacoli, pubblicazioni, partenariati, si sono moltiplicati in questi ultimi anni, nonostante il declino della cultura contadina e il conseguente indebolimento della catena di trasmissione tradizionale di questa pratica verbale. 1 Existe una versión modificada de este artículo en lengua portuguesa titulado “Poetar cantando entre o Mediterraneo e o Atlantico” en la reedición de la filmografía de Michel Giacometti. La referencia bibliográfica es: Michel Giacometti – Filmografía Completa Vol.5. Povo que canta , coord. Paulo Lima. Lisboa: Tradisom. 2010 5 Cuadernos de Etnomusicología nº2 Se l’età media dei poeti e del loro pubblico sembrava sempre più avanzata ed era motivo di preoccupazione per la sua stessa sopravvivenza, negli ultimi anni si è assistito ad un ricambio generazionale che rappresenta una transizione e un rinnovamento. Mentre stanno scomparendo i poeti a braccio analfabeti o di incerta scolarizzazione provenienti dall’ambiente rurale e dal ceto medio basso, celebrati come incomparabili rappresentanti di una tradizione umile e allo stesso tempo gloriosa, si affacciano sulla scena giovani acculturati di estrazione sociale diversa, che pur mantenendo l’impronta conforme alla tradizione infondono alla poesia a braccio una diversa sensibilità, espressa soprattutto nei contenuti e nella articolazione del discorso in versi e rime. Come in un contrasto a distanza - nel tempo e nello spazio - si assiste ad una dialettica differita tra città e campagna, che era uno dei temi prediletti delle controversie in ottava rima 2 del passato: salvo eccezioni i giovani poeti di oggi sono prevalentemente cittadini, rispetto alle generazioni precedenti, e hanno spesso titoli di studio universitari. La proverbiale locuzione “poeti si nasce” rivendicata dagli anziani come sinonimo di appartenenza ad una comunità ben definita e simbolo di condivisione dei suoi valori, potrebbe oggi essere messa in discussione da alcune testimonianze del “poeti si può diventare”, attraverso modalità di trasmissione del patrimonio indirette o trasversali. C’è chi ha scoperto la poesia improvvisata per caso e al di fuori del suo ambiente specificatamente d’origine, ed anche le ricerche sul campo non sono più solo un bucolico girovagare tra poderi e masserie ma si possono trasformare in una caccia al tesoro
Recommended publications
  • Compota De Cobla Dossier Didàctic Índex

    Compota De Cobla Dossier Didàctic Índex

    Compota de Cobla Dossier didàctic Índex 2 Presentació 3 Fitxa artística 4 Objectius i suggeriments didàctics 5,6 Material específic pel treball del concert 7,8 Breus apunts sobre la història de la cobla 9 a 15 Instrumentació 16,17 Discografía 18 Bibliografia i enllaços a Internet 1 Presentació La cobla és una de les formacions instrumentals més representatives de la música tradicional i popular catalana. D´entre els instruments que la configuren trobem instruments tant antics com el flabiol i tant peculiars com el tible o la tenora. El concert que us oferim vol ser una aproximació a aquesta agrupació instrumental. Presentar els diferents instruments, la seva constitució i possibilitats sonores i parlar de la història de la música popular catalana són alguns dels propòsits d´aquest espectacle. El conte “Compota de cobla” ens donarà la possibilitat d´escoltar els instruments per separat i gaudir del so de la cobla. A més a més, comptem amb una de les cobles de més prestigi del nostre país que seran els encar- regats de fer-nos passar una bona estona de concert: la Cobla Sant Jordi- Ciutat de Barcelona. Així doncs, esperem que el present dossier sigui d´interès. Us recomanem que el fullegeu amb temps i cura. 2 Fitxa artística COBLA SANT JORDI-CIUTAT DE BARCELONA Guió, coordinació i direcció artística: La Botzina Enric Ortí: tenora Josep Antoni Sánchez: tenora Presentador: Toni Cuesta Conte: Joana Moreno i Toni Cuesta Música del conte: Jordi Badia Producció: Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i La Botzina WWW.coblasantjordi.cat 3 Objectius En el disseny de la present proposta de concert vàrem creure necessari assolir els següents objectius didàc tics: - Oferir música en directe a través d´una formació instrumental de mitjà format ( 11 músics) - Procurar que els oients s´ho passin bé gaudint d´un concert d´aquestes carecterístiques - Iniciar en el coneixement dels diferents instruments que formen part d´una cobla, escoltar el seu so i conèixer les característiques més destacables.
  • ANÀLISI MUSICAL 1 1R C-D Batxillerat SETEMBRE 2018 ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ PER a LA CONVOCATÒRIA DE SETEMBRE 2018

    ANÀLISI MUSICAL 1 1R C-D Batxillerat SETEMBRE 2018 ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ PER a LA CONVOCATÒRIA DE SETEMBRE 2018

    IES DOMÈNECH I MONTANER CANET DE MAR ANÀLISI MUSICAL 1 1r C-D Batxillerat SETEMBRE 2018 ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ PER A LA CONVOCATÒRIA DE SETEMBRE 2018 DOSSIER DE TEMES A ESTUDIAR I OBRES MUSICALS A RECONÈIXER. -ANÀLISI MELÒDICA III: TEXTURA. -ANÀLISI RÍTMICA I. -ANÀLISI RÍTMICA II. -ANÀLISI TÍMBRICA. ATENCIÓ: No entra la Classificació xinesa dels instruments. -GÈNERES MUSICALS. -LLISTA D’OBRES OBLIGADES AGRUPADES PER DIFICULTAT. S’haurà de reconèixer el títol, l’autor i l’estil musical de cada obra. FEINA D’ESTIU: L’alumne ha d’estudiar els temes del dossier de recuperació, penjat a la web del centre. També ha d’escoltar i reconèixer les 40 obres obligades que s’han analitzat al llarg del curs. PROCEDIMENT DE RECUPERACIÓ: L’examen consistirà en una sèrie de preguntes sobre el contingut teòric del temari, test, exercici de veritat/fals, i tests auditiu de reconeixement de les obres estudiades, de gènere musical, distinció de les veus humanes. La puntuació serà de 0 a 10. Per tant hi ha la possibilitat de pujar la nota mitjana de 1r de Batx. A l’aula virtual de l’Institut hi ha exemples sonors de la matèria a examen. ANÀLISI MELÒDICA III LA TEXTURA (formes de simultaniejar el so) Entenem per textura l’entramat o el teixit muusical d’una obra, resultat de la disposició de les seves diferents parts o veus. Podem definir la textura la manera en la que es combiinen les diferents línies melòdiques (igual que els “fils” d’un teixit) en la composició. La textura es reflecteix en l’aspecte visual de la partitura, en la seva forma d’escriptura, de manera que poden distingir dos grans tipus de textura: d’escriptura horitzontal i d’escriptura vertical.
  • Čarobnost Zvoka in Zavesti

    Čarobnost Zvoka in Zavesti

    EDUN EDUN SLOVANSKO-PITAGOREJSKA ANSAMBEL ZA STARO MEDITATIVNO KATEDRA ZA RAZVOJ ZAVESTI GLASBO IN OŽIVLJANJE SPIRITUALNIH IN HARMONIZIRANJE Z ZVOKOM ZDRAVILNIH ZVOKOV KULTUR SVETA ČAROBNOST ZVOKA IN ZAVESTI na predavanjih, tečajih in v knjigah dr. Mire Omerzel - Mirit in koncertno-zvočnih terapijah ansambla Vedun 1 I. NAŠA RESNIČNOST JE ZVOK Snovni in nesnovni svet sestavlja frekvenčno valovanje – slišno in neslišno. Toda naša danost, tudi zvenska, je mnogo, mnogo več. Zvok je alkimija frekvenc in njihovih energij, orodje za urejanje in zdravljenje subtilnih teles duha in fizičnega telesa ter orodje za širjenje zavesti in izostrovanje čutil in nadčutil. Z zvokom (resonanco) se lahko sestavimo v harmonično celoto in uglasimo z naravnimi ritmi, zaradi razglašenosti (disonance) pa lahko zbolimo. Modrosti svetovnih glasbenih tradicij povezujejo človekovo zavest z nezavednim in nadzavednim ter z zvočnimi vzorci brezmejnega, brezčasnega in večnega. Zvok nas povezuje z Velikim Snovnim Slušnim Logosom Univerzuma in Kozmično Inteligenco življenja oziroma Zavestjo Narave, ki jo vse bolj odkrivata tudi subatomska fizika in medicina. Zvok je ključ tistih vrat »duše in srca«, ki odpirajo subtilne svetove »onkraj« običajne zavesti, v mnogodimenzionalne svetove resničnosti in zavesti ter v transcendentalne svetove. Knjige dr. Mire Omerzel - Mirit, še zlasti knjižna serija Kozmična telepatija, njene delavnice in tečaji, pa tudi koncerti in zgoščenke njenega ansambla Vedun (glasbenikov – zvočnih terapevtov – medijev, ki muzicirajo v transcendentalnem stanju zavesti), vodijo bralce in poslušalce na najgloblje ravni duše, v zvočno prvobitnost, k Viru življenja, v središče in pravljične svetove človekovega duha. Zvoku Mirit in glasbeni sodelavci z besedo, glasbo in zvočno »kirurgijo« vračajo urejajočo in zdravilno moč, nekdanjo svečeniško noto in svetost.
  • Programació 1R Semestre 2021

    Programació 1R Semestre 2021

    FEBRER Dissabte 6 de febrer – 20:30h Abonament ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Una «Júpiter» i una «Patètica» amb Minkowski per mostrar les subtileses de l’orquestra del Liceu. Marc Minkowski, director convidat de la temporada simfònica de l’orquestra, ha volgut presentar-se amb un programa integrat per dos gegants: la «Júpiter» i la «Patètica». En un període de temps molt curt de l’estiu de 1788, Mozart va escriure les que serien les seves tres darreres simfonies. Turmentat i abatut pel poc èxit de l’estrena vienesa del seu Don Giovanni i atabalat pels deutes, cerca refugi en un modest habitatge a la perifèria de Viena. Aquest aïllament és el context en què escriu la «Júpiter», un sobrenom imposat per l’empresari J.P. Salomon. Cent anys més tard, el 1893, a Sant Petersburg, Txaikovski escrivia sobre la seva darrera partitura; «L’estimo com no he estimat cap altra de les meves composicions. No exagero, tota la meva ànima és en aquesta simfonia». Nou dies després el compositor moria fruit del suïcidi. Un testament premonitori; un rèquiem líric i instrumental. Els noms que donem als sentiments humans (alegria, tristesa, rebel·lia, dubte, certesa..) són massa grollers per definir aquests dos miracles musicals. Marc Minkowski ens descobrirà els secrets d’aquestes cartes d’amor a la humanitat. Programa Simfonia núm 41, en Do major, KV 551, «Júpiter» de Mozart Simfonia núm 6, en Si menor, op 74, «Patètica» de Txaikowski. Fitxa artística Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director: Marc Minkowski Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat Durada: 1 hora i 30 minuts amb entreacte Preu: 38 – 30 – 15 euros Dimarts 16 de febrer – 20:30 h UNA HISTÒRIA REAL de Pau Miró Abonament Gestionar un dol no és gens fàcil.
  • Enllaç Alternatiu Per Descarregar El Llibre De Les Comunicacions Al

    Enllaç Alternatiu Per Descarregar El Llibre De Les Comunicacions Al

    Associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes Comunicacions Imatge: Cor l'Espiga. Cubelles, 1931. Autor desconegut. Arxiu Antoni Pineda 1931. Autor desconegut. Arxiu Cor l'Espiga. Cubelles, Imatge: XII Congrés Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Tarragona (Universitat Rovira i Virgili) Reus (Centre de Lectura) 6 i 7 de novembre de 2020 1 2 XII Congrés Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Organitzen: Fundació privada dels Centres de’Estudis de Parla Catalana Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana Amb el suport de: Diputació Barcelona xarxa de municipis Diputació de Girona Col·laboren: ICRPC 3 Comunicacions de l’àmbit 1. Associacionisme cultural, identitats i coneixement CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA. TOCS, RECERCA I REFLEXIÓ AL VOLTANT DEL PATRIMONI CAMPANER. Joan Alepuz Chelet Associació cultural Campaners de la Catedral de València 11 VICENÇ PLANTADA I EL CENTRE CATALÀ DE MOLLET DEL VALLÈS (1895-1898) Joan Armangué i Herrero. Centre d'Estudis Molletans – Arxiu de Tradicions 23 PER QUÈ LA MUIXERANGA D'ALGEMESÍ ÉS UNA COLLA TRADICIONAL Joan Bofarull Solé 39 RECUPERAR I REVITALITZAR EL PATRIMONI IMMATERIAL AL RITME DE LA MÚSICA: LA COLLA EL FALÇÓ (TEULADA - PAÍS VALENCIÀ) Jaume Buïgues i Vila Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta 55 ESTUDI COMPARATIU DE L'ACCIÓN CATÓLICA, EL CÍRCULO CULTURAL MEDINA I L'OBRA CULTURAL BALEAR A MALLORCA DURANT EL FRANQUISME (1939-1975) Marina Castillo Fuentesal Universitat de les Illes Balears 73 EL CENTRE EXCURSIONISTA DE BANYOLES I LA SEVA TASCA DE RECUPERACIÓ D'ERMITES AL PLA DE L'ESTANY Jordi Galofré Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles 85 LES ASSOCIACIONS D'AMICS DE MONUMENTS: EL CAS DE LA SEU VELLA DE LLEIDA Joan-Ramon González Pérez Associació Amics de la Seu Vella de Lleida 101 LA COMUNICACIÓ DEL PATRIMONI MATERIAL I IMMATERIAL A BORRIOL A TRAVÉS DE LES SEUES ASSOCIACIONS CULTURALS: UNA REVISIÓ DEL PERÍODE 2010-2019 Vicent Pallarés Pascual Lluïsa Ros Bouché 119 4 EL PROJECTE DESCOBRIM EL SEGRIÀ, CULTURA I EDUCACIÓ ENLLAÇADES.
  • Bonet the Development of The

    Bonet the Development of The

    University of Plymouth PEARL https://pearl.plymouth.ac.uk Faculty of Arts and Humanities School of Society and Culture The Development of the Tenora Bonet, N http://hdl.handle.net/10026.1/17306 The Galpin Society Journal: for the study of musical instruments The Galpin Society All content in PEARL is protected by copyright law. Author manuscripts are made available in accordance with publisher policies. Please cite only the published version using the details provided on the item record or document. In the absence of an open licence (e.g. Creative Commons), permissions for further reuse of content should be sought from the publisher or author. NÚRIA BONET The Development of the Tenora he tenora is a type of tenor shawm from The instrument’s adoption as ‘traditional’ in the Catalonia, an area in both northern Spain cobla5 orchestras of the Empordà region in South and southern France (see Figure 1), and its Catalonia is attributed to Pep Ventura (1817–1875), a invention is usually attributed to Andreu Toron musician from Figueres who requested a tenora from T 6 (1815–1886) of Perpignan in North Catalonia. Like Toron in 1850. He established a new orchestration members of the shawm family, it has ‘a conical bore, for the ensemble which had mostly consisted of a wider than that of oboes, and a broad double reed flabiol (pipe and tabor), one or two treble shawms of cane placed on a metal staple which is partly and a bagpipe;7 the new cobla for which he composed enclosed in a wooden pirouette,’1 to which Toron over 400 sardanas8 consisted of a flaviol, tiple I and added a sophisticated key system and a flaring metal II (treble shawm), tenora I and II (tenor shawm), bell.
  • Music, Image, and Identity: Rebetiko and Greek National Identity

    Music, Image, and Identity: Rebetiko and Greek National Identity

    Universiteit van Amsterdam Graduate School for Humanities Music, Image, and Identity: Rebetiko and Greek National Identity Alexia Kallergi Panopoulou Student number: 11655631 MA Thesis in European Studies, Identity and Integration track Name of supervisor: Dr. Krisztina Lajosi-Moore Name of second reader: Prof. dr. Joep Leerssen September 2018 2 Table of Contents Introduction ......................................................................................................................... 4 Chapter 1 .............................................................................................................................. 6 1.1 Theory and Methodology ........................................................................................................ 6 Chapter 2. ........................................................................................................................... 11 2.1 The history of Rebetiko ......................................................................................................... 11 2.1.1 Kleftiko songs: Klephts and Armatoloi ............................................................................... 11 2.1.2 The Period of the Klephts Song .......................................................................................... 15 2.2 Rebetiko Songs...................................................................................................................... 18 2.3 Rebetiko periods ..................................................................................................................
  • Flamenco Jazz: an Analytical Study

    Flamenco Jazz: an Analytical Study

    City University of New York (CUNY) CUNY Academic Works Publications and Research John Jay College of Criminal Justice 2016 Flamenco Jazz: an Analytical Study Peter L. Manuel CUNY Graduate Center How does access to this work benefit ou?y Let us know! More information about this work at: https://academicworks.cuny.edu/jj_pubs/306 Discover additional works at: https://academicworks.cuny.edu This work is made publicly available by the City University of New York (CUNY). Contact: [email protected] Journal of Jazz Studies vol. 11, no. 2, pp. 29-77 (2016) Flamenco Jazz: An Analytical Study Peter Manuel Since the 1990s, the hybrid genre of flamenco jazz has emerged as a dynamic and original entity in the realm of jazz, Spanish music, and the world music scene as a whole. Building on inherent compatibilities between jazz and flamenco, a generation of versatile Spanish musicians has synthesized the two genres in a wide variety of forms, creating in the process a coherent new idiom that can be regarded as a sort of mainstream flamenco jazz style. A few of these performers, such as pianist Chano Domínguez and wind player Jorge Pardo, have achieved international acclaim and become luminaries on the Euro-jazz scene. Indeed, flamenco jazz has become something of a minor bandwagon in some circles, with that label often being adopted, with or without rigor, as a commercial rubric to promote various sorts of productions (while conversely, some of the genre’s top performers are indifferent to the label 1). Meanwhile, however, as increasing numbers of gifted performers enter the field and cultivate genuine and substantial syntheses of flamenco and jazz, the new genre has come to merit scholarly attention for its inherent vitality, richness, and significance in the broader jazz world.
  • Downloaded from Brill.Com09/25/2021 04:09:39AM Via Free Access 96 Yagou

    Downloaded from Brill.Com09/25/2021 04:09:39AM Via Free Access 96 Yagou

    Please provide footnote text CHAPTER 4 A Dialogue of Sources: Greek Bourgeois Women and Material Culture in the Long 18th Century Artemis Yagou The Context In the Ottoman-dominated Europe of the Early Modern period (17th to 19th centuries), certain non-Muslim populations, especially the Christian elites, defined their social status and identity at the intersection of East and West. The westernization of southeastern Europe proceeded not just through the spread of Enlightenment ideas and the influence of the French Revolution, but also through changes in visual culture brought about by western influence on notions of luxury and fashion. This approach allows a closer appreciation of the interactions between traditional culture, political thought, and social change in the context of the modernization or “Europeanization” of this part of Europe.1 The role of the “conquering Balkan Orthodox merchant” in these processes has been duly emphasized.2 The Balkan Orthodox merchant represented the main vehicle of interaction and interpenetration between the Ottoman realm and the West, bringing the Balkans closer to Europe than ever before.3 The gradual expansion of Greek merchants beyond local trade and their penetra- tion into export markets is the most characteristic event of the 18th century in Ottoman-dominated Greece.4 This was triggered by political developments, more specifically the treaty of Küçük Kaynarca in 1774, the opening of the Black 1 LuxFaSS Research Project, http://luxfass.nec.ro, [accessed 30 May 2017]. 2 Troian Stoianovich. “The Conquering Balkan Orthodox Merchant,” The Journal of Economic History 20 (1960): 234–313. 3 Fatma Müge Göçek, East Encounters West: France and the Ottoman Empire in the Eighteenth Century (New York, 1987); Vladislav Lilić, “The Conquering Balkan Orthodox Merchant, by Traian Stoianovich.
  • The Activities of the Institut Ramon Llull in the Con- Text of Multicultural Collaboration Between Spain and Russia

    The Activities of the Institut Ramon Llull in the Con- Text of Multicultural Collaboration Between Spain and Russia

    THE ACTIVITIES OF THE INSTITUT RAMON LLULL IN THE CON- TEXT OF MULTICULTURAL COLLABORATION BETWEEN SPAIN AND RUSSIA M. Moseykina, Y. Moseykin, E. Kargovskaia, V. Kuznetsova Peoples' Friendship University of Russia (RUDN University) (RUSSIAN FEDERATION) Abstract Language is the main means of communication between people. It allows us to express thoughts and emotions, helps us learn and teach. Language is a basic way of culture and traditions transmitting, as well as solving many other vital tasks. The official motto of the European Union is "United in diversity". This means that the multitude of cul- tures, traditions and languages in Europe is a positive capital for the continent. Undoubtedly European countries are a prime example of linguistic and cultural diversity. In Spain along with Spanish (Castilian) there are four co-official languages: Catalan, Galician, Basque and Aranese. It has not been an easy task to conserve multilingualism in Spain. This is the result of a complex process of deliberate saving of cultural and linguistic identity both between different regions and peoples of Spain and in the international scene. In the European Union, Catalan is the 14th language by the number of speakers, in the other words, it is spoken much more often than languages such as Slovakian, Lithuanian or Danish. Catalan is co- official language in the Spanish autonomous regions of Catalonia, Valencia and the Balearic Islands. Also, it is the only official language of the independent state of Andorra. Moreover, Catalan is spoken in the French department of Pyrénées Orientales and in the Italian city of Alghero in Sardinia. Today, the main instrument for popularizing Catalan culture and conducting activities to the spread of Catalan language abroad is the Institut Ramon Llull.
  • Rhythmo-Melodic Patterns of Modi Performed on the Santouri by Nikos Kalaitzis by Mema Papandrikou

    Rhythmo-Melodic Patterns of Modi Performed on the Santouri by Nikos Kalaitzis by Mema Papandrikou

    IMS-RASMB, Series Musicologica Balcanica 1.1, 2020. e-ISSN: 2654-248X Rhythmo-Melodic Patterns of Modi Performed on the Santouri by Nikos Kalaitzis by Mema Papandrikou DOI: https://doi.org/10.26262/smb.v1i1.7751 ©2020 The Author. This is an open access article under the terms and conditions of the Creative Commons Attribution NonCommercialNoDerivatives International 4.0 License https://creativecommons.org/licenses/by-nc- nd/4.0/ (CC BY-NC-ND 4.0), which permits use, distribution and reproduction in any medium, provided that the articles is properly cited, the use is non-commercial and no modifications or adaptations are made. Papandrikou, Rhythmo-Melodic Patterns… Rhythmo-Melodic Patterns of Modi Performed on the Santouri by Nikos Kalaitzis Mema Papandrikou Abstract: Greek folk music follows the non-tempered modal musical system of the Byzantine ochtoechos. The Greek santouri is a music instrument tuned chromatically after the well-tempered system. As there is no ability of performing microtones, all modes are played on the well-tempered scale. Nikos Kalaitzis or “Bidagialas”, one of the greatest Greek santouri players, uses his excellent skill in order to perform folk music as close to the non-tempered modal system as possible. He focuses on the basic features of each mode/echos and tries to express the style of each one using various melodic and rhythmic techniques. Through the study of two characteristic dance tunes in different modes from the island of Lesbos, we see analytically the rhythmo-melodic patterns which are used on the santouri by this great musician and help to determine the identification of modes.
  • Josemi Carmona & Javier Colina: De Cerca

    Josemi Carmona & Javier Colina: De Cerca

    MUSIC Josemi Carmona & Javier WASHINGTON, D.C. Colina: De Cerca Thu, March 09, 2017 7:30 pm – 9:00 pm Venue Former Residence of the Ambassador of Spain, 2801 16th Street NW, Washington, D.C. 20009 View map Phone: (202) 728-2334 Credits Organized by Spain-USA Foundation with the support of Faustino Winery. Photo by Anya Batels-Suermondt. Josemi Carmona and Javier Colina sign together a musical conversation, with deep flamenco echoes and their unique jazz swing, a natural dialogue blending different musical languages. Guitar and double bass, flamenco and jazz, meet together to explore a repertoire conceived with refinement and love to detail. Gems of the Latin American songbook live together with the elegant compositions of Josemi Carmona, and with some astonishing discoveries in jazz and flamenco. Their live performance is delicate and powerful at equal parts: they are accomplices in this dialogue and dive into all genres with a deep knowledge and personality. They know how to respect the meaning of time in each music, they dominate improvisation and understand when it is necessary to pause for a rest in an exquisite nocturne melody. They speak elegantly about bitter truths, love stories, long nights of music, flamenco tangos and ‘muñequitas lindas’, and weep with a flamenco farruca with a bouquet to Piazzolla. JOSEMI CARMONA Josemi Carmona is one of the fundamental figures in the recent history of Spanish music, flamenco, and guitar. A son of maestro Pepe Habichuela, Josemi is an heir to a crucial 4-generation legacy of decisive Granada artists. At 14 years of age he joined Ketama, one of the most influential and revolutionary bands in Spanish music, selling over 1 million of their 14 albums.