Enllaç Alternatiu Per Descarregar El Llibre De Les Comunicacions Al

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Enllaç Alternatiu Per Descarregar El Llibre De Les Comunicacions Al Associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes Comunicacions Imatge: Cor l'Espiga. Cubelles, 1931. Autor desconegut. Arxiu Antoni Pineda 1931. Autor desconegut. Arxiu Cor l'Espiga. Cubelles, Imatge: XII Congrés Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Tarragona (Universitat Rovira i Virgili) Reus (Centre de Lectura) 6 i 7 de novembre de 2020 1 2 XII Congrés Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Organitzen: Fundació privada dels Centres de’Estudis de Parla Catalana Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana Amb el suport de: Diputació Barcelona xarxa de municipis Diputació de Girona Col·laboren: ICRPC 3 Comunicacions de l’àmbit 1. Associacionisme cultural, identitats i coneixement CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA. TOCS, RECERCA I REFLEXIÓ AL VOLTANT DEL PATRIMONI CAMPANER. Joan Alepuz Chelet Associació cultural Campaners de la Catedral de València 11 VICENÇ PLANTADA I EL CENTRE CATALÀ DE MOLLET DEL VALLÈS (1895-1898) Joan Armangué i Herrero. Centre d'Estudis Molletans – Arxiu de Tradicions 23 PER QUÈ LA MUIXERANGA D'ALGEMESÍ ÉS UNA COLLA TRADICIONAL Joan Bofarull Solé 39 RECUPERAR I REVITALITZAR EL PATRIMONI IMMATERIAL AL RITME DE LA MÚSICA: LA COLLA EL FALÇÓ (TEULADA - PAÍS VALENCIÀ) Jaume Buïgues i Vila Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta 55 ESTUDI COMPARATIU DE L'ACCIÓN CATÓLICA, EL CÍRCULO CULTURAL MEDINA I L'OBRA CULTURAL BALEAR A MALLORCA DURANT EL FRANQUISME (1939-1975) Marina Castillo Fuentesal Universitat de les Illes Balears 73 EL CENTRE EXCURSIONISTA DE BANYOLES I LA SEVA TASCA DE RECUPERACIÓ D'ERMITES AL PLA DE L'ESTANY Jordi Galofré Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles 85 LES ASSOCIACIONS D'AMICS DE MONUMENTS: EL CAS DE LA SEU VELLA DE LLEIDA Joan-Ramon González Pérez Associació Amics de la Seu Vella de Lleida 101 LA COMUNICACIÓ DEL PATRIMONI MATERIAL I IMMATERIAL A BORRIOL A TRAVÉS DE LES SEUES ASSOCIACIONS CULTURALS: UNA REVISIÓ DEL PERÍODE 2010-2019 Vicent Pallarés Pascual Lluïsa Ros Bouché 119 4 EL PROJECTE DESCOBRIM EL SEGRIÀ, CULTURA I EDUCACIÓ ENLLAÇADES. Pilar Pelegrí Terrado, CECS i coordinadora del projecte Descobrim el Segrià. 131 PANORÀMICA DE LES FESTES DE SEGAR I BATRE A CATALUNYA Santi Ponce, José A. Corral, Jacint Torrents Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya María del Agua Cortés Diputació de Barcelona 145 LA FEDERACIÓ LLULL EN PERSPECTIVA HISTÒRICA Sebastià Serra Busquets i Elisabeth Ripoll Gil Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts Universitat de les Illes Balears 165 Comunicacions de l’àmbit 2. Associacionisme cultural i poders ELS INICIS DE LA FUNDACIÓ BOSCH I CARDELLACH DE SABADELL (1942-1945): ESTUDIS LOCALS, ASSOCIACIONISME I PODER. Josep Alavedra Bosch Fundació Bosch i Cardellach 181 EL FRANQUISME DAVANT LES ENTITATS CULTURALS, ESPORTIVES I SOCIALS DE GAVÀ D’ABANS DE 1939: DEPURACIÓ O DESAPARICIÓ Josep Campmany Guillot Centre d’Estudis de Gavà 195 CONTEXTUALITZACIÓ DEL FET MUIXERANGUER. DE L’OSTRACISME A SÍMBOL D’UNA NOVA RENAIXENÇA Kassim Carceller i Esteban Centre d’Estudis dels Ports 215 LA PARTICIPACIÓ INSTITUCIONAL DEL TEIXIT ASSOCIATIU. L’EXEMPLE DEL CONSELL MUNICIPAL DE CULTURA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS, 2006-2020 Jordi Casas i Roca i Domènec Miquel i Serra Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès 227 5 HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DELS ORGANISMES DIOCESANS DE LA FEDERACIÓ DE JOVES CRISTIANS DE CATALUNYA (FJCC) A L’ARXIDIÒCESI DE TARRAGONA Xavier Cortés Nadal Historiador i professor a l’INSAF (Tarragona) 239 L’ASSOCIACIONISME CULTURAL ANTIFRANQUISTA A LES BORGES BLANQUES (1960-1975). Marc Macià Farré Universitat de Lleida 251 BOTÍ, VENJANÇA I IL·LACIONS. LA PERSISTÈNCIA DE L’ESPOLI DEL FRANQUISME A L’ASSOCIACIONISME CATALÀ (1939-1983) Neus Moran Gimeno Doctora en Història Contemporània, Universitat de Barcelona 267 LA CONSTRUCCIÓ D’UN ESPAI D’OPOSICIÓ. UNA ANÀLISI A TRAVÉS DE LA DEFENSAAGRÀRIA DE LA SELVA DEL CAMP (1926-1939)1 Guillem Puig Vallverdú Centre d’Estudis Selvatans 285 ASSOCIACIONISME CULTURAL A LES COLÒNIES INDUSTRIALS DURANT LA POSTGUERRA: EL CAS DE LES COLÒNIES TÈXTILS DE PUIG-REIG (BERGUEDÀ) Rosa Serra Rotés 301 Comunicacions de l’àmbit 3. Associacionisme cultural i sociabilitat QuÈ ÉS UNA COLLA MUIXERANGUERA? ANÀLISI DES DE LA CULTURA PARTICIPATIVA D'UNA ACTIVITAT CENTENÀRIA. Anna Alcalde Aragonés 317 LA UNIÓN URGELENSE: ASSOCIACIONISME CULTURAL I SOCIETATS CORALS A LA SEU D'URGELL DEL FINAL DEL SEGLE XIX Lluís Obiols Perearnau, Climent Miró Tuset, Daniel Fité Erill i Francisco Javier Galindo Llangort Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell 327 6 APARICIÓ I REPERCUSSIÓ DELS PRIMERS ATENEUS A LES TERRES DE PONENT (1850-1923) Gerard Pamplona Molina Universitat Pompeu Fabra) Montse Baiges Minguella Centre de Recerques del Pla d'Urgell “Mascançà” 345 EMIGRACIÓ EXTERIOR I ASSOCIACIONISME EN EL TEMPS PRESENT Elisabeth Ripoll Gil Universitat de les Illes Balears 363 CAL GIL I CAL JUST. DUALITAT EN EL MOVIMENT ASSOCIATIU A SANT JOAN DESPÍ DURANT LA PRIMERA RESTAURACIÓ (1874-1931) Alejandro Ros Mateos 379 APROXIMACIÓ A L'ASSOCIACIONISME AL BAIX SEGRE: LA SOCIETAT CULTURAL, AGRÍCOLA I RECREATIVA «FOMENT GRANJENC» Anna Sàez Guiu Associació d'Amics de l'Ermita Sant Jaume – Granja d'Escarp- Maria Jesús Llavero Centre d'Estudis comarcals del Segrià 397 ELS CASINOS: ESPAIS DE SOCIABILITAT AL VINALOPÓ MITJÀ Ramón Santonja Alarcón Universitat d'Alacant 409 EL CAPITAL SOCIAL PALLARÈS CONTEMPORANI: ASSOCIACIONISME I CIUTADANIA ALS DOS PALLARS EN PERSPECTIVA HISTÒRICA (primera part) Pere Solà i Gussinyer Catedràtic emèrit d'Història de l'Educació (UAB) 417 CAFÈS, CASINOS I TEATRES. LA FORMALITZACIÓ DE LES NOVES SOCIABILITATS DEL SEGLE XIX A CAMBRILS. Manel Tarés Lagunas Centre d'Estudis Cambrilencs; Associació Cultural Revista Cambrils 431 7 8 Àmbit 1. Comunicacions presentades Associacionisme cultural, identitats i coneixement Aportació de l'associacionisme cultural a la conformació d'identitats diverses i al coneixement. Relació de l'associacionisme cultural i el patrimoni material i immaterial, la història, la llengua, l'educació i la formació, les identitats territorials i socials... XII Congrés Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana 9 10 CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA. TOCS, RECERCA I REFLEXIÓ AL VOLTANT DEL PATRIMONI CAMPANER. Joan Alepuz Chelet Associació cultural Campaners de la Catedral de València Campanes, campaners i tocs Les campanes són uns dels instruments musicals més complexos que hi ha. Tradicionalment han complert una funció comunicativa imprescindible a qualsevol nucli habitat i construïen un paisatge sonor diferent a cada territori, inclús entre poblacions veïnes. A més d’aquest caràcter comunicatiu, adquiriren un simbolisme especial dins de les societats medievals i modernes, un significat variable al llarg del temps que s’evidencia a les inscripcions i imatges religioses presents a la seua superfície exterior. A grans trets, podem destacar que aquestes oscil·len des d’un sentit protector (oracions, antífones, invocacions als sants) fins al representatiu (noms d’autoritats, donants o padrins) i progressivament es simplificaren (Mollà, 2001: 18) fins arribar al punt que, a la segona meitat del segle XX han estat reduïdes a un objecte que cridava a les misses o simplement soroll. Amb els tocs de campanes va ocórrer un cas semblant. D’organitzar i regir la vida comunitària seguint un conjunt de regles molt definides i conegudes per tots, es va passar a tocar cada vegada de forma més simple, especialment al segle XX. És més, durant la segona meitat d’aquest a molts llocs va desaparèixer per complet aquest llenguatge. Entorn de la dècada dels anys 50 del segle XX les foneries valencianes de campanes varen descobrir una nova oportunitat de negoci amb greus conseqüències per al patrimoni campaner: mecanitzar el funcionament dels tocs de les campanes. Així, prenent com a model alguns treballs d’altres foneries com la basca dels Murua, plantejaren dotar a les campanes amb motors i martells elèctrics que substituïren als 11 antics campaners. Al mateix temps es dotava a les campanes amb nous jous o contrapesos (truges al territori valencià) que facilitaven el toc automàtic. Aquestes actuacions es justificaren de dos formes. Per una banda, la mecanització era venuda com a una forma d’estalviar el cost que implicava pagar als campaners pel seu treball. Per altra banda, el funcionament automàtic de les campanes era vist com a un signe del progrés i la modernitat (Avellaneda i Llop, 2007: 166). Així, entre les dècades dels 50 i 90 del segle XX la pràctica totalitat de campanars valencians es mecanitzaren seguint aquest model. El Mauro (1605) del Reial Col·legi Seminari del Maria Aurora (1873) de l’església parroquial de Corpus Christi de València amb la seua instal·lació Rafelcofer (La Ribera) amb la instal·lació tradicional. Foto de l’autor. modificada. Foto de l’autor. Com a conseqüència d’aquest fenomen es va produir una doble destrucció patrimonial, tant a nivell material com a immaterial. A nivell material, tal com s’ha esmentat, les campanes es dotaven amb jous o truges de ferro i cada foneria de campanes va desenvolupar i patentar un model propi d’acord amb els seus criteris. Què implicava açò? Doncs que els nous jous no guardaven en cap cas relació amb els tradicionals de fusta, ni a nivell de pes ni de forma. Aquests substituïen els antics, que eren vistos com a un element arcaic i innecessari. 12 Així, front la diversitat d’instal·lacions tradicionals i jous de fusta es va promoure una estandardització amb greus conseqüències. Aquesta suposava que les campanes s’instal·laven al campanar de la mateixa forma a tot arreu, sense valorar les singularitats pròpies de cada territori o els usos tradicionals de les campanes. Així, mentre al País Valencià els jous estaven pensats per a facilitar la volta completa de la campana o a Catalunya i les Balears per a oscil·lar sense completar la volta, ara totes tenien jous idèntics. A nivell immaterial la destrucció venia determinada per la limitació dels nous mecanismes.
Recommended publications
  • Compota De Cobla Dossier Didàctic Índex
    Compota de Cobla Dossier didàctic Índex 2 Presentació 3 Fitxa artística 4 Objectius i suggeriments didàctics 5,6 Material específic pel treball del concert 7,8 Breus apunts sobre la història de la cobla 9 a 15 Instrumentació 16,17 Discografía 18 Bibliografia i enllaços a Internet 1 Presentació La cobla és una de les formacions instrumentals més representatives de la música tradicional i popular catalana. D´entre els instruments que la configuren trobem instruments tant antics com el flabiol i tant peculiars com el tible o la tenora. El concert que us oferim vol ser una aproximació a aquesta agrupació instrumental. Presentar els diferents instruments, la seva constitució i possibilitats sonores i parlar de la història de la música popular catalana són alguns dels propòsits d´aquest espectacle. El conte “Compota de cobla” ens donarà la possibilitat d´escoltar els instruments per separat i gaudir del so de la cobla. A més a més, comptem amb una de les cobles de més prestigi del nostre país que seran els encar- regats de fer-nos passar una bona estona de concert: la Cobla Sant Jordi- Ciutat de Barcelona. Així doncs, esperem que el present dossier sigui d´interès. Us recomanem que el fullegeu amb temps i cura. 2 Fitxa artística COBLA SANT JORDI-CIUTAT DE BARCELONA Guió, coordinació i direcció artística: La Botzina Enric Ortí: tenora Josep Antoni Sánchez: tenora Presentador: Toni Cuesta Conte: Joana Moreno i Toni Cuesta Música del conte: Jordi Badia Producció: Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i La Botzina WWW.coblasantjordi.cat 3 Objectius En el disseny de la present proposta de concert vàrem creure necessari assolir els següents objectius didàc tics: - Oferir música en directe a través d´una formació instrumental de mitjà format ( 11 músics) - Procurar que els oients s´ho passin bé gaudint d´un concert d´aquestes carecterístiques - Iniciar en el coneixement dels diferents instruments que formen part d´una cobla, escoltar el seu so i conèixer les característiques més destacables.
    [Show full text]
  • ANÀLISI MUSICAL 1 1R C-D Batxillerat SETEMBRE 2018 ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ PER a LA CONVOCATÒRIA DE SETEMBRE 2018
    IES DOMÈNECH I MONTANER CANET DE MAR ANÀLISI MUSICAL 1 1r C-D Batxillerat SETEMBRE 2018 ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ PER A LA CONVOCATÒRIA DE SETEMBRE 2018 DOSSIER DE TEMES A ESTUDIAR I OBRES MUSICALS A RECONÈIXER. -ANÀLISI MELÒDICA III: TEXTURA. -ANÀLISI RÍTMICA I. -ANÀLISI RÍTMICA II. -ANÀLISI TÍMBRICA. ATENCIÓ: No entra la Classificació xinesa dels instruments. -GÈNERES MUSICALS. -LLISTA D’OBRES OBLIGADES AGRUPADES PER DIFICULTAT. S’haurà de reconèixer el títol, l’autor i l’estil musical de cada obra. FEINA D’ESTIU: L’alumne ha d’estudiar els temes del dossier de recuperació, penjat a la web del centre. També ha d’escoltar i reconèixer les 40 obres obligades que s’han analitzat al llarg del curs. PROCEDIMENT DE RECUPERACIÓ: L’examen consistirà en una sèrie de preguntes sobre el contingut teòric del temari, test, exercici de veritat/fals, i tests auditiu de reconeixement de les obres estudiades, de gènere musical, distinció de les veus humanes. La puntuació serà de 0 a 10. Per tant hi ha la possibilitat de pujar la nota mitjana de 1r de Batx. A l’aula virtual de l’Institut hi ha exemples sonors de la matèria a examen. ANÀLISI MELÒDICA III LA TEXTURA (formes de simultaniejar el so) Entenem per textura l’entramat o el teixit muusical d’una obra, resultat de la disposició de les seves diferents parts o veus. Podem definir la textura la manera en la que es combiinen les diferents línies melòdiques (igual que els “fils” d’un teixit) en la composició. La textura es reflecteix en l’aspecte visual de la partitura, en la seva forma d’escriptura, de manera que poden distingir dos grans tipus de textura: d’escriptura horitzontal i d’escriptura vertical.
    [Show full text]
  • Patum: Música I Festa Anaís Falcó Ibàñez
    ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi queda condicionat a lʼacceptació de les condicions dʼús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://cat.creativecommons.org/?page_id=184 ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis queda condicionado a la aceptación de las condiciones de uso establecidas por la siguiente licencia Creative Commons: http://es.creativecommons.org/blog/licencias/ WARNING. The access to the contents of this doctoral thesis it is limited to the acceptance of the use conditions set by the following Creative Commons license: https://creativecommons.org/licenses/?lang=en TESI DOCTORAL Patum: música i festa Anaís Falcó Ibàñez 2017 Director: Dr. Joaquim RabaseDa i Matas Tutor: Dr. Francesc Cortès i Mir Doctorat en Història de l’Art i Musicologia Departament d’Art i de Musicologia, Facultat de Filosofia i Lletres Universitat Autònoma De Barcelona Imatge De la portaDa: LA ESQUELLA DE LA TORRATXA. “Esquellots”. Dins La Esquella de la Torratxa: periódich satírich, humorístich, il·lustrat i literari, núm. 89, 2-X-1880. Barcelona: Llibreria Espanyola. Pàg. 4. 2 TESI DOCTORAL Patum: música i festa Anaís Falcó Ibàñez 2017 Director: Dr. Joaquim RabaseDa Tutor: Dr. Francesc Cortès Doctorat en Història de l’Art i Musicologia Departament d’Art i de Musicologia, Facultat de Filosofia i Lletres Universitat Autònoma de Barcelona 4 Trobador del mes de maig, rossinyol, refila i canta, mes no deixes eixos cims per los vergers de la plana; no hi vinguis a la ciutat, que hi ha una gent molt ingrata: diu que estima els aucellets, diu que en son cor los regala, mes als que canten millor los posa dins de la gàbia.
    [Show full text]
  • Fallas Festival
    FALLAS FESTIVAL Fallas is a traditional celebration held in commemoration of Saint Joseph in Valencia, Spain. The term Fallas refers to both the celebration and the monuments created during the celebration. A number of towns in the Valencian Community have similar celebrations inspired by the original in Valencia. Each neighbourhood of the city has an organized group of people, the Casal faller that works all year long holding fundraising parties and dinners, usually featuring the famous speciality paella. Each casal faller produces a construction known as a falla which is eventually burnt. Fallas and ninots. Formerly, much time would be spent by the Casal faller preparing the ninots (Valencian for puppets or dolls). During the week leading up to March 19, each group takes its ninot out for a grand parade, and then mounts it, each on its own elaborate firecracker-filled cardboard and paper-mache artistic monument in a street of the given neighbourhood. This whole assembly is a falla. The ninots and their fallas are constructed according to an agreed upon theme that has traditionally been, and continues to be, a satirical jab at anything or anyone who draws the attention of the critical eyes of the falleros. In modern times, the whole two week long festival has spawned a huge local industry, to the point that an entire suburban area has been designated the City of Fallas - Ciutat fallera. Here, crews of artists and artisans, sculptors, painters, and many others all spend months producing elaborate constructions of paper and wax, wood and styrofoam tableaux towering up to five stories, composed of fanciful figures in outrageous poses arranged in gravity-defying architecture, each produced at the direction of the many individual neighbourhood Casals faller who vie with each other to attract the best artists, and then to create the most outrageous monument to their target.
    [Show full text]
  • Programació 1R Semestre 2021
    FEBRER Dissabte 6 de febrer – 20:30h Abonament ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Una «Júpiter» i una «Patètica» amb Minkowski per mostrar les subtileses de l’orquestra del Liceu. Marc Minkowski, director convidat de la temporada simfònica de l’orquestra, ha volgut presentar-se amb un programa integrat per dos gegants: la «Júpiter» i la «Patètica». En un període de temps molt curt de l’estiu de 1788, Mozart va escriure les que serien les seves tres darreres simfonies. Turmentat i abatut pel poc èxit de l’estrena vienesa del seu Don Giovanni i atabalat pels deutes, cerca refugi en un modest habitatge a la perifèria de Viena. Aquest aïllament és el context en què escriu la «Júpiter», un sobrenom imposat per l’empresari J.P. Salomon. Cent anys més tard, el 1893, a Sant Petersburg, Txaikovski escrivia sobre la seva darrera partitura; «L’estimo com no he estimat cap altra de les meves composicions. No exagero, tota la meva ànima és en aquesta simfonia». Nou dies després el compositor moria fruit del suïcidi. Un testament premonitori; un rèquiem líric i instrumental. Els noms que donem als sentiments humans (alegria, tristesa, rebel·lia, dubte, certesa..) són massa grollers per definir aquests dos miracles musicals. Marc Minkowski ens descobrirà els secrets d’aquestes cartes d’amor a la humanitat. Programa Simfonia núm 41, en Do major, KV 551, «Júpiter» de Mozart Simfonia núm 6, en Si menor, op 74, «Patètica» de Txaikowski. Fitxa artística Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director: Marc Minkowski Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat Durada: 1 hora i 30 minuts amb entreacte Preu: 38 – 30 – 15 euros Dimarts 16 de febrer – 20:30 h UNA HISTÒRIA REAL de Pau Miró Abonament Gestionar un dol no és gens fàcil.
    [Show full text]
  • BOE 267 De 07/11/2001 Sec 3 Pag 40470 a 40474
    40470 Miércoles 7 noviembre 2001 BOE núm. 267 «L’agüelo»: Una de las figuras que más expectación provoca entre el los espectadores. Este nuevo diseño rompe con la tradición, pero aporta público, los niños chillan cuando lo ven ir hacia misa con rapidez y como un nuevo marco para la interpretación, ya integrado en el conjunto. El enrabiado. barracón actual constituye una sede estable y propia, pero móvil, lo que El torero: Esta figura corresponde seguramente al gusto del público permite otras ubicaciones. Desde 1992 su ubicación es la Glorieta Muni- por este espectáculo en la época de formación del argumento, reforzado cipal. La capacidad del barracón es de unas 80 a 100 personas, ubicadas por la popularidad que tuvo un torero alcoyano de adopción, Andrés Colo- en escalones de madera y sentados de manera frontal respecto de la escena. ma «Clásico». El precio de acceso a las representaciones es simbólico. El clero: El monaguillo, el sacristán, el cura: La iglesia aparece como institución de referencia en los tiempos actuales, sin relación con la His- II. Definición del bien inmaterial. Medidas de protección toria Sagrada, contada en la primera parte. El carácter ligeramente licen- cioso del monaguillo da un tono picante al relato. Los valores que determinan la incoación se basan en su carácter de Los festeros moros y cristianos: La incorporación de esta escena con- representación ritual, ligada a un tiempo (Navidad) y un territorio (la tribuye decisivamente a marcar el carácter alcoyano de la representación. ciudad de Alcoy), y sus características técnicas únicas, tanto en la Comu- Son cuatro las filas que aparecen al escenario, dos moras y dos cristianas.
    [Show full text]
  • Elko Jaietan 50 Urte Celebrating 50 Years of Basque Tradition
    2013 Elko Jaietan 50 Urte Celebrating 50 Years of Basque Tradition 2013 Schedule of Events Elko Basque Festival Celebrating 50 Years Elko Jaietan 50 Urte Friday, July 5th 10:00 a.m. – Parade – Downtown Elko Ostirala 5an Uztaila Starting at the Crystal Theater on Commercial Street, continuing through Downtown Elko down Idaho Street, ending at the Elko County 6:00 p.m. – Kickoff/Txupinazua – Fronton Fairgrounds. come during the weekend. There will be dancing by the Elko Ariñak dancers, 1:00 p.m. – Games & Dancing – Elko County Fairgrounds Basque sport exhibition of weight lifting and wood chopping, and handball $10 Adults, $5 Children 12 & Under games. Stay for exceptional food, drink, bounce house and the North Featuring the following dance groups: Elko Ariñak, Utah’ko Triskalariak, American Basque Organizations Txerriki contest, a celebration of all things Reno Zazpiak Bat, Boise Oinkari, aGauden Bat from Chino, CA, Zazpiak- Bat from San Francisco, CA. Watch traditional Basque rural sports featuring weightlifting, wood chopping, weight carrying, bale toss, tug-o-war, and more! 9:00 p.m. – Dance – Eusko Etxea – Elko Basque Clubhouse Saturday, July 6th $12 Admission Laurnbata 6an Uztaila Dance - featuring Boise’s Amuma Says No; come 7:00 a.m. – 5K Run/Walk – Eusko Etxtea – Elko Basque Clubhouse of dancing, catching up $20 participation fee and you get a t-shirt with old friends and Registration is at 6:15 a.m. Race starts at 7:00 a.m. making new ones. For more information contact Cody Krenka at 738-6479. 8:00 a.m. – Golf Tournament – Ruby View Golf Course $30 per person a $120 per team DOES NOT INCLUDE GREENS FEES OR CART FEE Registration is at 7:00 a.m.
    [Show full text]
  • Bonet the Development of The
    University of Plymouth PEARL https://pearl.plymouth.ac.uk Faculty of Arts and Humanities School of Society and Culture The Development of the Tenora Bonet, N http://hdl.handle.net/10026.1/17306 The Galpin Society Journal: for the study of musical instruments The Galpin Society All content in PEARL is protected by copyright law. Author manuscripts are made available in accordance with publisher policies. Please cite only the published version using the details provided on the item record or document. In the absence of an open licence (e.g. Creative Commons), permissions for further reuse of content should be sought from the publisher or author. NÚRIA BONET The Development of the Tenora he tenora is a type of tenor shawm from The instrument’s adoption as ‘traditional’ in the Catalonia, an area in both northern Spain cobla5 orchestras of the Empordà region in South and southern France (see Figure 1), and its Catalonia is attributed to Pep Ventura (1817–1875), a invention is usually attributed to Andreu Toron musician from Figueres who requested a tenora from T 6 (1815–1886) of Perpignan in North Catalonia. Like Toron in 1850. He established a new orchestration members of the shawm family, it has ‘a conical bore, for the ensemble which had mostly consisted of a wider than that of oboes, and a broad double reed flabiol (pipe and tabor), one or two treble shawms of cane placed on a metal staple which is partly and a bagpipe;7 the new cobla for which he composed enclosed in a wooden pirouette,’1 to which Toron over 400 sardanas8 consisted of a flaviol, tiple I and added a sophisticated key system and a flaring metal II (treble shawm), tenora I and II (tenor shawm), bell.
    [Show full text]
  • DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2019 Enregistrat El Dimecres 24 D’Abril Del 2019, Al Caixaforum De Barcelona
    PROGRAMACIÓ DE CATALUNYA MÚSICA DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2019 Enregistrat el dimecres 24 d’abril del 2019, al CaixaForum de Barcelona. 07:00 OBERTURA 13:00 SO DE COBLA El cap de setmana anima a escoltar els clàssics preferits i a passar- s'ho bé sintonitzant una selecció musical atractiva. Una selecció de sardanes i música per a cobla per a l'hora del vermut. Presentació d'Ignasi Pinyol. MOZART, LEOPOLD: Concert per a trompeta i orquestra en Re. Crispian Steele-Perkins, trompeta. The King's Consort. Dir.: Robert King. 14:00 INTERLUDI (10m) Audició d'obres senceres o fragmentades del nostre repertori més RAKHMÀNINOV, SERGUEI: "Sis cors" per a veus blanques i piano, clàssic. op. 15. Tigran Alikhanov, piano. SCHÜTZ, HEINRICH: "Història del naixement de Jesucrist", oratori, Capella Simfònica de l'Estat de Rússia. SWV 435. Dir.: Valeri Polyansky. Charles Daniels, tenor (Evangelista). Susan Hemington Jones, (14m) soprano (Àngel). Neal Davies, baix (Herodes). Gabrieli Consort & Players. MENDELSSOHN, FELIX: Quartet de corda n. 6 en fa m, op. post. 80. Dir.: Paul McCreesh. Quartet de Corda de Nova Zelanda. (35m) (26m) CORELLI, ARCANGELO: Concerto grosso en Fa, op. 6 n. 6. BACH, JOHANN SEBASTIAN: "Aria variata" per a teclat en la m, Europa Galante. BWV 989. Dir.: Fabio Biondi. Glenn Gould, piano. (12m) (10m) WEBER, CARL MARIA VON: Gran duet concertant per a clarinet i ANÒNIM: "Lilium floruit", cançó llatina. piano en Mi b, op. 48. José Pizarro, veu. Irantzu Zuasti, fídula. Ona Cardona, clarinet. Timothy Lissimore, piano. (6m) (21m) BEETHOVEN, LUDWIG VAN: Simfonia n. 2 en Re, op.
    [Show full text]
  • Newsibooc-Cast Copia:Newsletter 24Ver4
    BUREAU INTERNACIONAL DE CAPITALES CULTURALES Noviembre 2009 Bureau Internacional de Capitales Culturales Ronda Universitat, 7. 08007 Barcelona. ℡ +34-934123294 [email protected] www.ibocc.org El Bureau Internacional de Capitales Culturales es una organización de la sociedad civil que tiene dos grandes ámbitos de actuación, como se puede apreciar en los organigramas que presentamos a continua- ción: la implantación y el desarrollo de las capitales de la cultura en diversas áreas del mundo, con el apoyo de instituciones y medios de comunicación, y la realización de campañas de promoción cultural, naciona- les e internacionales. BUREAU INTERNACIONAL DE CAPITALES CULTURALES CAPITAL CAPITAL CAPITAL US CAPITAL DE LA AMERICANA DE DE LA CULTURA BRASILEÑA CAPITAL OF CULTURA LA CULTURA CATALANA DE LA CULTURA CULTURE ESPAÑOLA www.cac-acc.org www.ccc.cat www.capitalbrasileiradacultura.org www.culturalcapital.us www.ccesp.org ORGANIZACION PARLAMENTO GOBIERNO DE LOS DE FEDERAL ESTADOS CATALUÑA DEL BRASIL AMERICANOS ARLAMENTO P DISCOVERY LATINO TV3 CHANNEL AMERICANO PARLAMENTO La Capital La Capital de la EUROPEO Cultural de los Cultura Española Estados Unidos se iniciará en de América se 2012 ANTENA 3 iniciará en 2010 INTERNACIONAL DISCOVERY CHANNEL 2010 Santo Domingo 2011 Escaldes-E. 2010 Ribeirão Preto 2009 Asunción 2010 Badalona 2009 São Luís Maranhão 2008 Brasilia 2009 Figueres 2008 Caxias do Sul 2007 Cusco 2008 Perpinyà 2007 São João del-Rei 2006 Córdoba 2007 Lleida 2006 Olinda 2005 Guadalajara 2006 Amposta 2004 Santiago Chile 2005 Esparreguera 2003
    [Show full text]
  • Marina Cano Rodriguez
    MARINA CANO RODRIGUEZ INTRODUCCIÓ MOJIGANGA Hem d'entendre amb el terme mojiganga Aquest treball és un extret del Treball de una festa popular, en que els participants es Recerca que va ser presentat aquest curs per disfressen de manera extravagant o, fins i tot, la mateixa persona que ha realitzat el que teniu ridícula. També s' hi intercalen balls o a les manso El tema d'aquell treball era molt representacions extravagants. Cal afegir que més amplija que corresponia a la recerca de aquestes celebracions no ten en lloc, tot un any i, a més de tractar l' origen de la exc1usivament, al Principat sinó que també moixiganga, se centrava en l' evolució del s' extenen arreu de Castella i són conegudes mate ix ball popular a Vilanova i la Geltrú i feia amb el mateix terme. un breu repás contextualitzant de la Festa Major de la mateixa vila garrafina. Aquest mateix significat es pot aplicar als termes moixeranga i muixeranga. Aquest A causa de la densitat i extensió del treball mot va ser considerat per Maximiliá de Thous, abans esmentat, ens hem vist obligats a acotar conservador del Museu d'Etnologia i Folklore el tema i, sobretot, presentar la part en que de Valencia, com la traducció mal feta que el la recerca va ser més completa. D' altra poble utilitzava quan es referia a aquests balls banda, hem procurat no incloure parts públics abans anomenats. "En realitat haurien merament descriptives tal com es feia al d' anomenar-la moixig ang a ", citava tot projecte escolar, ja que, tot i ser una referint-se al terme festiu comú a tot 1'Estat.
    [Show full text]
  • La Nueva Configuración Del Sistema De Partidos Valenciano. Una Aproximación Institucionalista
    https://doi.org/10.29101/crcs.v25i77.9200 La nueva configuración del sistema de partidos valenciano. Una aproximación institucionalista The new configuration of the Valencian party system. An institutional approach María Ángeles Abellán-López / [email protected] http://orcid.org/0000-0002-6553-0227 Universidad Miguel Hernández de Elche, España Gonzalo Pardo-Beneyto / [email protected] http://orcid.org/0000-0001-7142-1740 Universidad de Alicante, España Abstract: The main objective of this article is to explain the evolution of the party system of the Valencian Community (Spain) between 1978 and 2015. We will start from a historical neo-institutionalist approach and a methodology focused on historical analysis (path dependence and critical junctures). It will be centered on the changes produced in political parties, in terms of the Valencian cartelization and identity and its present position. This way, three working sub-hypotheses are to be explained: H1a: parties have had a continuity dynamic that has changed due to abrupt changes in the environment; H1b: political forces have taken advantage of these events to obtain electoral revenue and; H1c: current political parties are the result of changes experienced in the period studied. This complex hypothesis opens new fields of study for future research in terms of strategy, discourse and perceptions about these organizations. Key words: party system, institutionalism, cartelization, identity, Valencian community. Resumen: El objetivo del artículo es explicar la evolución del sistema de partidos de la Comunitat Valenciana (España) entre 1978 y 2015. Se parte de un enfoque neoinstitucionalista y de una metodología centrada en el análisis histórico (path dependence y critical junctures) de los cambios producidos en los partidos políticos, en cuanto a la cartelización y la identidad valenciana, y su caracterización actual.
    [Show full text]