Marina Cano Rodriguez
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
MARINA CANO RODRIGUEZ INTRODUCCIÓ MOJIGANGA Hem d'entendre amb el terme mojiganga Aquest treball és un extret del Treball de una festa popular, en que els participants es Recerca que va ser presentat aquest curs per disfressen de manera extravagant o, fins i tot, la mateixa persona que ha realitzat el que teniu ridícula. També s' hi intercalen balls o a les manso El tema d'aquell treball era molt representacions extravagants. Cal afegir que més amplija que corresponia a la recerca de aquestes celebracions no ten en lloc, tot un any i, a més de tractar l' origen de la exc1usivament, al Principat sinó que també moixiganga, se centrava en l' evolució del s' extenen arreu de Castella i són conegudes mate ix ball popular a Vilanova i la Geltrú i feia amb el mateix terme. un breu repás contextualitzant de la Festa Major de la mateixa vila garrafina. Aquest mateix significat es pot aplicar als termes moixeranga i muixeranga. Aquest A causa de la densitat i extensió del treball mot va ser considerat per Maximiliá de Thous, abans esmentat, ens hem vist obligats a acotar conservador del Museu d'Etnologia i Folklore el tema i, sobretot, presentar la part en que de Valencia, com la traducció mal feta que el la recerca va ser més completa. D' altra poble utilitzava quan es referia a aquests balls banda, hem procurat no incloure parts públics abans anomenats. "En realitat haurien merament descriptives tal com es feia al d' anomenar-la moixig ang a ", citava tot projecte escolar, ja que, tot i ser una referint-se al terme festiu comú a tot 1'Estat. important tasca historiográfica, aquest o és l'objectiu d'un treball d'investigació. Tot i D'aquesta mena de danses semb len formar part la així, no volem pas desmeréixer la tasca de Moixigangade Lleida, laMuixerangadeCarcaixent, cronista que podem portar a terme en el el conegutBall de Valencians i altres que semblen moment en que redactem esdeveniments ser molt propis del Carnaval. Pero, comja s'ha actuals i que en el futur esdevindran fets apuntat abans, no tan sols es concentren a la passats i caldrá recordar. nostra terrasinó que amolts indrets de la Península en trobem de semblants. Al País Base reben el Sense més preámbuls, el que aquest treball vol nom de mascaradas, al folklore de Burgos també aconseguir és ac1arir quin va ser l'origen de la es coneix un ball amb aquestes característiques. moixiganga: on, com i a partit de que va A Santander trobem la Danza de los Arcos de apareixer aquest ball popular. figures molt semblants a les de la Moixiganga de Lleida i el Ball de Cercolets. També al País DEFINICIÓ I DISTINCIÓ DE LA Valencia es localitza un ball d' aquesta mena que MOIXIGANGA es coneix com aball del Torrent que es composava de diverses danses integrades per balladors que El primer pas per aprofundir en el tema que representaven diferents oficis i classes socials. estudiarem és concretar que és una moixiganga Aquest ball solia finalitzar amb una pirámide o i, especialment, diferenciar-la de les castell d'homes que també ha estat anomenada mojigangas i la muixeranga. moixiganga per alguns autors '. Sobretot als segles XVIII i XIX, el terme va al culte religiós. Aixó prové per la gran ser molt utilitzat per denominar les mascarades influencia que l 'Església ha tingut durant molt i balls populars. de temps sobre la societat i, en especial, durant el període medieval. Així, dones, era MUIXERANGA senzill desenvolupar la creació de Aquest ball era més típicament ballat a la representacions religioses, en primer lloc zona de Valencia en festes populars. Consistia perque la religió i el culte era un dels a construir una gram pirámide humana primordial s deures de l'home i, en segon lloc, composta d'homes que s'aguantaven uns als perque aquesta mena de representacions altres per les espatlles. S' acostumava a populars no serien prohibides per l'Església representar de nit i per aquest motiu els o l 'Estat. Aquests motius fan pensar que les balladors sostenien, tots ells, torxes enceses moixigangues han de ser anteriors al naixement cosa que feia d' aquesta construcció humana dels castells tal com els coneixem ara i també, un espectacle particularment vistós. per analogia, al de la muixeranga. Pero la muixeranga encara conserva trets semblants 2 a les moixigangues (de fet no és res més que Aquest ball es data de l'any 1747 • Aquesta una variant) la qual cosa l' aproxima a les data, creiem, pot resultar fiable pero inexacta. representacions de caire merament religiós. Amb aixó el que es vol demostrar és que si té un carácter més semblant al d 'una moixiganga és perque ha de ser previ al naixement dels castells. Si considerem que els castells van aparéixer cap el segle XVIII i considerem com a data d'inici (més simbólica que no pas oficial) el gener de l' any 1789 en que s' aixeca a Alcover un pilar; bé podria ser que la data (també s imb ó l ic a.) de l' origen de la muixeranga fos l'any que es cita a "Món Casteller" (1742). En l' actualitat la muixeranga es conserva a la vila d' Algemesí (Valencia) pero sembla que antigament hagués estat ballada per tota la ribera del riu Xúquer. La indumentaria ha estat sempre ratllada verticalment tot i que el color ha anat variant. Primer, les bandes eren vermelles o blaves sobre fons blanc, pero, actualment es combinen tots dos colors fent mig vestit amb un to i mig amb l' altre. El vestit consta d 'una brusa i uns pantalons rectes acompanyats de Antiga colla de la Muixeranga d' Algemesí barret d' orelles i espardenyes. Considerant la semblanca que la muixeranga presenta amb les construccions castelleres, Les figures que la muixeranga representa solen podern -determinar que la data en que va ser escenes religioses, pero, amb una sorgir ha de ser, per :Por9a,próxima. En segon semblanca molt estreta amb els castells lloc, ~ls balls religiosos com les própiament dits. Encara que les figures que moixigangues o mojigangas han representat s'hi representen, tenen majoritáriament l' origen de moltes altres representacions carácter religiós, també n'hi ha que no en folklóriques precisament per estar vinculats presenten cap. 2.3. MOIXIGANGA D'altra banda el 119mpot ser que derivi del mot llatí valens que significa valent, qualitat Aquest és, actualment, el mot que denomina important per a dur a terme aquest ball, j a que els ball que mitjancant exercicis gimnástics també hijuguen construfcions humanes. representen passos de la "Passió" de Jesucrist. Pertanyen a aquest genere les moixigangues Al País Valencia no es té noticia de cap ball de Valls, Vilafranca, Igualada, Sitges i popular amb aquesta denomiriació ja que fer- Tarragona i, també, les que foren de ho seria un absurdo Aix ó djficulta la Torredembarra iReus, així com és el cas de la documentació histórica del ball pero, alhora, moixiganga de Vilanova ila Geltrú. Algunes confirmaria la procedencia valenciana de les d'aquestes poblacions, pero, mai posseíren moixigangues. És innegable la relació que grup de ball propi o almenys no es té constancia s' estableix entre el ball de valencians i la segura de la seva existencia. moixiganga. Al nostre parer són la mateixa cosa; al sud catalá fou anomenat d 'una manera N o és senzill, igualment, tractar amb total (moixiganga) i, en ser importada cap el nord, independencia la moixiganga própiament de rebé el nom dels qui la portaren. la mojiganga ila muixeranga ja que tot, i ser representacions diferents, es troben molt El ball de valencians a més de ser un proper relacionades i hi ha elements que les parent de la moixiganga també ho és del interrelacionen a causa de la seva semblanca. castells, considerant aquest ball el seu antecedent historie. Una prova daqucsta possibilitat és que a Catalunya es fa servir el terme ball de valencians també per anomenar colles castelleres. De la mateixa manera que a la construcció del castell se li diu bailar ials qui el construeixen, valencians . Aquestes denominacions no són massa corrents pero entre la gent de certa edat són més o menys comunes. Més tard s'anomenarenxiquets als castellers, fent referencia al seu desenvolupament, a la ciutat de Valls. Podem datar aquest ball de finals del segle s. XVII basant-nos en l' esment que fa n' Aureli Campany d'una sortida d'un ball de valencians Colla de l'antiga moixiganga de Valls a Sevilla el1674 en el seu llibre "Barcelona Atracció". Aquesta dada s 'ha pogut contrastar BALL DE VALENCIANS amb una altra ' en que s' esmenta una sortida Per tal de descriure posteriorment l' origen de per Corpus a la ciutat de Sevilla l' any 1673 la moixiganga cal que dediquem un apartat al feta per la colla de Maties Font de Sagunt ball de valencians que resulta ser un deIs balls (suposem que totes dues informacions fan del qual pot procedir la moixiganga. referencia al mateix fet). Fos quin fos aquell any, a la mateixa pagina esmentada El nom d' aquest ball es possible que provingui s'identifica com a primera data histórica l' any de diverses accepcions de la paraula. 1633. En aquest any es va fer esment per primer cop, de les actuacions de grups El primer sentit que ens ve al cap és que el d 'homes al País Valencia anomenant-Ios com nom procedeixi del lloc d' on s' importa el a ball de valencians . Podríem interpretar ~ ball. Per aquest motiu, un majoria creu que el que les dates posteriors (1673 o 1674) fan :a:,.