MARINA CANO RODRIGUEZ

INTRODUCCIÓ MOJIGANGA Hem d'entendre amb el terme mojiganga Aquest treball és un extret del Treball de una festa popular, en que els participants es Recerca que va ser presentat aquest curs per disfressen de manera extravagant o, fins i tot, la mateixa persona que ha realitzat el que teniu ridícula. També s' hi intercalen balls o a les manso El tema d'aquell treball era molt representacions extravagants. Cal afegir que més amplija que corresponia a la recerca de aquestes celebracions no ten en lloc, tot un any i, a més de tractar l' origen de la exc1usivament, al Principat sinó que també moixiganga, se centrava en l' evolució del s' extenen arreu de Castella i són conegudes mate ix ball popular a Vilanova i la Geltrú i feia amb el mateix terme. un breu repás contextualitzant de la Festa Major de la mateixa vila garrafina. Aquest mateix significat es pot aplicar als termes moixeranga i muixeranga. Aquest A causa de la densitat i extensió del treball mot va ser considerat per Maximiliá de Thous, abans esmentat, ens hem vist obligats a acotar conservador del Museu d'Etnologia i Folklore el tema i, sobretot, presentar la part en que de Valencia, com la traducció mal feta que el la recerca va ser més completa. D' altra poble utilitzava quan es referia a aquests balls banda, hem procurat no incloure parts públics abans anomenats. "En realitat haurien merament descriptives tal com es feia al d' anomenar-la moixig ang a ", citava tot projecte escolar, ja que, tot i ser una referint-se al terme festiu comú a tot 1'Estat. important tasca historiográfica, aquest o és l'objectiu d'un treball d'investigació. Tot i D'aquesta mena de danses semb len formar part la així, no volem pas desmeréixer la tasca de Moixigangade Lleida, laMuixerangadeCarcaixent, cronista que podem portar a terme en el el conegutBall de Valencians i altres que semblen moment en que redactem esdeveniments ser molt propis del Carnaval. Pero, comja s'ha actuals i que en el futur esdevindran fets apuntat abans, no tan sols es concentren a la passats i caldrá recordar. nostra terrasinó que amolts indrets de la Península en trobem de semblants. Al País Base reben el Sense més preámbuls, el que aquest treball vol nom de mascaradas, al folklore de Burgos també aconseguir és ac1arir quin va ser l'origen de la es coneix un ball amb aquestes característiques. moixiganga: on, com i a partit de que va A Santander trobem la Danza de los Arcos de apareixer aquest ball popular. figures molt semblants a les de la Moixiganga de Lleida i el Ball de Cercolets. També al País DEFINICIÓ I DISTINCIÓ DE LA Valencia es localitza un ball d' aquesta mena que MOIXIGANGA es coneix com aball del Torrent que es composava de diverses danses integrades per balladors que El primer pas per aprofundir en el tema que representaven diferents oficis i classes socials. estudiarem és concretar que és una moixiganga Aquest ball solia finalitzar amb una pirámide o i, especialment, diferenciar-la de les castell d'homes que també ha estat anomenada mojigangas i la muixeranga. moixiganga per alguns autors '. Sobretot als segles XVIII i XIX, el terme va al culte religiós. Aixó prové per la gran ser molt utilitzat per denominar les mascarades influencia que l 'Església ha tingut durant molt i balls populars. de temps sobre la societat i, en especial, durant el període medieval. Així, dones, era MUIXERANGA senzill desenvolupar la creació de Aquest ball era més típicament ballat a la representacions religioses, en primer lloc zona de Valencia en festes populars. Consistia perque la religió i el culte era un dels a construir una gram pirámide humana primordial s deures de l'home i, en segon lloc, composta d'homes que s'aguantaven uns als perque aquesta mena de representacions altres per les espatlles. S' acostumava a populars no serien prohibides per l'Església representar de nit i per aquest motiu els o l 'Estat. Aquests motius fan pensar que les balladors sostenien, tots ells, torxes enceses moixigangues han de ser anteriors al naixement cosa que feia d' aquesta construcció humana dels castells tal com els coneixem ara i també, un espectacle particularment vistós. per analogia, al de la muixeranga. Pero la muixeranga encara conserva trets semblants

2 a les moixigangues (de fet no és res més que Aquest ball es data de l'any 1747 • Aquesta una variant) la qual cosa l' aproxima a les data, creiem, pot resultar fiable pero inexacta. representacions de caire merament religiós. Amb aixó el que es vol demostrar és que si té un carácter més semblant al d 'una moixiganga és perque ha de ser previ al naixement dels castells. Si considerem que els castells van aparéixer cap el segle XVIII i considerem com a data d'inici (més simbólica que no pas oficial) el gener de l' any 1789 en que s' aixeca a Alcover un pilar; bé podria ser que la data

(també s imb ó l ic a.) de l' origen de la muixeranga fos l'any que es cita a "Món Casteller" (1742).

En l' actualitat la muixeranga es conserva a la vila d' Algemesí (Valencia) pero sembla que antigament hagués estat ballada per tota la ribera del riu Xúquer.

La indumentaria ha estat sempre ratllada verticalment tot i que el color ha anat variant. Primer, les bandes eren vermelles o blaves sobre fons blanc, pero, actualment es combinen tots dos colors fent mig vestit amb un to i mig amb l' altre. El vestit consta d 'una brusa i uns pantalons rectes acompanyats de Antiga colla de la Muixeranga d' Algemesí barret d' orelles i espardenyes. Considerant la semblanca que la muixeranga presenta amb les construccions castelleres, Les figures que la muixeranga representa solen podern -determinar que la data en que va ser escenes religioses, pero, amb una sorgir ha de ser, per :Por9a,próxima. En segon semblanca molt estreta amb els castells lloc, ~ls balls religiosos com les própiament dits. Encara que les figures que moixigangues o mojigangas han representat s'hi representen, tenen majoritáriament l' origen de moltes altres representacions carácter religiós, també n'hi ha que no en folklóriques precisament per estar vinculats presenten cap. 2.3. MOIXIGANGA D'altra banda el 119mpot ser que derivi del mot llatí valens que significa valent, qualitat Aquest és, actualment, el mot que denomina important per a dur a terme aquest ball, j a que els ball que mitjancant exercicis gimnástics també hijuguen construfcions humanes. representen passos de la "Passió" de Jesucrist. Pertanyen a aquest genere les moixigangues Al País Valencia no es té noticia de cap ball de Valls, Vilafranca, Igualada, Sitges i popular amb aquesta denomiriació ja que fer-

Tarragona i, també, les que foren de ho seria un absurdo Aix ó djficulta la Torredembarra iReus, així com és el cas de la documentació histórica del ball pero, alhora, moixiganga de Vilanova ila Geltrú. Algunes confirmaria la procedencia valenciana de les d'aquestes poblacions, pero, mai posseíren moixigangues. És innegable la relació que grup de ball propi o almenys no es té constancia s' estableix entre el ball de valencians i la segura de la seva existencia. moixiganga. Al nostre parer són la mateixa cosa; al sud catalá fou anomenat d 'una manera N o és senzill, igualment, tractar amb total (moixiganga) i, en ser importada cap el nord, independencia la moixiganga própiament de rebé el nom dels qui la portaren. la mojiganga ila muixeranga ja que tot, i ser representacions diferents, es troben molt El ball de valencians a més de ser un proper relacionades i hi ha elements que les parent de la moixiganga també ho és del interrelacionen a causa de la seva semblanca. castells, considerant aquest ball el seu antecedent historie. Una prova daqucsta possibilitat és que a Catalunya es fa servir el terme ball de valencians també per anomenar colles castelleres. De la mateixa manera que a la construcció del castell se li diu bailar ials qui el construeixen, valencians . Aquestes denominacions no són massa corrents pero entre la gent de certa edat són més o menys comunes. Més tard s'anomenarenxiquets als castellers, fent referencia al seu desenvolupament, a la ciutat de Valls.

Podem datar aquest ball de finals del segle s. XVII basant-nos en l' esment que fa n' Aureli Campany d'una sortida d'un ball de valencians Colla de l'antiga moixiganga de Valls a Sevilla el1674 en el seu llibre "Barcelona Atracció". Aquesta dada s 'ha pogut contrastar BALL DE VALENCIANS amb una altra ' en que s' esmenta una sortida Per tal de descriure posteriorment l' origen de per Corpus a la ciutat de Sevilla l' any 1673 la moixiganga cal que dediquem un apartat al feta per la colla de Maties Font de Sagunt ball de valencians que resulta ser un deIs balls (suposem que totes dues informacions fan del qual pot procedir la moixiganga. referencia al mateix fet). Fos quin fos aquell any, a la mateixa pagina esmentada El nom d' aquest ball es possible que provingui s'identifica com a primera data histórica l' any de diverses accepcions de la paraula. 1633. En aquest any es va fer esment per primer cop, de les actuacions de grups El primer sentit que ens ve al cap és que el d 'homes al País Valencia anomenant-Ios com nom procedeixi del lloc d' on s' importa el a ball de valencians . Podríem interpretar ~ ball. Per aquest motiu, un majoria creu que el que les dates posteriors (1673 o 1674) fan :a:,.. ball va ser importatdes de Valencia cap al referencia a balls de valencians ballats j a per nostre país. gent nascuda a Catalunya. Pero daixo no en Colla del Ball de Valencians de Vilanova i la Geltrú tenim total certesa fins l' any 1706 en que el d' aquesta construcció suposem que es va ball s' executá per natural s de Tarragona. independitzar la formació de la torre de la resta del ball. Així, amb la simplificació del Evidentment, trobem diverses versions del ball es devia fer necessari el perfeccionament ball arreu de les comarques catalanes i, com de la construcció de les torres i, alhora, la es pot suposar, molts trets del ball s 'han diversificació de les construccionsja que perdut o es manten en amb canvis o es recorden no seria exitós, a la llarga, una actuació vagament. Del que sí n' estem segurs és que el que únicament oferís la construcció d 'una ball de valencians era molt admirat per la sola torre. seva espectacularitat i moviment i per aquest motiu era sovint esmentat als medis de Cap al segle XIX el ball de Valencians va viure cómunicació local. una crisi a favor de l' auge dels castells amb els qual convivia des de j a feia alguns anys. Que va portar a la desaparició del ball cap al' any El vestuari actual del ball de valencians de Vilanova i la Geltrú es compon de camisa i 1925-1926 fins la seva posterior recuperació pantalons blancs, faldilleta curta semblant a la a diverses zones de la geografia catalana. del ball de bastons, dos mocadors creuats al pit perfer la coreografia, espardenyes i faixa gruixuda ORIGEN DE LA MOIXIGANGA que ajuda a la construcció de "la torre". L' origen de la moixiganga no és gens clar. Al nostre parer aquest ball ha estat el resultat de la conjunció de diversos elements de la cultura La Torre éra i és la construcció més dificultosa popular de zones diferents que han coincidit i, per tant, la més espectacular. Com el seu en un mateix territorio nom avanca consistia a pujar un pilar de balladors, rel nombre de pisos i la seva gr and ári a depenia de la quantitat de En primer lloc podem col·locar com una component i dé 'l-a habilitat i disposició deIs possible influencia la dansa coneguda com a balladors. Habitualment no eren mai superiors Contrapás. El Contrapás és una dansa amb un als tres o quatre pisos dalcada. A la base de profund sentit religiós, tret que comparteix la construcció se'ls afegia algun grups amb la moixiganga així com també el tractament d'espontanis que feien de petita pinya. dels misteris durant l' execució del ball. Aquestes dues coincidéncies fan possible la ) , Va ser aquesta espectacular construcció la derivació d'un mateix origen. Si a més que va donar lloc als castells. Arran de l' exit coneixem que la dada més antiga situa el Justifica la nostra afirmació la sernb l anca que .guarda la moixiganga amb els anteriors . . bal ls (mojiganga i muixerangay alhora que també amb el ball de vllencians6• Aquests balls, per la seva semblanca, són segurament, els orígens de la moixiganga amb 1'única diferencia que manquen de sentit religiós. Per salvar Contrapás a Tarragona", resulta molt possible aquesta diferencia i i creíble la relació entre la moixiganga i aquest acabar de donar sentit a la h ip ó te s i, ball religiós. argumentem la celebració del Concili de Trento 7• Aquest va significar la necessitat d'atorgar un sentit religiós notable als De la mateixa manera, recordem que els antecessors balls pagans pertal de mantenir-Ios. ballaires de la moixiganga tenen el privilegi de poder entrar a les esglésies amb el cap cobert. Aixó sí, sempre que vesteixin la indumentaria propia del ball. Aquest fet també ens pot portar a relacionar la moixiganga amb el Contrapás j a que aquest últim era ballat originalment a dins mate ix deis temples. Aquest costum no era pas del gust dels eclesiástics més conservadors, j a que per aquest fet protestaren. Tot i amb aixó la moixiganga continua i continua ballant- se a 1'interior de les esglésies amb el seu barret típico El que sí aconseguiren fou impedir que els entremesos amb clars orígens pagans" entressin aballar als temples. Segurament que aquesta tradició de ballar amb barret ha estat permesa j a que l' antecessor, '~el Contrapás, ja fou ballat a dins dels temples i el seu descendent, la moixiganga, va heretar aquesta característica.

Per una altra banda aquest vessant religiós que té la moixiganga pot ser que no sigui originario Em refereixo que, segurament, la moixiganga original de la qual ha derivat la que ara coneixem no era necessáriament religiosa. Amb aixó estem dient moltes coses. En primer lloc :t. justificarem l' afirmació i darrerament exposarem les hipótesis que se'n deriven. Muixeranga d'Algemesí Igual que la moixiganga, altres entremesos o de ls habitants is lámi cs instal·lats van balls van veure's transformats, en petíta quedar-s 'hi, un cop reconquerida la terra, mesura, per tal de ser convertits en una pagant un tributo Així, justificarem la forta celebració religiosa i assegurar així la seva influencia que aquesta cultura va tenir continuítat. Fou una manera intel-Iigent de sobre les terres del sud del Principat. disfressar celebracions paganes i fer silenciar els sectors més conservadors de 1'Església Durant aquests anys, entre altres coses, els amb una solució convincent. árabs van deixar una part del seu llegat cultural d'entre el qual hem de destacar, en Si consideren com a valida 1'hipótesi, podem concordanca amb el tema que tractem, les concloure que la moixiganga és la mateixa construccions humanes. De fet, el senzill fet de cosa que les mojigangues i muixerangues i pujar uns a sobre dels altres no és pas una fita també que el ball de valencians, solament que amb un sentít religiós adquirit artificialment. Potser més que ser la mateixa cosa hauriem de dir que tots trets balls procedeixen dun substrat comú que seria el ball de valencians.

Considerem el Ball de Valencians ball de valencians coín l'arrel dels diversos balls ja que és el proposada per una sola civilització sinó que la més simple i el més antic segons la gran maj oria d' elles s' ho han proposat", documentació que tenim. El ball de valencians Simplement per motius práctics j a és necessária data de 1674 mentre que la muixeranga iles la construcció de torres humanes. Posarem un mojigangas daten, ambdues, del segle XVIII. exemple ben simple per fer evident la nostra Com ja hem apuntat anteriorment el ball de afirmació: ja en la prehistoria, per aconseguir valencians té el seu origen al sud dels Países els fruits dels arbres que es trobaven a una Catalans, sobretot sen' s acudeix el País alcada superior a la d 'un home, era necessari Valencia. Si recordem els orígens histories fer un petít pilar humá. És una construcció de les terres de la Península Ibérica podrem molt simple pero també construccions una recordar que va passar gran part de l' edat mica més complexes es podien fer necessáries mitjana parcialment dominada per califes per a salvar murs, mirar per sobre les muralles, musulmans. La conquesta musulmana finalitzá etc ... Així, ja que va sorgir en una terra amb r , en el 714 despres de tres anys d' avanc sense molts trets heretats dels musulmans creiem rebre una forta oposició. Finalment la zona molt possible que l' origen primer sigui aquest que estem estudiant va ser reconquerida per mateixa cultura". Jaume id' Aragó l'any 1238, moment en que la Corona cristiana d"eCatalunya i Aragó va D' aquest ball portat pels árabs va sorgir el ball recuper~r la ciutat de Valencia. Si fem de valencians que al mate ix país Valencia seria comptes veiem que el territori valenciá va totalment absurd rebre aquesta denominació. estar més de cinc se gles sota domini Per tant, per donar una nom lógic, el ball va ser musulmá. Arnés recordarem que molts anomenat moixiganga o mal traduít muixeranga. / alhora que transportaren els seus' ramats estengueren les seves tradicions, costums i balls a le zona meridional fi n s on es de sp lacaven a l'hivern a la re cerca d'un clima benvo lént.

J Pero la transhumáncia no és 1'únic motiu que comporta l'extensió de la cultura pirinenca. També van contribuir al fet els desplacaments de grups de segadors que es movien per tot el territori catalá per recollir les collites que

Moixiganga de la Geltrú tenien lloc als diferents indrets del principat per cada epoca de La primera muixeranga és la que es ballava i l'any. Així, aquests treballadors del camp actualment encara es manté a la vila seguien un cicle anual que recorria les zones d' Algemesí". El mate ix topónim ja ens esta muntanyenques dels Pirineus fins a les nostres indicant un important passat islámic j a que el costes. prefix al- del nom del poble és símbol de l' origen árab de la població. Aquest nou motiu EIs moviments migratoris interns que es serveix per fer una mica més clara la practicaven des de temps remots al nostre procedencia del ball. principat ens han deixat nombroses empremtes que, a vegades, agafen forma de Per una altra banda, també trobem indicis llegendes com aquella que assegura que els d 'haver-se ballat la moixiganga a la zona musulmans, des de les coves dOlérdo la, Empordanesa II tot i que ara j a s' hagi perdut arribaven al mar i per aixó s' alimentaven de aquest costum. Aquesta dada demostra que peix i resistien els setges. La mateixa llegenda la moixiganga va ser ballada també a indrets s' explica a territoris interiors com la del Pirineu. Jonquera o Foixá.

De fet i encara que sembli sorprenent, aquests balls es corresponen també als

de pobles pirinencs 11. EIs motius principal s que provocaren que els costums de pobles del nord catalá arribessin a la zona costanera es relacionen amb els moviments migratoris que les comunitats humanes practiquen. Aquests moviments són causats, especialment, per la

1: > transhumáncia. EIs pastors Ball de Valencians Altres cops elllegat deixat per les influéncies que es construien a la fi de les representacions dels pobles pirinencs es tradueix en aliances completes dels balls. entre pobles, matrimonis, h er en c ie s , intercanvis comercial s entre localitats de CONCLUSIÓ GENERAL diferents extrems i el que, en aquest cas, ens Finalment, cal que redactem explícitament ocupa que es 1'intercanvi de cultura popular una conclusió que resumeixi el contingut del i en concret de balls populars. treball i ens permeti veure clarament quina és la resposta als interrogants proposats al' inici Aquesta familiaritat amb les zones de de la recerca. muntanya pot ser el motiu que justifiqui l' aparició de l' armilla en el vestuari de la A mode de resposta podem dir que el moixiganga. De fet, cap dels balls de la seva desenvolupament de la moixiganga procedeix mateixa família en porta. Si fem un repás dels del País Valencia pero el seu procés no queda altres balls populars trobarem un altre que aquí sinó que sobre un ball arcaic (que podem també en fa servir. Aquest ball és de Pastorets considerar com a talla muixeranga i el ball i de nou ens porta al' origen rural del ball. Per de valencians) s'hi ha dipositat un seguit de aquest motiu som de l' opinió que la influencies culturals diverses. Destaquem moixiganga també ha estat influenciada per la entre aquestes la relació amb el pobles árabs cultura pirinenca la qual va aportar 1~armilla i les poblacions pirinenques. A més, cal típica dels pastors. remarcar el gir que va provocar el Concili de Trento, el qual va aportar un sentit religiós Finalment ja només ens queda justificar la del qual el ball no era posscidor. denominació de les mojigangas. Aquestes representacions mascarades han rebut aquest El procés evolutiu continua després de nom a causa de lextravagáncia tant del vestit l' aparició de la moixiganga i desemboca en el com de les actuacions dels seus balladors. fet casteller i les mojigangas. La primera Les mojigangas serien 1'últim graó de l' escala manifestació sorgeix de la priorització de evolutiva que va patir el ball; tot i que per una l' espectacle mentre que la segona apareix altra banda també trobem els castells que amb la pérdua del carácter religiós adquirit serien la independització i evolució dels pilars amb anterioritat de manera artificial.

Conclusió en forma d'esquema12

BALL DE VALENCIANS s. XVII

MUIXERANGA CONCILI DE INFLUÉNCIES O~ TRENTO ... CULTURALS ... ~O L..------, ...------' S. XVIII MOIXIGANGA RELIGIOSA r , PRIORITZACIO PÉRDUA DEL DE CARÁCTER L' ESPECTACLE .. RELIGIÓS ... ~~. ed. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú amb collaboració de l'Agrupació d;:B~lls Populars.

-AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS: Ball d'en Serrallonga, ed. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, amb el suport de Generalitat de Catalunya i Caixa de Barcelona. f. -BARGALLÓ VA LS, Josep: Un segle de castells. De 1900 a 2000 en dades, ed. Cossetánia edicions. Col-lecció l'Aix.ecador.

- BOVÉ, Francesc de P: El Penedés, Folk-Lore deis balls, danses i comparses populars, 1929.

ESCOLA DE GRALLERS. SITGES: Mojiganga, moixiganga i a/tres ... Quadern 2 (exemplar n? 93). Sitges, Festa Major 1981.

FONTANALS 1 ARGENTÉ, Blai: Miscel-lania Penedesenca, 1928.

- L 'Abans. Vilanova i la Geltrú. Recull grafic 1873-1963. El Garraf, ed. Edafós Editorial amb l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, la Generalitat de Gatalunya (Departament de Cultura) i Arxiu Historie comarcal de Vilanova i la Geltrú.

- MlRALLES 1 FIGUERES, Eloi: Bestiari del Garraf, ed. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Abril 1986.

MOYA 1 DOME ECH, Bienve: El llibre del Mestre, 4 calendari festiu. -Descobrim Vilanova i la Geltrú-, ed. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú amb el suport de Diputació de Barcelona, Juny 1999.

- ORRIOLS r SENDRA, Xavier: Tonades Popu/ars a l'Arxiu de Santa Maria, ed. Palmerar, Vilanova i la Geltrú 1985.

- PUlG 1 GORDÍ, Lluís: Crónica i calendari de dansa tradicional, ed. El Médol, col-Iecció Agulla.

SlVILL 1 CAPDET, Anna: La moixiganga de Vilanova i la Geltrú. Maig '01.

- SIVILL 1 CAPDET, Anna: La moixiganga de Vilanova i la Geltrú (2a part). Maig '02.

ADRECES ELECTRÓNIQUES CONSULTADES p: go. o n ovarnurx er a ng a FONTS http://www.diariavui.es Arxiu Historie Comarcal, a Vilanova i la Geltrú. http://diariadevilanova .es Biblioteca Joan Oliva i Milá de Vilanova i la Geltrú, especialment http://esbartsantmarti .org/ la Collecció local. fitxaBallTipus. php.?n um= Biblioteca de l'Escola Pia de Vilanova i la Geltrú, http://www.fut.es/rclibru/sonsim usiques/ Biblioteca Santiago Russinyol de Sitges. lamoixiganga.htm Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. http://gra lla. s k a m o t .c o rn Hemeroteca on-line del Diari Avui http://www.solblau.net/abp/marcs.htm Hemeroteca on-line del Diari de Vilanova http://www.solblau.net/abp/presenLh tm http://www.suburense.com/foto http://www.xtec.es/estalella/fm22a.htm

NOTES

I Diccionari Salvat. Barcelona 1936 i "Mon Caste ller" ..

2 Quadern 2 de l'escola de grallers de Sitges titulat "Mojiganga, moixiganga altres" citant un fragment de "Món castel ler" sense afegir-hi res més. Trobada a la pagina txec es/estalella/fm22a htm

4 Tarragona es troba a la zona geográfica on trobem les moixigangues. s Ens referim aquells entremesos com dracs, águiles, etc ... depenent de les ciutats.

6 El qual podria ser l'avantpassat comú de tota aquesta família de balls populars.

7 El Concili de Trento se celebra a Italia (a la ciutat homónirna) durant tres sessions que foren celebrades en els períodes de 1545-47, 1551-52, 1562-63. El Papa Paulo 1II va concebre la idea amb el desig de definir la doctrina de 1'Església Católica alhora que purificar-la deis mals costums del clergat i les heretgies. En aquest Concili es van buscar, básicarnent, les solucions dogrnátiques sobre qüestions de tradicions divines i la Santa Bíblia. També es van definir les doctrines de 1'Església, com el pecat original, els sagraments, entre altres. Es van donar unes pautes per a la disciplina del clergat i es va reconéixer la sobirania de l'autoritat pontifícia (Excepte a Franca i Espanya on no es va permetre que cap decret trenqués la superioritat deis reis o la llibertat deis seus súbdits). A l'últim període es van prendre decisions sobre els ordres sagrats, la litúrgia de la Missa, la naturalesa sagramental del matrimoni, la veneració deis Sants, l'ús d'imatges, llibres prohibits, publicacions d'articles de fe, entre alguns altres temes més.

8 Un segle de Castells De 1900 a 2000 en dades. Josep Bargalló Valls. Collecció l ' Aixecador. Cossetánia Ed. Pagina 15 (peu de plana).

9 Mojigangas, Moixiganga i altres ... Sitges, Festa Major 1981. Quadern 2 (Exemplar 93) Escola de Grallers Sitges. Pagina 97.

10 Els primers testimonis escrits la situen la muixeranga (pagana)en el segle XV.

11 Quadern 2 de l'escola de grallers de Sitges titulat "Mojiganga, moixiganga i altres". Pagina 98, citant a F Blai. Consultar també el text anomenat Possible Origen del mateix llibre.

12 Els segles no els podem dir amb precisió ja que les primeres dates escrites mai se solen correspondre a les del naixement

auténtic del ball. Aix ó es deu a la manca de mitjans de comunicació de temps passats, la manca de cultura del poble pla i la pér dua de documents a causa de guerres i altres successos, motius pels quals ens manquen documents histór ics que facilitarien i precisarien el treball.