Tesi Doctoral Llengua, Literatura. Cultura I Aplicació Al Context Valencià Títol

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Tesi Doctoral Llengua, Literatura. Cultura I Aplicació Al Context Valencià Títol Tesi Doctoral Llengua, literatura. Cultura i aplicació al context valencià Títol: La cançó de bressol. Concepte de gènere i classificació de variants. Anàlisi formal i temàtica Presentada per: Vicent M. Garcés Ventura Dirigida per: Gemma Lluch, Universitat de València i Carme Oriol, Universitat Rovira i Virgili Maig de 2017 1 2 AGRAÏMENTS Ara que per fi aquesta aventura ha pres forma i és una realitat considere necessari mostrar el meu sincer agraïment a totes les persones i institucions que de manera directa o indirecta han fet possible aquest treball. En primer lloc, he d’agrair a les meues directores de tesi Gemma Lluch i Carme Oriol el seu savi mestratge en tot aquest temps així com els ànims i l’espenta necessària per no defallir. Des de les primeres classes en la facultat de filologia, Gemma Lluch ha estat per a mi un referent i un mirall per a la meua pràctica docent. I els estudis de Carme van ser la clau que despertà en mi la passió per l’etnopoètica. Així doncs, poder treballar directament amb elles ha sigut un gran honor i un autèntic plaer. He d’agrair profundament la col·laboració desinteressada i summament profitosa de Jordi Reig Bravo, J.V. Frechina, i la Institució Alfons el Magnànim, perquè sense la seua participació no m’hagués estat possible accedir a fonts i catàlegs que m’eren del tot desconeguts. Voldria mostrar també el meu agraïment al claustre de professors de l’IES Honori Garcia, en especial al meu benvolgut Departament de valencià i personalment a Àngel Molina, Mayte Segarra, Araceli Garasa, Ma. Carmen Arnau i Imma Pérez per recordar- se de mi quan més falta em feia. De manera semblant he de reconèixer la paciència i comprensió que la directiva de l’IES Botànic Cavanilles m’ha mostrat en tot moment. I sobretot, l’afecte que Ximo Marín, Antònia Benedito, Francesc Claramonte, Mònica Agramunt i Carolina Salvador m’han oferit des del primer dia. I dins d’aquest apartat he d’incloure necessàriament també el meu agraïment a Elena Oliver, Carles Martí, Ernest Planelles i Nydia Garcia pels bons moments que hem passat quan les circumstàncies del dia a dia ens eren tan adverses. Però res d’açò hagués estat possible si des de ben prompte no hagués tingut la sort de comptar al meu davant amb dos meravellosos companys i excepcionals persones com són Raquel Doñate i Ximo Beltran que no sols m’han anat marcant el camí sinó que me l’han facilitat tant com han pogut. De manera que em caldrien moltes vides per retornar- vos tot allò que m’heu ajudat a aconseguir. I ara arriba l’hora de la família. Començaré per eixa família que et trobes al llarg de la vida. Heu de tenir ben present que sense la vostra paciència i sense la vostra comprensió res haguera estat possible. És per això que vosaltres Víctor, Elena, Toni, Karolina, Manolo, Cecilia, Miguel, Emma, Maria, Víctor, Mireia, Paula, Manolo, Elena, Xavi, 3 Luís, Maria, Albert, Sara, Manolo H, Elia i Jose sou una part indispensables d’aquest treball. I com no també he d’agrair a Salvador i Tere, Mayte i Vicente; Marian i Vicente, Blanca i Teo; Salva i Julia; Vicente i Laura; i els 14 que em deixe per citar; totes les guàrdies que heu fet amb Àngela i Carles i que m'han proporcionat el temps necessari per realitzar aquest treball. Per tot açò i per cada instant que passem junts moltíssimes gràcies. I finalment a mon pare, a ma mare i la meua germana per donar-m’ho tot. Pel seu exemple, pel seu treball, pel seu sacrifici, pel seu coratge i la seua estima incondicional. Perquè tinc molt clar que res en la vida haguera sigut possible sense ells. Per això m’agrada pensar que que aquesta xicoteta aportació és el fruit de tot el seu immens treball. I en darrer lloc, gràcies a tu Sayo, per la sort de tenir-te al meu costat; Perquè sols tu converteixes en realitat tots els nostres somnis. I com no a vosaltres: Àngela i Carles, per ser la mà i la veu que bressola la meua vida. 4 TAULA DE CONTINGUTS: 1. PRESENTACIÓ 9 2. INTRODUCCIÓ A LA INVESTIGACIÓ 13 3. ESTAT DE LA QÜESTIÓ 19 3.1. CAROL FAYE HOVIOUS, 1930 19 3.2. HANAKO FUKUDA, 1960 20 3.3. HAWES BESS LOMAX, 1974 23 3.4. PALOMA SAINZ DE LA MAZA, 1980 24 3.5. CARLES PITARCH, 1988 25 3.6. LUISA DEL GIUDICE, 1988 30 3.7. CARME SUBIRATS I BAYEGO, 1993 32 3.8. PEDRO CERRILLO, 1966 25 3.9. REIG BRAVO, 2011 37 3.10. HASAN GUNES I NADIDE GUNES, 2012 39 3.11. IRENE WATT, 2012 42 3.12. JOSÉ MARÍA ESTEVE-FAUBEL, 2014 46 3.13. ALTRES INVESTIGACIONS 48 3.14. CONCLUSIONS DE L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ 54 4. DEFINICIÓ DE CANÇÓ DE BRESSOL 57 4.1. CARACTERITZACIÓ DE LA CANÇÓ DE BRESSOL A PARTIR DE L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ 57 4.2. SOBRE EL GÈNERE DE LA CANÇÓ DE BRESSOL 58 4.3. L’ETIQUETA DELS QUASI-GÈNERES 59 4.4. CONCLUSIÓ: UNA NOVA DEFINICIÓ DE LA CANÇÓ DE BRESSOL 62 5. CORPUS DE TEXTOS 63 CBT1: LA MEUA XIQUETA ÉS L’AMA 70 CBT2: EL MEU XIC ÉS L’AMO 91 CBT3: NON-NON 104 CBT4: LA MEUA XICA ÉS GUAPA / EL MEU XIQUET ÉS GUAPO 115 CBT5: EL MEU XIQUET TÉ SONETA / LA MEUA XICA TÉ SONETA 120 CBT6: DORM-TE BON INFANT 126 CBT7: MARETA, MARETA 130 CBT8: CICLE RELIGIÓS 137 CBT9: ADORM-TE NINETA 141 CBT10: AGULLETA I FIL 144 CBT11: SON, SONETA 145 CBT12: SERRA, SERRA 147 CBT13: LA MEUA MARIA 148 CBT14: A LA LE LI TA, LI TA 149 CBT15: SI S’ADORM LA MEUA FILLA 150 CBT16: TOMATETA I PIMENTÓ 151 CBT17: DORM-TE NEN HERMÓS 152 CBT18: PALOMETES DEL CEL 153 CBT19: NANA 154 CBT20: ARRIAU, ARRIAU 155 CBT21: A LA VORA DEL RIU MARE 155 5 CBT22: EN MA VIDA M’HE RIST MÉS 155 CBT23: EN ALTA QUE ESTAVES 156 CBT24: QUI ME COMPRA UNA BARRACA 156 CBT25: BOU; VINE A BUSCAR A “L’AGÜELO” 157 CBT26: PAM PARRAPAM 157 CBT27: YA LA HARINA, YA LA HARINA 157 CBT28: AI XICA ROJA QUE GUAPA ESTÀS 158 CBT29: MARE, COMPRE’M UNES SABATES 158 CBT30: MARIETA, XIM-PUM 158 CBT31: JO TINC UNA BRANCA 159 CBT32: JO SÉ UNA CANÇÓ 159 6. ANÀLISI DESCRIPTIVA DE LA CANÇÓ DE BRESSOL AL PAÍS VALENCIÀ 163 6.1. EL MEU XIQUET ÉS L’AMO / LA MEUA XIQUETA ÉS L’AMA 164 6.2. NON-NON 178 6.3. EL MEU XIQUET ÉS GUAPO / LA MEUA XIQUETA ÉS GUAPA 188 6.4. EL MEU XIQUET TÉ SONETA / LA MEUA XICA TÉ SONETA 192 6.5. DORM-TE, DORM-TE BON INFANT 197 6.6. MARETA, MARETA 201 6.7. CICLE RELIGIÓS 208 6.8. ADORM-TE NINETA 215 6.9. AGULLETA I FIL 219 6.10. SON, SONETA 222 6.11. SERRA, SERRA 224 6.12. LA MEUA MARIA RITA 227 6.13. A LA LE LI TA LI TA 230 6.14. SI S’ADORM LA MEUA FILLA 232 6.15. TOMATETA I PIMENTÓ 234 6.16. DORM-TE NEN HERMÓS 236 6.17. PALOMETES DEL CEL 238 6.18. NANA, NANETA 240 6.19. ARRIAU QUE TE CAU 242 6.20. A LA VORA DEL RIU MARE 243 6.21. EN MA VIDA M’HE RIST MÉS 244 6.22. EN TAN ALTA QUE ESTAVES 244 6.23. QUI ME COMPRA UNA BARRACA? 245 6.24. BOU, VINE A BUSCAR 246 6.25. PAM PARRAPAM 247 6.26. Y A LA HARINA, Y A LA HARINA 248 6.27. AI! XICA ROJA 249 6.28. MARE, COMPRE’M UNES ESPARDENYES 250 6.29. MARIETA XIM-PUM 251 6.30. JO TINC UNA BRANCA 252 6.31. JO SÉ UNA CANÇÓ 253 6.32. MARIETA TÉ UNA VETETA 254 6.33. A LA SERRA DE L’ERMITA 255 6.34. L’ALTRA NIT LLUNETA 256 6.35. CONCLUSIONS DE L’ANÀLISI 258 6 7. IMPACTE SOCIAL DE LA RECERCA: PROMOCIÓ, DIVULGACIÓ I DINAMITZACIÓ DE LA CANÇÓ DE BRESSOL 261 8. CONCLUSIONS 263 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 270 BIBLIOGRAFIA PRIMÀRIA 270 BIBLIOGRAFIA SECUNDÀRIA: 273 ANNEX 1 279 MATERIAL COMPLEMENTARI AL PROJECTE “BRESSOLANT”. ANDANA EDITORIAL 279 7 8 1. PRESENTACIÓ Després de cinc anys treballant com a professor de secundària en diversos centres públics del País Valencià havíem pogut comprovar de primera mà la diversitat, els problemes i els reptes que els alumnes presenten. És per això que sentíem la necessitat d’actualitzar les nostres metodologies i els nostres recursos per a millorar la nostra capacitat docent. I per aconseguir aquest propòsit ens va semblar oportú tornar a casa, és a dir, tornar a la Facultat de Filologia Catalana de la Universitat de València i cursar el Màster en Assessorament lingüístic i cultura literària, especialment l’itinerari didàctic: “Aplicacions per al món docent” perquè era aquell que millor s’adaptava a les nostres necessitats. Una vegada finalitzat aquest itinerari, vam sentir interés pel camp de la investigació. En primer lloc, calia buscar un tema. Curiosament fou el fet de tornar a ser pare allò que ens facilità la tria ja que, mentre bressolava el meu fill a l’hospital, vaig comprovar que no sabia cap cançó de bressol. Efectivament, coneixia molts poemes amb aquest títol com ara els d’Estellés, de Maria Mercè Marçal, d’Espriu o Martí i Pol entre d’altres però no podia cantar cap cançó.
Recommended publications
  • BOE 267 De 07/11/2001 Sec 3 Pag 40470 a 40474
    40470 Miércoles 7 noviembre 2001 BOE núm. 267 «L’agüelo»: Una de las figuras que más expectación provoca entre el los espectadores. Este nuevo diseño rompe con la tradición, pero aporta público, los niños chillan cuando lo ven ir hacia misa con rapidez y como un nuevo marco para la interpretación, ya integrado en el conjunto. El enrabiado. barracón actual constituye una sede estable y propia, pero móvil, lo que El torero: Esta figura corresponde seguramente al gusto del público permite otras ubicaciones. Desde 1992 su ubicación es la Glorieta Muni- por este espectáculo en la época de formación del argumento, reforzado cipal. La capacidad del barracón es de unas 80 a 100 personas, ubicadas por la popularidad que tuvo un torero alcoyano de adopción, Andrés Colo- en escalones de madera y sentados de manera frontal respecto de la escena. ma «Clásico». El precio de acceso a las representaciones es simbólico. El clero: El monaguillo, el sacristán, el cura: La iglesia aparece como institución de referencia en los tiempos actuales, sin relación con la His- II. Definición del bien inmaterial. Medidas de protección toria Sagrada, contada en la primera parte. El carácter ligeramente licen- cioso del monaguillo da un tono picante al relato. Los valores que determinan la incoación se basan en su carácter de Los festeros moros y cristianos: La incorporación de esta escena con- representación ritual, ligada a un tiempo (Navidad) y un territorio (la tribuye decisivamente a marcar el carácter alcoyano de la representación. ciudad de Alcoy), y sus características técnicas únicas, tanto en la Comu- Son cuatro las filas que aparecen al escenario, dos moras y dos cristianas.
    [Show full text]
  • Enllaç Alternatiu Per Descarregar El Llibre De Les Comunicacions Al
    Associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes Comunicacions Imatge: Cor l'Espiga. Cubelles, 1931. Autor desconegut. Arxiu Antoni Pineda 1931. Autor desconegut. Arxiu Cor l'Espiga. Cubelles, Imatge: XII Congrés Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Tarragona (Universitat Rovira i Virgili) Reus (Centre de Lectura) 6 i 7 de novembre de 2020 1 2 XII Congrés Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Organitzen: Fundació privada dels Centres de’Estudis de Parla Catalana Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana Amb el suport de: Diputació Barcelona xarxa de municipis Diputació de Girona Col·laboren: ICRPC 3 Comunicacions de l’àmbit 1. Associacionisme cultural, identitats i coneixement CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA. TOCS, RECERCA I REFLEXIÓ AL VOLTANT DEL PATRIMONI CAMPANER. Joan Alepuz Chelet Associació cultural Campaners de la Catedral de València 11 VICENÇ PLANTADA I EL CENTRE CATALÀ DE MOLLET DEL VALLÈS (1895-1898) Joan Armangué i Herrero. Centre d'Estudis Molletans – Arxiu de Tradicions 23 PER QUÈ LA MUIXERANGA D'ALGEMESÍ ÉS UNA COLLA TRADICIONAL Joan Bofarull Solé 39 RECUPERAR I REVITALITZAR EL PATRIMONI IMMATERIAL AL RITME DE LA MÚSICA: LA COLLA EL FALÇÓ (TEULADA - PAÍS VALENCIÀ) Jaume Buïgues i Vila Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta 55 ESTUDI COMPARATIU DE L'ACCIÓN CATÓLICA, EL CÍRCULO CULTURAL MEDINA I L'OBRA CULTURAL BALEAR A MALLORCA DURANT EL FRANQUISME (1939-1975) Marina Castillo Fuentesal Universitat de les Illes Balears 73 EL CENTRE EXCURSIONISTA DE BANYOLES I LA SEVA TASCA DE RECUPERACIÓ D'ERMITES AL PLA DE L'ESTANY Jordi Galofré Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles 85 LES ASSOCIACIONS D'AMICS DE MONUMENTS: EL CAS DE LA SEU VELLA DE LLEIDA Joan-Ramon González Pérez Associació Amics de la Seu Vella de Lleida 101 LA COMUNICACIÓ DEL PATRIMONI MATERIAL I IMMATERIAL A BORRIOL A TRAVÉS DE LES SEUES ASSOCIACIONS CULTURALS: UNA REVISIÓ DEL PERÍODE 2010-2019 Vicent Pallarés Pascual Lluïsa Ros Bouché 119 4 EL PROJECTE DESCOBRIM EL SEGRIÀ, CULTURA I EDUCACIÓ ENLLAÇADES.
    [Show full text]
  • Newsibooc-Cast Copia:Newsletter 24Ver4
    BUREAU INTERNACIONAL DE CAPITALES CULTURALES Noviembre 2009 Bureau Internacional de Capitales Culturales Ronda Universitat, 7. 08007 Barcelona. ℡ +34-934123294 [email protected] www.ibocc.org El Bureau Internacional de Capitales Culturales es una organización de la sociedad civil que tiene dos grandes ámbitos de actuación, como se puede apreciar en los organigramas que presentamos a continua- ción: la implantación y el desarrollo de las capitales de la cultura en diversas áreas del mundo, con el apoyo de instituciones y medios de comunicación, y la realización de campañas de promoción cultural, naciona- les e internacionales. BUREAU INTERNACIONAL DE CAPITALES CULTURALES CAPITAL CAPITAL CAPITAL US CAPITAL DE LA AMERICANA DE DE LA CULTURA BRASILEÑA CAPITAL OF CULTURA LA CULTURA CATALANA DE LA CULTURA CULTURE ESPAÑOLA www.cac-acc.org www.ccc.cat www.capitalbrasileiradacultura.org www.culturalcapital.us www.ccesp.org ORGANIZACION PARLAMENTO GOBIERNO DE LOS DE FEDERAL ESTADOS CATALUÑA DEL BRASIL AMERICANOS ARLAMENTO P DISCOVERY LATINO TV3 CHANNEL AMERICANO PARLAMENTO La Capital La Capital de la EUROPEO Cultural de los Cultura Española Estados Unidos se iniciará en de América se 2012 ANTENA 3 iniciará en 2010 INTERNACIONAL DISCOVERY CHANNEL 2010 Santo Domingo 2011 Escaldes-E. 2010 Ribeirão Preto 2009 Asunción 2010 Badalona 2009 São Luís Maranhão 2008 Brasilia 2009 Figueres 2008 Caxias do Sul 2007 Cusco 2008 Perpinyà 2007 São João del-Rei 2006 Córdoba 2007 Lleida 2006 Olinda 2005 Guadalajara 2006 Amposta 2004 Santiago Chile 2005 Esparreguera 2003
    [Show full text]
  • Marina Cano Rodriguez
    MARINA CANO RODRIGUEZ INTRODUCCIÓ MOJIGANGA Hem d'entendre amb el terme mojiganga Aquest treball és un extret del Treball de una festa popular, en que els participants es Recerca que va ser presentat aquest curs per disfressen de manera extravagant o, fins i tot, la mateixa persona que ha realitzat el que teniu ridícula. També s' hi intercalen balls o a les manso El tema d'aquell treball era molt representacions extravagants. Cal afegir que més amplija que corresponia a la recerca de aquestes celebracions no ten en lloc, tot un any i, a més de tractar l' origen de la exc1usivament, al Principat sinó que també moixiganga, se centrava en l' evolució del s' extenen arreu de Castella i són conegudes mate ix ball popular a Vilanova i la Geltrú i feia amb el mateix terme. un breu repás contextualitzant de la Festa Major de la mateixa vila garrafina. Aquest mateix significat es pot aplicar als termes moixeranga i muixeranga. Aquest A causa de la densitat i extensió del treball mot va ser considerat per Maximiliá de Thous, abans esmentat, ens hem vist obligats a acotar conservador del Museu d'Etnologia i Folklore el tema i, sobretot, presentar la part en que de Valencia, com la traducció mal feta que el la recerca va ser més completa. D' altra poble utilitzava quan es referia a aquests balls banda, hem procurat no incloure parts públics abans anomenats. "En realitat haurien merament descriptives tal com es feia al d' anomenar-la moixig ang a ", citava tot projecte escolar, ja que, tot i ser una referint-se al terme festiu comú a tot 1'Estat.
    [Show full text]
  • La Nueva Configuración Del Sistema De Partidos Valenciano. Una Aproximación Institucionalista
    https://doi.org/10.29101/crcs.v25i77.9200 La nueva configuración del sistema de partidos valenciano. Una aproximación institucionalista The new configuration of the Valencian party system. An institutional approach María Ángeles Abellán-López / [email protected] http://orcid.org/0000-0002-6553-0227 Universidad Miguel Hernández de Elche, España Gonzalo Pardo-Beneyto / [email protected] http://orcid.org/0000-0001-7142-1740 Universidad de Alicante, España Abstract: The main objective of this article is to explain the evolution of the party system of the Valencian Community (Spain) between 1978 and 2015. We will start from a historical neo-institutionalist approach and a methodology focused on historical analysis (path dependence and critical junctures). It will be centered on the changes produced in political parties, in terms of the Valencian cartelization and identity and its present position. This way, three working sub-hypotheses are to be explained: H1a: parties have had a continuity dynamic that has changed due to abrupt changes in the environment; H1b: political forces have taken advantage of these events to obtain electoral revenue and; H1c: current political parties are the result of changes experienced in the period studied. This complex hypothesis opens new fields of study for future research in terms of strategy, discourse and perceptions about these organizations. Key words: party system, institutionalism, cartelization, identity, Valencian community. Resumen: El objetivo del artículo es explicar la evolución del sistema de partidos de la Comunitat Valenciana (España) entre 1978 y 2015. Se parte de un enfoque neoinstitucionalista y de una metodología centrada en el análisis histórico (path dependence y critical junctures) de los cambios producidos en los partidos políticos, en cuanto a la cartelización y la identidad valenciana, y su caracterización actual.
    [Show full text]
  • Costa Di Valencia
    Spagna Spagna alencia alencia Costa di V Costa di V COMUNITÀ EUROPEA Fondo Europeo per lo Sviluppo Regionale IT INDICE Premessa 1 Premessa Gli itinerari lungo la costa La costa settentrionale di Valencia 2 Da Valencia a Cullera 5 Delle tre province costituenti la Comunidad Valenciana - Regione Le spiagge de La Safor 9 Valencia, quella di Valencia, situata nel cuore del litorale Gli itinerari dell’entroterra mediterraneo spagnolo, a 40º 15’ N e 38º 73’ S di latitudine e 0º L’ itinerario del vino 12 01’ E e 1º 34’ 0 di longitudine, è la maggiore. Bagnata dalle acque L’ itinerario monumentale 15 Irlanda dell’ampio Golfo di Valencia, si trova infatti dirimpetto alle isole L’ itinerario del Turia 19 Dublino Regno Unito Baleari, in una posizione equidistante dai due grandi centri decisionali del paese, Madrid e Barcellona, a farle da confine Valencia, capoluogo del Turia 22 nell’entroterra sono una catena montuosa di altezza media Londra nonché estese pianure che si protraggono fino alle terre Tempo libero e spectacoli 30 dell’Aragona e della Castilla-La Mancha. Le principali attrazioni Indirizzi utili 36 turistiche di Valencia sono le sue risorse culturali, l’adeguata ricettività del turismo aziendale, la sua infrastruttura alberghiera Parigi sparsa lungo le sue spiagge pulite, l’offerta di parchi naturali, il ricco calendario di manifestazioni popolari e la sua squisita gastronomia. Si tratta di un complesso che vanta ben 95 alberghi, Francia 49 pensioni, 417 monolocali, 35 campeggi e due centri balneari in grado di ospitare un folto numero di turisti ogni stagione. Mar Cantabrico Valencia raggiunse il suo massimo splendore nel corso del sec.
    [Show full text]
  • Revista De Investigación Antropológica, Histórica, Cultural Y Social En
    Revista de investigación antropológica, histórica, cultural y social en el entorno Mediterráneo nº 3 / Año 2021 NOTA DE L’EDITOR / NOTA DEL EDITOR / EDITOR’S NOTE eWALI ÍNDICE DE CONTENIDOS Revista de investigación antropológica, histórica, cultural y social en el entorno Mediterráneo. Año 2021. EDITA 02 10 Asociación de Sant Jorge de Alcoy Universidad Miguel Hernández Una aproximación a la marcha mora a Ruperto Chapí y la música festera: una través del análisis musical de Als Ligeros paternidad no demostrada por Ana María Botella Nicolás por José Benjamín González Gomis ercer número de la re- ercer número de la revista hird issue of the eWa- vista eWali, la revista eWali, la revista de investi- li magazine, the journal 21 29 d'investigació antropològi- gación antropológica e his- of anthropological and ca i històrica de l'Arc Me- tórica del Arco Mediterráneo historical research of the Depósito legal: A 88-2019 diterrani que, lentament, que, lentamente camina ha- Mediterranean Arc that is ISSN: 2659-5362 Una sociedad agro-pastoril: reseña crÍtica La Muixeranga d’Algemesí, la força d’un Tcamina cap a una consolidació remar- Tcia una consolidación remarcada por las Tslowly moving towards a consolidation de Proprietários, Lavradores e Jornaleiras poble cada per les múltiples propostes que múltiples propuestas que llegan hasta el highlighted by the multiple proposals de Brian O’Neill por Ferran Santos Girbés arriben fins al comité científic i de re- comité científico y de redacción desde that reach the scientific and editorial COMITÉ DE REDACCIÓN por Bruno Filipe de Brito dacció des de tots els racons del món.
    [Show full text]
  • Familiarization Trips Are a Major Marketing Strategy Tool Because Of
    Strategic coordination: Agència Valenciana del Turisme Text and graphic design: El Santo Comunicación March 2018 edition 1/ Introduction page 7 2/ Background page 9 3/ Current Scenario page 11 Current Global scenario page 11 Current Regional scenario page 14 Current Markets scenario page 17 Current Online scenario page 22 4/ Global Objectives page 25 Global Objective 1 page 26 Position, publicise and promote the Region of Valencia as an authentic and unique Mediterranean destination Global Objective 2 page 36 Strengthen the structural role of the Valencian region Global Objective 3 page 39 Improve conditions in destination Region of Valencia towards sustainable quality tourism “Culture deals with objects and is a phenomenon of the world; hospitality deals with people and is a phenomenon of life” Hannah Arendt 1. Introduction The current tourism scenario 2018 is presented as a tool for sential factors such as the region and is undergoing a constant process of drawing together actions taken by its structure, design and innovation, change. This necessary evolution is the Regional Government to drive research and knowledge, welcome basically due to the various social, and promote the tourism economy and hospitality, are the most pressing cultural, technological, economic and in the Region of Valencia. issues in this much-needed change. environmental spheres that intercon- The plan therefore focuses its atten- nect with each other and that affect This document has also been com- tion on a tourism model that avoids the and are affected by tourism activity, piled from the perspective of a new homogenisation of experiences and resulting in continuous readjustment.
    [Show full text]
  • The New Configuration of the Valencian Party System. an Institutional Approach
    https://doi.org/10.29101/crcs.v25i77.9200 The new configuration of the Valencian party system. An institutional approach María Ángeles Abellán-López / [email protected] http://orcid.org/0000-0002-6553-0227 Universidad Miguel Hernández de Elche, España Gonzalo Pardo-Beneyto / [email protected] http://orcid.org/0000-0001-7142-1740 Universidad de Alicante, España Abstract: The main objective of this article is to explain the evolution of the party system of the Valencian Community (Spain) between 1978 and 2015. We will start from a historical neo-institutionalist approach and a methodology focused on historical analysis (path dependence and critical junctures). It will be centered on the changes produced in political parties, in terms of the Valencian cartelization and identity and its present position. This way, three working sub-hypotheses are to be explained: H1a: parties have had a continuity dynamic that has changed due to abrupt changes in the environment; H1b: political forces have taken advantage of these events to obtain electoral revenue and; H1c: current political parties are the result of changes experienced in the period studied. This complex hypothesis opens new fields of study for future research in terms of strategy, discourse and perceptions about these organizations. Key words: party system, institutionalism, cartelization, identity, Valencian community. Resumen: El objetivo del artículo es explicar la evolución del sistema de partidos de la Comunitat Valenciana (España) entre 1978 y 2015. Se parte de un enfoque neoinstitucionalista y de una metodología centrada en el análisis histórico (path dependence y critical junctures) de los cambios producidos en los partidos políticos, en cuanto a la cartelización y la identidad valenciana, y su caracterización actual.
    [Show full text]
  • Obras En Lenguas Españolas
    Área de Gobierno de Patrimonio Histórico, Cultura y Turismo Concejalía de Cultura y Universidad, Turismo y Festejos Servicio de Bibliotecas CATÁLOGO DE OBRAS EN CATALÁN, GALLEGO, VALENCIANO Y VASCO DE LAS BIBLIOTECAS MUNICIPALES DE ALCALÁ DE HENARES Alcalá de Henares 2018 C/Plaza San Julián, 1 – 28801 Alcalá de Henares Telf.: 91 877 08 84 E-mail: [email protected] http://www.ayto-alcaladehenares.es Área de Gobierno de Patrimonio Histórico, Cultura y Turismo Concejalía de Cultura y Universidad, Turismo y Festejos Servicio de Bibliotecas ÍNDICE CATALÁN CATÁLOGO ....................................................... 4 ÍNDICE DE AUTORES ................................... 88 ÍNDICE DE TÍTULOS ...................................... 91 ÍNDICE DE MATERIAS .................................. 97 GALLEGO CATÁLOGO .................................................... 101 ÍNDICE DE AUTORES ................................. 139 ÍNDICE DE TÍTULOS .................................... 141 ÍNDICE DE MATERIAS ................................ 144 VALENCIANO CATÁLOGO .................................................... 146 ÍNDICE DE AUTORES ................................. 156 ÍNDICE DE TÍTULOS .................................... 157 ÍNDICE DE MATERIAS ................................ 158 VASCO CATÁLOGO .................................................... 159 ÍNDICE DE AUTORES ................................. 181 ÍNDICE DE TÍTULOS .................................... 182 ÍNDICE DE MATERIAS ................................ 184 C/Plaza
    [Show full text]
  • De Algemesí (Valencia): Una Tradición Convertida En Patrimonio Inmaterial De La Humanidad
    Bellón Climent, Antonio. Las fiestas de la “Mare de Déu de la Salut” de Algemesí (Valencia): una tradición convertida en Patrimonio Inmaterial de la Humanidad. GeoGraphos [En línea]. Alicante: Grupo Interdisciplinario de Estudios Críticos y de América Latina (GIECRYAL) de la Universidad de Alicante, 2 de marzo de 2015, vol. 6, nº 75, p. 52-81. [ISSN: 2173-1276] [DL: A 371-2013] [DOI: 10- 14198GEOGRA2015.6.75]. <http://web.ua.es/revista-geographos-giecryal> Vol. 6. Nº 75 Año 2015 LAS FIESTAS DE LA “MARE DE DÉU DE LA SALUT” DE ALGEMESÍ (VALENCIA): UNA TRADICIÓN CONVERTIDA EN PATRIMONIO INMATERIAL DE LA HUMANIDAD Antonio Bellón Climent Grado en Geografía y Ordenación del Territorio Facultad de Filosofía y Letras. Universidad de Alicante (Alicante, España) Correo electrónico: [email protected] Recibido: 22 de mayo de 2014. Devuelto para revisión: 14 de noviembre de 2014. Aceptado: 2 de marzo de 2015 RESUMEN En el siguiente trabajo se investigarán las fiestas locales del municipio de Algemesí, que se celebran los días 7 y 8 de septiembre, y que se han convertido en una celebración centenaria gracias al mantenimiento, continuidad y potenciación de los elementos que la forman, y que tras una serie de reconocimientos por parte de diferentes organismos e instituciones que comenzaron en 1977, con la declaración como Bien de Interés Turístico, en los últimos cinco años ha venido recibiendo un reconocimiento detrás de otro, hasta que en el año 2011 fue declarado Patrimonio Inmaterial de la Humanidad por la UNESCO. Esta tradición guarda sus raíces en época bajo medieval, pues en el año 1247 se produjo la “troballa” de la imagen de la virgen en una morera, situada según la teoría más aceptada donde se levantó la Capella de la Troballa.
    [Show full text]
  • Documentaries 2007
    // Introduction 005 // Documentaries 007 // Projects in development 175 // Production and sales companies 241 // Festivals and awards 253 003 If there is one particular genre into which the Catalan film and television industry has thrown itself and attained greater achievements, it is, without a doubt, the documentary. From the Oscars to the most highly prized awards of the IDFA, Hotdocs or Berlin, our productions have been lauded. In your hands you have a catalogue of close to a hundred new productions for cinema or television, covering almost all topics and with a distinctly international outlook. The documentary filmmakers of Catalonia have focused their lenses on reality without relinquishing creativity in the way they tell the story. In this peculiar style the work of the late Joaquim Jordà is particularly prominent. Two of his last works are presented herein – The literature of exile (Literaturas del exilio) and Beyond the mirror (Más allá del espejo) – both of which are presently on the circuit of a broad spectrum of showcases and festivals. It is to Joaquim Jordà, father of the creative documentary in Catalonia, that we dedicate this new edition. Àngela Bosch Director A Catalan in Argentina Sóc català, en Argentina 07 // A tale from two shores Cuento de las dos orillas 09 // A world at their feet Un món als seus peus 11 // Abandonatii Abandonatii 13 // Alhucemas, the park fishermen Alhucemas, els pescadors del parc 15 // Alquimistas company Companyia alquimistes 17 // Alondra Alondra 19// An anarchist’s story Història d’una anarquista 21 // Aqua, the red river Aqua, el riu vermell 23 // Aquaculture.
    [Show full text]