Associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes Comunicacions Imatge: Cor l'Espiga. Cubelles, 1931. Autor desconegut. Arxiu Antoni Pineda 1931. Autor desconegut. Arxiu Cor l'Espiga. Cubelles, Imatge: XII Congrés Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Tarragona (Universitat Rovira i Virgili) Reus (Centre de Lectura) 6 i 7 de novembre de 2020 1 2 XII Congrés Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Organitzen: Fundació privada dels Centres de’Estudis de Parla Catalana Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana Amb el suport de: Diputació Barcelona xarxa de municipis Diputació de Girona Col·laboren: ICRPC 3 Comunicacions de l’àmbit 1. Associacionisme cultural, identitats i coneixement CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA. TOCS, RECERCA I REFLEXIÓ AL VOLTANT DEL PATRIMONI CAMPANER. Joan Alepuz Chelet Associació cultural Campaners de la Catedral de València 11 VICENÇ PLANTADA I EL CENTRE CATALÀ DE MOLLET DEL VALLÈS (1895-1898) Joan Armangué i Herrero. Centre d'Estudis Molletans – Arxiu de Tradicions 23 PER QUÈ LA MUIXERANGA D'ALGEMESÍ ÉS UNA COLLA TRADICIONAL Joan Bofarull Solé 39 RECUPERAR I REVITALITZAR EL PATRIMONI IMMATERIAL AL RITME DE LA MÚSICA: LA COLLA EL FALÇÓ (TEULADA - PAÍS VALENCIÀ) Jaume Buïgues i Vila Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta 55 ESTUDI COMPARATIU DE L'ACCIÓN CATÓLICA, EL CÍRCULO CULTURAL MEDINA I L'OBRA CULTURAL BALEAR A MALLORCA DURANT EL FRANQUISME (1939-1975) Marina Castillo Fuentesal Universitat de les Illes Balears 73 EL CENTRE EXCURSIONISTA DE BANYOLES I LA SEVA TASCA DE RECUPERACIÓ D'ERMITES AL PLA DE L'ESTANY Jordi Galofré Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles 85 LES ASSOCIACIONS D'AMICS DE MONUMENTS: EL CAS DE LA SEU VELLA DE LLEIDA Joan-Ramon González Pérez Associació Amics de la Seu Vella de Lleida 101 LA COMUNICACIÓ DEL PATRIMONI MATERIAL I IMMATERIAL A BORRIOL A TRAVÉS DE LES SEUES ASSOCIACIONS CULTURALS: UNA REVISIÓ DEL PERÍODE 2010-2019 Vicent Pallarés Pascual Lluïsa Ros Bouché 119 4 EL PROJECTE DESCOBRIM EL SEGRIÀ, CULTURA I EDUCACIÓ ENLLAÇADES. Pilar Pelegrí Terrado, CECS i coordinadora del projecte Descobrim el Segrià. 131 PANORÀMICA DE LES FESTES DE SEGAR I BATRE A CATALUNYA Santi Ponce, José A. Corral, Jacint Torrents Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya María del Agua Cortés Diputació de Barcelona 145 LA FEDERACIÓ LLULL EN PERSPECTIVA HISTÒRICA Sebastià Serra Busquets i Elisabeth Ripoll Gil Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts Universitat de les Illes Balears 165 Comunicacions de l’àmbit 2. Associacionisme cultural i poders ELS INICIS DE LA FUNDACIÓ BOSCH I CARDELLACH DE SABADELL (1942-1945): ESTUDIS LOCALS, ASSOCIACIONISME I PODER. Josep Alavedra Bosch Fundació Bosch i Cardellach 181 EL FRANQUISME DAVANT LES ENTITATS CULTURALS, ESPORTIVES I SOCIALS DE GAVÀ D’ABANS DE 1939: DEPURACIÓ O DESAPARICIÓ Josep Campmany Guillot Centre d’Estudis de Gavà 195 CONTEXTUALITZACIÓ DEL FET MUIXERANGUER. DE L’OSTRACISME A SÍMBOL D’UNA NOVA RENAIXENÇA Kassim Carceller i Esteban Centre d’Estudis dels Ports 215 LA PARTICIPACIÓ INSTITUCIONAL DEL TEIXIT ASSOCIATIU. L’EXEMPLE DEL CONSELL MUNICIPAL DE CULTURA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS, 2006-2020 Jordi Casas i Roca i Domènec Miquel i Serra Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès 227 5 HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DELS ORGANISMES DIOCESANS DE LA FEDERACIÓ DE JOVES CRISTIANS DE CATALUNYA (FJCC) A L’ARXIDIÒCESI DE TARRAGONA Xavier Cortés Nadal Historiador i professor a l’INSAF (Tarragona) 239 L’ASSOCIACIONISME CULTURAL ANTIFRANQUISTA A LES BORGES BLANQUES (1960-1975). Marc Macià Farré Universitat de Lleida 251 BOTÍ, VENJANÇA I IL·LACIONS. LA PERSISTÈNCIA DE L’ESPOLI DEL FRANQUISME A L’ASSOCIACIONISME CATALÀ (1939-1983) Neus Moran Gimeno Doctora en Història Contemporània, Universitat de Barcelona 267 LA CONSTRUCCIÓ D’UN ESPAI D’OPOSICIÓ. UNA ANÀLISI A TRAVÉS DE LA DEFENSAAGRÀRIA DE LA SELVA DEL CAMP (1926-1939)1 Guillem Puig Vallverdú Centre d’Estudis Selvatans 285 ASSOCIACIONISME CULTURAL A LES COLÒNIES INDUSTRIALS DURANT LA POSTGUERRA: EL CAS DE LES COLÒNIES TÈXTILS DE PUIG-REIG (BERGUEDÀ) Rosa Serra Rotés 301 Comunicacions de l’àmbit 3. Associacionisme cultural i sociabilitat QuÈ ÉS UNA COLLA MUIXERANGUERA? ANÀLISI DES DE LA CULTURA PARTICIPATIVA D'UNA ACTIVITAT CENTENÀRIA. Anna Alcalde Aragonés 317 LA UNIÓN URGELENSE: ASSOCIACIONISME CULTURAL I SOCIETATS CORALS A LA SEU D'URGELL DEL FINAL DEL SEGLE XIX Lluís Obiols Perearnau, Climent Miró Tuset, Daniel Fité Erill i Francisco Javier Galindo Llangort Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell 327 6 APARICIÓ I REPERCUSSIÓ DELS PRIMERS ATENEUS A LES TERRES DE PONENT (1850-1923) Gerard Pamplona Molina Universitat Pompeu Fabra) Montse Baiges Minguella Centre de Recerques del Pla d'Urgell “Mascançà” 345 EMIGRACIÓ EXTERIOR I ASSOCIACIONISME EN EL TEMPS PRESENT Elisabeth Ripoll Gil Universitat de les Illes Balears 363 CAL GIL I CAL JUST. DUALITAT EN EL MOVIMENT ASSOCIATIU A SANT JOAN DESPÍ DURANT LA PRIMERA RESTAURACIÓ (1874-1931) Alejandro Ros Mateos 379 APROXIMACIÓ A L'ASSOCIACIONISME AL BAIX SEGRE: LA SOCIETAT CULTURAL, AGRÍCOLA I RECREATIVA «FOMENT GRANJENC» Anna Sàez Guiu Associació d'Amics de l'Ermita Sant Jaume – Granja d'Escarp- Maria Jesús Llavero Centre d'Estudis comarcals del Segrià 397 ELS CASINOS: ESPAIS DE SOCIABILITAT AL VINALOPÓ MITJÀ Ramón Santonja Alarcón Universitat d'Alacant 409 EL CAPITAL SOCIAL PALLARÈS CONTEMPORANI: ASSOCIACIONISME I CIUTADANIA ALS DOS PALLARS EN PERSPECTIVA HISTÒRICA (primera part) Pere Solà i Gussinyer Catedràtic emèrit d'Història de l'Educació (UAB) 417 CAFÈS, CASINOS I TEATRES. LA FORMALITZACIÓ DE LES NOVES SOCIABILITATS DEL SEGLE XIX A CAMBRILS. Manel Tarés Lagunas Centre d'Estudis Cambrilencs; Associació Cultural Revista Cambrils 431 7 8 Àmbit 1. Comunicacions presentades Associacionisme cultural, identitats i coneixement Aportació de l'associacionisme cultural a la conformació d'identitats diverses i al coneixement. Relació de l'associacionisme cultural i el patrimoni material i immaterial, la història, la llengua, l'educació i la formació, les identitats territorials i socials... XII Congrés Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana 9 10 CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA. TOCS, RECERCA I REFLEXIÓ AL VOLTANT DEL PATRIMONI CAMPANER. Joan Alepuz Chelet Associació cultural Campaners de la Catedral de València Campanes, campaners i tocs Les campanes són uns dels instruments musicals més complexos que hi ha. Tradicionalment han complert una funció comunicativa imprescindible a qualsevol nucli habitat i construïen un paisatge sonor diferent a cada territori, inclús entre poblacions veïnes. A més d’aquest caràcter comunicatiu, adquiriren un simbolisme especial dins de les societats medievals i modernes, un significat variable al llarg del temps que s’evidencia a les inscripcions i imatges religioses presents a la seua superfície exterior. A grans trets, podem destacar que aquestes oscil·len des d’un sentit protector (oracions, antífones, invocacions als sants) fins al representatiu (noms d’autoritats, donants o padrins) i progressivament es simplificaren (Mollà, 2001: 18) fins arribar al punt que, a la segona meitat del segle XX han estat reduïdes a un objecte que cridava a les misses o simplement soroll. Amb els tocs de campanes va ocórrer un cas semblant. D’organitzar i regir la vida comunitària seguint un conjunt de regles molt definides i conegudes per tots, es va passar a tocar cada vegada de forma més simple, especialment al segle XX. És més, durant la segona meitat d’aquest a molts llocs va desaparèixer per complet aquest llenguatge. Entorn de la dècada dels anys 50 del segle XX les foneries valencianes de campanes varen descobrir una nova oportunitat de negoci amb greus conseqüències per al patrimoni campaner: mecanitzar el funcionament dels tocs de les campanes. Així, prenent com a model alguns treballs d’altres foneries com la basca dels Murua, plantejaren dotar a les campanes amb motors i martells elèctrics que substituïren als 11 antics campaners. Al mateix temps es dotava a les campanes amb nous jous o contrapesos (truges al territori valencià) que facilitaven el toc automàtic. Aquestes actuacions es justificaren de dos formes. Per una banda, la mecanització era venuda com a una forma d’estalviar el cost que implicava pagar als campaners pel seu treball. Per altra banda, el funcionament automàtic de les campanes era vist com a un signe del progrés i la modernitat (Avellaneda i Llop, 2007: 166). Així, entre les dècades dels 50 i 90 del segle XX la pràctica totalitat de campanars valencians es mecanitzaren seguint aquest model. El Mauro (1605) del Reial Col·legi Seminari del Maria Aurora (1873) de l’església parroquial de Corpus Christi de València amb la seua instal·lació Rafelcofer (La Ribera) amb la instal·lació tradicional. Foto de l’autor. modificada. Foto de l’autor. Com a conseqüència d’aquest fenomen es va produir una doble destrucció patrimonial, tant a nivell material com a immaterial. A nivell material, tal com s’ha esmentat, les campanes es dotaven amb jous o truges de ferro i cada foneria de campanes va desenvolupar i patentar un model propi d’acord amb els seus criteris. Què implicava açò? Doncs que els nous jous no guardaven en cap cas relació amb els tradicionals de fusta, ni a nivell de pes ni de forma. Aquests substituïen els antics, que eren vistos com a un element arcaic i innecessari. 12 Així, front la diversitat d’instal·lacions tradicionals i jous de fusta es va promoure una estandardització amb greus conseqüències. Aquesta suposava que les campanes s’instal·laven al campanar de la mateixa forma a tot arreu, sense valorar les singularitats pròpies de cada territori o els usos tradicionals de les campanes. Així, mentre al País Valencià els jous estaven pensats per a facilitar la volta completa de la campana o a Catalunya i les Balears per a oscil·lar sense completar la volta, ara totes tenien jous idèntics. A nivell immaterial la destrucció venia determinada per la limitació dels nous mecanismes.