DOCSLIB.ORG

Revista Musical Catalana

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Revista Musical Catalana ANY I MAIG DE 1904 NUM. 3 REVISTA MUSICAL CATALANA Butlletí mensual del ORFEÓ CATALÀ SU MARI Músichs yclls de Li terra (continuació), rlecha, per Felip Pedrell.—La Celeslina, del mestre Felip Pediell (continuació), per LI. Millet. —£x/íacíe del Diari de J, S. B., traduc• ció de Vicens M." de Gibert y Serra —L'Anacrusa en la música moderna. Concordancia cnlre'l compàs y'l ritme, per Malhis Lussy. — Calalunya.— Coirespondencias: Berlín, Brusse- las, Londres, Roma. — Notas bibliogràjicas. — Publicacions rebudas. — Orfeó Català: Secció oficial. — Festa de la Música Catalana: Composicions /'ebiidas. BARCELONA Redacció y Administració: Plassa de Sant Just, 4 PRED3 DE SDSCRIPCIÓ : Harcelona: Pels socis del ORFEÓ CATALÀ, uu any, 4 pessetes; pels no socis; i pessetes. — Fóra: Pels socis del ORI-EÓ CATALA, un any, 5 pessetes; pels no socis, 6 pessetes. — Éxlrang*r: Un any, 6 franchs Se suscriu, ademes, en las principals Llibrerias y Magatzems de Música Número solt, 50 CÈNTIMS Sindicat musical Barcelonès DOTÉSIO EDITORIAL DE MÚSICA Societat Anònima íca Successora ie MIM ilAL (aptes J. í Pujo! y C.1), R. GUAUDIA f FILLS OE A. ViL ï MGLR Grandiosas existencias de Música de tota mena y de tot arreu PIANOS Y ARMONIUMS Instruments pera ORQUESTA Y BANDA Demanin CATALECES, pe s'envian gratis, pera convencés le pe es la casa MÉS BARATA D'ESPANYA Portal del Àngel, 1 y 3; Rambla Sant JosepI), 29, BARCELONA Felip Pcclreil LJK eELESTINH ÒPERA EN QUATRE ACTES, CANT Y PIANO publicada recentment en edició luxosa -«N»'«-«-«>«·«>«-*^e-«^ ^.^^^^^ Preu: 20 PESSETAS De venia: SINDICAT MUSICAL BARCELONÈS DOTÉSIO Portal del Àngel, I y 3, y Rambla de Sant Joseph, 29 BARCELONA REVISTA MUSICAL CATALANA Butlletí rncosual del ORFEÓ CATALÀ Any I Maig de 1904 Núm. 5 MÜSICHS VELLS DE LA TERRA cops de regions d'Espanj'a, altres italiana o francesa; imitacions en francès y italià xapor- (CONTINUACIÓ) rat, ab parodias de vells romans castellans; romans de Jaqnes, en llenguatge de Germania FLECHA posats, o lo diví ab els cants populars més cn boga y ab las tonadas quc'l poble hi intercala. Lo caractéristtch y propi de las cusahidus està precisament en que, en lloch d'empleyar Anem a las citas y vegis confirmada aquesta cl símbol d'una manera abstracta, el precisan y barreja ingènua de lo diví y lo lunnà, y fins de concrctan. çSe tracta de piular un naufragi, per lo vulgarot, pera obtindré'ls efectes còmiebs exemple? Donchs, ensalada al canto. Ja no es desitjats, en el text de la Ensalada de Vila, un naufragi y una lluita qualsevol: es el nau• altre dels autors que figuran en la col·lecció de fragi d'una nau espanyola del sigle XVI, quals l·lcclia, titulada Bon jorn. tripulants són espanyols, de diferentas regions, Bon jorn, lolhom bon jorn ! que p.irlan com parlan en son país, que cn el De lodos es el buen dí.i; moment del perill invocan als Sants de sa Todüs gocemos dc èl. comarca y'ls Iii fan els vots acostumats, lliures Ln cabeza de Luzbel del perill que varen córrer. Si's tracta d'un I.lorando va . torneig, ensalada també al canto, ahont els man- Diciondo con gran afan; tenedors són Jesucrist, Adam y Llucifer, que Hdasl je le pa tina Uuytan com lluytavan els cavallers de l'època, La que je ayme ianl! ab padrins y damas que premían sas gestas, Je l'ai perdut, maym'ui lluheixen sas llegendas y divisas, combaten al D'nul jo so mal cmilaull sò de rondis tabals y estridents trampas y cum- Dinos j què es lo que perdió? pleixen las ordenansas que'ls còdichs cavalle- reschs prescribian als combatents. Pues nniera cn las ondas Aixís com actualisavan en tal genero de HI mal villano muera, composicions els més alts y elevats conceptes, Muera ahogadd... sempre dintre del tò festiu y alegre y ab desfo• gaments que semblarian inconcebibles si no's Dimusie todos un trato, passessin d'ignocents, aixís mateix utilisavan Picàniosle los tableros. els tipos, caràcters y costums contemporanias jSus! Presto todos en èl. Vaya, vaya, Iripe, irape! acudint a ells sens límits de cap mena, accen- Vaya, vaya, no se escape! tuantse per manera curiosa el caràcter d"actua• l'ripe, impe, vaya, vaya! litat quan apareix al costat de la nota jocosa. Ab quina dcsinvollura risible se serveixen Pues canta Joan un cantar dels materials més heterosienis: textes bíblichs Que alivic nuestro cuidado alternant ab trossos de composicions famosas; vilanescas, ab estirabots de procedència uns iViv el cordero sagrado, 94 REVISTA MUSICAL CATALANA Ecce quicn quita la culp;!, del romans que aqui s'aludeix, en aquesta Ecc/ loda la disculpa fornia: Del pecado. En la ciudad de Toledo En el chitle lus dado JMH. Dondc los iiidalgos son... \A\ dion gohudròu, niozas! Bartola y su amigo Y afegeix: «Sangunlur elidiu hog metre hislo- Baihm el domingo: rue, ant fahnhe, dimc feslinanler wliítti eas hotíti- Al di'on di.on golondróii. ues cantu peninrere, mullis nwdis, ex quibus hic Cantc Anton: est iiuus», y posa la música d'aquesta caitsó de Que su voz retumbe: lahla, que es aquesta: Züiigutk, \11110uf. Que el pecado hoy se consunie. ; Ay Jesús! iQué buena costunibrel En la ciiwUíi Jc To-]e-Jo, DÚII·JCIOS hi-dat-gosson Gil Pazarra, Canta tú con tu guitarra Joan Hidalgo, en sa col·lecció de Rouiaiices Un cantar, y liaganios fia, Miralo Dou hi di ruiú de Germania, impresa per primera vegada a Don, don, don, dou, don, don Barcelona l'any 1609, presenta una altra vetsió Bieu nos parcec que esta acaba. del mateix romans: jSus! à decir deu, dou! jSus! jsus! todos à Betlilcm. En la ciudad de Toledo, VamoÍL vamos, vamos Bras, Dondc flor de bailcs son, Que alli nació nuestro bien Nacido nos ha un bailico, Por el mal de Satanàs. Nacido nos ha un bailón. Caminemos, caminemos Jugador de media espada Y todos cantemos De sobaco aliviador. Un cantar de huerte guisa. Ko lo puedo no decir de risa: In domim Domini ibisuns. Pot veures el resto en la Biblwleca de autores esfmfioles (Madrid, Kivadeneyra, 1851, tomo • * XVI, pàg. 591). No menys conegut es aquest altre esmentat La imitació dels vells romans es evident. en aquests versos: Ja ho varem fer notar en l'article anterior, y avuy nos toca insistir, encara, perquè'l pas A la china gala, dels romans assenyala, moltas voltas, el sò de La gala chinela. Muclio prcineiemos la tonada ab que aquell se canti. En tormenta fiera, Conegut es el romans sobre'l quin se calci Después ofrecerenios aquesta cansó: Infinita cera.., En la ciudad de la glòria Do los serafines son. que ab una parodia del romanceret de Rodrigo En medio de todos ellos d'Espinosa: Cayó un picaro bailón. Girdador era de percha A la chiuigala, De sobaco aliviador: La sala chinela Huye de la gurullada. En Castilla el banastón... Y cllas en aquesto Vinoles tormenta: Francisco Salinas (De Musica libi i sepnm Llaman à San Tclmo ~ Salmanllce, ijjj, pàg. 309) cita'l comens Y à la Magdalena: BUTLLETÍ DEL «ORFEÓ CATALÀ. 95 Hincan las rodillas, . Els passatges copiats se troban en el Lihro Hincanlas en tierra, de Música para vihuela, intitulat Orpheonica Y promesas haccn Lyra, de Miquel dc Fuenllana, imprès a Sevilla Dc tornarse buenas. l'any 1554. Uns y altres romans, sobre tot D'ellas mandan lino, els dos transcrits eii els darrers paràgrafs, D'ellas mandan cera, entench que estàn calçats sobre altres romans D'ellas ser casadas populars, quin text seria, séns dubte, aytal com Y ninguna buena. el presenta en el primer el famós cego Salinas. Vegis també, en la ja esmentada Biblioteca FKLIP PKDRELL de autores espanoles, volum XVI, pàg. 626. {Seguirà} LA CELESTINA «Que Melibea!... Es altra cosa que'm toca més d'aprop, — li contesta l'altre; —d'Areusa, que DEL MHSTRF. fa la competència a tot lo món en gràcia y her- FF.UP PEDRELL mosura!» Aquí la melodia s'engallardeja empel- tantse de la cansó popular catalana Quan un sol• (CONTINUACIÓ) dat re de la guerra; l'armonia tota se vivifica. El quadro primer del segon acte passa en Sempronio l'agafa la nova tonada, y ab gust una sala de casa Calisto. Uns quants compassos veyent a Parmeno caygut a la garjola. «Ja tots d'introducció nos expressan l'estat d'ànim d'a• estimem, — diu; — Calisto a Melibea; jo, a quest, ab el motiu del neguit (ex. X), el de Elicia, y tu, d'enveja, has cuytat a trobar qui't "fes perdre la xaveta; y quant te costa k con• la tristesa (ex. IX) y'l clam d'amor (ex. III). quista?» «Res, — li diu Parmeno;—l'he con• Són las ansias y dubtes del apassionat jove vidada a sopar a casa Celestina; y si vols venir, mentres espera el resultat de las manvas de farem tavola.» «Ja m'ho havia dit Celestina Celestina. Una pausa llarga interromp aquest que t'estimava molt,— li diu Sempronio iròni• ordre d'ideas; seguit sonan en l'orquesta uns cament.— Ara si que t'estimo: tots som uns; acords plans, tranquils, animats per un garbós tan brètol ets tu com nosaltres. Menjem y moviment rítmich del baix. Parmeno, que rihem. Que dejuni l'amo, que ell això de l'a• entra en escena, sobre aquest fons caracteristich mor ho agafa d'una altra manera. » hi canta sos desitjós d'esplayar certs alegroys que se sent per dins, ab una tonada tant franca L'idea de la tavola, del sopar, de la disbaui- y espontània com el cant més ingenuo del xa que portan de cap aquell parell de brètols poble.
Load more

Recommended publications
  • Compota De Cobla Dossier Didàctic Índex
    Compota de Cobla Dossier didàctic Índex 2 Presentació 3 Fitxa artística 4 Objectius i suggeriments didàctics 5,6 Material específic pel treball del concert 7,8 Breus apunts sobre la història de la cobla 9 a 15 Instrumentació 16,17 Discografía 18 Bibliografia i enllaços a Internet 1 Presentació La cobla és una de les formacions instrumentals més representatives de la música tradicional i popular catalana. D´entre els instruments que la configuren trobem instruments tant antics com el flabiol i tant peculiars com el tible o la tenora. El concert que us oferim vol ser una aproximació a aquesta agrupació instrumental. Presentar els diferents instruments, la seva constitució i possibilitats sonores i parlar de la història de la música popular catalana són alguns dels propòsits d´aquest espectacle. El conte “Compota de cobla” ens donarà la possibilitat d´escoltar els instruments per separat i gaudir del so de la cobla. A més a més, comptem amb una de les cobles de més prestigi del nostre país que seran els encar- regats de fer-nos passar una bona estona de concert: la Cobla Sant Jordi- Ciutat de Barcelona. Així doncs, esperem que el present dossier sigui d´interès. Us recomanem que el fullegeu amb temps i cura. 2 Fitxa artística COBLA SANT JORDI-CIUTAT DE BARCELONA Guió, coordinació i direcció artística: La Botzina Enric Ortí: tenora Josep Antoni Sánchez: tenora Presentador: Toni Cuesta Conte: Joana Moreno i Toni Cuesta Música del conte: Jordi Badia Producció: Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i La Botzina WWW.coblasantjordi.cat 3 Objectius En el disseny de la present proposta de concert vàrem creure necessari assolir els següents objectius didàc tics: - Oferir música en directe a través d´una formació instrumental de mitjà format ( 11 músics) - Procurar que els oients s´ho passin bé gaudint d´un concert d´aquestes carecterístiques - Iniciar en el coneixement dels diferents instruments que formen part d´una cobla, escoltar el seu so i conèixer les característiques més destacables.
    [Show full text]
  • ANÀLISI MUSICAL 1 1R C-D Batxillerat SETEMBRE 2018 ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ PER a LA CONVOCATÒRIA DE SETEMBRE 2018
    IES DOMÈNECH I MONTANER CANET DE MAR ANÀLISI MUSICAL 1 1r C-D Batxillerat SETEMBRE 2018 ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ PER A LA CONVOCATÒRIA DE SETEMBRE 2018 DOSSIER DE TEMES A ESTUDIAR I OBRES MUSICALS A RECONÈIXER. -ANÀLISI MELÒDICA III: TEXTURA. -ANÀLISI RÍTMICA I. -ANÀLISI RÍTMICA II. -ANÀLISI TÍMBRICA. ATENCIÓ: No entra la Classificació xinesa dels instruments. -GÈNERES MUSICALS. -LLISTA D’OBRES OBLIGADES AGRUPADES PER DIFICULTAT. S’haurà de reconèixer el títol, l’autor i l’estil musical de cada obra. FEINA D’ESTIU: L’alumne ha d’estudiar els temes del dossier de recuperació, penjat a la web del centre. També ha d’escoltar i reconèixer les 40 obres obligades que s’han analitzat al llarg del curs. PROCEDIMENT DE RECUPERACIÓ: L’examen consistirà en una sèrie de preguntes sobre el contingut teòric del temari, test, exercici de veritat/fals, i tests auditiu de reconeixement de les obres estudiades, de gènere musical, distinció de les veus humanes. La puntuació serà de 0 a 10. Per tant hi ha la possibilitat de pujar la nota mitjana de 1r de Batx. A l’aula virtual de l’Institut hi ha exemples sonors de la matèria a examen. ANÀLISI MELÒDICA III LA TEXTURA (formes de simultaniejar el so) Entenem per textura l’entramat o el teixit muusical d’una obra, resultat de la disposició de les seves diferents parts o veus. Podem definir la textura la manera en la que es combiinen les diferents línies melòdiques (igual que els “fils” d’un teixit) en la composició. La textura es reflecteix en l’aspecte visual de la partitura, en la seva forma d’escriptura, de manera que poden distingir dos grans tipus de textura: d’escriptura horitzontal i d’escriptura vertical.
    [Show full text]
  • Programació 1R Semestre 2021
    FEBRER Dissabte 6 de febrer – 20:30h Abonament ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Una «Júpiter» i una «Patètica» amb Minkowski per mostrar les subtileses de l’orquestra del Liceu. Marc Minkowski, director convidat de la temporada simfònica de l’orquestra, ha volgut presentar-se amb un programa integrat per dos gegants: la «Júpiter» i la «Patètica». En un període de temps molt curt de l’estiu de 1788, Mozart va escriure les que serien les seves tres darreres simfonies. Turmentat i abatut pel poc èxit de l’estrena vienesa del seu Don Giovanni i atabalat pels deutes, cerca refugi en un modest habitatge a la perifèria de Viena. Aquest aïllament és el context en què escriu la «Júpiter», un sobrenom imposat per l’empresari J.P. Salomon. Cent anys més tard, el 1893, a Sant Petersburg, Txaikovski escrivia sobre la seva darrera partitura; «L’estimo com no he estimat cap altra de les meves composicions. No exagero, tota la meva ànima és en aquesta simfonia». Nou dies després el compositor moria fruit del suïcidi. Un testament premonitori; un rèquiem líric i instrumental. Els noms que donem als sentiments humans (alegria, tristesa, rebel·lia, dubte, certesa..) són massa grollers per definir aquests dos miracles musicals. Marc Minkowski ens descobrirà els secrets d’aquestes cartes d’amor a la humanitat. Programa Simfonia núm 41, en Do major, KV 551, «Júpiter» de Mozart Simfonia núm 6, en Si menor, op 74, «Patètica» de Txaikowski. Fitxa artística Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director: Marc Minkowski Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat Durada: 1 hora i 30 minuts amb entreacte Preu: 38 – 30 – 15 euros Dimarts 16 de febrer – 20:30 h UNA HISTÒRIA REAL de Pau Miró Abonament Gestionar un dol no és gens fàcil.
    [Show full text]
  • Enllaç Alternatiu Per Descarregar El Llibre De Les Comunicacions Al
    Associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes Comunicacions Imatge: Cor l'Espiga. Cubelles, 1931. Autor desconegut. Arxiu Antoni Pineda 1931. Autor desconegut. Arxiu Cor l'Espiga. Cubelles, Imatge: XII Congrés Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Tarragona (Universitat Rovira i Virgili) Reus (Centre de Lectura) 6 i 7 de novembre de 2020 1 2 XII Congrés Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Organitzen: Fundació privada dels Centres de’Estudis de Parla Catalana Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana Amb el suport de: Diputació Barcelona xarxa de municipis Diputació de Girona Col·laboren: ICRPC 3 Comunicacions de l’àmbit 1. Associacionisme cultural, identitats i coneixement CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA. TOCS, RECERCA I REFLEXIÓ AL VOLTANT DEL PATRIMONI CAMPANER. Joan Alepuz Chelet Associació cultural Campaners de la Catedral de València 11 VICENÇ PLANTADA I EL CENTRE CATALÀ DE MOLLET DEL VALLÈS (1895-1898) Joan Armangué i Herrero. Centre d'Estudis Molletans – Arxiu de Tradicions 23 PER QUÈ LA MUIXERANGA D'ALGEMESÍ ÉS UNA COLLA TRADICIONAL Joan Bofarull Solé 39 RECUPERAR I REVITALITZAR EL PATRIMONI IMMATERIAL AL RITME DE LA MÚSICA: LA COLLA EL FALÇÓ (TEULADA - PAÍS VALENCIÀ) Jaume Buïgues i Vila Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta 55 ESTUDI COMPARATIU DE L'ACCIÓN CATÓLICA, EL CÍRCULO CULTURAL MEDINA I L'OBRA CULTURAL BALEAR A MALLORCA DURANT EL FRANQUISME (1939-1975) Marina Castillo Fuentesal Universitat de les Illes Balears 73 EL CENTRE EXCURSIONISTA DE BANYOLES I LA SEVA TASCA DE RECUPERACIÓ D'ERMITES AL PLA DE L'ESTANY Jordi Galofré Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles 85 LES ASSOCIACIONS D'AMICS DE MONUMENTS: EL CAS DE LA SEU VELLA DE LLEIDA Joan-Ramon González Pérez Associació Amics de la Seu Vella de Lleida 101 LA COMUNICACIÓ DEL PATRIMONI MATERIAL I IMMATERIAL A BORRIOL A TRAVÉS DE LES SEUES ASSOCIACIONS CULTURALS: UNA REVISIÓ DEL PERÍODE 2010-2019 Vicent Pallarés Pascual Lluïsa Ros Bouché 119 4 EL PROJECTE DESCOBRIM EL SEGRIÀ, CULTURA I EDUCACIÓ ENLLAÇADES.
    [Show full text]
  • Bonet the Development of The
    University of Plymouth PEARL https://pearl.plymouth.ac.uk Faculty of Arts and Humanities School of Society and Culture The Development of the Tenora Bonet, N http://hdl.handle.net/10026.1/17306 The Galpin Society Journal: for the study of musical instruments The Galpin Society All content in PEARL is protected by copyright law. Author manuscripts are made available in accordance with publisher policies. Please cite only the published version using the details provided on the item record or document. In the absence of an open licence (e.g. Creative Commons), permissions for further reuse of content should be sought from the publisher or author. NÚRIA BONET The Development of the Tenora he tenora is a type of tenor shawm from The instrument’s adoption as ‘traditional’ in the Catalonia, an area in both northern Spain cobla5 orchestras of the Empordà region in South and southern France (see Figure 1), and its Catalonia is attributed to Pep Ventura (1817–1875), a invention is usually attributed to Andreu Toron musician from Figueres who requested a tenora from T 6 (1815–1886) of Perpignan in North Catalonia. Like Toron in 1850. He established a new orchestration members of the shawm family, it has ‘a conical bore, for the ensemble which had mostly consisted of a wider than that of oboes, and a broad double reed flabiol (pipe and tabor), one or two treble shawms of cane placed on a metal staple which is partly and a bagpipe;7 the new cobla for which he composed enclosed in a wooden pirouette,’1 to which Toron over 400 sardanas8 consisted of a flaviol, tiple I and added a sophisticated key system and a flaring metal II (treble shawm), tenora I and II (tenor shawm), bell.
    [Show full text]
  • DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2019 Enregistrat El Dimecres 24 D’Abril Del 2019, Al Caixaforum De Barcelona
    PROGRAMACIÓ DE CATALUNYA MÚSICA DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2019 Enregistrat el dimecres 24 d’abril del 2019, al CaixaForum de Barcelona. 07:00 OBERTURA 13:00 SO DE COBLA El cap de setmana anima a escoltar els clàssics preferits i a passar- s'ho bé sintonitzant una selecció musical atractiva. Una selecció de sardanes i música per a cobla per a l'hora del vermut. Presentació d'Ignasi Pinyol. MOZART, LEOPOLD: Concert per a trompeta i orquestra en Re. Crispian Steele-Perkins, trompeta. The King's Consort. Dir.: Robert King. 14:00 INTERLUDI (10m) Audició d'obres senceres o fragmentades del nostre repertori més RAKHMÀNINOV, SERGUEI: "Sis cors" per a veus blanques i piano, clàssic. op. 15. Tigran Alikhanov, piano. SCHÜTZ, HEINRICH: "Història del naixement de Jesucrist", oratori, Capella Simfònica de l'Estat de Rússia. SWV 435. Dir.: Valeri Polyansky. Charles Daniels, tenor (Evangelista). Susan Hemington Jones, (14m) soprano (Àngel). Neal Davies, baix (Herodes). Gabrieli Consort & Players. MENDELSSOHN, FELIX: Quartet de corda n. 6 en fa m, op. post. 80. Dir.: Paul McCreesh. Quartet de Corda de Nova Zelanda. (35m) (26m) CORELLI, ARCANGELO: Concerto grosso en Fa, op. 6 n. 6. BACH, JOHANN SEBASTIAN: "Aria variata" per a teclat en la m, Europa Galante. BWV 989. Dir.: Fabio Biondi. Glenn Gould, piano. (12m) (10m) WEBER, CARL MARIA VON: Gran duet concertant per a clarinet i ANÒNIM: "Lilium floruit", cançó llatina. piano en Mi b, op. 48. José Pizarro, veu. Irantzu Zuasti, fídula. Ona Cardona, clarinet. Timothy Lissimore, piano. (6m) (21m) BEETHOVEN, LUDWIG VAN: Simfonia n. 2 en Re, op.
    [Show full text]
  • Rotecnaworld Number Thirty Trhee 2018 Summary Technology
    ROTECNAWORLD NUMBER THIRTY TRHEE 2018 SUMMARY TECHNOLOGY SILOMETRIC, CONTROL OF THE CONTENT OF SILOS IN REAL TIME TECHNOLOGY SUBMERSIBLE AGITATOR GENERATES STRONGER CURRENTS ROTECNANEWS SYSTEMS DEPARTMENT PIGPRODUCTION LETTER FROMTHEEDITOR JAPAN, THE WORLD’S At this beginning of the year, the trend in the pork market is the same as in the LEADING IMPORTER last weeks of 2017: record weights with intense activity in the slaughterhouses OF PIG MEAT and downward prices. The sector expects to recover its stability and good sensations soon. SOMETHINGABOUT However, in 2017, from the point of view of production, the sector registered its best figures and successfully undertook the challenges it faced. Among these, it THE SARDANA, Gener Romeu addressed the problem of antibiotic resistance, a task the sector has faced with THE CATALAN Rotecna's President professionalism and involvement, although in some countries of the European Union there is still a long way to go. Nutrition, vaccines and extreme biosecurity NATIONAL DANCE measures in the installations are the tools available to the sector to achieve “zero ROTECNA WORLD 33 consumption” of antibiotics. JANUARY 2018 SCAN ME ROTECNA In the business field, in Rotecna we are expanding our field of activity. On this WITH YOUR SMARTPHONE EDITION: ROTECNA, S.A.- POL. IND. NAU-3, occasion, we present the SiloMetric, an innovative product to measure the DOWNLOAD ANY 25310 AGRAMUNT (LLEIDA) SPAIN amount of feed in the silos in real time through any electronic device. We also DIRECTOR: highlight the advantages of the TecnaPur submersible agitator, with an exclusive APPS FOR READER GENER ROMEU pointed-finished design that makes it more efficient at homogenising slurry in QR CODE & VIEW EDITOR: TAMARA LOMBARDO the ponds.
    [Show full text]
  • Fes Teva La Cultura Popular
    Fes teva la cultura popular Programa d’activitats educatives a les Cases de la Festa Arian Botey, La Botzina Arian Botey, 12x11 audició per a cobla Educació primària bcn.cat/ casesdelafesta Índex Presentació 3 Fitxa artística 4 Objectius didàctics 5 Suggeriments didàctics 5 Breus apunts sobre la història de la cobla 6 Instrumentació 7 Discografia 12 Bibliografia 13 Enllaços a internet 13 2 12x11 audició Educació per a cobla primària Presentació La cobla és una de les formacions instrumentals més representatives de la música tradicional i popular catalana. Entre els instruments que la configuren trobem instruments tan antics com el flabiol i tan peculiars com el tible o la tenora. El concert que us oferim vol ser una aproximació a aquesta agrupació instrumental. Alguns dels propòsits de l’espectacle són: presentar els diferents instruments, la seva constitució i possibilitats sonores i parlar de la història de la música popular catalana. Durant la sessió es fa un repertori de concert amb sardanes, danses, peces de concert per a cobla i adaptacions. A més a més, comptem amb una de les cobles de més prestigi del nostre país: la Cobla Sant Jordi- Ciutat de Barcelona. Ells seran els encarregats de fer-nos passar una Arian Botey, La Botzina Arian Botey, bona estona. Així doncs, esperem que el present dossier sigui del vostre interès. Us recomanem que el fullegeu amb temps i cura. 3 12x11 audició Educació per a cobla primària Fitxa artística Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona Xavier Torrent: flabiol Marc Timón: tible Oriol Gibert: tible Enric Ortí:
    [Show full text]
  • The Composer's Guide to the Tuba
    THE COMPOSER’S GUIDE TO THE TUBA: CREATING A NEW RESOURCE ON THE CAPABILITIES OF THE TUBA FAMILY Aaron Michael Hynds A Dissertation Submitted to the Graduate College of Bowling Green State University in partial fulfillment of the requirements for the degree of DOCTOR OF MUSICAL ARTS August 2019 Committee: David Saltzman, Advisor Marco Nardone Graduate Faculty Representative Mikel Kuehn Andrew Pelletier © 2019 Aaron Michael Hynds All Rights Reserved iii ABSTRACT David Saltzman, Advisor The solo repertoire of the tuba and euphonium has grown exponentially since the middle of the 20th century, due in large part to the pioneering work of several artist-performers on those instruments. These performers sought out and collaborated directly with composers, helping to produce works that sensibly and musically used the tuba and euphonium. However, not every composer who wishes to write for the tuba and euphonium has access to world-class tubists and euphonists, and the body of available literature concerning the capabilities of the tuba family is both small in number and lacking in comprehensiveness. This document seeks to remedy this situation by producing a comprehensive and accessible guide on the capabilities of the tuba family. An analysis of the currently-available materials concerning the tuba family will give direction on the structure and content of this new guide, as will the dissemination of a survey to the North American composition community. The end result, the Composer’s Guide to the Tuba, is a practical, accessible, and composer-centric guide to the modern capabilities of the tuba family of instruments. iv To Sara and Dad, who both kept me going with their never-ending love.
    [Show full text]
  • 24 De Setembre B.18947-2014
    MÉS INFORMACIÓ PER TELÈFON 010 Barcelona Informació: les 24 hores del dia (establiment: 0,373 €; cost/min: 0,089 € tarifat per segons. IVA inclòs) Consultes: envieu un missatge curt al telèfon 93 317 14 16. A les oficines d’inforMACIÓ Tiquet Rambles del Palau de la Virreina (la Rambla, 99), de 10 a 20.30 h TRANSPORTS PÚBLICS ESPECIALS • Servei ininterromput de metro divendres 19, dissabte 20 i dimarts 23. Diumenge 21, dilluns 22 i dimecres 24, l’horari serà l’habitual. • Per anar i venir del Fòrum agafeu la L4 del metro, les línies 7, 26, 36, H14 i H16 de bus, i també el TramBesòs i el servei de bus nocturn. • Per anar i venir de l’escenari Mediterràniament, a la platja del Bogatell, agafeu la L4 del metro (fins a Llacuna i camineu) o les línies 26 i H16 de bus i també el servei de bus nocturn. • Per pujar al Castell de Montjuïc els dies 20, 21 i 24 es reforçarà la línia de bus 150, que connecta la plaça d’Espanya i el Castell, entre les 10.30 i les 22 h. • Amb motiu del Piromusical del dimecres 24 es reforçarà el servei de metro a les línies L1 i L3. • Per confirmar horaris o per saber com accedir als espais de la festa consulteu www.tmb.cat i bcn.cat/merce. L’organització es reserva el dret d’anul·lar o canviar algun espectacle per raons tècniques o meteorològiques. Descarrega’t Informa-te’n. l’aplicació Tota la Mercè de la Mercè a La Vanguardia 19 - 24 de setembre B.18947-2014 Estimats barcelonins i barcelonines, Al setembre, Barcelona reprèn el ritme després de l’es- tiu amb un munt d’activitats però, sens dubte, la gran protagonista de l’inici del nou curs és sempre la Festa Major de la Mercè.
    [Show full text]
  • El Lèxic Musical, Un Banc D'experimentació Sobre Els Manlleus1
    El lèxic musical, un banc d’experimentació sobre els manlleus1 Albert Romaní i Turullols Escola Superior de Música de Catalunya [email protected] Llicenciat en Filologia Romànica, Resum actualment és més conegut com a músic en actiu, sobretot per la Aquest article ofereix una panoràmica general de la qüestió seva dedicació als instruments dels manlleus en la terminologia musical, amb un enfocament històrics de teclat. Paral·lelament, ha descriptiu, partint de l’observació de l’ús pràctic en el català desenvolupat una tasca pedagògica d’avui, tant en el llenguatge escrit com en l’oral. Presentant i de divulgació a la intersecció entre el tema des d’una perspectiva històrica, permet observar totes aquestes dues disciplines, a l’Escola les tipologies de manlleus i els diferents graus i procediments Superior de Música de Catalunya, on d’adaptació, des de la catalanització total fins a l’adopció o la ensenya Fonètica Aplicada al Cant i transliteració. Fonts Històriques per a la Interpreta- ció de la Música Antiga. Paraules clau: música; manlleus; xenismes; terminologia musical Abstract Musical Lexicon, Experimentation Bank on Loanwoards This article offers a general view on the topic of loanwords in Catalan musical terminology with a descriptive approach based on the practical use in today’s Catalan, both in written as in oral language. Starting from an historical overview, it allows to observe the manifold typologies of loanwords and their diff- erent degrees and procedures of adaptation, from a total cata- lanisation to adoption or transliteration. Keywords: music; loanwords; xenisms; musical terminology Terminàlia 7 (2013): 7-16 · DOI: 10.2436/20.2503.01.47 Data de recepció: 03/07/2012.
    [Show full text]
  • Portes Obertes ESMUC 2021
    ESMUC Portes obertes 2021 Música clàssica i contemporània Música antiga Música tradicional • Cobla • Música tradicional catalana • Flamenco Jazz i Música moderna • Jazz • Música moderna Música i Matemàtiques (Doble titulació) 20 MODALITATS INSTRUMENTALS INSTRUMENTS ORQUESTRALS INSTRUMENTS NO ORQUESTRALS Flauta travessera Trompa Arpa Acordió Oboè Trompeta Violí Cant Clarinet Trombó Viola Guitarra Saxòfon Tuba/Bombardí Violoncel Orgue Fagot Percussió Contrabaix Piano 20 MODALITATS INSTRUMENTALS ITINERARI DE JAZZ ITINERARI DE MÚSICA MODERNA Cant Guitarra Baix elèctric Percussió Clarinet Piano Bateria Saxòfon Saxòfon Violí Cant Teclats Trompeta Contrabaix Flauta travessera Trombó Trombó Bateria Guitarra elèctrica Trompeta 20 MODALITATS INSTRUMENTALS Flauta de bec Trompa natural Violí històric Flauta travessera històrica Percussió històrica Viola de gamba Oboè històric Arpes històriques Viola històrica Clarinet històric Fortepiano Violoncel històric Fagot històric Clavicèmbal Contrabaix històric/Violone Corneta Instruments de corda polsada Sacabutx Cant històric 9 MODALITATS INSTRUMENTALS ITINERARI DE LA ITINERARI DE LA MÚSICA ITINERARI DE COBLA TRADICIONAL CATALANA FLAMENCO Flabiol i tamborí Acordió diatònic Guitarra flamenca Tible Gralla/Dolçaina Cante flamenco Tenora Cornamusa Fiscorn MATÈRIES OBLIGATÒRIES Matèries específiques dels diferents itineraris 176 - 191 curriculars, ja siguin pròpies a l’especialitat, o D’ESPECIALITAT ETCS bé a l’àmbit, modalitat o itinerari. MATÈRIES DE FORMACIÓ Comunes a totes les especialitats 30 Les matèries de Formació Instrumental BÀSICA ETCS Complementària i de Música de Conjunt són també comunes a totes les especialitats. Les assignatures que l'estudiant escull, dins MATÈRIES OPTATIVES 9 - 24 d'una oferta específica àmplia. ETCS Comú a totes les especialitats, comporta TREBALL FI DE GRAU 8 – 10 l’elaboració d’un treball en la fase final dels ETCS estudis.
    [Show full text]