Revista Musical Catalana
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
ANY I MAIG DE 1904 NUM. 3 REVISTA MUSICAL CATALANA Butlletí mensual del ORFEÓ CATALÀ SU MARI Músichs yclls de Li terra (continuació), rlecha, per Felip Pedrell.—La Celeslina, del mestre Felip Pediell (continuació), per LI. Millet. —£x/íacíe del Diari de J, S. B., traduc• ció de Vicens M." de Gibert y Serra —L'Anacrusa en la música moderna. Concordancia cnlre'l compàs y'l ritme, per Malhis Lussy. — Calalunya.— Coirespondencias: Berlín, Brusse- las, Londres, Roma. — Notas bibliogràjicas. — Publicacions rebudas. — Orfeó Català: Secció oficial. — Festa de la Música Catalana: Composicions /'ebiidas. BARCELONA Redacció y Administració: Plassa de Sant Just, 4 PRED3 DE SDSCRIPCIÓ : Harcelona: Pels socis del ORFEÓ CATALÀ, uu any, 4 pessetes; pels no socis; i pessetes. — Fóra: Pels socis del ORI-EÓ CATALA, un any, 5 pessetes; pels no socis, 6 pessetes. — Éxlrang*r: Un any, 6 franchs Se suscriu, ademes, en las principals Llibrerias y Magatzems de Música Número solt, 50 CÈNTIMS Sindicat musical Barcelonès DOTÉSIO EDITORIAL DE MÚSICA Societat Anònima íca Successora ie MIM ilAL (aptes J. í Pujo! y C.1), R. GUAUDIA f FILLS OE A. ViL ï MGLR Grandiosas existencias de Música de tota mena y de tot arreu PIANOS Y ARMONIUMS Instruments pera ORQUESTA Y BANDA Demanin CATALECES, pe s'envian gratis, pera convencés le pe es la casa MÉS BARATA D'ESPANYA Portal del Àngel, 1 y 3; Rambla Sant JosepI), 29, BARCELONA Felip Pcclreil LJK eELESTINH ÒPERA EN QUATRE ACTES, CANT Y PIANO publicada recentment en edició luxosa -«N»'«-«-«>«·«>«-*^e-«^ ^.^^^^^ Preu: 20 PESSETAS De venia: SINDICAT MUSICAL BARCELONÈS DOTÉSIO Portal del Àngel, I y 3, y Rambla de Sant Joseph, 29 BARCELONA REVISTA MUSICAL CATALANA Butlletí rncosual del ORFEÓ CATALÀ Any I Maig de 1904 Núm. 5 MÜSICHS VELLS DE LA TERRA cops de regions d'Espanj'a, altres italiana o francesa; imitacions en francès y italià xapor- (CONTINUACIÓ) rat, ab parodias de vells romans castellans; romans de Jaqnes, en llenguatge de Germania FLECHA posats, o lo diví ab els cants populars més cn boga y ab las tonadas quc'l poble hi intercala. Lo caractéristtch y propi de las cusahidus està precisament en que, en lloch d'empleyar Anem a las citas y vegis confirmada aquesta cl símbol d'una manera abstracta, el precisan y barreja ingènua de lo diví y lo lunnà, y fins de concrctan. çSe tracta de piular un naufragi, per lo vulgarot, pera obtindré'ls efectes còmiebs exemple? Donchs, ensalada al canto. Ja no es desitjats, en el text de la Ensalada de Vila, un naufragi y una lluita qualsevol: es el nau• altre dels autors que figuran en la col·lecció de fragi d'una nau espanyola del sigle XVI, quals l·lcclia, titulada Bon jorn. tripulants són espanyols, de diferentas regions, Bon jorn, lolhom bon jorn ! que p.irlan com parlan en son país, que cn el De lodos es el buen dí.i; moment del perill invocan als Sants de sa Todüs gocemos dc èl. comarca y'ls Iii fan els vots acostumats, lliures Ln cabeza de Luzbel del perill que varen córrer. Si's tracta d'un I.lorando va . torneig, ensalada també al canto, ahont els man- Diciondo con gran afan; tenedors són Jesucrist, Adam y Llucifer, que Hdasl je le pa tina Uuytan com lluytavan els cavallers de l'època, La que je ayme ianl! ab padrins y damas que premían sas gestas, Je l'ai perdut, maym'ui lluheixen sas llegendas y divisas, combaten al D'nul jo so mal cmilaull sò de rondis tabals y estridents trampas y cum- Dinos j què es lo que perdió? pleixen las ordenansas que'ls còdichs cavalle- reschs prescribian als combatents. Pues nniera cn las ondas Aixís com actualisavan en tal genero de HI mal villano muera, composicions els més alts y elevats conceptes, Muera ahogadd... sempre dintre del tò festiu y alegre y ab desfo• gaments que semblarian inconcebibles si no's Dimusie todos un trato, passessin d'ignocents, aixís mateix utilisavan Picàniosle los tableros. els tipos, caràcters y costums contemporanias jSus! Presto todos en èl. Vaya, vaya, Iripe, irape! acudint a ells sens límits de cap mena, accen- Vaya, vaya, no se escape! tuantse per manera curiosa el caràcter d"actua• l'ripe, impe, vaya, vaya! litat quan apareix al costat de la nota jocosa. Ab quina dcsinvollura risible se serveixen Pues canta Joan un cantar dels materials més heterosienis: textes bíblichs Que alivic nuestro cuidado alternant ab trossos de composicions famosas; vilanescas, ab estirabots de procedència uns iViv el cordero sagrado, 94 REVISTA MUSICAL CATALANA Ecce quicn quita la culp;!, del romans que aqui s'aludeix, en aquesta Ecc/ loda la disculpa fornia: Del pecado. En la ciudad de Toledo En el chitle lus dado JMH. Dondc los iiidalgos son... \A\ dion gohudròu, niozas! Bartola y su amigo Y afegeix: «Sangunlur elidiu hog metre hislo- Baihm el domingo: rue, ant fahnhe, dimc feslinanler wliítti eas hotíti- Al di'on di.on golondróii. ues cantu peninrere, mullis nwdis, ex quibus hic Cantc Anton: est iiuus», y posa la música d'aquesta caitsó de Que su voz retumbe: lahla, que es aquesta: Züiigutk, \11110uf. Que el pecado hoy se consunie. ; Ay Jesús! iQué buena costunibrel En la ciiwUíi Jc To-]e-Jo, DÚII·JCIOS hi-dat-gosson Gil Pazarra, Canta tú con tu guitarra Joan Hidalgo, en sa col·lecció de Rouiaiices Un cantar, y liaganios fia, Miralo Dou hi di ruiú de Germania, impresa per primera vegada a Don, don, don, dou, don, don Barcelona l'any 1609, presenta una altra vetsió Bieu nos parcec que esta acaba. del mateix romans: jSus! à decir deu, dou! jSus! jsus! todos à Betlilcm. En la ciudad de Toledo, VamoÍL vamos, vamos Bras, Dondc flor de bailcs son, Que alli nació nuestro bien Nacido nos ha un bailico, Por el mal de Satanàs. Nacido nos ha un bailón. Caminemos, caminemos Jugador de media espada Y todos cantemos De sobaco aliviador. Un cantar de huerte guisa. Ko lo puedo no decir de risa: In domim Domini ibisuns. Pot veures el resto en la Biblwleca de autores esfmfioles (Madrid, Kivadeneyra, 1851, tomo • * XVI, pàg. 591). No menys conegut es aquest altre esmentat La imitació dels vells romans es evident. en aquests versos: Ja ho varem fer notar en l'article anterior, y avuy nos toca insistir, encara, perquè'l pas A la china gala, dels romans assenyala, moltas voltas, el sò de La gala chinela. Muclio prcineiemos la tonada ab que aquell se canti. En tormenta fiera, Conegut es el romans sobre'l quin se calci Después ofrecerenios aquesta cansó: Infinita cera.., En la ciudad de la glòria Do los serafines son. que ab una parodia del romanceret de Rodrigo En medio de todos ellos d'Espinosa: Cayó un picaro bailón. Girdador era de percha A la chiuigala, De sobaco aliviador: La sala chinela Huye de la gurullada. En Castilla el banastón... Y cllas en aquesto Vinoles tormenta: Francisco Salinas (De Musica libi i sepnm Llaman à San Tclmo ~ Salmanllce, ijjj, pàg. 309) cita'l comens Y à la Magdalena: BUTLLETÍ DEL «ORFEÓ CATALÀ. 95 Hincan las rodillas, . Els passatges copiats se troban en el Lihro Hincanlas en tierra, de Música para vihuela, intitulat Orpheonica Y promesas haccn Lyra, de Miquel dc Fuenllana, imprès a Sevilla Dc tornarse buenas. l'any 1554. Uns y altres romans, sobre tot D'ellas mandan lino, els dos transcrits eii els darrers paràgrafs, D'ellas mandan cera, entench que estàn calçats sobre altres romans D'ellas ser casadas populars, quin text seria, séns dubte, aytal com Y ninguna buena. el presenta en el primer el famós cego Salinas. Vegis també, en la ja esmentada Biblioteca FKLIP PKDRELL de autores espanoles, volum XVI, pàg. 626. {Seguirà} LA CELESTINA «Que Melibea!... Es altra cosa que'm toca més d'aprop, — li contesta l'altre; —d'Areusa, que DEL MHSTRF. fa la competència a tot lo món en gràcia y her- FF.UP PEDRELL mosura!» Aquí la melodia s'engallardeja empel- tantse de la cansó popular catalana Quan un sol• (CONTINUACIÓ) dat re de la guerra; l'armonia tota se vivifica. El quadro primer del segon acte passa en Sempronio l'agafa la nova tonada, y ab gust una sala de casa Calisto. Uns quants compassos veyent a Parmeno caygut a la garjola. «Ja tots d'introducció nos expressan l'estat d'ànim d'a• estimem, — diu; — Calisto a Melibea; jo, a quest, ab el motiu del neguit (ex. X), el de Elicia, y tu, d'enveja, has cuytat a trobar qui't "fes perdre la xaveta; y quant te costa k con• la tristesa (ex. IX) y'l clam d'amor (ex. III). quista?» «Res, — li diu Parmeno;—l'he con• Són las ansias y dubtes del apassionat jove vidada a sopar a casa Celestina; y si vols venir, mentres espera el resultat de las manvas de farem tavola.» «Ja m'ho havia dit Celestina Celestina. Una pausa llarga interromp aquest que t'estimava molt,— li diu Sempronio iròni• ordre d'ideas; seguit sonan en l'orquesta uns cament.— Ara si que t'estimo: tots som uns; acords plans, tranquils, animats per un garbós tan brètol ets tu com nosaltres. Menjem y moviment rítmich del baix. Parmeno, que rihem. Que dejuni l'amo, que ell això de l'a• entra en escena, sobre aquest fons caracteristich mor ho agafa d'una altra manera. » hi canta sos desitjós d'esplayar certs alegroys que se sent per dins, ab una tonada tant franca L'idea de la tavola, del sopar, de la disbaui- y espontània com el cant més ingenuo del xa que portan de cap aquell parell de brètols poble.