ANY I MAIG DE 1904 NUM. 3

REVISTA MUSICAL CATALANA

Butlletí mensual del ORFEÓ CATALÀ

SU MARI

Músichs yclls de Li terra (continuació), rlecha, per Felip Pedrell.—La Celeslina, del mestre Felip Pediell (continuació), per LI. Millet. —£x/íacíe del Diari de J, S. B., traduc• ció de Vicens M." de Gibert y Serra —L'Anacrusa en la música moderna. Concordancia cnlre'l compàs y'l ritme, per Malhis Lussy. — Calalunya.— Coirespondencias: Berlín, Brusse- las, Londres, Roma. — Notas bibliogràjicas. — Publicacions rebudas. — Orfeó Català: Secció oficial. — Festa de la Música Catalana: Composicions /'ebiidas.

BARCELONA

Redacció y Administració: Plassa de Sant Just, 4

PRED3 DE SDSCRIPCIÓ : Harcelona: Pels socis del ORFEÓ CATALÀ, uu any, 4 pessetes; pels no socis; i pessetes. — Fóra: Pels socis del ORI-EÓ CATALA, un any, 5 pessetes; pels no socis, 6 pessetes. — Éxlrang*r: Un any, 6 franchs

Se suscriu, ademes, en las principals Llibrerias y Magatzems de Música Número solt, 50 CÈNTIMS Sindicat musical Barcelonès DOTÉSIO EDITORIAL DE MÚSICA Societat Anònima íca Successora ie MIM ilAL (aptes J. í Pujo! y C.1), R. GUAUDIA f FILLS OE A. ViL ï MGLR

Grandiosas existencias de Música de tota mena y de tot arreu PIANOS Y ARMONIUMS Instruments pera ORQUESTA Y BANDA Demanin CATALECES, pe s'envian gratis, pera convencés le pe es la casa MÉS BARATA D'ESPANYA Portal del Àngel, 1 y 3; Rambla Sant JosepI), 29, BARCELONA

Felip Pcclreil LJK eELESTINH ÒPERA EN QUATRE ACTES, CANT Y PIANO publicada recentment en edició luxosa -«N»'«-«-«>«·«>«-*^e-«^ ^.^^^^^ Preu: 20 PESSETAS De venia: SINDICAT MUSICAL BARCELONÈS DOTÉSIO Portal del Àngel, I y 3, y Rambla de Sant Joseph, 29 BARCELONA REVISTA MUSICAL CATALANA

Butlletí rncosual del ORFEÓ CATALÀ

Any I Maig de 1904 Núm. 5

MÜSICHS VELLS DE LA TERRA cops de regions d'Espanj'a, altres italiana o francesa; imitacions en francès y italià xapor- (CONTINUACIÓ) rat, ab parodias de vells romans castellans; romans de Jaqnes, en llenguatge de Germania FLECHA posats, o lo diví ab els cants populars més cn boga y ab las tonadas quc'l poble hi intercala. Lo caractéristtch y propi de las cusahidus està precisament en que, en lloch d'empleyar Anem a las citas y vegis confirmada aquesta cl símbol d'una manera abstracta, el precisan y barreja ingènua de lo diví y lo lunnà, y fins de concrctan. çSe tracta de piular un naufragi, per lo vulgarot, pera obtindré'ls efectes còmiebs exemple? Donchs, ensalada al canto. Ja no es desitjats, en el text de la Ensalada de Vila, un naufragi y una lluita qualsevol: es el nau• altre dels autors que figuran en la col·lecció de fragi d'una nau espanyola del sigle XVI, quals l·lcclia, titulada Bon jorn. tripulants són espanyols, de diferentas regions, Bon jorn, lolhom bon jorn ! que p.irlan com parlan en son país, que cn el De lodos es el buen dí.i; moment del perill invocan als Sants de sa Todüs gocemos dc èl. comarca y'ls Iii fan els vots acostumats, lliures Ln cabeza de Luzbel del perill que varen córrer. Si's tracta d'un I.lorando va . . . torneig, ensalada també al canto, ahont els man- Diciondo con gran afan; tenedors són Jesucrist, Adam y Llucifer, que Hdasl je le pa tina Uuytan com lluytavan els cavallers de l'època, La que je ayme ianl! ab padrins y damas que premían sas gestas, Je l'ai perdut, maym'ui lluheixen sas llegendas y divisas, combaten al D'nul jo so mal cmilaull sò de rondis tabals y estridents trampas y cum- Dinos j què es lo que perdió? pleixen las ordenansas que'ls còdichs cavalle- reschs prescribian als combatents. Pues nniera cn las ondas Aixís com actualisavan en tal genero de HI mal villano muera, composicions els més alts y elevats conceptes, Muera ahogadd... sempre dintre del tò festiu y alegre y ab desfo• gaments que semblarian inconcebibles si no's Dimusie todos un trato, passessin d'ignocents, aixís mateix utilisavan Picàniosle los tableros. els tipos, caràcters y costums contemporanias jSus! Presto todos en èl. Vaya, vaya, Iripe, irape! acudint a ells sens límits de cap mena, accen- Vaya, vaya, no se escape! tuantse per manera curiosa el caràcter d"actua• l'ripe, impe, vaya, vaya! litat quan apareix al costat de la nota jocosa.

Ab quina dcsinvollura risible se serveixen Pues canta Joan un cantar dels materials més heterosienis: textes bíblichs Que alivic nuestro cuidado alternant ab trossos de composicions famosas; vilanescas, ab estirabots de procedència uns iViv el cordero sagrado, 94 REVISTA MUSICAL CATALANA

Ecce quicn quita la culp;!, del romans que aqui s'aludeix, en aquesta Ecc/ loda la disculpa fornia: Del pecado. En la ciudad de Toledo En el chitle lus dado JMH. Dondc los iiidalgos son... \A\ dion gohudròu, niozas! Bartola y su amigo Y afegeix: «Sangunlur elidiu hog metre hislo- Baihm el domingo: rue, ant fahnhe, dimc feslinanler wliítti eas hotíti- Al di'on di.on golondróii. ues cantu peninrere, mullis nwdis, ex quibus hic Cantc Anton: est iiuus», y posa la música d'aquesta caitsó de Que su voz retumbe: lahla, que es aquesta: Züiigutk, \11110uf. Que el pecado hoy se consunie. ; Ay Jesús! iQué buena costunibrel En la ciiwUíi Jc To-]e-Jo, DÚII·JCIOS hi-dat-gosson Gil Pazarra, Canta tú con tu guitarra Joan Hidalgo, en sa col·lecció de Rouiaiices Un cantar, y liaganios fia, Miralo Dou hi di ruiú de Germania, impresa per primera vegada a Don, don, don, dou, don, don Barcelona l'any 1609, presenta una altra vetsió Bieu nos parcec que esta acaba. del mateix romans: jSus! à decir deu, dou! jSus! jsus! todos à Betlilcm. En la ciudad de Toledo, VamoÍL vamos, vamos Bras, Dondc flor de bailcs son, Que alli nació nuestro bien Nacido nos ha un bailico, Por el mal de Satanàs. Nacido nos ha un bailón. Caminemos, caminemos Jugador de media espada Y todos cantemos De sobaco aliviador. Un cantar de huerte guisa.

Ko lo puedo no decir de risa: In domim Domini ibisuns. Pot veures el resto en la Biblwleca de autores esfmfioles (Madrid, Kivadeneyra, 1851, tomo • * XVI, pàg. 591). No menys conegut es aquest altre esmentat La imitació dels vells romans es evident. en aquests versos: Ja ho varem fer notar en l'article anterior, y avuy nos toca insistir, encara, perquè'l pas A la china gala, dels romans assenyala, moltas voltas, el sò de La gala chinela. Muclio prcineiemos la tonada ab que aquell se canti. En tormenta fiera, Conegut es el romans sobre'l quin se calci Después ofrecerenios aquesta cansó: Infinita cera..,

En la ciudad de la glòria Do los serafines son. que ab una parodia del romanceret de Rodrigo En medio de todos ellos d'Espinosa: Cayó un picaro bailón. Girdador era de percha A la chiuigala, De sobaco aliviador: La sala chinela Huye de la gurullada. En Castilla el banastón... Y cllas en aquesto Vinoles tormenta: Francisco Salinas (De Musica libi i sepnm Llaman à San Tclmo ~ Salmanllce, ijjj, pàg. 309) cita'l comens Y à la Magdalena: BUTLLETÍ DEL «ORFEÓ CATALÀ. 95

Hincan las rodillas, . Els passatges copiats se troban en el Lihro Hincanlas en tierra, de Música para vihuela, intitulat Orpheonica Y promesas haccn Lyra, de Miquel dc Fuenllana, imprès a Sevilla Dc tornarse buenas. l'any 1554. Uns y altres romans, sobre tot D'ellas mandan lino, els dos transcrits eii els darrers paràgrafs, D'ellas mandan cera, entench que estàn calçats sobre altres romans D'ellas ser casadas populars, quin text seria, séns dubte, aytal com Y ninguna buena. el presenta en el primer el famós cego Salinas.

Vegis també, en la ja esmentada Biblioteca FKLIP PKDRELL de autores espanoles, volum XVI, pàg. 626. {Seguirà}

LA CELESTINA «Que Melibea!... Es altra cosa que'm toca més d'aprop, — li contesta l'altre; —d'Areusa, que DEL MHSTRF. fa la competència a tot lo món en gràcia y her- FF.UP PEDRELL mosura!» Aquí la melodia s'engallardeja empel- tantse de la cansó popular catalana Quan un sol• (CONTINUACIÓ) dat re de la guerra; l'armonia tota se vivifica. El quadro primer del segon acte passa en Sempronio l'agafa la nova tonada, y ab gust una sala de casa Calisto. Uns quants compassos veyent a Parmeno caygut a la garjola. «Ja tots d'introducció nos expressan l'estat d'ànim d'a• estimem, — diu; — Calisto a Melibea; jo, a quest, ab el motiu del neguit (ex. X), el de Elicia, y tu, d'enveja, has cuytat a trobar qui't "fes perdre la xaveta; y quant te costa k con• la tristesa (ex. IX) y'l clam d'amor (ex. III). quista?» «Res, — li diu Parmeno;—l'he con• Són las ansias y dubtes del apassionat jove vidada a sopar a casa Celestina; y si vols venir, mentres espera el resultat de las manvas de farem tavola.» «Ja m'ho havia dit Celestina Celestina. Una pausa llarga interromp aquest que t'estimava molt,— li diu Sempronio iròni• ordre d'ideas; seguit sonan en l'orquesta uns cament.— Ara si que t'estimo: tots som uns; acords plans, tranquils, animats per un garbós tan brètol ets tu com nosaltres. Menjem y moviment rítmich del baix. Parmeno, que rihem. Que dejuni l'amo, que ell això de l'a• entra en escena, sobre aquest fons caracteristich mor ho agafa d'una altra manera. » hi canta sos desitjós d'esplayar certs alegroys que se sent per dins, ab una tonada tant franca L'idea de la tavola, del sopar, de la disbaui- y espontània com el cant més ingenuo del xa que portan de cap aquell parell de brètols poble. Arriba Sempronio y, seguint la mateixa sugereix cn la partitura una melodia caracterís• canso, li ve a dir gandulot, que guanya'l sou tica que ja haviam sentit en el primer acte, de fugint de casa y dormint. Parmeno li contesta sava popular igual que las altras que acompa- que no li faci tornar agre'l vi del plaher; que li nyan 'els sentiments dels personatges que en- ha de contar maravellas. «Què, — li diu Sem• rotllnn y ventejan el foch dels amors que són l'ànima de l'obra: pronio, encuriosit, — es quelcom de Melibea?»

A « nar U con-vi - dc pa-ra ca-sa de Ct-ks - li

XVII mf 96 REVISTA MUSICAL CATALANA

te pla - ce i • rc-mos lo-dosjun-los lli.

»/•»

Ab aquesta melodia hi alterna un altre ayre tristesa, s'ha anat animant apassionadament, quelcom més clàssich, però que vessa joventut romp ab el motiu de Celestina: es que Parme- y alegria de la primera nota a l'última: es el no, mirant per la finestra, la veu venir y ho punt culminant J'aquesta escena, d'una vida avisa al amo. Calisto, impacient, esclata ab el jovenívola d'una frescor singular! I quina sani- clam d'amor (ex. III) y renya furiós a'son tut melòdica en tots aquells temas cmpeltats de criat perquè no cuyta a anar obrir Kr porta a la feconda sava popular! Iquin vestit armònich la missatjera, fent la orquesta sentir enèrgica• més sobri y escayent! Els personatges, que són ment el motiu del enuig en tessitura aguda gent del poble, cantan francament la pròpia de re major, 'que, apaybagantse en sa cadensa melodia, la cansó del Terrer. Quina llàstima plagal, s'enllassa ab el motiu de la tristesa, que en aquests episodis el text del llibret no mentres Parmeno baixa a obrir y Calisto se estiga escrit en romans popular! Com ne re• queda tremolós esperant, enguniós, la que li sultaria una unitat més perfecta, un equilibri porta la vida o la mort ab sas paraulas. més just d'istil, una impressió més justa del genre. LL. MILLET (Stguirà) Però seguim el fil de l'obra. Dintre l'escena se sent Calisto cantant son mal d'aijior. Ja ho explica Sempronio a Parme- no: l'amo no dorm ni està despert, està des- variejant ab sos amors, trovant ab las angoixas y ilusions de son cor! I que diferent canta de sos criats! Quina tendresa y melangia s'en EXTRACTE DEL DIARI DE J. S. B. desprèn d'aquest cant d'enamorat! En els cants dels sirvents hi ha en son diatonisme una sim• MÚSICH Y ORGANISTA D'AQUESTA VILA, MORT DARRERAMENT plicitat ruda; en el cant de Calisto una volup• tuositat y poesia refinada, ondulant en els Leipzig, 2} Mars 1745. La nostra pacifica existència fou ahir agradable• perfumats modos orientals. En la segona estro• ment lorbada ab la vinguda del cèlebre músích se• fa de la cansó la orquesta enlayra més la melo• nyor George Handel, arribat, fa poch, d'Inglaterra. dia, bressant-la poèticament ab frisament de Havent sentit dir que dit senyor se trobava a Halic, somni amorós. vaig enviarhi en Friedmann pera pregarli que vin• El garleig dels sirvents torna a Calisto a la gués a casa, dientli al mateix temps que jo hauria realitat.. Los crida desde dins; surt reganvós, anat a invitarlo personalment si no hagués tingut de fer llit, lleugerament indisposat, aquests dias preguntant quina hora es; ha perdut la noció passats. del temps, y no's pot creure que hagi ja passat la nit y gran part del dia. Mentrestant la or• No era, donchs, petita la meva satisfacció quan, questa va glosant cl motiu del enuig (ex. X), havent sentit soroll de rodas anunciant lo retorn del meu fill, baixava l'escala pera rebrel. Alternant que resol al de la tristesa (ex. IX), quan Sem• ab sa veu, vaig sentir una altra veu forastera, groi- pronio diu a son amo que dongui alivi al cor, xuda y forta, y, un moment després, vaig trobarme que olvidi un poch a Melibea y veurà la llum davant d'un home alt, de cara vermella y ulls auto• del sol. La orquesta, que deixa'l motiu de la ritaris que venia cap a mi. BUTLLETÍ DEL «ORFEÓ CATALÀ» 9 7

Parlava ab un accent un xich extranger, degut, pel teclat durant els breus moments que necessita• segons crech, a sa llarga estada a Inglaterra, y emi- ren la meva dóna y els meus fills pera col·locarse. tia las paraulas en sílabas abruptas acompanyadas La seva melodia es molt maca; com tota la mú• de fortas riallas. sica italiana, es un bon xich mancada d'artifici, « Ab! Senyor Badi, servidor de vostè,—digué. però es d'un gust incomparable; y la seva prestesa — Aqui'm té, acceptant son amable invitació. Lo en las variacions es tant excel·lent com la seva in• seu fill ha insistit tant y tant, que no m'ha sigut venció. Tot això ho vaig remarcar desseguida, per possible refusar, y per això só vingut ab ell. Real• més que ell no tenia l'intenció de lluir sas facul• ment, estich gojós de trobarme davant d'un músich tats, tocant solament com si'ls dits se moguessin de tant gran reputació. Gracias pel seu convit; gra- d'esma sense una direcció conscient. cias de tot cor. » Comensàrem a tocar la vella cantata Golle Zeil Jo li digui que havia fet bè de venir, y li vaig is die beste Zeil, y semblava que'ns esperonessin pregar que pugés al pis, ahont la meva dòna'ns tenia pera ferho lo millor que podiam en presencia del l'esmorzar a punt. mestre foraster. Aquest ens va demostrar ésser un Sense que li hagués de dir dos cops, va seguir- gran artista, y em va sorpendre la seva exacta com• me escala amunt, perquè, segons digué, las nostras prensió del caràcter de la música que li era total• llargas carreteras li havian esmolat las dents. Y era ment desconeguda. La seva manera de tocar era ben cert, perquè Lene li hagué de servir tres ve- d'una elegància magistral, sense cap exageració. gadas Bralwursl abans no digué una altra paraula. Puch assegurar que may havia vist a ningú capir Llavors, apoyantse en l'espatlla de la cadira, co- el meu propi i sentiment ab semblant simpatia. mensà a mirar a son entorn, sense descuidarse, per Quan acabàrem, estigué una bona estona sense això, dels accessoris menos importants de l'es• dir un mot, picant ab els dits sobre la fusta del ins• morzar. trument. Y nosaltres esperavam que li plagués aM'han dit que'ls fills segueixen el cami del parlar. pare», me digué senyalant algunas violas y altres « Ah! Ah! Senyor Bach, — digué al fi. — Nos• instruments que haviam deixat al sentirlo arribar. altres, els alemanys, encara podriam donar llisons «Si, —li vaig respondre. — La música da came• als italians. Què dirian a Roma de la música de ra, feta ab serietat, es un exercici excel·lent pera un vostè? No res de bo, me sembla; peró ells no sa- músich.» brian fer res de semblant. Dia vindrà que tindràn «Què es això?— va afegir fullejant làpidamcnt d'abaixar el cap y venir aqui a apendre. Ah! Ah! una pessa d'iglesia que haviam estat ensajant. — M'agradaria veure la cara que farian en Porpora o Déu meu. Senyor! Vioh da gambas, flauta y conli- el vell Hasse anant a l'escola d'un mestre alemany. IIIW. GambasI May he vist semblant cosa! Qui las No vull dir que las sevas veus m'acabin d'agradar, toca aqui? A Londres ja uo'n queda ni una per — afegi, girantse cap a mi ab fingida severitat.— misericòrdia. Y per què li ha passat pel cap d'em- Las hi fan fer massas cosas, y ningú apreciarà may plearlas en un acompanyament d'iglesia? Jo, ja'n la meytat del seu valor. Ademés, qui vol que li vaig tenir prou en una de mas obras teatrals, Julius canti tot això?» César, quan faig cantar las nou musas acompanya• En aquest punt, Friedmann, més atrevit per sa das de violas y thcorbs. Fan un paper ben trist al prèvia coneixensa ab el senyor Handel, li preguntà: costat d'un bon violi o d'una braccia tocada ab «Y què m'en diu de las violas da gamba?» netedat. Mes, què veig?—continuà taral·lejant}' «Oh! Aqui molt bé,—s'apressà de contestar.— fullejant ab aire de complerta absorció; — la seva Res més musical en aquesta habitació; però a Lon• anomenada no m'ha enganyat. Encaixem,— y s'ai• dres, a Saut Pau o en altres llochs hont tinch de fer xecà, allargantme la mà ab la més gran familiari• executar la meva música religiosa, la seva cantata tat.—Ja sab vostè hont té la mà dreta. Siguin violas no faria cap efecte. El gust inglés no admet tanta o violins, segons la seva fantasia, prou que'ls hi delicadesa.» coneix las manyas.» Llavors els meus fills li pregaren que toqués al• Y va afegir que res el complauria tant com veu- guna composició seva, y a las llurs súplicas jo hi rens rependre l'ensaig que la seva arribada havia vaig unir las mevas. Perquè, encara que tothom ha interromput. «Y, si'm permeteu l'atreviment,—di• sentit parlar del senyor Handel, de sas relacions gué,—tindré la més gran satisfacció de tocar la ab el rey George d'Hanover, ara'l seu amo a Ingla• part d'harpischordi.» terra, y de sa celebritat a Itàlia y altres paisos, fins S'alsà, va tirarse enrera la perruca, aixugautse al present no coneixia res seu, exceptuant un petit el front, perquè feya molta calor, y se n'anà a seure llibre de minuets y altras pessas, molt bonicas din• davant del meu vell Rücker, deixant corre'ls dits tre del seu istil, peró de poca importància. 98 REVISTA MUSICAL CATALANA

Accedint als nostres prechs va tocar una petita Un moment vaig callar, no trobant paraulas dig- aria en mt major, precisament una de las pessas que nas d'expressar cl plaer que m'havia causat el seu ja coneixia, seguida d'algunas variacions d'un ca• cant; però, al fi, vaig aixecarme y, agafantli la mà, ràcter sumanient senzill, executanlias ab facilitat y li digui: «Ja no som joves, ni vostè ni jo, senyor elegància; però va semblarme que aquesta pessa Handel; creva que ja havian passat els dias en que no'ns feya conèixer suficientment el seu talent. la música podia oferirme novas delectacions. Més, Aixi, quan va acabar, jo li digui: «Bravo, Herr ella es perdurable, no té limits ni restriccions, y Kapfllmeisler. May ei meu pobre harpsichordi havia nosaltres encara no hem passat de las primeras obeit tant lidclment a una mà desconeguda. Ara lletras. Vostè m'ha demostrat avuy lo molt que que ja ha comensat y que veig que tots dos s'ente• podia dir tot sol, y li dono las gracias». nen de tant bella manera, m'agradaria sentir com Ell fcya veure que la meva emoció'l divertia, li imposan un treball de més empenta». però vaig endavinar .que també n'estava d'emo• Sentint això, el senyor Handel va aixecarse, cionat. mosscgantse'ls llavis y dirigintme una còmica mi• «Bah, — segui dient; — això no es més que uu rada, l'inalment va exclamar: «Pobre Ferrer! Al artifici italià que se us ha ficat per las orellas. De senyor Bach no li agrada'l meu Ferrer! Què li do• què serveix sentir cantar a quatre ximples com el narem, donchs, al critich smvor Bach ? Isrntl in senyor Farinelli, y encara pagarlos els cants, si un .£çylo, Salomó, le Uttèétf Però aqui no tenim hom no arreplega quelcom de sa manera de dir? trompetas ni timbalas, sinó solament flautas y gam- A Londres hem tingut bons cantors, y fóra tonto bas. Bè: li donarem una petita aria del Messias. Més, no volerlos apreciar més que al senyor Porpora ab sàpiga, — afegi seriosament, — que jo no'n sé de sos roulades y grupellos. Tots, fins els doctors en cantar y menos ab lletra inglesa. No obstant, ho Música, ens hem acostumat ab aquest istil, vos ho faré. encara que no m'entengui; però la meva po• asseguro, com soch un pobre pecador». Y es posà bra aria anirà ben coixa y farà llàstima». a riure sorollosament. Tornà a seure, y, desprès d'una senzilla intro• Més jo no podia perdre tant fàcilment l'encis ducció de vuit compassos ab una encisadora cadèn• que havia extès sobre nosaltres, y li vaig preguntar cia modulant al relatiu menor, comensà a cantar ab quina era la lletra corresponent al seu cant. veu baixa. May hauria cregut que aquell home gros «Es del capítol 53 de Isaias, —digué. — Ho sé v sapat que, feva un moment, cridava tant còmica• perquè jo mateix la vaig trobar. Comensa: « Fou ment, pogués cantar ab veu tant dolsa y expressiva. odespreciat y rebutjat pels homes». » Nosaltres, músichs, ocupats sempre cn la pràctica Me'n vaig anar a comprovar la cita, y vaig dei• del nostre ofici, creyem sovint que las deliciosas xar una senyal en cl llbre. sensacions musicals que haviam gaudit ja són lluny Al tornar a la sala hi vaig trobar al senyor Han• de nosaltres. Mirem enrera'ls dias de la nostra in• del parlant y rient ab la meva dóna y els meus fills. fància, y recordem el dia que sentirem per primera La seva fesomia es grave y sorruda, però s'anima y vegada una armonia de violas, o un mestre tocant excita fàcilment. Al temps d'acostarrae al instru• l'orgue, y desitgem que aquells dias, que aquells ment, estava examinant unas fullas de la segona sóns tornin; sentint cantar al senyor Handel aquells sèrie dels meus preludis y fugas pera clave. dias tornavan. Los meus ulls s'eutcrbolian, y tot lo «Es un treball molt clar y excel·lent el que fan meu ésser sentia una fonda commoció quan aquella aqui. La meva música està molt ben gravada. * pura melodia feria las mevas otellas. «Si no ho està, tindria d'estarho,—li vaig con• Un cop acabada, vaig aixecar el cap y vaig veure testar, — perquè jo mateix la gravo.» tot l'auditori atret, com per un sol impuls, al vol• «Què diu? — va cridar ab aire incrèdul. — M'.i- tant de l'harpsichordi. Dos dels meus fills s'hi gradaria veure la cara que hi faria M. Schmidt de apoyavan, y tots se trobavan extasiats baix l'irresis• Londres si ho sabia. May té prou temps pera gravar tible influencií d'aquella veu baixa tant expressiva. els meus dolents manuscrits, y als altres gravadors Però'l senyor Handel, quan ens va veure tant els succeeix lo mateix; mentres que vostè, vostè seriosos a son entorn, va esclafir una forta rialla y mateix grava la seva música.» va exclamar: «Ja veig que'l Messias us agrada més «No tota: els meus fills m'ajudan.» que'l meu pobre Ferrer, oy?» «Els seus fills! Té raó. Ah! Jo no'n tinch de «Ah! Creguim, — digué Friedmann ab una ex- fills que m'ajudin, però l'amich Schmidt es un ver- plossió de sentiment; — es diví.» dader amich. Vostè mateix podrà veure quins trà- «Molt bé, molt bè, amich y company de viatge. lechs li faig passar quan se decideixi a tornarme la La meva aria us agrada; però, de tot això, què'n visita a Londres. Més, ara, senyor Bach, anem a diu el mestre critich?» veure'l seu orgue a l'iglesia de Sant Tomàs. » BUTLLtTÍ DEL «ORFEÓ CATALÀ. 99

«Ab moll gust, — vaig respondre,—quan els Llavors nosaltres insistirem pera que'l senyor manxaires, que ja hi enviat a cercar, estiguin a" Handel ensajés rinstrument; però, havent refusat punt, perquè es difícil reuniries a tots cinch un dia dient que l'armadura de Saul era massa pesanta pera feiner. Menlrestant, no voldria pas ensajar ei meu qualsevol que no fos el seu amo, jo vaig ocupar el clavichordi?* meu lloch. S'hi va negar, pretextant que las sevas nianseran Vaig triar la Tocata y Fuga en re ab la tercera massa duras pera aquell instrument. Llavors jo li menor, y, trobantme un bon xich excitat pel caràc• vaig. tocar el preludi y fuga en si bemol menor de ter excepcional d'aquella circumstancia, vaig allar• la segona sèrie. Em va semblar que no n'hagué es• gar la fantasia final ab una cadenza, arribant, per ment, de la meva tocada, encara que en acabant va medi d'una marxa harmònica ascendent, a mostrar cridar: «Bravo» a la manera italiana, y cregui que tota la potencia del instrument. Mav m'havia sentit alguna de las sevas ideasel preocupava. No m'erra• tant capàs d'expressar els sentiments que's desper- va, perquè desseguida va comensar a dir ab gran tavan en lo meu cor, com eu aquella ocasió, davant afluència de paraula»: d'aquell mestre de l'expressió, y els meus dits foren «Senyor Bach, sab lo que dirian avuy els aiiui- més obedients que may. ttuis inglcsos, si fossin aqui? Douchs dirian: «Aqui jGran fou, donchs, el meu desengany quan, >: tenim dos organistas de reputació. Bella ocasió havent acabat, el seifyor Handel no digué un mot! » pera una palestra», perquè'ls nostres amaleuis ne Me vaig girar, buscant, ab tota la vanitat d'un jove són molt aficionats a las palestras, y, mentres hi virtuós, una paraula o un signe d'aprovació. Més, hagi qui vulgui tocar, no's cansan may d'escoltar ab gran sorpresa, vegi la seva cara roja y inflada ab posat de mussol saberut, encara que no sàpigan per la passió, espurnantlí'ls ulls de còlera, tant vi• distingir un concerto d'uua fuga o d'un ad libilum. sible com inexplicable. Potser aqui tindreu mes enteniment, per mès que Finalment, va esclatar: «Diguim, senvor Bach: jo'm recordo vagament d'un desafio d'orgue a aixis tractan llurs instruments els organistas ale• Dresde, entre'l senyor Bach y un francès del di• manys, fent saltar els pedals com si fossin els bai• moni quin nom no recordo. Ja fa anys d'aixó. Ja xos d'una orquesta de teatre? Me recordo que a sé qui hauria guanyat el meu vot. No, no: som Hamburg, quan jo hi era encara, comensavan a do- vells pera disputarnos. Jo ja'n tinch prou de tanta narsc casos semblants, més tenia l'esperansa que'l palestra, üu xich més y em quedo privat de las fa• gust més depurat dels italians hauria desterrat aytals cultats que són el dó mès preciós d'Aquell que'ns atreviments. A Inglaterra no tenim aquests orgues va crear.» ni aquesta manera de tocar. Serà tant maravellós Vaig creure que, ab aquestas paraulas, feya alu- com vulgui, y realment no creya que's pogués arri• sió a la malaltia que l'ha fet venir més d'un cop a bar a aquest extrem de dificultat. May havia vist ni Alemania pera pendre banvs. En aquell punt, ha- sentit res d'igual. Més, no tot lo que sorprèn ad• ventme dit un dels meus fills que'ls manxaires ja mira, y permeti que li digui que, segons el meu estavan reunits, sortirem tots plegats y ens dirigí• parer, aquests salts y gambadas del baix treuen tota rem a l'iglesia. Un cop davant l'orgue, cl senyor la dignitat y distinció de la verdadera música d'or• Handel examinà detalladament els registres, pedals gue. Ab lo dit, y afeginthi altras subtilitats y com• y altras particularitats. -* plicacions que abundan en la seva composició, vostè sols ha lograt la confusió y mistificació del « Déu meu, Senyor! A Alemania's construeixen sentiment musical y la pèrdua d'una gran part del uns orgues molt macos. No hi tenim res que s'hi seu efecte. No! Avuy no tocaré l'orgue. Ni aquesta assembli a Inglaterra, ni tant sisquera a la Catedral música ni aquest instrument són fets pera mi.» de Sant Pau. Quins pedals! No n'he vist de sem• blants d'ensà de la meva anada a Lübeck, quan, Nos miràrem els uns als altres, y jo, sentint ex- essent encara un noy, hi vaig solicitar la plassa tranyesa y pena d'aquesta sortida, anava a tancar d'organista.» l'orgue silenciosament, mentres el senyor Handel Jo li digui que coneixia molt l'orgue de Lübeck se passejava amunt y avall, borbollant entre dents, quan el tocava el meu estimat mestre Dietrich Bux- y, segons vaig observar, arrossegant una cama, com tchude, y que més de quatre vegadas havia fet mol- si li tornés la coixera que havia motivat el seu viatge tas horas de cami pera sentirlo. a Alemania. «Y jo també hauria tingut moltas ocasions de De prompte se'm va atansar, y, tornant al seu tocarlo, —afegí'l senyor Handel, fent una ganyota; bon humor ab la mateixa facilitat que s'havia aban• — però m'hauria vist obligat a casarme y romandre donat a l'ira, va exclamar: « Perdónim, perdónim, alli per sempre més, y, no sentint cap inclinació senyor Bach; no hi ha pitjor boig que un home vell. per aitals luxós, vaig abandonar l'idea.» Que Déu m'absolgui las paraulas amargas que li he KEV1STA MUSICAL CATALANA dit. Si s'hi empenya, fins tocaré'l seu colós, no més qüestió molts anys més tard, per un editor de música de sigui pera fer penitencia y pera demostrarii la fe• Bath. No es, donchs, possible que dit nom fos conegut blesa de l'escola d'orgue inglcsa.» de Handel. — E. D. R. Y, asseyentse davant els teclats, durant un mo• (Del Monthly musical record) ment hi va deixar corre'ls dits silenciosament, pre- gantme després que li posés uns registres dolsos y (Traducció de VICENS M.a DE GIBERT Y SERRA) delicats. Dit això, posà'l peu sobre'l pedal re y co- mensà a preludiar. Com abans, no vaig poder menos de notar que li mancava aquella fantasia artificial y subtil que potser els alemanys apreciem massa. També vaig observar que, com ell mateix havia confessat, no tenia cap coneixement dels pedals. Però tocava L'ANACRÜSA l'instrument d'una manera incomparable, las seves EN LA MÚSICA MODERNA frases eran suaus, ben rodonejadas y molt elegants, y la seva harmonia, encara que fos d'una construc• PER MATHIS LUSSY ció aparentment simple, va produirme una fonda impressió. En el curs de l'improvisació va arribar CONCORDANCIA ENTRE'L COMPÀS Y'L RITME a un crescendo per medi de nous registres y har- monias acumuladas per un procediment nou pera (CONTIMUACIÚ) ml, y, després d'un repòs sobre una quarta aug• Compassos y ritmes, acabem de vèureho, mentada, va acabar ab una cadenza d'una agilitat forman duas entitats, duas individualitats dife- pasmosa. rentas. Sí, però surten del mateix principi, són «Això es tot lo que sabem fera Inglaterra», fillas d'un mateix pare: l'infinit del temps; te• digué, y va aixecarse apressadament. Li donàrem nen una mateixa mare: la necessitat de dividir las gracias y el felicitàrem xardorosaraent; perquè, el temps, de parlirlo per medi de sòns forts que ab tot y no pretendre arribar al nostre istil alemany, va revelarse un gran mestre; peró vaig veure que'ns portan a nostra orella aquesta fragmentació y escoltava distretament y que pensava en altras la fan sensible a la nostra intel·ligència. Però'l cosas. compàs s'ha aturat en l'esfera del instinl; no pot Com havia decidit continuar el seu viatge aquell portar a nostra orella més que la noció de la vespre mateix, tinguérem de tornar a casa pera di• fragmentació, de la divisió regular, maquinal, nar. Durant las últimas horas que va passar ab nos• del temps. El ritme s'ha elevat més: ha arribat altres, no va enraonar gaire; però, quan el cotxe a l'esfera de \'intel·ligència, a la qual se presenta vingué a buscarlo, va pendre comiat de mi molt baix la forma d'una entitat intel·ligible, com• afectuosament, y va dirme: «Senyor Bach, si no prensible. fos tant vell y tant inepte, potser tornaria a comen- sar els meus estudis d'orgue pera poder tocar a la Llavoras, quan els elements de forsa, els ac• faisó d'Alemania». cents mètrichs y rítmichs que caracterisan y Repassant en ma memòria, ab esperit critich, delimitan compàs y ritme, que'ls hi imprimeixen tot lo que vaig veure y sentir en el dia d'ahir, sento independència y personalitat, coincideixen; gran recansa de no haver conegut més aviat aquell quan la tesis y'l ictús, quan l'accent mètrich y gran home, perquè jo també hauria pogut apendre ritmich cauen sobre d'una mateixa nota, li co- quelcom de la dolsura y fluïdesa d'aquella marave- munican doble forsa, una energia y una vitali• llosa melodia, en quina creació es el mestre més tat particular, un deix intel·lectual y psiquich admirable que hi ha hagut en el món. assombrós. D'aquest acoblament d'accents pro• ducte sintètich de la compenetració de dos ele• Enlrt allras considiracions que fan dubtar de l'au- tenticilat d'aquest interessant manuscrit, devem declarar ments, compàs y ritme, ne resulta un efluvi, un que no hem pogut trobar en lloch que Handel anà a raig de llum intel·lectual que ab una forsa y Alemania abans de la mort de Bach y després de l'any velocitat fulgurant invadeix l'enteniment. Ins• 17)7- També es dubtós si'l tema conegut ab el titol: tantàniament la rahó del que escolta y del que « The harmonious Hlacksmith » (El Ferrer harmoniós), executa regoneix l'armonia dels fenòmens mè• fou escrit per ell o per Jf'agenseil: essent de lotas mane- trichs apercebuts pel sentiment y dels fenòmens ras quasi segur que aquest titol fou donat a la pessa en rítmichs rebuts per l'intel·ligència. Instantània- BUTLLETÍ DEL «ORFEÓ CATALÀ. ment aquesta unitat en la diversitat, la trans• porta en l'esfera superior ahont l'home comprèn lo que ell sent y s'en dóna compte en la plenitut de la claretat espiritual: la conciencia. Sí: únicament d'aquesta penetració de l'es• perit del ritme en la matèria promoguda pel compàs, únicament d'aquesta fecondació espe- CATALUNYA ritual, ne resulta la comprensió d'una obra Barcelona musical. Solament el músicti verament superior que Gran Teatre del Licen. — Ab l'estreno de la posseeix la facultat de sentir aquesta penetració, òpera Louise, d'en Gustau Charpentier, que venia pot saborejar en tota sa plenitut estètica las be- ja anunciat en el cartell d'abono de la temporada llas sensacions que la música, aquest art diví, d'hivern, s'obriren novament las portas del Liceu es capàs de procurar. Quan aquesta fusió no la nit del 3 d'Abril. s'apercibeix, o quan aquesta assimilació no té La elecció de dita obra, cantada per primera volta en el teatre de la Opera Còmica de Paris el 2 Uoch; quan compàs y ritme's tomban d'es• de Febrer de 1900, està ben justificada per la Em• quena y van cada un pel seu cantó; quan las presa, perquè realment, juntab La Bohéme, de Puc- notas fortas, las tesis, que delimitan els com• cini, y Hansel und Grelel, d'Humperdinck, han passos, no coincideixen ab las notas fortas, ab sigut las obras que en la última dècada han obtin• els iclus que delimitan els ritmes; quan el gut, per tot arreu hont s'han cantat, l'èxit mes lligam que deu unir indissolublement compàs y franch y més complert, sense que això vulgui dir ritme es romput, l'unitat se disgrega y l'idea que reuneixin las tres mèrits iguals. Havent jutjat se n'escapa: «se porta'l compàs maquinal• ja'l públich barceloní las esmentadas produccions ment», diu Liszt, però tot seguit l'ànima ex• de Puccini y d'Humperdinck, tenia dret al .conei• perimenta intranquilitat, mal-estar; lo incom• xement de la del jove mestre francès. prensible y lo obscur invadeixen nostre cervell; Lluisa s'ha representat en el Liceu, y la acullida el sentiment y l'esperit desapareixen de la música obtinguda, sense ésser de las més entusiastas, ha y no deixan lloch més quea un plaher purament revestit els honors del espontani y general aplaudi• sensual. ment. Y no n'hi havia pera menys, puix en el ma• teix escenari hont s'hi han defensat Lorenyis, Au- Es molt senzill de procurarse la prova d'això dreas y Fedoras, la garbosa Lluisa devia sobressortir que havem dit. Cambieu el compàs de qualse- indubtablement y vèncer del tot a la primera es• vulga tros correctament escrit: el compàs de 2 comesa. temps pel de 4 temps, el compàs 6/8 pel de 3, 8, De roman musical ha qualificat en Charpentier y al revés; poseu un cant de 4 temps al compàs la seva producció, y, en efecte, l'obra literària no de 3 temps per medi del cambi de las barras del té pas més trascendencia que la de tanta noveleta o compàs; canteu un ayre al revés, reculant de la qüento que, seguint la escola naturalista de Zola y Maupassant, s'ha produhit en excés a Paris. Pre• darrera a la primera nota, y veureu que no té sentat com un fet aillat de la vida parisenca, de sentit; tot seguit, claretat, idea y intel·ligibilitat quin s'en dedueix per cert una moral beu pertor• desapareixen. Per què? Perquè tesis y /C(Í«cauen badora, no tenen els caràcters prou consistència a l'atzar sobre notas sense importància, ni mè• pera que l'acció arribi a emocionarnos. Si hem de trica ni rítmica; perquè cap lligam, cap forsa jutjar a la obra d'art per son conjunt total, la Lluisa lògica y atractiva las domina y las disciplina. no es pas una obra exemplar, ni una obra mestra; més no's pot negar tampoch el talent de son autor, de qui's poden esperar fruits més madurs y de con• (Seguirà) sistència més sòlida.

Dels quatre actes de Lluisa, el primer y'l quart són, en nostre concepte, els més acabats. En el primer, l'acció's desenrotlla naturalment y la expo• sició dels temas se fa d'una_manera senzilla, respi• rant tot plegat un ambient tranquil y plascent. El segon acte, dividit en dos quadros, presenta duas REVISTA MUSICAL CATALANA esccnas ben parisencas; el primer, una matinadaa deixeble del mestre Vidiella. Malgrat la seva poca Montmarlre, ab lo moviment de vagabonds, bohe• edat, la senyoreta Darné es una pianista complerta mis, obrers y venedors de carrer, no'ns acaba de que's fa escoltar ab viu interès. La manera inten• convèncer, preferint moltissim més l'animat quadro cionada de dir, la agilitat de sos dits y la gràcia ab segon, que té lloch en el taller de modista y eu el que matisa, preslan a son estil un encis particular. qual s'hi respira forsa vida. Està fet ab molta tras- El triat programa del recital comprenia la sonata sa, demostrant la mà destre de l'autor. El tercer Clardí lluna de Becthoven, S'oclurn en fa sostingut acte, que ompla quasi del tot l'apassionat duo de menor, tres estudis v Sonata en si menor de Cho- Lluisa y son aymant, s'escolta ab interès per son pin, duas romansas sense paraulas y Schei\o en mt treball temàtich y orquestal, mes la buydor de las menor de Mendelssohn, duas transcripcions de ideas melódicas desmereixen aquell, quedant, per lo Liszt (Chor de filadoras del Harco fantasma, de Wag- tant, d'un valor sols relatiu. La festa,nocturna dels ner, y Soirées de Viena, de Schubert) y Papillons, de bohemis resulta d efecte sols pcra'l gros públich. Rosenthal. La joveneta pianista fou calurosament L'acte quart ja hem dit que s'emporta la nostra aplaudida durant tota la vetllada, vegentse obligada preferència junt ab el primer. En ell hi domina l'es• al final del concert a tocar altra composició fóra de til concis v l'emoció concentrada. El caràcter noble programa. del pare alcança fort relleu y la inspiració del autor troba en ell motius felissos del tot. Cap a las darre- Centre Musical Bohemi. —El concert correspo• ras escenas el conflicte drainàtich creix fins a arri• nent al mes passat demostrà plenament que no bar al paroxisme de Lluisa, que en la excitació més decau l'entusiasme dels estudiosos •concertistas que gran abandona sa casa, deixant als seus pares en el composan l'orquesta d'aquella novella entitat. Las més greu desconhort. El músich ha trobat en obras que omplian las duas primeras parts del pro• aquests momeuts accents de gran forsa dramàtica, grama foren el Quintet, op. 16, de Heethoven, que valentse dels temas principals y més caracteristichs. s'havia ja executat el mes abans, y el Concert de La impressió es forta y la més sentida de tota la Handel pera oboè y instruments d'arch. La obra de obra. . Beethoven, executada pels senyors Corberó, Sal, Resumint, la partitura d'en Charpentier es d'una Llobera, Bonastre v Lozano, s'escoltà novament ab tècnica, si bé discutible en certs punts, molt supe• forsa agrado, sobre tot VAndante cantahile, de sobe- rior a la de bastantas obras que comptan encara ab rana bellesa. En el Concert de Handel se feu aplau• l'aplaudiment del públich. L'instrumentació es no• dir ab justícia cl professor d'oboe senyor Sal, que table per son treball, essent de notar cl cuidado ab interpretà la seva difícil part ab bon estil, merei• que s'ha tractat que no predominés may sobre de xent tota alabansa per la elecció d'aytal obra, rara• las veus. En quant a la i\lea melòdica, no obstant ment sentida encara que sa hermosura es molta. la nota fogosa y apassionada que domina en Lluisa, A la tercera part se feren escoltar ab gust el cns-e sembla que en Charpentier no ha trobat en• tenor senyor Creixams, que cantà en català la rela• cara'l sagell que arriba a donar personalitat al estil ció del 4.' acte de Lohengrin, y el baix senyor San• d'un autor. tamaría, qui donà a conèixer, entre una melodia de Lluisti, dirigida pel mestre liarone, ha obtingut Schubert y una altra del senyor Goberna, una ex• çq el Liceu un desempeny acceptable per part de las quisida pàgina original del senyor Brandia, titulada Sras. Fernani y Borlmettoy dels senyors Ravazzolo Esclat, en la que s'hi revelan qualitats ben esti• y Bcrriel. La presentació escènica ha sigut bastant mables. més cuidada que lo acostumat en aquell teatre, y Completavan cl seriós programa las composi• las novas decoracions, degudas al pinzell dels se• cions pera corda sola, Rnerie, de Schumann, — la nyors Vilumaia, Junyent y Chia, han resultat d'un obra mellor executada de la tarda, •— Serenata, de efecte vistós. Haydn, y La filadora, del mestre Goberna, que me- La darrera funció de la temporada de primavera rcsqué'ls honors de la repetició. se donà'l 50 d'Abril. A més de Lluisa, que ha ob• tingut 8 representacions, s'han cantat Aida (4 ve- Associació Wagneriana. — Aquesta associació gadas), Lobeugriíi (2), Rigolelto pel tenor Caruso congregà'l 20 d'Abril als seus socis ab motiu de (2), La Traviala (2) y La Giocoiida (2). l'audició del «Quartet tschèque», que prengué las proporcions de verdadera solemnitat artística. Ateneu Barcelonès.—Davant d'un públich selec- Fresch encara en la memoria'l recort de las audi• tissim que omplia a vessar el saló d'actes d'aquell cions públicas que ara fa un any donà la mateixa important centre, se donà a conèixer la nit del 5 entitat a Barcelona, j com no deviam apressurarnos J'Abril la senyoreta Concepció Darné y Dalmau, a assistirhi, no volent perdre una sola nou de la BUTLLETÍ DEL «ORFEÓ CATALÀ» 103 maravellosa execució dels arlistas tschèques senyors deixeble que havia sigut del esmentat mestre. Hoffmann, Suk, N'edbal y Wihan? Vegis en quins termes se n'ocupa un diari de la Engalanada sumptuosameut la sala y omplerta localitat: a vessar per una concurrència de las més csculli- «En ella s'ha tingut en compte la observancia das, comcnçi'l concert ab cl Quartet en JI bemol de totas las indicacions recentment fetas pel Papa (op. 11), de Suk, obra de sòlida construcció y de sobre música religiosa. atrevida tíxnica que's fa escoltar ab interès creixent. Està escrita pera chors, solistas, contrabaixos, El primer temps (Allegro moderalo) es de llarga du• violoncels y orga; entra en l'ordre polifónich, y ració y un poch difús, si bé està treballat de mà tant els instruments com las veus eslàn tractadas ab mestre, com tot el resto del quartet. Vlntermeno, sobrietat y combinació seriosa que no decau en cap espècie de ronda nocturna, té moviment y resulta fragment. Del cant clàssich litúrgich en treu en Mas bastant caracteristich: es el temps que guarda més y Serracant element gros pera glosarlo magistral• unitat. L'Adagio que segueix es d'una gran forsa ment en certs passatges, donantli'l cayent religiós dramàtica y causa bella impressió, encara que's de las obras del sigle X.VEL Ademés, l'orga, apoya- desprengui d'ell cert sentiment afectat. El temps da pels instruments que més amunt hem detallat, final (Allegro giocosoj, de caràcter joganer y molt donan a la total factura una grandiositat pròpia del ben desenrotllat, clou dignament l'obra. La execu• lloch ahont deu cscoltarse aquella música. No dub• ció d'ella fou brillantissima y com no pot ferse me- tem en afirmar que aquesta Missa es un dels millors Uor: hi estava comprès tota la fogositat y el colorit treballs que han sortit de la mà del mestre Mas. que l'estil demanava. Contra lo acostumat, l'obra havia sigut ben ensaja- da, y ab bona execució pogué cscoltarse, lo qual En la segona part s'executaren un Nocturn de honra a la Capella de Bethlem y al seu mestre se• Borodine,—no pas de lo més notable que coneixem nyor Portas.» d'ell,—el l'als trist de Nedbal, pàgina distingida, però d'escàs atractiu, y un Presto de Haydn, tocat ab un moviment extraordinàriament viu v ab una Teatre Granvia.—Ab brillantissim èxit s'estrenà claretat pasmosa. en aquest teatre la darrera producció del mestre Mes l'atenció més gran estava concentrada en la A. Vives, Bohemios, sarsuela en un acte y tres qua• darrera part, ocupada pel Quartet, n." XIV, en do dros. La aytal obra sobrepuja forsa en la part musi• sostingut menor, de Beethoven. Es aquesta obra cal a las de gust corrent dintre'l nomenat genero d'una concepció verament gegantina, hont cl geni chico. Està composta ab molta destresa, y en la or- del autor se desfà de tot lligament escolàstich y s'en- questació especialment no hi faltan troballas d'aque- layra en un món fantasiós. La impressió que causa Uas que revelan tot seguit a un músich de rassa. La als no iniciats cs de sorpresa y atuhiment. Els exe- nit del estreno foren repetidas no menys de quatre cutants que s'atreveixin ab ella han d'esser uns con- pessas, y al acabament de la obra's dispensà al autor vensuts a tota prova. Els artistas tschèques demos• una ovació de las més sorollosas. traren coneixeria a fons y sentiria com els mellors intèrpretes del mestre de Bonn. Si bé en el temps No serem pas nosaltres qui vagi a regatejar darrer estiguéreu un xich vacilants, en cambi se l'aplaudiment al mestre Vives; mes ens dol en remontaren a gran alsada en tota la primera mevtat l'ànima que'ls èxits grossos no corresponguin a las del quartet. La homogenitat de conjunt, la unitat obras concebudas ab miras més enlayradas y de de timbre fent la ilusió d'un sol instrument, la exu• molta més trascendencia pera l'art català. L'autor berància de vida y de color y l'araplitut de só, al- d'Euda d'Uriach pensarà sens dubte igual. cansan en el 0 Quartet tschèque» el súmmum del més acabat perfeccionament. Capella de Música de Sant Felip Neri. — En los L'auditori no's cansà d'aplaudir ab el més gran funerals que pera'l bé de l'ànima de Na Rosa Co• entusiasme durant tot el concert, despedintal final lom y Sanfeliu (a. C. s.) se celebraren en la par• als quatre artistas imponderables ab una ovació ca- ròquia dels Sants Just y Pastor, aquesta Capella lurosa y ab la recansa pròpia que causa tot plaher cantà'l %equiem a quatre veus de Victoria, y durant massa prompte transcorregut. las missas, els responsoris Omnes amici mei, Velum tempti, Vinea mea, de Palestrina; Canso, de Bordas, Missa de Rèquiem. — En els funerals que pera y Improperis, de Palestrina. l'ànima del jove en Gonzalo Rubert y Sostres se El dia 24 del passat més, ab ocasió de celebrar- celebraren a la parròquia de Bethlem, el dia 26 del se la festa major de la parròquia de Santa Eulària mes passat, s'estrenà una Missa del mestre Mas de Proveusana (Hospitalet), la Capella de Sant y Serracant, dedicada a la memòria del difunt, Felip Neri cantà la missa O quam gloriosum, de Vic- 104 REVISTA MUSICAL CATALANA toria; Ave verum, de Mozart, y'ls Goigs a Santa Eu• formació d'una biblioteca musical, avuy ja ben re- lària, de Millet. blída y ordenada. El resultat no s'ha fet esperar: s'ha avansat a las esperansas: tal ha estada la cons• Igualada. — En la parròquia de Santa Maria de tància y talent dels mestres, afavorida per la bona aquesta ciutat s'han comensat ja'ls treballs pera la voluntat y perícia dels cantors. reforma de la música religiosa manada pel Papa. El Ab la Setmana Santa s'ha demostrat lo que pot senyor Rector va nomenar una Comissió, composta arribar a fer la Capella de la Catedral de Mallorca y del organista, dos xantres, un vicari y'l director de la manera com el chor interpretarà ab cl temps la la Banda-orquesta «Joventut Filarmónica», pera que melodia gregoriana, que encara no's pot implantar se procedís ab seny en aquest assumpte, donant a totalment, per exigir abans els llibres chorals d'an- la mateixa totas las facultats pera prohibir, ordenar tichs pergamins algunes correccions. El Dijous y regular lo que cregui convenient en las iglesias Sant se cantà ab tota justesa y precisió el gradual, de la seva jurisdicció. Devem segurament als tre• y cada dia a las Maitines y Laudes, las antifonas y balls de la Comissió l'haver sentit motets polifónichs responsorís, lo mateix que'ls psalms, s'executaren en substitució de la música que tocava'ls altres en la forma conservada pels benedictins y adopta• anys a las Horas de Vetlla que en la Setmana de da com la més llegitima y artistica-relígiosa. Passió fan els gremis, corporacions y colegis. Entre Però ahont brillà'l cant fou en les composicions altres varen executarse Jesu dulcis y Duo Seraphim, polifònicas del clàssich repertori que, aprovat pel de Victoria, Verhum caro, de Roland de Lassus, y Capítol, presentà'l mestre de Capella Sr. Pont. Ja O admirabile commercium, de Palestrina. Devem tam• els diumenges de Quaresma se cantà la missa de bé a la Comissió l'haverse suprimit el fiscorn que Victoria Surge Propera, pessa de difícil y complica• acompanyava a las veus en las funcions de la Set• da execució, mentres ab cnsaigs diaris s'anavan mana Santa, supressió que era completament ne• preparant las composicions de Setmana Santa. El cessària. Però lo que més ha cridat la atenció es Tanlum ergo. Improperis y el Miserere d'en Pales• que tant prompte s'hagi pogut fer segons las últi- trina, el Ptieri, responsorís y Passió de Victoria, el inas disposicions de la Santa Seu la festa del Sant famós Miserere d'Allegri y altres composicions, in- Christ, que estavam acostumats a sentir ab gran re• terpretadas ab tota delicadesa, foren el complement bombori d'instruments y soroll. En la vigília de la de las solemnes funcions que en aquells dias se ce- lesta s'executaren unas Vespras a vuyt veus en dos lebran en la nostra grandiosa catedral. D'aqueixa chors, del mestre valencià Joan Baptista Comes, y'l manera la clàssica polifonia, alternant ab la melo• Regina cali, gregorià, armonisat a quatre veus per dia gregoriana, recullia l'esperit y enfervorisava Hauber. En el dia propri se cantà la Missa O quam l'enteniment contemplant els misteris divins de gloriosum est regnum, de Victoria, y al ofertori un la Redempció, mentres las veus, cantant admira• Adoramus, de Palestrina. La Comunitat executà la blement la lletra sagrada, ara fortas y vibrants, ara part que li corresponia en tols dos dias ab el cant dolsas y planyívolas, anavan perdentse harmonio• gregorià veritable, encara que estiga acordat no sament per las altas y llunyanas voltas de la gran cambiar res en aquest punt fins a la tornada d'un Basílica, quasi sempre plena de fidels. dels xantres, que es a Roma pera assistir al Congrés gregorià. —X. El senyor Bisbe, que no ha deixat d'assistir a cap acte de chor, s'ha d'haver alegrat de veure la gustosa obediència ab que tota la Diòcesis ha cor• Palma de Mallorca. — Una de las Diòcesis que respost a las disposicions pontificias y a las ordres tal volta han correspost ab més promptitut y fideli• que ha donadas pera ímplantarlas en las sevas tat a n'els desitjós y manaments del Papa referents iglesias. a la música religiosa es la de Mallorca. Abans de Nostra més coral enhorabona al llim. senyor sortir la sabia Instrucció de Pius X se procuraren ja Bisbe y Capítol, al Sr. Font, als Primatxers y Ca• els medis de reformar el cant gregorià y d'establir pella de la Catedral de Mallorca pel bon èxit musi- la polifonia clàssica a la Catedral, aprofitant las Ilis- càl obtingut en tant poch temps. Sia tot pera major sons del P. Eusebi Clop, de la Ordre de Fra Menors, glòria de Déu y alabansa del seu Santíssim Nom. y posant per mestre de Capella lo benemèrit reve• —M. R. rent D. Antoni Joseph Pont, Pbre. El senyor Bis• be, llm. Dr. Campins, que es tot un artista, y èl Tarrassa. — No haventse pogut celebrar per la Capítol de la Seu, dicididament resolgueren obrir festa de Sant Joseph, a causa d'una sobtada malal• a la Catedral una escola de cant gregorià baix la di• tia del mestre en Joan Llongueras, lo concert que recció del P. Clop, y formar una capella de música la Secció Choral de la Agrupació Regionalista de dirigida pel Sr. Pont, a qui encarregà també la Tarrassa tenia anunciat pera dit dia, se celebrà'l BUTLLETÍ DEL «OREFÓ CATALÀ» IO5

diumenge dia 24 d'Abril al Teatre Principal de dita que, descartant la composició de Wagner A la tomba ciutat. Se cantaren per primera vegada en dit con• de Weber, quasi tot foren primeras audicions: entre cert la cançó popular de Grècia, pera veus de noyas. ellas las de varis chors pera veus d'homes, de Bram- Un pelil aucell... armouisada per en Bourgault-üou- bach, Hegar, J Reiter, S. de Lange, Kirchl. Bold y Curti. L'èxit més gros en música vocal se l'ha en• coudray; 'la popular montanyesa de Vivarais Lous dut inqüestionablemeni la Secció de Madrigals de la esclós, armonisada per en Vincent d'índy; el Chor Unió «Ccecilia», de Copenhague. Aytal secció es d'àngels (del Fausl de Gocthe), de Schubert; el una part de la Unió fundada en 1851 per l'Enr. responsori de Palestrina Plange, plange quasi virgo, Rung, compositor danès, pera'l cultiu d'obras per- i el madrigal del segle XVI, Adeu, germà meu, de tanyents al temps de Palestrina. Ab lo transcurs del Hubcrtus Waelrant. temps s'ha anat dilatant el programa d'activiíat, y ja no són solament Oratoris de Bach y Handel los que s'han afegit al repertori, sinó obras modernas com las Bealiíuls d'en C. Franck y lo Slabal Maler de Dvoiak. Fed. Rung, fill del fundador, creà en 1887 la Secció de Madrigals, que consta d'unas 50 veus (la totalitat de la Unió arriba a duas centas), y perse• gueix ara els fins atribuhils abans al conjunt, però CORRESPONDENCIAS més amplificats, es a dir: cant de capella no sols an- tich, sinó modern y modernissim. Perxò, al costat de Palestrina, Anerio, Gastoldi. Leoni, Pizzoni, BERLÍN.— Encara's musiqueja de valent en Conversi, Hassler y tantas firmas de bon vieux temps, totas las salas. Mentres la temporada no fassi figuraràn en programa obras originals y arreglos de irresistible la estancia en ellas, lo que ja no tardarà Th. Laub, J. Fabricius, J P. E. Hartmann, Rung. en succehir, encara'ls aficionats berlinesos tindràn Lange-Müller, y's quedan, segons noticias, molts repetidas ocasions pera actuar d'oyents. En Nikisch més encara en repertori. Afegint an això que las procurà, fa poch, la darrera de sa sèrie, segons cos• veus danesas se distingeixen per llur puresa d'ento• tum anyal, dedicant un concert extraordinari a be• nació, suavitat, emisió segura y noblesa de to, espe• nefici de la caixa de pensions de la Filarmònica. La cialment las de dònas;que'l conjunt resulta esmeiat sala, més concorreguda que de costum; lo programa, fins en los menors detalls, extraordinàriament pre• interessant: Overtura de A/an/rerf, de Schumann; la cís y variadissim en gradacions; que'ls cantors inter• Cansò de Rruixas, de Max Schilling, y la simfonia pretan molt sovint de memòria, ab una precisió que de Tschaikowsky, ab las que l'orquesta's guanyà las fa deixar parada fins la batuta del director, qui la ovacions de sempre. La orquesta real, dirigida per deixa en vaga durant composicions enteras; que'l en Weingartner, donà son 8,« concert, ab un pro• programa fou variat y interessant, y que la manifes• grama d'obras conegudas, entre ellas la simfonia en tació artística portava sello de novetat exòtica; y su• fa major de Brahms. Es d'alabar lo procediment mant els factors enumerats se compendrà l'engres• adoptat pel Director de tocar seguidament els cament del públich, que ho volia fer repetir tot, y temps que forman la simfonia, ab lo que, al menys, va lograrho en gran part. Lo que emperò deixà im• se guanya mantenir l'interès del públich, evitant pressió més intensa es VAve morts Slella de Grieg, que decaygui ab las ovacions intercaladas de final cantada per las dònas d'una manera ultra ideal, su• en final de temps. La presentació d'en Sigfried perior a tota ponderació. Wagner com a director d'orquesta, en una audició popular de la Filarmònica, ha motivat las criticas Estrenos no n'han faltat. Tres compositors han més contradiciorias. De tots modos, el programa, organisat altres tants concerts pera donar a conèixer compost d'obras de pare y fill, sigué ben rebut y la obras propias: H. Zitcher, J. Merkel y S. Salomon. sala estigué forsa concorreguda. No val la pena d'especificarlas, perquè si algunas La «Singakademie» donà l'audició n.0 74 de la acusan treball apreciable, cap d'ellas es de trascen- Passió segons Saní Maleu, de Bach, la qual, en lo dencia pera que'ls cultivadors d'art de debò'ls hl referent a conjunt, res va deixar que desitjar, igual dediquin atenció especial. La mateixa sort correrà'l èxit obtingué la 5.' y penúltima vetllada, dedicada drama de concert d'A. Thierfelder-Rostock L'empe• al Oratori de Handel Judas Macabeu. que fou cantat rador Max y sos cassadors, lo qual bastarà deixar irreprotxablement. La Associació coral de Stern ha mencionat. tancat las sevas tascas, per la present temporada, ab Lo Quartet Joachim tancà'l cicle d'hivern ab un la Missa solemnis de Beethoven, que es tradicional Concert en que, ademés del Quintet de Schubert en ja de molt temps que sia executada quan menys una do y'l Quartet de Beethoven op. 18 (fa maj.j, s'hi vegada a l'any per l'esmentat conjunt: d'aquí la segu• estrenava altre Quartet de Stanford; y també aquest retat convincent ab que la interpretan y a la que darrer, per las mateixas rahons, correrà la sort dels han fet bon costat l'organista y la Filarmònica en estrenos mencionats abans. La nota més interessant aqueixa ocasió. El chor « Berliner Liedenafel» de musica di camera l'ha constituhida'l Quartet Ha- se feu sentir en la Filarmònica ab un programa en yof, de Paris, que pot equipararse als millors cori-

cable. Se disiingi a la vegada com a compositor, ció oficial, que sortirà del Vaticà y qualsevulga im• cantani, acior y director d'orquesta. Segons Fétis, pressor podrà a compte propi estamparia. Lo Reve- escrigué quaranta tres òperas: disset d'espanyolas, rendíssim Pare Polhier me digué que sortiria l'any dinou d'italíanas y set de francesas. contamse entre present. las primeras El poeta calculisla, representada a París Ademés, com en la actualitat no pot sospendres l'any 1809, Q118 conté una cèlebre melodia «Yo que el cant en las funcions d'Iglesia, de quins llibres nos soy contrabandista», que aviat se feu popular y que servirem? Es la pregunta que's feu al Congrés, y lo més tard la Malibran devia cantar en la llissó de cant pare de Sancti, ab aplauso general, proposà y tothom d'El Barber de Sevilla. Las sevas facultats vocals no convingué, en que sí de moment no's pot tenir lo devian ésser escassas desde'I moment que en Rossini més perfecte, que cada hu usi lo que més s'hi acosti; escrigué expressament pera ell la part de Conde d'Al- y com la S. C. de R. ha dit que las melodias grego• maviva del Barber. L'any 1824 en Garcia va car.tar rianas havian sigut felísment restauradas, deviam al King's Theater d'aquesta capital y l'any següent acceptar y usar de moment aquestas, que no són se'n va anar a Amèrica. De Ponte, l'autor del llibret altras que las edicions dels Benedictins. de D011 Giovanni, que alashoras se trobava a New- Ab lo Congrés no s'acabaren las festas: aquestas York, parla en sas Memorias de l'arribada d'en Gar• continuaren com estavan anunciadas, cantantse sem- cía y de la seva liila Mme. Malibran a dita ciutat pre'l cant gregorià. Lo pontifical dels benedictins en com d'un aconteixement que va produir gran sensa. la Basílica de Sant Pau y lo pontifical en las Caia- ció, y se desfà en elogis de las representacions del CLinbas de Santa Domitila. que va celebrar l'Emi- Don Giovanni y del Barber. En aquesta lournie, lo nentíssím Cardenal Ram polla, foren dels números mateix que en altras, acompanyà a son pare y a sa més notables, però sobrepujant en grandesa la missa germana, prenenthí part activa, en Manuel Garcia pontifical que'l dia 11 celebrà en Sant Pere, Pius X. júnior, l'actual venerable nonagenari. Anem a ferne una breu descripció. En son temps l'anomenada d'en Garcia sènior Ab rigorosa puntualitat, a las 9 del mat! baixà la fou gran, però s'ha vist eclipsada per l'anomenada comitiva que acompanyava'l Sant Pare, y al entrar encara més gran de sos (ills. —W. aquest en l'Iglesia. las trompetas de plata'ns feren sentir l'himne de Longhi, y a continuació la capella ROMA.—£7 Reverent Pare Agustí Mas y Folch, Giulia cantà un Tu es Pelrus molt ben executat. del Oratori de Sant Felip Neri. que portà la repre• Pera no tornar a repetir, ja's pot entendre que tots sentació del ORFEÓ CATALÀ en las /estàs commemo- los cants que citi són polifònichs, excepte'l cant gre• rativas del centenari de Sant Gregori el Magne cete- gorià. bradas darrerament a Roma, ens endressa la següent Aquest ha sigut executat per un chor de mil dos- correspondència, que publiquem /'oyosos, lolfentlipre- cents deu alumnes dels col·legis que las nacions sentalla de nostre sincer agrahiment per sa col·labo• tenen aquí a Roma, y dech dir que m'ha deixat sor• ració. près l'admirable justesa y afinació ab que ha cantat un chor ensajat per parts y per diferents mestres, y, Molta més volada de lo que's pensavan los senyors no obstant, no hi ha hagut, tant durant lo cant de del Comitè de las festas gregorianas ha pres lo Con• Tercia com durant la Missa, la més petita deficièn• grés, puig han sigut inscrits en ell uns 600 indivi- cia. Segons tinch entès, los ensaigs no'ls han pas fet duus. Varias eran las seccions en que's dividí, y com anar escassos. Lo ritme, com que portava la direc• que'l fi del meu viatge a Roma era l'estudi de las ció Dom Polhier, es inútil dir que era com fan los qüestions referents al cant gregorià, la meva tasca Benedictins de Solesmes, y lo director del chor, que ha sigut assistir a las sessions en que d'això s'ha ha estat lo professor Km. Rella, de la Capella Sixti- tractat. na. ho ha interpretat fidelment. Feu molt bon efecte Se veu pels treballs presentats y pels llegits, que la Sequenlia. que cantaren després del Gradual y es s'estudia molt respecte del assumpto. Molt gran pròpia de Sant Gregori. En una paraula, no he sabut es l'entusiasme ab que's treballa pera desxifrar cò- trobar en tot lo conjunt cap defecte. dichs y portar nova llum en lo ram de las melodias Lo Sant Pare cantà també ab gran afinació las tradicionals. Es cert que encara no s'ha dit pas l'úl• propias melodias de la Missa, y'ns feu sentir la en• tima paraula, mes no crech que's trobin modilica- tonació del Glòria, no tal com està en lo Missal Ro• cions sustancials. mà, sinó segons la edició Benedictina. Duas cosas han sigut molt pràcticas en aquest Pera no estalviar res y contribuir al major esplen• Congrés Una, las llissons de cant gregorià que han dor de la festa, la Capella Sixtina, ab la justa fama rebut los congressistas en hora distinta de las ses• que té adquirida, cantà'ls motels Exullate junti, de sions, y l'altra, la declaració que per ordre de SS. Viadana. Filice Jerusalem, de Gabrieli, Beatus vir, de Pius X feu l'Hm. senyor Foucault, president hono• Palestrina, y Oremus pro pontifice nostra Pio, de rari de la secció de cant gregorià, referent a la edició Perosi. quedeu usarse pera cantar las melodias gregorianas. Acompanyis tot lo dit ab la riquesa de ceremonias Edició oficial actualment no hí es, mes SS. ha no• adjuntas y celebradas dintre la nau de Sant Pere, y menat una Comissió pera que[fassi la esmentada edi• podrà formarse idea de lo que ha estat aquesta típica BUTLLETÍ DEL CORFEÓ CATALÀ> 109 festa ab que s'ha volgut honrar la meTioria del reco- hida ab forsa fidelitat per l'actual president de la pilador. y en part autor de las melodias que portan «Associació Wagneriana», senyor Pena. L'aplica• son nom, Sant Gregori I lo üran. ció del text català a la música es tan justa que Dir més, seria ab diferentas paraulas repetir las potser fins seu ressenti un xich lo bon estil literari; mateixas ideas, puig crech n'hi ha prou ab lo insi• més en aquesta mena de treballs la perfecció abso• nuat pera tindré una petita noticia de lo que s'ha fet luta es de ben dilicil realisació, y per lo mateix no «qui a Roma pera commemorar lo 13.= centenari de hem de fer sinó alabar las bonàs qualitats que s'hi la mort del gran Pare Gregori I. trobin. Tothom s'endurà un etern recoit, no sols de la missa papal, sinó també dels demés actes, y en par• Las indicacions dels temas musicals que acom- ticular del Congrés, per l'impuls y encertada direccMi panyan lo text, excelenta costum implantada ja en que li donà'l Comitè organisador. — AGUSTI MAS Y anteriors traduccions, ajudan molt a la comprensió FOLCH, PBRE. de la obra y resultan de bastanta utilitat pcra'ls aficionats estudiosos.

PUBLICACIONS REBUDAS NOTAS B1BLIOGRAFICAS Hasikalisches Wochenblatt (Setmanari musical), BOYADJIAK. —Chants popnlaires armeniens.—E. De- Leipzig. mels, Taiis. N.0 14-15, 31 Mars 1904 G. Langenbeck: Equacions d'acorls (cominuació) — Es un recull de deu melodias populars exquisi- M Arend: Goitfried Webtr y-la ciència musical retros• das que revelan una nacionalitat musical. Ei per• pectiva. Núm. 16 fum ubriagador de la melodia oriental s'hi sent ab Sobre percepció de drets d'execució d'obras musicals. una simplicitat y ingenuitat extraordinària; moda• — Ed. Branser: Conírifcució al estudi dels motius musi• cals.—tA. Arend; Ooll/r. Weber y la ciència musical litats de la Iglcsia Armeniana y ritmes singulars retrospectius. los caracterisan. Num. 17. Prof. Dr. L. Bramigam: Paul Scheinpjlug ( estudi Aquestas melodias portan adjunt un acompa• de la personalitat del compositor y retrat del mateix). — W. Münnich: Lo cego com a músich. nyament de piano d'A. Serieyx, fet ab gran dis• Cada número comé, ademes, las habituals)- nutri- creció y bon gust, respectant las modalitats y rit• díssimas seccions: Dietari musical de la setmana.— Correspondència. — Informació. — Noticias breus de mes de la cansó. El text original va acompanyat concerts. — Musica relligiosa. — Programa?. — Prime- d'una adaptació francesa, y l'obra es presentada al ras audicions y estrenos d'obras al Concerl y a l'Iglesia. — Artislas contractats — Miscelania.— Bibliografia.— públic europeu pel notable orientalista P. Aubry Críticas bibliogràficas. en un prólech interessant y que vessa simpatia pel desgraciat poble armeni y per sos inspiradissims Signale für die Musikalische Welt (Senyal pera'l món musical). cants. Núm. 27 28, 13 Abril 1904. V. Lederer: Armida, òpera en 4 acies d'A. Dvorík. Lluisa, drama musical en 4 actes y 5 quadros, — G. Zamazeuilh: La 3.' sinfonia en si bemol fop. 5?) de V. tflndy. — Dr. VV. Riemann: Max Hegerensas últimas llibre y música de Gustau Charpentier. Traduc• obras pera orga. — Major y menor (Informació). — Ope• ra. — Concert. — Novetats. ció, aplicada a la música, de Joaquim Pena, acompanyada dc la exposició dels temas musi• Zeltschrift der internationalen Musikgeselischaft cals.— Fidel Giró, impressor.-—Barcelona, 1904. (Revista de la Associació internacional de mú• Tot esperant lo dia en que la Junta del Gran sica). Teatre del Liceu imposi en un total la llengua de Any V, fascicle 7, Abril de 1904. G. Adler: Nou arreglo de l'tEuryanthe».—Fr. Nieclcs: la terra pera las obras que allí's cantin, — com Composicions pera piano 04 mant.— Evg. Istel: Sobre queda establert en els principals centres de cultura la òpera de Pjitxr.er *La rosa del jardí d'amor*.—A. Heuss: La òpera y 'Is enciclopedistas Jrancesos en lo segle musical,— aplaudim sens reservas las traduccions XVIII. de Hirschberg. — Informació musical. — Confe- rencias musicals. — Crítica bibliogràfica. — Revista de he- que's vagin fent dc tota obra que ho mereixi, puig vistas (menció de 2 13 articles sobre música). —Noticias aixis s'aplana'l cami pera arribar més prompte a la de la Associació. implantació de la reforma dita. Le Courrier Musical (Paris). Avuy li ha tocat el torn a la producció d'en Núm. 7, «."Abril 1904 Charpentier que acaba d'estrenarse al Liceu, tradu- L'aux-fortes d'après l'orchestre. C. Mauclair. —Carac/e- REVISTA MUSICAL CATALANA

risliques de la Musique sacrée d après l'Instruction Ponli Núm. i5, 10 Abril 1904. ficale. A. Sérieyx.—te» Premiirti: La Fiile de Roland. Werther, troisiéme parlie. A. Boutarel.—Berlio^iana. V. Debay. J. Tiersot. Núm. 8. i5 Abril 1904 Núm. 16. 17 Abril 1904. Le premier journal musicalfrançais. F. Hcllodin.— Werther. Epilogue. A. Boutarel.—fltr/iojí.ina. Julien L'Ecole Flamande (suite). K. de Alenil. Tiersot.—/'e/i(fs nules sans portée:Problemesd'histoireet d'eslhétique musicales. R. Bouyer. Núm. 17. 24 Abril 1904. Le Guide Musical ( Bruxellcs). La musique et le Ihéàtre aux Salons du Grand Palais Núm. 14, 3 Abril 1904 (primer article,!. C. L. Senne. Le Geigenwerk au musée du Conservaloire de fíruxe- lles. E Cjoison.—L'école française de musique conlempo- Santa Cecilia (Turin). raine. Soles prises à une con/értnce faile par M. Laloy. M. Hében. — La queslion des droils ttauleur. Núm. 10. Abril 1904. Núm. iS. 10 Abril 1904 - / Vescoviela Musica Sacra. La Musica Sacra in Roma Le Geigenwerk au musée du Conservaloire de Bruxelles nella prima metà del secolo XIX. G Tcbaldini. — l'enía- (suite) E Closon.—/"remifrí reprísenlation de la Tosca mo al falli. E. Botigliero. de Fuccini, au Thtílre royal de la Monnaie. N. L. Niim. 16, 17 Abril 1904 Revue de Chant Gregorien (Grcnoble). Lt Gtigenwerk au musée du Conservaloire de Bruxe- lles (suiíe). E- C\oson.—Oer Kubold de SI. Siegfried Wag- Núm. 8, Mars 1944. ner, au Sladlhealer de Cotogne. M. K. —La queslion des Bre/de SS. Pie X à Dom Pothier. L'ctuvre de Dom droils ifauleur en .Mlemagne. K. S. Pothier et le Brefde Pie X. A. G.—Aprobalion de l'édilion Núm. 17, 34 Abril 1904 bénédiclinc. Saml-Grégoire et les origines du chant de Le Geigemrerk au musée du Conservaloire de Bruxe- l'Eglise. A. Grospellier.— Vued'ensemfr/e. Grégorianus. lles (suite). E. Closson.— Le l'ils de I Eloile, drame musi• — Les féles grégoriennes à Rome. cal en cinq actes, de M. C. Erlanger, première représenla- tion à l'Académie nalionale de Musique. H. Imbert.

La Tribune de Saint-Gervai» ( Paris). Núm. 3, Mars 1904 tíre/de SS. Pie X à Mgr. l'Evéque de Langres.—Lo chanls de la mesie (suite). Abbí Dupoux.—Saín/·G'·^goire le Grand/ul-il musicien? A. üastoné.—/.« *soli* dans la lilurgie. Notator.—A Roma. G. Romain.— Nouvelles de la musique d'Eglise à Paris. i. de Muris. ORFEÓ CATALÀ

La Nuova Musica (Fircnze). SECCIÓ OFICIAL Núm. 98. Febrer 1904 La noia giusla. Nino Abaté.—Corriere. A. R. Naldo. Concurs de Capsaleras artísticas pera Cartells «OWío» del Maeslro fi. fírogi. G. Zara e E. D. V.—Nel solemnecenlenario di San GregorioMagno, G. Sencs.—Un omaggio a Cario Gounod. P. Bertini.— Le origini del FALLO Melodramma. A. Ferrerio.— Miserie del palcoscenico. Reunit en pic'l Jurat Calificador y examinats C. Schini. Núm. 99. Mars 1904 els projectes de capsalcra pera cartells del ORFEÓ Filologia musicale. G. Sents.—Corriere. A. R. Naldo. CATALA, ha acordat per unanimitat declarar desert — Le origini del Melodramma. A. Ferrerio. el Concurs, puix si bé entre'ls projectes concorrents La Cronaca Musicale (Pesaro). reconeix a n'alguns condicions y assumpte ben re• Núm. 12, any Vil, 1904. marcables, no n'ha trobat cap, a judici seu, que s'im• Le Commemora^ione Rossiniana. posés pels seus mèrits com digne de premi. Núm. 1, any VIII, 1904. / concerti al Liceo Rossini. Bronislaw Hubermann. Ab tot, creu de justícia, pera encoratjament dels DArdego. seus autors, mencionar honorlficament els projectes Musica e Musicísti (Milan). següents: La Pasqua nella poesia e nella musica. M. e M. N.° 33. Lema: Aucelh. — N." 15. L. Calnluiiya, Rassegna Gregoriana (Roma). A San Gregorio Magno. Epigrafe. A. Galli. —5an Mailona y Proveusa.—N." 51. L. Cançons.—N." 65. Gregorià Magno scrillore morale. T.—L'CEuvre de So- L. CdHfi) de la terra.—N." 75. L. Oh quin bon eco. lesmes dans la Restauralion du Chant Gregorien. Dom. P. Cagin. — Commenl les mélodies grégoriennes ont — N.* 10. L. CflMi^S. —N.° 55. L. Capsalera. ü'en. été retruuvées. D. Lucicn David. L'Ecole gregorienne de tre'ls quals n'hi ha que probablement haurian ob• Soletmes. Sa mélhode crilique. Dom. A. Mocquereau.— Dir Dtatonisierung des gregorianischen.—Ge^anges durich tingut las distincions ofertas en la convocatòria si das Liniensy stem. Dr. P. Wagner. — Intimale connection s'haguessin projectat subjectantse totalment a las belu-en Gregorian Chant and Irish Músic. W. H. Grattan Flood. M. R. de A. bases anunciadas. Barcelona 22 d'Abril de 1904. — El Jurat Califi• L'Echo des Orpheons (Paris). cador, JOSF.PII MASRIKKA, del «Circol Artistich». — Núms. 7 y 8, 10 y 25 Abril 1904. Noticias del moviment orfeònich. JOAN LLIMONA, del «Circol Artistich de Sant Lluch». — LLUIS GRANF.R, de la «Associació Literària y Ar• Le Ménestrel (Paris). tística».— RAYMOND CASELLAS, critich d'Art.—JOA• Núm. 14. 3 Abril 1904. QUIM CABOT. president del ORFEÓ CATALÀ. Werther, troisiéme parlie. A. Boutarel.—Berlio^iana. 1. Ticrsot. — Le violon, lesfemmes et le Conservaloire. A. Pougin. BUTLI.l-.Ti ÍJÉt «ORFEÓ CATALÀ»

La Junta Directiva del OnFtó CAÏAI.A, dc con• ne cantaré deu mil. — 32. Duas cansons populars. Clior formitat ab la proposta del jurat Giliíicador, publi• injxte. Lema: Ci·isons de la terra. — 33. Cansó |oveiii- vola. Clior mixte a vuit veus. Lema: Canso de mar.— ca'l fallo pera que arribi a coneixement dels inte• 34. Salutació. Chor d'homes. Lema: Ginimiior. — 35. ressats. Insurrexerunt. Clior mixle. Lema: Af/j e//ntor. — 36. Tots els projectes concorrcnls queJan exposats O cor voluptas. Chor mixle. Lema: Adoro te Jesu. al públích en las salas del ORFEÍI (plassa dc Sant N." 37. Sardana pera cobla. Lema: Los fadrins de Osó. també la ftmtejendedebb —38. Sardana pera cobla. Just, 4, principal), de las duas a las sis de la tat de, Lema: C/l de l'ICmpordà moll la sabem ballà. — 39 O fins al dia 50 d'Abril. salularis hòstia. Chor mixte. Lema: Corpus Christi.— Passat aquest dia, y niitjausnnt cl rebut corres• 40. Benedictua. Clior d'homes. Lema: t'ides.— 41. Cant ponent, podràn rctirarse'ls projectes. deis joves. Chor d'homes. Lema : Cantem sempu. — 42. Sardana pera chor d'homes. Lema: Perquè de mi l'a- llunyas? — 43. Tu es Potrus. Chor mixte. Lema: In re- Nou concurs missionem peccatorum coM./i/«or. — 44. Cant del poble català. Clior mixle. Lema: Sursum corda, catalans.— En virtut del precedent fallo, l'Oitrcó CATAI A 45. Tribulaliones cordis meis. Chor mixle. Lema: convoca novament Concurs de Capsaleras pera or• Víscí Pius X. Dominus comenti eum. — jfi. .Motel a nament dels seus cartells anunciadors, ab las Jesús, nostre amor. Chor mixte. Lema: Subilum omne mateixas condicions que las consigiiidas en el Cartell difugil. — 47. Tanium ergo. Chor mixte. Lema' Adore- de 1; de Febrer y ab el mateix Jurat calificador del mus in (rlrrnum Sanclissimum Sacramenlum. — 48. Co• lecció dc melodias. Lema: /;s mon rfesi^ eslrinyel en concurs passat. mns brassos ) que fermada en ells mos cants inspiris.— Recorda, 110 obstant, qtie'ls premis oferís són de 49. AveMaiia. Clior d'homes. Lema: Aii«e/i(S Dominu. 500 y dc 200 pessetas; que las mid.is dels projectes — 5o. Colecció de melodies originals. Lema: L'Oifeó no poden passar de 50 centimetres d'alsada per 90 Català per l'Art. — 51. Despertat. Catalunya. Chor d'ho. d'amplada, y que en ells deu (SgUtanH ben destacada mes. Lema : Volt ma sang? Te la donch Iota, e/c. — 52. La Pepa, El dia de Sani Joan. Cansons populars pera la llegenda « Orfeó Calulà — Burcelona t. chor mixle. Lema: L'na cansonela nòfa. — 53, Amor de Desitjant I'OKI-KÓ estrenar la Capsalera que Palria, Chor mixte. Lema: /;'/ bisbe els va beneir ab la resulti premiada pera la Festa dc la Música Catalana, mà dreta y esquerra. — 5+. Orfa! Chor mixle. Lema: el terme d'admissió finirà indefectiblement el dia Captant... Captant...— 55, l.a Canso de Sant Ramon cantada per una Russa. Chor mixte. Lema: Comentari 23 del mes de Maig. ' popular. — 56. Sub tuum pisesidium confugimus. Chor Barcelona 25 d'Abril de 1904.—FI president del mixle. Lema: Doneunos, cordolciisim, vostresamors(\'tr- ORFEÓ CATALÀ, J. CABOT.—FI secretari, ANTONI daguer). — 57, Els dos nius (Bi fcabiack). Chor mixte. DE SABATES. Lema: /•.'/ millor llenguatge cs la musica. — 58 Cant de la terra, Chor d'homes y lenor sol. Lema: Catalunya pera'Is catalans. — 5(j. Colecció de tres cansons catala• nas. Lema: Un bon patriòtic.—60, La Pubilleta del Mas Mimó. Sardana pera cobla. Lema: t's la sardana el batí tipic de l'Empordà.—61. El ball Empoi danès. Chor d'homes. Lema: Vísca.V bon nom de Catalunya! — 62. La plega de la oliva. Clior d'homes. Lema: Dt'u te doni bona sort. — 63. Idili. Sardana pera cobla. Lema: Amor. FfiSTA DH LA MÚSICA CATALANA — 64, La filla del marxant, l.a pastoreta. Cansons po• pulars pera chor mixle. Lema: Pro aris et focit. — bb. Mort d'infanl. Chor mixle (sense lema).—66. Lo jes- Composicions rebudas pera'l Concurs sami. Chor mixle y solos. Lema: Lo cim de la serra (Continuació) s'cnfarigolava (Verdaguer), — 67. Verbum caro. Chor mixle. Lema : Una composició religiosa serà més sagrada N." 20. La filadora. Sardana pera cobla. Lema: Fila }• litúrgica, etc. (Pius \) —61. Kxce sacerdos ntguils. que fitaràs.— ai. Ramillete melódico trilingüe. Colec- Chor d'homes. Lema:/« gratia cantantes in cordibus cio de melodias (sense lema) — 22. Colecció de melo• vestris Deo. — 69. Peccantem me quotidie. Chor mixle. dias. Lema: Tal faràs, tal trobaràs—23. Dsalularis. Lema: L'I per oblecla menta aurium infermior, etc— 70. Chor mixle. Lema: l-'inis coronat opus. — 24. Tantum Las duas germanas. Chor d'homes. Lema: Catalunya y ergo. Chor mixte. Lema: Laus l)eo. — Í5. Colecció de Rosselló. - 71. Himne a Catalunya. Clior mixte Lema : melodias. Lema: l.ieder. — 26. Duas cansons populars, Glòria al.Sen) or (Canigó). — 72. La Sarment. Chor armonisadas a sis veus. Lema :/-o/A-Zore caíii/ii. — 27 A mixte. Lema: Pruit de nestra terra. — 73. Christus fac- Santa Cecília V. y M. Himne. Clior mixt;. Lema: Pel tus est. Chor mixle. Lema: LÍJ musica sagrada té d'ésser cant gregorià.— 2S. En alta mar. Clior mixte a veus santa, e/c. (Motu proprio). — 74. La Pastoreta, Sardana solas (sense lema). —29. Loa Estudiants de Tolosa. pera chor mixle. Lema: t'n tant que la sardana's balli Lo pardal. Clior mixte. Lema: Lo núvol de tristesa que en nostras festas .. — 75. Paler noster. Chor d'homes. amortallà tant temps l'ànima mia, Í/C.— 30. Duas can• Lema: Ex ungue leonem. sons populars. Clior mixte. Lema: Las cansons calala- N,° 76 Sardana pera chor d'homes. Lema: En sa veu nas remouen las fibras del cor.— 31. 125 Cansons bonicoya trobava crits de ioya. — 77. Palria. Chor mix• populars catalanas. Lema: De cansons y de follias vos te. Lema: Labor rinc;/. — 78. Duas cansons populars REVISTA MUSICAL CATALANA

p«ra clior miiilc Lema: Sempre li burxa l'niella. — ; 9. Tres corrandes. Chor d'homes. Lema:/•-i's can/s popu• Pregaria dels pescadors. Clior miitc. Lema: Coslums lars són 1111a mina inigutable ahont s'hi troban Lis melo• de la terra. —ta. LT Pastorcla. La Dida gralla cridan a la fadrinalla.— El secretari de I'ORFEÓ :'.MALÍ, Antoni de Sabalés. 98. La Empordanesa, sardana pera cobla. Lema: Cor català. — 99 Melodias (sense lema). — 100. Tres melo• dias. Lema: Es un d- fer treballar pera la pàtria — 101. Tip ''L'Avenç , Ronda de l'Unircrsiíat, 20, Barcelona

Pi^pos ECHSTElfS LÜTHNER LOS MILLORS DEL MON

íeolian-pianola m els íBSlnimeDls més per(ecles pera tocar t'arnioDíum y piano sense coDeixemeDis musicals fi Gran assortit de MÚSICA a preu de cost R. RIBAS, Rambla dels Estudis, 11, BARCELONA