Antics Constructors De Gralles
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Antics constructors de gralles 1. Introducció Segurament no trobaríem gaires instruments de música que com la gralla tinguin una carrega ritual, simbblica i sentimental tan arrelada i ma- nifesta en una determinada comunitat. Durant molt de temps, el so estrident i característic es va mantenir produi't per velles gralles construides La gralla és un dels The gralla is one of molts anys abans i transmeses de pares a fills, de instruments the most emblematic mestres a deixebles, i la possessió de les quals era emblematics de la instruments of the bbviament condició sine quanon per formar part música tradicional Ca talan Traditional catalana. Els antics Music. Besides their del reduit gremi dels sonadors de la gralla. Tan- exemplars, a més del ethno-organologic mateix, els instruments que sonaven eren una seu interes interest, the old petita part, ja que molts dfells, si no s'havien per- etnoorganolbgic, examples are the constitueixen el material evidence of a dut, els guardaven generalment els descendents testimoni material musical process which del graller que l'havia tocat. Aquest instrument &un procés musical took place during the prenia aleshores un valor al marge del seu preu que, de la ml dels XIXth century in material -altrament difícil d'avaluar en no ha- grallers, some places of th e s'experimenta durant Catalunya Nova. ver-hi ni mercat ni especulació possible-, i es el segle XIX en algunes Starting with the fire vinculava no solament a la biografia i als lligams comarques de la marks stamped in familiars de l'antic sonador sinó també a la car- Catalunya Nova. A some instruments, we partir de les marques inquire into the rega festiva d'un univers que l'ús de l'instrument de foc que porten biography of their havia assenyalat i que ja era desaparegut o era alguns instruments makers, as well as a punt de fer-ho. L'estudiós que es dedica a seguir s'investiga la biografia into the changes they dels constructors, i made to the la pista dels antics grallers s'adona, ben aviat, que també les instrument and the el tracte que el propietari dóna a l'instrument- modificacions que van context which caused gralla antic és molt diferent al que es pot donar introduir a their morph ologic a un violí, un fiscorn o un piano i el sol fet d'en- l'instrument i el varia tions. context que en va senyar-10 constitueix un petit ritual que no és mai motivar la variació immediat ni precipitat i que requereix més d'un morfolbgica. viatge i, fins i tot, un cert galanteig per guanyar- se la confianca del propietari. Quin va ser el context i quins els homes que crearen aquests objectes preciosos, la magia dels quals ha arribat fins avui? Les fonts &informació de qui? disposem són les següents: a) Els instruments amb la seva diversa morfo- logia i, especialment, les marques de foc o em- blema del constructor, quan les porten. b) Els testimonis de tradició oral dels propietaris dels instruments i de vells grallers, o els seus fa- miliars, i de descendents dels constructors (en diem tradició oral perque gairebé no en queda cap testimoni coetani dels antics constructors). Detall d'una gralla seca c(Viño1asw. Museu d'Alcover (Alt Camp). Fotografia: Xavier Orriols crificant la dolcesa i la precisió de les medievals xeremies (tarotes, primes, tibles, tenorets, etc.) per satisfer, amb pocs músics, l'acompanyament d'exercicis cada cop més multitudinaris en espais oberts a la Catalunya Nova, l'existencia dels quals és intrínsecament lligada al so de la gralla: moi- xigangues, ball de valencians o valencians (des- prés castells) i ball de gitanes, principalment. D'altra banda, la referencia escrita del nom de l'instrument no ens porta per ara i d'una manera clara més enlla del període apuntat. En tot cas, les marques de foc que els artesans van gravar en molts dels seus instruments ens han permes obrir una investigació i saber alguna cosa més de l'origen, l'evolució i la funcionalitat de les gra- lles. c) Les fonts de documentació escrita, siguin pu- 2. Els Carreras blicacions, diaris, padrons, rebuts, etc. Entre les gralles més primitives, que anome- nem seques, moltes tenen gravat al foc el segell La presencia de la marca de foc o segell del Carreras-Vilanova, acompanyat d'un lleó rampant constructor és un testimoni concloent de la pa- coronat. El fet de tenir un segell propi indica que ternitat de l'instrument, sobretot en un 2mbit en l'activitat de la construcció d'instruments era que cal excloure les falsificacions. Tot i amb aixb consolidada, i, fins i tot, amb una certa voluntat hi ha una gran quantitat d'instruments sense de transcendir. Qui seria aquest Carreras que al- marca, la factura dels quals no dóna cap mena menys a la primera meitat del segle XIX construi'a de dubte sobre la identitat del constructor. Aquest gralles a Vilanova i la Geltrú? sistema d'identificació és corrent en altres camps El dia 6 de setembre de 1776, Joan Carreras, instrumentals, especialment el dels luthiers, en d'ofici sabater, i Madrona Fort tenen un fill que que l'especialista no es refia en absolut de la bategen a l'arxiprestal de Sant Antoni amb el marca o etiqueta i pren només com a referent la nom de Magí.' Magi Carreras i Fort ser2 l'inicia- morfologia de l'instrument. Hi ha, finalment, al- dor d'una dinastia de torners que actuar2 a Vi- gunes gralles que a més de no portar marca, la lanova al llarg del segle XIX. seva morfologia ens fa pensar en algun cons- Al principi del vuit-cents també trobem un Bal- tructor desconegut. diri Carreras, natural de Sant Boi de Llobregat, as difícil saber, ara per ara, quan va comencar fent de torner cadiraire a Vilanova. En aquest tre- la disposició constructora de l'instrument que ball el desestimem perquk no ens consta que fos anomenem gralla seca, és a dir, un instrument de constructor d'in~truments.~ vent relativament curt (34 cm), perb de par&- Tot fa pensar que Magi Carreras i Fort fou el metres sobredimensionats -cbnic interior molt ample i pronunciat, forats grossos, tudell o bro- quet voluminós i inxa o canya també molt 1. Arxiu Parroquial de Sant Antoni (APSA). grossa-. Tot plegat fa pensar en un instrument 2. Malgrat que hi ha hagut a Catalunya cadiraires que relativament modern (no anterior a la darreria han estat grans constructors d'instruments de vent, per exemple Josep Soldevila (Catroi) de Figueres (?-1936). El del segle XVIII) que adopta una disposició mor- gran tenora Ricard Viladesau sempre deia, referint-se a folbgica destinada a donar molt volum de so sa- Catroi: ((La meva tenora, la va fer un cadiraire)). primer constructor de les gralles Carreras, ja que, 9 abril 1842 si bé no sabem la data de la seva mort,3 sabem Pel treball de compondra 10 orga de St. Antoni 3 que va morir vell, ates que el 18 de gener de 1843 begadas apadrina encara un nét seu a l'edat de seixanta- Magi Carreras set anys.4Magi Carreras i Fort es casa amb Teresa Raventós el dia 13 de gener de 17995 i d'aquest Excepcionalment hi ha una gralla amb l'em- matrimoni en naixeran nou fills, set nois i dues blema Carreras que porta la data gravada en una noies, entre el 1800 i el 1820. El fill gran, Magi argolla de plata, juntament i presumiblement Carreras i Raventós (nascut el 23 de marc de amb el nom del graller. La llegenda és Joan Ferre- 1800),6 continuara la professió del pare, fet que rons 1848.8 Pot ser que l'ornamentació amb ar- juntament amb la coincidkncia patronímica farh golles de plata fos posterior a la construcció de dificil saber qui dels dos era el constructor d'ins- la gralla, fet corrent i comprovat, ja que de ve- truments. gades la marca del constructor és tapada per ar- No obstant aixb, tant els testimonis cronolbgics golles de metall, acció que indica que és un tre- corn l'estudi formal de les gralles amb segell Car- ball posterior i fet per un altre arte~h.~En tot cas, reras, fan pensar que tots no van ser fets per la la data no és anterior a la construcció de la gralla. mateixa persona, per la qual cosa cal donar pa- Cal considerar també els testimonis orals que, tent de luthier tant al pare com al fill.' malgrat ser imprecisos en la cronologia, són va- Com podem afirmar, perb, que Magi Carreras luosos per la informació que aporten. 6s el cas (pare o fill) fos constructor &instruments musi- del senyor Jaume Jelonch (nascut el 1899) de Cal cals si les gralles només porten a l'emblema la Jaiet de Castellvell (Baix Camp), propietari d'una marca Carreras-Vilanova juntament amb el lleó gralla Carreras que era del seu avi graller (del ma- rampant? teix nom), al qual recordava assajant al mas en Sortosament, tenim consthncia que Magi Car- la seva infantesa. Entre altres ankcdotes, li havia reras va fer altres treballs musicals d'una certa sentit explicar que la gralla l'havia anada a com- importhncia, tant de luthier com d'organeria, fet prar de jove a Vilanova i la Geltrú a peu!lOAquest que, segurament, tindria una importhncia pos- graller hauria fet la proesa (altrament habitual a terior. Així, a 1'Arxiu Parroquial de Santa Maria l'kpoca), cap a mitjan del segle xrx, ja que l'home de la Geltrú hi ha un rebut als lligalls de 1'0bra va morir vers el 1910 a i'edat de vuitanta' anys.