ENRIQUE MORENTE: in MEMORIAM REQUIEM ENRIQUE MORENTE: in MEMORIAM REQUIEM Live in Barcelona · Taller De Músics 1979 - 2019

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

ENRIQUE MORENTE: in MEMORIAM REQUIEM ENRIQUE MORENTE: in MEMORIAM REQUIEM Live in Barcelona · Taller De Músics 1979 - 2019 ENRIQUE MORENTE: IN MEMORIAM REQUIEM ENRIQUE MORENTE: IN MEMORIAM REQUIEM Live in Barcelona · Taller de Músics 1979 - 2019 Joan Albert Amargós, conductor Joan Díaz, composer Manuel Forcano, text curator 1. Introitus: En pie 2. Kyrie Eleison: Pietat 3. Graduale: Coplas de la amistad 4. Tracto: Los sueños malos 5. Sequentia - Dies Irae: Tristes guerras 6. Offertorium:Fuera del mundo 7. Sanctus: Canción 8 8. Agnus Dei: Despedida ENRIQUE MORENTE: IN MEMORIAM SEED VII (...) Muerto - ¿qué es eso? ¿qué significamuerto ? Decídmelo vosotros, sabios, decidme su sentido. Él está mudo. Todos guardan silencio, nadie puede decirme en esta tierra dónde mi corazón ha de encontrarle. NOVALIS, 1799 -1800 · De Canciones espirituales (Translation by Alejandro Martín Navarro). Enrique Morente at the International Carmen Amaya Seminar, held in Begur in July 1989 and organised by the Taller de Músics. 4 5 ENRIQUE MORENTE: IN MEMORIAM SEED 1. Introitus 2. Kyrie Eleison En pie Pietat Mario Benedetti Manuel Forcano Sigo en pie Kyrie Eleison por latido perquè caiem en el desig por costumbre de cada cosa i moltes més. por no abrir la ventana decisiva y mirar de una vez a la insolente Christe Eleison muerte, perquè fins el que fa de guia esa mansa pot fer marrada del camí. dueña de la espera. Poems Kyrie Eleison [...] perquè no sempre el terrissaire coneix el fang que fa servir. Seguir en pie Poemes quiere decir coraje o no tener donde caerse Poemas muerto. 6 7 ENRIQUE MORENTE: IN MEMORIAM SEED 3. Graduale 4. Tracto 6. Offertorium Coplas de la amistad Los sueños malos Fuera del mundo Lluís Cabrera Antonio Machado Jorge Guillén Si no confías en mí Está la plaza sombría; [...] ¿a qué me voy a agarrar? muere el día. ¿Al borde de un precipicio Suenan lejos las campanas. Algún día me moriré -¿tal vez penosamente?- o al hedor de un muladar? De balcones y ventanas Me moriré, tranquilo, sosegado. se iluminan las vidrieras No me despertaré por la mañana, Te vi cuando planeabas con reflejos mortecinos, ni por la tarde. ¿Nunca? como el águila real, como huesos blanquecinos ¿Monstruo sin cuerpo yo? ¡ay!, a una altura tan alta y borrosas calaveras. Se cumpla el orden. que daba miedo mirar. En toda la tarde brilla una luz de pesadilla. No te entristezca el muerto solitario. Camino del alba Está el sol en el ocaso. En esa soledad no está, no existe. van sin rechistar Suena el eco de mi paso. Nadie en los cementerios. dos sombras parejas -¿Eres tú? Ya te esperaba... ¡Qué solas se quedan las tumbas! cruzando “mirás”. -No eras tú a quien yo buscaba. Refugio oscuro, noche callada, 7. Sanctus 8. Agnus Dei sombra que se alarga 5. Sequentia - Dies Irae Canción 8 Despedida hacia la nada. Tristes guerras Rafael Alberti Federico García Lorca Miguel Hernández Voy escondiendo fatigas [...] Si muero, la vida pasa veloz Tristes guerras dejad el balcón abierto. ¡y la muerte aquí en la esquina! si no es amor la empresa. Entré en el patio que un día Tristes, tristes. fuera una fuente con agua. El niño come naranjas. Antes del alba reímos, Tristes armas Aunque no estaba la fuente (Desde mi balcón lo veo). reímos hasta llorar: si no son las palabras. la fuente siempre sonaba. echaste mano de mí, Tristes, tristes. Y el agua que no corría El segador siega el trigo. me anunciaste tu penar. Tristes hombres volvió para darme agua. (Desde mi balcón lo siento). si no mueren de amores. Tristes, tristes. ¡Si muero, 8 dejad el balcón abierto! 9 ENRIQUE MORENTE: IN MEMORIAM SEED Joan Díaz, composer. 10 11 ENRIQUE MORENTE: IN MEMORIAM SEED ENRIQUE MORENTE, TRADITION AND THE AVANT-GARDE If Enrique Morente, that colossal figure, contemporary music, with rock, with Camarón recorded even before Morente a magnificent legacy which continues had not existed, we would have had Raï, twinning his cante jondo with North did so himself. to nourish those of us who had the to invent him. He was an absolutely African artists, with Cuban music, with good luck to be at his side. Morente is a essential cantaor/creator in the history the poetry of Lorca, Miguel Hernández He knew the tablaos, the flamenco clubs, paradigm of the MAESTRO writ large. of flamenco. Without him, it would be and San Juan de la Cruz, reworking the festivals and the theatres of the Always sharing, making a gift of his impossible to understand the current Leonard Cohen, providing a voice for whole world. He was a faultless singer immense wisdom for the pleasure of situation of jonda (deep, profound) the older style of playing by Manolo de as accompanist to flamenco dance, he those around him. music. His contribution to the genre is Huelva, Montoya and Sabicas, recording loved the guitar, he took risks with all immense, from new versions of some of with a Bulgarian Voices choir; endless kinds of instrumentation and ensemble He left us far too soon, silently. He the repertory’s classic songs to the most experiences typical of an artist who was combinations. Enrique was a total artist left us alone and with many projects avant-garde projects created throughout committed to his epoch and his art. In and a cantaor adept in different types of unrealised. Nevertheless, his children his career. His two recorded works from this way, he prepared the ground for his flamenco who cultivated all styles. are still here and a legion of artists follow 1977 are good examples. The double many followers. He had it in him, with in his footsteps, and between them they LP, Homenaje a D. Antonio Chacón his overwhelming personality, to leave His life was intense, both personally will keep his flame alight. As he used to (Homage to Don Antonio Chacón) his mark on the cantes antiguos (old and artistically. Half a century of say, it’s a miracle that we are alive. You’re was a demonstration of respect and style songs). He did not limit himself dedication, body and soul, to art. He so right, dear Maestro, but ever since you admiration for the legendary cantaor to reproducing them, but went further, was always searching, full of curiosity, left we’re little orphans. from Jerez, who was not, at the time, taking giant steps that would encourage everything interested him, he could appreciated as he is now, largely thanks new generations to transgress the strike up relationships with everybody to this work by Enrique with Pepe classical canons in order to launch and wanted to learn from everything. Faustino Núñez Habichuela. In the same year, one of the flamenco singing into the twenty-first Enriquecerse was his way, (a play Musicologist. most revolutionary flamenco albums century. on words, meaning both to become came out: Despegando (Taking off). Enrique and to enrich -1). And on these Both registers offer a good handful of He was also one of the few artists of the enriched foundations, this Enrique- exemplary pieces of Morente’s art. second half of the twentieth century to cimiento (another play on words -2), create new cantes to add to the corpus of as José Manuel Gamboa said, he built He knew as no-one else how to merge flamenco styles, for example hisAlegrías English his purely flamenco talent with de Enrique or the fandango natural that English 12 1 and 2: Translator’s note 13 ENRIQUE MORENTE: IN MEMORIAM SEED “I met Enrique Morente in 1970, in as Juan Manuel Caro; and, as Cabrera Madrid. I made the journey, specifically, recalls, they also received “the invaluable to ask him if we could give his name to help of a revolutionary priest who the Peña flamenca (flamenco club) in helped facilitate their activity”. During the Verdum neighbourhood of the Nou these years, the Peña organised tours by Barris district. I had discovered him Enrique Morente, with, among others, while listening to the radio programme of Manolo Sanlúcar, Manolo Cano and the legendary Ricardo Romero on Radio Manzanita, to the urban centres that, Juventud of Sant Feliu de Llobregat: today, make up the metropolitan area of Tocadiscos flamenco, it was called. He Barcelona. It would be the beginning of a was a revelation, he was different. One relationship that was not only personal, day I asked for a day’s holiday from the extending to just a few days before the dressmaking workshop where I was death of the brilliant cantaor, but also employed and turned up at the radio involved a love for a land, Catalonia, and station; through the record company a city, Barcelona, which the musician they helped me get in touch with him. visited regularly until the end of his life. In a way, that’s where everything began.” Morente’s relationship with Catalonia These are the words of Lluís Cabrera, was close and intense. A few days guiding spirit of that group of friends before he died, we heard him sing at who formed the first modest but the inauguration of the flamenco cycle “There are enthusiastic peña dedicated to the organised by Mayte Martín at the name of Morente; people who acted in refurbished Molino theatre on Avenida a slightly amateur way but who were Paralelo; a cycle to which she gave the no teachers, honest and, with Cabrera at their head, ingenious name Poco ruido y mucho became the seed of what, since 1979, has duende (Little noise and lots of duende -1). been known as the Taller de Músics (the Morente had met Martín when she was a only disciples” Musicians’ workshop). The activities young girl, at the Peña de Nou Barris; he of the Peña flamenca were clandestine was impressed by her rigorousness and until 1978.
Recommended publications
  • Compota De Cobla Dossier Didàctic Índex
    Compota de Cobla Dossier didàctic Índex 2 Presentació 3 Fitxa artística 4 Objectius i suggeriments didàctics 5,6 Material específic pel treball del concert 7,8 Breus apunts sobre la història de la cobla 9 a 15 Instrumentació 16,17 Discografía 18 Bibliografia i enllaços a Internet 1 Presentació La cobla és una de les formacions instrumentals més representatives de la música tradicional i popular catalana. D´entre els instruments que la configuren trobem instruments tant antics com el flabiol i tant peculiars com el tible o la tenora. El concert que us oferim vol ser una aproximació a aquesta agrupació instrumental. Presentar els diferents instruments, la seva constitució i possibilitats sonores i parlar de la història de la música popular catalana són alguns dels propòsits d´aquest espectacle. El conte “Compota de cobla” ens donarà la possibilitat d´escoltar els instruments per separat i gaudir del so de la cobla. A més a més, comptem amb una de les cobles de més prestigi del nostre país que seran els encar- regats de fer-nos passar una bona estona de concert: la Cobla Sant Jordi- Ciutat de Barcelona. Així doncs, esperem que el present dossier sigui d´interès. Us recomanem que el fullegeu amb temps i cura. 2 Fitxa artística COBLA SANT JORDI-CIUTAT DE BARCELONA Guió, coordinació i direcció artística: La Botzina Enric Ortí: tenora Josep Antoni Sánchez: tenora Presentador: Toni Cuesta Conte: Joana Moreno i Toni Cuesta Música del conte: Jordi Badia Producció: Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i La Botzina WWW.coblasantjordi.cat 3 Objectius En el disseny de la present proposta de concert vàrem creure necessari assolir els següents objectius didàc tics: - Oferir música en directe a través d´una formació instrumental de mitjà format ( 11 músics) - Procurar que els oients s´ho passin bé gaudint d´un concert d´aquestes carecterístiques - Iniciar en el coneixement dels diferents instruments que formen part d´una cobla, escoltar el seu so i conèixer les característiques més destacables.
    [Show full text]
  • ANÀLISI MUSICAL 1 1R C-D Batxillerat SETEMBRE 2018 ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ PER a LA CONVOCATÒRIA DE SETEMBRE 2018
    IES DOMÈNECH I MONTANER CANET DE MAR ANÀLISI MUSICAL 1 1r C-D Batxillerat SETEMBRE 2018 ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ PER A LA CONVOCATÒRIA DE SETEMBRE 2018 DOSSIER DE TEMES A ESTUDIAR I OBRES MUSICALS A RECONÈIXER. -ANÀLISI MELÒDICA III: TEXTURA. -ANÀLISI RÍTMICA I. -ANÀLISI RÍTMICA II. -ANÀLISI TÍMBRICA. ATENCIÓ: No entra la Classificació xinesa dels instruments. -GÈNERES MUSICALS. -LLISTA D’OBRES OBLIGADES AGRUPADES PER DIFICULTAT. S’haurà de reconèixer el títol, l’autor i l’estil musical de cada obra. FEINA D’ESTIU: L’alumne ha d’estudiar els temes del dossier de recuperació, penjat a la web del centre. També ha d’escoltar i reconèixer les 40 obres obligades que s’han analitzat al llarg del curs. PROCEDIMENT DE RECUPERACIÓ: L’examen consistirà en una sèrie de preguntes sobre el contingut teòric del temari, test, exercici de veritat/fals, i tests auditiu de reconeixement de les obres estudiades, de gènere musical, distinció de les veus humanes. La puntuació serà de 0 a 10. Per tant hi ha la possibilitat de pujar la nota mitjana de 1r de Batx. A l’aula virtual de l’Institut hi ha exemples sonors de la matèria a examen. ANÀLISI MELÒDICA III LA TEXTURA (formes de simultaniejar el so) Entenem per textura l’entramat o el teixit muusical d’una obra, resultat de la disposició de les seves diferents parts o veus. Podem definir la textura la manera en la que es combiinen les diferents línies melòdiques (igual que els “fils” d’un teixit) en la composició. La textura es reflecteix en l’aspecte visual de la partitura, en la seva forma d’escriptura, de manera que poden distingir dos grans tipus de textura: d’escriptura horitzontal i d’escriptura vertical.
    [Show full text]
  • Programació 1R Semestre 2021
    FEBRER Dissabte 6 de febrer – 20:30h Abonament ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Una «Júpiter» i una «Patètica» amb Minkowski per mostrar les subtileses de l’orquestra del Liceu. Marc Minkowski, director convidat de la temporada simfònica de l’orquestra, ha volgut presentar-se amb un programa integrat per dos gegants: la «Júpiter» i la «Patètica». En un període de temps molt curt de l’estiu de 1788, Mozart va escriure les que serien les seves tres darreres simfonies. Turmentat i abatut pel poc èxit de l’estrena vienesa del seu Don Giovanni i atabalat pels deutes, cerca refugi en un modest habitatge a la perifèria de Viena. Aquest aïllament és el context en què escriu la «Júpiter», un sobrenom imposat per l’empresari J.P. Salomon. Cent anys més tard, el 1893, a Sant Petersburg, Txaikovski escrivia sobre la seva darrera partitura; «L’estimo com no he estimat cap altra de les meves composicions. No exagero, tota la meva ànima és en aquesta simfonia». Nou dies després el compositor moria fruit del suïcidi. Un testament premonitori; un rèquiem líric i instrumental. Els noms que donem als sentiments humans (alegria, tristesa, rebel·lia, dubte, certesa..) són massa grollers per definir aquests dos miracles musicals. Marc Minkowski ens descobrirà els secrets d’aquestes cartes d’amor a la humanitat. Programa Simfonia núm 41, en Do major, KV 551, «Júpiter» de Mozart Simfonia núm 6, en Si menor, op 74, «Patètica» de Txaikowski. Fitxa artística Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director: Marc Minkowski Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat Durada: 1 hora i 30 minuts amb entreacte Preu: 38 – 30 – 15 euros Dimarts 16 de febrer – 20:30 h UNA HISTÒRIA REAL de Pau Miró Abonament Gestionar un dol no és gens fàcil.
    [Show full text]
  • Enllaç Alternatiu Per Descarregar El Llibre De Les Comunicacions Al
    Associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes Comunicacions Imatge: Cor l'Espiga. Cubelles, 1931. Autor desconegut. Arxiu Antoni Pineda 1931. Autor desconegut. Arxiu Cor l'Espiga. Cubelles, Imatge: XII Congrés Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Tarragona (Universitat Rovira i Virgili) Reus (Centre de Lectura) 6 i 7 de novembre de 2020 1 2 XII Congrés Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Organitzen: Fundació privada dels Centres de’Estudis de Parla Catalana Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana Amb el suport de: Diputació Barcelona xarxa de municipis Diputació de Girona Col·laboren: ICRPC 3 Comunicacions de l’àmbit 1. Associacionisme cultural, identitats i coneixement CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA. TOCS, RECERCA I REFLEXIÓ AL VOLTANT DEL PATRIMONI CAMPANER. Joan Alepuz Chelet Associació cultural Campaners de la Catedral de València 11 VICENÇ PLANTADA I EL CENTRE CATALÀ DE MOLLET DEL VALLÈS (1895-1898) Joan Armangué i Herrero. Centre d'Estudis Molletans – Arxiu de Tradicions 23 PER QUÈ LA MUIXERANGA D'ALGEMESÍ ÉS UNA COLLA TRADICIONAL Joan Bofarull Solé 39 RECUPERAR I REVITALITZAR EL PATRIMONI IMMATERIAL AL RITME DE LA MÚSICA: LA COLLA EL FALÇÓ (TEULADA - PAÍS VALENCIÀ) Jaume Buïgues i Vila Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta 55 ESTUDI COMPARATIU DE L'ACCIÓN CATÓLICA, EL CÍRCULO CULTURAL MEDINA I L'OBRA CULTURAL BALEAR A MALLORCA DURANT EL FRANQUISME (1939-1975) Marina Castillo Fuentesal Universitat de les Illes Balears 73 EL CENTRE EXCURSIONISTA DE BANYOLES I LA SEVA TASCA DE RECUPERACIÓ D'ERMITES AL PLA DE L'ESTANY Jordi Galofré Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles 85 LES ASSOCIACIONS D'AMICS DE MONUMENTS: EL CAS DE LA SEU VELLA DE LLEIDA Joan-Ramon González Pérez Associació Amics de la Seu Vella de Lleida 101 LA COMUNICACIÓ DEL PATRIMONI MATERIAL I IMMATERIAL A BORRIOL A TRAVÉS DE LES SEUES ASSOCIACIONS CULTURALS: UNA REVISIÓ DEL PERÍODE 2010-2019 Vicent Pallarés Pascual Lluïsa Ros Bouché 119 4 EL PROJECTE DESCOBRIM EL SEGRIÀ, CULTURA I EDUCACIÓ ENLLAÇADES.
    [Show full text]
  • Bonet the Development of The
    University of Plymouth PEARL https://pearl.plymouth.ac.uk Faculty of Arts and Humanities School of Society and Culture The Development of the Tenora Bonet, N http://hdl.handle.net/10026.1/17306 The Galpin Society Journal: for the study of musical instruments The Galpin Society All content in PEARL is protected by copyright law. Author manuscripts are made available in accordance with publisher policies. Please cite only the published version using the details provided on the item record or document. In the absence of an open licence (e.g. Creative Commons), permissions for further reuse of content should be sought from the publisher or author. NÚRIA BONET The Development of the Tenora he tenora is a type of tenor shawm from The instrument’s adoption as ‘traditional’ in the Catalonia, an area in both northern Spain cobla5 orchestras of the Empordà region in South and southern France (see Figure 1), and its Catalonia is attributed to Pep Ventura (1817–1875), a invention is usually attributed to Andreu Toron musician from Figueres who requested a tenora from T 6 (1815–1886) of Perpignan in North Catalonia. Like Toron in 1850. He established a new orchestration members of the shawm family, it has ‘a conical bore, for the ensemble which had mostly consisted of a wider than that of oboes, and a broad double reed flabiol (pipe and tabor), one or two treble shawms of cane placed on a metal staple which is partly and a bagpipe;7 the new cobla for which he composed enclosed in a wooden pirouette,’1 to which Toron over 400 sardanas8 consisted of a flaviol, tiple I and added a sophisticated key system and a flaring metal II (treble shawm), tenora I and II (tenor shawm), bell.
    [Show full text]
  • Estrella Morente Lead Guitarist: José Carbonell "Montoyita"
    Dossier de prensa ESTRELLA MORENTE Vocalist: Estrella Morente Lead Guitarist: José Carbonell "Montoyita" Second Guitarist: José Carbonell "Monty" Palmas and Back Up Vocals: Antonio Carbonell, Ángel Gabarre, Enrique Morente Carbonell "Kiki" Percussion: Pedro Gabarre "Popo" Song MADRID TEATROS DEL CANAL – SALA ROJA THURSDAY, JUNE 9TH AT 20:30 MORENTE EN CONCIERTO After her recent appearance at the Palau de la Música in Barcelona following the death of Enrique Morente, Estrella is reappearing in Madrid with a concert that is even more laden with sensitivity if that is possible. She knows she is the worthy heir to her father’s art so now it is no longer Estrella Morente in concert but Morente in Concert. Her voice, difficult to classify, has the gift of deifying any musical register she proposes. Although strongly influenced by her father’s art, Estrella likes to include her own things: fados, coplas, sevillanas, blues, jazz… ESTRELLA can’t be described described with words. Looking at her, listening to her and feeling her is the only way to experience her art in an intimate way. Her voice vibrates between the ethereal and the earthly like a presence that mutates between reality and the beyond. All those who have the chance to spend a while in her company will never forget it for they know they have been part of an inexplicable phenomenon. Tonight she offers us the best of her art. From the subtle simplicity of the festive songs of her childhood to the depths of a yearned-for love. The full panorama of feelings, the entire range of sensations and colours – all the experiences of the woman of today, as well as the woman of long ago, are found in Estrella’s voice.
    [Show full text]
  • DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2019 Enregistrat El Dimecres 24 D’Abril Del 2019, Al Caixaforum De Barcelona
    PROGRAMACIÓ DE CATALUNYA MÚSICA DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2019 Enregistrat el dimecres 24 d’abril del 2019, al CaixaForum de Barcelona. 07:00 OBERTURA 13:00 SO DE COBLA El cap de setmana anima a escoltar els clàssics preferits i a passar- s'ho bé sintonitzant una selecció musical atractiva. Una selecció de sardanes i música per a cobla per a l'hora del vermut. Presentació d'Ignasi Pinyol. MOZART, LEOPOLD: Concert per a trompeta i orquestra en Re. Crispian Steele-Perkins, trompeta. The King's Consort. Dir.: Robert King. 14:00 INTERLUDI (10m) Audició d'obres senceres o fragmentades del nostre repertori més RAKHMÀNINOV, SERGUEI: "Sis cors" per a veus blanques i piano, clàssic. op. 15. Tigran Alikhanov, piano. SCHÜTZ, HEINRICH: "Història del naixement de Jesucrist", oratori, Capella Simfònica de l'Estat de Rússia. SWV 435. Dir.: Valeri Polyansky. Charles Daniels, tenor (Evangelista). Susan Hemington Jones, (14m) soprano (Àngel). Neal Davies, baix (Herodes). Gabrieli Consort & Players. MENDELSSOHN, FELIX: Quartet de corda n. 6 en fa m, op. post. 80. Dir.: Paul McCreesh. Quartet de Corda de Nova Zelanda. (35m) (26m) CORELLI, ARCANGELO: Concerto grosso en Fa, op. 6 n. 6. BACH, JOHANN SEBASTIAN: "Aria variata" per a teclat en la m, Europa Galante. BWV 989. Dir.: Fabio Biondi. Glenn Gould, piano. (12m) (10m) WEBER, CARL MARIA VON: Gran duet concertant per a clarinet i ANÒNIM: "Lilium floruit", cançó llatina. piano en Mi b, op. 48. José Pizarro, veu. Irantzu Zuasti, fídula. Ona Cardona, clarinet. Timothy Lissimore, piano. (6m) (21m) BEETHOVEN, LUDWIG VAN: Simfonia n. 2 en Re, op.
    [Show full text]
  • Rotecnaworld Number Thirty Trhee 2018 Summary Technology
    ROTECNAWORLD NUMBER THIRTY TRHEE 2018 SUMMARY TECHNOLOGY SILOMETRIC, CONTROL OF THE CONTENT OF SILOS IN REAL TIME TECHNOLOGY SUBMERSIBLE AGITATOR GENERATES STRONGER CURRENTS ROTECNANEWS SYSTEMS DEPARTMENT PIGPRODUCTION LETTER FROMTHEEDITOR JAPAN, THE WORLD’S At this beginning of the year, the trend in the pork market is the same as in the LEADING IMPORTER last weeks of 2017: record weights with intense activity in the slaughterhouses OF PIG MEAT and downward prices. The sector expects to recover its stability and good sensations soon. SOMETHINGABOUT However, in 2017, from the point of view of production, the sector registered its best figures and successfully undertook the challenges it faced. Among these, it THE SARDANA, Gener Romeu addressed the problem of antibiotic resistance, a task the sector has faced with THE CATALAN Rotecna's President professionalism and involvement, although in some countries of the European Union there is still a long way to go. Nutrition, vaccines and extreme biosecurity NATIONAL DANCE measures in the installations are the tools available to the sector to achieve “zero ROTECNA WORLD 33 consumption” of antibiotics. JANUARY 2018 SCAN ME ROTECNA In the business field, in Rotecna we are expanding our field of activity. On this WITH YOUR SMARTPHONE EDITION: ROTECNA, S.A.- POL. IND. NAU-3, occasion, we present the SiloMetric, an innovative product to measure the DOWNLOAD ANY 25310 AGRAMUNT (LLEIDA) SPAIN amount of feed in the silos in real time through any electronic device. We also DIRECTOR: highlight the advantages of the TecnaPur submersible agitator, with an exclusive APPS FOR READER GENER ROMEU pointed-finished design that makes it more efficient at homogenising slurry in QR CODE & VIEW EDITOR: TAMARA LOMBARDO the ponds.
    [Show full text]
  • Towards an Ethnomusicology of Contemporary Flamenco Guitar
    Rethinking Tradition: Towards an Ethnomusicology of Contemporary Flamenco Guitar NAME: Francisco Javier Bethencourt Llobet FULL TITLE AND SUBJECT Doctor of Philosophy. Doctorate in Music. OF DEGREE PROGRAMME: School of Arts and Cultures. SCHOOL: Faculty of Humanities and Social Sciences. Newcastle University. SUPERVISOR: Dr. Nanette De Jong / Dr. Ian Biddle WORD COUNT: 82.794 FIRST SUBMISSION (VIVA): March 2011 FINAL SUBMISSION (TWO HARD COPIES): November 2011 Abstract: This thesis consists of four chapters, an introduction and a conclusion. It asks the question as to how contemporary guitarists have negotiated the relationship between tradition and modernity. In particular, the thesis uses primary fieldwork materials to question some of the assumptions made in more ‘literary’ approaches to flamenco of so-called flamencología . In particular, the thesis critiques attitudes to so-called flamenco authenticity in that tradition by bringing the voices of contemporary guitarists to bear on questions of belonging, home, and displacement. The conclusion, drawing on the author’s own experiences of playing and teaching flamenco in the North East of England, examines some of the ways in which flamenco can generate new and lasting communities of affiliation to the flamenco tradition and aesthetic. Declaration: I hereby certify that the attached research paper is wholly my own work, and that all quotations from primary and secondary sources have been acknowledged. Signed: Francisco Javier Bethencourt LLobet Date: 23 th November 2011 i Acknowledgements First of all, I would like to thank all of my supervisors, even those who advised me when my second supervisor became head of the ICMuS: thank you Nanette de Jong, Ian Biddle, and Vic Gammon.
    [Show full text]
  • Fes Teva La Cultura Popular
    Fes teva la cultura popular Programa d’activitats educatives a les Cases de la Festa Arian Botey, La Botzina Arian Botey, 12x11 audició per a cobla Educació primària bcn.cat/ casesdelafesta Índex Presentació 3 Fitxa artística 4 Objectius didàctics 5 Suggeriments didàctics 5 Breus apunts sobre la història de la cobla 6 Instrumentació 7 Discografia 12 Bibliografia 13 Enllaços a internet 13 2 12x11 audició Educació per a cobla primària Presentació La cobla és una de les formacions instrumentals més representatives de la música tradicional i popular catalana. Entre els instruments que la configuren trobem instruments tan antics com el flabiol i tan peculiars com el tible o la tenora. El concert que us oferim vol ser una aproximació a aquesta agrupació instrumental. Alguns dels propòsits de l’espectacle són: presentar els diferents instruments, la seva constitució i possibilitats sonores i parlar de la història de la música popular catalana. Durant la sessió es fa un repertori de concert amb sardanes, danses, peces de concert per a cobla i adaptacions. A més a més, comptem amb una de les cobles de més prestigi del nostre país: la Cobla Sant Jordi- Ciutat de Barcelona. Ells seran els encarregats de fer-nos passar una Arian Botey, La Botzina Arian Botey, bona estona. Així doncs, esperem que el present dossier sigui del vostre interès. Us recomanem que el fullegeu amb temps i cura. 3 12x11 audició Educació per a cobla primària Fitxa artística Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona Xavier Torrent: flabiol Marc Timón: tible Oriol Gibert: tible Enric Ortí:
    [Show full text]
  • Revista Musical Catalana
    ANY I MAIG DE 1904 NUM. 3 REVISTA MUSICAL CATALANA Butlletí mensual del ORFEÓ CATALÀ SU MARI Músichs yclls de Li terra (continuació), rlecha, per Felip Pedrell.—La Celeslina, del mestre Felip Pediell (continuació), per LI. Millet. —£x/íacíe del Diari de J, S. B., traduc• ció de Vicens M." de Gibert y Serra —L'Anacrusa en la música moderna. Concordancia cnlre'l compàs y'l ritme, per Malhis Lussy. — Calalunya.— Coirespondencias: Berlín, Brusse- las, Londres, Roma. — Notas bibliogràjicas. — Publicacions rebudas. — Orfeó Català: Secció oficial. — Festa de la Música Catalana: Composicions /'ebiidas. BARCELONA Redacció y Administració: Plassa de Sant Just, 4 PRED3 DE SDSCRIPCIÓ : Harcelona: Pels socis del ORFEÓ CATALÀ, uu any, 4 pessetes; pels no socis; i pessetes. — Fóra: Pels socis del ORI-EÓ CATALA, un any, 5 pessetes; pels no socis, 6 pessetes. — Éxlrang*r: Un any, 6 franchs Se suscriu, ademes, en las principals Llibrerias y Magatzems de Música Número solt, 50 CÈNTIMS Sindicat musical Barcelonès DOTÉSIO EDITORIAL DE MÚSICA Societat Anònima íca Successora ie MIM ilAL (aptes J. í Pujo! y C.1), R. GUAUDIA f FILLS OE A. ViL ï MGLR Grandiosas existencias de Música de tota mena y de tot arreu PIANOS Y ARMONIUMS Instruments pera ORQUESTA Y BANDA Demanin CATALECES, pe s'envian gratis, pera convencés le pe es la casa MÉS BARATA D'ESPANYA Portal del Àngel, 1 y 3; Rambla Sant JosepI), 29, BARCELONA Felip Pcclreil LJK eELESTINH ÒPERA EN QUATRE ACTES, CANT Y PIANO publicada recentment en edició luxosa -«N»'«-«-«>«·«>«-*^e-«^ ^.^^^^^ Preu: 20 PESSETAS De venia: SINDICAT MUSICAL BARCELONÈS DOTÉSIO Portal del Àngel, I y 3, y Rambla de Sant Joseph, 29 BARCELONA REVISTA MUSICAL CATALANA Butlletí rncosual del ORFEÓ CATALÀ Any I Maig de 1904 Núm.
    [Show full text]
  • The Composer's Guide to the Tuba
    THE COMPOSER’S GUIDE TO THE TUBA: CREATING A NEW RESOURCE ON THE CAPABILITIES OF THE TUBA FAMILY Aaron Michael Hynds A Dissertation Submitted to the Graduate College of Bowling Green State University in partial fulfillment of the requirements for the degree of DOCTOR OF MUSICAL ARTS August 2019 Committee: David Saltzman, Advisor Marco Nardone Graduate Faculty Representative Mikel Kuehn Andrew Pelletier © 2019 Aaron Michael Hynds All Rights Reserved iii ABSTRACT David Saltzman, Advisor The solo repertoire of the tuba and euphonium has grown exponentially since the middle of the 20th century, due in large part to the pioneering work of several artist-performers on those instruments. These performers sought out and collaborated directly with composers, helping to produce works that sensibly and musically used the tuba and euphonium. However, not every composer who wishes to write for the tuba and euphonium has access to world-class tubists and euphonists, and the body of available literature concerning the capabilities of the tuba family is both small in number and lacking in comprehensiveness. This document seeks to remedy this situation by producing a comprehensive and accessible guide on the capabilities of the tuba family. An analysis of the currently-available materials concerning the tuba family will give direction on the structure and content of this new guide, as will the dissemination of a survey to the North American composition community. The end result, the Composer’s Guide to the Tuba, is a practical, accessible, and composer-centric guide to the modern capabilities of the tuba family of instruments. iv To Sara and Dad, who both kept me going with their never-ending love.
    [Show full text]