BIO Marina 2015 ENG.Pdf
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Mahalta 2011 Vi Festival Internacional De Poesia De Lleida
MAHALTA 2011 VI FESTIVAL INTERNACIONAL DE POESIA DE LLEIDA (del dilluns 28 de febrer al divendres 4 de març) POETES Vicent Berenguer (País Valencià) Rosa Fabregat (Lleida) Pere Joan Martorell (Illes Balears) Ignacio Chao (Galícia) Lorenzo Oliván (Cantàbria) Álvaro Salvador (Andalusia) D. Sam Abrams (EUA) Anna Crowe (Escòcia) Taja Kramberger (Eslovènia) * * * Artistes convidats J.M. Pou, Jordi V. Pou, Frank Harrison Trio, Meritxell Nus, Richard Douglas Pennant, C.M. Sanuy, Toti Soler i Eduard Muntada Organitzen: Universitat de Lleida – Aula de Poesia Jordi Jové Institució de les Lletres Catalanes Diputació de Lleida Institut d’Estudis Ilerdencs Ajuntament de Lleida PROGRAMA MAHALTA 2011 Dilluns 28 de febrer TEATRE DE L’ESCORXADOR. SALA 2 20.00 Pou&Pou fan Poe (Inèdits d’Edgar Allan Poe) Lectura de Josep M. Pou Fotografies de Jordi V. Pou Dimarts 1 de març CAFÈ DEL TEATRE DE L’ESCORXADOR 20.00 Open Secrets FRANK HARRISON TRIO featuring RICHARD DOUGLAS PENNANT & MERITXELL NUS Frank Harrison (piano) Davide Petrocca (contrabaix) Stephen Keogh (bateria) Richard Douglas Pennant (poemes) Meritxell Nus (poemes) Producció i direcció artística: Josep Ramon Jové Dijous 3 de març EDIFICI DE LLETRES UdL (pl. Víctor Siurana). Cafeteria 19.30 Inauguració del cicle ‘Cafè Lletres’ Lectura i col·loqui dels poetes convidats al Mahalta 2011 Intervenen: Jaume Barrull, virector de la Universitat de Lleida Joan J. Busqueta, degà de la Facultat de Lletres Pere Rovira, director de l’Aula de Poesia Jordi Jové PUB ANTARES 22.00 Toti Soler & Carles M. Sanuy Cicle Veus Singulars Divendres 4 de març LA SEU VELLA. CASA DE LA VOLTA 20.00 Espectacle poètic Poetes: Vicent Berenguer (País Valencià), Rosa Fabregat (Lleida), Pere Joan Martorell (Illes Balears); Ignacio Chao (Galícia), Lorenzo Oliván (Cantàbria), Álvaro Salvador (Andalusia); D. -
?Toti Soler, 70 Anys
Enderrock | Joaquim Vilarnau | Actualitzat el 07/06/2019 a les 14:30 ?Toti Soler, 70 anys El genial guitarrista porta més de cinc dècades als escenaris | Malgrat no ser un cantant molt conegut és l'autor d'èxits com "Em dius que el nostre amor" o "Susanna" Toti Soler actuant al costat de Gemma Humet | Pere Masramon El compositor, guitarrista i arranjador, Toti Soler compleix avui 70 anys. Es va donar a conèixer de ben jove tocant el baix amb Els Xerracs, banda amb la qual fins i tot va tocar al Palau de la Música Catalana però que només va deixar un sol enregistrament: un EP amb quatre cançons. Posteriorment el trobem a Brenner's Folk i a Pic-Nic, on també hi havia carismàtica Jeanette. Al capdavant d'Om va dirigir l'enregistrament del primer disc de Dioptria (Concèntric, 1969) de Pau Riba, ara fa 50 anys. Però Toti es va donar a conèixer al gran públic tocant la guitarra en solitari i al costat d'Ovidi Montllor. Els àlbums Liebeslied (Edigsa, 1972) i El gat blanc (Edigsa, 1973) són bons exemples de la seva primera producció. Tot i que no és un cantant molt conegut és l'autor d'èxits com "Em dius que el nostre amor" o "Susanna", adaptació en català del tema de Leonard Cohen. Company inseparable d'Ovidi Montllor, va seguir enregistrant els seus propis discos: Laia (Zeleste-RCA, 1978), Lonely fire (Zeleste-RCA, 1979), Epigrama (Audiovisuals de Sarrià, 1985)? També ha enregistrat amb altres músics com Taj Mahal, Léo Ferré o Maria del Mar Bonet. -
The Activities of the Institut Ramon Llull in the Con- Text of Multicultural Collaboration Between Spain and Russia
THE ACTIVITIES OF THE INSTITUT RAMON LLULL IN THE CON- TEXT OF MULTICULTURAL COLLABORATION BETWEEN SPAIN AND RUSSIA M. Moseykina, Y. Moseykin, E. Kargovskaia, V. Kuznetsova Peoples' Friendship University of Russia (RUDN University) (RUSSIAN FEDERATION) Abstract Language is the main means of communication between people. It allows us to express thoughts and emotions, helps us learn and teach. Language is a basic way of culture and traditions transmitting, as well as solving many other vital tasks. The official motto of the European Union is "United in diversity". This means that the multitude of cul- tures, traditions and languages in Europe is a positive capital for the continent. Undoubtedly European countries are a prime example of linguistic and cultural diversity. In Spain along with Spanish (Castilian) there are four co-official languages: Catalan, Galician, Basque and Aranese. It has not been an easy task to conserve multilingualism in Spain. This is the result of a complex process of deliberate saving of cultural and linguistic identity both between different regions and peoples of Spain and in the international scene. In the European Union, Catalan is the 14th language by the number of speakers, in the other words, it is spoken much more often than languages such as Slovakian, Lithuanian or Danish. Catalan is co- official language in the Spanish autonomous regions of Catalonia, Valencia and the Balearic Islands. Also, it is the only official language of the independent state of Andorra. Moreover, Catalan is spoken in the French department of Pyrénées Orientales and in the Italian city of Alghero in Sardinia. Today, the main instrument for popularizing Catalan culture and conducting activities to the spread of Catalan language abroad is the Institut Ramon Llull. -
Quaranta Anys De Cançons
Número 1854. Del 7 al 13 de setembre del 2007. Any XLII. 0,50 € Quaranta anys de R E T cançons BA SA MARIA DEL MAR BONET. AN O La cantant celebra quaranta / J a. anys en el món de la cançó ci èn amb un nou disc i amb recitals es r P amb Miguel Poveda i amb l’Orquestra Simfònica del a st i v Vallès. / 2 a 9 e r ent ’ l ant r du , t e n o B r Ma del a i ELS EXÈRCITS CATALANS DEL 1714 / 14 VALLBONA DE LES MONGES / 18 VINT-I-CINC ANYS SENSE GRACE KELLY / 22 ON ANEM? / 29 Mar 2 S DOSSIER presència · Del 7 al 13 de setembre del 2007 presència · Del 7 al 13 de setembre del 2007 DOSSIER / MARIA DEL MAR BONET S 3 QUARANTA ANYS DE CARRERA. Maria del Mar Bonet viu intensament aquest 2007. Ha complert seixanta anys i celebra amb el disc Terra secreta i amb recitals amb Miguel Poveda i l’Orquestra Simfònica del Vallès quaranta anys de dedicació a l’ofici de cantar. XEVI PLANAS cap pista sobre les seves rela- ser mare si les circumstàncies G El periodista valencià Emi- cions sentimentals. Malgrat li haguessin permès oferir a un lio Garrido acaba de publicar que manté la seva intenció de possible fill l’escalf d’un pare a l’editorial Efecto Violeta el mostrar-se reservada en rela- amb qui ella hagués tingut llibre Voz de Mar/Veu de Mar, ció amb els seus amors, no li fa una relació perdurable. -
Maria Del Mar Bonet I La Nova Cançó
La veu del mar Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó IES Antoni Cumella 2n Batxillerat Granollers 2010/2011 IES Antoni Cumella 2 La veu del mar: Maria del Mar Bonet i la Nova Cançó A ma mare per la seva estima i pel seu suport. A la Maria del Mar per ser l’ànima d’aquest treball, pel seu bon fer en tots aquests anys, per gaudir tant als seus concerts aquí i arreu i per què segueixi molts anys més fent el que li agrada i ens agrada. A la Maria Mercè i en Ramon que són els culpables possiblement, de que hagi fet aquest treball. Pels nostres viatges, les nostres rialles i els quefers de la vida. A Lautaro Rosas, Juan Miguel Morales, i Miguel Gorostiza, per la seva gentilesa, dis- posició i les nostres xerrades a Palma. A Ivette Nadal, Jay Ansill, Biel Mesquida, Toni Catany i Sebastià Alzamora per la seva amabilitat. A la Lola, qui va ser la primera en veure-m’hi espurnes de músic. També als meus professors de música de l’Escola Ponent de Granollers. A tots els meus amics del Conservatori de Granollers i de l’IES Antoni Cumella. A tots els mestres i amics de la Societat Coral Amics de la Unió qui m’han convertit en la persona que sóc avui. En especial als germans Vila. A la meva tutora del treball, per la seva paciència i la seva implicació personal. A totes aquelles persones que d’alguna manera o altre m’han ajudat a que aquest treball anés agafant forma. -
Guillermosolergarcíadeoteyza
ECO i DISTORSIÓ Els conjunts de música moderna a la Barcelona dels seixanta GuillermoSolerGarcíadeOteyza Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya / 4 ECO i DISTORSIÓ Els conjunts de música moderna a la Barcelona dels seixanta Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya / 4 Direcció General de Cultura Popular i Tradicional ECO i DISTORSIÓ Els conjunts de música moderna a la Barcelona dels seixanta Guillermo Soler García de Oteyza Fons de l’escut Fons de l’escut blanc transparent Barcelona, 2012 © de l’edició Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura © del text Guillermo Soler García de Oteyza © de les fotografies Guillermo Soler García de Oteyza si no es dóna l’autoria al peu d’imatge Disseny Mercedes Azúa Dipòsit legal B. 22329-2012 Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.ls Sumari Introducció, Barcelona, 1959 / 9 Els entrevistats / 13 Primera part. La ciutat dels conjunts / 15 Els conjuntos universitarios : Pájaros Locos i Catinos Els rivals més populars: Mustang i Sirex Beat a dojo! Álex y los Findes, Los Jóvenes i Els Dracs Conversos al garatge: Los Salvajes i Los Gatos Negros Bevent del rhythm-and-blues : Los Cheyenes, Los No i Los Go-Go Un toc de folk: Els Tres Tambors i Pic-Nic Solitaris i inclassificables: Lone Star El final de la dècada: la mort dels conjunts Segona part. Pop, context social i indústria / 81 Nova música, nous músics: formar un conjunt a la Barcelona dels seixanta Les actuacions en directe: sales, locals, envelats i festivals Publicar un disc: les discogràfiques i els enregistraments La presència als mitjans de comunicació: ràdio, televisió i premsa escrita Convivint amb el règim: la censura i altres aportacions del franquisme Tercera part. -
Catàleg D'obres
FELIU GASULL i ALTISENT C/ Pujol, 16, baixos 08022 Barcelona Tel. (34+) 93-4178824 E-mail: [email protected] Curriculum vitae Personal details • Surnames: GASULL ALTISENT Names: FELIU • DNI: 46.219.995-T • Adress: C/ Pujol, 16, baixos. 08022 Barcelona • Telephone: (34+) 93-4178824 630-351-906 • E-mail: [email protected] Academic formation • Certificat d'Études Superieures de Guitare Tutor: Maria Livia Sâo-Marcos Conservatoire de Musique de Genève (Switzerland) Année academique 1982-1983 • Diplome de Capacité Professionelle de Guitare Tutor: Maria Livia Sâo-Marcos Conservatoire de Musique de Genève (Switzerland) Année academique 1982-1983 • Master of Music (Composition) Tutor: Juan Orrego-Salas Indiana University (Bloomington, Indiana, US) 1988 Scholarships awards • Scholarship at Conservatoire de Musique de Genève (Switzerland) 1981-1982, 1982-1983 • Orchestration and composition scholarship at Indiana University. CIRIT (Generalitat de Catalunya) 1985-1986 • Scholarship at Indiana University (Bloomington, Indiana, US) 1986-1987, 1987-1988, 1988(-1989) Awards • Carmichael Competition (choir music) (US), 1988 • Premi Ciutat de Barcelona, 1991 2 Professional academic activities • Assistant Instructor, Latin American Music Center, Indiana University (Bloomington, Indiana, US) 1987-1988, 1988(-1989) • Guitar master class, Columbia International Music Festival (Maryland, US) 1988 • Composition master class, Columbia International Music Festival (Maryland, US) 1988 • Composition master class, University of New Mexico (US) 1995 • Guitar -
Iutoruj'u H J
UNIVERSITY OF ILLINOIS ... May.....7 ............. 19.8.Z... THIS IS TO CERTIFY THAT THE THESIS PREPARED UNDER MY SUPERVISION BY ....................................................... J.ulie...£aw.c.e.1;:t;........................................................ ENTITLED...HUto9.r....&.0.4..£ex.*^Manifestation3^ IS APPROVED BY ME AS FULFILLING THIS PART OF THE REQUIREMENTS FOR THE DEGREE OF..... ................................................................................................................................................ ALbar.t.. .P.oq.ueras mMayc Instructor in Charge A pproved:.. iUtoruJ'U h j HEAD OF DEPARTMENT OF...J.Yft9...?.®.^yi®.?B. 0*1364 HUMOR AND SEX MANIFESTATIONS OF CONFLICT IN THE URBAN WORLD OF QUIM MONZO BY JULIE FAWCETT THESIS for the DEGREE OF BACHELOR OF ARTS IN SPANISH College of Liberal Arts and Sciences University of Illinois Urbana, Illinois 1987 This work is dedicated to Carme Rey-Granger, who first inspired me to learn about her homeland, Catalonia. Moltes Grades! Special thanks to Albert Porqueras-Mayo, for your infinite patience and guidance. J.F. Urbana, April ’87. TABLE OF CONTENTS A brief history of Catalonia and the Catalan language. General information on the writers of Mthe generation of the seventies". Biographical information on Ouim Monzd. An analysis of the role of sex and humor in the short stories of Quim Monzo. 1 Catalonia is a region in northeastern Spain but a traveller in the countr\ must look beyond this area in order to enjoy a taste of Spanish culture because Catalcnia is -
Biografía De Toti Soler
Biografía de Toti Soler Es preciso detenerse para sentir la belleza, tomar al tiempo su pulso de vida para percibir la belleza, prestar atención al alma de cada cosa para encontrar la belleza. Pero si todo nos resulta demasiado vasto y difícil, hay quien nos lo hace cercano y sencillo. Toti Soler, compositor, guitarrista, músico de poemas y cantante, siente, percibe y encuentra la belleza en el corazón de cada cosa y generosamente nos la ofrece en cada una de sus composiciones. Nacido en Vilassar de Dalt (Barcelona) el 1949 inició sus estudios musicales en 1965 en el Conservatori Muncipal de Música de Barcelona, ampliándolos en 1969 en el Spanish Guitar Center de Londres. Esta formación inicial clásica estará siempre presente en su obra pero no será, ni mucho menos, la única. En 1971 conoce al blues-man americano Taj Mahal y aprendiendo y compartiendo el uno del otro la medida del ritmo que da el llanto hecho música realizan juntos diversos conciertos. Pero el camino de contínuo aprendizaje está en su justo comienzo y Toti Soler cautivado por la sabiduría gitana del flamenco más puro viaja a Andalucía en 1972 y adquiere e integra a su música todo el aprendizaje recibido del legendario guitarrista flamenco Diego del Gastor. A partir de 1973 su vida musical inicia un nuevo vuelo. De la mano del poeta, actor y cantante Ovidi Montllor, Toti despliega tota la sensibilidad aprendida y sentida sobre versos de poetas escogidos transformándolos en canciones y recitales que durante veintiseis años llenarán escenarios de inumerables teatros, uno de ellos el celebrado en el mítico teatro Olympia de París. -
The Catalan Nova Cançó and Its Social Movement
Trinity College Trinity College Digital Repository Senior Theses and Projects Student Scholarship Spring 2015 Songs with Political Purpose: The Catalan Nova Cançó and its Social Movement Brooke Moschetto Trinity College, [email protected] Follow this and additional works at: https://digitalrepository.trincoll.edu/theses Part of the Fine Arts Commons, Musicology Commons, Performance Studies Commons, Radio Commons, and the Spanish Linguistics Commons Recommended Citation Moschetto, Brooke, "Songs with Political Purpose: The Catalan Nova Cançó and its Social Movement". Senior Theses, Trinity College, Hartford, CT 2015. Trinity College Digital Repository, https://digitalrepository.trincoll.edu/theses/443 Canciones con propósito político: La Nova cançó catalana y su movimiento social Songs with Political Purpose: The Catalan Nova Cançó and its Social Movement Brooke Moschetto Trinity College Clase de 2015 Profesor van Ginhoven Rey y Profesora Lambright Primavera 2015 Moschetto 1 Abstract This thesis is a study of the interaction of music and politics during the social movement in Catalonia, Spain, the nova cançó. This interaction demonstrates the importance of a cultural identity, imagined communities, and cultural planning for a nation. In the case of Catalonia, the nova cançó played an immediate crucial role in the transformation of society during the last years of the extremely repressive dictatorship of Francisco Franco (1939-1975). Franco controlled Spain ideologically through censorships and power over the media in order to spread his values of a unified, homogenous, nationalist fatherland. In this way, he destroyed the Catalan cultural identity to make them vulnerable and their cultural artifacts insignificant. As a result, the youth of Catalonia expressed their frustration through anti-Francoist songs and the revival of everyday use of the Catalan language in music in order to recreate their cultural identity. -
El Rock Progressiu a Catalunya (1969-1973)
Universitat de Barcelona El rock progressiu a Catalunya (1969-1973) La contracultura a principis dels anys setanta. Facultat de Geografia i Història Grau en Història de L‟Art Tutor: Xosé Aviñoa Jordi Erra Picas El rock progressiu a Catalunya (1969-1973); la contracultura a principis dels anys setanta. Índex 1. Introducció ………………………………………………………………………………. 3 2. Els orígens: La revolució de la música pop .……...………………….………………… 5 2.1 Antecedents………………………………………………………………………… 5 2.2 El context musical dels anys seixanta fora d'una Espanya reprimida…………....… 7 2.3 El rock a l'Espanya franquista dels anys seixanta; el sorgiment d'una nova música a Catalunya……………………………………….…..…......... 10 3. El “rollo” progressiu….…………………………………………………………..……. 16 3.1 La contracultura a la Barcelona de principis dels anys 70; Els hippies, LSD i els primers festivals…………………………………………... 17 3.2 Psicodèlia a la Weast Coast americana, el blues-rock, el rock progressiu a Anglaterra i el jazz-rock………………….………….……… 21 3.3 El rock progressiu a Catalunya……………………………………………….…… 27 3.4 Els Grups progressius (1969-1973)……………………………………………...... 31 3.5 Final d'una etapa…………………………………………….………………….…. 41 4. Zeleste; L'Ona Laietana agafa el relleu……………………………………….…........ 43 5. Coneixement i possible influència de l'etapa progressiva en l'actualitat………....... 46 6. Conclusions……………………………………………...…………………………..…. 49 7. Apèndix………………………………………….……………………………………… 53 7.1 Biografia i discografia dels grups progressius……...…...……………………….. 53 7.2 Qüestionaris…………………..…………………………….………....…………... 62 7.3 CD............................................................................................................................. 97 8. Bibliografia………………………………………………………...…………………… 99 1 El rock progressiu a Catalunya (1969-1973); la contracultura a principis dels anys setanta. 2 El rock progressiu a Catalunya (1969-1973); la contracultura a principis dels anys setanta. 1. Introducció. La voluntat de conèixer en profunditat l‟origen del rock al nostre país és el motor d‟aquest treball. -
Cuadernos De Etnomusicología Nº2
Cuadernos de Etnomusicología nº2 Cuadernos de Etnomusicología nº2 Abril, 2012 ISSN: 2014-4660 1 Cuadernos de Etnomusicología nº2 © “Poetar cantando nel Mediterráneo ”. Paolo Scarnecchia © “Música Mediterránea. Una realidad imaginada ”. Rubén G ómez Muns © “La Cançó C atalana y el Mare Nostrum . La gran metáfora del mar”. Belén Murillo Martínez © “La uni versalización del flamenco. De M úsica Mediterránea a Música Trasnacional”. Miguel Ángel Berlanga © “Andalusian Music, Cultures of Tolerance and the Negotiation of Collective Memories: Deep Listening in the Mediterranean ”. Jonathan H. Shannon © “La Música andalusí y su destino en Marruecos”. Amin Chaachoo © “La musique kabyle actuelle: entre influ ences orientales et occidentales “. Djamel Benbraham . © “Le chant folklorique au Liban. Composantes et Caractéristiques“. Youssef Tannous © “Los instrumentos en la música de Creta”. Jordi Alsina Iglesias © “ The Musical Role of Turkish Women in Perspectives from t he Mediterranean Music Scene“. Sehvar Besiroglu © “ Anatolian folk songs for soldiers who died in Yemen”. Songü l Karahasano ğlu © Imagen: Juan Eduardo Sara Zaror. Licencia Atribución-NoComercial - SinDerivadas 2.0 Genérica (http://creativecommons.org/licenses/by -nc- sa/2.0/deed.es) © Edición Cuadernos de Etnomusicología . SIBE-Sociedad de Etnomusicología Coordinador Nº2: Rubén Gómez Muns Equipo Editorial Rubén Gómez Muns (Universitat Rovira i Virgili) Teresa Fraile Prieto (Universidad de Extremadura) Maria Salicrú-Maltas (Universitat Autònoma de Barcelona) Eduardo Viñuela Suárez (Universidad de Oviedo) Edita: Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento -NoComercial- SinObraDerivada 3.0 Unported . 2 SIBE-Sociedad de Etnomusicología Índice Presentación 4 1. Poetar cantando nel Mediterráneo. Paolo Scarnecchia 5 2. Música Mediterránea. Una realidad imaginada. Rubén Gómez Muns 17 3.