1 Josep A. Carrégalo A soca d’orella 2 José Miguel Gràcia Davall d’una olivera Quaderns3 Jesús Moncada Cabòries estivals Premi 4 Marià Lòpez Lacasa Elements Amanda de les Llebot 5 David Albesa Quin món més bèstia El medievalista fragatí Joaquim Cadolles6 Artur Quintana La Vall de Balat Salleras ens Restauració a Roda d’Isàvena Carnistoltes a Calaceit 7 Esteve Betrià Circumloquis i remostrons explica les seues El Govern d’Aragó invertirà 210.000 Un any més la població matarranyenca darreres euros en la restauració de la Iglésia de participa masivament en la celebració 8 Lluís Rajadell A la vora del riu investigacions Sant Vicent carnavalesca EN PREMSA 9 Ramon Sistac De la llengua a les dents 10 Susana Barquín Deliri d’amor

Quaderns de les Cadolles és una col·lecció editada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’Associació Cultural del Matarranya que pretén donar a conèixer textos literaris en català (reculls de contes i poesia, novel·la curta, assaig, teatre, etc.) d’autors originaris o relacionats amb qualsevol localitat de l’Aragó catalanòfon. Des d’ací fem una crida als escriptors de les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya perquè facen arribar les seues obres al consell editor de Quaderns de les Cadolles a través de les seus de les dues entitats culturals esmentades, per tal de programar, fins la tardor de 2003, els dotze volums que han de constituir la col·lecció. Les obres, un cop examinades pel consell editor –format per membres de les dues associacions que donen suport al projecte editorial– es publicaran, amb una Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó CC mm periodicitat de dos mesos, en edició C m de butxaca amb un tiratge de yy kk 2,30 € Any 5 • núm. 35 • La Franja, març de 2004 y k 800 a 1200 exemplars i una extensió d’entre 50 i 80 pàgines.

Associació en conveni amb Cultural AeroportAeroport aa d e l Matarranya lala Llitera?Llitera?

Instituto de Estudios Altoaragoneses (Diputación de Huesca) Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 2

2 EDITORIAL Núm. 35. Març de 2004 TEMPS DE FRANJA

ABC, La Razón i la FACAO llançar-se a la gola del primer que s’atrevisca a EDITEN: eixir-se’n de les posicions inquisitorials que Associació Cultural del Matarranya Com sempre que apareix a l’horitzó algun FACAO, ABC, La Razón…i d’altres, encapçalen. C/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 11 52 esdeveniment important, la FACAO emplaça A/e: associació@matarranya.com les bateries i descarrega tota la seua potència de Consells Locals de la Franja L’espill valencià (II) Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA foc contra les posicions que la Institució Cultu- Apartat de Correus 116, Fraga (Baix Cinca) ral de la Franja defensa. En aquest cas els canons En el número 34 de TdF exposàvem com algu- Berta a què han recorregut, han estat els diaris na cosa es bellugava al País Valencià. Volíem DIRECTOR: Màrio Sasot ABC i La Razón, les postures cavernícoles dels que se sapigués que la tradicional oposició mono- quals són ben conegudes… i compartides per la lítica del PP a qualsevol tipus de normalització COORDINADORS: FACAO. Les bales que han usat, han estat les ortogràfica i a l’ús d’una llengua minoritària Josep Galan, Enric Marqués de sempre: la mentida, la desinformació i la s’estava escletxant. Calia que el PP d’Aragó sapi- i Hipòlit Solé mala fe. Tot ben adobat d’un aragonesisme a mig gués que al País Valencià el Partit Popular ha COL·LABORADORS: camí entre l’espanyolisme més ranci i el catxi- acceptat i accepta la unitat ortogràfica fabriana, C. Alcover, D. Badia, S. Barber, A. Bengochea, F. Blanch, M. Blanc, J. rulerisme més ridícul. assolida des de fa temps pels governs de Cata- Boix, D. Borbon, V. Borbon, T. Desinformen quan, una i altra vegada, es posi- lunya i de les Illes, també en mans del PP. I que Bosque, A. Capdevila, J.A. Carréga- cionen contra les postures de les universitats, que al País Valencià, la Generalitat –i el seu president lo, J. Cases, C. Castany, A. Castell- nou, A. Enjuanes, J.L. Escuer, M. defineixen la llengua de la Franja com a pur i Camps al capdavant – estava esforçant-se d’una Espitia, J. Espluga, P. Fontoba, R. simple català. I menteixen quan, com als boxe- forma mai vista en normalitzar l’ús del valencià Ferrer, G. Francino, J. Galan, Q. jadors tramposos que colpegen la cella oberta del a tots els nivells de l’Administració, establint un Gibert, M. Gimeno, À. Huguet, V. Ibarz, V. Labara, O. Labat, P. Labat, contrincant, vociferen, a tort i a dret, que algu- Decàleg per potenciar el valencià en l’adminis- J. Laforga, C. Lapresta, A. Larrégola, nes associacions incloses dins la Institució Cultu- tració pública.. J.A. Llerda, E. Marqués, C. Martí, M. Martínez, Mauri, C. Messeguer, M. ral de la Franja, es dediquen a firmar manifes- No obstant, certs sectors valencians en línia Mateo, D. Maza, C. Mesalles, I. tos independentistes. Les associacions que amb els plantejaments de la Institució Cultural de Micolau, J. Micolau, G. Miret, J. conformen la ICF es dediquen exclusivament a la Franja opinen que el Decàleg ha de passar de Montclús, H. Moret, J. Motis, A. Orús, J. Pallarol, J. Puche, A. defensar la cultura de la Franja. No la cultura, les bones intencions i paraules als fets i a les Quintana, Ll. Rajadell, F. Ricart, M. òbviament, heretada del Franquisme que altres concrecions, cosa que significa, en primer lloc, Riu, M.C. Roca, E. Sabaté, A. Sáez, tenen ben assolida, sinó una nova visió amb que s’ha de concretar en un reglament d’obligat J. Salleras, M. Sampietro, J. San Martín, C. Sancho, X. Sebastià, J.L. bases científiques. Totes tenen en els seus esta- compliment per als funcionaris, sotmès a un règim Seira, A. Serés, J. Seuma, R. Sistac, tuts el criteri de la cultura i la llengua com a únics de sancions en cas de vulneració. En segon lloc, R. Solana, C. Terés, R. Ventura, P. Vidal, D. Vidallet, G. Xacon. objectius del seu treball. L’única política que cal que es tornen a homologar els títols emesos ham impulsat ha estat la lluita per una Llei de per la Junta de Qualificació de Valencià i els CORREU ELECTRÒNIC: Llengües, recolzada per tot l’arc parlamenta- òrgans homònims de Catalunya i les Illes Bale- [email protected] ri. Recolzament que som els primers interessats ars. I en tercer lloc, que es reconega oficialment SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT: a aconseguir, dit siga de pas. La gent de bona fe la doble denominació valencià/català, per tal 974 47 19 93 / 93 805 02 70 sap que mai toquem el tema polític i menys el d’acabar definitivament amb confusions tenden- MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ: de l’independentisme. Ni entre nosaltros…i això cioses que alimenten el conflicte polític al voltant Gràfiques del Matarranya, SL per dos raons: una, perquè la diversitat ideolò- de la llengua. [email protected] gica podria arribar a trencar la nostra unitat i l’al- La no concreció immediata del Decàleg en DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000 tra perquè sabem que un sector d’Aragó està mesures tangibles, ho tornaria tot pallerofa, pura ISSN: 1695-7709 sempre amb els ullals ben esmolats disposats a propaganda davant de les eleccions del 14-M.

EN VENDA A:

Albelda Estanc Conchita ESTISORES Calaceit Papereria Abàs Miguel Estaña El Torricó Llibreria Pilarín Fraga Llibreria Badia, Llibreria Cabrera Girona Llibreria Les Voltes Lleida Llibreria de la Generalitat Mequinensa Papereria González Reus Llibreria Gaudí Saidí Llibreria Panadés Tamarit Estanc Patrito Tortosa Llibreria El Temple Vall-de-roures Llibreria Serret Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 3

TEMPS DE FRANJA Núm. 35. Març de 2004 CARTES CREUADES 3

s u m a r i salutació del director De vegades les grans infraestructures es fan en detriment, o al menys així ho sembla, d’altres més modestes que tenien el seu sentit i cobrien no poques ni poc importants necessitats ciutadanes. Amb l’entrada en marxa de l’AVE s’està tancant tot un seguit d’estacions i infrautilitzant la línia férrea convencio- nal de Saragossa a Lleida que comunicava importants nuclis urbans de l’Aragó oriental, com ara Montsó, Binèfar, o Tamarit, entre d’altres. Fins a tal punt que els batlles i molts ciutadans d’aques- tes comarques s’han mobilitzat en diverses ocasions i s’han celebrat reunions per a a plantejar alternatives al tancament d’aquesta línia. Està bé que s’estudien alternatives novedoses al transport terrestre, com la creació d’un aero- port comercial a la Llitera que serviria per a cobrir un buit important en aquest àmbit que patei- xen les terres de Lleida. Però no cal oblidar els mitjans més tradicionals que realitzen un valuós servei públic, i que si es perd, costarà molts diners recuperar-lo quan se torne a trobar a faltar, com és el cas del tramvia a ciutats com Barcelona, Saragossa i d’altres, que s’estan reconside- rant el seu ús després d’haver-lo tret dels seus carrers. Màrio Sasot 2 cartes dels lectors Editorial ACPV acusa el PP d’incomplir les seues per a reforçar els vincles de totes tres entitats pròpies lleis en matèria lingüística i debatre polítiques comunes en l’àmbit de la 3 cultura i la llengua catalanes. L’objectiu d’a- La decissió de desgravar fiscalment les dona- Salutació del director questa reunió és la de potenciar l’Assemblea cions a associacions defensores del seccessio- Nacional d’Entitats (ANE) i la relació inter- nisme lingüístic dins del programa de beneficis 3 territorial entre el País Valencià, el Principat fiscals a la promoció del valencià denota la de Catalunya i les Illes Balears. Cartes dels lectors contradicció permanent del PP en matèria lingüís- Aquestes tres entitats han estat pioneres en la tica i qüestiona la mateixa llei de creació de 4 reivindicació de crear un marc cultural comú, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que aquest complementari d’altres iniciatives socio-econò- El Matarranya partit va promoure i aprovar. miques i polítiques de vertebració dels Països La suposada pau lingüística que, amb tanta Catalans. Aquesta primera reunió ha servit per 7 publicitat, es ven des del Consell consisteix, pel analitzar l’actual situació sociocultural dels terri- El Baix Cinca que veiem, en acontentar les entitats seccessionistes toris de l’àmbit lingüístic català i debatre possi- que han donat suport electoral al PP en la seua parti- bles actuacions comunes. Aquestes reunions 10 cular disputa pel vot dels blaverisme polític. Aques- està previst que continuen periòdicament per tal ta estratègia restaria en la simple disputa partidista Entrevista de cercar vies de col·laboració i d’augmentar la Joaquim Salleras Clarió,medievalista si no fora per que amb aquestes decisions es qües- capacitat d’incidència en la nostra societat. Final- i premi Amanda Llebot 2003 tiona una llei aprovada pel mateix PP. ment, els resposansables d’ACPV, l’OCB i Des d’ACPV critiquem i denunciem que el PP l’Òmnium Cultural ha decidit mantenir perma- 12 continue finançant i donant cobertura política als nentment una línia de comunicació oberta que La Llitera i la Ribagorça grups seccesionistes i antivalencians mentre, de permeta coordinar i complementar els diferents cara a l’opinió pública, apareix com a pacifica- calendaris i el treball de totes tres entitats. 15 dor lingüístic d’un conflicte que, entre altres, han Tema del mes: promogut i alimentat des de les seues files. Si Dani/ACPV La Llitera aposta per l’aeroport l’Acadèmia Valenciana de la Llengua no serveix comercial al Pla de la Saira ni per acabar amb l’irracionalitat lingüística de Caganers de la llengua: les entitats que ara es vol beneficiar fiscalment, la Generalitat a Fraga en castellà 16 és que, com ja hem repetit en nombroses «Se necesita sangre. Dona un poco de la Aragó ocasions, fa dubtar de la seua ultilitat en favor de la nostra llengua. tuya». Aquest és l’eslògan d’un cartell d’im- 17 premta, penjat a finals de novembre de 2003 pels principals carrers de Fraga. Allò més insò- Gent de Franja Acció Cultural País Valencià lit és que el signa CatSalut, servei del Depar- tament de Sanitat i Seguretat Social de la Gene- 18 Acció cultural del País Valencià, ralitat de Catalunya. Un altre text afegit a mà Països Catalans l’obra cultural balear i Òmnium en aquest mateix cartell convoca els fragatins, Cultural fan una reunió de treball també en castellà, a donar la sang en uns deter- 19 El secretari d’ACPV, Eliseu Climent; el presi- minats dies en un centre de salut local. Opinió dent de l’OCB, Antoni Mir; i el president Quim Gibert Parlar a la portuguesa d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, s’ha reunit Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 4

4 EL MATARRANYA Núm. 35. Març de 2004 TEMPS DE FRANJA Calaceit celebra un any més el seu carnaval

Eixim a la tele! L’Ajuntament censura el català en els actes festius Jaume Vidiella L’altre dia, poso l’informa- tiu regional Aragonès de TVE pallasso tortosí, pugués rebre’l 1 i em trobo la presidenta del quan arribés. Va ser ell qui el va anar a rebre i primer que res

Congrés dels Diputats davant RICARD SOLANA li va imposar que l’actuació

’ESMOLET d’un mapa gegant del domini

L lingüístic del català. «Home», havia de fer-se en castellà, i tot vaig dir-me, «Després de la i que l’artista va intentar nego- seua experiència a Madrid deu ciar el tema es va trobar amb estar alliçonant l’auditori sobre un no rotund per part del regi- la realitat lingüística d’Es- dor popular. Sembla que ja panya». En sentir l’àudio, però, n’havia tingut prou amb un tota l’alegria quedà en no-res. fracàs amb el tema dels llibres Repetia la vella cançó del i a l’ajuntament començaven «perill» catalanista: que si a estar nerviosos. Un cop volen annexionar-se no-sé- acabada l’actuació l’Eusebi, en quines comarques, etc. Ja hi conversa amb membres de la som. I no és l’única, ni ella ni comissió va lamentar el tema, el seu partit. Ja deveu conéi- i més tenint en compte que el xer l’interès inusitat de La El 28 de febrer va tenir lloc el llibreter havia rebut l’ordre públic era pràcticament un Razón (sic) o l’ABC per la a Calaceit la celebració del per part del regidor del Partit 100% catalanoparlant. nostra Franja. Carnaval. Com ja és normal en Popular, que formava part de la Acabat l’espectacle infantil En comptes de fer d’Aragó els darres anys la celebració té comissió, que no se subminis- va tenir lloc una xocolatada per una terra còmoda per tots els lloc una setmana després de la trés cap llibre en llengua cata- a tots els xiquets i xiquetes.. qui hi vivim, on se’ns estimo tal data oficial, ja en plena Quares- lana. En conversa amb l’enca- Per la nit va tenir lloc un conco- com som i on es protegeixi el ma. Els actes van estar orga- rregat de la comissió aquest rregut ball de Carnaval ameni- patrimoni de la llengua –molt nitzats per la Comissió de regidor va reconèixer que tenia zat per l’orquestra Cristal 975. més important que qualsevol Carnaval, formada per ordres expresses de l’Ajunta- En aquest acte també van desa- catedral–, s’opta per escampar membres de l’Associació de ment de que la llengua catala- parèixer misteriosament els ignorància i enfrontament. I tot pares i mares d’alumnes del na no aparegués per cap lloc. rètols preparats per la comissió, per un grapat de vots. Durant CRA Matarranya, l’Associa- En aquest cas evidentment ni escrits mínimament en català o molt temps, he volgut creure ció de Dones Kalat-Zeyd, l’As- la comissió ni el llibreter van en bilingüe, que van ser subs- que tot era desconeixement: sociació Musical i Cultural aceptar la pressió i els xiquets tituïts per uns alres integrament s’havien educat amb el tòpic Calaceitana i un regidor repre- d’escola van rebre com a premi en castellà, anunciant els preus del baturro i ni tan sols imagi- sentant a l’Ajuntament. el disc Qüento va qüento de les entrades i les begudes del naven que a l’Aragó es parlava, Els actes previs van vingue. 10 contes tradicionals bar. Per sort els primers rètols amb naturalitat i des d’abans començar amb la convocatò- del Matarranya, en el cas del van poder ser recuperats i final- que el castellà, la llengua cata- ria d’un concurs de cartells en més petits, i el llibre La Fauna ment n’hi hagué en les dues lana. Ara la realitat se m’impo- el que van participar pràctica- del Matarranya, en el cas del llengües sa: menteixen deliberadament, ment tots els xiquets d’escola més grans. Ja a les 5 de la matinada es amb tota la bateria de mitjans a (des d’infantil fins a 2n Però el control sobre la llen- va donar per acabada la festa la seua disposició i sense impor- d’ESO). La guanyadora va ser gua no es va limitar a aixó. El amb el repartiment del Cremat tar-los les conseqüències. Tren- Míriam Camps Galindo, i el dissabte per la tarda, després de Carnaval i la crema a la quen l’Aragó, rebenten l’Es- seu dibuix va ser reproduït en del cercavila amb el Carnis- Bassa del Rei Carnistoltes. panya que tant diuen estimar. les cartells i en els programes toltes, al Polideportiu Munici- Així doncs cal remarcar Ens assenyalen amb el dit que anunciaven la festa. Tots el pal va tenir lloc l’actuació del l’èxit popular de la festa un perquè no estem afectats pel participants van rebre un llibre Pallasso Eusebi amb el seu any més i lamentar l’actitud de que els sociolingüistes descriuen o un disc com a agraïment a la «Moniato Show». En una acti- l’ajuntament que, seguint com «la malaltia del monolin- seua participació. La persona tud que no sabem com quali- models d’una altra època, va güisme». Ens expulsen. encarregada de comprar els ficar el regidor del PP va fer utilitzar al regidor present a la Vaig ficar els Simpson. llibres en nom de la comissió tots el possibles per a què cap comissió de carnaval com si es va trobar amb la sorpresa membre de la comissió i menys fos un comissari polític per a Carles Terès que quan va anar a la llibreria encara el que s’havia encarre- controlar que la nostra llengua que els havia de subministrar, gat de contactar amb aquest no fos present a la festa. Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 5

TEMPS DE FRANJA Núm. 35. Març de 2004 EL MATARRANYA 5

Avergoyints Medi Ambient arreglarà l’entorn Un bon dia va arribar al poble el soroll dels motors de quatre temps, los grossos i del riu Matarranya a Faió forçuts Diesel, i les màqui- Enric Algars nes trilladores que trencaven les gavelles de blat amb una eficàcia que sorprenia als llau- El secretari d’Estat d’Aigües radors que, al juny, sempre a ús ciutadà. Aquest projecte i Costes del ministeri de Medi comptarà amb les actuacions VILES I GENTS havien anat en la dalla i la Ambient va aprofitar el seu falç al puny. necessàries per recuperar l’en- viatge a Saragossa de primers Avergonyits del baix nivell torn natural del riu, amb plan- de febrer per visitar Faió, a la tècnic la gent va amagar els VIDAL A. MORAGREGA/V. tacions autòctones, i impulsarà ribera del Matarranya i a la esplèndids carros de vares a l’oferta de navegació del muni- vora de l’embassament de un racó del corral perquè els cipi de Faió. Riba-roja. animalets de ploma els ompli- El secretari d’Estat també va Després de recórrer l’entorn ren d’excrements. Els arga- assenyalar que «els projectes de l’embassament, acompanyat dells degueren acceptar, resig- com aquest són especials, ja per l’alcalde de Faió, el secre- nats, el paper de ponedors que contribueixen a recuperar tari d’Estat es va comprometre arrebotits de gallinassa. La la riquesa natural dels nostres a impulsar un projecte de recu- sària de palma recent compra- rius i embassaments, aprofitant peració ambiental a la ribera del da a Fira de Ràfels va anar a l’enorme potencial que tenen Matarranya que permetrà parar al joquer, i els feltres per a ús turístic, recreatiu i condicionar l’entorn fluvial per nous dels albarders de Mont- sobretot mediambiental». roig van servir per a tapar un trenc de la paret del ras. Per les eres de les afores se L’empresa SELCO realitza un projecte per rovellaven los aladres i els tellats de las pallisses s’as- tractar els fems de porcí al Matarranya solsien, mentres les banastes de portar les olives i el raïm E.A. es podrien sense remei pels munts de fem eixarrit de les SELCO, Sociedad de Servi- te, que ja està acabat, signifi- comentar. ovelles. Enmig de tant movi- cios Avanzados de Ingeniería, carà el tractament al Mata- Un projecte similar al que es ment i pudor a benzina la amb seu a Castelló i pionera en rranya d’uns 160.000 m3 de vol implantar al Matarranya ja sèquia del Molí ja mai més va l’eliminació de fems de porcí, fems de porcí l’any. «Es trac- està funcionant a la planta de portar aigua, ni els hòmens ha elaborat un projecte que té ta d’un projecte a la carta, és la granja de la Facultat de Vete- cantaven treballant. per àmbit d’actuació la comar- a dir, nosaltres el que fem són rinària de Múrcia. SELCO El progrés entès d’aquesta ca del Matarranya. tractaments segons la compta amb set plantes a Itàlia manera, ens va deixar sense Jesús Martínez-Almela, problemàtica existent i tenint i té previst instal·lar als Estats tenalletes ni barrals, sense el conseller delegat de SELCO, en compte les característiques Units quaranta-dues plantes tonellet de vi del tellat, el va explicar que aquest projec- del terreny i del clima», va l’any vinent. canyís dels orellons i les figues per Sant Miquel, la conca de les farinetes quan «Matarranya Cultural» es presenta les nevades i les sopes bulli- des en un ou, del dematí. La magreta de pernil ha com a alternativa a l’oci perdut aquell gust; el vi de la E.A. tenda ni és abocat, ni sec, ni aspre, el codonyat no hi té el La Casa de Cultura de Vall- zar-ne la societat. Bayod, una de les persones que perfum dels codonys ni els de-roures va acollir la presen- En aquesta empresa es barre- està dintre de la iniciativa. préssecs són dolços com la tació de la iniciativa cultural gen persones molt vinculades En darrer terme, doncs, mel. Mai ens haviem mogut Matarraña cultural. Aquest és a la comarca que coneixen les l’empresa Matarraña cultural tan depressa per no arribar el nom d’un projecte innovador inquietuds culturals de cada aposta per dinamitzar la cultu- enlloc. Deixarem lo món als amb què una sèrie de persones vila i la necessitat d’apropar ra de la comarca implicant-hi nostres fills, néts i nebots fet vinculades a la comarca del fins als pobles més petits la ciutadania, que no té gaire una merda. Matarranya pretenen atansar alguns al·licients culturals que accés diari a l’oferta cultural de què disposen les grans Tomàs Bosque fins allí totes les activitats cultu- en dinamitzin la vida diària, rals que serveixin per dinamit- així ho va expressar Emilia ciutats. Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 6

6 EL MATARRANYA Núm. 35. Març de 2004 TEMPS DE FRANJA «Lluís Rajadell, definitivament escriptor» Presentats dos llibres de l’autor vall-de-rourenc Josep Puche

Rajadell explicava durant la possiblement, la paraula presentació del passat 28 de adient». D’altra banda, A la

JOSEP PUCHE febrer que escriu les narracions vora del riu, que el 28 de febrer «conservant al màxim possible encara estava «calent de la les expressions i estructures impremta» segons el llibreter de orals amb què les he conegut, Vall-de-roures Octavio Serret, perquè penso que la llengua és una novel·la breu l’acció de oral és la manera més perfec- la qual enllaça els temps dels ta i entenedora de comunicar maquis amb l’època del cop uns fets i una història». Pel que d’Estat de 1981 i es podria fa al to pessimista, o si més situar perfectament en qualse- no, a l’abundància de finals vol dels pobles de la ribera del amb un deix d’amargor a les Matarranya i dels seus afluents; narracions de Mort al mones- forma part, amb el número 8, tir, l’escriptor vall-de-rourenc de la col·lecció «Quaderns de va indicar que «les referències les cadolles», i en el seu pròleg a temps de maquis, de post- Carles Sancho Meix la qualifi- guerra, d’emigració i de penú- ca de «sorprenent i exitosa L. Rajadell i J.I. Micolau durant la presentació a Vall-de-roures ries reflecteixen una època en represa literària de l’amic què no hi havia gaire lloc per Lluís», tot desitjant que tingui a les alegries». propera continuïtat «per a la El periodista i escriptor vall- va destacar la consolidació del Els dos llibres difereixen bona salut de la narrativa mata- de-rourenc Lluís Rajadell, que periodista en el món de la sensiblement pel que fa a l’es- rranyenca, franjolina i catala- desenvolupa l’activitat profes- narrativa aragonesa en català tructura. Mort al monestir, que na». sional a la delegació d’Heral- –cal recordar que va ser fina- ja porta uns do de Aragón a Teruel i és lista, a un sol punt del guan- quants mesos al col·laborador habitual de yador, del premi Guillem carrer, està format Temps de Franja,va presentar Micolau en la seua primera per una dotzena el passat 28 de febrer a la seua edició l’any 1986– i el fet que de narracions localitat natal els dos llibres basi la seua obra en la tradició d’extensió varia- que l’Associació Cultural del i les fonts orals de la comarca ble, escrites –o Matarranya (ACM) li ha editat del Matarranya. pensades, si més recentment, Mort al Monestir Rajadell, per la seua banda, no– al llarg d’un i A la vora del riu. El primer va explicar que, tot i que des de grapat d’anys, fet és un recull de narracions que, determinats sectors se li que denota l’evo- segons el propi autor, reflecteix pregunta per què no escriu en lució de l’autor; fidelment la tradició de la castellà, relata en català «com en el pròleg del saviesa i la història oral que a homenatge a la llengua de la llibre, l’erudit –no es transmetia de generació en meua terra materna, i perquè és se m’acudeix altre generació al Matarranya dels en català que se m’han trans- qualificatiu que li anys 50, 60 i 70; el segon és més les històries en què baso els escaigui més bé- una novel·la breu ambientada escrits». I és que l’autor dóna Josep Galan als entorns fluvials que carac- una especial importància a la qualifica la lectu- teritzen la zona aragonesa de tradició oral matarranyenca, als ra de l’obra com a parla catalana. L’encarregat fets més o menys verídics que «emocionant, d’introduir la presentació va fins fa escassament vint anys costumista, apas- ser el president del Centro de –potser coincidint amb la defi- sionant, humoris- Estudios Bajoaragoneses i nitiva consolidació de la tele- ta, malencònica, membre de l’ACM José Igna- visió com a mitjà de comuni- colpidora, arra- cio Micolau, qui va indicar que cació gairebé exclusiu– encara bassadora fins a «per fer un símil periodístic, el es trasmetien de pares a fills l’última línia, amb titular d’aquestes dues obres en els entorns rurals, i consti- un to de nostàlgia seria: ’Lluís Rajadell, definiti- tuïen una valuosa font de savie- que ho amera tot; vament escriptor’». Micolau sa i de coneixement. Així, Lluís subjugadora seria, Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 7

TEMPS DE FRANJA Núm. 35. Març de 2004 EL BAIX CINCA 7 El canvi climàtic al Baix cinca David Fernández Belmonte (Estació Biológica de l’Aiguabarreig)

El canvi climàtic està de moda Una conca sedimentària en tots els medis de comunica- La localització geogràfica del ció i en molts dels estudis cien- Baix Cinca, fa que la comarca tífics del moment. La comarca sigui una conca sedimentària, del Baix Cinca està patint unes amb uns límits força muntanyo- variacions climàtiques que poden sos; al nord els Pirineus, al sud afectar de forma directe al seu - sud-oest la serralada ibèrica i a paisatge i a la seva economia. Les l’est les serralades costero cata- temperatures han pujat, mentre lanes. Aquesta localització fa que les precipitacions han sofert que la comarca del Baix Cinca una baixada, fent que el clima en quedi resguardada de la major general sigui més àrid i afectant part dels fluxos humits, tant del a la seva vegetació i fauna de Cantàbric com de la Mediterrà- forma negativa ja que s’incre- nia, influint de forma directa en menta l’estrès hídric. les precipitacions. A nivell tèrmic Un fenomen global el Baix Cinca estarà influenciat que de mitja presenta únicament Baix Cinca presenta una distri- Uns dels grans debats d’aquest per la seva localització dins d’una 7.8º C. Aquesta temperatura és bució de les precipitacions de inicis de segle XXI i finals del conca sedimentària, ja que a l’hi- veu donada per la seva conti- tipus PTEH, és a dir, l’estació XX està sent el canvi climàtic vern les temperatures seran nentalitat, és a dir, per la seva amb més precipitació és la global. Com tothom ja sap, baixes provocades per l’estan- llunyania respecte al mar, fent primavera, la segona la tardor, la gràcies als medis de comunica- cament de les masses d’aire, i a que la regulació tèrmica que fa tercera l’estiu i per últim l’hivern. ció, revistes especialitzades, l’estiu les temperatures seran el mar al Baix Cinca sigui inexis- Aquesta distribució coincideix llibres, conferències o comen- altes per la seva continentalitat. tent. A més a més hem de tenir amb el pas dels sistemes frontals taris el canvi climàtic serà un Temperatures suaus present la formació de boires per la Península, sent el màxim fenomen que a ningú deixarà Les temperatures a la comar- permanents provocant una baixa període la primavera. S’ha de indiferent, ja que de forma direc- ca podem dir que són suaus com insolació a l’hivern. Mentre que dir que les precipitacions són ta o indirecta ens afectarà amb a promitg no és d’estranyar per l’estació més càlida és l’estiu normalment dèbils, tot i que la més o menys grau. Totes les la seva latitud, ja que la comar- amb una temperatura mitja de presencia de tempestes i cala- informacions que es reben del ca està situada dins de la franja 23.8º C, ja que si al ben mig del marsades són freqüents en canvi climàtic giren entorn al latitudinal temperada. La tempe- dia podem arribar als 32º C, a la aquestes estacions. canvi del règim de temperatures ratura mitjana del Baix Cinca vesprada podem arribar als 15º Podem dir que la comarca del màximes i sobretot les mínimes, és de 14.9. Això ens podria C. Baix Cinca no és una excepció això comportarà una modifica- portar a pensar que les tempe- Pluviometria al canvi climàtic global que està ció en el paisatge i en moltes de ratures són suaus al llarg de l’any, En l’àmbit de les precipita- patint el nostre planeta. Una les activitats econòmiques d’un però això no es així. Si fem un cions la comarca del Baix Cinca vegada tractades les dades esta- continent, país o comarca. En estudi més acurat podríem dir presenta unes precipitacions al dísticament podem determinar l’àmbit de les precipitacions tots que per la mitja de les tempera- voltant dels 371.3 mm anuals. La com les precipitacions han els estudis mostren unes incer- tures mínimes és de 8.6 º C, i per combinació de la seva localitza- minvat, mentre que les tempe- teses en les variacions dels cintu- les màximes és de 21.2º C. Però ció envoltada de muntanyes fa ratures mitjanes han sofert un rons de pluja, el que sí que queda si continuem fent un estudi de la que els fluxos marítims quedin increment des de 1969 fins el clar en els estudis són l’aparició comarca a nivell tèrmic podem bloquejats a les vessants nord 2002 en 0.8ºC aproximadament. i la major recurrència de preci- determinar que per estacions dels Pirineus i a les vessants est Aquesta dada és important, ja pitacions violentes. l’hivern és l’estació més freda ja de les serralades costero catala- que la comarca rep menys preci- nes. Així que les precipitacions pitació i té més evaporació. Ara que rep la comarca són princi- ens podem fer la pregunta de palment fruit dels sistemes fron- com pot afectar aquesta dismi- tals que entre per Galícia, creuen nució de la precipitació al Baix la Península de oest a est i arri- Cinca. La resposta seria un ben al Baix Cinca desgastades. paisatge més àrid, i una falta És cert que de vegades la preci- d’aigua a l’estiu, influint de pitació ve donada per l’entrada forma directa en el consum i en de vent humit de llevant, però el l’agricultura de la zona. Les tant per cent de precipitació temperatures seran més extre- provocada per aquesta situació mes a l’estiu, fent més calor a les és molt petit. A nivell pluviomè- hores centrals del dia i amb unes tric podem dir que la comarca del temperatures mínimes més altes. Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 8

8 EL BAIX CINCA Núm. 35. Març de 2004 TEMPS DE FRANJA

El president Iglésias presenta a Fraga l’àrea logística i del transport ’HAM L 700.000 metres quadrats de sòl industrial Filibusterisme Jaume Casas Ja vam comentar a l’HAM fa un temps que el coordina- ra de les comunicacions amb la dor de la CHA al Baix Cinca Llitera i el Cinca Mitjà o el era fundador d’Amics de desbloqueig dels regadius de Fraga: impulsor i alhora oposi- RAMON MESALLES Monegres que a Fraga supo- tor de la llengua catalana. saran duplicar la superfície de Doncs el proppassat mes de reg. Així mateix va recordar gener, durant un ple de l’Ajun- que en pocs dies s’inaugurarà tament de Benavarri, es va l’oficina delegada de la DGA presentar un document d’un al Baix Cinca. particular, d’un valent, per tal Javier Velasco va exposar les de legalitzar una explotació: dades generals de l’actuació. el document estava en català, Es tracta d’urbanitzar 70 ha de cosa que degué molestar sòl requalificat com a indus- profundament Carlos Cuéllar, trial, situades a tocar del Polí- regidor de la CHA, que, gon Fondo de Llitera. «La seua després de trenta anys vivint a situació és immillorable, en ple Benavarri, va al·legar que no corredor Fraga-Lleida i a la entenia el seu contingut i va vora de l’autovia i de l’auto- insistir en que li traduïssin al pista». En sis mesos estarà castellà. Finalment, i no redactat el projecte i s’hi inicia- obstant els oferiments per ran els treballs d’urbanització. traduir-li del mateix alcalde, El president del Govern Marcelino Iglésias va Es faran primer les infrastruc- castellanoparlant també, va d’Aragó, Marcelino Iglésias, i comparar el projecte de Fraga tures comunes, els accessos i, votar en contra de la moció el conseller d’Obres Públiques, amb les plataformes logísti- després, les parcel·les s’aniran sense aportar cap mena de raó Javier Velasco, van presentar ques de PLAZA a Saragossa i urbanitzant a mesura que es a part de l’esmentada. ahir a Fraga, el Projecte Supra- les d’Osca i Terol. Aquesta vagen venent. Velasco va El Sr. Cuéllar no té sensi- municipal d’Àrea Logística i de plataforma de Fraga completa mostrar la seua total confiança bilitat envers un dret humà Transport, que es construirà a l’aposta del govern per la logís- en aquest projecte que suposa com és el de la llengua. El Sr. la capital fragatina. El projec- tica a l’Aragó. Aragó té una crear una espai industrial potent Cuéllar no està en sintonia te, la redacció del qual es va posició geogràfica estratègica i modern per tal de garantir un amb el seu partit, la CHA, adjuciar la setmana passada a en el centre d’una zona de gran desenvolupament econòmic que sempre ha demostrat una l’empresa INTECSA-INAC- puixança econòmica, en el equilibrat d’una zona eminent- enorme sensibilitat envers SA, preveu la urbanització per centre de la Vall de l’Ebre, que ment agrícola com és el Baix aquesta mena d’injustícies. I a ús industrial de gairebé hem d’aprofitar. Fraga té una Cinca. no val a dir que el partit 700.000 metres quadrats de situació envejable, a mig camí La plataforma logística de permet un ample ventall terreny situat al corredor de entre Saragossa i Barcelona, Fraga suposa multiplicar per d’opinions sobre el tema de la Llitera, a la mateixa vora de amb un important flux de trans- dos la disponibilitat de sòl llengua. Aquesta pràctica l’autovia A-2 i de l’autopista port de mercaderies i aquesta industrial a la capital fragatina, d’intentar impedir que tiren AP2, que es destinaran a àrea logística permetrà la de forma que es podran aten- endavant les mocions perquè ubicar-hi una àrea logística del instal·lació de nombroses dre les demandes de grans sí, se’n diu filibusterisme o transport. El pressupost esti- empreses del sector. Marceli- empreses interessades a pirateria: en llenguatge mat és de 17,2 milions d’euros. no Iglésias va recordar que a instal·lar-s’hi, per la seua bona planer, punyeteria pura i dura. Marcelino Iglesias i Javier PLAZA, ja s’hi han creat situació geogràfica. Javier I no crec que el seu partit ho Velasco van presentar aquest quatre mil llocs de treball, cosa Velasco considera que pot ser aprovi. Trenta anys al poble i ambiciós projecte al saló d’ac- que demostra l’èxit d’aques- un bon centre per a empreses no coneix la llengua?! I mai tes de l’Ajuntament de Fraga, tes iniciatives. I a Fraga, s’hi del transport, sobretot trans- s’ha molestat en, quan altre on van ser rebuts per l’alcalde, pretén fer el mateix. port de fred, d’aliments i no, entendre el que parlen els Vicent Juan. També hi foren El president aragonès va rela- productes perteridors. El seus veïns? A qui diu que presents el conseller d’Agri- cionar aquesta actuació amb Govern pretén que siga una representa el Sr. Cuéllar? cultura, Gonzalo Arguilé i el d’altres molt importants que ciutat del transport, amb tots els delegat territorial de la DGA a s’han vingut realitzant en serveis que requereix aquest Josep Galan Osca, Álvaro Calvo. aquesta zona, com ara la millo- sector. Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 9

TEMPS DE FRANJA Núm. 35. Març de 2004 EL BAIX CINCA 9

Assemblea general ordinària de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca Josep Labat L’Institut d’Estudis del Baix ra del Cinca, col·laborar en la ducció d’una peça arqueolò- que també es mantindran les Cinca IEA va celebrar el passat col·lecció literària «Quaderns gica procedent de la nostra activitats generals: conferèn- 8 de febrer al Palau Montcada de les Cadolles» i coeditar la comarca i dipositada en algun cies en centres d’ensenya- de Fraga, l’assemblea general revista Temps de Franja. La museu. Per altra part, la Secció ment, participació en el ordinària de socis. En primer Secció de Comunicació i d’Història Natural analitzarà concurs de literatura infantil i lloc, es van exposar les memò- Propaganda centrarà la seva la possibilitat d’iniciar una juvenil Desperta Ferro!, Jorna- ries d’activitats i econòmica acció en dos projectes ajor- col·lecció de fitxes en suport des Cinga, participació a fires corresponents a l’exercici 2003 nats en anys anteriors: la rees- CD sobre la història natural (Mercoequip, etc.), reunions i seguidament, les previsions tructuració de la pàgina web de la nostra comarca (paisat- de coordinació amb altres d’activitats i pressupostos per de la nostra entitat i la campan- ges, flora, fauna, etc.) i d’or- grups i entitats, curs de català a l’any 2004. ya d’informació lingüística ganitzar alguna activitat de per a adults, sopar literari, etc. Pel que fa a les activitats per a la població en general. coneixement de l’Aiguaba- Per a la realització d’aquests previstes, destaquen les apor- Pel que fa a la Secció Patri- rreig dirigida sobretot als esco- projectes, s’ha calculat un pres- tades per les diferents seccions moni Històric, se seguirà lars i a més, certificarà una supost de 38.585’49 euros. La de l’institut. La Secció Publi- col·laborant amb l’Associació sèrie de mapes fluvials de meitat d’aquesta quantitat serà cacions té previst l’anuari de Veïns i Amics del Casc Josep Lluís Escuer. Per últim, gestionada per la Secció de Cinga sobre població, una Històric de Fraga en els itine- cal esmentar que la Secció Publicacions. Entre els apartats obra que aplegarà els estudis raris històrics «Passeigs per l’Ateneu seguirà en la línia d’ingressos destaquen les apor- referents al refranyer i el la nostra història», s’ampliarà portada fins ara: conferències tacions dels socis i de les insti- cançoner de Josep Galan, la el fons documental de l’insti- i col·loquis, cine-fòrum, sorti- tucions (Instituto de Estudios publicació en suport CD de tut amb l’adquisició de nous des culturals i excursions de Altoragoneses i Ajuntament de l’antic diari comarcal La Ribe- materials i s’estudiarà la repro- natura, etc. Per últim, cal dir Fraga). ESTAMPES RIBERENQUES El Voltorn: d’on i que encara estranya més (tot i que com més hi vaig, pel Berguedà i pel Solsonès, més coincidències hi trobo, amb la Franja), i em ve aquest aire? donava com a traducció, bochorno (que, val a dir-ho, no m’aca- bava d’agradar). Vaig cometre el sacrilegi d’anar abans al Google que al Coromines, i allà, vaig començar a trobar coincidències… Francesc Serés Al Google, com després vaig veure al Coromines, començava a eixir suc, un riu d’Itàlia anomenat Volturno, on hi va haver una Només enumeraria tòpics si us digués que les llengües són ens batalla a la Segona Guerra Mundial, situat al sud de l’antiga vius que es reprodueixen, que tenen una història pròpia, que es Etrúria, el poble que habitava la part central de la península itàli- relacionen entre si com si fossin de debò homes i dones que han ca abans i mentre es va constituir la República en temps dels acumulat vivències i records, no faria cap altra cosa que repetir romans. I és que resulta que Volturna també era una deessa del el que tants han dit abans. vent, dels vents del sud-est, humits, xafogosos i càlids, vents que Però és clar, una cosa és repetir els llocs comuns de la teoria i arruïnaven les collites. una altra molt diferent el descobriment, quasi màgic, d’un aspec- Les paraules es modifiquen, les paraules viatgen i es queden te que estava adormit… en els llocs més impensats, voltorn, des de l’antiga Etrúria fins Mireu, fa cosa d’un parell de mesos vaig haver de traduir uns a Saidí i Gòsol, i fins a uns quants poblets de la província de Sara- textos en els que hi apareixia la paraula voltorn. Potser no és una gossa on encara es diu voltorno, el voltorn que a ells, també els paraula que es digui a tot arreu de la Franja, però a Saidí serveix puja cap a mitja tarda, càlid, humit. ¿Com va arribar, aquesta parau- per denominar el vent que va a la contra del cerç, un vent no gaire la, fins a Saidí? Qui ho sap, potser la van portar els romans, que fresc (però que a l’estiu s’agraeix moltíssim) que ve del sud-est manllevaven els seus déus dels antics etruscs, potser va venir per i que a molts llocs se’l coneix com a marinada o com l’aire Empúries, en les primeres colonitzacions, potser va establir-s’hi d’aventar (paraula que també ve de l’arrel vent-). Puja a mitja tarda perquè el lloc li va agradar (tenia bon gust, la paraula)… i de vegades té una força notable, tot i que mai no fa destrosses. Mai no ho sabrem del tot, el llenguatge ja les té, aquestes coses. Quan vaig haver de traduir aquesta paraula, evidentment, jo sabia Cada llengua il·lumina un món i no només un món físic, extens, que no trobaria cap paraula castellana que tingués la centralitat i geogràfic, sinó un món immaterial, històric, profund. I és que la importància que té la paraula voltorn dins del parlar de Saidí en cada lloc, en cada paraula, hi podreu trobar tota la dignitat i que no hi havia cap paraula catalana prou estesa per tot el terri- del llenguatge i de les obres que podem fer amb aquest llenguatge. tori que la substituís i que em que pogués servir per cobrir aquest I si no us ho creieu, mireu cap al sud-est i penseu que allà, més buit i, així, traslladar-la al castellà. enllà del Mediterrani, hi ha un lloc on hi bufa un vent que es deia Aquest tresor que és el Diccionari Alcover-Moll em va dir que com aquest nostre, voltorn, fa més de dos mil cinc-cents anys… voltorn només es deia a Saidí i a Gòsol, cosa que no ajuda gaire Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 10

10 ENTREVISTA Núm. 35. Març de 2004 TEMPS DE FRANJA

Joaquim Salleras Clarió, medievalista i premi Amanda Llebot 2003 «Viure prop de l’Arxiu de la Corona d’Aragó

Aquest fragatí, de 54 anys, diferents dialectes de tota la fill de pare català i mare Franja que avui coneixem. fragatina porta molts anys P. Ens ha dit que forma part afincat a Barcelona capital de la Casa de Fraga a Barcelo- on treballa com a professor na. Hi ha molta gent que sap de de Secundària, alhora que la seva existència, però no compatibilitza la feina amb saben ben bé a que es dedica. un treball incommensurable R. Doncs com el seu nom i frenètic a l’arxiu de la Coro- indica, és la casa de Fraga però na d’Aragó i sent una de les a la ciutat de Barcelona. Aquest ànimes que promouen totes fet que sigui a la ciutat Comtal les activitats de la Casa de no implica que estigui desvin- Fraga a Barcelona. La seua culada de Fraga. Cada any invi- capacitat de treball no té tem a un alcalde de la comar- qualificatiu: articulista, autor ca per a que ens coneguin de nombrosos llibres, millor, encara que fa prop de 17 editor… Està realitzant el anys que es va fundar, encara doctorat en Història i, hi ha gent que, com dius, no ens enguany, ha rebut el premi coneix o no saben a que ens Amanda Llebot per un dediquem. Mirem de ajudar- treball de documentació nos uns als altres junt amb les medieval. organitzacions culturals de la comarca. La lluita per la llen- Pregunta. Quin és el currí- adonar-me que pensava de la vivint a Barcelona tenia a prop gua a Fraga ha portat a un sepa- culum seu, senyor Salleras. mateixa manera i vaig l’arxiu de la Corona d’Aragó, ratisme important; a nosaltres, Com arriba al món medieval? començar a escriure i publicar cosa que em va facilitar molt la aquesta separació no ens bene- Resposta. Vaig néixer a les coses que anava trobant. labor de començar a estudiar i ficia ni molt menys però no Fraga el 1949 encara que als 10 Vaig acabar doctorant-me en aprofundir en la Edat Mitjana som partidistes, així que, inten- anys vaig marxar a estudiar a historia medieval. Casat i amb a Fraga i el seu terme al llarg tem col·laborar d’igual mane- Tarragona. Vaig començar els un parell de fills. dels segles XIV i XV. M’ho ra amb totes les institucions. meus estudis universitaris estu- P. Vostè ha publicat molt. vaig prendre com a un repte Tornant al tema de la llengua, diant magisteri a Osca, ciutat R. Durant aquest temps, és personal. no haurien de centralitzar-se on començo a sentir un cert veritat, he anat publicant P. Expliqui’ns una mica només en llengua, perquè és interès per estudiar la historia nombrosos llibres i articles, 22 aquesta riquesa de Llengua. un petita part de la cultura en de Fraga i la comarca del Baix llibres, publicacions i col·labo- R. Durant el període de temps general. Jo miro d’enganxar la Cinca. Al buscar documentació racions; en premsa, butlletins i que jo estudio, a la nostra zona gent amb articles de temes als arxius i les biblioteques, revistes més de 80 treballs; sóc es parlava com a llengua vaig sorprendre’m molt perquè editor d’una dotzena de llibres, «oficial» per dir-lo d’alguna no hi havia res. Aquest fet, va tots relacionats amb el que anava manera, el llatí, que era la llen- provocar en mi una inquietud estudiant i trobant. Quan tens a gua culta, no obstant, poc a poc, «Al principi el i un continu per què. Passà el les teves mans tota aquest infor- aquesta llengua oficial es va anar temps i vaig seguir estudiant mació, tens la necessitat d’ex- derivant en unes altres com l’ara- català que es parlava Psicologia a Barcelona per plicar-li a algú, i quina millor gonès, molt semblant al castellà a tota la Corona omplir les expectatives que manera que fer-ho a un llibre. La i el català. Aquestes dos últimes porta l’estudiar Magisteri, però temàtica és molt ampla. eren les que realment parlava la era el mateix». l’ansietat per saber, junt amb P. I per que aquest interès gent dels pobles. A la nostra aquella inquietud que m’havia en la època medieval? zona concretament trobem mols quedat al no trobar res als R. La raó per la qual em document en català per que la arxius d’Osca, em van portar a decideixo per l’ època medie- conselleria era a Barcelona. En populars amb un rerafons cultu- la universitat anys més tard val es perquè és la part més un principi el català que es parla- ral-medieval aLa Voz del Bajo amb una idea fixa: Fraga. Vaig enigmàtica i difícil, però alho- va a tota la Corona era el mateix, Cinca, perquè trobo que falta començar a rellegir llibres de ra també per ser una època molt però al llarg del temps va anar molta cultura de la comarca. dos mestres com són Salarru- rica pel que fa al tema de Llen- variant amb topònims de caràc- P. Parlant dels diferents llana i Ramon Espinosa. Vaig gües i documents. A l’estar a ter local fins a convertir-se en els dialectes de la zona, què li Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 11

TEMPS DE FRANJA Núm. 35. Març de 2004 ENTREVISTA 11

, m’animà a estudiar l’Edat Mitjana a Fraga»

sembla la situació lingüística objectiu era i segueix sent, buscar que es viu a la Franja a hores més del que va buscar Salarru- d’ara? llana, seguir el seu camí des d’on R. Penso que no s’ha de ell ho va deixar. La meva inten- centralitzar només en la llen- ció era mirar nous registres i gua; sí, s’ha de potenciar l’ús vaig descobrir que n’hi ha molts del fragatí i de totes les parles que esperen ser descoberts. Com de la Franja però també les que eren tants, vaig haver de seves cultures sense oblidar- centrar-me en un curt període nos mai d’on venen. Preocupar- entre 1337 i 1410. Probablement se només de la llengua és un hauré trobat ja uns 2000 docu- error, perquè per poder fer-ho ments i encara no he acabat, es necessària molta espenta documents dels quals, com ja cultural. Mentre era fora de he dit abans, el 90%, estan escrits Fraga, és a dir, mentre conti- en català. Alguns estan repetits nuava les meves investigacions, però ningú podia imaginar que a Fraga van néixer diferents n’hi hagués tants. organitzacions que s’ocupen de la qüestió lingüística a la tot el meu estudi que està basat cions entre tots tres, raó per la zona des dels diferents punts de «Les institucions en el període en què va regnar qual va sortir majoria absoluta vista, com ara el cas d’Amics a Fraga i tot el seu terme la reina per a la Corona de Castella, amb de Fraga i l’Institut d’Estudis haurien d’esforçar-se Maria de Luna que va ser una el conseqüent triomf de la Casa del Baix Cinca i a Barcelona la Senyora de Fraga. D’aquest Trastámara. En aquest pacte, la Casa de Fraga a Barcelona. per reunir tot el període he trobat al voltant d’uns Corona d’Aragó va perdre molt Totes aquestes organitzacions 175 documents dels quals, la per que el poder es va centra- són ajuts d’aquesta espenta que nostre patrimoni». meitat estaven escrits en català. litzar tot a Castella. abans he dit. Encara que jo no La reina Maria de Luna pertan- P. Reprenent el tema del estic vinculat a cap d’aquestes yia a la casa Comtal de Barce- patrimoni. Està d’acord amb dos associacions el que sí que lona, és més, va ser l’última el tracte que rep el patrimoni de faig és col·laborar amb el que P. L’institut d’Estudis del reina d’aquesta casa. Era un la nostra comarca? puc des de la Casa de Fraga, Baix Cinca li ha atorgat el dona que es va preocupar molt R. No n’estic gens d’acord, des de Barcelona, amb totes premi de recerca Amanda per tota la Baronia, que no és més, penso que les institu- dues; per exemple, col·laboro Llebot. Quin significat té per a només era la ciutat de Fraga, cions que tenen realment poder amb la secció de patrimoni de vostè aquest premi? sinó que també estava formada per reunir tot el nostre patri- l’IEBC cedint documents però R. Vaig presentar 5 projectes per Saidí i Ballobar. La reina moni, no hi pensen. Algun dia a canvi necessito ajudes econò- tant a l’Ajuntament com a l’Ins- Maria de Luna era descendent s’aconseguirà fer una reunió miques. Penso que estaria molt titut d’Estudis del Baix Cinca del rei Pere IV, igual que el seu de totes les persones relacio- bé que es constituís d’una vega- l’any passat. Del primer no em marit, raó per la qual van neces- nades amb el patrimoni. S’ha da la secció de patrimoni van contestar i del segon em sitar una dispensa Papal per de descentralitzar molt, cada comarcal. van concedir aquest premi, que poder casar-se. El rei Martí, poble ha de tenir les seves P. Li ha canviat la visió de les consta d’un ajut econòmic per anomenat l’Humà, era molt coses. A hores d’ara hi ha gent coses a l’estar fora de la zona? a la investigació del meu projec- apàtic, per la qual cosa, tot el interessada però s’hi han de R. Realment no és que m’ha- te i que parla de la Reina Maria paper del regnat va recaure sobre posar els ajuntaments. Jo puc gi canviat o que les influències de Luna i la Baronia de Fraga: la reina Maria de Luna. La seva parlar de la part de documents. dels professors de Barcelona només una petita part de tota la personalitat treballadora va El dia que això sigui una reali- facin que pensis d’una mane- meva documentació. Estic molt quedar reflectida a tota la Baro- tat, serà necessària una apor- ra o d’una altra. Jo tinc clar el content perquè és un premi que nia. A la seva mort, es va portar tació econòmica forta per poder que penso i aprenc coses a pot atorgar-me un cert prestigi a fi el compromís de Casp, un fer copia de tots els documents mesura que vaig investigant. al món literari i de recerca. tema del qual s’ha escrit molt i per poder treballar amb ells. P. En quant a la documenta- P. Pot explicar-nos una mica és la conseqüència d’arribar al Només es podrà començar si ció que ha trobat, què ens pot en què consisteix el treball que pacte d’Aragó, Catalunya i aquest ajut econòmic és un contar? ha presentat? València per triar qui havia de realitat perquè a títol personal R. La part de la documenta- R. Al meu treball explico, succeir a Maria de Luna i el rei és inviable. ció és la més sorprenent; el meu com ja he dit, una petita part de Martí. No hi havia bones rela- Diana Pascual Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 12

12 LA LLITERA I LA RIBAGORÇA Núm. 35. Març de 2004 TEMPS DE FRANJA

L’autovia del Les comarques de la Llitera, Cinca Mitjà i el Baix Aragó Segrià reivindiquen millores ferroviaries que

Al setembre del 2001, fent- les conecten amb les línies d’alta velocitat me ressò de les reivindica- Anna Enjuanes cions de molts conductors i d’alguns municipis de l’Ara- gó, vaig publicar un article a la Vanguardia on parlava de la necessitat de transformar la carretera N-211, entre Monre- DESPERTA FERRO DESPERTA al del Campo i Alcanyís, en ANNA ENJUANES una autovia que continuant per la N-420, fins a Gandesa, es desdoblaria en direcció a Cambrils i Salou, per un cantó i per altre, enllaçaria amb l’Eix de l’Ebre i així millorarien les comunicacions del Matarran- ya i del Baix Aragó amb Torto- sa, deteriorades principalment a partir de la supressió del ferrocarril entre Tortosa i la vall del Zafan. Va ser una grata sorpresa veure l’article recollit en els dossiers de premsa i en les pàgines web d’algunes insti- tucions aragoneses i catala- nes. Escriure servia per a algu- na cosa. Ara, la sorpresa ha estat major en assabentar-me que, a principis de febrer, a Vall-de-roures es van reunir polítics d’Aragó i Catalunya per parlar del mateix tema i que la cosa anava molt més en sèrio després de marcar una Respresentants de les Dipu- horaris comercials, de serveis acaben en les mateixes condi- agenda de reunions i fins i tot tacions provincials d’Osca i i altres mitjans intermodals de cions». unes jornades de reivindicació. Lleida, els alcaldes de Mont- transports que resultin atrac- També l’alcalde de Tamarit Malgrat que a Vall-de-roures só, Binèfar, Tamarit de Llite- tius a potencials usuaris com el de Llitera, Francisco Mateo, es va parlar de traçat diferent, ra, El Torricó, Lleida, Alma- propi AVE.» va possar l’accent en la incidèn- si fa o no fa, és la mateixa. celles i els presidents de la El manifest s’ha enviat al cia que pot tenir el ferrocarril Veritablement fa falta una comarca de la Llitera i del Govern d’Aragó i a la Gene- en el desenvolupament dels autovia. A part del que repre- Consell Comarcal del Segrià ralitat de Catalunya per que es pobles mentre que l’alcalde del sentarà de positiu –economia, van signar a Almacelles –ajun- sumen al manifest. que s’afe- Torricó i president de la Comar- comunicacions–, desconges- tament que va organitzar l’ac- geix a altres per evitar el dete- ca de la Llitera, Salvador Plana, tionaria el tràfic de la N-420. te– un manifest en que exigei- riorament de la línia Saragos- va dir que «si es donen uns Malgrat l’impacte mediam- xen a Renfe «que es porten a sa-Lleida. serveis al ciudatans dels nostres biental i d’altres aspectes terme totes les gestions opor- Manuel Lana, alcalde de pobles aquestos l’utilitzaran. negatius, que, curosament, tunes amb la finalitat de posar Binèfar, assenyalà el progres- A més a més si tenim en comp- s’haurà d’intentar que siguin en funcionament trens de roda- siu abandonament d’aquesta te les condicions pèsimes de els menys possibles, aquesta lies entre Montsó i Lleida línia convencional i el tanca- la N-240». autovia serà molt beneficiosa ciutat. Amb parades a les esta- ment d’estacions. «Foment no La signatura del manifest va per a aquestes comarques. cions de Binèfar, Tamarit-El ens recolza en aquestes reivin- tenir lloc a Almacelles després Torricó, Almacelles i Raimat». dicacions i creiem que, com el d’un recorregut en un tren També es demanà que la millo- cas d’Almacelles que ha vist històric, fletat per a l’ocassió, Joaquim Montclús ra «es porti a terme en un tancada la seva estació, nosal- que va realitzat el trajecte entre temps el més breu possible i tres correm el mateix perill Lleida i Montsó amb els repre- que es tinguin en compte els que les nostres estacions sentants polítics a bord. Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 13

TEMPS DE FRANJA Núm. 35. Març de 2004 LA LLITERA I LA RIBAGORÇA 13

Àngel Vergara i Cia i el mag Zapata difonen la cançó tradicional de la Franja i la màgia entre nens del Torricó Anna Enjuanes

Enmarcat en un projecte per la finalitat de donar un impuls a a impulsar el català a l’escola. les classes de català a la Franja Aquest primer trimestre de donant a conèixer als escriptors l’any va tenir lloc al Torricó i les seues obres, així com la l’actuació d’Àngel Vergara i cultura popular i la música d’au- companyia per als escolars del tor d’aquestes comarques. col·legi públic de la localitat on Aquest projecte va nèixer des van poder apreciar i gaudir de de la Direcció General de Reno- la música, art, tradicions popu- vació Pedagògica del Govern lars i fins i tot creacions, que en d’Aragó. molts casos ja estaven una mica Tots els centres escolars de oblidades. la Franja, des de les més peti- També hi ha assistit el mag tes escoles i centres rurals agru- Zapata que va ensenyar als nens pats d’Infantil i Primària fins de primer i segon cicle de prima- als Instituts de Secundària i ria diferents jocs de magia on Batxillerat de les capçaleres de ells també hi van participar i comarca participen d’alguns col·laborar per practicar el català. dels seus programes i ha tingut Les activitats s’enmarquen dins uns efectes molt positius apro- del projecte d’Animació Cultu- par a les escoles la cultura de Actuació de l’Àngel Vergara i Cia ral a les Escoles de la Franja amb la Franja.

TOT ENSENYANT LES DENTS

Protocol per a facilitar la convivència, pot esdevenir perversament l’ob- jectiu central de les relacions socials. En positiu o en negatiu, per a carregar-se’l o per a magnificar-lo. Així, hi ha iconoclastes que el dinamiten en nom de la llibertat individual, i l’únic que acon- Ramon Sistac segueixen és de crear un gran desconcert, en ells mateixos i en els que els envolten. Mireu sinó els atacs que ha rebut el flamant Allò que en diem convencions socials, més popularment guar- president del Parlament de Catalunya, el republicà Ernest Benach, dar les formes,o les bones maneres, no és res més que una de per haver-se encorbatat ad perpetuum i, fins i tot, per haver-se les múltiples facetes que componen el que habitualment conei- arreglat la barba abans d’anar a veure el Rei. Que potser s’hau- xem com a protocol. Segons el diccionari, protocol vol dir «conjunt ria d’haver presentat a cal Borbó amb rastes, calça curta i sandà- de regles que cal observar pel que fa a l’etiqueta, les presidèn- lies amb mitjons? On quedaria la dignitat de la institució que repre- cies, etc., en les cerimònies i en les relacions oficials». Però, senta? A l’altre extrem, tenim les severes crítiques –potser fetes alhora, també és el «pla precís i detallat per a l’estudi d’un proble- pels mateixos– que ha hagut de suportar el no menys flamant conse- ma biomèdic o per al tractament d’una determinada malaltia» i ller en cap de la Generalitat de Catalunya, el també republicà Josep el «conjunt de característiques del programari, el maquinari i els Bargalló, en aquest cas per no portar corbata. És que no hi ha res procediments que regulen l’intercanvi d’informacions en les més interessant en el debat polític? Com diu ma mare, el que no xarxes de comunicacions». En definitiva, el que persegueix el proto- tiene que hacer, con el culo caza moscas… D’altra banda, algú col, en l’aspecte que ens interessa, és el control de les relacions ha hagut de recordar que les conselleres tampoc no en porten, de socials. Dit d’una altra manera, automatitza la presa de deci- corbata. Així doncs, l’exigència de corbata és sexista i discrimi- sions, estalviant-nos haver de pensar en un munt de situacions de natòria i, en conseqüència, anticonstitucional. divers grau de quotidianitat. Davant de cada acte social, siga de M’hi podria passar hores, parlant-ne. Hi ha gent, per exemple, la mena i el nivell que siga, se’ns planteja el dubte de com reac- que més valdria que no en portessen. Són els altots que es fan el cionar. I, sense el protocol, bona part de les nostres energies nus a la bella mitja corbata. Llavors els va curta i la porten ridí- s’ocuparien a decidir com cal procedir: qui seu, qui passa, qui parla culament com si fos un pitet. D’altres, baixets, se’l fan massa cap primer, què és convenient de dir i què no… El protocol, i les conven- a la part estreta i aleshores la corbata els penja i els tapa els cions socials, ens allibera de tota eixa feixuga càrrega decisòria, collons. I és que cal no confondre l’elegància amb el protocol. i ens permet d’anar directament al gra, obviant tot allò que és super- El protocol és necessari, però també és necessari que, de tant en flu en les nostres relacions que resten, doncs, automàticament regu- tant, algú se’l salte. És l’única manera de fer-lo renovar i adap- lades. tar als nous temps. De moment, però, fareu el favor de tractar- El problema és que, allò que és una eina creada per la societat me de «vostè», pocavergonyes. Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 14

14 LA LLITERA I LA RIBAGORÇA Núm. 35. Març de 2004 TEMPS DE FRANJA

Un conveni entre entitats aportarà més de 550.000 euros per a la restauració de l’excatedral de Roda d’Isàvena Elena Cebrián El mur L’excatedral de Roda d’Isà- Com és possible que en el vena presenta tres absis semi- segle XXI seguim construint circulars adornats a l’estil llom-

murs? Murs per separar uns RICARD SOLANA

CARTES AL VENT CARTES bard amb arquets cecs i bandes homes dels altres, quan la resta verticals. L’entrada i la torre dels animals no en necessiten són obres neoclàssiques de cap per a conviure. Esfereïdor, 1728. L’entrada protegeix la per qualificar-lo d’alguna portada romànica mitjançant manera perquè és molt difícil una elegant porxada. La porta- de qualificar o de trobar l’ad- da original és obra de primeries jectiu adient per a una barbari- del segle XIII i està formada per tat que Déu n’hi do. Si analit- cinc arquivoltes amb capitells zem detingudament el per què esculpits. es podueixen aberracions així, L’espai interior de la cate- crec que coincidiríem tots, dral alberga tres naus sense sobretot en que alguna cosa creuer i amb diversos nivells: succeeix a nivell internacional, presbiteri, tribuna capitular, que no funciona i allò que no absis i cripta. Aquest és el resul- funciona està molt calr; per tat de la unió, el 1125, de les desgràcia l’organisme univer- El Departament d’Educació, gorçana un museu dedicat a tres criptes anteriors, dels segles sal per excel·lència que es va Cultura i Esports de la Dipu- Manuel Iglesias, que, en parau- X i XI. En el segle XVII van ser crear ara fa uns cinquanta anys, tació General d’Aragó invertirà les del mateix batlle d’Isàvena, remodelades novament. anomenat ONU, pel que en les obres de restauració de Alberto Lamora, «contribuiria Subjecten les criptes dos file- sembla es troba lligat i fermat l’església de Sant Vicent a descongestionar la catedral i res de cinc columnes cada una. a un grup molt reduït de països, Màrtir, excatedral de Roda serviria per acollir els béns que En el centre de la cripta es per no assenyalar-ne un només d’Isàvena, més de 210.000 ens torni Lleida». troba l’altar, que és el sarcòfag que està mancat d’autoritat per euros destinats a la substitució La torre del campanar es reha- de Sant Ramon, obra romàni- impedir que el mur de formi- de la coberta de l’edifici i del bilitarà també mantenint-hi els ca del segle XII. La cripta nord gó segueixi prolongant-se més seu sistema estructural. detalls propis del seu estil arqui- té decoració pictòrica de finals i més, dividint territoris i el que El projecte preveu una inver- tectònic, utilitzant-hi materials del XIII, amb un pantocràtor és més greu, impedint que una sió total de 562.000 en virtut idèntics als originals, instal·lant- envoltat pels símbols dels evan- mateixa família es trobi inco- del conveni subscrit entre el hi només uns bavers de zinc gelistes: dotze personatges que municada per aquest fet. Govern d’Aragó, Ibercaja, el sobre les cornises, impercepti- representen els mesos de l’any No em vull estendre més Bisbat de Montsó-Barbastre i bles des del carrer, que n’evitin i un parell d’escenes bíbliques. però planyo que els governs de l’Ajuntament de Roda d’Isà- el seu deteriorament. La volta central de l’església tot el món permetin que això vena firmat fa ja més de dos Fundada en el segle X, l’ex- és fruit d’una reforma de 1737. passi i no siguin capaços de anys, cosa per la qual segura- catedral de Roda d’Isàvena és En l’espai de l’altar major es pressionar l’ONU, per tal que ment eixa quantitat inicial s’in- la més antiga d’Aragó i va ser conserven la maçoneria de paralitzi aquesta atrocitat. He crementarà. declarada Bé d’Interès Cultu- l’original i les portes que el arribat a la conclusió que els Les obres començaran, ral el 1924. El 1979 Erik el tancaven, pintades per Tomàs drets humans si es violen, siga segons la Consellera d’Edu- Belga va robar al museu, que Peliguet el 1556. Completen on siga, han de ser objecte cació, Cultura i Esports la contenia peces úniques, i va el mobiliari un orgue de 1653 d’atenció per part dels que ens pròxima primavera o estiu, desmantellar en gran part els i el cor, de 1786. Des de l’es- governen, per damunt d’altres «quan el temps millori», seus tresors tot i que alguns glésia es passa al claustre, del problemes locals de qualsevol segons les seues paraules, i a d’ells tornarien fragmentats segle XII, amb capitells escul- país del món. Els polítics que més de les actuacions que es anys més tard. El conjunt cate- pits i 191 inscripcions funerà- no siguin capaços de valorar realitzaran en les diferents dralici està integrat pel mateix ries. La més antiga data del el cas que ens ocupa com un cobertes, va mostrar el seu temple, les seues criptes, la 1143. Al claustre donen la sala dels majors atemptats contra suport a la iniciativa presenta- torre, el pòrtic i el claustre amb capitular, amb diverses pintu- els drets humans, per favor, que da pel president de la Comar- les seues dependències anne- res murals del segle XIV, i la deixin la política i faran un gran ca de la Ribagorça, José xes (sala capitular, capella de capella de Sant Agustí, consa- favor a la Humanitat. Franch, de crear a l’antiga Sant Agustí i Refectori de la grada l’any 1107 amb pintu- Miquel Estaña infermeria de la seu riba- Canònica). res de primeries del segle XII. Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 15

TEMPS DE FRANJA Núm. 35. Març de 2004 TEMA DEL MES 15 La Llitera aposta per l’aeroport comercial al Pla de la Saira Aleix Castellnou ARXIU DESPERTA FERRO ARXIU DESPERTA

Vista general de Tamarit

Les terres de Lleida són a estat un informe que indica ubicació. I així ha estat que port, i ara estudien una nova hores d’ara la única gran que l’aeroport tindria un s’ha fet pública recentment ubicació en el mateix terme demarcació administrativa i impacte ecològic negatiu: l’ae- l’existència d’una nova candi- municipal d’Alfés. I encara és geogràfica catalana que no té roport perjudicaria irreversi- datura al projecte d’aeroport: possible que vegin la llum aeroport, a banda de comptar blement la timoneda, una enor- Almacelles, que el vol al seu noves candidatures. De la Fran- amb algun que altre aeròdrom me esplanada de secà terme municipal ocupant l’ano- ja estant, tanmateix, fóra de com el d’Alfés, consagrat ínte- pertanyent al terme municipal menat Pla de la Saira. Aques- gran interès que el Pla de la grament a la navegació aèria d’Alfés definida com a PEIN ta nova proposta compta amb Saira fos l’emplaçament de recreativa. Davant l’absència (Pla Especial de Protecció el suport dels ajuntaments l’aeroport de Lleida, que llavors d’un equipament d’aquestes Natural) i poblada per espè- d’Almacelles, òbviament, i de seria de la Franja, en vista a la característiques –molt renta- cies de flora i de fauna autòc- Rosselló, Alfarràs, Benavent voluntat dels integrants dels ble des del punt de vista econò- tones en perill d’extinció. de Segrià, Altorricó, Tamarit, municipis aragonesos i cata- mic–, el pretèrit Govern de Concretament, hi viu l’alosa Binéfar, Montsó i el Consell lans veïns. De moment no hi ha CiU havia considerat el muni- becuda, per a la qual la timo- Comarcal de la Llitera, presi- res decidit, però el PAM (Pla cipi d’Alfés, precisament, el neda és, entre moltes altres dit per l’alcalde de Tamarit, d’Acció Municipal de l’Ajun- lloc idoni per bastir-hi el tan coses, una excepcional aero- Salvador Plana. De moment, tament de Lleida) per a l’exer- anhelat aeroport comercial de port natural. Les aloses van el nou projecte tot just ha arren- cici 2004-2007, fet públic fa Lleida. Les raons de més pes amunt i avall sense parar, cat el vol, i serà presentat cosa d’un més, deixa si més no atribuïdes al respecte eren la planen damunt el rostoll amb formalment a la Diputació de la porta oberta a l’aprovació proximitat geogràfica del elegància i fan competència Lleida, a la Conselleria d’Obres d’un projecte definitiu d’aero- municipi i la capital de Ponent als aeroplans que de manera Públiques de la Generalitat de port. De voluntat política –amb i el fet que Alfés compta amb molt ocasional omplen el cel Catalunya i al Govern d’Ara- l’acord tàcit dels dos tripartits– un aeròdrom des de l’any 1929. ponentí, sempre tan emboirat. gó, segons s’han compromès i de recolzament pressuposta- Però la candidatura d’Alfés, El cas és que el nou Govern públicament a fer els integrants ri inicial –el PAM en conjunt recolzada pels consistoris tripartit català i l’Ajuntament de la candidatura. Però Alfés i contempla una inversió total de veïns, no ha prosperat i ha de Lleida, també tripartit, han els municipis que sempre han 600 milions d’euros– no en hagut de fer front a nombrosos resolt que Alfés, per les raons donat suport a l’antiga propos- falten pas. Tot fa preveure que entrebancs. El més insoluble ha explicades, no és una bona ta no volen renunciar a l’aero- l’acord serà imminent. Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 16

16 ARAGÓ Núm. 35. Març de 2004 TEMPS DE FRANJA La plataforma «Per un Cinca segur» demana davant la CHE la seguretat del Cinca Jaume Casas

riu es mantingui en condicions Barbastre. En aquest cas, les és de la CHE, «i només dema- obres ja s’han endegat, a l’igual nem que es compleixi». Cònsul que les del riu Sosa a Montsó.

RAMON MESALLES va recordar el projecte de A Fraga no s’entén quins crite- condicionament dels marges ris han seguit el Ministeri de del Cinca que va ser redactat el Medi Ambient i la Confedera- 1999, i acordat entre CHE i la ció Hidrogràfica de l’Ebre, per DGA, encara no executat. sufragar aquestes dos actua- cions i deixar en l’oblit la de LA CHE ASSEGURA QUE ESTÀ Fraga, amb el greuge que el TREBALLANT EN LA NETEJA risc d’inundació és molt més gran a la capital fragatina. Per la seua banda, la CHE va assenyalar en un comunicat de EL PARTIT POPULAR ES premsa que els treballs de nete- ja i condicionament del llit del DESMARCA DE LA CONCEN- Cinca estan en fase de presa de TRACIÓ La Plataforma ciutadana presenta el llit del riu a Fraga dades i que està previst dispo- La concentració de Sara- «Per un riu Cinca segur» de i al Baix Cinca, que represen- sar del projecte corresponent a gossa ha provocat un nou Fraga, protagonitzà el dia 3 a ta un clar perill d’inundació la primera fase, el pròxim mes enfrontament de caràcter polí- Saragossa, una concentració per a aquesta zona. La repre- de juny» i que així s’havia tic, que ha tingut en el PP i davant la seu de la Confedera- sentació fragatina va demanar comunicat a la plataforma Per PSOE els principals protago- ció Hidrogràfica de l’Ebre, a la ser rebuda pel president de la un riu Segur i a diferents asso- nistes. El PP va decidir no capital manya, per reclamar a Confedració, José Vicente ciacions i col·lectius que n’ha- participar en l’acte i el seu l’organisme de conca actua- Lacasa. Aquesta petició no va vien sol·licitat informació. La portaveu a l’Ajuntament, José cions urgents en la glera del riu estar atesa, tot i que el Secre- CHE va assenyalar que el Luis Moret, va demanar públi- Cinca, per tal de garantir la tari de Presidència els va indi- projecte es donaria a conèixer cament que es desconvoqués seguretat de les persones i béns. car que traslladaria la petició tant bon punt fos conclòs per per considerar que «la carta La concentració tingué lloc a al president. El portaveu de la tal d’evitar falses expectatives remesa recentment per la les deu del matí i hi participa- plataforma, Javier Cònsul, es o alimentar polèmiques que no Confederació a la plataforma, ren unes trenta persones en va mostrar molt satisfet per la condueixen a les solucions que és una garantia i un compromís representació de partits polí- participació, on hi va haver necessiten els administrats. més que suficient». Moret va tics, sindicats i associacions una excel·lent representació Pel que fa al famós projecte acusar els responsables de la que s’integren en esta plata- de les associacions, cosa, que, de 1999, CHE ha insistit últi- Plataforma de fer partidisme i forma que es va constituir l’any en la seua opinió, significava mament que ja no està vigent, els va acusar d’electoralisme. passat per tal de reclamar la l’enorme consciència que hi en caducar per manca de Aquestes manifestacions han neteja i seguretat del riu al seu ha sobre aquest tema. Cònsul finançament europeu, però que estat replicades pel batlle de pas per Fraga. També hi va va lamentar haver de tornar està inclós en l’annex de la Llei Fraga, Vicent Juan, que ha assistir l’alcalde de Fraga, com s’havia vingut, és a dir, del Pla Hidrològic Nacional, defensat l’oportunitat de la Vicent Juan, en representació sense poder enraonar amb el raó per la qual serà executat concentració i la independèn- de l’Ajuntament i tots els president de la CHE, malgrat conforme a les competències cia política dels responsables partits polítics amb organitza- que se li havia sol·licitat una de l’Administració Hidràulica de la plataforma i ha acusat ció a la capital fragatina, a entrevita tres mesos abans. «De de l’Estat. La CHE ha insistit José Luis Moret de «deslleial- excepció del Partit Popular, el totes formes, hem notat amb que aquest projecte de Tracta- tat amb l’Ajuntament i amb portaveu del qual, José Luis les persones amb qui hem ment de Riberes del Riu Cinca els fragatins en una qüestió Moret, va demanar que es parlat un tarannà m´s dialo- al seu pas per Fraga que, segons d’interès general com és la desconvoqués i la va qualificar gant, i hi ha un cert compro- l’organisme de conca, va moti- neteja del riu». Les explica- d’"electoralista». mís de rebre-mos d’ací poques var la concentració esmentada, cions de la Confederació són La delegació de la platafor- setmanes», va manifestar. Al «prima actuacions urbanísti- considerades per gairebé ma es va concentrar durant uns llarg de la concentració es va ques i no contempla la segure- tothom com insuficients i no minuts i va lliurar un escrit en repartir fruita del Baix Cinca, tat del riu ni la seua neteja». garantidores, pel que fa a termi- el registre de la CHE, en què manera de fer veure que el riu El projecte de Fraga es va nis, pressupost i actuacions reclama actuacions per millo- ha de seguir sent vida i no un firmar el mateix dia que el del concretes, alhora que es recla- rar l’estat de brutícia que risc. La responsabilitat que el condicionament del Vero a ma ser tractats com als altres. Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 17

TEMPS DE FRANJA Núm. 35. Març de 2004 GENT DE FRANJA 17

GALERIA DE PERSONATGES Jesús López «He pretès mostrar els meus sentiments en cada una de les fotos… i ho he fotografiat tot» D. Sarrau

El vaig conèixer quan, un dia profunditat. No hi ha restes bastida, contemplar a Mercoequip, es va presentar arqueològiques que apareguen els canvis de tona- a l’stand i, després de comprar que no hi siga ell vigilant què litat de les pedres i tres o quatre llibres en català, se’n fa. Mag de la Informàtica, la llum dels vitralls ens va felicitar per la labor el 2002 va estar encarregat per a mesura que eixia d’edició que l’IEBC feia i es l’ajuntament de Fraga de seguir el sol». Per a la va acomiadar. Em vaig pensar amb la càmara fotogràfica el posteritat ha quedat que, pel posat, devia ser un desenvolupament de les obres de l’obra de Jesús professor d’un dels dos Instituts restauració de les nervadures de López, del sergent de Secundària de Fraga. Temps la volta de l’església de Sant de la Guàrdia Civil, després, enmig de tres-centes Pere de Fraga. Un any, 1000 Jesús López. dones que trenaven la seua hores i 3.000 fotografies Col·laborador de la labor, en una trobada de després, tot aquest treball ha Secció de Patrimo- boixets… allí estava ell trenant quedat plasmat en una extraor- ni de l’IEBC-IEA i el seu encaix. dinària exposició que ha defensor de la llen- Quan jo buscava canyos o mostrat, amb un èxit esborro- gua catalana es sitges pels baixos de les cases nador, el desenvolupament de mereixia encapça- de Fraga… allí estava Jesús les obres de rehabilitació de l’es- lar la Galeria del comunicant-me que n’havia glésia. «És emocionant veure present número de trobat un de cent metres de l’alba des de dalt del tot de la TdF. CRÒNIQUES TAGARINES Segona declaració declaració històrica. El fet que el conseller Bada, natural de Favara, fos un aragonès catalanoparlant hauria estat decisiu de Mequinensa perquè l’administració aragonesa fes unes primeres passes per protegir el català a l’Aragó. Potser també hi degué tenir influèn- cia el fet que en Bada fos membre d’un partit que es diu socia- Esteve Betrià lista i que es qualifica d’esquerres. Quan l’estiu de 1999 Marcel·lí Iglésias Ricou, també un polí- El passat 22 de gener, tal com s’informava en l’anterior núme- tic socialista originari de l’Aragó catalanòfon i signatari com a ro d’aquesta revista, el conseller de Medi Ambient i Habitatge alcalde del municipi ribagorçà de Bonansa de la Declaració de del Govern de la Generalitat de Catalunya, Salvador Milà, i el Mequinensa de 1984, accedí a la Presidència d’Aragó vaig pensar conseller de Medi Ambient del Govern de la Diputació General que potser finalment els aragonesos catalanoparlants, si se seguia d’Aragó, Alfredo Boné, van signar al castell de Mequinensa la d’alguna manera la valenta actitud del conseller Bada, aconse- Declaració de Mequinensa en defensa de l’Ebre, un document guiríem el ple reconeixement dels nostres drets lingüístics. Malau- amb què el govern català i el govern aragonès es comprometen rament no ha estat així: cinc anys més tard, el més calent enca- a unir esforços per garantir la protecció ambiental de la conca ra és a l’aigüera. de l’Ebre –amenaçada pel PHN–, la preservació i recuperació Tornant al principi d’aquesta crònica, pel que sabem, els conse- del bon estat ecològic del riu en tot el seu traçat i l’ús eficient llers aragonès i català de Medi Ambient parlaren en públic a de l’aigua. Mequinensa, ni que fos breument, en català. I la nova Declara- Aquesta notícia m’ha fet pensar en la signatura –crec recor- ció de Mequinensa s’ha redactat, i s’ha signat, en català i en dar que també al castell de Mequinensa– el primer de febrer de castellà; sembla que és allò que de mica en mica –ai las!, massa 1984 d’una altra Declaració de Mequinensa en què representants de mica en mica– s’omple la pica. de 17 ajuntaments de l’Aragó catalanòfon demanaven, entre Cal suposar que també la nostra llengua estigué present en les altres coses, l’ensenyament del català als centres educatius conserves que aquests polítics tingueren en petit comitè –a la mane- ubicats en aqueix territori, alhora que es rebutjaven apel·lacions ra de com ho feren Miguel Gòdia, Marcel·lí Iglésias i Ernest Lluch, infamants per referir-se a la nostra llengua. D’això, ara n’ha fet tots tres polítics socialistes (els dos primers aragonesos i el tercer vint anys i encara s’han d’assolir moltes de les demanes que aquell català), en una reunió institucional –com recordava en Mussots en document plantejava. el número de gener de Temps de Franja– celebrada a Osca fa més Sens dubte, més enllà de les requeriments de la societat, la volun- de quinze anys. No oblidem que, com en aquella ocasió (insòlita?), tat política i social del llavors conseller de Cultura i Educació els consellers protagonistes de la recent trobada a Mequinensa són del Govern d’Aragó, José R. Bada, era en la base d’aquella catalanoparlants, l’un de Catalunya i l’altre del Matarranya. Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 18

18 PAÏSOS CATALANS Núm. 35. Març de 2004 TEMPS DE FRANJA

VI Jornada de Llengua, Treball i Societat a Perpinyà Organitzada per la UGT de Catalunya i de les Illes Balears i la CFDT del Llenguadoc-Rosselló Berenguer de Mussots

Amb la voluntat de mantenir primera vegada aquest encon- per a la nostra societat», «La públic, i es signà per part de i incrementar el compromís del tre, significativament, s’ha situació actual, perspectives i UGT de Catalunya, UGT de sindicalisme català amb la llen- organitzat, sense eixir dels futur de l’àrea lingüística cata- les Illes Balears, l’Avalot-Joves gua, la cultura i la identitat de Països Catalans, fora de l’Es- lana» i «L’ensenyament, eina d’UGT i CFDT del Llengua- la Catalunya Nord, i amb el tat espanyol. de present i de futur». doc-Rosselló, el Manifest de conjunt dels Països Catalans, se Els continguts de la jornada Entre els 250 assistents a la Perpinyà en què es reafirma la celebrà el 16 i 17 de gener la se situaren en el context dels jornada cal destacar la presèn- unitat de la llengua i es recla- sisena Jornada de Llengua, grans desafiaments actuals: el cia i les intervencions dels ma, en el marc de la construc- Treball i Societat –un espai procés de construcció europea, presidents i representants de ció de l’ideal i la identitat euro- d’intercanvi entre sindicalistes el reconeixement del caràcter les entitats civicoculturals pees, el reconeixement del de l’àmbit cultural català que, plurilingüe i plurinacional dels Federació d’Associacions en caràcter plurinacional, pluri- malgrat que treballen geogrà- Estats francès i espanyol, i la Defensa de la Llengua i la cultural i plurilingüe dels Estats ficament a prop, han d’en- consolidació d’un espai econò- Cultura Catalanes de la Cata- francès i espanyol, que en cas frontar-se amb referents socials mic mediterrani. Els eixos de lunya Nord, Òmnium Cultu- de la Catalunya del Nord ha i realitats institucionals dife- la jornada, immigració i ensen- ral, Acció Cultural del País de permetre la promoció i difu- rents– al Palau de Congressos yament, es concretaren en les Valencià i l’Obra Cultural sió, en tots els àmbits socials, de Perpinyà. Després d’Arbú- taules redones, amb intervi- Balear. de la llengua i la cultura cata- cies, Barcelona, Tortosa, Llei- nents d’ambdós costats de la El dissabte 17, com a cloen- lanes entre els habitants del da i Ciutat de Mallorca, per ratlla, «La immigració, un repte da de la jornada, es va fer nord de les Alberes. SOM D’EIXE MÓN La lògica de evidents que ha produït o provocat la pertinença històrica de les parròquies franjolines en el bisbat. I entre aquests elements és del les coses tot just considerar el patrimoni artístic d’origen religiós, de les parròquies del bisbat, certament. Un patrimoni que –reconec que no n’entenc gota-, diuen que, responent a criteris artístics homo- Francesc Ricart i Orús logables, necessita tenir una ubicació única que els aplegue; una ubicació tan digna com es puga i a l’abast de tothom, començant per les persones del territori, és a dir, dels ciutadans de les comar- L’any 81, del segle passat, un articlet del diari Avui titulava: ques de Lleida i les veïnes, que han format part del bisbat de Llei- Se’ns enduen a Barbastre. Aleshores, uns cristians franjolins da o en formen part. En el benentès que el bisbat es reconeix com clamaven pel perill d’una segregació de les parròquies de la a propietari històric i cuidador imprescindible del patrimoni Franja no massa llunyana al desert evangèlic, per allò de clamar durant tant de temps. al desert. Servidor, que no faig gaire gasto de gènere eclesiàstic, Un servidor que ja ha avisat de quin pal vaig i que procuro no tanmateix, m’hi vaig interessar i ho vaig entendre: és clar, és lògic. anar amb cap ciri a la mà, va escriure en un altre mitjà que a la Ja som en l’Espanya de les autonomies, ja ens han acabat de quadri- Franja, després de la segregació, com a vestigis del bisbat de Llei- cular i resulta que la nostra quadrícula, per si no ens havíem adonat da o sigui de l’Església catòlica, ara sí, ja només ens hi queden prou, té els quatre cantons dins de la Comunidad autónoma de els renecs. Uns renecs que prompte no trobaran ni les pedres del Aragón. I, per tant, calia que ens anéssem ficant al cap que això patrimoni artístic per ressonar perquè també han manat que han de formar part del bisbat de Lleida era una pura anècdota, res, d’eixir d’on han estat sempre, o siga d’on els últims cent anys cosa de només gairebé mil anys, sense comptar els temps dels han estat, perquè ara han manat que han d’anar a raure a la nova romans; una anècdota sense cap relació amb cap realitat; vaja que diòcesi de Barbastre-Montsó. segur que un bon dia algú va passar per aquests verals, un agri- Sí: aquesta és la notícia que s’ha produït aquests dies: Roma mensor -un tècnic, un buròcrata qualsevol- que es va traure de la ha parlat. I és clar, no cal dir que els catòlics ho han d’acceptar màniga un mapa de gran precisió i va anar col·locant les fites (o o acatar, per allò de les infalibilitats del Papa -quan era un xiquet potser ja en deien «mohones»?) a la babalà (o a «la tuntún»), sense mai no vaig saber dir la paraula i ara ja l’he entesa- i perquè sens tenir present que trepitjaven drets històrics futurs. I és que l’Es- dubte és allò que Déu vol (Déu, ja se sap que sempre va amb els glésia, la catòlica, la de Roma, va arribar a fer les divisions dioce- guanyadors, o era que els guanyadors sempre van amb Déu?) i sanes sense cap mena de criteri: vaja, que segur que per al bisbat que santa paraula! En fi que si, malauradament, s’ho emporten de Lleida no va comptar mai cap afinitat lingüística, ni geogrà- tot a Barbastre, quan vulguem visitar el nostre patrimoni artísti- fica, ni històrica ni cultural a l’hora de determinar l’abast diocesà; co-religiós de sempre, ens haurem de contaminar i pagar el peat- ni avui no cal considerar ni valorar cap efecte d’aquesta perti- ge de la visió d’una edificació que tinc entès que és directament nença com a efecte lògic, com ara, valorar elements culturals celestial: Torre Ciudad. Pura lògica. Quins torracollons! Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 19

TEMPS DE FRANJA Núm. 35. Març de 2004 OPINIÓ 19 Parlar a la portuguesa Quim Gibert

A conseqüència de la meva primera feina, quan tot just el postfranquisme despuntava, diàriament tenia contacte amb un motorista discret d’una cinquantena d’anys, de cabell negre intens i ben cepat, que em parlava amb un deix castellà que sovint em costava d’enten- dre. Desconcertat perquè el seu aspecte era el d’un llatí, no acon- seguia relacionar-lo més que com un de tants andalusos arri- bats els anys 60 a Catalunya. Per eliminació m’imaginava que el seu era l’accent d’un llogarret remot de l’Andalusia d’antany. Va ser un company d’empresa qui em va fer sortir de dubtes quan m’explicà que aquest senyor era fill d’Olivença i que, lla, continuarà com a portu- poc la Junta d’Extremadura mentat cambrer no s’està de per tant, si em sonava estrany guesa fins a la Guerra de les des que existeix, malgrat que confessar-me que si mai aquell castellà era perquè el Taronges (1801). A partir de el govern del president Rodrí- Olivença es reintegrés a Portu- pronunciava un lusoparlant. llavors la vila és unida a Espan- guez Ibarra es declari socia- gal «agafaria els trastos i Olivença i rodalies és l’únic ya, malgrat que l’article 105 lista i sensible a la pluralitat. I marxaria 300 km Espanya punt de l’Estat espanyol on es de l’Acta Final del Congrés de quan l’executiu de Mèrida s’ha endins. A més, a l’escola ens pot sentir parlar portuguès, Viena (1814-1815) i el Tractat decidit a fomentar el portu- imposen el portuguès malgrat encara que ara ja només sigui de París (1815) obligaven el guès a Olivença, sempre ho ha que la major part de l’alumnat entre els més vells. I és que govern espanyol a retornar fet com a llengua estrangera, no en vol saber res». aquesta és la llengua que des de aquesta possessió. és a dir, igual com ho fa a d’al- El govern de Lisboa no ha temps immemorials es parla en Tot i el compromís inicial tres indrets castellanoparlants renunciat mai als seus drets aquest bocí fronterer d’Extre- de Madrid en favor de la devo- de la regió. Tampoc el govern sobre Olivença fins al punt que madura. A 24 km. al sud de lució d’Olivença a Portugal, autonòmic fa gaire cabal de la no ha volgut participar recent- Badajoz, sense deixar mai les han passat més de 200 anys situació terminal de l’astur- ment en la reconstrucció de ribes del Guadiana, hi ha aques- sense que mai s’hagi fet efec- lleonès de la Serra de Gata. Puente Ayuda, un pont trans- ta vila de 10.700 habitants, que tiva per part d’Espanya. A més, «La meva mare sempre m’ha fronterer sobre el Guadiana, en època medieval fou fortale- les diferents prohibicions parlat en castellà llevat de quan perquè seria una forma de sa militar. contra la llengua portuguesa a em renya, que no li surt d’al- reconèixer que Olivença és Si bé fou presa als sarraïns l’administració i a l’escola, en tra manera que en portuguès. Si espanyola. Paral·lelament, pel rei castellà Alfons X, uns el curs dels segles XIX i XX, no hi havia ningú a davant, és col·lectius de la societat civil anys més tard (1297) Olivença han provocat un lingüicidi en veritat que la meva mare i la portuguesa (Grupo dos Amigos fou cedida al reialme de Portu- benefici del castellà. Aquest meva àvia es parlaven a la de Olivença i Comité Olivença gal. I, salvant un breu període procés de substitució lingüís- portuguesa, que és l’expressió Portuguesa) fan mans i màni- (1640-1657) d’annexió a Caste- tica també ha preocupat ben que tenim per referir-nos a la gues per tal que el conflicte nostra llengua», em comenta continuï viu. I fan bé: molt abans Servando Rodríguez, ensen- que Olivença fos ocupada pels yant de portuguès a la Univer- exèrcits espanyols de Godoy, el sitat Popular d’Olivença. Així 1713 Gibraltar va passar sota mateix m’ho confirma un sobirania britànica i no per això cambrer del poble quan em diu, el govern espanyol ha deixat com si es tractés d’un fenomen mai de reclamar el penyal, a paranormal, que els seus clients voltes amb una agressivitat SUBSCRIU-T’HI de més de 60 anys acostumen desmesurada, malgrat que la a fer servir el portuguès entre majoria dels gibraltarenys se 974 47 19 93 / 93 805 02 70 ells i amb els portuguesos que senten britànics. D’això se’n diu transiten per Olivença. L’es- doble moral. 1 Josep A. Carrégalo A soca d’orella 2 José Miguel Gràcia Davall d’una olivera Entrevista a Marcelino 3 Jesús Moncada Cabòries estivals Iglesias 4 Marià Lòpez Lacasa Elements El president Quade lesderns d’Aragó ens 5 David Albesa Quin món més bèstia parla dels nous projectes de 6 Artur Quintana La Vall de Balat govern i de la Assemblea al Matarranya IV Reunió de FAMCP seua opinió Els socis de l’Associació Cultural del Salvador Planas ha estat reeelegit president Cadolles 7 Esteve Betrià Circumloquis i remostrons Matarranya aproven la coordinació estable d’aquesta entitat munipalista amb una sobre la situació 8 Lluís Rajadell A la vora del riu lingüística amb les altres associacions de la Franja candidatura renovada i de majoria socialista EN PREMSA 9 Ramon Sistac De la llengua a les dents

Quaderns de les Cadolles és una col·lecció editada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’Associació Cultural del Matarranya que pretén donar a conèixer textos literaris en català (reculls de contes i poesia, novel·la curta, assaig, teatre, etc.) d’autors originaris o relacionats amb qualsevol localitat de l’Aragó catalanòfon. Des d’ací fem una crida als escriptors de les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya perquè facen arribar les seues obres al consell editor de Quaderns de les Cadolles a través de les seus de les dues entitats culturals esmentades, per tal de programar, fins la tardor de 2003, els dotze volums que han de constituir la col·lecció. Les obres, un cop examinades pel consell editor –format per membres de les dues associacions que donen suport al projecte editorial– es publicaran, amb una periodicitat de dos mesos, en edició Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó C m de butxaca amb un tiratge de C m y k ! y k y k 800 a 1200 exemplars i 1,80 Any 5 • núm. 33 • La Franja, gener de 2004 una extensió d’entre 50 i 80 pàgines.

Associació Adscrita al Cultural d e l Matarranya EELL MMAATARRANYA

Petites

Instituto de Estudios Altoaragoneses (Diputación de Huesca) passes cap a la cooficialitat