1 Josep A. Carrégalo A soca d’orella 2 José Miguel Gràcia Davall d’una olivera Quaderns3 Jesús Moncada Cabòries estivals Premi 4 Marià Lòpez Lacasa Elements Amanda de les Llebot 5 David Albesa Quin món més bèstia El medievalista fragatí Joaquim Cadolles6 Artur Quintana La Vall de Balat Salleras ens Restauració a Roda d’Isàvena Carnistoltes a Calaceit 7 Esteve Betrià Circumloquis i remostrons explica les seues El Govern d’Aragó invertirà 210.000 Un any més la població matarranyenca darreres euros en la restauració de la Iglésia de participa masivament en la celebració 8 Lluís Rajadell A la vora del riu investigacions Sant Vicent carnavalesca EN PREMSA 9 Ramon Sistac De la llengua a les dents 10 Susana Barquín Deliri d’amor Quaderns de les Cadolles és una col·lecció editada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’Associació Cultural del Matarranya que pretén donar a conèixer textos literaris en català (reculls de contes i poesia, novel·la curta, assaig, teatre, etc.) d’autors originaris o relacionats amb qualsevol localitat de l’Aragó catalanòfon. Des d’ací fem una crida als escriptors de les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya perquè facen arribar les seues obres al consell editor de Quaderns de les Cadolles a través de les seus de les dues entitats culturals esmentades, per tal de programar, fins la tardor de 2003, els dotze volums que han de constituir la col·lecció. Les obres, un cop examinades pel consell editor –format per membres de les dues associacions que donen suport al projecte editorial– es publicaran, amb una Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó CC mm periodicitat de dos mesos, en edició C m de butxaca amb un tiratge de yy kk 2,30 € Any 5 • núm. 35 • La Franja, març de 2004 y k 800 a 1200 exemplars i una extensió d’entre 50 i 80 pàgines. Associació en conveni amb Cultural AeroportAeroport aa d e l Matarranya lala Llitera?Llitera? Instituto de Estudios Altoaragoneses (Diputación de Huesca) Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 2 2 EDITORIAL Núm. 35. Març de 2004 TEMPS DE FRANJA ABC, La Razón i la FACAO llançar-se a la gola del primer que s’atrevisca a EDITEN: eixir-se’n de les posicions inquisitorials que Associació Cultural del Matarranya Com sempre que apareix a l’horitzó algun FACAO, ABC, La Razón…i d’altres, encapçalen. C/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 11 52 esdeveniment important, la FACAO emplaça A/e: associació@matarranya.com les bateries i descarrega tota la seua potència de Consells Locals de la Franja L’espill valencià (II) Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA foc contra les posicions que la Institució Cultu- Apartat de Correus 116, Fraga (Baix Cinca) ral de la Franja defensa. En aquest cas els canons En el número 34 de TdF exposàvem com algu- Berta a què han recorregut, han estat els diaris na cosa es bellugava al País Valencià. Volíem DIRECTOR: Màrio Sasot ABC i La Razón, les postures cavernícoles dels que se sapigués que la tradicional oposició mono- quals són ben conegudes… i compartides per la lítica del PP a qualsevol tipus de normalització COORDINADORS: FACAO. Les bales que han usat, han estat les ortogràfica i a l’ús d’una llengua minoritària Josep Galan, Enric Marqués de sempre: la mentida, la desinformació i la s’estava escletxant. Calia que el PP d’Aragó sapi- i Hipòlit Solé mala fe. Tot ben adobat d’un aragonesisme a mig gués que al País Valencià el Partit Popular ha COL·LABORADORS: camí entre l’espanyolisme més ranci i el catxi- acceptat i accepta la unitat ortogràfica fabriana, C. Alcover, D. Badia, S. Barber, A. Bengochea, F. Blanch, M. Blanc, J. rulerisme més ridícul. assolida des de fa temps pels governs de Cata- Boix, D. Borbon, V. Borbon, T. Desinformen quan, una i altra vegada, es posi- lunya i de les Illes, també en mans del PP. I que Bosque, A. Capdevila, J.A. Carréga- cionen contra les postures de les universitats, que al País Valencià, la Generalitat –i el seu president lo, J. Cases, C. Castany, A. Castell- nou, A. Enjuanes, J.L. Escuer, M. defineixen la llengua de la Franja com a pur i Camps al capdavant – estava esforçant-se d’una Espitia, J. Espluga, P. Fontoba, R. simple català. I menteixen quan, com als boxe- forma mai vista en normalitzar l’ús del valencià Ferrer, G. Francino, J. Galan, Q. jadors tramposos que colpegen la cella oberta del a tots els nivells de l’Administració, establint un Gibert, M. Gimeno, À. Huguet, V. Ibarz, V. Labara, O. Labat, P. Labat, contrincant, vociferen, a tort i a dret, que algu- Decàleg per potenciar el valencià en l’adminis- J. Laforga, C. Lapresta, A. Larrégola, nes associacions incloses dins la Institució Cultu- tració pública.. J.A. Llerda, E. Marqués, C. Martí, M. Martínez, Mauri, C. Messeguer, M. ral de la Franja, es dediquen a firmar manifes- No obstant, certs sectors valencians en línia Mateo, D. Maza, C. Mesalles, I. tos independentistes. Les associacions que amb els plantejaments de la Institució Cultural de Micolau, J. Micolau, G. Miret, J. conformen la ICF es dediquen exclusivament a la Franja opinen que el Decàleg ha de passar de Montclús, H. Moret, J. Motis, A. Orús, J. Pallarol, J. Puche, A. defensar la cultura de la Franja. No la cultura, les bones intencions i paraules als fets i a les Quintana, Ll. Rajadell, F. Ricart, M. òbviament, heretada del Franquisme que altres concrecions, cosa que significa, en primer lloc, Riu, M.C. Roca, E. Sabaté, A. Sáez, tenen ben assolida, sinó una nova visió amb que s’ha de concretar en un reglament d’obligat J. Salleras, M. Sampietro, J. San Martín, C. Sancho, X. Sebastià, J.L. bases científiques. Totes tenen en els seus esta- compliment per als funcionaris, sotmès a un règim Seira, A. Serés, J. Seuma, R. Sistac, tuts el criteri de la cultura i la llengua com a únics de sancions en cas de vulneració. En segon lloc, R. Solana, C. Terés, R. Ventura, P. Vidal, D. Vidallet, G. Xacon. objectius del seu treball. L’única política que cal que es tornen a homologar els títols emesos ham impulsat ha estat la lluita per una Llei de per la Junta de Qualificació de Valencià i els CORREU ELECTRÒNIC: Llengües, recolzada per tot l’arc parlamenta- òrgans homònims de Catalunya i les Illes Bale- [email protected] ri. Recolzament que som els primers interessats ars. I en tercer lloc, que es reconega oficialment SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT: a aconseguir, dit siga de pas. La gent de bona fe la doble denominació valencià/català, per tal 974 47 19 93 / 93 805 02 70 sap que mai toquem el tema polític i menys el d’acabar definitivament amb confusions tenden- MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ: de l’independentisme. Ni entre nosaltros…i això cioses que alimenten el conflicte polític al voltant Gràfiques del Matarranya, SL per dos raons: una, perquè la diversitat ideolò- de la llengua. [email protected] gica podria arribar a trencar la nostra unitat i l’al- La no concreció immediata del Decàleg en DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000 tra perquè sabem que un sector d’Aragó està mesures tangibles, ho tornaria tot pallerofa, pura ISSN: 1695-7709 sempre amb els ullals ben esmolats disposats a propaganda davant de les eleccions del 14-M. EN VENDA A: Albelda Estanc Conchita ESTISORES Calaceit Papereria Abàs Miguel Estaña El Torricó Llibreria Pilarín Fraga Llibreria Badia, Llibreria Cabrera Girona Llibreria Les Voltes Lleida Llibreria de la Generalitat Mequinensa Papereria González Reus Llibreria Gaudí Saidí Llibreria Panadés Tamarit Estanc Patrito Tortosa Llibreria El Temple Vall-de-roures Llibreria Serret Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 3 TEMPS DE FRANJA Núm. 35. Març de 2004 CARTES CREUADES 3 s u m a r i salutació del director De vegades les grans infraestructures es fan en detriment, o al menys així ho sembla, d’altres més modestes que tenien el seu sentit i cobrien no poques ni poc importants necessitats ciutadanes. Amb l’entrada en marxa de l’AVE s’està tancant tot un seguit d’estacions i infrautilitzant la línia férrea convencio- nal de Saragossa a Lleida que comunicava importants nuclis urbans de l’Aragó oriental, com ara Montsó, Binèfar, o Tamarit, entre d’altres. Fins a tal punt que els batlles i molts ciutadans d’aques- tes comarques s’han mobilitzat en diverses ocasions i s’han celebrat reunions per a a plantejar alternatives al tancament d’aquesta línia. Està bé que s’estudien alternatives novedoses al transport terrestre, com la creació d’un aero- port comercial a la Llitera que serviria per a cobrir un buit important en aquest àmbit que patei- xen les terres de Lleida. Però no cal oblidar els mitjans més tradicionals que realitzen un valuós servei públic, i que si es perd, costarà molts diners recuperar-lo quan se torne a trobar a faltar, com és el cas del tramvia a ciutats com Barcelona, Saragossa i d’altres, que s’estan reconside- rant el seu ús després d’haver-lo tret dels seus carrers. Màrio Sasot 2 cartes dels lectors Editorial ACPV acusa el PP d’incomplir les seues per a reforçar els vincles de totes tres entitats pròpies lleis en matèria lingüística i debatre polítiques comunes en l’àmbit de la 3 cultura i la llengua catalanes. L’objectiu d’a- La decissió de desgravar fiscalment les dona- Salutació del director questa reunió és la de potenciar l’Assemblea cions a associacions defensores del seccessio- Nacional d’Entitats (ANE) i la relació inter- nisme lingüístic dins del programa de beneficis 3 territorial entre el País Valencià, el Principat fiscals a la promoció del valencià denota la de Catalunya i les Illes Balears.