Creativitat I Subversió En Les Reescriptures De Joan Sales

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Creativitat I Subversió En Les Reescriptures De Joan Sales CREATIVITAT I SUBVERSIÓ EN LES REESCRIPTURES DE JOAN SALES Marta PASQUAL i LLORENÇ Dipòsit legal: GI-1076-2011 http://hdl.handle.net/10803/34761 ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author. UNIVERSITAT DE GIRONA TESI DOCTORAL CREATIVITAT I SUBVERSIÓ EN LES REESCRIPTURES DE JOAN SALES Marta Pasqual i Llorenç 2011 UNIVERSITAT DE GIRONA Tesi doctoral per a l’obtenció del grau de Doctor per la Universitat de Girona CREATIVITAT I SUBVERSIÓ EN LES REESCRIPTURES DE JOAN SALES Marta Pasqual i Llorenç 2011 Dirigida per: Dr. Xavier Pla i Barbero Dra. Montserrat Bacardí i Tomàs Programa de doctorat: Ciències humanes i de la cultura SUMARI 0. INTRODUCCIÓ 0.1 Presentació 7 0.2 Objectius 17 0.3 Metodologia 17 0.4 Agraïments 22 1. PRIMERA PART: LA SUPERACIÓ DEL «TRADUTTORE, TRADITORE» 1.1. El moment fundacional dels estudis de la traducció 23 1.1.1. Del formalisme al funcionalisme. Els polisistemes literaris 29 1.1.2. Normes i subversió en la traducció 35 1.1.3. La paradoxa de la invisibilitat 38 1.2. Girs i revolucions en els estudis de traducció 42 1.2.1. Gir cultural 50 1.2.2. Gir creatiu 52 1.2.3. Revolució cognitiva 56 1.3. El pas de la traducció a l’ampli aixopluc de la reescriptura 59 1.3.1. El concepte de «reescriptura» 62 1.3.2. El concepte de «coautoria» 71 1.3.3. Joan Sales: reescriptor i coautor 74 2. SEGONA PART: JOAN SALES, CONSTRUCTOR CONSCIENT DE «GRAELLES CULTURALS» 2.1. Configuració d’un model de llengua literària: l’epistolari Coromines & Sales 91 2.1.1. L’estudi de les cartes 92 2.1.2. El resultat. Dues propostes 106 2.2. L’evolució del soldat que esdevingué editor 110 2.2.1. Les primeres manifestacions d’una estilística 111 2.2.2. El punt d’inflexió a l’exili 113 2.2.3. La materialització de l’estilística a través del Club 122 2.3. Joan Sales, el motor d’una editorial consagrada al país 133 2.3.1. La normativa editorial 135 2.3.2. Mecanismes de treball d’una editorial unipersonal 143 3 2.3.3. El Club, un servei al país 157 3. TERCERA PART. EXEMPLIFICACIÓ DEL PODER SUBVERSIU DE LA REESCRIPTURA EN JOAN SALES 3.1. Edicions 168 3.1.1. La importància de l’etimologia 168 3.1.2. Estudi del procés d’edició de Nit de Reis i de Com neixen els catalans, de Ramona Via 179 3.1.3. L’expansió crítica de l’editor 184 3.1.3.1. Reflexió sobre la reescriptura crítica 187 3.1.3.2. La trajectòria de Sales com a crític literari 194 3.2. Adaptacions 220 3.2.1. L’adaptació com una activitat de creació 220 3.2.2. Adaptacions de rondalles 225 3.2.2.1. Un projecte ideològic i literari d’aparença inofensiva 225 3.2.2.2. «La filla del rei d’Hongria» 234 3.2.2.3. «El Nadal del Raboseta» 239 3.2.3. El cas de Tirant lo Blanc. Adaptació teatral i adaptació per a nois i noies 243 3.2.3.1. La recepció de Tirant lo Blanc a Grècia 247 3.2.3.1.1. La correspondència rebuda 247 3.2.3.1.2. La recepció crítica a la premsa 250 3.2.3.2. De Tirant lo Blanc de Joanot Martorell a Tirant lo Blanc de Sales. Anàlisi comparativa 255 3.2.3.3. La llengua i l’estil del Tirant el blanc 269 3.3. Traduccions 276 3.3.1. Transferència d’ànimes 276 3.3.2. Una traducció: Entre dos silencis 283 3.3.3. Dos poemes de Charles Baudelaire 296 4. CONCLUSIONS 311 5. BIBLIOGRAFIA 318 5.1. Obra escrita de Joan Sales 318 5.2. Obra reescrita de Joan Sales 323 5.3. Obres i articles sobre Joan Sales, sobre altres escriptors i 4 sobre reflexió lingüística en general 324 5.4. Obres i articles sobre diferents tipus de reescriptura 330 6. ANNEXOS 6.1. “Catalonian Literature”, article de Joan Sales 339 6.2. Informe de censura de la novel·la El patriarca 343 6.3. Cartes transcrites: de Joan Sales a Xavier Benguerel 344 6.4. Cartes transcrites: de Joan Sales a Lluís Ferran de Pol 361 5 Jo vull pertànyer a l’escola formada per l’editor de Mark Twain. Era un home tan interessat per la literatura com pels lectors. Tenia emmarcades en un lloc de preferència del seu despatx dues cartes que li havien enviat dos autors de la seva casa. L’una deia aproximadament: «Senyor editor, estic desolat amb els canvis que heu fet al meu manuscrit. Us veig com el culpable del meu fracàs com a escriptor. Tot ha acabat per a mi i em suïcido.» La firmava un total desconegut. L’altra deia: «Senyor editor: deixo a les vostres mans el meu manuscrit. Feu amb ell el que cregueu més necessari. Atentament....» La signava Mark Twain.1 Joan Sales i Vallès Tanmateix, va escriure molt, escrivia sempre, i com a bon escriptor, si podia reescrivia, i ho feia tant, per qüestions d’estil, que en molts passatges la seva acció és comparable al que féu Mercè Rodoreda, d’una manera més radical i de dalt a baix, en reescriure Aloma.2 Núria Folch i Pi Translation is, of course, a rewriting of an original text. All rewritings, whatever their intention, reflect a certain ideology and a poetics and as such manipulate literature to function in a given society in a given way. Rewriting is manipulation, undertaken in the service of power, and in its positive aspect can help in the evolution of a literature and a society. Rewritings can introduce new concepts, new generes, new devices and the history of translation is the history also of literary innovation, of the shaping power of one culture upon another. But rewriting can also repress innovation, distort and contain, and in an age of ever increasing manipulation of all kinds, the study of the manipulation processes of literature as exemplified by translation can help us towards a greater awareness of the world in which we live.3 André Lefevere 1 Text citat per Montserrat Casals, Mercè Rodoreda. Contra la vida, la literatura, Barcelona, Edicions 62, 1991, p. 210. 2 Núria Folch i Pi, dins Joan Triadú, «Joan Sales: compromís personal i creació literària», dins Ferran Cardó (ed.), Les literatures catalana i francesa: postguerra i engatgement, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000, p. 415-428. 3 André Lefevere, Translation, Rewriting and the Manipulation of Literary Fame, Londres i Nova York, Routledge, 1992, p. vii. 6 0. INTRODUCCIÓ 0.1. PRESENTACIÓ Justificació L’inici d’aquest camí que hem recorregut durant cinc anys es troba en una beca de col·laboració concedida pel Ministerio de Educación durant el curs 2005-2006, el darrer any de llicenciatura en Filologia Catalana a la Universitat de Girona. La incertesa pròpia d’aquell moment i la ingenuïtat de pretendre separar els estudis sobre la llengua dels estudis sobre la literatura ens dugué a acceptar la proposta del doctor Xavier Pla de dedicar-nos, durant uns mesos, a l’estudi d’Entre dos silencis, una novel·la d’Aurora Bertrana fruit d’una missió humanitària que l’autora féu al petit poble d’Étobon, situat a l’Alta Savoia. El treball havia de consistir en la comparació dels quatre mecanoscrits d’aquella novel·la, que es trobaven conservats al Fons Prudenci i Aurora Bertrana de la Universitat de Girona.
Recommended publications
  • Eines PAÏSOS CATALANS, RITMES D'un PROJECTE COMPARTIT
    eines26 eines26 PORTAL FÒRUM EXPLORADOR La realitat que compartim Jordi Muñoz: Antecedents, realitats Enric Vilanova “la persecució de la llengua i conseqüències del Brexit mostra que cultura i política Xavier Ferrer CONNEXIONS són inseparables” Parlar dels Països Catalans Una conversa amb FINESTRA ara i aquí Joan Manuel Tresserras La història de l’acord de París Antoni Rico des de dins VARIABLES Christiana Figueres Entre els Països Catalans El ciutadà dual, i la independència de Catalunya mort o transformació? CLÀSSIC Marta Rovira Martínez Sílvia Claveria Manifest de la Unió de Dones de Catalunya El País Valencià en l’horitzó dels FULL DE CÀLCUL Països Catalans: il·lusions, realitats La sobreeducació en relació TRIBUT i possibilitats a l’ocupació: una forma Pierre Vilar Pau Viciano de precarietat laboral prèvia Montserrat Tura a la crisi El dret a decidir a les Illes Balears Queralt Capsada FILMOTECA Carme Gomila Game over ARXIU Marta Selva COMPARTIT RiTMes d’UN PROJECTE CATALANS, PAÏSOS NAVEGADOR Escriptors de l’exili de 1939: Una nació europea recuperar la memòria espoliada LLIBRERIA Bernat Joan Montserrat Corretger TARDOR 2016 TARDOR PAÏSOS CATALANS, RITMES D’UN PROJECTE COMPARTIT Jordi Muñoz 26 “ La persecució de la llengua mostra que cultura i política són inseparables” Una conversa amb Joan Manuel Tresserras eines eines26_coberta.indd 1 21/10/16 12:36 Calàbria, 166 entresòl PATRONAT EQUIP TÈCNIC 08015 Barcelona Telèfon 93 567 78 63 [email protected] PRESIDENT COORDINACIÓ Joan Manuel Tresserras Arnau Albert VICEPRESIDENT ADMINISTRACIÓ Josep Bargalló Joan Almacellas DIRECtor EXECUTIU TÈCNIC DE proJECTES Josep Vall Pere Sàbat TRESORER Jordi Roig SECRETARI Eduard López DIRECtor ACADÈMIC Lluís Pérez VOCALS Núria Cuenca Josep Huguet Georgina Linares Enric Marín Isabel Nonell Miquel Pueyo eines26_coberta.indd 2 21/10/16 12:36 eines26 El contingut dels articles PROJECTE GRÀFIC EDICIÓ és responsabilitat Suki Design Josep Vall dels seus autors i eines [email protected] no s’hi identifica necessàriament.
    [Show full text]
  • Life-Writting JOURNAL of CATALAN INTELLECTUAL HISTORY, Issues 7&8, 2014 | Print ISSN 2014-1572 / Online ISSN 2014-1564 DOI: 10.2436/20.3001.02.91 | P
    life-writting JOURNAL OF CATALAN INTELLECTUAL HISTORY, Issues 7&8, 2014 | Print ISSN 2014-1572 / Online ISSN 2014-1564 DOI: 10.2436/20.3001.02.91 | P. 117-158 Reception date: 8/10/2013 / Admission date: 12/12/2013 http://revistes.iec.cat/index.php/JOCIH Josep Ferrater Mora (1912-1991) Josep-Maria Terricabras Director Càtedra Ferrater Mora Universitat de Girona [email protected] Damià Bardera Becari de la Càtedra Ferrater Mora [email protected] Josep Ferrater Mora was born in Barcelona on 30th October, 1912. After studying Philosophy at the University of Barcelona, the defeat in the Spanish civil war brought him first to Paris, then to Cuba and Santiago de Chile. From 1949 onwards, he settled for good in the United States where he carried out a long task as a university teacher and researcher at Bryn Mawr College until his retirement, as professor emeritus, in 1981. He was a visiting professor at many American and European universities, and he was appointed Doctor Honoris Causa by several of those institutions. He is author of the famous Diccionario de filosofía, among many other philosophical works, noteworthy El ser y la muerte, Fundamentos de Filosofía, Cambio de marcha en filosofia and De la materia a la razón. He wrote also several novels. Ferrater Mora is considered to be the most internationally acknowledged Catalan philosopher in the XXth Century. In the course of a visit to Barcelona for the presentation of his last novel, Ferrater died of a heart attack on 30th January 1991. Bibliography I. Books (B) II.
    [Show full text]
  • De Mallorca 05# ANTIC S'arenal DE MALLORCA EL DIARI DELS MALLORQUINS ANY XV
    de Mallorca 05# ANTIC S'ARENAL DE MALLORCA EL DIARI DELS MALLORQUINS ANY XV. NÚMERO 331 15 DE GENER DE 1996 PREU: 200 PTS anys Ileials a Mallorca La vesprada del dia 30 de desembre, dotzenes d'entitats mallorquines feren una ofrena floral al rei En Jaume a la plaga del Tren, a Ciutat. Na Guillermina Lladó amb les sayas nines ens va contar "La Colcada". Dínreu.cli-es dia 12 de gener a les 8:30 del vespre a Can Tronca (Sant Joan) /I de Mallorca Inici de la processó cívica que va des de la Seu a l'Ajuntament el dia 31 de desembre. fa a anys Farem un sopar per commemorar-ho Informau-vos al El Lobby independentista va donar barco al Diario 16 i a l'ABC pels seus 2i 5005 articles antimallorquins. SUMARI 2 Foc i Fum 3 L'esperit republicà 4 L'antifranquisme 8 Insubmissió 10 Estat Català Els soldats de l'exèrcit espanyol honoraren la bandera catalana amb una salva de fuselleria. 10 S'espanya Espanya 12 Galeria de fantasmes 13 1975-1995 Especial dedicat a igl) túlill c]fi nellbel~ i 20 Mallorca contra ABC Cgt MCIlifielT. Si vos ha agradat, telefonau al 21 Carn Capolada 26 50 05 i el vos enviarem cada quinze dies. El vespre de sant Silvestre. manifestació per la independència, des del 23 Gloses Born a la plaga del Tren. 2 15 DE GENER DE 1996 1911U411 de Mallorca HAN DIT... Antoni Garau, president d'El Foc i Fum Refugi: Hem seguit la táctica de posar-nos en contacte amb els familiars dels nostres • Un de cada 4 espanyols necessi- Els Països Catalans marginats i hem aconseguit ta atenció psiquiátrica.
    [Show full text]
  • Renacimiento
    ¿DEL «RENACIMIENTO» LITERARIO AL NACIONALISMO POLÍTICO? UNA COMPARACIÓN ENTRE LOS TERRITORIOS DE LENGUA CATALANA Y LOS DE LENGUA VASCA (1850-1900)1 From literary “revival” to political nationalism? A comparison between the Catalan and Basque-speaking territories (1850-1900) XABIER ZABALTZA Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea [email protected] Cómo citar/Citation Zabaltza, X. (2018). ¿Del «renacimiento» literario al nacionalismo político? Una comparación entre los territorios de lengua catalana y los de lengua vasca (1850-1900). Historia y Política, 39, 141-170. doi: https://doi.org/10.18042/hp.39.06 (Recepción: 12/12/2016. Evaluación: 22/02/2017. Aceptación: 10/06/2017. Publicación: 17/04/2018) Resumen Con una perspectiva comparada, este artículo estudia el origen de los conceptos Renaixença y Pizkunde y mantiene dos tesis complementarias. En primer lugar, los «renacimientos» de las lenguas catalana y vasca se produjeron dentro del proceso de construcción de España (y Francia) como nación. El regionalismo (y sus variantes) es una de las posibles vías de nacionalización y catalanes y vascos no eran los únicos que, 1 Este trabajo forma parte del proyecto de investigación MINECOG14/P11, finan- ciado por el Ministerio de Economía y Competitividad. Agradezco a los profesores Joseba Agirreazkuenaga, Fernando Molina, Xosé-Manoel Núñez Seixas, August Rafanell y Rafael Roca sus aportaciones para mejorar el manuscrito. 142 XABIER ZABALTZA en la segunda mitad del xix, concebían a España como una nación plurilingüe. Y, en segundo lugar, el paso de las reivindicaciones culturales a las políticas es la excepción, no la regla. Entre los ejemplos analizados, solo en Cataluña puede vislumbrarse, con varias matizaciones, cierta continuidad entre «renacimiento» y nacionalismo.
    [Show full text]
  • Article Journal of Catalan Intellectual History, Volume I, Issue 1, 2011 | Print ISSN 2014-1572 / Online ISSN 2014-1564 DOI 10.2436/20.3001.02.3 | Pp
    article Journal of Catalan IntelleCtual HIstory, Volume I, Issue 1, 2011 | Print ISSN 2014-1572 / online ISSN 2014-1564 DoI 10.2436/20.3001.02.3 | Pp. 61-77 http://revistes.iec.cat/index.php/JoCIH Pre-university textbooks at the beginning of the 19th century: Grammar, Rhetoric and Philosophy Ignasi Roviró-Alemany universitat ramon llull. facultat de filosofia Departament de filosofia pràctica. Barcelona [email protected] abstract Over the course of the 19th century, a new field of publishing would appear: that of school textbooks. Although classes had seen textbooks before, it would be over the course of an entire century that they would gain a huge foothold in schools. This article studies the school textbooks of a generation, that of 1817, and focuses on one figure: that of the Catalan thinker Jaume Balmes. Coverage is given to the first text- books on grammar, rhetoric and philosophy to be used in classes at the Vic Seminary, books that not only allow us to understand the education of said philosopher and the methods of an educational institution, but which also show us the ideological resources of an entire epoch and culture. key words Balmes, school textbooks, rhetoric, philosophy, grammar. The handbooks To understand a period of history and the conditions under which knowledge was created, attention must also be paid to how a society educated its people1. One needs to look at the material conditions of schools and education cen- tres, study the ideological presuppositions and the makeup of the educational establishment and there is also, obviously, a need to understand the legislation 1 This article forms part of the Universitat Ramon Llull’s Philosophy Faculty’s research project La escuela estética catalana y sus aportaciones a la estética española (1800-1936) (The Catalan school of aesthetics and its contributions to Spanish aesthetics), financed by the Spanish Min- istry of Science and Innovation, FFI2009-07158 (FISO sub-programme).
    [Show full text]
  • Jaume Medina I Casanovas (Vic, 1949) És Poeta, Assagista, Llatinista I Traductor
    Jaume Medina i Casanovas (Vic, 1949) és poeta, assagista, llatinista i traductor. Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona (1972) i es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona --d'on és professor des de 1972--, amb una tesi sobre Els ritmes clàssics en la poesia catalana (1976). Com a poeta ha publicat Temps de tempesta (1974), Encalçar el vent (1976), Dura llavor secreta (1990) i D'ara i de sempre (2000). És autor de diversos treballs sobre Carles Riba: Carles Riba i Friedrich Hölderlin (1987); la biografia Carles Riba (1893-1959) (1989), treball que meresqué el Premi de Crítica Serra d'Or; L'obra de Carles Riba (1990); La plenitud poètica de Carles Riba. El període de les "Elegies de Bierville" (1994), i Estudis sobre Carles Riba (2000). Per la traducció de l'obra cabdal d'Erasme de Rotterdam, Elogi de la Follia, rebé el Premi de Literatura Catalana de la Generalitat en modalitat de traducció, el 1983. Per altra banda, ha estat un dels col·laboradors de la Història de la Literatura Catalana de Riquer-Comas-Molas. Ha col·laborat en l'edició de l'Epistolari de Carles Riba i és curador de l'Epistolari de Josep Carner i editor dels cinc volums de l'Epistolari de Josep Torras i Bages (1994-1998). Ha publicat La poesia llatina dels Països Catalans. Segles X-XX (1996) i La poesia llatina de Montserrat en els segles XVI i XVII (El Còdex Brenach de l'Arxiu Episcopal de Vic) (1998). Estudiós de la retòrica, ha lliurat al públic recentment L'art de la paraula (2000).
    [Show full text]
  • Pi De Les Tres Branques Pel Castell De Terçà
    PI DE LES TRES BRANQUES PEL CASTELL DE TERÇÀ Introducció: El Pi de les Tres Branques es un arbre emblemàtic degut al simbolisme que te per la cultura catalana, per que al voltant del mateix es celebra, cada any, un popular aplec nacionalista (tercer diumenge de cada juliol). El pi tres besses (pi roig Pinus sylvestris), de 25 metres d'alçària i un perímetre a la base del tronc d'uns 5 metres. És considerat com a un símbol de la unitat dels Països Catalans: Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Tres branques que surten simètricament d'una soca única. La present excursió es, potser, la millor manera de conèixer el Pi de les Tres Branques des d’ Aiguadora. Es tracta d’una amable excursió amb un curt tram de pujada al principi i després bonics passejos per pistes bastant horitzontals. Temps: 1 hora i 30 minuts per l’anada i un temps similar per la tornada. Desnivell: Entre l’anada i la tornada sumem un total de 309 metres de desnivell en sentit ascendent i l’equivalent en sentit descendent. Dificultat: Baixa – Mitja. Punts d’aigua: A les proximitats de la bifurcació situada en el punt més enlairat de l’excursió es localitza la Font de la Tossa, si be el millor es dur l’aigua necessària des del punt de partida. Punts de referència: * Revolt punt quilomètric 15 de la carretera BV-4241 * Portell del Llop * mas de Terçà * castell de Terçà * Plans de Terçà * Baga de Terçà * Pla de Campllong * Pi de les Tres Branques Accés al punt de partida: Des de l’alberg de Torre de Baró, baixem a Sant Llorenç i prendrem la carretera BV-4241 en direcció Berga fins al punt quilomètric 15.
    [Show full text]
  • 1.7 Translation and Political Struggle in Exile
    Journal of Catalan Intellectual History (JOCIH) Online ISSN 2014-1564 DOI: 10.1515/jocih-2016-0007 https://www.degruyter.com/view/j/jocih Received 15/04/2017/Accepted 20/06/2017 Translation and Political Struggle in Exile: The Chile Group Montserrat Bacardí* (Facultat de Traducció i Interpretació, Universitat Autònoma de Barcelona) [email protected] http://orcid.org/0000-0001-9593-7928 Abstract. One of the consequences of the 1939 exile was the widespread emergence, or re-emergence, of cultural community centres, periodicals and magazines, brief treatises and books that gave priority to local events over outside influences. Xavier Benguerel, Domènec Guansé, C. A. Jordana, Joan Oliver and Francesc Trabal, who formed the Chile group, held translation as their weapon of choice in the political and cultural struggle. Here, we look at the most remarkable achievements, collective strategies and ways of thinking about language and translation. Keywords: exile, Catalan translation, Catalan literature, Xavier Benguerel, Domènec Guansé, C. A. Jordana, Joan Oliver, Francesc Trabal 1 Background and prolegomena Towards the end of January 1939, with the “nationals” hot on their heels, the population committed to the government of the Republic sought to flee Catalonia however they could. The institutional initiative of the Council for Culture assembled a good number of writers who left in two turns on 23 and 24 January: some of them formed what was known as the Andean Group1, which included Xavier Benguerel, Domènec Guansé, Cèsar-August Jordana, Joan Oliver and Francesc Trabal. After spending some time in Toulouse and a further period in Roissy-en-Brie (on the outskirts of Paris), they arrived in Chile on 9 January 1940 aboard the Florida, with the help of Pablo Neruda, the Chilean consul in Paris who, on paper, made them industrial or agricultural “experts”, which was an essential requirement for gaining entry.
    [Show full text]
  • El Pi De Les Tres Branques I Mn. Cinto Verdaguer
    DOSSIER RAMON FELlPÓ El Pi de les Tres Branques i Mn. Cinto Verdaguer EL PI DE LES TR ES BRANQUES panicular ubi((/I/d(l Ul/O sucrip-ciólI és un deis sílllbols de l ca tala ni s­ (s ic) a la que lIadie dejo ría de co l1lri­ me, i les diades i e ls aplecs que s' h i /J I/ ir. .. Que visifllllle o IiIris ta al CO II ­ han celebra t ha n servit per vindi ­ templarle ha dejado desf/ltir la pro­ ca r la unitat deis Pa 'isos Ca ta la ns. f Ull da ill1presiólI que((/usa el ext rafia A n ualmcnt. i dcs del 1980, se ce­ ml/nI/ull(l del aire que j ime entre las lebren actes sota la seva vell a i per espa rrallladas m il /os de aql/el árb(ll desg racia ja mo rt a soca. Pe ró la il11p(lllfl1te pM Sil colosal mag llitud, tradició i la lIegendJ ve d'a nti c; por I(lS reC/lerdos que I'\'(lca , por su sempre s'ha venera t com un a r­ situ aciólI y sohrClOdo por lal!Jualdad l/re sagrat : l 'Es g l ~s i a ca u')lica ha de sus ramas que arrllll((/ J1 do de UII a lorga t indulgi.'ncies a les prega­ solo IrOI1 CO 11 0.1 /¡ ace ll pellsar iJ1 vo­ ries fctes dava nt seu, i I'a rbre ha IU IIWriall1 et1le ell el más sa llto de los esdevin gut un mite per a ls cat o­ misterios de IlIlestro!?elzqiólI .
    [Show full text]
  • El Pi De Les Tres Branques El Pi De Les Tres Branques
    ➔ RESTAURACIÓ ➔ CULTURA ➔ COMERÇ ➔ TURISME L’ENTREVISTA ➔ tasta 7 EL BERGUEDÀ núm 3 estiu 2008 Oriol Rovira ENTITATS ➔ 13 Polifònica de Puig-reig El Pi de les TRADICIONS ➔ 31 Tres Branques La Baronia de Pinós estiu 2008 2 ➔ CONTINGUT OPINIÓ l 05 ENTITATS l 13 PORTADA l 23 EMPRESES l 36 LLEURE l 42 El Baix Berguedà, La Polifònica El Pi de les Tres Grup Graus & Passejar a cavall passat i present de Puig-reig Branques Paracolls CULTURA l 06 TRADICIONS l 21 L’APUNT l 28 REPORTATGE l 37 HISTÒRIA l 44 Passejades Musicals Festa dels Elois Un símbol viu El Berguedà Picasso a Gósol a la fresca ENTREVISTA l 07 FESTES D’ESTIU l 22 TRADICIONS l 31 BARS l 41 SERVEIS l 46 Oriol Rovira Concurs gossos d’atura Festes de la Baronia Cafè de la Plaça Festes d’estiu de Castellar de n’Hug de Pinós estiu 2008 3 ➔ ➔ STAFF PRESENTACIÓ Tasta el Berguedà ® És una realització de: areagraficadigital Copyright d’aquesta edició: Adeugreb, S.L. Pl. St. Pere, 6 08600 Berga (BCN) Una oportunitat perduda Tel. 938 221 800 [email protected] Idea i disseny original: Claudi Boix atalunya és una gran potència turística nals que cerquen a hores d’ara un turisme diferencia- [email protected] –aquest any s’esperen més de setze milions dor, amb propostes innovadores. Maquetació: de turistes provinents dels cinc continents– Hi vam poder veure algunes novetats interessants Pilar Cerrillo C però, no obstant això, no hi ha gaires salons que pro- però, sobretot, una voluntat d’exposar l’enorme quan- Coordinació editorial: Pep Masana mocionin la riquesa patrimonial del país.
    [Show full text]
  • Février 2012 Nouveautés – New Arrivals February 2012
    Février 2012 Nouveautés – New Arrivals February 2012 ISBN: 9782070113330 (rel.) ISBN: 2070113337 (rel.) Titre: Écrits gnostiques : la bibliothèque de Nag Hammadi / édition publiée sous la direction de Jean-Pierre Mahé et de Paul-Hubert Poirier ; index établis par Eric Crégheur. Éditeur: [Paris] : Gallimard, c2007. Desc. matérielle: lxxxvii, 1830 p. ; 18 cm. Titre de coll.: (Bibliothèque de la pléiade ; 538) Note générale: "Le présent volume donne la traduction intégrale des quarante-six écrits de Nag Hammadi ... On y a joint ceux du manuscrit copte de Berlin (Berolinensis gnosticus 8502, désigné par BG), ..."--P. xxxi. Note bibliogr.: Comprend des références bibliographiques (p.1685-1689) et des index. AC 20 B5E37M2 2007 ISBN: 9782070771745 (rel.) ISBN: 2070771741 (rel.) Titre: Philosophes confucianistes = Ru jia / textes traduits, présentés et annotés par Charles Le Blanc et Rémi Mathieu. Titre parallèle: Ru jia Éditeur: [Paris] : Gallimard, c2009. Desc. matérielle: lxvi, 1468 p. : cartes ; 18 cm. Titre de coll.: (Bibliothèque de la Pléiade ; 557) Note générale: Contient les "Quatre livres" (Si shu): Lun yu, Mengzi, Da xue et Zhong yong; contient aussi le Classique de la piété filiale (Xiao jing) et le Xun zi. Note bibliogr.: Comprend des références bibliographiques (p. [1335]-1350). Dépouil. complet: Les entretiens de Confucius (Lunyu) - Meng Zi -- La Grande Étude (Daxue) - La pratique équilibrée (Zhongyong) -- Le Classique de la piété filiale (Xiaojing) -- Xun Zi AC 20 B5P45L43 2009 ISBN: 9782130576785 (br.) ISBN: 2130576788 (br.) Auteur: Déroche, François, 1952- Titre: Le Coran / François Déroche. Éditeur: Paris : Presses universitaires de France, 2009. Desc. matérielle: 127 p. ; 18 cm. Titre de coll.: (Que sais-je ; 1245) Note bibliogr.: Comprend des références bibliographiques (p.
    [Show full text]
  • Pla De Campllong Castellar Del Riu
    Pla de Campllong Castellar del Riu Ubicació Comarca: Berguedà Lloc/Adreça: A la zona de Castellar del Riu Emplaçament: Al costat de la masia de Campllong, al voltant del Pi de les Tres Branques. Coordenades: Latitud: 42.11124 Longitud: 1.78012 UTM Est (X): 399148 UTM Nord (Y): 4662847 Classificació Número de fitxa: 08050-119 Àmbit: Patrimoni natural Tipologia: Zona d'interès Estat de conservació: Bo Protecció: Legal Tipus de protecció > Europea > Atributs Inspire: Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació Observacions protecció: PEIN, Llei 12/1985 i Decret 328/1992, de 14 de desembre. Data aprovació: dt., 05/09/2006 - 12:00 Accés: Fàcil Ús actual: Social Titularitat: Privada Titular: 08049A005000630000OB Fitxes associades: Masia Campllong Camí de Berga a Castellar del Riu Aplec del Pi de les Tres Branques Espai Natural Serra de Queralt Pàgina 1 Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga Data de registre de la fitxa: dt., 24/01/2012 - 01:00 Descripció El Pla de Campllong és una una extensa àrea planera que s'obre a l'entorn del Pi de les Tres Branques, trobant-se presidit per aquest monument. El pla està definit per prats de pastura i camps de conreu, alguns dels quals es troben ocupats per massa forestal. La delimitació de l'extensió del pla no és precisa, no podent aportar uns límits concrets a la descripció de la zona d'interès. Al nord del Pla, quedant lleugerament enlairada hi ha la masia de Campllong. L'indret del Pla de Campllong ha estat lloc de pas tradicional per anar de Berga a Sant Llorenç dels Piteus, i més concretament dins del municipi, entre Espinalbet i Llinars.
    [Show full text]